8/12/2019 1BAT/4ESO El s XVIII la crisi de l'antic rgim

1/4

1.- UNA ECONOMIA AGRCOLA I SENYORIAL

El feudalisme, en molts dels seus as e!tes e!on"mi!s i so!ials, e#$iu a Eu#o a fins el s.%&II, am' el nom d(Anti! R)*im. L(e!onomia !ontinua$a sent '+si!ament a*# !ola, am' la ma o# a#t de la o'la!i dedi!ada a tas/ues a*# !oles. A/uestes es #ealit0a$en a les te##es dels sen o#s2lai!s o e!lesi+sti!s3, am' un utillat*e simila# al #om+ i #endiments molt 'ai4os. Als !ultius es

#a!ti!a$a el *ua#et i la #ota!i de !ultius, o'tenint !ollites es!asses i molt sotmeses a les !ondi!ions!limatol"*i/ues.El model demo*#+fi! dominant e#a el model anti!5 alta natalitat !om ensada e# una alta

mo#talitat i una es e#an6a de $ida molt #edu7da. Ai4", unit a les e#i"di/ues !#isis demo*#+fi/ues2 e# e id)mies o e# males !ollites3 difi!ulta$a el !#ei4ement de la o'la!i .

La ma o# a#t de la o'la!i $i$ia als o'les, i a les !iutats s(8i !on!ent#a$en les tas/uesa#tesanals-!ome#!ials i les administ#ati$es. 9am': e#a el llo! de #esid)n!ia de les elits. A a#ti# del s.%&III s(8i $an !omen6a# a !on!ent#a# les manufa!tu#es t)4tils, o!u ant molta o'la!i u#'ana 2i#u#al en el !one*ut !omdomestic system 3. 9am': el !ome#6 ult#ama# am' les !ol"nies i ;sia es $ain!#ementa# du#ant tot el s. %&III, en el ma#! del me#!antilisme 2'ase e!on"mi!a en el !ome#6d(e4 o#ta!i , limitant les im o#ta!ions a les #" ies !ol"nies3.

L(o#*anit0a!i ol ti!a ma o#it+#ia a Eu#o a e#a l(a'solutisme mon+#/ui!, 'asat al(o#*anit0a!i so!ial feudal. Els mona#/ues no tenien !a to all a la se$a auto#itat m:s enll+ de lat#adi!i , i no'les i Es*l:sia fo#ma$en una #edu7da !a a de #i$ile*iats /ue domina$en el sistema ol ti!, a!a a#a$en les te##es de fo#ma e#manent 2$in!ula!ions i mans mo#tes3 i les se$es #endes ies lliu#a$en de a*a# im ostos a l(Estat.

8/12/2019 1BAT/4ESO El s XVIII la crisi de l'antic rgim

2/4

La 'u#*esia e#a el se!to# e!on"mi!ament m:s din+mi! de la so!ietat, i en els ltims an s lase$a #i/uesa 8a$ia !#es!ut molt. E4istien 'u#*esos #endistes 2/ue $i$ien de les #endes dels seus!a itals o #o ietats3, 'u#*esos finan!e#s 2'an/ue#s i !o'#ado#s d(im ostos3, 'u#*esos indust#ials2 #o ieta#is de talle#s o manufa!tu#es3 i la etita 'u#*esia 2 etits !ome#!iants i #ofessionalsli'e#als3.

Les !lasses o ula#s u#'anes a*#u a$en els t#e'allado#s manuals de les !iutats 2a#tesans i a

les manufa!tu#es3, el e#sonal dom)sti! i tots els etits ofi!is. La a*esia fo#ma$a la ma o# a#t dela o'la!i i es distin*ia ent#e a*esos lliu#es 2 #o ieta#is o a##endata#is3, se#fs 2sota #)*im sen o#iali $in!ulats a les te##es3 o o#nale#s 2 a*esos sense te##es /ue t#e'alla$en les d(alt#es a !an$i d(un soudia#i3. Les !ondi!ions de $ida de tots els *#u s no #i$ile*iats e#en #e!+#ies, i du#ant el s. %&III$an ana# em it o#ant e# l(in!#ement de la o'la!i i l(al6a de #eus.

@.- L(A?SOLU9ISME MON;RDUIC

La fo#ma ol ti!a m:s estesa a Eu#o a del s. %&III e#a la mona#/uia a'soluta. El #ei 8o e#a e# d#et di$ , i !on!ent#a$a en ell els t#es ode#s de l(Estat 2le*islatiu, e4e!utiu i udi!ial3 sense !a!ont#a ode# !a a6 d(influi# en la #esa de de!isions. El sistema e#a ma#!at e# l(a#'it#a#ietat, sense*a#anties els s 'dits. Els e4em les m:s !la#s de mona#/uia a'soluta $an se# els 'o#'ons a #an6a2am' Llu s %I& !om a model de #ei a'solut3 i a Es an a l(a'solutisme es $a int#odui# am' els 'o#'ons i eli & 21F>>3.

Els mona#/ues a'soluts $an desen$olu a# tota una est#u!tu#a administ#ati$a e# ode#!ont#ola# els seus #e*nes sense ne!essita# a#laments o l(a uda dels no'les. L(o#*an #in!i al de*o$e#n e#a el Consell d(Estat, am' els mem'#es nomenats el #ei i su'di$idit en !onselle#ieses e!ialit0ades. 9am': e4istien els se!#eta#is d(Estat, !om a#a'les als minist#es a!tuals, nomenats i#es onsa'les ni!ament da$ant del #ei. A ni$ell te##ito#ial, els *o$e#nado#s o intendents e#en elsen!a##e*ats de fe# !om li# les lleis, manteni# l(o#d#e, !onst#ui# les o'#es 'li/ues, !o'#a# elsim ostos i #omo!iona# l(e!onomia del seu te##ito#i. inalment, una *#an /uantitat de fun!iona#is*a#antien el !onei4ement del te##ito#i i l(a li!a!i de les lleis. El ode# del mona#!a nom:s esta$alimitat e# la llei di$ina, el d#et natu#al i les lleis fonamentals de !ada #e*ne.

Una de les o/ues limita!ions al ode# #eial e#en els a#laments, institu!ions #o!edents del(Edat Mit ana i /ue #eunien #e #esentants dels t#es estaments. Els a#laments nom:s tenienat#i'u!ions fis!als a l(8o#a d(a #o$a# nous im ostos, en!a#a /ue tam': s(es e#a$a /ue #atifi/uessin elnou #ei. 9ot i ai4", els mona#/ues a'soluts $an #o!u#a# ma#*ina# els a#laments, i nom:s els#eunien en !asos e4t#ems de ne!essitat e# !#ea# nous im ostos o a!onse*ui# a udes e!on"mi/ues.

Nom:s G#an ?#etan a i Holanda no #a!ti!a$en l(a'solutisme, am' mona#/uies am' ode#slimitats els a#laments.

A G#an ?#etan a a/uesta situa!i e#a el f#uit de dues *ue##es !i$ils du#ant el s. %&II !ont#ala mona#/uia a'soluta dels Stua#t e# a#t del a#lament. La #ime#a #e$olu!i $a ende##o!a# i

e4e!uta# Ca#les I 21 J 3 i $a instau#a# una '#eu Re 'li!a di#i*ida el Lo#d #ote!to# C#omKell. Ala mo#t de C#omKell, Ca#les II $a a!onse*ui# #einstau#a# la mona#/uia !on!edint l(habeas corpus21 F 3, *a#antia a /ualse$ol detin*ut a !om a#)i4e# da$ant el ut*e i a dis osa# d(un ad$o!at e# a lase$a defensa. El 1 una se*ona #e$olu!i $a dest#ona# no$ament els Stua#t i $a o'li*a# el nou #ei,Guillem d(O#an*e a u#a# la e!la#a!i de #ets 2 Bill of rights 3 /ue limita$a els ode#s del mona#!ai sotmetia al*unes de les se$es de!isions al a#lament.

El ode# e4e!utiu i el le*islatiu esta$en se a#ats i el a#lament ele!te $ota$a lleis i!ont#ola$a els mem'#es del *o$e#n. Els !iutadans tenien #e!one*uts un se*uit de d#ets i lli'e#tats, ila ust !ia e#a inde endent de l(e4e!utiu. Mal*#at ai4", nom:s una mino#ia 2a #o4. Un 1B=3 odien$ota# i se# es!ollits, els 8a'itants de les !ol"nies no e#en #e #esentats al a#lament i l(es!la$itud e#aa!!e tada.

El model an*l)s d(e/uili'#i de ode#s es $a !on$e#ti# #+ idament en model els ensado#sil lust#ats.

8/12/2019 1BAT/4ESO El s XVIII la crisi de l'antic rgim

3/4

J.- LA CRISI E L(AN9IC R GIM

La Il lust#a!i $a se# un mo$iment intel le!tual /ue es $a estend#e du#ant tot el s. %&III, lesidees del /ual $an desen!adena# la inde end)n!ia dels Estats Units i la Re$olu!i #an!esa. Els seus #e!edents $an se# dos ensado#s an*lesos de finals del s. %&II5 NeKton i Lo!Pe. NeKton $aint#odui# el m)tode !ient fi!, fonamentat a la fo#mula!i d(8i "tesis i la se$a !onf#onta!i am'

l(e4 e#imenta!i . Lo!Pe $a !#iti!a# el ode# a'solut i defensa# la di$isi de ode#s.Els il lust#ats, '+si!ament f#an!esos, tenien una fe a'soluta a la #a !om a ni! medi e#entend#e el m n i a!onse*ui# la feli!itat. La ma o# a#t d(il lust#ats e#en deistes, #e'ut a$en lasu e#io#itat de /ualse$ol #eli*i , i !onfia$en en la #a e# a!onse*ui#, mit an6ant la !# ti!a de lesinstitu!ions e4istents, la feli!itat dels 8omes, !#eats su'stan!ialment i*uals.

Els #in!i als ensado#s il lust#ats $an se#5 &oltai#e5 defenso# de la lli'e#tat de #eli*i i ensament, i de la i*ualtat fis!al Montes/uieu5 defenso# de la teo#ia de la di$isi de ode#s5 e4e!utiu, le*islatiu i udi!ial

inde endents i $i*ilant-se m tuament. Rousseau5 te"#i! del !ont#a!te so!ial5 la so!ietat es 'asa en una #en n!ia de so'i#ania e#

a#t dels !iutadans a fa$o# dels seus #e #esentants. En !as /ue a/uests no !om lei4in am' lase$a a#t del !ont#a!te 2si*uin in ustos o ti#+ni!s3 la o'la!i t: el d#et a #e$olta#-se e#a!onse*ui# im osa# un sistema m:s ust.

Les idees il lust#ades $an se#$i# de 'ase a al*uns mona#/ues a'soluts e# ini!ia# #efo#mesdes de dalt, en un intent de fe# m:s efe!tiu el *o$e#n a'solutista. A/uest intent s(anomenaes otisme il lust#at, i els seus #in!i als #e #esentants $an se# #ede#i! II de # ssia, Catalina laG#an de R ssia i Ca#les III d(Es an a. Les #efo#mes $an !e#!a# mode#nit0a# l(e!onomia il(administ#a!i e#" sense #o$o!a# !an$is so!ials, e#" l(intent de mode#nit0a# l(a'solutisme $af#a!assa# a !ausa de les !# ti/ues dels #o is il lut#ats.

B.- LES RE&OLUCIONS A9L;N9IDUESe# #e$olu!ions atl+nti/ues s(ent:n un #o!:s de lla#*a du#ada /ue afe!ta a a7sos am' !osta

atl+nti!a du#ant els se*les %&II-%&III i /ue !onsistei4 en un se*uit de #e$oltesQ#e$olu!ions !ont#a ode#s a'soluts !e#!ant im osa# el model ol ti! il lust#at 'asat a la so'i#ania o ula#, la di$isi de ode#s, la #e #esenta!i mit an6ant ele!!ions e#i"di/ues i els d#ets a la lli'e#tat, la i*ualtat i la #o ietat. 9ot le*at, #e!one*ut mit an6ant una !onstitu!i i *a#antit e# les lleis, la fo#6a 'li!a il(e4)#!it. El #o!:s in!lou les #e$olu!ions an*leses del s. %&II, la inde end)n!ia ame#i!ana 21FF 3 ila #e$olu!i f#an!esa 21F 3.

La Re$olu!i ame#i!ana 21FF@-1F @3 $a ma#!a# un as im o#tant dins l(ima*ina#i ol ti!o!!idental. Les t#et0e !ol"nies an*leses al no#d-est d(Am)#i!a del no#d es $an fo#ma# am' onades

su!!essi$es d(immi*#ants 2molts d(ells e# motius #eli*iosos3, i $an !#ea# so!ietats sense no'lesa,am' unes !a es de *#ans i etits #o ieta#is de te##es i t#e'allado#s a les !iutats, a!ostumats a se##e #esentats a les se$es assem'lees !olonials. A/uesta o'la!i no dis osa$a de #e #esenta!i ala#lament.

A a#ti# de 1F @ el *o$e#n an*l)s $a in!#ementa# la #essi fis!al so'#e les se$es !ol"nies e# finan6a# la se$a defensa en el ma#! de la !om et)n!ia *lo'al e# la su #ema!ia am' #an6a, i $ain!#ementa# la #es)n!ia de l(e4)#!it a les !ol"nies. A/uesta no$a ol ti!a $a *ene#a# l(am li #e'ui* e# a#t dels !olons, /ue $an !omen6a# a senti#-se e4!losos de les lli'e#tats '#it+ni/ues . La du#a#ea!!i '#it+ni!a a una manifesta!i a ?oston !ont#a els nous im ostos $a #o$o!a# un al6ament*ene#alit0at !ont#a la #es)n!ia '#it+ni!a. El Con*#:s Continental $a a*#u a# totes les !ol"nies sotaun matei4 *o$e#n, !#eant les !ondi!ions e# la !#ea!i d(un e4)#!it !olonial enf#ontat al '#it+ni!, idi#i*it e# Geo#*e Tas8in*ton. Les !ol"nies $an a!onse*ui# a uda milita# f#an!esa i es an ola, enun intent de dese/uili'#a# la G#an ?#etan a.

inalment, les !ol"nies $an a!onse*ui# $eu#e #e!one*uda la se$a inde end)n!ia el 1F @

8/12/2019 1BAT/4ESO El s XVIII la crisi de l'antic rgim

4/4

29#a!tat de &e#salles3. oste#io#ment, el Con*#:s de ilad)lfia $a ini!ia# els t#e'alls e# #eda!ta# una!onstitu!i . Ent#e les osi!ions de les !ol"nies del no#d 2unionistes3 i les del sud 2!onfede#alistes3 es$a a##i'a# a una solu!i de !om #om s, !#eant una #e 'li!a #esiden!ialista i fede#al, am' dos!am'#es le*islati$es 2Con*#:s i Senat3. Al8o#a, !ada Estat tind#ia un *o$e#nado# i dues !am'#esam' moltes !om et)n!ies a ol ti!a inte#io#.

(a/uesta mane#a, els EUA es !on$e#tien en la #ime#a *#an #e 'li!a e4istent, am' un

*o$e#n 'asat en els #in!i is il lust#ats. Es demost#a$a /ue a/uests #in!i is e#en $+lids e#*o$e#na# un *#an a s, m:s all+ de les etites #e 'li/ues e4istents fins a/uell moment.