1999 - 2010 fidels a la utopia de l’evangeli fأ²rum joan alsina 10 20f%d2...آ ...
Post on 10-Jul-2020
0 views
Embed Size (px)
TRANSCRIPT
1999 - 2010
Fidels a la utopia de l’Evangeli
Fòrum Joan Alsina
10 anys
1999 - 2010
Fidels a la utopia de l’Evangeli
Fòrum Joan Alsina
10 anys
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
Edita: Fòrum Joan Alsina
Coordinació: Pere Madrenys, Joaquim Domingo i Pep Collelldemont
Correcció: Antoni Coll Casals
Foto de portada: Lluís Sitjas
Disseny i maquetació: JJ Comunicació - Edició i disseny, SL
Impressió: Impremta Pagès, SL
Dipòsit legal: Gi-564-2010
7
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
Pròleg• ...................................................................................................09
El Fòrum joan Alsina:•
Perspectiva històrica .............................................................................13
Fites i objectius:•
El Fòrum, pas a pas ...............................................................................19
Documents publicats:•
D’octubre de 1999 a desembre de 2009 .................................................29
Ressò i opinions:•
Enquesta sobre el Fòrum Joan Alsina ......................................................95
Epíleg• .................................................................................................121
Índex
9
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
Pròleg Em plau presentar aquest recull de textos, notes històriques i opinions, que vol
acostar el lector al batec i les inquietuds del Fòrum Joan Alsina al llarg dels seus deu
anys d’existència. Aquest aniversari és fortament motivador, posa sobre la taula del
diàleg el que ha significat el Fòrum fins ara, el que demana el moment eclesial i
social actual i les possibles pistes de futur.
Ens calen utopies per avançar, diu una coneguda sentència. Per als capellans del
Fòrum, inclosos els qui no exerceixen el ministeri, la utopia de l’Evangeli els és indis-
pensable per viure la seva vocació. Utopia entesa com a necessitat d’obrir horitzons
i com a fidelitat als orígens, a Jesús de Natzaret.
Els capellans del Fòrum Joan Alsina, a voltes dolorosament titllats de desafectes a
l’Església, han pretès, amb més o menys encert, ser una veu crítica amb propostes
constructives, i obrir nous ponts al diàleg i a la llibertat d’expressió, dintre i fora de
l’Església, conscients que l’Esperit bufa allà on vol i que no es pot silenciar.
D’entrada, no es pot negar que, malgrat els enfrontaments amb l’estructura ecle-
siàstica conservadora, els capellans del Fòrum han estat seduïts per l’Evangeli, pel
missatge de Jesús: el Regne de Déu, és a dir, el somni, la utopia de Déu per a la
humanitat; voler crear unes condicions eclesials, familiars, laborals, socials, en les
quals Déu s’hi pugui trobar a gust entre nosaltres.
10
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
L’opció de Jesucrist per les persones que pateixen, pels qui no tenen veu, pels po-
bres i pels qui s’ho passen més malament, és la primera motivació del Fòrum.
En segon lloc, actualitzant la causa per la qual Jesús va viure i va lluitar, hi ha la
urgència de seguir desenvolupant l’esperit del Concili Vaticà II, iniciat pel bon papa
Joan XXIII, no només la lletra, que a la llarga sempre té data de caducitat, sinó el
seu esperit d’obertura, d’encarnació, d’equilibri social i de fraternitat. El Concili va
suposar, per als de més edat, una veritable conversió, i per als fills del Concili, una
crida al compromís de fer-lo realitat.
La tercera motivació del Fòrum, en paral·lel a les altres dues, és la vivència real i
palpable de la fe, compartida a les verdes i a les madures, amb les persones i grups,
comunitats i parròquies, dels nostres pobles, amb les seves tristeses i angoixes, es-
perances i alegries, des del bressol a la tomba, que marca decisivament la vida i la
sensibilitat dels capellans.
Amb aquest bagatge i esperó, el Fòrum Joan Alsina, al llarg d’aquests darrers 10
anys, ha fet sentir la seva veu, oportunament o importunament, de portes endintre
i de portes enfora de l’Església. En el fons, és prendre una opció clara, enmig de
moltes d’altres. Em permeto imaginar una paràbola per expressar-ho:
«Una mare, ja d’edat, tenia tres fills. Un dia, la mare va sortir al carrer amb una taca ben
visible a l’abric. Tot just passat el llindar de la porta, arriben els tres fills. El fill petit li diu:
—Mare, entra a casa si us plau, que mirarem de treure la taca de l’abric o trobar-ne
un altre que et vagi bé, no vull que vagis amb aquesta taca, perquè tots quedarem
malament.
El fill gran, enfurismat, s’encara al seu germà petit, dient-li:
—Qui ets tu per dir això a la mare? Ella ja sap el que fa. Si vol anar així, deixa-la
estar, que vagi com vulgui. Ningú no s’hi ha de ficar.
Llavors, el fill petit i el fill gran es giren cap el seu germà mitjà, interrogant-lo amb
la mirada. Aquest respon:
—Jo no vull dir res, sempre he obeït la mare.
Quin dels tres fills estima més la seva mare?
Sens dubte que tots tres, però de manera diferent. Amb tot, què convé dir a la mare
en aquesta situació?».
11
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
El Fòrum Joan Alsina, dolgui a qui dolgui, representa el fill petit de la paràbola.
L’Església és mare, però és també comunitat de germans, cadascú amb carismes i
responsabilitats diferents, però tots iguals, ni superiors ni inferiors. Com s’ha dit
sempre des del Fòrum Joan Alsina, unitat no vol dir uniformitat i obediència no és
submissió. Els capellans que, en actiu o sense exercir el ministeri, en tot o en part, es
troben identificats amb el Fòrum, volen fer seves les paraules del marginat Concili
Provincial Tarraconense: «Estem d’acord amb el principi que la reconciliació comen-
ça per assumir tota la realitat de l’Església sense mútues exclusions. Per tant, cal re-
conèixer i acceptar la pluralitat interna que ens enriqueix recíprocament: L’Església
és una i pluriforme, no pas monolítica».
Amics i amigues que teniu a les mans aquest llibret del 10è Aniversari del Fòrum
Joan Alsina, mireu-lo i llegiu-lo sense prejudicis. Vol ser un tast de l’intent de fideli-
tat a la utopia de l’Evangeli, per avançar!
Fèlix Mussoll.
13
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
El Fòrum Joan Alsina: Perspectiva històrica
Arran del Concili Vaticà II (1962-1965) tota una generació de capellans vàrem sentir
créixer les ales a l’esperança de veure l’Església retornar a la frescor original de l’evan-
geli i així esdevenir capaç de donar resposta al que el món necessita d’aquesta.
Aviat, però, començaren les decepcions. Aviat es féu palès que la paraula màgica de
Joan XXIII, “l’aggiornamento”, esdevenia un miratge enmig del desert. L’Església es
movia, però no pas cap endavant; el llast era massa feixuc i l’enyor de les posicions
decrèpites podia més que les ganes de volar.
La reculada es féu tan manifesta, que molts, excel·lents sacerdots i agents de la
pastoral, s’hi asfixiaren i foren empesos a abandonar el ministeri; optaren per viure
la seva vocació des d’altres perspectives professionals i afectives. Altres optaren per
mantenir la fermentació des de dintre, buscant aire fresc en els moviments de base,
maldant per reorganitzar la resistència, a fi que no es neulissin tantes il·lusions tot
just poncellades.
Tanmateix, la seva resistència, a més de costeruda, esdevenia estèril. La part més
influent de la Jerarquia empenyia l’Església cap a un replegament entorn d’ella
mateixa i a cercar la seguretat en la defensa de les fronteres conquerides, a tancar
14
Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys
portes i finestres per evitar la contaminació externa, encara que l’aire interior es fes
ranci i irrespirable.
Una pausa reconfortant s’esdevingué amb el Concili Tarraconense (1995), però va
ser només això, una pausa i ben breu. Es presentava com la recuperació d’una tra-
dició secular de col·legialitat en la regidoria teològica i disciplinar de les diverses
regions eclesiàstiques i com una avinentesa per acostar les grans propostes del Va-
ticà II a la vida quotidiana de les esglésies diocesanes de l’àmbit històric i cultural
més homogeni.
Però tot plegat va ser un altre goig sense alegria, perquè, quan s’acostava l’hora de
la redacció de les conclusions i propostes que calia lliurar a Roma per sol·licitar-ne
la ratificació, el fantasma de la censura va fer estralls i tot va acabar com el rosari
de l’aurora.
En aquest context, una colla de capellans iniciaren el