1999 - 2010 fidels a la utopia de l’evangeli fأ²rum joan alsina 10 20f%d2...آ ...

Download 1999 - 2010 Fidels a la utopia de l’Evangeli Fأ²rum Joan Alsina 10 20F%D2...آ  2011-10-17آ  10 Fidels

Post on 10-Jul-2020

0 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1999 - 2010

    Fidels a la utopia de l’Evangeli

    Fòrum Joan Alsina

    10 anys

  • 1999 - 2010

    Fidels a la utopia de l’Evangeli

    Fòrum Joan Alsina

    10 anys

  • Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    Edita: Fòrum Joan Alsina

    Coordinació: Pere Madrenys, Joaquim Domingo i Pep Collelldemont

    Correcció: Antoni Coll Casals

    Foto de portada: Lluís Sitjas

    Disseny i maquetació: JJ Comunicació - Edició i disseny, SL

    Impressió: Impremta Pagès, SL

    Dipòsit legal: Gi-564-2010

  • 7

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    Pròleg• ...................................................................................................09

    El Fòrum joan Alsina:•

    Perspectiva històrica .............................................................................13

    Fites i objectius:•

    El Fòrum, pas a pas ...............................................................................19

    Documents publicats:•

    D’octubre de 1999 a desembre de 2009 .................................................29

    Ressò i opinions:•

    Enquesta sobre el Fòrum Joan Alsina ......................................................95

    Epíleg• .................................................................................................121

    Índex

  • 9

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    Pròleg Em plau presentar aquest recull de textos, notes històriques i opinions, que vol

    acostar el lector al batec i les inquietuds del Fòrum Joan Alsina al llarg dels seus deu

    anys d’existència. Aquest aniversari és fortament motivador, posa sobre la taula del

    diàleg el que ha significat el Fòrum fins ara, el que demana el moment eclesial i

    social actual i les possibles pistes de futur.

    Ens calen utopies per avançar, diu una coneguda sentència. Per als capellans del

    Fòrum, inclosos els qui no exerceixen el ministeri, la utopia de l’Evangeli els és indis-

    pensable per viure la seva vocació. Utopia entesa com a necessitat d’obrir horitzons

    i com a fidelitat als orígens, a Jesús de Natzaret.

    Els capellans del Fòrum Joan Alsina, a voltes dolorosament titllats de desafectes a

    l’Església, han pretès, amb més o menys encert, ser una veu crítica amb propostes

    constructives, i obrir nous ponts al diàleg i a la llibertat d’expressió, dintre i fora de

    l’Església, conscients que l’Esperit bufa allà on vol i que no es pot silenciar.

    D’entrada, no es pot negar que, malgrat els enfrontaments amb l’estructura ecle-

    siàstica conservadora, els capellans del Fòrum han estat seduïts per l’Evangeli, pel

    missatge de Jesús: el Regne de Déu, és a dir, el somni, la utopia de Déu per a la

    humanitat; voler crear unes condicions eclesials, familiars, laborals, socials, en les

    quals Déu s’hi pugui trobar a gust entre nosaltres.

  • 10

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    L’opció de Jesucrist per les persones que pateixen, pels qui no tenen veu, pels po-

    bres i pels qui s’ho passen més malament, és la primera motivació del Fòrum.

    En segon lloc, actualitzant la causa per la qual Jesús va viure i va lluitar, hi ha la

    urgència de seguir desenvolupant l’esperit del Concili Vaticà II, iniciat pel bon papa

    Joan XXIII, no només la lletra, que a la llarga sempre té data de caducitat, sinó el

    seu esperit d’obertura, d’encarnació, d’equilibri social i de fraternitat. El Concili va

    suposar, per als de més edat, una veritable conversió, i per als fills del Concili, una

    crida al compromís de fer-lo realitat.

    La tercera motivació del Fòrum, en paral·lel a les altres dues, és la vivència real i

    palpable de la fe, compartida a les verdes i a les madures, amb les persones i grups,

    comunitats i parròquies, dels nostres pobles, amb les seves tristeses i angoixes, es-

    perances i alegries, des del bressol a la tomba, que marca decisivament la vida i la

    sensibilitat dels capellans.

    Amb aquest bagatge i esperó, el Fòrum Joan Alsina, al llarg d’aquests darrers 10

    anys, ha fet sentir la seva veu, oportunament o importunament, de portes endintre

    i de portes enfora de l’Església. En el fons, és prendre una opció clara, enmig de

    moltes d’altres. Em permeto imaginar una paràbola per expressar-ho:

    «Una mare, ja d’edat, tenia tres fills. Un dia, la mare va sortir al carrer amb una taca ben

    visible a l’abric. Tot just passat el llindar de la porta, arriben els tres fills. El fill petit li diu:

    —Mare, entra a casa si us plau, que mirarem de treure la taca de l’abric o trobar-ne

    un altre que et vagi bé, no vull que vagis amb aquesta taca, perquè tots quedarem

    malament.

    El fill gran, enfurismat, s’encara al seu germà petit, dient-li:

    —Qui ets tu per dir això a la mare? Ella ja sap el que fa. Si vol anar així, deixa-la

    estar, que vagi com vulgui. Ningú no s’hi ha de ficar.

    Llavors, el fill petit i el fill gran es giren cap el seu germà mitjà, interrogant-lo amb

    la mirada. Aquest respon:

    —Jo no vull dir res, sempre he obeït la mare.

    Quin dels tres fills estima més la seva mare?

    Sens dubte que tots tres, però de manera diferent. Amb tot, què convé dir a la mare

    en aquesta situació?».

  • 11

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    El Fòrum Joan Alsina, dolgui a qui dolgui, representa el fill petit de la paràbola.

    L’Església és mare, però és també comunitat de germans, cadascú amb carismes i

    responsabilitats diferents, però tots iguals, ni superiors ni inferiors. Com s’ha dit

    sempre des del Fòrum Joan Alsina, unitat no vol dir uniformitat i obediència no és

    submissió. Els capellans que, en actiu o sense exercir el ministeri, en tot o en part, es

    troben identificats amb el Fòrum, volen fer seves les paraules del marginat Concili

    Provincial Tarraconense: «Estem d’acord amb el principi que la reconciliació comen-

    ça per assumir tota la realitat de l’Església sense mútues exclusions. Per tant, cal re-

    conèixer i acceptar la pluralitat interna que ens enriqueix recíprocament: L’Església

    és una i pluriforme, no pas monolítica».

    Amics i amigues que teniu a les mans aquest llibret del 10è Aniversari del Fòrum

    Joan Alsina, mireu-lo i llegiu-lo sense prejudicis. Vol ser un tast de l’intent de fideli-

    tat a la utopia de l’Evangeli, per avançar!

    Fèlix Mussoll.

  • 13

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    El Fòrum Joan Alsina: Perspectiva històrica

    Arran del Concili Vaticà II (1962-1965) tota una generació de capellans vàrem sentir

    créixer les ales a l’esperança de veure l’Església retornar a la frescor original de l’evan-

    geli i així esdevenir capaç de donar resposta al que el món necessita d’aquesta.

    Aviat, però, començaren les decepcions. Aviat es féu palès que la paraula màgica de

    Joan XXIII, “l’aggiornamento”, esdevenia un miratge enmig del desert. L’Església es

    movia, però no pas cap endavant; el llast era massa feixuc i l’enyor de les posicions

    decrèpites podia més que les ganes de volar.

    La reculada es féu tan manifesta, que molts, excel·lents sacerdots i agents de la

    pastoral, s’hi asfixiaren i foren empesos a abandonar el ministeri; optaren per viure

    la seva vocació des d’altres perspectives professionals i afectives. Altres optaren per

    mantenir la fermentació des de dintre, buscant aire fresc en els moviments de base,

    maldant per reorganitzar la resistència, a fi que no es neulissin tantes il·lusions tot

    just poncellades.

    Tanmateix, la seva resistència, a més de costeruda, esdevenia estèril. La part més

    influent de la Jerarquia empenyia l’Església cap a un replegament entorn d’ella

    mateixa i a cercar la seguretat en la defensa de les fronteres conquerides, a tancar

  • 14

    Fidels a la utopia de l’Evangeli - Fòrum Joan Alsina, 10 anys

    portes i finestres per evitar la contaminació externa, encara que l’aire interior es fes

    ranci i irrespirable.

    Una pausa reconfortant s’esdevingué amb el Concili Tarraconense (1995), però va

    ser només això, una pausa i ben breu. Es presentava com la recuperació d’una tra-

    dició secular de col·legialitat en la regidoria teològica i disciplinar de les diverses

    regions eclesiàstiques i com una avinentesa per acostar les grans propostes del Va-

    ticà II a la vida quotidiana de les esglésies diocesanes de l’àmbit històric i cultural

    més homogeni.

    Però tot plegat va ser un altre goig sense alegria, perquè, quan s’acostava l’hora de

    la redacció de les conclusions i propostes que calia lliurar a Roma per sol·licitar-ne

    la ratificació, el fantasma de la censura va fer estralls i tot va acabar com el rosari

    de l’aurora.

    En aquest context, una colla de capellans iniciaren el

Recommended

View more >