INFORMACIÓ 190

DESEMBRE 2016 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

PASSEJADA NATURALISTA DE LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ

El diumenge, 13 de novembre, es va realitzar la passejada naturalista programada dins la Festa Major de Sant Martí, que havia organitzat l´ANT. Es va sortir de la plaça de l´Ajuntament i, amb una bona assistència es va fer l´itinerari de la ruta de la vall de can Reinal. Els detalls d´aquesta ruta, amb el mapa i alguns aspectes naturalistes, es poden descarregar del nostre web, junt amb altres rutes de Torrelles de Llobregat. L´itinerari transcorre, sortint des del centre, pel raval Gener, per can Reinal i es retorna per l´altre cantó de la vall, passant per can Roig i pel Raval Perruca. Tot i ser un itinerari curt, n´hi va haver prou per despertar la curiositat sobre alguns aspectes de la flora i la fauna observades. Rosa Simon i Tomás Blasco van exercir de guies i van compartir dades naturalistes amb les persones interessades.

ACTE FINAL DEL 15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

El dimecres, 14 de desembre, a les 20,45 hores, a can Sostres, es realitzarà l´Acte final del 15è Concurs d´identificació d´aus. Durant l´acte es realitzarà una prova en directe per als concursants i es donaran els premis del concurs. En acabar l´acte hi haurà un petit refrigeri per als assistents. Cal recordar als concursants que per tenir dret als premis i als obsequis cal assistir a l´acte final, com consta a les bases del concurs que reproduïm en una altra pàgina d´aquest full informatiu. Tant les solucions a les fotografies de cada mes com la classificació, a més de rebre-les per correu electrònic de l´encarregat del concurs, Sergi Sales, també es poden consultar al web.

Acte final de la 13a edició l´any 2014

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 175 dins de la col·lecció, que porta el títol “Els paisatge naix o es fa? Teories culturals del paisatge”. Per realitzar aquest document hem recollit un article i una entrevista publicades al monogràfic “Paisatge/s” de la revista Mètode, número 58, corresponent a l´estiu del 2008. Amb el títol El paisatge naix o es fa? el professor del Departament d´Història de l´Art de la Universitat de Santiago de Compostela, Federico López Silvestre, tracta sobre les teories culturals del paisatge. En el segon text escollit, Eliseu T. Climent, director de l´Institut del Territori, de València, entrevista Augustin Berque, geògraf orientalista, de l´École des Hautes Études en Sciences Sociales, de París. Aquest científic francès dóna la seva opinió sobre diversos aspectes relacionats amb el paisatge i la seva conservació. Un altre article del mateix dossier publicat es titula “Participació ciutadana i ordenació del paisatge: el cas de Catalunya”. És de Xavier Sabaté i Rotés i tracta sobre la feina feta pel govern de Catalunya en relació a l´Observatori del Paisatge i els Catàlegs de Paisatge. Si recordem que l´article és de l´any 2008 i fins fa poc no es van enllestir tots els catàlegs de paisatge de Catalunya és significativa la feina desenvolupada fins ara. A continuació en reproduïm un fragment de l´inici de l´article. El geògraf i secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP), Oriol Nel·lo (2005), exposa que «les polítiques públiques d’ordenació del territori només tindran èxit si reconeixen els valors simbòlics que té el paisatge per a les col·lectivitats locals de cada racó del país». Segons Nel·lo, cal tenir una consideració exquisida cap a la percepció social del territori, i cada intervenció ha d’anar acompanyada de l’oportú procés de debat i concertació ciutadana, en el qual els aspectes paisatgístics han de tenir una importància essencial. L’article primer del Conveni europeu del paisatge (2000) defineix el paisatge com «una part del territori tal com la perceben els pobles locals o els visitants, els trets visuals i el caràcter de la qual són resultat de l’acció de factors naturals i culturals i de les seves interrelacions». Per aproximar- se a la percepció social d’un paisatge, per tant, caldrà conèixer la diversitat d’observadors d’aquest paisatge, una diversitat equiparable a la diversitat mateixa de la societat. La forma més directa per conèixer aquesta multiplicitat de visions és, segurament, preguntant a la gent, el paisanatge. La participació ciutadana es té molt en compte en el Conveni europeu del paisatge. Per exemple, l’article 5c diu que «totes les parts assumeixen establir procediments per a la participació del públic general, i els poders locals i regionals, i altres parts amb un interès en la definició i implementació de les polítiques paisatgístiques [...]». Per la seva banda, la Llei de paisatge de

Catalunya (Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya) inclou com un dels principis reguladors (art. 2) la «participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics». EL PAISATGE I EL BENESTAR INDIVIDUAL I SOCIAL El Conveni europeu del paisatge parteix d’una concepció integradora del paisatge (art. 2), i per tant el seu àmbit abasta no només els indrets naturals o rurals, sinó també els urbans i periurbans, i no només paisatges singulars sinó també els quotidians o degradats. En paral·lel a aquesta nova manera d’entendre el paisatge, a Europa sembla que ha despertat la sensibilització social pel paisatge, tal com reconeix el mateix Conveni. Les persones cada vegada tenen més inquietuds respecte a la qualitat del seu entorn, sigui natural, rural o urbà. Segons Joan Nogué (2005), director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, «és un fet demostrat que un entorn físic atractiu, net, afable i estèticament harmoniós genera una agradable sensació de benestar, que augmenta notablement la qualitat de vida dels ciutadans». Aquesta qualitat té a veure, per tant, amb els sentiments que desperta la contemplació del paisatge, i si hom pren consciència que molts paisatges s’estan deteriorant, s’adona també que això perjudica la seva qualitat de vida. Malgrat que sembla obvi que la vivència del paisatge afecta el benestar social, la relació entre paisatge i benestar és un camp poc estudiat arreu. Hi ha, però, algunes experiències, desenvolupades sobretot al Regne Unit. Destaca l’elaboració dels tranquility maps, un mètode d’avaluació que, a través de la consideració d’aspectes com el soroll, la contaminació lumínica o la sensació de seguretat que transmet un determinat paisatge, determina el benestar associat que desvetlla (consulteu <www.cpre.org.uk> per a més informació). A partir de la constatació que la qualitat del paisatge té a veure amb la qualitat de vida, el paisatge pot prendre protagonisme fins esdevenir una preocupació política prioritària, com ha succeït a Catalunya amb la creació de lleis i institucions destinades a l’ordenació i la gestió del paisatge. Però no n’hi ha prou amb una aposta política, ja que la protecció del paisatge demana la implicació de tota la societat, i per tant un tractament democràtic, especialment a escala local i regional (CADS, 2005).

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 93 dins de la col·lecció, que porta el títol Marràqueix COP22. Es tracta de vuit informacions recollides dels diaris El Punt Avui, Ara, Diari de Girona i El Periódico, que fan referència a la cimera de Marràqueix sobre el canvi climàtic. A continuació, com a complement del recull, reproduïm l´article d´opinió de Martí Boada, amb el títol De tornada de Marràqueix, publicat a El Periódico. De tornada de Marràqueix L'última cimera climàtica reclama un necessari procés de descarbonització dels models productius Martí Boada Geògraf i naturalista. Coordinador del Centre Unesco-Fundació Abertis per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis. Divendres, 25 de novembre del 2016

YOUSSEF BOUDLAL Hem tornat de Marràqueix, on a l’empara de la COP22, i sota els auspicis de l’ambaixada espanyola, vàrem presentar el Centre Unesco 2 de Reserves de la Biosfera, resultant d’un acord de la Unesco, la Fundació Abertis i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Un equipament amb vocació de servei, que dona suport a la Xarxa Mediterrània de Reserves de la Biosfera. En aquesta trobada es va palesar la voluntat de donar suport a les accions d’impuls a les estratègies de millora de conservació dels recursos naturals i culturals de les dues ribes del Mediterrani.

Pel que fa a la cloenda de la COP22 aquesta setmana, va aplegar de manera excepcional representants governamentals de 197 països. Estava convocada sota l’esfera de l’acord històric de la COP21 de París, un acord signat unitàriament per tot el països. Marràqueix ha tingut com a divisa un objectiu de concreció, la posada en marxa d’acords irreversibles de suport a l’acord de París. En aquest acord, es reconeix sense pal·liatius que el canvi climàtic és incontestable científicament, hi ha consens científic unitari, ratificat pels informes contrastats de l’IPCC, que evidencien que l’escalfament global és, en la seva fracció mes notòria, conseqüència de l’activitat humana, i ha esdevingut a hores d’ara, sens dubte, el problema més remarcable per a la seguretat ambiental de la humanitat. La COP22 representa sens dubte un pas endavant, enfront d’un problema tan complex, sobretot a l’hora de prendre acords planetaris ben articulats, atesa l’heterogeneïtat de situacions polítiques, econòmiques i civilitzatòries. Reconeixent la complexitat, s’ha assumit que l’acció específica pel clima és urgent, irreversible i implacable Un primer document de tancament d’acords, signat per líders de tot el mon, proclama que aquest és un impuls irreversible, i per això s’han d’accelerar les accions pel clima a escala planetària, des de les accions polítiques, però també de manera notòria des de les empreses, els inversos, les ciutats i les regions. S’ha avançat en l’establiment d’acords a traves del finançament i de les iniciatives tecnològiques innovadores. És remarcable la previsió de destinació de paquets molt rellevants de recursos econòmics pel suport i el desplegament de tecnologies netes, pels plans d’acció pel clima i entre altres per la seguretat dels recursos hídrics i la mateixa seguretat alimentària. S’ha fixat fins al 2018 com a límit per completar i definir estratègies i corpus normatius d’aplicació dels acords de París. Reconeixent la complexitat però tanmateix la necessitat d’actuació i la urgència de la implementació. Alguns altres objectius compromesos i molt ambiciosos formulen un necessari procés de descarbonització dels models productius. En aquesta direcció es determina que el 100% de l’energia sigui renovable entre el 2030 i el 2050. Tot i que sembla un objectiu molt lax, és tanmateix un objectiu imperatiu, que ha d’iniciar el desplegament de manera immediata, per a l’assoliment de la neutralitat climàtica, mitjançant una autentica transició cap una economia amb baixes emissions de carboni. Alguns dels acords anunciats mostren els següents resultats: redacció d’un manual de normes d’aplicació efectiva dels acords de París. Millora de la transparència de l’acció i de les metodologies, la medició i la comptabilitat de la reducció d’emissions, del canvi climàtic mateix i del seguiment de les mesures d’aplicació dels acords, mitjançant un sistema de supervisió, verificació i presentació dels informes. Provisió de finançament per al desenvolupament i transferència de tecnologies. Recordem que l’objectiu principal de l’aplicació dels acords de París és que a partir de Marràqueix assoleixin nivells de definició aplicada bàsics, prosseguint amb els esforços per limitar l’augment de les temperatures a 1,5º respecte als nivells preindustrials. Tanmateix, l’objectiu final dels acords és estabilitzar les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que evitin l’impacte i les alteracions d’origen antropogènic perilloses per al sistema climàtic. Sense cap mena de dubte una gran causa per a la humanitat.

15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les últimes vuit fotografies del concurs, corresponents als mesos de juliol a octubre, són les següents:

Foto nº 13: Tetrax tetrax Sisó Little Bustard Sisón Común

Foto nº 14: Falco subbuteo Falcó mostatxut Hobby Alcotán Europeo

Foto nº 15: Corvus monedula Gralla Eurasian Jackdaw Grajilla

Foto nº 16: Lanius minor Trenca Lesser Grey Shrike Alcaudón Chico

Foto nº 17: Philomachus pugnax Batallaire Ruff Combatiente

Foto nº 18: Carduelis cannabina Passerell comú Linnet Pardillo Común

Foto nº 19: Calidris temminckii Territ de Temminck Temminck´s Stint Correlimos de Temminck

Foto nº 20: Limosa lapponica Tètol cuabarrat Bar-tailed Godwit Aguja Colipinta Aquestes eren les dues fotografies de l´octubre.

Aquestes són les solucions a la prova extra nº 2. 1: Falciot negre 2: Colom roquer 3: Tudó 4: Fredeluga 5: Faisà 6: Garsa 7: Perdiu roja 8: Mussol comú 9: Tord comú 10: Estornell vulgar 11: Periquito - foto trampa 12: Pardal comú . En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes.

CLASSIFICACIÓ DEL 15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les vint fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a octubre del 2016, i amb la puntuació de les dues primeres proves extra inclosa, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta. 36,2 PUNTS: Francesc Capdevila 35,3 PUNTS: Marc Pérez 35,05 PUNTS: David López 35 PUNTS: Núria Rodríguez 32,85 PUNTS: Pep Domènech 29,75 PUNTS: Sandra Morujo 28,45 PUNTS: Vicenç Roig 28,3 PUNTS: Tomás Blasco 28,2 PUNTS: Laura i Quim 26,55 PUNTS: Jaume Duaigües 24,75 PUNTS: Albert Soteras 23,05 PUNTS: Eva Reñé 21,2 PUNTS: Juan Mora 16 PUNTS: Israel Estopà 6 PUNTS: Frederic Sanchez Neus Solà Rosa Simon Sergi Sales, l´encarregat del concurs. Qui vulgui participar en aquest concurs, en la propera edició, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Les tornem a reproduir en la pàgina següent. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de novembre, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 de novembre.

3a PROVA EXTRA DEL 15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS L´encarregat del concurs, Sergi Sales, va enviar el 3 de novembre, per correu electrònic, les sis fotografies corresponents a la tercera prova extra del concurs. Hi havia temps per respondre fins el 30 de novembre. A continuació reproduïm el text del correu electrònic i les sis fotografies que adjuntava. Hola Aquí teniu la darrera prova extra. En el total de les 6 fotos hi han almenys 20 espècies d'ocells, cadascuna puntua com 0,1 pt. Alguna pot sortir repetida en més d'una fotografia. Les respostes abans de finals de novembre, please. SS

En aquesta prova extra cal trobar vint espècies diferents d´ocells en el total de les sis fotografies.

BASES DEL 15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1. Es faran públiques dues fotografies mensuals des del gener al desembre del 2016. 2. Les respostes han de ser presentades abans de l´últim dia de cada mes. Cal presentar-les via e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com. 3. Al mes de desembre, en l´acte final del concurs, al qual és imprescindible assistir per optar als premis i recollir-los, es concursarà en directe sobre deu fotografies, fins a completar, sumant-hi les vint-i-quatre anteriors, el nombre de trenta-quatre. 4. En el cas de les fotografies publicades cada mes, es puntuarà amb dos punts cadascuna de les fotografies encertades si s´ha especificat bé l´espècie amb el nom comú en qualsevol idioma o el científic, i es puntuarà amb un punt cadascuna de les fotografies encertades si s´ha donat la resposta correcta només amb el gènere. 5. En el cas de les deu fotografies fetes públiques en l´acte de lliurament dels premis, en el mes de desembre, es puntuaran amb 0,25 punts, per cada fotografia, si s´ha encertat el nom de l´espècie i caldrà donar les solucions en el temps màxim de dos minuts per fotografia. 6. A més cada tres mesos (març, juny i setembre) es farà una activitat sorpresa (foto extra, itinerari virtual, concurs virtual, cants...) que serà puntuat amb un punt extra de la forma en que s´indicarà prèviament. 7. Tots els ocells del concurs han estat citats a la nostra regió ornitològica i biogeogràfica, el paleàrtic occidental. 8. La participació és oberta a qualsevol membre de l´ANT. Si alguna persona aliena a l´ANT hi vol participar cal que lliuri el corresponent full d´inscripció amb la domiciliació bancària, quan comenci a concursar, i faci efectiu el pagament de la quota anual. 9. La persona que hagi guanyat el concurs com a primer classificat en una de les seves edicions no podrà participar en l´edició immediatament posterior. 10. La classificació serà publicada per e-mail als concursants, al web i al full informatiu de l´entitat. 11. Les fotografies, si no s´han rebut, es podran demanar per e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com i es podran consultar al web de l´ANT. 12. S´atorgaran dos premis als dos primers classificats. En cas d´empat, després de la prova en directe, en qualsevol dels dos primers premis, es farà una altra prova de quatre fotografies en directe i, així, successivament, fins a desfer l´empat. 13. S´atorgarà un tercer premi a la constància que es sortejarà entre tots els altres concursants que hagin respost durant els dotze mesos i assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis. 14. També es lliurarà un petit obsequi a tots els concursants que assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis en agraïment a la seva participació. 15. L´organització es reserva el dret de modificar els terminis de presentació de fotografies i de recepció de respostes durant tot l´any, així com de precisar aquells aspectes que durant el transcurs del concurs no es vegin prou clars.

PREMIS DEL 15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1r Premi: Material ornitològic valorat en 60 euros + obsequis. 2n Premi: Material ornitològic valorat en 30 euros + obsequis. Premi a la constància: Material ornitològic valorat en 18 euros + obsequis. Aquests tres premis, per als dos primers classificats del concurs i el tercer que es sorteja, es lliuraran mitjançant vals de compra de material ornitològic. Caldrà que els concursants classificats passin a recollir-los personalment a l´acte de lliurament i els vals caducaran als tres mesos del seu lliurament. Tots els concursants, que no s´hagin classificat com a primer i segon, i que hagin participat de forma ininterrompuda durant els dotze mesos que dura el concurs participaran en el sorteig per a obtenir el premi a la constància. Tots els participants en el concurs, només pel fet de ser-ho i d´assistir a l´acte de lliurament dels premis, tindran dret a recollir un petit obsequi d´agraïment a la seva participació.

Francesc Capdevila, Marc Pérez i Enric Morera, guanyadors de les edicions del 2013, 2014 i 2015 del concurs.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de novembre. Mallerenga petita (Periparus ater) (2 ex.) observats a la menjadora de casa seva, a la Plana. Diumenge, 27 de novembre del 2016, a les 13 hores. Observador: Pep Domènech Corb (Corvus corax) (4 ex.) observats volant per sobre el casc urbà cap al mas Segarra. Dissabte, 26 de novembre del 2016, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Àguila calçada (Aquila pennatus) (1 ex.) observat sobrevolant el pla del riu, a Sant Vicenç dels Horts.. Divendres, 25 de novembre del 2016, a les 12 hores. Observador: Tomás Blasco Bitxac comú (Saxicola torquatus) (2 ex. mascle i femella) observats a cal Canut. Diumenge, 20 de novembre del 2016, a les 15,55 hores. Observador: Vicenç Roig Faisà (Phasianus colchicus) (2 ex. mascle i femella) observats a sota la cooperativa. Diumenge, 20 de novembre del 2016, a les 10,30 hores. Observadora: Rosa Simon Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat a can Coll. Dilluns, 14 de novembre del 2016, a les 12,30 hores. Observador: Tomás Blasco Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat als camps de can Gallina. Diumenge, 13 de novembre del 2016, a les 17 hores. Observador: Vicenç Roig Corb (Corvus corax) (2ex.) + Cornella negra (Corvus corone) (3 ex.) observats aixecant-se de la pedrera de can Gallina. Diumenge, 13 de novembre del 2016, a les 16,35 hores. Observador: Vicenç Roig Aligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) observat posant-se en un plàtan a la font del Cucut. Diumenge, 6 de novembre del 2016, a les 16,50 hores. Observador: Vicenç Roig Cuereta blanca (Motacilla alba) (8 ex.) observats al carrer davant l´escola Sant Martí. Diumenge, 6 de novembre del 2016, a les 16,30 hores. Observador: Vicenç Roig Titella (Anthus pratensis) (1 ex.) observat a l´esplanada de can Balasc de baix. Diumenge, 6 de novembre del 2016, a les 16,15 hores. Observador: Vicenç Roig Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) (1 ex.) observat a sota el pont de cal Canut. Dissabte, 5 de novembre del 2016, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig

FLORA VASCULAR DEL DELTA DEL LLOBREGAT Ens fem ressò de la presentació del l´obra editada per la ICHN, filial de l´Institut d´Estudis Catalans, “Flora Vascular del delta del Llobregat”. Reproduïm la nota informativa publicada al web dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. 24/11/2016 Presentació del llibre “Flora Vascular del delta del Llobregat”

El dimecres 23 de novembre es presentà al Cèntric Espai Cultural el llibre “Flora Vascular del delta del Llobregat” en el que es recull informació de més de mil cent espècies de plantes de la plana deltaica. El Cèntric Espai Cultural, al Prat de Llobregat, va acollir dimecres 23 de novembre, la presentació del llibre "Flora vascular del delta del Llobregat", obra d'un equip de botànics molt coneixedors d'aquest territori: Valentín González, Josep Ma. Seguí, Rafael del Hoyo i Andrés Valverde. El llibre, editat per la Institució Catalana d’Història Natural ha comptat amb el suport dels ajuntaments de Castelldefels, de Gavà, de L’Hospitalet, del Prat de Llobregat, de Sant Boi de Llobregat i de Viladecans, de la fundació Carl Faust, l’Àrea Metropolitana, el Parc Agrari i el Consorci dels Espais Naturals. En aquest llibre es recull la informació de més de mil cent espècies de plantes i és el fruit de centenars d’hores de

prospecció botànica exhaustiva de tota la plana deltaica, de forma totalment altruista. Inclou uns interessants apartats sobre les plantes amb interès de conservació i les exòtiques invasores del Delta. El projecte va néixer l’any 2000, amb l’objectiu de catalogar i cartografiar la distribució de totes les espècies de plantes superiors del delta del Llobregat. Ha estat un esforç remarcable per inventariar un element tan significatiu de la nostra biodiversitat com la flora, que té una relació directa amb el nostre paisatge. El llibre constitueix una referència valuosa per a estudiosos i interessats, així com una eina pràctica per als gestors del territori; alhora, posa el delta al nivell dels espais naturals més ben estudiats del país i contribueix a la seva valoració científica. L'acte de presentació va comptar, a més de amb els autors, amb Ramon M. Masalles, catedràtic del departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona, i amb Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural. Hi van assistir de més de 80 persones.

ALERTA SOBRE ELS NIVELLS DE CO2 Ens fem ressò de dues notes informatives de l´Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En la primera es tracta sobre l´alerta de l´Organització Meteorològica Mundial dels nivells excessivament alts de CO2 a què s´ha arribat l´any 2015. En la segona es presenta la jornada realitzada el 10 de novembre passat sobre l´adaptació del sector agroforestal mediterrani al canvi climàtic. A continuació rproduïm les dues notres informatives.

Dimarts, 25 d'octubre de 2016 L'Organització Meteorològica Mundial alerta que els nivells de CO2 planetaris han assolit les 400 parts per milió durant l'any 2015 Així ho recull el Butlletí anual de gasos amb efecte d'hivernacle que edita aquest organisme internacional i que registra noves dades d'emissions de CO2 de rècord per aquest any 2016, agreujats pel fenomen del Niño. Les emissions de CO2 han assolit la barrera de les 400 parts per milió durant diversos mesos de l'any

2015 i els registres de l'estació de monitoratge a Mauna Loa (Hawaii) alerten que durant l'any 2016, les emissions d'aquest gas amb efecte d'hivernacle han estat sempre per sobre d'aquest llindar. L'Organització Meteorològica Mundial ha publicat aquestes dades en el Butlletí anual de gasos amb efecte d'hivernacle el qual apunta que el fenomen del Niño ha agreujat l'increment d'emissions al haver-se reduit a la meitat la capacitat d'embornal d'emissions de boscos i oceans. Durant el període 1990-2015 s'ha incrementat un 37% l'escalfament global al planeta causat per l'augment de les emissions de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós generades per les activitats industrials, agrícoles i domèstiques.

Estratègies d'adaptació del sector agroforestal mediterrani al canvi climàtic En el marc del projecte Life Medacc: Adapting the Mediterranean to climate change, el 10 de novembre s'organitza una jornada per presentar les diferents experiències sobre estratègies d'adaptació al canvi climàtic del sector agroforestal. En el marc del projecte Life Medacc: Adapting the Mediterranean to climate change -del qual l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic n'és soci coordinador- s'organitza una jornada, en col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Girona, l'IRTA i la Fundació Mas Badia per presentar les diferents experiències

sobre estratègies d'adaptació al canvi climàtic del sector agroforestal. L'objectiu de la jornada és explicar quins efectes té, ja ara, el canvi climàtic sobre l’activitat primària, i quines mesures i estratègies d’adaptació es poden començar a prendre per minimitzar els seus efectes. Data: 10.11.2016 On: Universitat de Girona: Escola Politècnica Superior Campus Montilivi P1 Carrer Maria Aurèlia Capmany, 61 17003 Girona

DECLARACIÓ DE CEL NOCTURN DE QUALITAT El butlletí de medi ambient informa de l´inici del tràmit per a la declaració de Saldes com a primer municipi amb un cel nocturn de qualitat a Catalunya. Reproduïm la nota del butlletí. Inici del tràmit per a la declaració de Saldes com a primer municipi amb espais amb un cel nocturn de qualitat a Catalunya (ECNQ) El dia 19/10/2016 va començar el procés d’informació pública relatiu a la resolució per la qual la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic inicia el procediment de declaració de les primeres zones denominades com a espais amb un cel nocturn de qualitat (ECNQ) (anunci publicat en el DOGC 7229). El distintiu garanteix que la zona gaudeix d’un medi natural d’una qualitat adient per a l'observació de la Via Làctia i el desenvolupament d’ecosistemes de vida nocturna. 02/11/2016

Autor: Antoni Selva. Agrupació Astronòmica de Sabadell A causa de la seva situació en una vall als peus del Pedraforca, entre la Serra del Cadí i la d’Ensija (amb muntanyes de més de 2300 metres d’alçada), el municipi de Saldes disposa d’unes condicions naturals i ambientals per poder tenir el Distintiu de qualitat del medi natural nocturn. Paral·lelament, el municipi desplegarà un Pla de prevenció contra la contaminació lumínica, amb l’objectiu de mantenir i millorar les seves condicions. En aquest pla es detallen les accions de difusió ciutadana, les inversions per a la renovació de l’enllumenat del municipi i d’altres accions de caire informatiu, natural o turístic. El pla, que avalua les condicions ambientals i lumíniques del municipi, ha estat desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Tot i que al terme municipal disposa d'una qualitat entre molt bona i

excel·lent, els punts que opten a ser declarats com a ECNQ són la Plaça de l’Espà i el Mirador de Gresolet.

NOUS CRITERIS PER A TRAMITAR MODIFICACIONS D´ACTIVITATS El butlletí de medi ambient informa dels nous criteris de simplificació que regeixen respecte de les modificacions de les activitats subjectes a control ambiental. Esperem que aquestes simplificacions de tramitacions administratives no suposin rebaixar els criteris necessaris per a respectar el medi ambient. A continuació reproduïm la nota informativa del butlletí i la de l´enllaç corresponent al web. Simplificació dels criteris que regeixen les modificacions d'activitats subjectes a control ambiental Els nous criteris es poden aplicar a totes les activitats regulades a la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, en els procediments d’autorització i llicència ambiental. 20/10/2016

Per incorporar les novetats normatives relacionades amb les modificacions de les activitats, i amb voluntat de simplificació, s'han revisat i actualitzat els criteris de substancialitat. En el procés d’elaboració, hi han participat diversos departaments i organismes de la Generalitat, representants de diversos sectors empresarials i entitats municipalistes. La Ponència Ambiental ha aprovat la revisió i actualització del document que estableix els criteris per valorar si les modificacions de les activitats subjectes a control ambiental són o no substancials. D’aquests criteris depèn que els projectes d’ampliació de les activitats segueixin un procediment administratiu més o menys llarg i exigent. En el cas, per exemple, d’una ampliació amb canvis substancials, el termini és d’uns vuit mesos si es

tracta d’una autorització; el temps de tramitació es redueix a sis mesos en les llicències i a un mes si les ampliacions no són substancials. 18-10-2016 La Generalitat simplifica els criteris que regeixen les modificacions d'activitats subjectes a control ambiental La Generalitat i representants de diversos sectors empresarials i entitats municipalistes han treballat per simplificar les normes actuals i facilitar-ne l’aplicació en els procediments administratius Els nous criteris es poden aplicar a totes les activitats regulades a la Llei de prevenció i control ambiental de les activitats, en els procediments d’autorització i llicència ambiental La Ponència Ambiental ha aprovat la revisió i actualització del document que estableix els criteris per valorar si les modificacions de les activitats subjectes a control ambiental són o no substancials. D’aquests criteris depèn que els projectes d’ampliació de les activitats segueixin un procediment administratiu més o menys llarg i exigent. En el cas, per exemple, d’una ampliació amb canvis substancials, el termini és d’uns vuit mesos si es tracta d’una autorització. El temps de tramitació es redueix a sis mesos en les llicències i a un mes si les ampliacions no són substancials. Per incorporar les novetats normatives relacionades amb les modificacions de les activitats, i amb voluntat de simplificació, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha revisat i actualitzat els criteris de substancialitat. Durant el procés d’elaboració hi han participat diversos departaments i organismes de la Generalitat, representants de diversos sectors empresarials i entitats municipalistes. La Llei de prevenció i control ambiental de les activitats estableix la intervenció administrativa en les modificacions de les activitats. La norma indica que s'han de definir els paràmetres per qualificar les modificacions com a substancials o no substancials tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i d’altres factors, com la dimensió, la producció, els recursos naturals utilitzats, o els residus generats. Aquests criteris són d’aplicació a totes les activitats considerades amb un potencial impacte ambiental més elevat, sotmeses a règim d’autorització. Les que estan subjectes al règim de llicència dependrà de la consideració de la ponència municipal o comarcal.

ALLIBERAMENT DE TORLITS A LA PLANA DE LLEIDA Segons el butlletí de medi ambient es van alliberar 16 exemplars de Torlit a la Plana de Lleida procedents de diversos centres de recuperació. Reproduïm la nota informativa. 19-10-2016 Alliberats 16 samarlics que s'han recuperat al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida Els ocells, recollits en diferents punts de la Plana de Lleida o provinents d’altres centres de recuperació, han estat en rehabilitació durant els últims mesos El samarlic o torlit és un ocell estèpic protegit que viu principalment a les terres de Ponent

Moment de l'alliberament d'un dels torlits. Tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Forestal Catalana, en col·laboració amb membres del Cos d’Agents Rurals, han retornat al medi natural 16 samarlics (Burhinus oedicnemus) rehabilitats al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida) durant els darrers mesos. Els exemplars han estat alliberats a la partida de Vinatesa, a Lleida, aprofitant que és una zona on l’espècie pot concentrar-se per passar l’hivern. Bona part dels samarlics els havien recollit particulars o agents rurals en diferents punts de la plana de Lleida

durant l’estiu. D’altres provenien de centres de recuperació del departament. La majoria van arribar com a ous o polls. En total es van rebre cinc ous, sis polls acabats de néixer, quatre polls volanders i un adult ferit. Els ous van estar a les incubadores de Vallcalent fins que es van descloure. Durant els primers dies de vida els polls es van mantenir a les instal·lacions de cria de camp del centre on, amb l’ajut de personal qualificat i voluntaris col·laboradors, van aprendre a menjar per ells mateixos. Superats aquests primers dies els van adoptar parelles d’exemplars adults irrecuperables, no viables per la reintroducció al medi natural, que els van ensenyar a caçar insectes i d’altres comportaments propis de l’espècie. 2.000 exemplars a Catalunya Un cop completat el seu desenvolupament, els tècnics els van traslladar a una gàbia de vol perquè exercitessin i enfortissin la musculatura. Finalment, els ocells han pogut ser alliberats. El samarlic és un ocell estèpic que viu principalment a les zones cerealístiques de secà, fonamentalment a les terres de Ponent. De mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre i de grans ulls grocs, el plomatge d’aquesta au és adient per camuflar-se. Actualment la seva distribució es concentra bàsicament a la depressió central, tot i que esporàdicament també és present fora d’aquesta àrea. A Catalunya es calcula que hi ha una població d’uns 2.000 exemplars adults. Aquests ocells fan el niu directament a terra, generalment en zones ermes, properes als camps de conreu. La seva retirada i trasllat a un centre de recuperació es justifica només quan realment perilla la seva supervivència, com pot ser el cas de zones transitades o molt humanitzades.

ALLIBERAMENT DE TORTUGA MEDITERRÀNIA A L´ALBERA Al butlletí de medi ambient també es publica una nota informativa sobre l´alliberament d´exemplars de Tortuga mediterrània a l´Albera. Dimarts, 25 d'octubre de 2016 Alliberament de tortuga mediterrània al Paratge natural de l’Albera

Aquest dimarts, 25 d’octubre han estat alliberades, al Paratge natural de l’Albera i el seu entorn, 141 exemplars de tortuga mediterrània (Testudo h. hermanni) i que sumats als 82 alliberats a principi de primavera han permès que aquest any, un total de 223 exemplars reforcin la població d’aquesta espècie a l’Albera. Nascudes al Centre de Reproducció de Tortugues a Garriguella serviran per reforçar dos nuclis de població d’aquesta espècie i fer-ne augmentar la densitat. La tortuga mediterrània manté a l’Albera la darrera i única població natural d’aquesta espècie a la península Ibèrica i una de les poques que en queden a Europa. Des de fa anys des del CRT de l’Albera i el PNIN de l’Albera i sota la

supervisió del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat s’està treballant en la cria en captivitat de l’espècie per tal d’assegurar la seva conservació.

RECUPERACIÓ DELS BOSCOS DE RIBERA El butlletí de medi ambient informa de la partida d´inversió en la restauració i recuperació dels boscos de ribera per part de l´Agència Catalana de l´Aigua. 19-10-2016 L'ACA destinarà més de 7 milions d'euros en els propers cinc anys en la restauració i recuperació dels boscos de ribera El director de l’Agència, Jordi Agustí, ho ha revelat en la jornada “Confluència d’usos al bosc de ribera”, organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori El bon estat del bosc de ribera implica un millor comportament hidràulic del riu en cas d’avingudes i una millor qualitat de les aigües

La recuperació dels boscos de ribera és essencial per assolir el bon estat de les masses d'aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha participat avui en la jornada “Confluència d’usos al bosc de ribera”, organitzada pel Grup de Treball de Custòdia Fluvial de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). El director de l’ACA, Jordi Agustí, ha participat en la inauguració de l’acte, mentre que el director de l’Àrea de gestió del Medi, Diego Moxó, i el cap de Departament de Control i Qualitat de les Aigües, Antoni Munné, han estat els encarregats d’anunciar les accions de l’ACA en aquest àmbit en els propers anys. Agustí ha destacat que “durant el període 2017-2021, l’Agència destinarà 5,7 milions per a la restauració del bosc de ribera en l’àmbit de les conques internes, mentre que aportarà 1,5 milions d’euros en subvencions a entitats de custòdia per a restauració de riberes”. El director de l’Agència també ha remarcat que “un bon estat del bosc de ribera implica un millor

comportament hidràulic del riu en cas d’avingudes i una millor qualitat de les aigües. Per aquest motiu, la recuperació i conservació del bosc de ribera es converteix en un aspecte important en la gestió dels recursos hídrics”. Precisament sobre aquest aspecte, l’ACA va participar temps enrere en un estudi sobre els beneficis econòmics d’un bosc de ribera en bon estat, arribant a la conclusió que permet reduir els costos en potabilització, entre d’altres millores. En els darrers temps, segons l’Agència, la reducció dels cabals dels nostres rius, la pressió urbanística, les grans infraestructures, una gestió agrària extensiva i una gestió silvícola cada vegada més complexa han provocat una degradació de la qualitat dels boscos de ribera dels nostres rius. Per tant el que vol l’ACA és revertir aquesta tendència, objectiu principal que fixa la Directiva marc de l’Aigua (DMA) per assolir el bon estat ecològic. Implicació de tots els actors En el seu discurs inaugural, el director de l’ACA ha advertit que “la millora i preservació del bosc de ribera implica a diverses administracions i entitats que hauran de treballar de manera coordinada per garantir l’assoliment dels objectius previstos”. L’Agència vol impulsar aquesta línia de treball, tal i com recull el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, mitjançant el suport a actuacions de custòdia fluvial, ordres de subvenció per la restauració ambiental i paisatgística de les riberes, intercalibració de metodologies d’avaluació de la qualitat, suport a treballs d’R+D+I en aquest camp, entre d’altres.

PRISMÀTIC Amb aquesta denominació s´ha creat una nova plataforma virtual de coneixement del patrimoni natural de Catalunya. Reproduïm la nota informativa del butlletí de medi ambient. PRISMÀTIC, plataforma de coneixement per a la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya Projecte promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el CREAF, l'objectiu del qual és connectar investigadors que fan recerca en l'àmbit de la conservació amb gestors públics i privats del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya. 2/11/2016

El projecte pivota sobre una plataforma virtual, gestionada pel CREAF, on s'incorporen resums sintètics d'articles que publiquen investigadors dels centres de recerca de Catalunya en l’àmbit de la biodiversitat, transcrits a un llenguatge més divulgatiu i entenedor. La fitxa inclou un enllaç a l’article complet i el contacte amb l’autor de l’article. Tot i que en aquesta fase de llançament la font d’informació científica que conté la plataforma únicament prové del CREAF, és previst d'anar-hi integrant tots els altres centres de recerca de Catalunya que produeixen coneixement sobre el patrimoni natural i la biodiversitat del país.

MOBILITAT A LES ÀREES RURALS D´INTERÈS TURÍSTIC El butlletí de Medi Ambient es fa ressò del projecte europeu Last Mile, de mobilitat sostenible. Reproduïm la nota informativa. 21-10-2016 Territori i Sostenibilitat participa al projecte europeu de mobilitat sostenible Last Mile El projecte està format per set socis procedents de diferents països europeus i vol trobar solucions per fer possible l’accés amb mitjans de transport sostenibles a les àrees rurals d’interès turístic Participants al projecte visiten el tren Lleida-la Pobla de Ferrocarrils de la Generalitat, la Vall Fosca i la Vall de Boí per conèixer les seves experiències en matèria de transports flexibles

El Departament de Territori i Sostenibilitat participa al projecte europeu de mobilitat sostenible Last Mile, que vol trobar solucions innovadores i flexibles que permetin a visitants i residents de zones rurals d’interès turístic realitzar l’últim tram del recorregut de forma sostenible, buscant alternatives al vehicle privat. Membres de les diferents regions d’Europa que formen part del projecte han visitat Catalunya aquesta setmana per conèixer, sobre el terreny, exemples de sistemes de transport flexibles que ja s’estan aplicant, com el tren amb parades a la demanda entre Lleida i la Pobla de Segur (Pallars Jussà) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el telefèric de la Torre de Cabdella i el servei de taxis per accedir al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que presta l’associació de taxistes de la Vall de Boí. Els participants del projecte han estat acompanyats durant la seva visita

per representants de l’ajuntament de Torre de Cabdella, de l’Ajuntament de la Vall de Boí, del Consell Comarcal del Pallars Jussà i d’FGC. Desenvolupament durant quatre anys i mig El projecte Last Mile està finançat pel programa Interreg Europa i, a part del Departament de Territori i Sostenibilitat, en formen part sis socis més: l’Agència Mediambiental d’Àustria, l’Administració Regional del Tirol Oriental (Àustria), l’Agència pel suport del desenvolupament regional de Kosice (Eslovàquia), el Club Desenvolupament Sostenible de la Societat Civil (Bulgària), el Parc Natural Upper Sûre (Luxemburg) i el Voivodat de Pomerània Occidental (Polònia). També hi participen una cinquantena d’entitats i organitzacions procedents d’aquests sis països. El pressupost total del projecte, que es desenvoluparà durant els pròxims quatre anys, és d’1,6 milions d’euros, dels quals 1,3 estan finançats amb fons europeus. La primera fase del projecte consisteix en l’anàlisi dels marcs institucionals i l’anàlisi tècnica de l’estat dels diferents sistemes de transport públic flexible i en visitar projectes de bones pràctiques a les regions. Les conclusions que se n’extreguin serviran per al desenvolupament dels plans d’acció regionals que s’implementaran durant la segona fase, que es durà a terme a partir de l’octubre del 2018.

NOVA MENJADORA A L´ESCOLA CAN COLL Fruït de la col·laboració de l´ANT amb les escoles de primària locals, la setmana passada es va instal·lar una nova menjadora per a les aus al CEIP Can Coll, construïda gràcies a l´esforç personal de Tomás Blasco. A més se´ls va proporcionar una bossa de menjar per a ocells de gàbia que s´havia rebut en donació. Durant l´anterior curs es van instal·lar caixes niu al pati de l´escola i es va realitzar una sessió de treball amb els alumnes d´un curs per reconèixer les aus que hi poden nidificar. També la direcció de l´escola Sant Martí es va interessar per fer alguna activitat en relació amb el coneixement de la natura que esperem iniciar enguany.

INSTAL.LACIÓ DE MENJADORES PER ALS OCELLS A L´HIVERN A la tardor i a l´hivern, és quan arriben els ocells hivernants provinents del nord d´Europa que s´allunyen dels freds més rigorosos en busca d´aliment. També és el temps més adequat per posar menjadores a l´abast dels ocells. Si es vol ajudar, amb una aportació d´aliment suplementari, als ocells i, alhora, es vol gaudir de la seva presència propera per

observar-los, és un bon moment per posar les menjadores. Se´ls hi pot proporcionar l´aliment per a ocells que es ven normalment en les graneries. És molt efectiu el cacauet cru. Recordeu que l´aliment no pot ser salat ni torrat. Des de fa uns quants anys, el grup d´ornitologia compra de forma col.lectiva cacauet cru sense closca. Si esteu interessats en obtenir-ne, assistiu a la propera reunió del grup d´ornitologia o envieu un correu electrònic a l´adreça de l´ANT. Enguany surt a 2 euros/kg. Lluer (Carduelis spinus) en una menjadora amb cacauet. Foto: Rosa Simon.

INCENDIS A L´ALTA MUNTANYA Durant sis dies va cremar un incendi forestal a Cerbi, al Pallars Sobirà, a primers de novembre. Ens fem ressò de dues informacions del diari Ara sobre les circumstàncies del foc a l´alta muntanya i els seus efectes en el futur. Estabilitzat el foc de Cerbi, al Pallars Sobirà, després de cremar més de 500 hectàrees Els Bombers portaven treballant-hi des de dissabte passat ACN La Guingueta d'Àneu 04/11/2016

Zona fumejant pel foc a Cerbi, a l'alta muntanya, al Pallars Sobirà / ACN El foc de Cerbi, a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà) està estabilitzat des d'aquest divendres al migdia. Així ho han comunicat els Bombers de la Generalitat aquest divendres cap a les 13.00 h. Segons han explicat, les pluges que han començat a caure sobre la zona i la humitat derivada han pujat considerablement. Ambdues condicions climatològiques han facilitat el control de l'incendi, que havia calcinat 567 hectàrees. La majoria eren pastures d'alta muntanya i matolls. Fins a aquest moment els Bombers hi han desplaçat 26 dotacions terrestres i 6 mitjans aeris -4 helicòpters i 2 avions de vigilància i atac-, i ja no hi

queda cap punt actiu. A causa de la meteorologia adversa no hi han pogut arribar els hidroavions que havia cedit el ministeri d'Agricultura ni la unitat helitransportada de l'Aragó. Durant aquest divendres al matí la tasca dels Bombers s'ha centrat en el barranc de Lleiter i a revisar la resta del perímetre afectat. A partir d'ara els Bombers començaran a remullar el barranc i continuaran vigilant la zona que estava cremant des de dissabte passat, el dia que es va declarar l'incendi. Més cérvols i menys amfibis: les conseqüències de l’incendi que va cremar 6 dies a Cerbi En el 48% de les hectàrees cremades, l’impacte serà negatiu i alguns hàbitats tardaran més de 15 anys a recuperar-se ARA Barcelona 07/11/2016

El poble de Cerbi amb la muntanya al darrera cremada. / ACN L’incendi que va cremar de dissabte 29 a divendres 4 de desembre a Cerbi (Pallars Sobirà) ha posat en perill amfibis i rèptils amenaçats. Tal com ha explicat aquest dilluns el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, l’incendi afavorirà la presència de diferents ungulats, entre els quals, cérvols, cabirols o daines, objectiu contrari a les polítiques del Parc Natural de l’Alt Pirineu pels danys "importants" que causen a la ramaderia. A més, posarà en perill amfibis, rèptils i petits mamífers amenaçats. En aquest sentit, Miralles ha volgut remarcar la feina que van fer els

Bombers per evitar que les flames arribessin a un colònia de sargantana pallaresa ('Iberolacerta aurelioi'), un rèptil endèmic del Pirineu central-oriental que sol trobar-se en roquissars i prats alpins d'aquesta zona i que està en perill d'extinció. Del total de 567,23 hectàrees cremades, el 18,4% pertany al Parc Natural de l’Alt Pirineu (104,39 ha), però l’impacte negatiu del foc afecta una zona més gran, al 48% de la superfície total calcinada. Alguns d’aquests hàbitats d’alta muntanya tardaran més de 15 anys a recuperar-se, ha lamentat Miralles. La major part de la vegetació cremada són matolls (328,38 ha), mentre que la resta són pastures (78,05 ha), massa arbrada (71,05 ha) i terrenys improductius (32,38 ha). Cal més coordinació A banda, segons el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, el risc d’erosió de certs punts de la muntanya “és alt” i preocupa que les cendres de l’incendi puguin arribar a rius o torrents pròxims i canviar determinats hàbitats. Miralles ha remarcat que, en els darrers anys, aquesta mena d’incendis estan posant en perill les cotes altes del Pirineu, i que per això s’hauria de començar a vetllar per aquest tipus de cremes. Per aquest motiu, ha exigit més coordinació en els incendis d’aquestes característiques, ja que mentre que els equips d’emergències tenen molt clar què s’ha de prioritzar en casos d’haver-hi persones o habitatges afectats, “les prioritats poden no estar tan clares” quan les flames afecten només la natura.

LA VIOLÈNCIA EN LA NATURA Al web de la revista de divulgació científica de la Universitat de València “Mètode” es va publicar una informació referent a un article de “Nature”. Reproduïm la informació. dimarts, 8 de novembre de 2016 La controvèrsia de la violència Un article de la revista 'Nature' esclareix l’origen de la violència en humans

Dos cérvols mascle lluitant en un ritu per aconseguir reproduir-se amb una femella. / Ming Jun Tan La violència en humans ve donada pel nostre recorregut evolutiu i no podem fugir d’ella, o bé influeix l’ambient en què vivim? Aquesta és una de les qüestions que ha tractat la filosofia a partir del segle XVII, amb un debat protagonitzat per Thomas Hobbes i la seua obra Leviatan, on explica que els humans som violents com a conseqüència de la nostra natura, i per Jean-Jacques Rousseau, que sostenia que l’home és un ésser bo per naturalesa i que la societat acaba per corrompre’l. Si engeguem el televisor i escoltem les notícies, podríem escoltar algunes barbaritats que estan ocorrent en països de l’Orient Mitjà, o un nou cas de violència de gènere al nostre país. Segurament, des d’un còmode antropocentrisme pensaríem que aquests successos salvatges deriven de la nostra part irracional, natural; que nosaltres, que actuem de manera racional, no seríem capaços de realitzar accions tan cruels. En aquest cas, automàticament formaríem part del debat i ens situaríem en el bàndol de Hobbes. Fotografia on una femella de hàmster mostra un comportament violent davant d'un mascle de la seva mateixa espècie. / Frank Scherbarth El passat 28 de setembre la ciència va entrar en el debat amb un article de José María Gómez, Miguel Verdú, Adela González-Megías i Marcos Méndez publicat en la revista Nature. No solament ofereix una resposta a aquesta pregunta filosòfica, sinó que a banda posa de manifest que l’ésser humà no és l’espècie més violenta dins dels

mamífers i que els nivells de violència havien canviat al llarg del nostre recorregut com a espècie humana. A l’estudi només s’ha tractat el tipus de violència que anomenen «violència letal», és a dir, l’acte violent d’un individu cap a un altre de la mateixa espècie. En aquest tipus de violència s’inclouen guerres, batalles, assassinats, execucions... En aquest cas es va utilitzar una mitjana en forma percentual, per tal de calcular quantes morts de cada cent eren culpa d’un individu de la mateixa espècie. Els resultats no van tardar a fer-se evidents, i és que les postures de Hobbes i Rousseau no són tan contràries com es podria pensar: ambdós tenien raó. El nostre comportament violent ve determinat per la natura, pel nostre relat filogenètic més antic, però també es veu influenciat pel tipus d’estructura social en què vivim. Si observem més detingudament la part evolutiva de la nostra violència letal, podem apreciar que és un comportament infreqüent en els mamífers, però que es troba àmpliament estès entre les diferents espècies (1024 en total) que s’estudiaren. Amb tot, trobem diferències entre els grups de mamífers. D’aquesta manera, mentre que alguns grups quasi no presenten espècies violentes, com les balenes o els ratpenats, en altres grups ocorre la situació contrària i la majoria d’espècies d’aquests grups presenta comportament violent. Alguns exemples del segon cas serien els suricates, que maten entorn al 19,36% dels seus individus, o el lleó marí de Nova Zelanda, que arriba al 15,31%.

Per contra, si ens fixem en la nostra història evolutiva, podem veure que la violència roman alta quan ens apropem a l’ordre dels primats. Així, trobaríem l’exemple de la mona aranya negra (amb 3,34 % d’individus morts a les mans de membres de la mateixa espècie) o el lutung (5,56%). En canvi, si parem atenció a la superfamília Hominoidea, veiem que aquesta violència disminueix. Així, per exemple, el bonobo presenta un 0,68% de violència letal i el goril·la occidental un 0,14%. Baralla entre dos gossos. / Alex E. Proimos En centrar-se més en la nostra història recent, ja com a Homo sapiens, els investigadors van observar que d’un 3,97 % en el Paleolític, el percentatge de violència letal va anar augmentat poc a poc fins arribar a un màxim en l’Edat Mitjana (12,08 %). A partir d’aleshores, la violència va anar disminuint paulatinament com a norma general fins arribar als nostres dies (1,33 %). La idea que ara som menys violents no és una

novetat, ja que en 2011 el psicòleg Steven Pinker va escriure un llibre titulat The better angels of our nature: why violence has declined, on l’autor defensava que abans érem més violents, però que alguns factors de la nostra societat, com les lleis o l’educació, havien ajudat a rebaixar aquells nivells. El grup d’investigació també es va fixar en l’efecte que té l’ambient sobre la violència. En l’estudi van identificar quatre tipus de societats: estat, tribu, bandes i cacicat. En realitzar aquesta anàlisi es van assabentar que, respecte a la mitjana històrica, en societats estat la violència ha minvat fins al 1,33 %, mentre que ha augmentat en bandes (10,27%) i en tribus (3,90%). Amb tot, l’estudi observa que els éssers humans no respectem la llei ecològica que recolze una major violència letal quan la densitat de una població és més gran. D’altra banda, els autors de l’article assenyalen dos factors determinants del comportament que n’afavoreixen un de violent: que una espècie siga territorial o no (essent més violenta la territorial) o que s’organitze en societats (més violenta) o de forma individual. D’aquesta manera, aquest estudi ajuda a esclarir un tema filosòfic recent gràcies a dades aclaparadores, una extensa recerca bibliogràfica i una matemàtica complexa.

Iker Iranzo. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.

COSTOS AMBIENTALS DELS CREUERS Des de fa un cert temps es qüestiona per certes entitats ecologistes els forts costos ambientals de la indústria dels creuers. Es critica tant el consum energètic com la contaminació produïda, per exemple, al port de Barcelona, com el consum de fueloil en alta mar. A continuació reproduïm un article del web d´Ecologistes en acció. Demanen una regulació forta que limiti els importants impactes socials i ambientals de la indústria de creuers 21 de novembre,

Demà s’inicia la 6ª edició del Congrés International de Creuers a Madrid, una trobada que debatrà la situació mundial d’aquesta indústria. Al programa es pot comprovar com entre les preocupacions del sector no estan els impactes negatius que es denuncien sobre aquesta indústria. Mentre els ports i navilieres prodiguen una història d’èxit amb rècords de creueristes, creix la protesta social que qüestiona la suposada repercussió positiva sobre l’economia local i denuncia els costos socials i ambientals associats a aquesta activitat. Les polítiques de turisme sense control que han impulsat Barcelona, Illes Balears, Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, i els canvis en les rutes tradicionals en el Mediterrani per la inestabilitat en alguns països, han provocat una situació insostenible i una forta contestació de les poblacions locals. Protestes que es donen a escala mundial en nombrosos ports des del Carib fins al Mediterrani, com ha ocorregut amb el recent cas del creuer de luxe Crystal Serenity per l’Àrtic. Es tracta de l’expansió d’un

mateix patró global que, operat per capitals internacionals, concentra beneficis astronòmics i externalitza els costos sobre les poblacions i el medi ambient sense trobar límits a les seves ambicions. Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, el 88% de l’oferta mundial està controlada per tres grans companyies navilieres: Carnivale Corporation Plc, Royal Caribbean Ltd. i Star Cruises. Entre les navilieres és habitual registrar els vaixells en paradisos fiscals i utilitzar banderes de conveniència per evitar normatives laborals i ambientals i evadir impostos. Entre els majors impactes causats per aquesta indústria estan les emissions contaminants que llança a l’atmosfera. Un creuer mitjà (de 2.000 a 3.000 passatgers) consumeix la mateixa energia que uns 12.000 cotxes, utilitzant un fueloil pesat 100 vegades més tòxic que el diésel que utilitzen automòbils i camions, ja que conté fins a 3.500 vegades més de contingut de sofre. Un combustible que està prohibit en terra, on és considerat un residu perillós que exigeix un tractament altament costós. No obstant això es permet el seu ús en el transport marítim per la feble regulació internacional sobre el sector, que fins i tot li ha deixat fora dels acords de la COP21 sobre el clima, al costat del sector de l’aviació. Ecologistes en Acció alerta que, de seguir com fins ara, la majoria de les emissions en els ports (CH4, CO, CO2 i NOx) es multiplicaran per quatre fins a 2050, any en el qual arribaran aproximadament a 70 milions de tones de CO2 i fins a 1,3 milions de tones de NOx. Els efectes sobre la població i sobre el clima tindrien conseqüències devastadores. Les emissions es multipliquen quan parlem de grans naus, de 6.000 fins a 10.800 passatgers, com és el cas de Harmony of the Siguis. La naviliera propietària d’aquest vaixell, Royal Caribbean, publicita els avanços tecnològics que han incorporat per millorar la seva eficiència energètica, però la realitat és que aquest gegant consumeix un 35% més que els creuers antics, uns 2.500.000 litres de fueloil al dia, que segons dades d’Amics de la Terra és l’equivalent al consum energètic de més de 77.000 llars nord-americanes. Segons el rànking 2016 que publica anualment l’organització alemanya NABU en relació a l’acompliment de la indústria europea de creuers respecte a les seves emissions contaminants, el 100% de les naus cremen fueloil pesat i el 80% no utilitza cap sistema de neteja de gasos de fuita. Cal tenir en compte que els creuers naveguen prop del litoral, per la qual cosa les seves emissions afecten més directament la salut de les seves poblacions i ecosistemes que les emissions dels bucs que naveguen en ultramar. Aquesta situació s’agreuja quan atraquen en port, ja que continuen cremant fueloil per mantenir les seves instal·lacions actives en les terminals que estan "enganxades" a la ciutat, com és el cas de Barcelona, ciutat que ve incomplint els valors de qualitat de l’aire legals i de protecció de la salut de forma sistemàtica. Per tot això, Ecologistes en Acció reclama una regulació forta i obligatòria sobre el sector de creuers i el transport marítim en general, com l’estan fent els ports del Nord d’Europa, que limiten l’entrada a la zona litoral als vaixells que utilitzin fueloil marí. El Mar Bàltic, el Mar del Nord i el Canal de la Manxa han establert un Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area, SECA, en anglès) que imposa límits més estrictes al contingut de sofre dels combustibles marins des de gener del 2015 (màxim de 0,10% sofre en massa en comparació del 3,5 % que es permet en els ports del Mediterrani). En tan sol un any d’aplicació, aquests ports han vist disminuir la seva contaminació en més del 50%. Els ports del Bàltic estan treballant per limitar a més el contingut d’òxids de NOx, com ja fan Estats Units i Canadà. L’organització ecologista reclama així mateix l’electrificació per a la connexió dels vaixells a la xarxa elèctrica local quan estan atracats, igual que efectuen ja més de 10 ports europeus. A més de reduir la contaminació, Ecologistes en Acció reclama que siguin els Ajuntaments els que defineixin la política de creuers i no les autoritats portuàries de titularitat de l’Estat, atès que suposadament és una activitat en benefici de la ciutat. Cal recordar que la major part dels ports europeus són municipals, com és el cas de Rotterdam, el major port d’Europa. És necessari regular els aspectes econòmics, fiscals, socials i ambientals (a més de la pol·lució estan temes importants com la gestió de residus, la contaminació marina, etc.) i establir límits en la grandària i nombre de creuers segons la capacitat de càrrega de la ciutat.

NOVETATS EDITORIALS Ens fem ressò d´algunes publicacions recents anunciades al butlletí de medi ambient. Reproduïm les fitxes de tres obres. Adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua "L'obra exposa les dades reunides en el projecte ACCUA, que ha avaluat la vulnerabilitat territorial al canvi global en tres conques representatives de la franja litoral catalana: el Fluvià, la Tordera i el Siurana".

Adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua Autor: Varis Edita: Catalunya Caixa - Obra Social Any edició: 2012 Pàgines: 57 Tamany: 21 x 114cm. El projecte ACCUA va néixer l'any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d'aigua dolça i determinar les mesures d'adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives. La recuperació dels camins tradicionals: manual per establir criteris, mostrar tècniques i proposar actuacions "En els darrers anys s'han dut a terme moltes accions de restauració, reconstrucció i recuperació d'alguns dels antics camins. Aquestes intervencions han contribuït a aturar i revertir puntualment el procés de degradació d'alguns camins però, alhora, han posat de relleu la necessitat d'establir criteris d'actuació rigorosos basats en experiències reeixides". La recuperació de camins tradicionals : manual per establir criteris, mostrar tècniques i proposar actuacions / Jordi Tutusaus i Graus ; il·lustracions Ricard Novell, Gerard Pellisa Ed. Arola Amb el suport de: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat i Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA)

Béns comunals i termes tradicionals del Pallars Sobirà "L'informe que proposa la creació de la figura d'"El Comú" per a millorar la governança dels béns comunals en zones de muntanya. El text aprofundeix en la figura històrica dels béns comunals que aproximava la gestió del territori a la societat i que ha tingut un paper rellevant a l'Alt Pirineu i Aran". Béns comunals i termes tradicionals del Pallars Sobirà Lleida : Fundació del món rural: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), 2016 LLIBRE DEL MES: Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present Dijous 8 Setembre 2016 Recull els resultats obtinguts per un grup de treball sobre termes i béns comunals del Pallars Sobirà L'informe “Béns Comunals, un sistema d’organització del passat per gestionar el present” que proposa la creació

de la figura d'“El Comú” per a millorar la governança dels béns comunals en zones de muntanya. El text aprofundeix en la figura històrica dels bens comunals que aproximava la gestió del territori a la societat i que ha tingut un paper rellevant a l'Alt Pirineu i Aran. L'estudi conté recomanacions per a la millora de la gestió comunal del territori (pastures, boscos i muntanyes entre altres) i per afrontar els reptes de la gestió dels nous usos que poden acollir els béns comunals com són els turístics, energètics i d'ocupació del territori a partir d'infraestructures transportadores d'energia o les telecomunicacions. Una gestió que, per als experts autors de l'informe, s'ha de fer comptant amb les interessos de la gent que hi viu a la muntanya i està arrelada al món rural. La figura del “Comú” té referents d'experiències similars a Astúries, al Parc Natural i reserva de la biosfera de les Bardenas Reales a Navarra i amb les Iniciatives Comunals a la resta de l'estat. El document ha estat elaborat per diferents experts, organismes de l'administració i agents locals i ha estat impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR) i l'Institut de Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA). En el text s’assenyala que una gestió comunal del territori és més eficient i més sostenible econòmicament, ambientalment i socialment. A més, permetria que els beneficis dels nous usos (turístícs, energètics, etc) repercuteixen també entre els habitants locals. L'estudi ressalta que un sistema de governança comunal tant a escala local com regional que genera oportunitats i respostes creatives i efectives als reptes de gestió i conservació territorial que podria arribar on l’administració i les iniciatives privades no poden. “Termes tradicionals dels pobles del Pallars Sobirà” En aquest document s'inclou l'estudi “Termes tradicionals dels pobles del Pallars Sobirà” per part de Jesús Burgueño, geògraf, professor de la Universitat de Lleida que ha catalogat els termes municipals existents en el segle XIX. Aquest document és un primer assaig de la delimitació dels nuclis de població tradicionals i plasmació cartogràfica i de l'inventari de bens comunals que reclama l'informe per a poder promoure aquest tipus de governança. Aquesta identificació permetrà poder fer conscients els veïns de les zones rurals de muntanya del seu paper i alhora del marc legal que les regula.

L´ÀNEC CAP BLANC AL DELTA DE L´EBRE El GEPEC lluita contra la caça al delta de l´Ebre en zones teòricament protegides. Posa com a exemple que enguany s´hi ha observat exemplars d´espècies en perill d´extinció i, tot i així, s´hi continuen realitzant tirades sense que les administracions es replantegin les seves polítiques permissives amb la cacera. A continuació reproduïm el comunicat del Gepec publicat al seu web. Divendres, 28/10/2016 Localitzats al Delta de l’Ebre diversos exemplars de l’ànec més amenaçat d’Europa GEPEC- Ecologistes de Catalunya demanem que s’aturi la caça a les llacunes on s’han localitzat els ànecs

Ànec cap blanc. Foto: Rafa Torralba Ara fa uns dies han estat localitzats al Delta de l’Ebre, en unes llacunes dins els límits del Parc Natural, un mínim de 9 exemplars d’ànec de cap blanc (Oxyura leucocephala). L’ànec cap blanc és l’anàtida més amenaçada d’Europa i una de les que ho està més també a nivell mundial, gaudint dels màxims nivells de protecció legal. És un ocell que gaudeix de plans de recuperació en la totalitat de territoris on la seva presència és més habitual. És per tant, del tot vital, evitar la mort de cap individu d’aquesta espècie. A les llacunes on han estat localitzats aquests ocells s’hi realitzen, de forma regular, tirades d’anàtides (cacera d’ànecs), les quans ja s’han iniciat en indrets propers al trobar-nos ja en període de cacera. Les tirades d’ànecs són l’activitat més perillosa per la supervivència d’aquests ocells, ja que en el transcurs de les mateixes els caçadors no solen diferencia unes espècies d’altres, disparant a tots els ànecs que els hi passen volant per sobre. A banda també es produeix la dispersió dels ànecs que no han estat abatuts, desplaçant als animals a altres indrets on poden ser també caçats. Matar algun d’aquests ànecs, a banda que constituir un greu delicte contra la fauna, seria molt negatiu per la conservació d’aquesta espècie tant amenaçada. Per tal d’evitar-ho, des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, ens hem posat d’immediat en contacte amb els Departaments de la Generalitat de Territori i Sostenibilitat (que té les competències de conservació de la biodiversitat) i amb el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (que té les de la caça), així com en la Direcció del Parc Natural del Delta de l’Ebre, per demanar que no s’autoritzi la cacera a les llacunes on han estat localitzats els ocells i que les zones on es localitzen aquests ànecs restin tranquil·les per tal de garantir la seva supervivència. Cal fer incís que les dues llacunes on han estat localitzats aquests ocells estan dins el Parc Natural del Delta de l’Ebre i que una és de titularitat pública, essent propietat del Ministerio d’Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que en va comprar els terrenys per realitzar-hi treballs relacionats amb la millora ambiental del Delta de l’Ebre. Aquesta llacuna, tot i haver estat adquirida amb diners públics i ser propietat del Govern Central, enlloc de ser destinades a la protecció de la biodiversitat, des de bon començament han restat a disposició dels caçadors per realitzar-hi les seves caceres. Aquest fet, a banda d’impedir la protecció d’algunes de les espècies en més perill d’extinció, n’ està impedint l’ús públic de part de l’espai, que era també un dels objectius de la seva adquisició. En la mateixa situació es troben moltes altres zones públiques o de propietat pública del Delta de l’Ebre.

L’actual gestió de la caça al Delta de l’Ebre és del tot incompatible amb la preservació i salvaguarda d’alguna de les espècies d’ocells més amenaçades. Així al Delta són molt poques les zones on no es permet la caça i on els ocells poden gaudir de tranquilitat i on la seva supervivència està assegurada. Això és inacceptable en un espai natural que gaudeix de bona part de les figures de protecció possibles. Cal tenir present que part del Delta de l’Ebre ha estat declarat parc natural, que forma part de la xarxa natura 2000 (xarxa europea d’espais protegits), sota la figura de Zona d’Especial Protecció pels Ocells (ZEPA) i de Lloc d’Importància Comunitària (LIC), que està inclòs al Pla d’Espais d’Interès natural, (PEIN), que està inclòs al conveni RAMSAR de conservació de zones humides d’importància internacional, que és una de les zona nucli de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, que bona part dels espais litorals, inclòs la majoria de llacunes, són zones públiques o de titularitat pública (propietat del Govern i comprades amb diners de tots). Tres de les espècies més amenaçades a Europa són la fotja banyuda (Fulica cristata), i dos espècies d’ánecs: el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) i l’ànec cap blanc (Oxyura leucocephala). Totes tres gaudeixen dels màxims graus de protecció legal. De tant en tant apareixen individus d’aquestes espècies al Parc Natural del Delta de l’Ebre, un espai a priori protegit, on els ocells haurien de trobar refugi segur. Justament aquests dies, a banda dels ànecs caps blancs, també ha estat localitzat un exemplar de fotja banyuda (F. cristata) i un morell xocolater (Aythya nyroca), ànec molt rar i també altament amenaçat. Al Delta de l’Ebre, lluny de trobar un espai de seguretat on poder sobreviure, aquests ocells desapareixen després de les primeres tirades d’ànecs i fotges que es realitzen, de ben segur en tots els casos es deu a que els ocells acaben morts a trets. La caça acaba condicionant la gestió i protecció de la fauna que es porta a terme al Parc Natural Delta de l’Ebre i, fins a data d’avui, cap administració ha gosat canviar aquesta situació. Aquest fet és del tot inacceptable i cal que es prenguin mesures per canviar aquesta dinàmica. Cal que aquells espais del Delta de l’Ebre més favorables per aquestes espècies més sensibles i en perill d’extinció siguin dotades de figures de protecció real i s’hi eviti l’activitat cinegètica, per tal de garantir-ne la seva supervivència. De retruc es podria compatibilitzar aquesta conservació amb un ús públic regulat, en que els visitants puguin gaudir d’aquestes espècies i d’aquests magnífics paisatges, sense entrar en conflicte amb l’activitat cinegètica. Això no hauria de ser complicat si tenim en compte que la majoria d’ aquestes zones són propietat de l’administració o són zones públiques i aquí l’interès general, hauria de ser una de les prioritats. L’administració, en funció de les seves competències i responsabilitats, ha d’actuar per tal que és compleixi aquest interès general i que es compleixin aquelles lleis i normes de protecció de la fauna No pot ser que els interessos privats dels caçadors estiguin per sobre d’interessos globals, com són la protecció de la fauna i dels espais naturals i les polítiques de preservació de les nostres espècies més amenaçades. En un espai protegit, com és el Delta de l’Ebre, on bona part dels espais naturals són públics o de titularitat pública, i això vol dir que són de tots o que han estat comprats amb diners de tots, els interessos generals, o sigui la conservació de les espècies, els hàbitats i els paisatges i possibilitar el gaudi ordenat de la natura per part de la població, han de ser la prioritat en la gestió. No ens oposem a la pràctica de la caça, però considerem vital i urgent que aquesta activitat estigui supeditada a les polítiques de conservació de les espècies i els espais naturals i no a l’inversa, com passa en espais com el Delta de l’Ebre. La caça ha de ser una de les eines emprades en la gestió i conservació de la fauna i estar supeditada al que dictin les directrius d’aquesta gestió i no com passa ara en que sovint aquesta gestió i conservació es veu supeditada a la caça i als interessos dels caçadors. Al Delta de l’Ebre cal una regulació de l’activitat cinegètica per tal que aquesta sigui compatible amb la preservació de les espècies més sensibles i amb l’ús públic ordenat.

15è ANIVERSARI DEL PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT El GOB torna a demanar la recuperació del Parc Natural de la Península de Llevant a Mallorca. El creà el govern de les Illes Balears l´any 2001 i, posteriorment, un altre govern el reduí fins a la insignificança. Amb motiu del 15è aniversari es vol que es torni a ampliar fins a la recuperació de la superfície inicial. Reproduïm la nota del web del GOB. Dimecres, 9 Novembre 2016 15è aniversari del Parc Natural de la Península de Llevant

Costa nord d'Artà

El GOB reclama l’ampliació del parc, retallat per Jaume Matas l’any 2003 El 9 de novembre de 2001 Francesc Antich (President) i Margalida Rosselló (Consellera de Medi Ambient) signaren el decret de creació del Parc Natural de la Península de Llevant. El parc comprenia 21.507 hectàrees terrestres i 5.275 hectàrees marines, i incorporà terrenys dels municipis d’Artà, Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç i Santa Margalida. Aquest nou espai natural protegit marcà un punt i apart en l’estratègia de conformació de la xarxa d’espais protegits, fins aleshores formada per espais relativament petits i sense gaire activitat econòmica (S’Albufera, Cabrera, Sa Dragonera, etc). El nou parc feia camí cap al model vigent ja feia molts d’anys a altres indrets d’Espanya i del món, on les àrees protegides són grans i donen cobertura a activitats econòmiques sostenibles. Malauradament el moviment antiparc fou una de les eines utilitzades per Jaume Matas en la seva campanya electoral de les eleccions de 2003, i una vegada assolida la presidència retallà el parc desprotegint el 93,8% de la superfície original, reduint-lo a només 1.671 hectàrees terrestres. Aquesta infàmia es perpetrà sense cap justificació tècnica i aprofitant una disposició addicional a la llei de pressupostos. A llarg dels darrers anys el parc ha seguit minvant, no en superfície però sí en capacitat de gestió. L’any 2012 es va reduir la brigada de manteniment i es prescindí d’un dels tècnics, i el 2014 el director passà a ser-ho només amb dedicació parcial. Les reduccions en personal han estat paral·leles a la dedicació pressupostària, en el marc d'una política adreçada a l'enfonsament dels espais naturals protegits. Demanam al Conseller de Medi Ambient que incorpori l’ampliació del Parc a la seva agenda pel 2017 Els extraordinaris valors paisatgístics i ecològics de la península de Llevant s'han atendre adequadament en el marc d'una figura de protecció de suficient entitat, com és la de parc natural. A més a més fa uns dies el ple de l’ajuntament d’Artà, gairebé per unanimitat (mancà el vot del PP, per absència) instava la Conselleria a recuperar l’àmbit artanenc que fou retallat el 2003. La Conselleria no pot ignorar el desig artanenc, un municipi que ha destacat per la seva voluntat de conservar el territori. Així, aprofitant el 15è aniversari de la declaració del parc, des del GOB també instam en Conseller de Medi Ambient a restablir la desfeta causada per Jaume Matas i posteriorment agreujada per Gabriel Company, i iniciar sense demora els tràmits per al restabliment de la dignitat d'aquest magnífic espai natural mitjançant l’ampliació del parc i la dotació dels mitjans suficients per a la seva gestió correcta.

INFORMES I ESTADÍSTICA AGROFORESTAL Al butlletí del departament d´Agricultura es mencionen, entre altres, quatre informes estadístics en relació a la Biomassa, els recursos hídrics per a l´agricultura, les aliances internacionals entre les cooperatives agrícoles i la millora de la posició dels agricultors en els mercats. A continuació reproduïm les notes del butlletí.

Energies renovables AEBIOM Statistical Report Informe estadístic de l'Associació Europea de la Biomassa (AEBIOM) 20 d'octubre de 2016, 39 p. European Biomass Association Informe anual del sector de la bioenergia en els estats membres de la UE28. L'informe destaca que, l'any 2014, la dependència energètica mitjana dels 28 països de la Unió Europea va ser del 53,4%. Una dependència en constant

augment, cosa que situa Europa entre les regions energèticament més dependents a escala mundial (el 99,4% de les importacions netes d'energia a Europa són de combustibles fòssils). L'any 2015, l'aprofitament de fusta dels boscos es va destinar en gran mesura a usos industrials (serradores, polpa i paper, panells, etc.) amb una quota del 78%. En comparació, el sector de l'energia és responsable del 22% dels aprofitaments de fusta, que consisteixen principalment en residus de collita i fusta de baixa qualitat

Coping with water scarcity in agriculture: a global framework for action in a changing climate Fer front a l'escassetat d'aigua en l'agricultura: un marc global per a l'acció en un clima canviant Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). 16 de novembre de 2016, 4 p. Document estratègic de la FAO en un intent de fer front a l'impacte de l'escassetat mundial d'aigua. Es desprèn del document que des de Califòrnia fins a les províncies orientals de la Xina, i des de Jordània fins a l'extrem sud de l'Àfrica, es calcula que 4.000 milions de persones, gairebé dos terços de la població

mundial, pateixen una greu escassetat d'aigua, si més no de manera temporal. El document, a més, assenyala que l'escassetat d'aigua "és un dels principals reptes per a l'agricultura sostenible", i convida els països i associats a unir-se a aquesta iniciativa Les partenariats internationaux, vecteurs de croissance pour les coopératives agroalimentaires Les associacions internacionals, vectors de creixement per a les cooperatives agroalimentàries PriceWaterhouseCoopers (PWC). 26 d'octubre de 2016, 17 p. INVIVO

L'estudi de PWC mostra que les cooperatives agràries estan apostant per les aliances internacionals com a estratègia de desenvolupament enfront dels creixents processos de negociació mundial per establir acords de lliure comerç. Aquesta conclusió es basa en l'estudi sobre una mostra de 150 aliances internacionals dutes a terme per les 100 cooperatives agràries i alimentàries més grans a escala mundial. El 55% de les cooperatives analitzades compten ja amb socis

internacionals que els ajuden a implantar-se en nous mercats. S'extreu també de l'informe que el 62% dels principals grups cooperatius mundials són europeus i el 43% d'aquests grans grups han emprès l'estratègia de les aliances internacionals per poder assegurar la seva producció; el 29% ho ha fet per trobar nous nínxols de mercat

Improving market outcomes: enhancing the position of farmers in the supply chain La millora dels resultats del mercat: potenciació de la posició dels agricultors a la cadena de proveïment European Commission. 14 de novembre de 2016, 74 p. Podeu accedir a l'informe que recull les recomanacions de la Task Force de la UE sobre els mercats. Advoca per la introducció de legislació a la UE per lluitar

contra les pràctiques deslleials en la cadena de proveïment alimentari, de manera que els agricultors puguin gaudir d'ingressos justos. La Task Force és un grup de treball dins la Comissió Europea que es va crear per analitzar solucions a la gran volatilitat actual del mercats de la UE i assegurar un bon nivell d'ingressos als agricultors i les seves cooperatives. En formen part dotze experts, entre els quals Jerome Bédier, director general adjunt i secretari general de Carrefour

L´ESPARVER CENDRÓS A LES PLANES DE LLEIDA Reproduïm una nota de premsa del web de la Generalitat de Catalunya sobre els resultats de la campanya de protecció dels nius d´Esparver cendrós del 2016. 11-11-2016 Un total de 87 nous polls d'esparver cendrós, resultat de la campanya de nidificació 2016 a Lleida Dels 61 nius comptabilitzats, el 59% s’han protegit amb una tanca i deixant part del conreu sense segar Altres 24 polls d’esparver que no s’han pogut protegir en el seu niu i s’han criat al centre de Vallcalent per ser alliberats posteriorment

Niu d'esparver cendrós protegit amb una tanca metàl·lica. La campanya de nidificació de 2016 de l’esparver cendrós (Circus pygargus) a les comarques de Lleida, on es troba el gruix de la població catalana, s’ha tancat amb un total de 61 postes comptabilitzades i 87 polls que han aconseguit volar. Es tracta d’un ocell rapinyaire protegit, de mida mitjana, present a Catalunya durant els mesos d’estiu. Té la peculiaritat de niar al terra, preferentment en camps de cereal i altres conreus herbacis, fet que comporta un perill per a les postes en època de sega. El Govern va iniciar el 1986 una campanya de localització i protecció dels nius, que ha aconseguit elevar a 60 el nombre de parelles que nidifica actualment a la Plana de Lleida. Juntament amb les 5 localitzades a Girona i unes 25 a Tarragona, sumen un total d’unes 90 parelles per a tota Catalunya al 2016. En aquestes

campanyes anuals de protecció de l’espècie hi participen tècnics de Medi Natural, Forestal Catalana, Agents Rurals, personal contractat i col·laboradors. Una mesura efectiva Durant molts anys, els nius ubicats en camps de cereals es protegien només deixant part dels conreus al seu voltant sense segar, normalment mitja hectàrea, fet que es va demostrar insuficient per evitar que fossin atacats per guineus o altres depredadors. El 2015, el Govern va impulsar, amb la col·laboració d’ENDESA i el suport tècnic de Birding Natura, una prova pilot a 16 dels 61 nius trobats llavors, envoltant un àrea de 3,5 m2 amb una reixa metàl·lica d’1,20 metres d’alçada. La mesura es va demostrar molt efectiva, atès que impedeix les depredacions però no les entrades i sortides dels esparvers. Enguany la tanca s’ha utilitzat per encerclar 36 dels 61 nius trobats a la vegada que s’ha reduït la superfície sense segar a 2.500 m2 al voltant de cada niu, en comptes de 5.000 m2, com fins ara. D’aquests nius protegits han tirat endavant 30, que han produït 78 polls, i només han fracassat 6 postes (per motius aliens als depredadors). Aquest 83% d’èxit contrasta amb el 50% que s’aconseguia quan els nius només es protegien deixant sense segar una part important del camp, però sense col·locar la tanca. Dels 25 nius que no s’han envoltat amb tanca, 3 han produït 9 polls que han aconseguit volar abans de la sega, mentre que els altres han fracassat, bé per depredacions abans de poder col·locar la tanca, abandó o altres motius. 24 polls rescatats A banda dels polls protegits en els seus nius, s’han pogut rescatar altres 24 criats, que han estat criats al Centre de Fauna Vallcalent per tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana i voluntaris. Quan els polls tenien uns 20-25 dies, abans de finalitzat el seu creixement, es van portar a Plans de Sió (Segarra) per ser alliberats mitjançant la tècnica de hacking, amb la col·laboració de Birding Natura S.L. Consisteix en ubicar-los en un gran tancat, obert per la part de dalt, que simula un niu natural, on els animals són alimentats diàriament fins que decideixen marxar. D’aquesta manera aprenen a caçar seguint el seu instint i poden independitzar-se. Tot i que acabin marxant, les aus poden tornar quan vulguin per menjar o refugiar-se. Els animals van ser rescatats de nius que no s’havien pogut protegir abans de la sega dels conreus. En total, es van retirar 5 polls i 30 ous d’esparver cendrós. D’aquests darrers, 1 era infèrtil, 7 van ingressar morts, 3 van avortar al Centre i els altres 19 van néixer.

CATÀLEG D´ARBRES SINGULARS DE TORRELLES DE LLOBREGAT Des de fa mesos s´està treballant en l´actualització del catàleg d´arbres singulars. S´actualitza la fitxa de cada exemplar amb les noves dades, es fan noves fotografies i algunes vegades només es certifica la seva desaparició. Com que s´han produït algunes baixes es creu necessari la incorporació de nous exemplars. Si coneixeu algun exemplar que cregueu interessant per les seves mides, la seva situació, l´espècie ... , podeu proposar-lo com a exemplar a incorporar al catàleg. Envieu-nos un correu electrònic amb una fotografia o la seva situació. Us agrairem qualsevol proposta.

PLATAFORMA PER LA QUALITAT DE L´AIRE Reproduïm el comunicat de la Plataforma per la Qualitat de l´Aire, publicat al web d´Ecologistes en Acció, sobre la necessitat de reduir el trànsit a la ciutat de Barcelona per evitar una contaminació que sobrepassi els límits legals. Per respirar aire legal cal reduir el 30% del trànsit motoritzat 21 de novembre

La Plataforma per la Qualitat de l’Aire, en la qual participa Ecologistes en Acció, valora positivament la mesura de reducció permanent del trànsit a Barcelona però demana compromís per la seva implementació a l’actual mandat. Per aconseguir els nivells legals cal reduir un 30% el trànsit privat segons va establir el Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018. Possiblement aquest percentatge és major tenint en compte que la "millora tecnològica" destapada amb el frau dièsel ha portat més contaminació a la nostra ciutat. Les més de 70 entitats que aplega la Plataforma saluden que per primer cop es parli del problema de contaminació diària i no d’episodis puntuals, i de la necessitat de mesures permanents estructurals. Donen suport a gran part de les actuacions presentades però senyalen la manca de definició per valorar el seu grau d’ambició i factibilitat, reclamant que es presenti la reducció d’emissions de cadascuna de les actuacions així com el pressupost assignat. En els càlculs que projecta el pla demanen que es consideri també el creixement del trànsit que s’està produint.

Tanmateix celebren que l’Ajuntament presenti per primer cop la restricció del trànsit permanent amb la creació de dues zones de Baixes Emissions en l’àmbit metropolità i intra-rondes, a l’igual que va fer l’Àrea Metropolitana a la reunió del Consell de Mobilitat del passat mes de juliol. Mesures que s’estan aplicant a més de dues-centes ciutats europees des de fa anys i que és la principal política europea per reduir les emissions i impulsar els modes de transport sostenible, vianant, bicicleta i transport públic. Sense reduir el trànsit es constata que moltes de les mesures del PMU es bloquegen o s’eternitzen sense incidir en la millora de la qualitat de l’aire. Més aviat la situació està empitjorant amb un augment del 2,3% de l’ús del vehicle privat durant el 2015 a Barcelona. En el cas Barcelona, la ciutat amb més densitat de vehicles d’Europa, l’avantatge que tenim és que l’Àrea Metropolitana de Barcelona compta amb la segona millor oferta de transport públic del món després de París, segons un estudi recent de ICTD (The Institute for Transportation and Development Policy). Cal treure cotxes perquè sigui eficient i identificar punts crítics on s’haurà de reforçar el servei. Per això aquesta és una mesura prioritària per la Plataforma i reclamen que no s’allargui el termini per complir amb l’obligació legal, en nivells que fins i tot són inferiors als de protecció de la salut que estableix l’OMS. Durant un any que es va convocar la primera taula s’ha estat treballant i no podem esperar tres anys més i un altre govern per seguir contaminants. Veuen injustificat aquest impàs quan l’operatiu estarà disponible per actuar en moments d’episodis. Per això reclamen un Pla 2018-2019 que implementi de forma gradual les Zones de Baixa Emissió fins a la seva totalitat i que consideri el següent: Que es faci un bon disseny de les zones i una classificació de vehicles coherent amb les seves emissions reals que depèn en aquest ordre, del combustible utilitzat, de la potència i tecnologia del motor i de l’any de fabricació. S’oposen a què s’utilitzi com a base la classificació de la DGT que no considera ni les emissions en condicions reals ni el frau dièsel, i que el consistori anomeni cotxes nets als dièsels Euro 4,5 i 6 que tindran etiquetes. Que s’estudiï també la combinació d’aquesta mesura amb la implementació d’una tarifa diària (Congestion Charge) que grava l’ús del vehicle i que està demostrant ser la fórmula amb més resultats en la reducció de la contaminació de grans àrees urbanes i que compta amb el més gran consens científic (Londres, Goteburg, Milà, Estocolm, Palermo i pròximament Oslo). Respecte a d’altres mesures presentades avui com la tarifació d’aparcaments que inclou bonificacions sobre la tarifa actual o les ZUAPs, la Plataforma vol senyalar que no tindran cap incidència real en la reducció d’emissions. En el primer cas les entitats podrien entendre com estratègia per recaptar fons per finançar plans d’impuls al vianant, bici i el transport públic, que si milloren la qualitat de l’aire. En el segon cas, calen mesures de restricció del trànsit a escala ciutat si el que es persegueix és reduir la contaminació també en aquestes micro-àrees. Respecte a l’entrega d’abonaments de transport públic i del bicing a les persones que donin de baixa els seus vehicles i que podran o no comprar un cotxe nou, és una mesura que segueix instal·lada en la premissa de què els cotxes vells contaminen i els nous són nets (els que tenen etiquetes), com avui s’ha repetit en vàries de les intervencions a la roda de premsa convocada per l’Ajuntament. D’altra banda, la Plataforma vol remarcar la seva preocupació perquè algunes de les mesures que ja s’estan desenvolupant estan mancant d’ambició a la pràctica i/o allargant-se els terminis previstos. Les 4 propostes presentades per reformar la Meridiana que no varien la seva consideració d’autovia ni impulsen el transport públic interurbà o la nova xarxa de carrils bicis que s’està executant per trams inconnexes i no ha contemplat zones tan importants com l’Eixample, el districte 22@ i molts carrers de la ciutat amb velocitat 50�km/h, on és prioritari reduir cotxes, pacificar i posar la bici a la calçada de forma segura, són exemples. Demanen prioritzar actuacions i ambició coherent a l’escala del greu problema de contaminació que patim a la ciutat.

CALENDARI DE L´ANT DE L´ANY 2017

Seguint la tradició, un any més, hem editat un calendari per a l´any 2017, amb les festes locals de Torrelles de Llobregat. Les fotografies triades per realitzar-lo ho han estat entre els premis del 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitzà la nostra associació per la Festa Major de Sant Martí del 2015. Les fotografies són les següents: Viu i habita en els boscos de can Guey d´Enric Daunis, segon premi en la classificació de fauna. Lamium sp de Neus Planas tercer premi, en la modalitat de flora. Doble imatge de Margarida Deu, tercer premi en l´apartat de fauna. No s´incorpora cap fotografia de paisatge perquè el jurat del concurs en la seva 8a edició només va concedir un primer premi (els altres dos es van declarar deserts) que ja es va publicar en el calendari del 2016. Com es va fer en anys anteriors, s´enviarà el calendari per correu electrònic, junt amb les altres publicacions que integren el lliurament del desembre. A partir del pdf rebut, si es vol, ja es pot imprimir. Aquesta entrega es realitzarà a primers de desembre. Posteriorment, amb el lliurament del gener, s´enviarà el calendari imprès a tots els membres de l´associació. Us recordem que el disseny permet muntar un calendari de sobretaula en forma de prisma triangular. L´edició impresa ja ve plegada i amb cinta de doble cara que permet un fàcil muntatge. També hi haurà disponible al web, com en els anys anteriors, el pdf que permet imprimir-lo si es volen obtenir més còpies.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L´ANT En l´última reunió de junta directiva de l´ANT, realitzada el dimecres, 30 de novembre, es va acordar convocar l´assemblea general ordinària per al dimecres, 8 de febrer del 2017. També es va acordar enviar la convocatòria d´aquesta assemblea, junt amb el calendari imprès, a primers de gener, per correu ordinari a tots els membres de la nostra associació.

VOLTOR NEGRE Ens fem ressò de la nota informativa publicada al web dels Espais Naturals del Delta del Llobregat sobre el pas pel delta del Llobregat d´un jove Voltor negre en dispersió. Aquest va acabar volant fins a Menorca. 22/11/2016 El voltor negre visita el Delta

El 9 de novembre un jove voltor negre en dispersió, procedent del Prepirineu, va fer escala a la platja de ca l’Arana, al delta del Llobregat, abans d’anar-se cap a Menorca. El voltor negre és un gran ocell carronyaire de 8 quilos de pes i una envergadura de més de 2,5 m, que es distribueix pel quadrant sud occidental de la Península Ibèrica i el nord de Mallorca. Al Prepirineu de Lleida hi ha una petita població, formada a partir d’exemplars que es varen re introduir des de l’any 2007, dins d’un projecte de recuperació d’aquesta espècie, amb d’exemplars procedents de centres de recuperació de fauna.

Els exemplars juvenils realitzen moviments dispersius que els porten molt lluny de les seves colònies d’origen, per gran part de la Península Ibèrica i fins i tot el Sud de França. Precisament un dels exemplars alliberats el mes de setembre de 2016 al Prepirineu de Lleida, anomenat Zarza i nascut en el Centre de recuperació de fauna GREFA, a Madrid, ha fet un viatge que l’ha portat a Menorca, on ha arribat el 9 de novembre. Abans ha passat la nit en la platja protegida de ca l’Arana, al delta del Llobregat, des de on ha agafat forces per creuar els 200 km de mar obert que separen el delta del Llobregat de Menorca, fet excepcional per un ocell planejador tan gran i pesat. Durant la seva estància al Delta no s’ha pogut observar, però es va saber que hi era gràcies a un aparell (emissor GPS) que li van col·locar abans d’alliberar-lo i que permet seguir-lo via satèl·lit, i el que va permetre saber que hi era en aquesta platja. El voltor negre és excepcional al Delta (en 35 anys només s’ha observat una vegada, l’any 1996), però la seva estància, ni que sigui d’una nit, demostra la necessitat que tenen les aus migratòries o dispersives de trobar una platja tranquil·la al Delta, com la platja de ca l’Arana, sense ús públic, on poder descansar. Podeu trobar més informació a: http://www.grefa.org/56-proyectos/vulturnet/buitre-negro/reintroduccion-del-buitre-negro-en-los-pirineos/noticias/2374-sorpreson-zarza-el-buitre-negro-criado-por-grefa-cruza-el-mediterraneo

CAMPANYA DE REDUCCIÓ DELS RESIDUS L´Ajuntament de Torrelles de Llobregat està realitzant, junt amb els comerços adherits, una campanya per reduir els residus en les compres realitzades al comerç local. Els clients dels comerços que realitzin una compra mediambientalment correcta podran participar en el sorteig de 10 lots de productes sostenibles. A continuació reproduïm la nota informativa de la campanya penjada al web municipal. Campanya per reduir els residus en les compres 22/11/2016

Els comerços adherits repartiran vals per un sorteig de lots de productes sostenibles L’Ajuntament ha impulsat una campanya de prevenció de residus per aconseguir reduir els envasos fets en les compres diàries. Per això compta amb la col·laboració dels establiments de Torrelles, que repartiran vals per entrar al sorteig de 10 lots de productes sostenibles per cada compra ambientalment correcta. És a dir, aquelles compres que es facin amb cabàs, bossa reutilitzable o carmanyola en comptes de bosses de plàstic, i la compra de productes reutilitzables, reciclables i ecològics. A més, els comerços adherits també regalaran una carmanyola per compra. Són Ca la Flora, el Celler de Can Balasch, el Condis, el Coaliment, la peixateria la Boutique del mar, la peixateria l’Escull i el de

menjar preparat Mr Cock.

MOCIÓ SOBRE ELS COMPTADORS TELEGESTIONABLES El ple municipal de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat, celebrat el 17 de novembre, aprovà una moció contra l´obligació d´instal·lació de comptadors telegestionables per part dels usuaris. Reproduïm un fragment de la nota informativa del web municipal. El Ple de l’Ajuntament demana que no s’instal·lin els comptadors telegestionables 18/11/2016 Dijous 17 de novembre es va celebrar el Ple ordinari de l’Ajuntament, que va aprovar per unanimitat la paralització preventiva de la instal·lació dels comptadors telegestionables. La moció considera que afecta a la salut de les persones, que suposa una falta de la protecció de dades personals i que no compleixen amb la lliure competència. És per això que demana als governs que la seva instal·lació sigui opcional i que es puguin restituir els antics comptadors.

SETMANA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS El dissabte, 19 de novembre, al carrer Major, es va fer un acte per analitzar el contingut d´una bossa de residus de la fracció inorgànica. Reproduïm una nota informativa del que es pretenia, publicada al web municipal. Torrelles celebra la Setmana de prevenció de residus amb una autòpsia de la brossa 17/11/2016

Dissabte 19 de novembre al carrer Major es farà un acte per aprendre què hem de dipositar a la fracció inorgànica Del 19 al 27 de novembre se celebra, arreu d’Europa, la Setmana de prevenció de residus, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la correcta gestió dels residus i els recursos sostenibles. Torrelles s’hi ha sumat, un any més, amb un acte que tindrà lloc aquest dissabte al matí al carrer Major, davant de la plaça de l'Ajuntament, en què es farà una “autòpsia” en una bossa de brossa.

L’esdeveniment consisteix en analitzar quins residus conté la fracció inorgànica perquè la ciutadania recordi què s’hi pot llençar i què no i entengui la importància d’una correcta separació. En la mateixa línia, durant la Festa Major de Sant Martí, es va establir l’Espai del Medi Ambient que explicava les accions que es fan al municipi per reduir la generació de residus.

ACTUACIÓ AL PARATGE DE LA FONT DE CAN COLL A l´entorn de la font de can Coll s´ha realitzat una petita actuació amb l´intent de restaurar la zona. Han fet una petita rocalla per desviar el curs del torrent per sobre la destrossa que van fer i han realitzat una hidrosembra a la baixada. Encara falta, segons sembla, plantar-hi alguns exemplars d´arbres. Sembla que la restauració va a càrrec del promotor dels moviments de terres que trencaren la deu d´aigua de la font i la surgència del safareig. Veurem si la desviació de l´aigua del torrent evita nous xaragalls en el camí de la font.

190 AGENDA DESEMBRE 2016

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 21 de desembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 21 de desembre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT Del dissabte, 3 al dilluns, 5 de desembre. Sortida ornitològica a Alfés, Gallocanta i valls del Manubles i del Ribota. Organitzat pel grup d´ornitologia. Diumenge, 11 de desembre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dilluns, 12 de desembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de desembre del 15è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs en les properes edicions només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com. Dimecres, 14 de desembre, a les 20,45 hores, a can Sostres. Prova final i lliurament dels premis del 15è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 4 de desembre, de les 10 a les 13 hores. Investigant el sòl. En el marc de la celebració del Dia Mundial del Sòl, farem una passejada guiada per a conèixer el substrat geològic i el sòl del turó de Montcada, la seva naturalesa i aprofitaments. S'inclou la visita a la cimentera. A càrrec de Montse López, biologa i educadora ambiental. Cal inscripció prèvia. Organitzada pel Parc Natural de Collserola. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat

Dissabte, 10 de desembre, de les 11 a les 13 hores, a Canyadell / Altafulla. Descobrim coves, cabanes, roques, terres i sorres. Primera sessió de l'Escola de Naturalistes del GEPEC El Corriol d'Altafulla, curs 2016-17. L'activitat es desenvoluparà 1 dissabte al matí cada mes i tindrà temàtiques diferents. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Diumenge, 11 de desembre, de les 8,45 a les 15 hores, a Gandesa. La Mola d'Irto. Sortida guiada d´educació ambiental. Entre Pàndols i Cavalls hi ha la Mola d'Irto, un enclavament altament estràtegic durant la Guerra Civil. Ara la seva posició ens crida l'atenció i ens anima a pujar-hi per descobrir l'aridesa del seu paisatge. A càrrec d´ Ester Borràs. Intinerari: la Fonteta (Gandesa) - Mas Tomaset - mirador- Serra de Pàndols (Cota 705 - ermita de Santa Magdalena) - GR 171 - Mola d'Irto - GR 171 - Vall de Carrubes - la Fonteta. Possibilitat d’ascendir a la tarda fins al Puig Cavaller, afegint 4 km i 350 mdesnivell i allargant l'hora de finalitzar fins a les 17 hores. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 17 de desembre, de les 11 a les 13,30 hores, al centre d´informació del Parc de Collserola. Les deus del pantà. Passejades temàtiques. Recorregut de de Vila·Joana fins el Pantà de Vallvidrera per descobrir la diversitat d'ocells que hi habiten.Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, adreçades al públic en general. A càrrec dels Guies del Parc. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre d'Informació. Organitzada pel Parc Natural de Collserola. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat collserola Dissabte, 17 de desembre. Les Fonts de Rellinars. Ruta naturalista per les Fonts de Rellinars i voltants, al Bages. L’objectiu és visitar diverses fonts de Rellinars que brollen de diferents torrents i rieres de la zona, amb ambients força contrastats. Tindrem l’oportunitat d’observar ocells, rèptils i rastres de mamífers que són freqüents en aquest espai natural. Ens fixarem també en les interessants construccions de pedra seca. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 17 de desembre, de les 9 a les 13 hores, a Tarragona. Pescadors alçada desembre. Sortida en barca per als més mariners. Atraurem aquelles aus marines que viuen mar endins i que són difícils d'observar des de la costa. Sortirem a les 9 en punt de l'escala reial del Port de Tarragona. Resseguirem la costa fins a les envistes del cap de Salou i enfilarem un parell de milles mar endins per retornar a port per la banda de la platja del Miracle. A càrrec d´Albert Cama i Matxalen Pauly. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat