17 ena Mostra d’Art de Dones, retrospectiva dels 10 anys

13 al 27 d’octubre del 2011

CA LA DONA

· pàg. 04 Presentació FEM AR’11

· pàg. 05 Artistas FEM ART’11

· pàg. 26 Artistas Subhasta FEM AR’11

· pàg. 40 Activitats FEM AR’11

02

03

Curadoria

Comissió de la Mostra:

Coordinació tècnica:

Edició del catàleg:

Coordinació del catàleg:

Correcció del catàleg:

Disseny gràfic del catàleg:

Organizada per:

Karol Bergeret García

Karol Bergeret GarcíaTeresa Sanz CollMarina Domingo MartinDolores Pulido LeonMagda Morell

Ona Rovira Insense

Ca la Dona

Ona Rovira Insensé

Antònia Pallach EstelaTeresa Sanz Coll

Cecilia Vietto

Ca la DonaRipoll 25 - 08002 Barcelona . Tel: (0034) 934 127 161

femart@caladona.org - facebook: femart

www.caladona.org/femart

organització

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

· Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

· Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

· Institut Català de les Dones

· Diputació de Barcelona

Agraïment a totes les dones, la seva participació en aquesta Mostra i la col·laboració especial d’aquelles artistes que han fet donacions d’ obres.

04

FemArt és relació de gaudi i de reflexió crítica de dones artistes, entre elles i amb el públic.

FemArt és expressió pública i activisme feminista...

FemArt fa visible la diversitat creativa de les dones quan miren i reelaboren el món des de la distinció d’una perspectiva anti-patriarcal...

FemArt recull noves experiències, nous llenguatges i nous suports artístics, mitjançant els quals moltes dones exposen els seus desitjos actuals de llibertat …

FemArt és una exposició pública i oberta d’unes obres d’art que materialitzen diferents perspectives de dones, de veure, entendre i canviar el món...

FemArt és un dels espais més significatius del feminisme que acull i desplega Ca la Dona.

Ca la Dona va néixer el 1988, arrelada en els moviments feministes clandestins de la dictadura i en les lluites dels anys setanta i vuitanta pels drets de les dones. Es pretenia generar espais de trobada, relació i coordinació entre les dones i les associacions que explicitaven necessitats i desitjos de canvi i millora política per les dones i per el món.

Avui, no sols estan consolidats aquests espais, sinó que es mantenen oberts i dinàmics respecte als esdeveniments actuals que reclamen l’incidència feminista.

El treball en xarxa, els espais de relació, el treball en comú, la trobada en la confluència i en el dissens són a la base de la força i la innovació que el feminisme aporta a través de les seves accions. Ca la Dona és així un espai de participació, de relació i d’experimentació on ens és possible participar, transformar, desplaçar, provar, equivocar-nos, recuperar, conservar… És un espai físic però, també, simbòlic. Un lloc d’experiències d’insubordinació, un lloc de reflexió i producció de pensament, un espai de referència del moviment feminista.

Els projectes i experiències que es desenvolupen actualment a Ca la Dona són: els espais de treball per a col·lectius, la revista, l’Espai pels Drets de les Dones, l’espai i activitats per a cuidadores i infants, el centre de documentació, la web, la xarxa d’intercanvi i informació, les activitats, i també, la Mostra d’Art FEM ART.

únic lloc d’exposició enguany, s’han pogut visitar 21 obres representatives de les Mostres dutes a terme des de el 2002 fins ara. Pel que fa a les artistes de vídeo-art, s’ha pogut veure projectat de manera continuada un vídeo Loop amb un recull de totes les obres de les vedeoartistes.

Per altra banda paral·lelament a la exposició de les obres de la retrospectiva s’han exposat 13 obres, en format dina 4, d’artistes que han respòs a la convocatòria que vam fer des de la Fem Art animant-les a participar i col·laborar a la resistència/existència de la Mostra, fent donació d’una obra per a ser subastada l’últim dia d’exposició. El 27 d’octubre a les 19hores, l’animació de la subhasta va anar a càrrec de l’artista Carla Caríssimi, i acompanyada de la obra “Pelo Party” de Dones Llop.

La recabtació anirà destinada al projecte Fem Art 2012. Les activitats paral·leles que han tingut lloc per tal de generar espais de diàleg, relació i pensament han estat : un taller de teràpia artística, la subhasta, l’obra col•lectiva realitzada conjuntament per les artistes participants el dia de la inauguració i la festa d’art amb accions i música al KGB, aquest any amb la col·laboració de Les Fatales, amb el desig d’incrementar la visibilitat de la Mostra en diferents espais.

Ha estat una Mostra ben especial, rebel i re-vitalitzadora.

Agraim a totes les persones que han fet possible la 17 ena Mostra d’Art de Ca la Dona, FEM ART’11, la seva col·laboració, ja que sense la seva participació aquest esdeveniment no hauria estat possible.

17 ena edició.

La Mostra d’Art de Ca la Dona de FemArt’11 es planta resistent a la crisi i persistent amb la voluntat transgressora que caracteritza l’art feminista. Ens havíem plantejat la possibilitat de suprimir la celebració de la Mostra, degut a les retallades, però no ens resignàvem i, després de donar-hi voltes i més voltes ens va atrapar l’espiral expansiva de la REVOLTA.

La revolta, segons Júlia Kristeva (El porvenir de una revuelta, Seix Barral 2000), és necessària per anar cap endavant; però re-volta també vol dir tornar cap enrere, re-mirar-se, re-pensar-se, per agafar embranzida i fer un salt qualitatiu.

Amb aquest esperit vam re-passar, re-veure i re-considerar les obres exposades al llarg d’aquests últims 10 anys de la Mostra i ens adonarem del valor real i potencial del seu sentit. I vam decidir que podíem reduir costos i espais, però que ningú ens podia retallar el desig ni l’esforç de voler continuar.

Així que la Mostra FemArt de 2011 s’ha construït sota el lema de REVOLTES i s’ha realitzat de la següent manera:La Mostra s’ha desplegat en els espais: Ca la Dona (St.Honorat núm. 7 ,com espai de reunió i gestió) ,el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison , com a espai expositiu i on s’han desenvolupat algunes de les activitats, del 13 al 27 d’octubre del 2011 i la Sala KGB va tenir lloc la Gran Festa d’Art Feminista amb col·laboració amb les Fatales, el dia 15 d’octubre.

La Mostra, aquest any 2011, ha esdevingut un acte de resistència, ja que les dificultats per a continuar projectes com els nostres, s’han fet paleses a tot arreu. Així es que hem organitzat una retrospectiva senzilla però plena de força. Al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison,

05

ARTISTES FEM ART’11

· pàg. 06 Judit Vidiella · pàg. 07 Marta Darder · pàg. 08 Sofía Guadalupe Navarro · pàg. 09 Carme Ayza Bultó · pàg. 10 Guida Ribé Rovira · pàg. 11 Mariana Zamarbide · pàg. 12 Mònica Porta · pàg. 13 Tjasa Kl · pàg. 14 Gisela Munita · pàg. 15 Sandra March· pàg. 16 Irene Salas · pàg. 17 Gisele Freisberger · pàg. 18 Dualart · pàg. 19 Caco Empowerment · pàg. 20 M. Jose Carnero · pàg. 21 Roser Lòpez · pàg. 22 Encarna Martínez · pàg. 23 Karol Bergeret · pàg. 24 Eiko Sugi · pàg. 25 Maïs

Trajectòria curricular artística:

2011 Exposició Fem Art’11: retrospectiva dels 10 anys a la Sala Rosa Vallespí del Centre de Cultura de

Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB) del 13 al 27 d’octubre amb el gravat Geografies Femenines.

2011 Seleccionada per a la realització de l’obra col·lectiva Revolees en l’edició Fem Art’11 revoltes. 2010:

Performance El pájaro ya voló (ideada per Andrés Galeano) al Festival Internacional de Fets Performàtics

eBent. Facultat de Belles Arts de Barcelona, 17 de Novembre.

Trajectòria com a membre del grup de performance Corpus Deleicti:

2009 Xerrada a les jornades Barcelona Generatech realitzades a Hangar els dies 27 i 28 de Novembre. 2009 Presentació

de la xerrada Localizador: PJ-X0Y1 dins del I Encuentro X0y1 (Plataforma para la investigación y la producción artística

sobre la construcción identitaria y cultura digital) sobre Género y Ciberespacio organitzat a Sevilla al Centro Andaluz de

Arte Contemporáneo y la Consejería de Cultura del 26 al 30 d’octubre. 2009 vídeo-performance Lavadero Público dins de

la Mostra Internacionsl d’Art Urbà organitzada per Miau, a Caldes de Montbuí. 2009 Participació en el projecte de recerca

i publicació del projecte Dig me out: Discursos sobre la música popular, el género y la etnicidad, realitzat per María

José Belbel i Rosa Reitsamer, financiat per Arteleku, amb el text Pornojet: performance HYPERLINK “http://www.digmeout.org/

de_neu/corpus.htm”http://www.digmeout.org/de_neu/corpus.htm. 2009 Col·laboració amb el documental de Marc Almodòvar Barcelona

Thematic Park. 2008 Cabaret queer organitzat per l’associació HYPERLINK “http://www.katalitza.com/kat.htm” Kat!, Kultura Art i

Transgressió, i l’Ajuntament de Tarragona, a càrrec de Corpus Deleciti, Martina Dry, Gina Burdel y Exóticopop a Tarragona.

2008 Performance Pornojet realitzada a la Kefeta organitzada per la Guerrilla Travolaka a Can Vies el dia 11 d’abril.

2007 Taller de performance a l’assignatura d’Història de l’Art d’Assumpta Bassas, Facultat de Belles Arts (Universitat de

Barcelona). 2006 FEMACT, encontre internacional de feminisme i activisme, Barcelona 8 i 9 de juliol a l’edifici Francesca

Bonnemaison amb la presentació de Corpus Deleicti en el taller Activismo Queer, porno feminismo, trabajo sexual.

06

Les xarxes i connexions que les dones han anat configurant per transmetre els coneixements de generació en generació

han estat sempre silenciades, no representades. Patrons femenins parla d’autorepresentacions col·lectives, de topografies

del cos, d’arbres genealògics de dones que han format part de la meva família i que, per tant, són també una part de mi,

i jo d’elles: em representen, per tot allò que m’han transmès.

Però aquesta autorepresentació també parla del cos de la dona, del meu cos: de figures amb paper d’empaperar parets

(que formen part de la nostra memòria oblidada, la casa) que representen parts del meu cos, dos triangles-pits, una flor-

vagina, i unes ales com a metàfora de la llibertat i la visibilitat.

Patrons femenins és un intent de retrobar la meva identitat a través de la multiplicitat de persones-dones que m’envolten

i formen part de la meva vida.

Patrons femenins II

2001

Instal·lació. Gravat i serigrafia sobre paper (GVARRO). 78 x 59 cm.

judit vidiella pagès2006 La Torre encantada: un cuento de terror feminista, en el marc de l’acte de clausura de les jornades “Mediació

femenina, una nova mirada vers la pau’, organitzades per la Fundació Akwaba, a l’Hospitalet de Llobregat. 2006 P_O_3

Hiperpop, Processos Oberts, organitzat pel Departament d’Arts Visuals de l’Ajuntament de Terrassa i comissariat per

Eduardo Pérez Soler i Àlex Mitrani, a la sala Muncunill, de febrer a juliol. Presentació de la conferència titulada “Pop.

lítiques de representació” dins del cicle de xerrades Hacia una nueva cultura popular. La mujer hiperpop, 29 de juny.

2006 Festival de video-art OFF LOOP’06, passe del video “Gender Lab, protopoesía _01”, dins del cicle “sweet boys and

girls”. Sweet cafè, dijous 18 de maig. 2006 Projecte MIDDLESEX, Confrontaciones Sociales Feministas, Diásporas Queer

y Narrativas del Género comissariat pel col·lectiu Diletantes, el grup activista de Zaragoza Towanda i Fefa Vila, dins

del marc de LA FRONTERA (Arte urbano, identidad y género, fronteras sonoras) del 18 de maig al 10 de juny al Centro

de Historia de Zaragoza, amb la presentació del nostre projecte “Gender Lab” i una conferència sobre postpornografía

a la taula de debat La desnaturalización de la sexualidad. Transexualidad, prostitución, transgénero y otros tropos

sexuales (3 de juny). 2006 Festival Las Otras Caras del Planeta (LOCP), VIII Encuentro, del 21 al 29 d’abril a Gijón amb el

taller corporal: “Body-crossing: taller de re-de-construcción de identidades”. 2005 Vídeo-creació a l’exposició Trauma

y Salvación comissariada per Thomas Reydellet i Monique Gausac a la sala d’exposicions de l’Alliance Française de

Granollers i a l’Ajuntament de Martorell. 2005 XXY Festival de cine queer de Toulouse (França) amb la mostra del vídeo

“Gender Lab, protopoesía_01”. 2005 Xerrada a la radio amb el títol “Sexualidades y corporalidades queer” dins del

programa de radio Aleteo desequilibridao de Onda Contrabanda. Barcelona 2 de juny. 2005 Performance d’inauguració

el 26 d’abril de l’exposició Fugues Subversives, reflexions híbrides sobre les identitats. Sala Thesaurus de la Universitat

de València “La Nau”, del 26 d’abril al 4 de setembre. HYPERLINK “http://www.uv.es/cultura/c/docs/expfuguessubversivescast.htm”www.uv.es/

cultura/c/docs/expfuguessubversivescast.htm 2005 Conferència i performance de clausura al seminari Desacuerdos: sobre Arte,

políticas y esfera pública en el Estado Español, organitzat per Arteleku (Donosti), MACBA (Museu d’Art Contemporani de

Barcelona), UNIA (Universidad Internacional de Andalucía) i Centro José Guerrero. Del 4 al 23 d’abril a Arteleku, Donosti.

HYPERLINK “http://www.unia.es/arteypensamiento/estetica/estetica01/proy_1_art.htm” http://www.unia.es/arteypensamiento/estetica/estetica01/proy_1_art.

htm 2004 Performance Gender Lab protopoesía _01 al Festival Agroeròtic de l’Alcudia (València) 27 de novembre.

07

Pixa’t al llit

2002

Insatl·lació fotogràfica. 200 x 155 xm- trencaclosques en creu format per 6 impressions digitals sobre paper fotogràfic

(mides variables al voltant dels 40 x 50 cm) muntades sobre dibon (metracril·lat i alumini).

Sis autorretrats fets amb estenopèica constuïda per mi.

Cada imatge són 4 minuts de la meva vida davant la càmera fosca.

silenci, quietud i llum.

marta darder

un cos . una capsa .

un fo ra t . paperp la ta .

foscor. 1000w de l lum.

4 minuts X 6 imatges .

la capça . l a c reu .

e l cos . e l bu i t .

Barcelona 1963

Doctora en Filologia Clàssica per la UAB, Llicenciada en Belles Arts per la UB, Diplomada en Escultura a

l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona . Artista indisciplinar. Desenvolupa la seva obra seguint

les necessitats intrínseques a cada projecte: curaduries, pintura, escultura, instal·lacions i intervencions,

performance, poesia visual, vídeopoesia, accions col·lectives, llibres. La gestió, l’activisme i l’agitació

cultural són una manifestació més dels eixos conceptuals del seu treball. L’apassiona la semàntica i

l’obsessiona la llibertat d’acció. La ruta, els espais entre, el trànsit són l’objectiu.

Alguns eixos de treball són lluitar per la llibertat personal i col·lectiva, obrir vies altres de relació, hibriar arts visuals i

textuals.

Alguns projectes realitzats: comissariat d’exposicions (‘Sopa de llengües’, ‘Amors diversos’, Femart, 8888), Accions

(‘Olla de grills’, Venus de Barcelona), exposicions individuals (‘Sóc un àngel als núvols’, ‘Llum’, ‘Autorretrats, maternitats

i famílies’), obra en espais públics (‘Corean Pices’, ‘Global puzzle’. Spanish Parc. Kionghi, Corea ‘Tres al Sol’ Tarragonaí),

Vïdeopoesia (PrOblEMA), llibres i catàlegs (De nominibus equorum circensium, De anima, De corpore, 8888, Sóc un àngel

als núvols).

www.martadarder.com

08

Dianas

2005

Instal·lació. Carttró, latex, pistola de joguina, grapes. 3,5 x 10 x 22 cm.

Las mujeres que ilustro han marcado la historia del Perú de diferentes maneras. Han sido líderes en sus respectivos

grupos sociales, causantes de algún hecho histórico y hasta algunas han sido piezas indispensables para definir una

época tan importante como fué la lucha armada en el Perú.

Pero todas ellas al final de la historia han terminado como las principales víctimas, víctimas de la inmensa pobreza y el

terror que generó el terrorismo. Quedaron viudas y solas a cargo de sus comunidades, fueron violadas por los militares

y por los terroristas, se llevaban a sus hijos, a sus esposos o padres, ...y sufrieron muchas otras atrocidades. Fueron, y

son aún, engatusadas por diferentes regímenes políticos, las usan de carnada para diferentes actos; son tratadas como

inferiores, sin permitírseles una educación similar a la de los hombres y sin embargo son las que sacan adelante a

familias y pueblos enteros.

sofia guadalupe

Lima, Perú 1979

Licenciada en Bellas Artes en la Universidad de Barcelona (2005)

Pontificia Universidad Católica del Perú (1999-2002) especialidad en pintura.

Reside en Barcelona desde el 2002.

Después de unos años sin producir, ha retomado proyectos artísticos, siempre envueltos en la temática

social, migración, política, identidad femenina y familia.

Expociciones colectivas y otros

2010. Taller de manualidades, TALEIA CULTURA. Centro Civico CAIXA DE SABADELL, Biblioteca municipal

SANT PEDOR, Biblioteca municipal IGUALADA. Catalunya.

2009. Ilustración de libro “A TUA CARA NÂO ME É ESTRANHA” de Isabel–Victoria da Motta. Editorial HERE I AM . Lisboa.

2009. Proyecciónes y visuales del grupo de rock LOS ELECTRICOS. Gira RUIDOS. Barcelona.

2008. Arte y Diseño del CD “la Mojonera” CENTRO CULTURAL CASALOKA. Barcelona

2005. Exposición colectiva “LES PORS” CENTRO CULTURAL CALADONNA. Barcelona

2004. Ilustración del poemario “DESARROLLO DEL SUSURRO” de Enrique Delgado.ENTRELINEAS EDITORES. Madrid

2000-2001. Exposición anual del curso académico. Selección de las mejores obras del alumnado. PONTIFICIA

UNIVERSIDAD CATOLICA DEL PERU. Lima.

Actividades academicas y culturales

2010. PERÚ CONTEMPORÁNEO miembro del elenco de danzas. Barcelona.

1998. Curso de teatro y puesta en escena de la obra “Esmeralda”. TEATRO DE CAMARA. Lima.

1997. Curso “Arte y Creatividad “,UNIVERSIDAD CATOLICA DEL PERU. Lima.

1996. Codirectora, redactora, diseñadora, Revista estudiantil “Imagen Propia”. Lima.

09

Protecció

2005

Guants de feltre amb gavarrots. 3,5 x 10 x 22 cm.

carme ayza bultó

Badalona, octubre 1965

Disseny Industrial, Escola Massana.

Curs de realització de vídeo i televisió a l’IDEP de Barcelona.

Cicle formatiu de grau superior en escultura a l’Escola Massana de Barcelona.

Exposicions:

PEP (Petites Escultures Perfectes)», sala Busquets, Escola Massana, Barcelona, 2004.

Fem Art 05 LES PORS, Ca la Dona, Barcelona 2005.

Vídeo:

¿Cómo suena el batir de una sola palma de la mano? (1993, 4 min 35 s) Realitzat col·lectivament a l’IDEP. Seleccionat

en els certàmens següents:

· AVE’93, Internationaal Audiovisueel Experimenteel Festival. Arnhem, Holanda, 1993.

· XI Marató de l’Espectacle. Mercat de les Flors de Barcelona, maig, 1994.

· «EI País de los Tuertos», Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 1994.

· 2a Mostra de Vídeo Independent. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994.

10

El meu lloc en el món

2006

Instal·lació. 20 x 11 x 2 cm. Técnica mixta, fregall de fibres i baieta.

guida ribé rovira

Em vaig formar en diferents escoles d’Arts Aplicades i en diferents branques artístiques, la que més em va

influir i dirigir va ser la Massana, cursar escultura; Allà vaig descobrir el meu propi llenguatge i els meus

interessos temàtics.

Les peces que realitzo parlen de la percepció que un té d’ell mateix, i d’ell relacionat amb els i el que

l’envolta/en, de la vivència i les emocions que es generen a l’interior en aquests diàlegs o monòlegs, en

molts casos.

Actualment estic treballant amb una sèrie de petits personatges de tela que representen els diversos aspectes que

conviuen en una personalitat, les diferents identitats, estats d’ànim que junts retraten una realitat.

11

Fósforos de cocina es el resultado de la búsqueda y comprensión del espacio físico de la cocina dentro de la casa y

su sentido: origen del alimentar y del calor. El punto de partida para éste trabajo fue una situación real: sin cédula de

habitabilidad, no estaba permitido tener cocina en el local/estudio en el que vivía. De la aparente banalidad de este

suceso y del peso cotidiano real que tiene surge esta caja de cerillas de poesías culinarias.

Fósforos de cocina

2006

7 x 2,4 x 5,3 cm. Cartón, papel, cerillas, lija, llumins i escata.

mariana zamarbide

resulta que en un mismo guiso

indigestan de cuando en cuando

hay a veces judías bien y mal cocidas

estrellas, letras, perdigones, etc.

airado despide a intervalos

el vapor que bulle adentro

metido en aquel infierno,

qué fervoroso espumaje!

se pone la sartén en el fogón

dátiles, nueces, avellanas, almendras

encendido con leña o con carbón

ciruelas pasas, orejones, higos

cuando el asado está casi cocido

se le echa la salsa por encima

se untan las dos caras con

buena sazón de sal y pimienta

(como yo) coloco al fuego:

sal y pimentón despolvoreado,

cebollas grandes como huevos

y esperas tranquilo.

patatas fritas cortadas en ruedas

de suculentos platos de almuerzo

una libra de almendras sin tostar

con él se rellena el hueco al anillo

La Pampa, Argentina, 1976

Vive y trabaja en Barcelona.

Trabaja con momentos o situaciones en los que el mundo interior y la realidad se confunden o contradicen.

Reflexiona sobre la manera en la que los procesos emocionales se alojan en nosotros, modificando la

conexión con el cuerpo y su entorno. En sus instalaciones o performance, utiliza el recurso de la auto-

imposición de metas absurdas o imposibles, en las que el posicionamiento interno y la gestión precaria de

las situaciones aparece como elemento protagonista de la obra y del proceso. En la mayoría de sus proyectos utiliza su

cuerpo o su imagen como material de trabajo, transitando por diferentes medios y soportes.

12

Casa lista para llevar

2006

Fa poc vaig estar fent un treball sobre els disset pisos on he viscut. Tornant a cada un d´ells, i tornant a recórrer els espais

pels que vaig passar tantes vegades, tornaven també els bons i els mals records. Què és casa meva? Vaig recordar que

la Louise Bourgeois havia fet escultures i dibuixos que amb el títol de Femme-maison, mostraven una dona amb cap de

casa. Vaig prendre com a punt de partida algunes d´aquestes imatges i vaig fer una casa arquetípica de feltre. Després

me la vaig posar al cap i em vaig fotografiar d´aquesta manera.

mònica porta

43

Llicenciatura en Història de l´Art. Universitat de Barcelona. Llicenciatura en Belles Arts. Universitat de Barcelona

Exposicions

2011 Loop Festival de Videoart. Galeria The Private Space, Barcelona. (catàleg)

2010 Congrés d´Assiriologia. Paraninf Universitat de Barcelona. Llibreria Proa Espais, Barcelona.

2009 15ena FEM-ART 06. Ca la Dona, Barcelona. (catàleg). Mulier Mulieris. Museu de la Universitat

d´Alacant (catàleg)

2008 Premis Art-FAD. Barcelona.

2007 13ena Mostra FEM-ART 07. Ca la Dona, Barcelona. (catàleg)

2006 Premis Art-FAD. FAD, Barcelona. · Biennal d´Amposta. Amposta, Tarragona. (exposició amb catàleg).

· 12ena FEM-ART 06. Ca la Dona, Barcelona. (catàleg)

2005. Día del Arte Correo. Centro Cultural Recoleta, Buenos Aires, Argentina. · Els ex-libris i els llibres.Museu de Sant

Cugat del Vallès. (catàleg). · Llibre d´artista. Centre Cívic Barceloneta.

2004 Arquetipus. Galería del Seminario de Cultura Mexicana, México DF. · Arquetipus. Tentaciones Espai d´Art. Barcelona.

2003 Figura y paisaje. Galería Lagundi. San Miguel de Allende, México.

2002 Memoria guardada. Museo Histórico de San Miguel de Allende, México. · Aratea. Gimena y la Fábrica, Taller-

espacio. México DF.

2001 Presencias, ausencias, rastros. Galería Libertad. Querétaro, México.

Premis

2008 Premi Art-FAD d´Or. Foment de les Arts i el disseny, Barcelona.

2006 Premi de compra Biennal d´Amposta 2006. Menció d´honor Premis Art-FAD 2006.

Ajuntament Castellbisbal, Castellbisbal. Artist without borders, Paper no limits, Galeria Sztuki Wspolczesnej, Przemysl,

Polonia, catálogo. The Tunnel of Love, nit CASM, Hagar Obert, Centre d’Art Santa Monica, Barcelona, buletín nº39.

2008

PATRIM’06, Promocamara, Sassari, Italia, catálogo. Loop’08, minicine room, Galeria dels Angels, Barcelona. 24hores

Hangar Obert@ CASM, Centre d’Art Santa Monica, Barcelona. Hangart Obert@ Poble Nou, Hangar, Barcelona. i-dissabtes

CXF, Producciones artísticas e investigación, presentación del proyecto www.p-a-r-a-d-i-g-m-a.net, Caixa Forum,

Barcelona. Working Documents, Relatos de la cultura inmaterial, presentación del proyecto www.p-a-r-a-d-i-g-m-a.

net, Espai 4 del Palau de la Virreina, Barcelona. 15. Festival de Cinema Independent de Barcelona, Pantalla libre, CCCB,

Barcelona. Guasch Coranty’09, Sala de exposiciones, Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona, Barcelona.

Al final, la fusilan_1, NIU, Barcelona. FIAV’08, Festival d’images artistiques vidéo – 8è Edition, galería ESCA, Argelia.

2009

Berlinale Talent Campus, Berlin, Alemania. Al final,la fusilan_2, Can Felipa, Barcelona. Hangar Obert, Hangar, Barcelona.

Sant Andreu Contemporani Premi Miquel Casablancas 2009. La presentación de los artistas finalistas y ganadores/as

del Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas 2009, el antiguo recinto fabril de la Fabra i Coats de Sant Andreu,

Barcelona. Sarajevo Talent Campus, Sarajevo, BiH. Agitació y propaganda, Sala d’Art Jove, Barcelona. Cartografías de

no-lloc, Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, Granollers. They’ve been trying to turn me into Simone Choule, Hinterconti,

Hamburgo, Alemania. The Law of Capital: Histories of Oppression, City Museum, Ljubljana, Slovenia.

2010

“Treballs Frocats”, Festival Loop, Barcelona. Web Mediatizada, Arts Santa Mònica, Barcelona.

2011

A Chimerical Tenant, Kunstnernes Hus, Oslo. Decolonizing Knowledge and Life through Theory and Art, Akbild, Viena.

Revoltes, Fem Art’11, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, Barcelona.

13

La primera seductora es una videoinstalación que introduce un ambiente intimo a través de una proyección frontal y

seis piezas de yeso suspendidas. En el vídeo, la leche se derrama en un continuo, el tiempo ralentizado aumenta el

dramatismo del acto del sujeto que, tragando la leche (la primera bebida/comida), hace reflexionar sobre el inicio de la

vida, la distancia de la madre y la sensación de la succión del pecho que, según el psicoanálisis, persiste en muchas

formas inconscientes durante el resto de la vida del individuo. El circulo se cierra con la instalación de los pechos,

colgados en la pared, bajo los cuales el espectador esta invitado a sentarse. La obra recupera el concepto del pecho

como el objeto de los deseos orales, impulsos, fantasías, ansiedades; el pecho materno y el pecho erótico convertidos

en uno solo.

La primera seductora

2007

VIDEOISTALACIÓN [BARCELONA 2006]. DURACIÓN-VIDEO: 7’29’’. VIDEOPROYECCIÓN [VIDEO EN DVD].

PIEZAS DE JESO: APROX. 15 X 15 CM. VIDEOFRAMES

tjasa kancler

www.tjasa-kancler.net

Artista visual, profesora asociada en la Facultad de Bellas Artes, Departamento de Diseño e Imagen,

Universidad de Barcelona, y estudiante de Doctorado Europeo, en el programa Estudios Avanzados en

Producciones Artísticas, Departamento del Diseño e Imagen, Facultad de Bellas Artes de la Universidad de

Barcelona.

Exposiciones Colectivas

2005

Imprezona, galería Miscelanea, Barcelona. Sense títol ‘05, Facultad de Bellas Artes, Barcelona. TV Res Publica,

Experimentem amb Art, Barcelona. IV Biennal de Fotografía de Vic, Vic. Metàfores de la imatge ‘05, cine Verdi, Barcelona.

2006

La mirada de la dona de Lot, Sala d’Art Jove, Barcelona, catálogo. XV Biennal d’Art Contemporani Català, itinerant.

Canals-Galería d’Art. Sant Cugat-Barcelona, catálogo. OFF-LOOP, Galería dels Angels, Barcelona. Calle-Arte, Centre Civic

Barceloneta, Barcelona. Sense títol ‘06, Facultad de Bellas Artes, Barcelona. Obra adquirida por el Patrimonio de la

Universidad de Barcelona (PATRIM), catálogo. BAC’06, CCCB, Barcelona, catálogo. Construïm arxius. Entre les pràctiques

artistiques feministes i la memória col-lectiva, Jornadas de feminismo y perspectivas de género, BBAA UB, Barcelona.

2007

Visitants de l’indret comu, Sala d’Art Jove, Barcelona,catálogo. FEM ART’07, MXEspai 1010, Barcelona, catálogo. Hangar

Obert, Hangar, Barcelona. PATRIM’06, Espai Volart, Fundació Vilacasas, Barcelona. Tallers Oberts Poble Nou, Hangar,

Barcelona. Feria de libro Frankfurt,estand Raina Lupa, Frankfurt, Alemania. 13L llibres d’artista, Sala d’exposicions,

Guisela Munita Martínez. 1971. San Fernando. Chile.

Estudia Licenciatura en Arte y Pedagogía, en Artes Plásticas en, la Universidad de Playa Ancha, Postítulo en Arte, Mención

Propuestas y Técnicas Contemporáneas Pontificia Universidad Católica, Postgrado en Estudios sobre la Cultura Visual y

Doctorado en: Espacio Público y Regeneración Urbana: Arte y Sociedad Universidad de Barcelona, España.

Exposiciones Individuales

2008 Recon/Versión, Sala Puntángeles, Valparaíso, Chile 2002 Reducción Y Traslado, Sala El Farol, Centro

de Extensión de la U. de Valparaíso, Chile. 2001 Murografia en el lugar, Intervenciones en 03 Sitos de

Estacionamientos, Valparaíso, Chile, 2000 Panorámicas, Galería Contraluz, Santiago, Chile

1998 Panorámicas, Centro Cultural Viña del Mar, Chile. 1996 Depósitos, Instituto Chileno Británico, Santiago,

Centro Cultural Almendral, San Felipe.

Exposiciones Colectivas

2011 Femart, arte de mujer muestra celebración 20 años, Barcelona, España y V Congreso Lengua Española, Valparaíso

INTERvenciones, Casa América, Madrid, España. Exposición Docentes Universidad de Playa Ancha, Galería de Arte Anibal

Pinto, Temuco

2010 V Congreso Lengua Española, Valparaíso INTERvenciones, Sala DUC, Valparaíso

2009 I Trienal de Santiago, Museo Contemporáneo Quinta Normal, Santiago.

2008 Día de la fotografía, Matucana 100, Santiago, Chile y Muestra Arte de Chile, Centro Cultural España,

Montevideo, Uruguay y Muestra Arte de Chile, Centro Cultural España, Lima, Perú

2007 Okuparte, muestra de arte, intervenciones en el casco histórico de Huesca. España. Femart,

muestra anual de arte de mujer, Barcelona, España.

2006 Globalización matriz_original, Centro Cultural de España, Lima, Perú

Tiempo

Tiempo de espera, tiempo más largo, subjetivo, de esos que desesperan a su paso, tiempo muerto e inerte, tiempo de

ansias, de fantasías y deseos.

En ciertos momentos, algunas de nosotras esperamos ser completadas por el otro, el otro como un ser que nos integra y

que sin él no somos una, estamos por la mitad, incompletas, disconformes, esperando y deseando ser elegidas. Elegidas

para vivir una vida en compañía, una vida guiada por la ilusión de un final feliz al mejor estilo del mundo de las hadas. A

veces pecamos de pasivas, de poco inquietas, de ilusas, de ingenuas, de creer que esa felicidad golpeará nuestra puerta

y nos vendrá a buscar un ser con el zapatito de cristal en sus manos, trayéndonos esa mitad que nos falta, esa otra parte

que nos completa, ese universo que esperamos, ese final de ensueño, de magia y de encuentro: un lugar ilusorio, lejos

de la realidad, las imposibilidades y la condición humana. Un espejismo.

Modelo cenicienta: talla 37/38.

2007

Instal·lació. 150 x 20 cm. Materials: 6 zapatos, espejo, texto

mariana milei · guisela munita

Mariana Milei. Buenos Aires, Argentina. 1976.

Finaliza la carrera de Diseño Gráfico en el año 1999 en la Facultad de Arquitectura Diseño y Urbanismo de

la Universidad de Buenos Aires.

A mediados de 2001, se traslada a Barcelona para perfeccionarse en sus estudios, realizando un Master

en “Estudios y Proyectos sobre Cultura Visual” en la Universidad de Barcelona.

Después de 8 años de formación y desempeño profesional en esta ciudad, decide volver a su país de origen donde funda

el estudio “Dos veces m” (diseño e ilustración).

Desde hace más de 12 años, trabaja en el ámbito de la comunicación y del diseño gráfico, especializándose en los

últimos 4 en el desarrollo y estudio de la ilustración como nuevo recurso expresivo.

A través de las artes plásticas, los estudios de género y de la cultura visual, estudia y experimenta nuevas disciplinas

donde ampliar su desempeño.

14

15

La Silla de la Reina* és un projecte artístic format per una sèrie de cadiretes antropomorfitzades, una col·lecció de petites

escultures tèxtils que pretén ser un homenatge a la dona des d’un punt de vista irònic, i que tracta de fer reflexionar

sobre alguns dels estereotips associats a l’imaginari femení al llarg de la historia i en la contemporaneïtat. Persegueix

dos objectius: fer visible el paper de la dona en la nostra tradició, i pensar sobre la capacitat de la nostra cultura per a

convertir-ho tot en producte, incloent els seus mites.

El projecte consta de tres col·leccions paral·leles: la Col·lecció Vol.1, formada per les peces realitzades per l’artista i que

consta actualment de 68 escultures; la Col·lecció Vol.2 formada per 92 peces, construïda a partir de la participació del

públic en tallers oberts, es mostra en un catàleg virtual (lasilladelareina.wordpress.com) i en les diferents exposicions en

les que participa l’obra; i New.Nou.Nuevo, una col·lecció de peces de roba realitzades a partir de la idea del projecte amb

patrons de la dissenyadora MerTXe Hernández (www.mertxe-hernandez.com), i elaborades en motiu d’una exposició a la

seva botiga-taller. *El projecte té un caràcter participatiu, obert i inacabat. Per aquest motiu es planteja en cada exposició

en la que participa l’obra, la realització d’un taller obert en el que el públic pot construir una nova peça que es pot endur,

però que queda registrada en la Galeria Virtual que forma la Col.lecció Vol.2.

La Silla de la Reina SM.

2008 - 2011

Instal·lació.

68 escultures tèxtils en caixes, 1 blog i 3 peces de robaMides variables 2011 – en procés

En la realització de les peces New.Nou.Nuevo, ha col·laborat el Museu de la Universitat d’Alacant cedint les cadires.

sandra march

Alejandra Colell Pinell - “Sandra March”

Formación académica

2010. Licenciatura de Bellas Artes. Universidad de Barcelona.

2005. Licenciatura de Filosofía. Universidad de Barcelona.

2002. Postgrado de Artes Plásticas. Universidad Ramon Llull.

1995. Diplomatura de Magisterio. Universidad de Barcelona.

Becas y premios

2010. Rodalies 3. Convocatoria de Proyectos Artísticos de La Taula d’arts Visuals del Consorci Transversal.

IV Beca Ciudad de Vic a la Creación Artística.

Patrocinio. Hosting de la página web. PromSite.

2009. Seleccionada. Premio Joven Artes Plásticas Universidad Complutense - UCM. Madrid.

2008 Mención Honorífica. Concurso de Fotografía - Genera. Barcelona.

Finalista. XVI Biennal d’Art Contemporani Català.

2007. Beca de Fotografía. Amics de la Fotografia. Torroella de Montgrí.

16

Sin título - serie sobre el maltrato psicológico.

2008

Instal·lació. 44 x 23 x 59 cm.

irene salas

Irene Salas

Licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona con estancias académicas en la Middlesex

University de Londres, la Cooper Union School of Art de Nueva York y la Escuela Nacional de Artes Plásticas

de la UNAM, México, obtuvo en 2009 un Diploma Inicial en Arte Terapia por la Escuela Metáfota (Barcelona)

y actualmente cursa un Master Interuniversitario de Estudios de Mujeres, Género y Ciudadanía a distancia,

mientras trabaja en el área cultural del Instituto Cervantes de Nueva Delhi.

Miembra de The Photographer’s Company, galardonada con el Golden Palm Award del Mexico International Film Festival

2010 por el documental “Mujeres Gestoras: El poder desde dentro”, ha participado en muestras de arte tales como

el Fem Art’10 de Ca la Dona o el MAÇART’10, así como otras exposiciones en Venezuela, Brasil, México, Nueva York y

Londres.

En el seu treball utilitza múltiples llenguatges en un gran tema: Ser Dona. Totes les seves obres estan permeades pel

ritual, per un encanteri silenciós. En les seves instal·lacions i performances treballa amb un working progress creatiu,

mètode que prioritza la trajectòria, incorporant el possible, la dimensió aleatòria i el sincronisme.

En l’elaboració de les seves obres l’artista busca de colocar la forma en coherència amb el contingut. Es preocupa per

utilitzar materials que no siguin tòxics i sí energitzants i simbòlics. D’acord amb les seves paraules: “Crec en l’aurora de

les possibilitats, per ella, practico un art compromès en col·laborar per a un món millor. Sento que estem en un temps

de reconstrucció i cura del món, un temps en què hem d’aprendre a utilitzar paraules tals com solidaritat i rescatar-ne

d’altres com comunitat i participació”.

Campeonas día a día

2008

Instal·lació. banderoles. 90 x 70 cm.

gisele freyberger

17

Viu i treballa entre en Barcelona, on desenvolupa actualment la seva investigació de doctorat en l’àrea de l’art públic

amb participació de la societat civil.

Exposiciones/ Acciones/ Intervenciones - Individuales

2009/2007 FLORES PARA TRANSFORMAR obra participativa itinerante especialmente elaborada para el programa

Programa: Violencia: Tolerancia Cero. Obra Social de la Fundación “La Caixa”. Expuesta en los CaixaForum Plama,

CaixaForum Lleida, CaixaForum Tarragona. Expuesta también en las plazas públicas de: Sant Adriá del

Besos, Sant Boi, Espulgues, Granolleres, Santander, Castellón

2007 CAMPEONAS DÍA A DÍA proyecto elaborado para el Ayuntamiento del districto de Ciutat Vella de

Barcelona durante el año de 2007. Exposiciónes: – Centre Cívic Convent Sant Agustí, Barcelona (22

de Noviembre a 10 de Diciembre) y (arte- participativo – evento, taller, exposición) Proyecto de arte y

participación ciudadana, Barcelona.

2006 LUCHA EN CONTRA LA VIOLENCIA HACIA LA MUJER (intervención – escultura interactiva - evento)

Plaça San Pere, Centre Cívic Convent de Sant Agustí. Barcelona. ACTO POÉTICO (intervención urbana-

participativa - evento): 24 horas - IV juegos internacionales de arte efímero urbano – Barcelona - Quilmes – São Paulo

- Foggia, Barcelona. www.pocs.org. RECORDATORIO PARA MUJERES (instalación interactiva -evento): Femelek,- la dona

i la música electrònica, Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Barcelona, España.

2005 MANDALA (intervención urbana-evento): 24 horas - III juegos internacionales de arte efímero urbano – Barcelona

- Quilmes – São Paulo - Foggia, Barcelona, España. www.pocs.org. CORPO COLETIVO (taller de participación ciudadana):

arte en el espacio público, SESC Carmo, São Paulo, Brasil.

2004 NASCIMENTO E TRANSFORMAÇÃO (decorados de Navidad en espacio público): Sesc Sorocaba, São Paulo, Brasil.

COISA FINA (escenografía en espacio publico): Galería Ouro Fino, São Paulo, Brasil. O QUE AS PALAVRAS NÃO ALCANÇAM

(instalación): Galería de la Unicamp, São Paulo, Brasil.

2003 CUIDADOS FEMENINOS (intervención urbana): Centro das Artes, São Paulo, Brasil.

2002 EPIFANÍAS (instalación multimedia): Espacio Cultural Casa do Lago, São Paulo, Brasil. MANDALAS (performance):

Muestra ‘Ares e Pensares’, Sesc Vila Mariana, São Paulo, Brasil.

2001 GUERRA – EUA X Taleban (performance): SESC Campinas, São Paulo, Brasil. CORPO EM EPIFANIA (Instalación

multimedia y performance): Múseo do Ferroviario, São Paulo, Brasil.

Carolina Rivera Gaviria. Bogotá.1978

2003 Licenciada como Maestra en Artes Plásticas de la Universidad de los Andes de Bogotá con énfasis

en el área Plástica.

2005 -2006 Cursa una Maestría en Diseño Escenográfico para Cine y Teatro en la Escuela Superior de

Artes y Espectáculos TAI, Madrid- España.

Actualmente, cursa su tercer año de Master de Arteterapia, en el Centro de Estudios de Arte y Arteterapia

METAFORA, Barcelona – España, en donde se especializa en el trabajo con colectivos femeninos

vulnerables, tales como mujeres vinculadas a la prostitución, mujeres que han sufrido violencia doméstica,

abuso sexual y/o que padecen algún tipo de adicción.

Exposiciones Individuales

2003. Almacén NO PROYECT, Bogotá

2000. Expovida, Universidad de Puebla, México.

Exposiciones Colectivas

2008. FEMART’ 08 14ª mostra de arte de dones

2005. Tercer Concurso Fotográfico Mujer y Violencia, Ayuntamiento de Soria, España.

2001. IV Salón Local de Artes Plásticas, Bogotá.

2000. Galería LA ALVACA Puebla, México.

1999. Salón Séneca- Universidad de Los Andes, Bogotá.

Esther Pi Gómez. Mollet del V. 1982

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. 2005.

Actualment cursa el cicle de grau superior: Arts aplicades de l’escultura a l’Escola Massana i des del 2005

imparteix classes de dibuix i pintura a l’escola d’art Siena (Barcelona).

2005-2007. Estudia tècnica vocal i cant “The Estill Voice training system” amb Viv Maning i Anna Valldeneu

i llenguatge musical amb Núria Sánchez a l’escola Eòlia de Barcelona.

2008 Participació en l’exposició Paletes obertes a la l’espai Espaia (Figueres) amb Llavors o vagines (llana i paper – sabó,

argila, esponja, tovallola i ganxet).

2007 Participació en la mostra d’art TRANSART al Museu Empordà (itinerant a Madrid i a Pontevedra, 2008).Arrels,

Recorregut, Llevar i Besllum (papers cosits i tècnica mixta).

2007 Participació en motiu del premi Climent Muncunill al Museu comarcal de Manersa.

Natura dóna... ( fotografia digital 85x56cm).

2006 Exposició a l’Escola Eòlia de la sèrie Petjades (fotografies digitals 40x40cm i teles cosides sobre bastidor).

2002 Membre de l’equip del projecte LABERINT DE PALLA a càrrec del Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu i la Secretaria

General de Joventut.

18

L’any 2009 i en motiu de la mostra FemArt, vam realitzar una instal·lació que s’anava transformant amb el pas del temps

El Dinar és una reinterpretació d’una de les obres més significatives en la història de l’art feminista, "The Dinner Party”

realitzada per l’artista nord-americana Judy Chicago (1974). Per la seva elaboració, s’ha portat a terme la construcció

d’un nou “sopar”, una nova reunió en homenatge a les dones que formen la societat contemporània actual. Dones

anònimes que transiten per l’espai públic i la llar; Dones heroïnes pel simple fet d’interpretar la multiplicitat de rols que

exigeix avui dia el ritme de vida en la nostra cultura occidental. Com Chicago, però utilitzant la tècnica fotogràfica, la

instal·lació consta d’una gran taula on cada plat conté la imatge d’una vagina mostrant els seus íntims detalls. Per la

realització d’aquest projecte ha estat indispensable la col·laboració de diferents dones que hi han participat, enviant una

imatge totalment anònima de la seva vagina a través de la xarxa. La suma de les imatges recol·lectades ha estat emprada

per servir els plats a manera de mandala, dotant el muntatge d’un caràcter sagrat (com originalment Chicago va fer en

proposar una versió femenina del l’Últim Sopar). Aquesta experiència ha generat no només la participació directa d’un

projecte col·lectiu, on les mateixes col·laboradores es converteixen en artífex. També ha generat l’experiència íntima de

cada participant d’explorar el seu propi cos, la seva pròpia feminitat. El resultat final de la instal·lació va més enllà d’un

simple homenatge, ja que la peça suscita una reflexió entorn a la societat de consum i en concret a la manera com la

sexualitat femenina i les relacions d’avui dia esdevenen, en molts casos, un producte consumible.

El Dinar

2009

Instal·lació. Maqueta de la instal·lació i vídeo. 170 x 200 x 200 cm.

dualart - carolina rivera gaviria · esther pi gómez

19

L’any 2009 i en motiu de la mostra FemArt, vam realitzar una instal·lació que s’anava transformant amb el pas del temps,

i feia visible de manera simbòlica el procés menstrual tradicionalment considerat tabú. Amb aquesta proposta buscàvem

afirmar les diferències físiques existents entre dones i homes, perquè creiem que la igualtat no s’aconsegueix a partir

d’equiparar-nos, sinó a partir del reconeixement de les particularitats de cada gènere, per aconseguir un empoderament

real de la dona en la societat contemporània.

Perquè em surt del cony. La dona, un animal que menstrua.

2009 - 2011

Maqueta de la instal·lació i vídeo

Tècnica mixta

29 x 42 x 60 cm.

caco empowerment - neus “ca” · sandra “co”

Neus Ca. Barcelona, 1974

Sandra Co. La Seu d’Urgell, 1974.

2011 CaCo Empowerment. FemArt’11. Centre de Cultura de Dones F.

Bonmaison. Barcelona.

2009 CaCo Empowerment. FemArt’09. Centre de Cultura de Dones F.

Bonmaison. Barcelona.

2008 CaCo Entertainment. FAC’08. El Polidor. Sant Adrià del Besòs. (Exposició col·lectiva)

CaCo Entertainment. FAC’08. Sant Adrià del Besòs. (Intervenció en l’espai públic)

CaCo Entertainment. La Rambla de la fama. Centre Cívic de Sant Martí. Barcelona. (Exposició individual)

CaCo Creations. Exposició Mediterrànies. Girona (Col·laboració)

2007 CaCo Editions. FAC’07. El Polidor. Sant Adrià del Besòs. (Exposició col·lectiva)

CaCo Editions. FAC’07. BipolArt. Sant Adrià del Besòs. (Acció en l’espai públic)

CaCo Entertainment: PERPETRACIONS. Centre Cívic de Sant Martí. Barcelona. (Acció en l’espai públic)

CaCo Manipulations: Festival Multimèdia G. Orwell. CAPSULAORWELL. Barcelona. (Projecció audiovisual)

20

Olimpia

2010

Fotografia color. 1’70 x 1’30 m.

Dona del segle XXI, capficada en el seu particular microcosmos, que s’aprovisiona d’armes en forma de productes

miraculosos per a poder lluitar contra la brutícia del món. Per això viu envoltada de: antibacterians, desengreixants,

blanquejadors, purificadors, netejadors, abrillantadors, ambientadors, engalipadors...., que potser, la salvaran unes hores

cada dia del temible enemic. Olimpia, asseguda davant la petita i rodona finestra d’una blanca rentadora, somiant, tot

seguint els moviments sense fi, que poc a poc l’endinsen en un enlluernador món de blancs resplendents, gairebé

impossibles, nuclears; on éssers superiors vinguts d’espais siderals, li oferiran, transformats en belles noies de cabells

blaus.

m. jose carneros

Málaga, 1962

Va néixer a Villanueva del Rosario (Málaga) el 1962.

Actualment exerceix com a professora de dibuix a l’educació secundària.

Va finalitzar els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona el 2007, on es va especialitzar en

fotografia. Els seus primers contactes amb la fotografia va ser l’any 2000 a l’Escola Serra i Abella, on coneix les

interioritats de la mateixa. Dins de les activitats acadèmiques, comença a treballar, fotogràficament, al voltant de la dona

i l’entorn domèstic.

En el 2005 comença un projecte amb el tema de la dona, fen servir l’autoretrat en blanc i negre, representant d’una

manera irònica i crítica a una dona aïllada en diferents espais domèstics. Amb aquest tema va participar a la mostra d’art

de dones FEM ART 06, amb tres fotografies en blanc i negre amb el tema: la casa

21

Els poemes de Maria Vileda.

Parteixo de la idea següent: «la paraula netejadora». Amb la paraula podem netejar malentesos, prejudicis, etc. D’altra

banda, un pal netejador i el treball de netejar estan associats tradicionalment a tasques domèstiques realitzades per

les dones. Hi he alterat l’objecte mitjançant la paraula per subvertir-lo d’una manera poètica, convertint-lo en un

llibre «plomall» (llibre creat amb un manat de tires escrites de paper). El «llibre-fregona» que presento permet una

lectura aleatòria dels versos, ordenada-desordenada, un joc de construcció de poemes mitjançant versos solts, que els

lectors i lectores porten a terme segons el seu criteri personal. Reivindico el brodat com a tècnica artística. Associat

tradicionalment a l’univers femení, a un model de dona concret: mare i mestressa de casa. L’utilitzo amb l’objectiu

de reivindicar-lo com a tècnica artística, emprant-lo en nous contextos (no tradicionals), però també per reivindicar el

treball de totes les dones que van passar hores i hores brodant (i també fregant), feina que ha passat desapercebuda en

moltes ocasions, menystinguda davant altres tipus de tasques associades a l’àmbit masculí. Es tracta d’una reivindicació

poètica mitjançant la bellesa i la presentació d’un objecte contradictori.

Los poemas de Maria Vileda

2010

Instal·lació. Pal de fregar, amb cintes brodades a mà amb fil de polièster vermell. 1’50 x 0’20 m.

roser lopez

Terrassa, 1973 · roserlm@yahoo.es · http://covomilersdemosquits.blogspot.com

Museòloga, llicenciada en Ciències de la Informació (UAB), Màster en museologia i Gestió de Museus (UB), Postgrau

en Museografia Didàctica (UB), Màster en Investigació Etnogràfica (UAB). Conservadora del Centre de Documentació i

Museu Tèxtil de Terrassa. Fa 12 anys que em dedico a la museologia i des de 2003 treballo en el camp del patrimoni

tèxtil. A més de col·laborar en diverses publicacions sobre patrimoni, he publicat narrativa i poesia. Després

d’haver d’assistit a diversos cursos sobre realitzacióartesana de llibres il·lustrats i d’artista, a la llibreria La

Central i a l’Escola Massana de Barcelona, confecciono llibres objecte i altres obres amb materials tèxtils

i il·lustracions en brodat sobre tela.

Exposicions (entre d’altres)

• Festival Internacional de Reciclatge Artístic. Exposició col·lectiva Drap Art 07 al FAD (Barcelona),14, 15 i

16 de desembre 2007. Ninoos!

• Exposició del Taller de llibres il·lustrats impartit per Julia Pelletier, libreria La Central (del Raval), gener 08-febrer 09.

Ornitología sentimental.

• IMAGINE BOOK, exposició, 23 d’abril a la plaça Sant Just, Barcelona, i del 25 abril al 15 de maig de 2009, al Centre

Cívic del Pati Llimona de Barcelona. Creo que he perdido algo.

• Selecció i participació en el Projecte QUELCOM, d’Amics de les Arts de Terrassa, (octubre-novembre 2009).

• Participació en el Festival Internacional de Llibres Il·lustrats Como Pedro por mi casa, 2009. Llibreria La Central (del 2

al 7 de novembre de 2009). Desaliento.

• Festival Internacional de Reciclatge Artístic. Exposició col·lectiva Drap Art 09 al CCCB (Barcelona), del 16 de desembre

de 2009 al 9 de gener de 2010, Les teves mans 1, 2 i 3.

• Metamorfosi del llibre 01. Promog da per l’A-FAD. Universidad de Cantabria, del 10 de desembre 2010-10 de gener de

2010. Desaliento; Creo que he perdido algo.

22

Jo havia de ser la dona que volien que fos. Intento no qualificar-me ni qualificar-te. No jutjar-te, no predisposar-te. No. Vull que corris. Però cal que ens adonem del nostre punt de sortida. Som una societat patriarcal. Exercir d’home pot ser ben fotut, però hem de recordar que el gran cap del segle XXI és l’home, blanc, ric, heterosexual. Els altres només som uns pelacanyes, figurants del món. Ser una dona vol dir ser, d’entrada, ja molt menys; ser encara molt més avall en aquesta escala. Quina escala? Em cago en l’escala! Homes, dones, nens o llangardaixos: que no ens homogeneïtzin. No som objectes ni eines. N’estem fartes, però no per això escopirem la nostra ràbia. Al contrari. La reinventarem. La pintarem de colors i la destruirem. Jo trio no deprimir-me. Trio el que vull; el que faig, el que dic. Trio perquè t’he mirat. T’he observat. He après a parlar i, amb el llenguatge, a construir-me. Del segle XXI, a la ciutat, ho aprofitem tot. Potser que tu ho aprofitis des d’un altre lloc, des d’una altra òrbita. Ens encanta. Nosaltres flipem amb totes aquestes eines, les noves tecnologies, les paraules, les imatges, els llibres, la vida, les rialles. La gent que fa i tria com vol que siguin les coses i «endavant les atxes!». Sí. Els que avancen, els que troten, els que patinen, els que s’hi llancen. Els que han après a dir que no i, en canvi, han dit que sí al que volen. I encara que tinguin por, saben que la por no ens farà avançar. No, no tinc por. Aquest és un missatge per a aquestes persones que ja no busquen exemples. Això és un missatge mutable, que canviarà i s’interpretarà de mil maneres diferents. Esperem la seva retransformació. És un flux directe de nosaltres cap a tu, cap a tu que ens escoltes. Que potser ens escoltes. I potser aconseguirem comunicar-nos. Això, creiem, ens farà

més forts. Em moc, volo i corro. I trio.

Dones llop

2010

Vídeo. 8 min 19 segons.

encarna martínez

1968. Cartagena

1996. Licenciada en Cièncias de la Información, Imagen y Sonido. Univ. Complutense de Madrid,

Realizadora de diversos documentales “Aguantando el tipo”. Videoactivista por Okupem Les Ones (T.V

comunitaria de Barcelona), Colaboradora para Caladona, Donestech y el Centre Cultural de Dones la

Bonnemeison. Actriz perfomance del grupo “Black Pig Matanzas”.

23

SuperWomanShiva

2010

Collage de objetos sobre tablas de planchar recuperadas. 90 x 210 x 60 cm.

Artista, creativa multidisciplinar y diseñadora industrial.

Graduada en la Escuela Superior de Diseño ESDI (Sabadell, 1998) sus inquietudes creativas la sitúan trabajando como

diseñadora en campos diversos: iluminación, interiorismo, eventos, imagen y moda. Su interés por fusionar disciplinas

la llevan a fundar Taller de ideas Barcelona (2001-2010), lugar donde desarrolla proyectos culturales y artísticos, tanto

personales como por encargo.

En 2005 descubre su vocación artística con el proyecto Santas Amas de Casa, especie en extinción. Esculturas iluminadas

realizadas sobre tablas de planchar recuperadas que pretenden ser un pequeño homenaje a tantas mujeres que tuvieron

que dedicar su vida a la familia y al hogar, de forma gratuita y anónima, hace tan solo unas décadas.

En 2006 recibe una subvención del Ayuntamiento de Barcelona y presenta la primera colección de obras (la Nodriza, la

Costurera, la Cocinera, la Pastelera, la Camarera, la Proveedora y la Electrodoméstica). Participa en diferentes certámenes

de Barcelona (festivales DRAP-ART y BAC!, Mostra FEM ART) y recibe una Mención de Honor en los Premios ARTFAD.

karol bergeret

Karol Bergeret García, Barcelona 1975

Aunque estudió diseño industrial su interés por lo creativo es evidente desde su infancia. Sus padres arquitectos venidos

del Uruguay fomentaron sus inquietudes artísticas. Dibujo, pintura, cerámica, macramé, fotografía, costura… fueron sus

aficiones hasta empezar los estudios superiores en diseño de producto (1994-1999). Paralelamente a la carrera realizó

varios proyectos de iluminación que desembocaron en exposiciones individuales y colectivas. Buscando mundos menos

rígidos que el industrial comenzó a trabajar con ilustradores, interioristas, artistas y diseñadores de moda.

En 2001 fundó el primer Taller de ideas, con el propósito de ser un espacio donde se puedan encontrar,

encargar y desarrollar proyectos de arte y diseño. Bajo el lema “un lugar donde las ideas se hacen realidad”

trabaja con el objetivo crear, construir y recuperar espacios y objetos de forma artesanal, ecológica

y educativa. Continuando, en paralelo, con proyectos artísticos personales centrados en el reciclaje y

antropología.

La actual sede de TdiB, en el corazón del Raval, celebrará su 7º aniversario el 11 del 11 del 2011.

A partir de las relaciones humanas y de los beneficios generados a partir del trabajo por encargo, combinado con

servicios de formación dentro y fuera del de TdiB, Karol como K+B arte+sana, continuará su lucha en el mundo del Arte.

Sus propuestas artísticas continuarán centradas en el análisis de los humanos frente a los elementos de su entorno. Sus

reflexiones sobre la realidad se expresarán a través de los objetos en desuso que se transforman en esculturas, objetos

e instalaciones artísticas.

Su proyecto artístico estrella son esculturas iluminadas realizadas sobre tablas de planchar recuperadas que pretenden

ser un pequeño homenaje a tantas mujeres que tuvieron que dedicar su vida a la familia y al hogar, de forma gratuita y

anónima, hace tan solo unas décadas.

Más info en www.tallerdeideas.info i http://karolbergeret.blogspot.com

24

Sin título.

2007

eiko sugi

1440 10th St., Oakland, CA 94607 · ph. 530-574-1857 · eiko1111@hotmail.com

Education

2006. MFA Studio Art, University of California, Davis, California.

1999. B.A., Philosophy, Kent State University, Kent, Ohio.

Solo exhibitions

2006. “Recent Work”, SPACELab at Spaces Gallery, Cleveland, OH

Selected group ehibitions

2006. “Out the Door…(MFA Thesis Exhibition)”, University of California, Davis, CA “Ellen Hansen Memorial

Exhibition”, Memorial Union, University of California, Davis, CA

2005. “Summer Exhibition”, Ise Cultural Foundation, New York City, NY · “RED: City of Davis Annual Show”,

Pence Gallery, Davis, CA · “We Are Not Famous (yet...)”, Pence Gallery, Davis, CA · “F.C. MAUD”, John

Natsoulas Gallery, Davis, CA

2004. “W.A.R.M* Group Show”, ECC Cultural Center, Kent, OH (*Womens Art Recognition Movement) · “Forms in Space”,

Sculpture Gallery, Kent State University, Kent, OH

2003. “Sculpture Show”, Sculpture Gallery, Kent State University, Kent, OH

2001. “Benefit Show for Women’s Shelter”, Border’s Books & Music, Westlake, OH · “W.A.R.M Group Show”, Wild Goat,

Kent, OH

Awards / fellowship

2006. Nelson ArtFriend Award, Richard Nelson Gallery, University of California

2005. Juror Award, “Summer Exhibition”, Ise Cultural Foundation Gallery, NYC, NY · Honorable Mention, City of Davis

Annual Show, Pence Gallery, Davis, CA · Block Grant, University of California, Davis, CA

2004. Block Grant, University of California, Davis, CA

25

Violant Porcel. Maïs, espacios de luz y tinieblas.

En Maïs siempre anida un sentimiento de lucha y desplazamiento que se contagia al espectador y lo propulsa adelante.

Sus esculturas no son estáticas, sino que poseen una vibración constante, y constituye una de sus características

más estimulantes el equilibrio que alcanza a través de los materiales duros, fríos, como el hierro y el metal, con otros

que podríamos denominar “blandos”, como el plástico, las telas, las resinas o el papel. En ella conviven entonces

armónicamente la rigidez industrial con la palpitación de lo orgánico. Y precisamente con esta dualidad traspasa de

forma extraordinaria los efectos formales para instalarse en las emociones. Así, en su producción residen a la vez

severidad y ternura, conflicto y sosiego, luz y tinieblas. Maïs es capaz de llegar a un estado de abstracción tal que revela

los aspectos esenciales de vida y muerte insertos en cada acto que llevamos a cabo. 59

Ales.

2006

maïs

Exposicions Individuals

2006 Ales. Galeria Safia. Barcelona

1986-2006 Maïs. Edifici Miramar. Sitges. Barcelona

2005 Landscape. Instal·lació. Cork. Irlanda

2004 Caixes. Església San Francesc. Montblanc. Tarragona. Jornades contra la violència domèstica. Can

Basté. Nou Barris. Barcelona. Caixes. Tinglado 1. Port Tarragona

2003 Galeria Safia. Barcelona.

2001 Palais le Verdurier. Llemotges. França. Auditori Pau Casals. El Vendrell. Tarragona.

2000 Sala San Joan. Ajuntament Lleida. Centre de Cultura. Caixa de Terrassa. Terrassa. Barcelona.

Hiposwis. Zuric. Suïssa.

1126

· pàg. 27 Roser López Monzò

· pàg. 28 Marili Romero Lucas

· pàg. 29 Marta Darder

· pàg. 30 Izaskun Alvarez Gauza

· pàg. 31 Ina Olivarria

· pàg. 32 Mireia Terrado Lozano

· pàg. 33 Sofia Guadalupe

· pàg. 34 Blanca Gotor Carrasc

· pàg. 35 karol Bergeret

· pàg. 36 Teresa Abad

· pàg. 37 Elisa Garcia Col

· pàg. 38 Eva Sanchez

· pàg. 39 Trinidad Garcia

ARTISTES SUBHASTA FEM ART’11

“ EM-PUJA” EL FEM ART’11

Dones artistes han creat les següents obres amb motiu de de la 17 Mostra d’Art de Dones. Als inicis del projecte els hi

vam demanar si volien participar en la Mostra aportant una obra d’art que es convertiria en un petit gra de sorra per

recaptar fons per la Mostra de l’any vinent. Estem molt agraïdes a aquestes dones que no han dubtat en recolzar el

projecte del FEM ART aportant una obra amb el seu segell personal per fer-nos costat en aquesta atípica convocatòria.

27

La piel más bonita

2011

La piel más bonita. Transformació d’una fotografia apareguda a la revista Vogue (setembre 2011).L’objectiu d’aquesta

peça era incidir en el concepte de bellesa, en la manipulació de l’aspecte físic amb l’objectiu de generar un efecte de

textura que sintetitzés el pas del temps

roser lópez monsò

Me llamo Marili, soy técnica superior en artes aplicadas en la especialidad de Ilustración y pintura mural, entre

otras actividades he participado en el taller de Land Art de Carlos de Gredos, “Atrapar el aire de Cabo de Gata”

Primera Bienal de Arte de Almería y en el taller de performances Sinergia en el Centro Cultural La Merçè de Girona.

He tenido el placer de participar dos años en esta muestra de arte de mujeres :

MAREAS SIN NOMBRE, fotografía. Mostra D´art de Dones Fem Art 08, Bonnemaison.

“AQUÍ” pieza de videoarte. Mostra D´art de Dones Fem Art 06, en Ca la Dona.

He contribuido en varias exposiciones colectivas y festivales de performances:

PALABRAS GUARDADAS EN UN MAR DE ARENA acción realizada en el Playazo. Rodalquilar (Almeria) ALBIAC. Cabo

de Gata 2006.

Colaboración en una performance de Désirée Palmen, en el Centre d´Art Sta. Mónica. Festival de Performances

eBent´06.

LA CARA OCULTA. Festival de performances eBent´07.

DONA Y NATURA. 2º PREMIO de Fotografía. CFA Can Batlló. Barcelona 2008.

CRECIENDO JUNTOS, Óleo sobre tela, Velilla de San Antonio. Madrid 2008

KMX2 LLEGA A CÓRDOBA PARA ESCUCHAR LOS DESEOS DE QUIEN LA RECIBA ENTRE SUS MANOS. Pieza

audiovisual Córdoba 2008. www.kmx-project.net

INTIMIDAD. Óleo sobre papel, Asociación de mujeres La Colmena, Cerredo 2008.

UN DESEO PARA TI. Performance realizada en la Escuela de Artes y Oficios. Barcelona 2007

MY BODY. Fotografía. En conmemoración de los 90 años en la Escuela de Artes y Oficios. Barcelona 2007.

28

Cartuchos de dinamita

2011

Fotografia

marili romero lucas

Combativas, divertidas, entusiastas, luchadoras,

somos capaces de cualquier cosa si nos lo proponemos utilizando

“cualquier cosa que esté a nuestro alcance”

29

Ripoll 25

2011

Tècnica mixat sobre paper fet a mà.

A partir de la planta de l’edifici del carrer ripoll 25 que properament ocuparà Ca la Dona.

Sobre el paper planejo i faig en síntesi o no el paisatge que veig des del cel

Artista indisciplinar.

Treballo en la recerca i en la pàctica de la llibertat.

Desenvolupo les obres seguint els eixos intrínsecs a cada projecte.

marta darder

Donostia, 12/11/1982

Profesora en el Departamento de Dibujo de Universidad del País Vasco.

Diploma de Estudios Avanzados (2010) y Licenciatura en Bellas Artes en el departamento de Dibujo de la Universidad del

País Vasco. (Diciembre 2007)

Diseñadora por la Escuela de Artes Plásticas y Diseño Kunsthal (1996-2002),

Edita el proyecto editorial Belle Crö desde 2008 con una distribución de 1.000 ejemplares, un proyecto multiformato. Ha

recibido becas de la Diputación de Guipúzcoa, Gobierno Vasco, Fundación Bilbaoarte Fundazioa, Fundación Talens, . Ha

expuesto tanto nacional como internacionalmente en Festivales, Ferias, Galerías, certámenes, etc.

Taller de grabado con Maite Martínez de Arenaza, Bilbao. Desde enero 2009 hasta la actualidad. (La Taller, Galería y Taller

de Grabado).

Ha asistido a talleres, y seminarios entre otros con Pepe Fuentes, Don Herbert, Izar Neuman, Azucena Vieites, Daniel

Canogar, Martín Azúa, y Nerea Zapirain, Jon Mikel Euba, etc…

Actualmente su obra está presente en colecciones como la del Ayuntamiento de Pamplona, Ayuntamiento de Sanxenxo,

Diputación de Guipúzcoa, Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco, Fundación Caja de Ávila, Palacio de

los Serrano, Fundación Talens, Sala aLfaRa de Oviedo, Galería Serres Art, Turismo Encartaciones “Enkartur” y colecciones

particulares.

30

Sauvage

2011

izaskun alvarez gaunza

“Sauvage, durante un tiempo

no muy lejano. Se presenta

entre tierna y salvaje.”

31

Erase una ves una doblez

2011www.inaolavarria.com

Valparaíso 1979. Diseñadora, artista textil y fotógrafa. Desarrolla su trabajo entre el diseño y el arte, destacando el uso

de ropa reciclada en todos sus proyectos, desde complementos hasta instalaciones urbanas llenas de color y texturas.

Actualmente realiza diferentes talleres para niños enfocados al desarrollo de habilidades manuales y creativas a través

del textil.

En la relación del textil y el cuerpo en movimiento desde el cómo habitamos una prenda de vestir y a su vez como esta nos envuelve es el hilo conductor de mi trabajo, primero desde una mirada de diseño donde experimento con la formas de la ropa que son reflejo de nuestras propia anatomía, las trasformo y les doy un nuevo uso. Luego explorando su flexibilidad realizando instalaciones con ropa reciclada a través del tejer y envolver el espacio público donde mi propio cuerpo con sus movimientos es el que va generando el tejido, y hoy en día en un contacto más directo creando esculturas que buscan reflejar el exceso y la acumulación desde las acciones más cotidianas con el textil como el doblar o tender

nuestra propia ropa.

ina olivarria

Para mí el textil es una textura en sí misma

y como tal es un material potencial para el desarrollo del sentido del tacto,

y es aquí donde surge mi interés por trasmitir esta visión, realizando talleres

donde a través de diferentes técnicas textiles

podemos desarrollar nuestras habilidades manuales y creativas,

uniendo el arte y la educación.

32

Sense títol2011

Grafit sobre paper.

mireiaterrado@gmail.com

mireia terrado lozano

Formació

2008 – 2010 Màster en Produccions Artístiques i Recerca, especialitat Art i Contextos Intermèdia. Facultat de Belles

Arts, Univeristat de Barcelona.

2008 Certificat d’Aptitud Pedagògica. Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona.

2003 – 2008 Llicenciatura de Belles Arts. Universitat de Barcelona.

2007 Staadtliche Akademie der Bildenden Künste Karlsruhe, Alemanya. Classe Monumental Painting amb l’artista

Ernst Caramelle. Beca de mobilitat internacional Ersamus.

Beques

2008 Beca de col·laboració amb el Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts Sant Jordi. Universitat de

Barcelona.

2007 Beca de mobilitat internacional Erasmus. Staadtliche Akademie der Bildenden Künste Karlsruhe, Alemanya.

Exposicions col·lectives

2011 Foc Creuat. Art i Ciència al punt de mira. Centre d’art Arts Santa Mònica. (Col·lectiu Dames)

2010 MX Espai 1010, Art Contemporani, Barcelona. (Col·lectiu Dames) Fem Art ‘10. (Col·lectiu Dames)

2007 Sommerausstellung 2007. Staadtliche Akademie der Bildenden Künste Karlsruhe, Alemanya.

2007 Ausstellung der Erasmus-Stipendiaten, comisariada per Ernst Cramelle. Staadtliche Akademie der Bildenden

Künste Karlsruhe, Alemanya.

2005 Les estances de la metàfora. Creació contemporània a l’Hospitalet. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala,

l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.

Formació complementària

2005 - 2006 Cursos Ús artístic del Photoshop i El Web Artístic: creació i disseny. Facultat de Belles Arts, Universitat

de Barcelona.

2002 – 2003 Curs de dibuix i pintura experimental. Escola Da Vinci, Barcelona.

Prenent consciència de què vivim envoltats d’imatges, imatges amb un format i composició concretes que responen a

una idea determinada i idees determinades que formen part del nostre dia a dia a les que conscient o inconscientment,

amb consens o sense, atribuïm imatges que les representin... I jo em pregunto, per què? On són els límits que

estableixen que tal imatge així representa tal idea? Quan una imatge s’entén com a paisatge, per exemple, i quan no?

Per mitjà de tècniques diverses, les problemàtiques relatives a la percepció, la representació o l’elaboració de la imatge

són temes recurrents en el meu treball. El propòsit és intentar establir un marc simbòlic, però en certa manera també

de representació, que convidi a pensar un món des d’un altre punt de mira. Però en ocasions és inevitable necessitar

certa distància del propi treball, i el dibuix donat per a la subhasta és fruit d’aquests moments d’introspecció. Es podria

interpretar com a un autoretrat.

33

Sin muñecas no hay paraíso

2011

Collage + ilustración. 21cm x 29cm

Esta obra es parte de una coleccion de 5 collages, en los que se representa la feminidad en diferentes contextos.

En cada una predomina un color y de un sentimiento.

sofia guadalupe

DEA – Universitat Politècnica (2008)

Escultura en talla directa – Fundació Centre del Vidre (2005)

Institut de les lletres – Grup escultòric “Olla de Grills” – Tema: “Reflejos cotidianos” (2002)

Llicenciatura de Belles Arts – Universitat Politècnica (2000)

CAP – Universitat Politècnica (1996)

Disseny Gràfic – Escola d´Arts i Oficis Artístics “Pau Gargallo” / Badalona (1987)

Tècnic especialista Jardins d´infància – FP, segon grau – Escola “Premier” / BCN – (1985)

Exposició ceràmica “La diversitat” – Centre Cívic “Sagrada Familia” / BCN (2006)

Premi “Marraco” – Tema: “Entrada a la Trinitat” – Monitora de CPJ /Barcelona (2005)

Projectes desenvolupats:

(Instal.lacions, interiorisme, tematització, disseny, etc. En Catalunya, Balears, Canàries, França i Cuba)

HALLOWEEN 2011 Atracció Itinerant – C.C.Besos (Barcelona – 2010)

Performances – “OLLA DE GRILLS” Col.laboracions artístiques (2004 – 2009)

Obra: “EL CHURRASCO MEN” Jornades sobre les masculinitats (C.C.C.B – 2008)

ESCENOGRAFIA - Obra: “Vaig de Blues” Sala Muntaner – Companyia Vincles (Barcelona – 2007)

“ENTRE EL CIELO Y LA TIERRRA” Instal.lacions individuals (2006)

OBRA: “FIESTA DE LOCOS” Grup escultòric “Olla de Grills” Sala de ball “La Paloma” (Barcelona – 2006)

ESCENOGRAFIA – Obra: ”Muerte en Venecia” Sala Muntaner – Companyia Vincles (Barcelona – 2006)

OBRA: “¿Poqué Cenicienta se fue a las 7 de la tarde?” Grup escultòric “Olla de Grills” “Cúpula de Venus” (Barcelona –

2005)

OBRA: “La Cachorra del Casimiro” “Diputación de Guadalajara – Escuela de Folclore” (Guadalajara – 2004)

34

Espiral dubtosa

2011

El tema propuesto me sugiere en todo momento una espiral

tanto centrifuga como centripeta

las cuales cuando comienzan a funcionar deforman la realidad,

creando un movimiento giratorio.

En mi obra ambas espirales se conjugan no sabiendo cual de ellas comienza primero a deformar la realidad artistica ....

blanca gotor carrasco

35

karol bergeret

RE-voltes-voltes-voltes

2011

Mi obra se llama RE-voltes-voltes-voltes. “Inspirándome en el lema de la mostra FEM ART 2011 realizo esta obra que

se compone de 3 capas hechas con cartulinas perforadas y sobre puestas: 1. Blanca con una serie de palabras impresas

que empiezan por RE (resentir, renovar, revivir, repensar...) 2. Roja con 3 flechas girando con la palabra voltes perfora-

da. 3. Negra de fondo, para que se lean y a conjunto con la sílaba RE en espuma que está en el centro de las flechas.”

La primera formación en artes plásticas la recibe en la Escuela de Artes de Zaragoza, donde realiza dos cursos de dibujo

artístico antes de comenzar los estudios universitarios en la Facultad de Filosofía y letras, estudios que interrumpe

para ir a Alemania donde continúa su formación en artes plásticas (curso de acuarela en la Volkshochschule). De

regreso a España, finaliza sus estudios y se licencia en Geografía e Historia por la UNED. A partir de ese momento

compagina la labor docente con la formación artística asistiendo a cursos de pintura al óleo (Zaragoza) y grabado

(Hamburgo), hasta que se establece en un taller con otros artistas en Zaragoza.

Con el traslado de residencia a Huesca, en concreto a un pequeño pueblo cercano a esta ciudad, cambia también

su quehacer artístico. El entorno natural, los paseos por el campo, el contacto con la tierra propician la introducción

de elementos de la naturaleza en sus obras, hasta que éstos se convierten en los articuladores de las mismas.

De esta forma, aparecen las tres dimensiones en pequeños montajes escultóricos, que conviven con bajorrelieves

realizados a partir de objets trouvés , objetos encontrados en viajes o por el campo. La pintura pasa a un segundo

plano, convirtiéndose en mera documentadora de las piezas realizadas. El paso siguiente se produce al salir del taller

y realizar las primeras instalaciones, tanto en interiores como al aire libre. Y éste es el punto en el que se encuentra

en este momento: una producción inspirada y basada en la naturaleza y que encuentra en ella su mejor lugar de

exposición.

36

teresa abad

Lacasitos2011

Tinta i pastel.

www.naturart.teresabad.com

La obra presentada tiene sobre todo carácter simbólico: aunque esos zapatos los anduve durante muchos años, y los

retraté antes de tirarlos, son en realidad una metáfora del camino, del viaje, como éste se quiera entender...

Teresa Abad es una artista plástica afincada en un pequeño pueblo de la provincia de Huesca, desde donde trabaja,

inspirada por la naturaleza que le rodea. Una enfermedad (sensibilidad química múltiple) le ha hecho abandonar la

pintura, reorientándose en el arte del volumen y la instalación con y en la naturaleza.

Barcelona 1962. Llicenciada en Belles Arts, especialitat d’escultura.UB. Titulació d’Arts i Oficis d’escultura i ceràmica.

Escola Massana i LLotja.Barcelona.

Exposicions individuals

1995 · Exposició de fotografia. L’OMBRA. Sala de la Facultat de Belles Arts. UB. Universitat de Barcelona.

1997 · Instalació d’ escultura: ALUMINIS. Sala Angel Ferrant. Departament d’Escultura. Facultat de Belles Arts. UB.

2001 ·“AH SI!, AIXÒ ÉS DE CERÀMICA, OI? Sala Josep Bages. Torre Muntadas. EL PRAT DEL LLOBREGAT. BARCELONA.

2003 ·TORBAMENTS I GENÈTICA. Sala Can Xerracant. MONTORNÉS DEL VALLÉS. BARCELONA

Exposicions col.lectives

2004 · 13 BIENNAL DE CERÁMICA D’ ESLUGUES, ANGELINA ALÓS. ESPLUGUES del LLOBREGAT, BARCELONA.

2005 · TAN MORTALS, TAN DIVINES. Plàstica i poesia de dones. Sala Josep Bages. Torre Muntadas. El Prat de Llobregat.

BARCELONA. · ENLLAÇAMENTS ). Antigua esglèsia de CASTELLFOLLIT DE LA ROCA, GIRONA. EXPOWATER.COM.

Centro Cultural Aguirre. CUENCA. · XI CONCURSO NACIONAL DE CERÁMICA “CIUDAD DE VALLLADOLID”. CEARCAL .

VALLADOLID.

2006 · TAN MORTALS….TAN DIVINES II. Plàstica y poesia de dones. SALA DE EXPOSICIONS CENTRE CIVIC DE LA CASA

ELIZALDE. BARCELONA. · CD (COL.LECTIVA DE DONES).SALA DE EXPOSICIONS de l’AJUNTAMENT de VILASSAR DE DALT.

BARCELONA. · MOSTRA INTERNACIONAL MULTIDISCIPLINAR D’ART. MUSEU DEL PRAT. El PRAT DE LLOBREGAT.

2007 · “MEDIAS NONAS”. Embaixada de Colòmbia. BARCELONA.

2008 · ACM. MUSEO Y ARCHIVO HISTÓRICO MUNICIPAL “DON SANTOS TOSTICARELLI”. Ciudad de CASILDA. ARGENTINA

· VIVINT UN POEMA DE PALAU I FABRE. La Saleta. EL PRAT.

2009 · ESCENARIS DOMÈSTICS. Jornades del día Internacional de la dona. Sala ESCOLA D’ARTS DEL PRAT.

2010 · BICENTENARI DE l’ ARGENTINA. MOSTRA MULTIDISCIPLINAR D’ART · PLAZA DE LA BANDERA. ROSARIO,

ARGENTINA. · ENRAJOLEM! Projecte d’ espai urbà. EL VENDRELL, TARRAGONA. · PROJECTE “CORREOS”. Biblioteca

del MNACARS. MADRID.

2011 · JORNADES D’ART AL DELTA DEL LLOBREGAT. PARC NOU. EL PRAT DE LLOBREGAT. · TERCER CONCURS DE

CERÀMICA “MEMORIAL JOAN CAPDEVILA”. SANT JULIÀ DE VILATORTA. GIRONA. · PROJECTE “CORREOS”.Biblioteca del

MACBA. BARCELONA.

37

L’ estat de revolta com germinació mental

2011

ceràmica de gres (fangs i colorants cuits). 30 x 24 x 14 cms

La peça va sorgir a partir de les idees de Júlia Kristeva al voltant de “la revolta” com a REFLEXIO-ACCIÓ i el PENSAMENT

com a motor actiu de la nostra vida (el cos, de moment, només ens acompanya). La germinació mental ens empeny cap

el qüestionament constant, la revisió i cercar noves perspectives.

elisa garcia coll

38

Tacades II

2011

Vinil fotogràfic s/paper, ferro soldat i vernís. 31.5 x 21.5 cm

eva sánchez

Jo crec que l’art ha de servir per obrir els ulls al món. És una eina de coneixement i reivindicació. No puc concebre

l’art sense un component de crítica social.

Informació, Meditació, Reacció, Rebuig, Expressió, Actuació, Provocació, Transmissió, Reflexió són els eslavons de la

cadena que conformen el meu particular modus operandi per la realització d’una obra d’art.

Eva Sánchez fa més d’una dècada que estudia i treballa sobre el tema de la violència de gènere i la precarietat laboral

femenina. Feminista declarada, dedica els seus esforços a denunciar determinades pràctiques de discriminació vers

la dona en diferents parts del món.

Estás como el tomate, buena para el chile, la seva primera instal.lació, és una crítica sobre el Femincidi que assola

Llatinoamèrica des de 1993 i, Exit és una crítica a la situació de les dones aborígens australianes.

Treballa habitualment amb el suport fotogràfic i vídeo-art,tot i que també ha realitzat alguna performance i

instal·lacions de grans dimensions. El component essencial que defineix les seves obres de vídeo-art és la simbiosi

que s’estableix entre el cos nu de la dona i la naturalesa com a via de reivindicació.

Ha realitzat exposicions a nivell nacional i internacional, participant en Festivals com ara Festival Internacional

Cervantino, que és l’esdeveniment artístic i cultural més important de Mèxic i Llatinoamèrica.

L’obra que presentem: Tacades II, forma part d’una sèrie en la que està treballant actualment, el significat de la peça

pot associar-se a l’aïllament que pateix la dona agredida.

39

Sagrada Família

2011

Collage

És una crítica a la família tradicional establerta.

maïs

40

ACTIVITATS FEM ART’11 · pàg. 41 Obra Col·lectiva: karol Bergeret

· pàg. 42 Festa: Trinidad Garcia, Akromazk, LeS FataleS, Virginia Pérez

· pàg. 43 taLLer arteràpia: Carol Villalón

· pàg. 44 Subhasta: Carla Caríssimi

41

obra col·lectiva

Participaron las siguientes artistas:

marta darder (que no estuvo presente, pero envió su propuesta para insertar en la obra) · maïs · gisele freyberger.

sofia guadalupe · encarna martínez · m. jose carnero · karol bergeret

Artistas extras (que ayudaron durante los días de montaje de la expo):

ina olavarria · laia llach pinsach

... Nos reunimos el mismo jueves de la inauguración por la tarde y aunque no éramos muchas acabamos de construir la base del biombo y en conjunto actuamos sobre todas sus caras hasta escribir REVOLTES, el lema del FEM ART 2011...

...

Queridas artistas, Al ser este año tan peculiar quiero proponeros hacer una obra colectiva el día de la inauguración (13 de octubre por la tarde) que complemente la exposición: Un gran mural-collage que pueda ser colocado posteriormente en la nueva sede de Ca la Dona. Sobre un lienzo común, que será como un biombo hecho de maderas recuperadas unidas por bisagras, cada una de nosotras podrá actuar con los materiales que le son propios a su disciplina o que le apetezcan (que los tendrá que traer para la acción). Se admiten todo tipo de propuestas y técnicas, siempre y cuando se puedan ejecutar sobre una superficie de madera vertical y no causen daños al espacio del patio, donde se realizará.

La idea sería comer juntas en la Bonnemaison, para conocernos y hablar de lo que nos inspira el tema REVOLTES, y después tener toda la tarde para trabajar, hasta la inauguración de la mostra a las 19.30h. ¿Qué os parece la idea?. ¿Quién de vosotras se apunta a participar?. Acepto todo tipo de

comentarios y proposiciones indecentes.

También me vendría bien que alguna de pudiera venir por la mañana del jueves 13 a ayudarme a montar el biombo y las mesas de trabajo.

Tema: REVOLTES. Seguimos hablando

…

Besos, Karol

42

festa

performances - Improvisació I de VIRGINIA PÉREZ - http://www.virginiaperezpastor.blogspot.com/

Teles Acrobàtiques de CIA.ACROMAZK - http://acromazkdansaicirc.blogspot.com/ Daydream in Blue

[música, vídeo i dansa] de CHARO SALAS, SONIA BLANCO, TRINIDAD GARCIA i RAQUEL ANGUITA- http://www.vimeo.com/26962731

exhibició visual - CRISTINA DOMÉNECH [ fotògrafa ] http://crisdomenech.wordpress.com/

directes - Concert Acústic d’EDITH CRASH - http://www.edithcrash.com/ Live electrònic

de LAURA ABRIL aka KRONIKDARLING - http://soundcloud.com/dj-kronikdarling - Live Vocals de LADY EMZ http://www.

tunecore.com/music/ladyemz Dj lesfatales - Elektroduenda - Rosario - Videojockey .G.

Trinidad García Espinosa. (Barcelona 1976)

Formada en el Instituto de Teatro de Barcelona (94) y en el Liverpool Instiute for Performing Arts (97). Como intérprete trabaja para Yu Shiu-Chin & Guests, Simone Hueber, Davide Campliani, Osatinsky y Pelliccioli, Karin Wickenhauser, Sebastian Garcia Ferro, Cia.Fernando Hurtado... Crea sus propias piezas en el Colectivo Dería + Rectificadora desde el 99. Ha coreografiado para Carles Santos y Rosa Novell entre otros. Estudia Feldenkrais con Monique Vander Vorths y Philipp Unsel.

RaquelAnguita López

(Girona 1980) Realiza estudios de Formación Professional de danza contemporánea en la escuela Área de Barcelona, espacio de danza y creación y asociación para encuentros educativos de las artes escénicas. Danza teatro con Mercè Boronat. Flamenco, Jose de la Vega en Barcelona. En L’espiral, escuela de Salt, Girona, con Juan Carlos Lérida. Comédia Musical en la escuela Coco Comin (06). Flamenco en Area (09.) Formada en hip-hop (96-04) entre Girona y Barcelona, compañía hip hop “Mandess” residentes en Orthos escuela de formación de danza y deportes. Titulación en Dance Professional. Intérprete de cuatro piezas de creación propia en Barcelona.

Charo Salas Sánchez (dj Rosario)

(Barcelona 1973) Productora y dj, es una de las alma mater del grupo barcelonés Lesfatales, colectivo de mujeres djs y vjs relacionado con la música electrónica, hace años que empezó su andadura incorporando la faceta de dj en las artes escénicas, en el 2005 estuvo con la compañÍa de teatro Alaigua y estrenaron la obra Duo en la Fira de Tárrega, además de otras incursiones musicales en el mundo performativo y multimedia, en el 2009 participó con el Colectivo Emotique en una performance inaugurando el Festival Spain NOW! en Londres y en el 2010 realizó con nice-code una perfomance interactiva para el festival Plug de Barcelona.

Sonia Blanco Moreno (1971 Guadalajara)

Artista multidisciplinar. En 1989 entra a formar parte de Algarabía, compañía de teatro independiente ubicada en Puertollano y dirigida por Isidro Rodríguez Gallardo. Anteriormente estudió pintura y teatro en las escuelas municipales de Azuqueca de Henares y escenografía en la escuela regional de verano de Toledo y Ciudad Real. En 1995 deja Algarabía y se instala en Barcelona. Aquí estudia fotografía con Anka Manshusen y diseño en LAI Escola de Disseny. Durante seis años colabora con las arquitectas Gina Feliu y Gloria Duran, realiza proyectos propios de diseño y participa en exposiciones de fotografía. Experimenta con el videoarte y recupera la pintura, dedicándose en la actualidad a estas disciplinas.

Dissabte 15 d’octubre al KGB - de 22:00 a 6:00Actuacions, performances i accions diverses de les artistes Fem Art i... Les Fatales

Daydream in blue es una pieza de performance que nos habla a través de

diferentes formas de expresión, unidas para encontrar y absorber más momentos, esos instantes

que no se llegan a percibir en totalidad, momentos plenos de más momentos. Así nace el proyecto,

compartiendo diferentes técnicas de trabajo para llegar a los máximos rincones. Investigar la relación

entre la música experimental, el arte visual y las artes del movimiento para ampliar el campo de visión

y percepción que envuelve una misma historia.

Dramas lavados

La creación artística es un camino

a recorrer siempre conectado con

la historia vital. Dramas lavados es

una performance que surge de este,

mi momento presente, tiempo en el

que lo dramático se ha desvanecido.

Es difícil y extraño despojarse de las

vestiduras que te han acompañado,

abrigado o acariciado. Encontrarse

desnudo frente a uno mismo y

el mundo, ante una posición de

creación ajena.

Vestirte con falda, tenía que lavar, limpiar, zurcir, coser... tu padre no se daba cuenta.

Tenía que lavar, limpiar, zurcir, coser... tu padre no se daba cuenta.

Vestidos de agua turbia. Vestidos rotos y mal usados, de segunda, tercera y cuarta mano.

Algodón lleno de agujeros, desgastado, rajado, sucio, empañado, harapiento.

La miras en el espejo, eres otra sin cara que siempre te acompaña.

Ropas usadas os pido distancia, tienes miedo de cruzar el pasillo por si luego no encuentras el camino...

Vestirte con camiseta, tenías que ensuciarte, desnudarte y volverte a ensuciar. Tu no te dabas cuenta.Tenías que

ensuciarte, desnudarte y volverte a ensuciar. Tu no te dabas cuenta.

Ropas sucias de grasa, rotas de amor, con lágrimas dibujadas en su interior, nadie jamás tuvo valor para ver el

dolor...

...Tu no te dabas cuenta, tenía que ensuciarme, limpiar, coser, mi madre no se daba cuenta. Nadie podía verme,

nadie podía verme, él no se daba cuenta pero yo si. Tu sí, tu si te dabas cuenta. Tu padre no se daba cuenta, tenía

que desnudarme y limpiarme. Mi padre tenía que comer de un plato en el suelo, mi madre no se daba cuenta. Tenía

que lavar, limpiar, zurcir, coser. Tenías que taparte el cuerpo, nadie podía verte. Tenías que taparme el cuerpo. Nadie

podía verme. Nadie se daba cuenta, yo si...

Fragmento de la conversación en Dramas Lavados

El trabajo para esta obra parte de sensaciones, emociones y sucesos

ahora lejanos. La acción los ha mojado, lavado, escurrido, tendido y

secado sobre una cuerda que conecta lo que ya fue con lo que ahora

llega. Un presente tan ajeno.

Virginia Pérez Pastor

43

taLLer arteràpia

Coordinadora, facilitadora: carol villalón. escultora i arterapeuta.

“El taller està pensat com un recorregut per les 5 emocions bàsiques. Partim de moviment i música (inspirada en els 5

ritmes de Gabrielle Roth), que després desenvolupem en una obra plàstica, que finalment se’ns revela com a mirall dels

nostres aspectes íntims”.

“Les emocions que em mouen”.

Al taller en vam trobar 6 dones més la Norma que em feia d´ajudant i

jo. Tot i no ser massa gent vam poder fer un ambient íntim on gaudir

de la proposta. Les participants van transitar per diferents estats

emocionals mitjançant la música i el moviment i la pintura.

Movent-nos amb diferents ritmes es va anar escalfar l´ambient

i nosaltres també, i després vam passar al paper per expressar

mitjançant la pintura aquestes diferents emocions que avans havíem

transitat amb el cos. Sempre m´agrada molt veure aquesta part

d´entrega en el moment de la pintura i en el moment del ball, sembla

mentida però per desgràcia en el nostre dia a dia no ens permetem

mail gaudir per uns moments de fer alló que ens ve de gust i punt,

sense pensar si queda bé o no, o si l´agradarà a algú o serà lleig.

I per a mi aquesta es una part molt sanadora de la arteràpia, el

permetre´ns expresar-nos desde la nostra part més genuïna sense

pesar en quí o com em miren desde fora, sino més aviat en qué o

com vull jo fer això que faig. A la roda final vàrem compartir una mica

la nostra experiència i per l´ho dit allà totes les participants van sortir

del taller amb una mica més de conexió amb una mica més d´il.lusió

i de ganes de dedicar-se a si mateixes.

I jo molt agraïda de poder oferir aquest espai de llibertat i de confiança

on experimentar amb una mateixa amb els beneficis de la nostra

creativitat.

44

Subhasta

Dinamitzadora: carla carissimi

La subhasta del “Fem Art”

Aquesta iniciativa va néixer del desig i esperança per trobar alguna

fórmula per contribuir econòmicament a la Mostra d’Art de Ca la

Dona. Fem Art, i així fer que duri i perduri.

La Subhasta en si no és una obra d’Art, però es pot convertir en un

fet artístic , si la realitzem amb imaginació , humor.. utilitzant eines

artístiques d’actuació i amb una mica d’estima!!

No hagués estat possible sense el suport imprescindible de les

generoses artistes que, entregades a la causa, han fet donació de la

seva obra perquè aquest dia la poguéssim subhastar. Recordem que

una obra és una part molt íntima d’una artista i aquestes se n’han

desprès per fer possible aquest esdeveniment.

Recalquem que les obres es van subhastar molt per sota del valor real

i que per les compradores ha estat una verdadera oportunitat.

Moltes artistes han vist marxar les seves “criatures” sabent que ho

feien perquè l’any que ve es pugui gaudir de la Fem Art 2012.

S’han pogut veure les cares de satisfacció de les noves propietàries i

d’aquesta satisfacció ens hem nodrit!

Ha estat una tarda de Solidaritat, generositat, entrega artística molt

divertida!!!

cARLA cARISSIMI

a LA UNA A LAS DUES A LAS TRES!ADJUDICAT!

ORGANITZA: http://www.caladona.org/femart/

COL·LABORA:

AMB EL SUPORT DE: