142_avanç social valls

MEMÒRIA SOCIAL POUM VALLS. Document d’avanç 1

Índex

0. PRÈVIA ................................................................................................................................. 2

1. POBLACIÓ ............................................................................................................................ 2

1.1. Anàlisi demogràfica ........................................................................................................ 2

2. LLARS ................................................................................................................................. 20

2.1 Llars segons el nombre de persones per llar ................................................................ 22

2.2. Les llars unipersonals i monoparentals........................................................................ 23

2.3. Les llars grans .............................................................................................................. 25

2.4. Les llars joves............................................................................................................... 25

2.5. Sense llar i altres col·lectius en situació o risc d’exclusió social.................................. 26

3. PARC D’HABITATGES EXISTENT..................................................................................... 36

3.1. Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge.............................. 36

3.2. Característiques de tinença i ús i detecció de situacions d’utilització anòmala........... 53

4. LA DEMANDA I OFERTA D’HABITATGE .......................................................................... 58

4.1. La demanda d’habitatge............................................................................................... 58

4.2. L’oferta d’habitatge....................................................................................................... 59

5. L’ACCÉS A L’HABITATGE. LA DEMANDA EXCLOSA...................................................... 68

5.1. Estimació de la demanda d’habitatge social ................................................................ 69


0. PRÈVIA

Entre el 2009 i el 2010 es van elaborar els treballs corresponents a la fase de diagnosi del Pla Local d’Habitatge (PLH) en que s’analitzà població, llars, habitatge, mercat immobiliari i demanda social d’habitatge.

En aquesta fase d’Avanç de POUM, s’està treballant en l’actualització de tota la informació, incloses la demanda social de l’habitatge i les projeccions de població i llar (els horitzons temporals d’ambdós plans són diferents), amb el que caldrà reajustar els resultats.

Tot amb tot, en el present document es reprodueixen els apartats corresponents a població, llars, habitatges, llars en risc d’exclusió a l’any 2009 i estimació de demanda exclosa al 2017 (horitzó temporal del PLH).

1. POBLACIÓ

La comarca de l’Alt Camp es caracteritza per presentar una forta i única polaritat demogràfica: Valls. Aquesta ciutat concentra el 2010 el 55,5% del total de la població de la comarca, tot i que al llarg dels anys ha perdut una mica del seu pes (a l’any 2001 era del 57’5%), a favor d’uns pocs municipis de la comarca, destacant entre ells Alcover i el Pla de Santa Maria.

1.1. Anàlisi demogràfica1

1.1.1. Evolució de la població

El municipi de Valls ha tingut un creixement relativament elevat entre el 2001 i el 2008 mentre que a partir del 2009 comença a produir-se una desacceleració del creixement tot i seguir sent positiu.

1 La informació i anàlisi en relació la seva comarca, l’Alt Camp, han estat extretes de l’Estudi de la Població de l’Alt Camp 2009 realitzat per Llorenç Casanova.


20.098

20.265

20.382

20.568

21.048

21.649

22.237

22.851

23.315

23.948

24.710

25.092

25.334

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Font. Pàgina web de l’IDESCAT pels anys 1998 a 2009, Ajuntament de Valls pel 2010 i elaboració pròpia

Aquest creixement contrasta amb l’atonia dels anys 1990-2001. En aquesta dècada d’estancament el municipi només va créixer en 140 habitants (menys de l’1%) i la comarca en prop de 1.500 (5%) mentre que a partir del 2000, i en només nou anys, n’ha crescut prop de 4.900 (un 24% en termes relatius) i la comarca gairebé 9.400 (26%).

Font. Pàgina web de l’IDESCAT pels anys 1998 a 2009, Ajuntament de Valls pel 2010 i elaboració pròpia

Aquests primers anys del segle XXI han suposat un creixement mitjà anual de Valls que ha rondat les 550 persones i que ha significat el 52% del creixement global comarcal. Això indica que tot i que Valls continua atraient bona part de la població que s’instal·la a l’Alt Camp, la resta de municipis de la comarca tenen un dinamisme propi que contribueix amb força en el creixement total comarcal.

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

Índex anual 0,8% 0,6% 0,9% 2,9% 2,7% 2,8% 2,0% 2,7% 1,5% 1,0%

98-99 99-00 00-01 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 08-09 09-10


Població Creixement

1991 2001 2009 1991-2001 2001-09Valls 20.092 20.232 25.092 140 4.860Alt Camp 34.016 35.635 45.001 1.619 9.366

Font: pàgina web de l’IDESCAT

El creixement de població de l’Alt Camp ha significat un augment del seu pes sobre el conjunt de Catalunya, passant del 0’56 de l’any 1998 al 0’60 del 2009, tot i que l’ha disminuït sobre el conjunt del Camp de Tarragona, passant a representar d’un 8’13% a un 7’35% en els mateixos anys, ja que altres comarques de l’entorn han crescut de manera més significativa que l’Alt Camp (casos del Baix Camp o del Tarragonès).

La comarca de l’Alt Camp ha conegut en la darrera dècada un increment significatiu de població, gràcies en gran part als moviments migratoris procedents de l’exterior del territori, especialment de l’estranger. Aquest fenomen, conjuntament amb l’augment de la mobilitat residencial en el territori català (procés de desconcentració urbana de les regions metropolitanes), explicaria el fort augment de població que la comarca ha conegut en els darrers anys.

El fort component migratori en el creixement poblacional de l’Alt Camp en aquests darrers anys és molt significatiu: de l’increment de població entre el 1998 i el 2008 (en 10.455 habitants), un 98,3% és degut als moviments migratoris, i tan sols l’1,73% al creixement natural de la població.

Els cicles demogràfics, però no són aliens a les conjuntures econòmiques. La crisi econòmica iniciada el 2008, encara que no es tradueix en un retrocés demogràfic a l’Alt Camp, implica una desacceleració en el seu creixement.

1.1.2. Components de creixement

La complexitat del municipi de Valls es manifesta en l’evolució dels components de creixement: Valls creix sobretot per migració a l’igual que gran part dels municipis catalans, però el creixement natural també hi juga el seu paper.


Creixement natural

Així, si es calcula la mitjana de les altes i les baixes padronals de Valls en els darrers 34 anys, la natalitat i la mortalitat han suposat aproximadament 1/3 del total de les altes i les baixes, indiscutiblement amb comportaments diferents al llarg de tot el període.

L’evolució de la natalitat i mortalitat ha estat diferent:

- L’evolució de la natalitat en aquests 34 anys acaba dibuixant una corba en forma de vall: uns extrems relativament elevats (més en els anys inicials que els finals) amb un període mig força baix (segon quinquenni dels anys 80 i dècada dels 90); l’entrada del nou mil·lenni representa una recuperació important en el saldo vegetatiu.

- La mortalitat té una progressió a l’alça però força estable: Valls té població envellida però no ha sofert un procés d’envelliment acusat, com ha passat en molts d’altres municipis en què la natalitat va caure molt però en que a més la caiguda va anar acompanyada per un saldo migratori negatiu.

Font. Pàgina web d’IDESCAT i elaboració pròpia

La distribució de naixements i defuncions a l’intern del municipi varia força de secció a secció a l’any 2009:

Taxa2 Secció censal

Naixements Defuncions Saldo Natalitat Mortalitat Població

total (2009)

2 Taxa de natalitat: nascuts vius / població total x 1.000. Taxa de mortalitat: defuncions / població total x 1.000. En cada secció censal s’ha calculat les taxes en relació la població censada en cadascuna d’ella.

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

Naixements Defuncions Saldo


01001 10 9 1 10,0 9,0 1.00102001 19 12 7 15,0 9,5 1.26703001 29 16 13 13,7 7,5 2.12204001 10 8 2 8,4 6,7 1.19104002 16 28 -12 9,2 16,2 1.73004003 18 12 6 10,8 7,2 1.66605001 16 12 4 8,0 6,0 1.99505002 18 18 0 7,4 7,4 2.44105003 20 5 15 13,7 3,4 1.46006001 26 17 9 11,3 7,4 2.31006002 25 6 19 11,3 2,7 2.21706003 18 5 13 11,5 3,2 1.56406004 18 17 1 12,7 12,0 1.42106005 18 7 11 10,0 3,9 1.79406006 17 2 15 13,6 1,6 1.254Valls 278 174 104 10,9 6,8 25.433Mitjana Valls 19 12 7 11,1 6,9

Font. Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

- La secció 06002 és la que experimenta el major creixement natural amb una natalitat que es situa molt per damunt la mitjana de Valls i una mortalitat també molt inferior a la mitjana de Valls. Si es calculen les taxes de natalitat i mortalitat a la secció, es confirma aquesta afirmació: malgrat tenir una taxa de natalitat només lleugerament superior a la mitjana de Valls, la baixa taxa de mortalitat (la segona més baixa del municipi) és la que permet un major creixement natural. Es podria parlar d’una estructura de població prou rejovenida.

- La secció 04002 és la que té un creixement negatiu, amb una natalitat propera a la mitjana municipal però inferior a aquesta i una mortalitat que és 2’4 vegades superior a la mitjana del municipi. La baixa taxa de natalitat combinada amb una elevada taxa de mortalitat (la més alta del municipi) poden ser indicadores d’un procés d’envelliment de la secció.

- La secció 05002 té un creixement zero i les seccions 01001 i 06004 gairebé; les taxes de natalitat i mortalitat quasi s’anul·len, ara bé també expressen situacions diferents; a la secció 05002 la taxa de natalitat és baixa i la taxa de mortalitat, tot i no ser de les més altes, resulta massa elevada per una secció amb una natalitat baixa; es podria parlar d’una estructura d’edats madura però no envellida. La secció 01001 té una taxa de natalitat més elevada tot i que inferior a la mitjana de Valls, que l’anterior cas, i una taxa de mortalitat igualment elevada; es podria parlar d’una estructura d’edats en que la població en edat de tenir fills té pes, a l’igual que


la població gran; En la secció 06004 es reprodueix el dit a la secció 01001 amb la diferència que té unes taxes de natalitat i mortalitat més elevades.

- A la secció 04001 pesa més el tenir una taxa de natalitat baixa que no pas una taxa de mortalitat que tampoc és de les més elevades del municipi, lleugerament inferior a la mitjana de Valls.

- Les seccions 06006, 05003, 06002, 06003 i 06005 són les que tenen la taxa de mortalitat més baixa del municipi, tenint una taxa de natalitat que se situa per damunt la mitjana de Valls, a excepció de la secció 06005, amb el que el creixement natural és positiu. Probablement l’estructura d’edats és més jove que a la resta de seccions.

- La secció 02001 és l’única que se situa en les mitges municipals en quant a naixements i defuncions, tot i que és de destacar l’elevada taxa de natalitat, la més alta de Valls, una taxa de moralitat relativament elevada.

No cal dir que amb les dades d’un sol any no es poden treure grans conclusions però si que permeten veure quines poden ser les seccions amb major presència de població envellida (04002) i en quines les famílies joves es fan notar (02001, 03001 i 06005).

Creixement per moviments migratoris

Tot i la importància del creixement natural en l’augment de la població, l’important guany en els darrers anys es produeix a causa de la mobilitat de la població, tant de la tipificada com residencial (migració interior) com de la tipificada com econòmica (migració exterior).

Sobre les migracions (tant les interiors com les exteriors) no es disposa d’una sèrie tant antiga com les de natalitat i mortalitat, però entre les sèries que proporciones les de les altes i les baixes residencials (sèrie disponible pel període 1981-94 mancant els anys 1985, 1990 i 1992) i que inclou indistintament les migracions interiors i exteriors, les sèries de les migracions interiors (sèrie disponible a partir de l’any 1988) i les de les exteriors (sèries que per a la immigració es disposa informació pels anys 1993-94, 1997-2000 i 2004-2009 mentre que per a l’emigració només es disposa de la sèrie compresa entre el 2005 i 2009, a partir de l’any quan s’inicia la renovació padronal obligatòria per als estrangers) es pot tenir una idea prou ajustada del pes d’aquestes.

De les altes i baixes residencials, el que sobta és la combinació d’anys de saldo positiu amb anys de saldo negatiu; ara bé, en el conjunt domina la pèrdua de població per damunt el guany. Així mateix, ambdues variables són ascendents en els anys: Valls


entra de ple tant en les dinàmiques de mobilitat residencial (migracions interiors) com en la capacitat d’atracció de població estrangera.

Altes Baixes Saldo 1981 80 24 561982 180 110 701983 180 230 -501984 211 131 801986 102 103 -11987 251 254 -31988 328 323 51989 354 303 511991 84 150 -661993 349 400 -511994 373 343 30Font. Pàgina web de l’IDESCAT

Si es calcula la taxa de migració pels únics anys dels que es disposa d’informació de població, només en l’any 1981 la taxa va ser positiva, del 2’97 per mil, produint-se una taxa neta d’immigració, mentre que per al 1986 ja fou negativa, de –0’05 (que s’acosta a una taxa neta d’emigració) i al 1991, fou clarament una taxa neta d’emigració, amb el –3’28 per mil.

Analitzant les següents dues sèries (interiors i exteriors), d’entrada sembla que les migracions interiors3 són les que explicarien l’important augment de població.

Font. Anys 1988 a 2008 pàgina web de l’IDESCAT, any 2009 Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

Entre el 1988 i el 2000 els fluxos d’entrada i sortida, tot i seguir una línia ascendent eren moderats. Els saldos resultats fluctuaven entre creixements baixos i creixements negatius.

3 Moviments entre els municipis de la comarca, província, autonomia i estat

-2000

200400600800

1.0001.2001.400

1988

1989

1990

1992

1993

1994

1995

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Immigració Emigració Saldo


A partir del 2001 es dóna un canvi de tendència amb el major augment d’ambdós fluxos però amb un saldo resultant positiu si més no fins l’any 2008, en que es produeix una lleu caiguda d’ambdós fluxos però superior en la immigració resultant en un saldo negatiu.

Tot i això, si es fa balanç del saldo net de les migracions a Valls, aquest segueix sent positiu en els darrers dos anys, amb el que no són les migracions interiors les que acaben d’explicar el creixement positiu actual de Valls.

Així doncs, una tercera variable forma part del creixement del municipi: les migracions exteriors. Val a dir que el balanç de la immigració i emigració exterior no ofereix una lectura fidedigna del moviment de la població estrangera atès que els moviments d’aquests, un cop han arribat a un país, equivalen a mobilitat residencial (associada sobretot a la mobilitat laboral) i no a migració exterior tot i que si que es produeixen arribades des del seu país d’origen, sobretot amb el reagrupament familiar, i sortides a d’altres països, ja sigui a la recerca de noves possibilitats de feina i vida ja siguin moviments de retorn. Així mateix, la immigració externa inclou tant l'arribada de persones de nacionalitat espanyola com estrangera que procedeixen de l'estranger, a l’igual que l’emigració externa inclou la sortida de persones tant de nacionalitat espanyola com estrangera.

Secció censal

Immigració Emigració Saldo

2004 307 -- -- 2005 464 14 4502006 509 78 4312007 673 163 5102008 463 136 3272009 266 56 210

Font. Anys 2004 a 2008 pàgina web de l’IDESCAT i 2009 Ajuntament de Valls

A Valls, les migracions exteriors han estat ascendents en els anys, tant les d’entrada (les més nombroses) com les de sortida, malgrat que a partir del 2008 es produeix una disminució, més important al 2009.

Pel que fa a la distribució dels fluxos migratoris exteriors per seccions, cal destacar

- La secció 03001 és la que n’atrau més (36 el 2009) i de la que marxen més (12 el mateix any), però si calculem la taxa de migració, no és la que la té més elevada (11’3 x mil) donat tenir un major volum de població resident.


- La secció 02001, tot i ser la segona en la recepció d’immigrants, al tenir una baixa emigració, per sota la mitjana de Valls, és la que acaba tenint un major saldo positiu, tot i que si es calcula la seva taxa, aquesta és la segona més elevada del municipi (del 25’3 x mil).

- És la secció 01001, la tercera en recepció d’immigració d’origen estranger, la que presenta una major taxa de migració. Així, tot i que en xifres absolutes no és la principal receptora d’immigració d’origen estranger, en termes relatius, el seu impacte és major.

- La secció 06004, és la tercera secció que presenta una major taxa d’immigració d’origen estranger, del 14’1 x mil, tot i que en xifres absolutes el seu volum és menor a d’altres seccions.

- La secció 06001, tot i tenir un saldo elevat, la taxa d'immigració estrangera és relativament baixa ja que el major volum de la població resident disminueix el seu pes.

- Diferent és la situació a les seccions 04002 (0), en que immigració i emigració s’anul·len, 04001, en que gairebé no hi ha flux amb el que la taxa es positiva però molt baixa (0’8 x mil) o la 05001, que tot i tenir una taxa superior a les dues anteriors (1 x mil), els seus fluxos són similars a la 04002.

La distribució de les migracions totals4 presenta diferències per seccions:

Secció censal

Immigració Emigració Saldo Taxa migració5

01001 75 67 8 8,002001 113 62 51 40,303001 165 120 45 21,204001 29 41 -12 -10,104002 75 67 8 4,604003 60 43 17 10,205001 59 80 -21 -10,505002 79 67 12 4,905003 53 58 -5 -3,406001 98 101 -3 -1,306002 65 78 -13 -5,9

4 Ambdós fluxos inclouen les migracions interiors i exteriors ja que així s’obté una idea més clara del moviment total

5 Taxa de migració: saldo migratori / població total x 1.000.


06003 67 63 4 2,606004 91 51 40 28,106005 48 34 14 7,806006 23 29 -6 -4,8Valls 1.100 961 139 5,5Mitjana Valls 73 64 9 2,9


- La secció 02001, tot i ser la segona en la recepció d’immigrants, al tenir una baixa emigració, just per sota la mitjana de Valls, és la que acaba tenint una major taxa d’immigració; aquesta és seguida per la secció la 06004, que tot i que en xifres absolutes els seus fluxos d’entrada i sortida són relativament modestos (la immigració lleugerament superior a la mitjana de Valls i l’emigració lleugerament inferior), en relació a la seva població empadronada presenta una taxa d’immigració força elevada, i 03001, que malgrat tenir els majors fluxos d’entrada també els té de sortida, situant en tercer lloc en la taxa d’immigració; així mateix, malgrat tenir un saldo lleugerament superior a la secció 06004, al tenir un major volum de població empadronada, la taxa de migració és inferior.

Recuperant les dinàmiques de creixement natural, recordem que la secció 02001 té la taxa de natalitat més alta del municipi i una taxa de mortalitat també alta, per damunt la mitjana de Valls, però no el suficientment elevada com per anul·lar la natalitat; la secció 06004 té una taxa de natalitat superior a la mitjana de Valls (és la tercera més elevada a l’any 2009) però té també una taxa de mortalitat molt elevada (la segona de Valls), amb el que el creixement natural és força baix; finalment, la secció 03001 tenia a l’any 2009 la segona taxa de natalitat més elevada del municipi i una taxa de mortalitat lleugerament superior a la mitjana de Valls, amb el que el creixement natural era relativament modest.

- Les seccions 05001 i 04001 tenen una taxa d’emigració elevada, malgrat que les magnituds dels seus respectius fluxos són diferents. Són dues seccions en que perden població per emigració. Així mateix, ambdues seccions tenen una taxa de natalitat baixa (per sota la mitjana de Valls) tot i que tenen una taxa de mortalitat també relativament baixa (per sota la mitjana de Valls). En definitiva, són dues seccions que estan perdent població, que tenen una natalitat feble però que encara no es poden considerar envellides.

- La resta de seccions es mouen entre una taxa d’immigració modesta (seccions 04002, 05002 o 06003) i una taxa d’emigració també relativament baixa (seccions 05003, 06002 o 06006). La mitjana de Valls resulta en una taxa d’immigració però


d’unes proporcions relativament baixes (2’9 x mil), amb el que per al conjunt del municipi pesen els fluxos de sortida.

Finalment, una lectura conjunta de creixement natural i migracions poden indicar les possibles seccions més dinàmiques o amb problemes d’estancament.

Secció censal Naixements Immigració Defuncions Emigració Saldo Taxa

creixement6 01001 10 75 9 67 9 9,002001 19 113 12 62 58 45,803001 29 165 16 120 58 27,304001 10 29 8 41 -10 -8,404002 16 75 28 67 -4 -2,304003 18 60 12 43 23 13,805001 16 59 12 80 -17 -8,505002 18 79 18 67 12 4,905003 20 53 5 58 10 6,806001 26 98 17 101 6 2,606002 25 65 6 78 6 2,706003 18 67 5 63 17 10,906004 18 91 17 51 41 28,906005 18 48 7 34 25 13,906006 17 23 2 29 9 7,2Valls 278 1.100 174 961 243 9,6Mitjana Valls 19 73 12 64 16 5,1


Les seccions 02001, 03001 i 06004 són les que tenen una taxa de creixement total positiva i elevada, tot i un comportament relativament diferent:

- La 03001 és la que té la natalitat i la immigració més elevada però també l’emigració i el nombre de defuncions està per damunt la mitjana.

- La secció 02001 té una natalitat i mortalitat iguals a la mitjana del municipi però és la segona secció amb entrades mentre que l’emigració és relativament baixa, per sota la mitjana de Valls.

- La secció 06004 té una mortalitat per damunt la mitjana de Valls però també la immigració se situa per damunt la mitjana, mentre que la natalitat i l’emigració es

6 Taxa de creixement: saldo total / població total x 1.000.


situen per sota la mitjana, la combinació de les quatre variables proporciona un saldo positiu.

Les seccions 05001 i 04001 són les que presenten la taxa de creixement negatiu més elevada:

- La secció 05001 té la natalitat i immigració per sota la mitjana de Valls, la mortalitat és igual a la mitjana però les emigracions estan per damunt, resultant en un saldo negatiu.

- La secció 04001 té totes les seves variables per sota la mitjana de Valls, però l’emigració compensa amb escreix les altres variables resultant doncs en un creixement negatiu.

- Finalment, la secció 04002 té una taxa de creixement negatiu (-2’3 x mil), a causa d’un creixement natural negatiu en que el flux migratori positiu no pot compensar la pèrdua del creixement natural.

En conjunt, la majoria de seccions tenen unes taxes de creixement positives tot i que relativament modestes.

1.1.3. Estructura d’edats

La població vallenca presenta a l’any 20097, una distribució percentual per grans grups d’edat molt similar a la comarca de l’Alt Camp i Catalunya:

- el grup de joves fins a 14 anys representa el 15% de la població o prop de 4.000 persones;

- els adults fins a 64 anys són el 69% de la població o prop de 17.200 persones; i,

- la gent gran representa el 15% de la població o prop de 4.000.

Cal destacar que el grup de dones és més nombrós a partir dels 65 anys (2.293 en front de 1.664 homes) i que aquesta superioritat numèrica es manifesta només a partir d’aquest tram d’edats de la piràmide.

Valls Alt Camp

7 Malgrat disposar per a Valls de dades actualitzades a l’any 2010, per a poder fer la comparació amb la seva comarca, l’Alt Camp, s’empra les del 2009 per als grans grups d’edats.



De la piràmide d’edats de Valls a l’any 2010 s’observa l’important pes de la població entre els 30 i 39 anys (més homes que dones, probablement conseqüència de la immigració d’origen estranger), d’un gens menyspreable pes del grup infantil i de les persones grans. Amb els infants es comença a ampliar la base mentre que les persones grans proporcionen una cúspide de la piràmide força semblant a la base.

Els infants (dels 0 a 14 anys) han augmentat, percentualment, molt poc entre el 2001 i el 2010 (un 0’1%) mentre que les persones grans han reduït el seu pes en el mateix període (un 1’2%) tot i haver augmentat tots dos grups els seus efectius. En les persones grans es fa sentir l’allargament de l’esperança de vida.

Piràmide d’edats, 2010


15,7%

68,5%

15,8%

0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més

15,6%

67,9%

16,5%

0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més

-6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0

0-4

15-19

30-34

45-49

60-64

75-79

Homes Dones


De l’agrupació de l’estructura d’edats que ha plantejat el DMAH on es destaquen cinc subtotals cal dir que unes 3.200 persones entraran en els propers 5-10 anys en l’edat teòrica i més habitual de l’emancipació (grup 20-29 anys), que unes 2.200 persones es troben en el tram 30-34 anys i per tant el general és que o estiguin a punt per emancipar-se o per ampliar la família mentre que prop de 10.500 formen el col·lectiu (35-64 anys) que normalment ja s’ha emancipat però que també experimenta canvis en les estructures familiars, canvis que poden ser motivats per variacions en l’estructura de la llar (fragmentació de la llar bàsicament), entre altres.

Font. Ajuntament de Valls, 2010 i elaboració pròpia

El grup de gent gran que supera els 70 anys és numèricament similar al de joves que en menys de 10 anys entraran en edat d’emancipació. Aquests dos col·lectius que en conjunt ronden les 6.000 persones s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar la possible construcció d’habitatges adaptats al cicle vital per on transiten.

Per a completar aquesta anàlisi, a Valls la dependència infantil i senil tenen la mateixa taxa; si es compara amb la comarca i Catalunya, la taxa infantil és igual a la de l’Alt Camp i un punt superior a la de Catalunya, mentre que la dependència senil és un punt menor a la de l’Alt Camp i Catalunya. La dependència global és superior a Catalunya però inferior a la de l’Alt Camp.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Dones

Homes

70 i més 1.898 1.312

65-69 557 491

35-64 5.004 5.513

30-34 1.044 1.222

15-29 2.186 2.336

0-14 1.843 1.928

Dones Homes


Font. Pàgina web de l’IDESCAT i elaboració pròpia

L’índex de dependència de Valls, en relació la seva comarca i Catalunya, presenta un major equilibri entre població infantil i població senil.

Finalment, si es calcula l’índex de sobreenvelliment, a Valls, és notablement superior en relació a l’Alt Camp i Catalunya: 57% a Valls contra 53% a l’Alt Camp i 51% a Catalunya. A l’any 2010 es manté la mateixa taxa de sobreenvelliment a Valls. Per contra, si es calcula l’índex d’envelliment8, Valls el té relativament baix: hi ha una mica més de persones grans que d’infants, però no massa més (índex 100,5), mentre que a l’Alt Camp és força més elevat (més persones grans que infants) amb un índex de 106’2 i a Catalunya assoleix el 108’7

És així doncs que en el cas de Valls, en pensar habitatge adreçat al col·lectiu de les persones grans, caldrà fer incidència en la població més gran, d’important pes a Valls, sobretot atenent que les necessitats específiques d’aquest col·lectiu són força diferents a la dels joves o les persones grans en general (per exemple, necessitat d’habitatge tutelat).

L’índex de dependència a l’Alt Camp s’ha reduït significativament en aquesta dècada (aproximant-se als valors del conjunt de Catalunya). Un fenomen semblant al que passa amb l’índex d’envelliment, que se situa ja per sota de la mitjana catalana.

Per seccions censals,

- La secció 06006 és la que té un major percentatge de població infantil (del 22’6%) i alhora el menor percentatge de persones grans (del 6’9%).

8 Relació entre la població de persones grans i la població infantil. Les dades són del 2009 ja que si bé ja són públics els recomptes de població, la informació estructurada per altres ítems encara no s’ha publicat.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Dependència infantil Dependència senil Dependència global

Valls Alt Camp Catalunya


- La secció 02001 és la segona secció amb un major pes de la població infantil (del 18’6%) però contràriament a l’anterior, té una major percentatge de persones grans, del 14’2% tot i que se situa per sota del percentatge de Valls). La secció 05003 té també un percentatge elevat de població infantil (18’1%) i un percentatge relativament gran de població gran (11’3%).

- Les seccions 06004 i 04002 són les que tenen un major percentatge de persones grans (23’7 i 23’6% respectivament) però la secció 06004 té una major percentatge de població infantil (13’8%) que la 04002, amb el que l’aprimament es produeix en la població adulta (62’5%).

- Les seccions 04001, 05001 i 05002 tenen també un percentatge de població gran que supera el 20% i un percentatge de població infantil que supera lleugerament el 13%, amb el que l’envelliment de la població no es manifesta (si més no encara) en un aprimament excessiu de la base de la piràmide.

- Les seccions 06005 i 06001 destaquen per una major pes de la població de 15 a 64 anys (73’1% i 71’1% respectivament) però es diferencien pel fet que la 06005 té una major percentatge de població infantil (16’8%) i menor de població grans (10’1%) mentre que a la 06001 succeeix la inversa: menor pes dels infants (11’2%) i major el de les persones grans (17’7%).

Pel que fa a l’índex de sobreenvelliment destaca la secció 06004 amb un 70’8% de la població gran sobreenvellida, amb el que a més de ser una secció amb una estructura d’edats força envellida, té un molt elevat índex de sobreenvelliment.

Les seccions 01001, 02001 i 04002 tenen també un elevat índex de sobreenvelliment, d’entre el 64 i 66% de la seva població gran.

1.1.4. Nacionalitat

Tal com mostra la taula, la població estrangera ha crescut de forma molt elevada entre el 2001 i el 2010, passant de no representar ni el 0’5% de la població total de Valls al 17% de l’any 2010.

Espanyols Estrangers Total població Valls Alt Camp Valls Alt Camp Valls Alt Camp

1991 20.015 33.884 77 132 20.092 34.0162001 20.156 34.474 412 1.161 20.568 35.6352009 21.021 38.738 4.071 6.263 25.092 45.0012010 21.001 4.333 25.334


Font: Anys 1991, 2001 i 2009 pàgina web de l’IDESCAT, any 2010 Ajuntament de Valls

Si l’increment municipal de població entre el 2001 i el 2010 ha estat de 4.766 persones tal com es mostra a la taula d’evolució de la població i l’increment d’estrangers ha estat de 3.921 persones en el mateix període es podria concloure que els estrangers han contribuït en més del 80% en el creixement demogràfic de Valls. També es pot dir que si l’estoc de població estrangera ha crescut dels 400 habitants censats el 2001 a prop de 4.400 el 2010 això significa un flux anual mitjà que ronda els 600 immigrants.

0 2.000 4.000 6.000

Espanyols

Estrangers

Espanyols EstrangersIncrement 2001-

2010 4.766 3.921

Font: Any 2001 pàgina web de l’IDESCAT, any 2010 Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

Per grans orígens, l’any 2010, el 44% dels estrangers eren africans (d’aquest, el 90% provenia del Magreb), el 23% de la Unió europea (el 51% dels quals provenien de Romania) i el 18% d’Amèrica del Sud (el 26% dels quals provenia de l’Equador i un altre 26% de Colòmbia).


23%

8%

44%

4%

18%

3%

Resta UE Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud Àsia i Oceania


Com a trets generals sobre la immigració d’origen estranger, cal destacar que el 58% dels immigrants són homes, un 42% del conjunt de la població es troba entre els 25 i els 39 anys això vol dir que un potencial de 1.800 estrangers entre homes i dones que actualment ja resideix a Valls podria necessitar algun habitatge ja sigui perquè ha de formar una nova família ja sigui perquè pateix canvis en l’estructura.

Aquest col·lectiu potencial es podria veure reforçat els propers 5 o 10 anys amb els prop de 650 joves estrangers que l’any 2010 tenen entre 15 i 24 anys i que pressionaran el mercat de l’habitatge perquè entraran en edats de possible formació de llars.

En relació a la comarca, cal dir que el percentatge d’estrangers a Valls al 2009 és de gairebé dos punts i mig superior al conjunt comarcal. Té en comú amb la comarca, els principals orígens.

Majoritàriament la població estrangera de l’Alt Camp és de procedència africana, que és un grup de població molt masculinitzat. El segon grup de població estrangera segons nacionalitat són els procedents de la Unió Europea. En aquest grup tindria un pes important la població prodecent de l’Europa de l’Est. El tercer gruix de població estrangera són els nacionals de l’Amèrica del Sud. Aquesta distribució de la població estrangera a la comarca segons nacionalitat presenta notables diferències amb el conjunt de Catalunya i del Camp de Tarragona.

Si la població estrangera presenta una característica compartida és el perfil d’edat: és població que s’ubica principalment en edats compreses entre els 0 i els 49 anys, mentre que la població de 50 i més anys es redueix a la mínima expressió. Aquest perfil juvenil, també es tradueix en mitjanes d’edat molt inferiors a les de la població autòctona.

Per seccions, destaquen la 02001 amb el 41% de la seva població amb origen estranger (517 persones), la 01001 amb el 38% (376 persones), la 06004 amb el 28’4% (407 persones) i la 03001 amb el 27’7% (592 persones).

La secció 06006 és la que té el percentatge i nombre absolut menor de població amb origen estranger (4’9% i 61 persones), seguida per la 04002 amb el 8’4% i 143 persones i la 04001 amb el 8’9% i 107 persones.


0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%

010010200103001040010400204003050010500205003060010600206003060040600506006Valls

% Població estrangera

Font. Ajuntament de Valls, 2010 i elaboració pròpia

Per orígens destaca la població que prové del Marroc, sent el 35’7% de la població d’origen estranger de Valls, però que en la secció 02001 i 01001 supera el 50% de la població estrangera i a la secció 04001 gairebé suposa el 50%.

El segon principal origen, és Romania la qual representa el 12’9% de la població estrangera a Valls i es localitza sobretot a les seccions 06005, 06002 i 06003 amb un pes entre el 20 i 25%. En les dues darreres seccions, la població d’origen marroquí té poca presència, de l’entorn del 10% mentre que a la secció 06005 tenen un pes similar (del 26% la romanesa i 24% la marroquina).

La resta d’orígens tenen un baix pes tot i que es podria destacar Ucraïna amb el 6% a Valls, Equador amb el 4’8% i Colòmbia amb el 4’6%.

2. LLARS

En el mateix període en que es produeix un increment de població a Valls relativament important, l’augment del nombre de llars ha estat superior al de població: entre els anys 1991 i 2010 Valls ha passat dels 20.092 habitants als 25.334, això és un increment absolut del 25%; el nombre de llars ha passat de les 6.188 a les 9.511, un creixement en termes absoluts del 53%, d’una mica més del doble que el població.


6.188

7.044

9.511

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000

1991

2001

2010

Font. Anys 1991 i 2001 pàgina web de l’IDESCAT; 2010 Ajuntament de Valls

A l’igual que en l’evolució de població, l’augment del nombre de llars presenta dos ritmes clarament diferents segons el període analitzat:

Població Llars 1991-01 0,23% 1,30%

2001-10 2,34% 3,39%

Font. Dades pàgina web de l’IDESCAT i Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

Tot i que el ritme de creació de llars sempre ha estat superior al de creixement de població, entre el 1991 i el 2001 l’augment és relativament poc significatiu mentre que, per contra, entre el 2001 i el 2010 el ritme d’increment de llars més que duplica al del decenni anterior.

Les llars de Valls estan formades majoritàriament per llars de tipus unifamiliar amb un sol nucli. En els deu anys transcorreguts entre el Cens de 1991 i el del 2001, les dinàmiques de formació mostraven un increment de les llars unifamiliars sense nucli així com de les llars no familiars, format bàsicament per les llars unipersonals i una reducció en la forma de convivència de dos nuclis o més. Tanmateix, en valors absoluts, la forma tradicional d’un nucli familiar és la que continua com a predominant. Aquestes dades censals també indicaven que mentre a Valls es creaven una mitjana anual de 85 llars, al conjunt comarcal se’n creaven unes 100 i que Valls aportava el 44% de les noves llars al total comarcal.

Composició de les llars 2001 i 2010 2001 2010


Llars unipersonals 1.300 18% 2.360 25%

Llars amb dos i més adults 1.742 25% 4.249 45%

Llars d'un adult amb fill o altre 614 9% 318 3%

Llars de dos i més adults amb fills 3.223 46% 2.584 27%

Llars amb dos nuclis9 165 2%

7.044 100% 9.511 100%

Font: Any 2001 pàgina web de l’IDESCAT i any 2010 Ajuntament de Valls

Entre el 2001 i el 2010 hi ha hagut canvis molt importants en la composició de les llars:

1. Augment molt notable del nombre de llars de dos i més adults sense infants, invertint-se els termes en relació el nombre de llars amb fills;

2. Augment important del nombre de llars unipersonals;

3. Reducció gairebé a la meitat del nombre de llars monoparentals;

Aquestes xifres no es poden comparar amb cap dinàmica comarcal ja que no es disposa d’informació actualitzada per l’Alt Camp.

2.1 Llars segons el nombre de persones per llar

Una altra reflexió que es pot fer amb aquestes xifres és constatar el pes relatiu del nombre d’ocupants de cada llar i les dinàmiques de cada grup entre els anys 2001, 2006 i 2010.

En tots 3 anys, el gruix de les llars de Valls estan ocupades per un promig de 2 a 4 persones però no se sap quin és el tipus de lligam que els porta a ocupar un mateix habitatge, tot i que entre el 2001 i el 2010 es produeix una reducció del seu pes, passant del 71% el 2001 al 69% de 2007 i el 67% del 2010.

En relació a les dinàmiques de cada grup, cal dir que en aquest període les llars ocupades per una persona han estat percentualment de les més dinàmiques en comparació amb les llars ocupades per dues o tres persones i si bé els increments de llars de set persones o més han augmentat més del 600%, tot i que en valors absoluts aquestes llars amb tants ocupants només representa l’1,6% del conjunt. Destaca així mateix el fet que entre el 2006 i el 2010 no hi ha hagut variació en el pes de les llars de 3 persones.

9 Amb la informació disponible de les llars a l’any 2010 no ha estat possible diferenciar les llars amb 2 i més nuclis


0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0%

1

2

3

4

5

6

7 i +

1 2 3 4 5 6 7 i +

2010 24,8% 27,6% 21,5% 18,1% 5,0% 1,6% 1,6%

2006 21,3% 27,1% 22,8% 19,2% 5,5% 2,3% 1,8%

2001 18,5% 26,1% 22,7% 23,0% 6,9% 2,0% 0,9%

Font. Any 2001 pàgina web de l’IDESCAT; any 2006 DG promoció habitatge; any 2010 Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

2.2. Les llars unipersonals i monoparentals

Les llars unipersonals es distribueixen a parts gairebé iguals entre persones grans i persones adultes; ara bé, en el cas de Valls és de destacar que les unipersonals joves tenen també força pes.



La lectura que es pot fer de les llars unipersonals segons grup d’edat és força diferent: les joves poden ser considerades en el seu conjunt (però no en la seva totalitat), com una situació transitòria: viure sol abans de formar llar familiar; així mateix, les llars adultes poden ser considerades en part com una situació transitòria, fruit de la dissolució de la llar, però també com a definitiva (no necessàriament tornaran a formar llar familiar); per contra les unipersonals grans requereixen de major atenció donat que per regla general provenen de la viduïtat i solen requerir d’atenció assistencial i social.

En relació les llars monoparentals, entre el 2001 i el 2010 hi ha hagut una reducció molt gran, de gairebé la meitat. Ja a l’any 2001 el seu percentatge era baix (9%) i inferior al comarcal i al de Catalunya (11% en els dos casos), però al 2010 la seva disminució ha estat rellevant representant només el 3% de les llars de Valls.

D’altra banda, la monoparentalitat és essencialment femenina, del 62% al 2001 i tot i que per al 2010 no s’ha pogut fer aquesta explotació es creu que haurà augmentat la masculina, seguint les actuals pautes socials. En tot cas, al 2001 el percentatge de feminització de les llars monoparentals era menor a Valls que no a la seva comarca, que era del 77%.

Així mateix, les monoparentals majoritàriament estan formades per un adult amb un únic fill (65% de les llars monoparentals) i el 53% dels adults tenen una edat compresa entre els 18 i 34 anys10.

206

97

11 4

1 fill 2 fills 3 fills 4 fills

10 En realitat, només es donen 6 casos de monoparentalitat entre els 19 i 25 anys.


2.3. Les llars grans

Les llars grans constitueixen el 18% de les llars totals al 201011, percentatge força elevat i que expressa el grau d’envelliment del municipi.

Així mateix es caracteritzen per ser sobretot llars unipersonals (54%) seguit per les llars de 2 persones (45%). Entre les llars unipersonals, el 24% són de persones de 85 i més anys i el 51% (457 llars) per persones de 73 a 84 anys, amb el que les llars unipersonals es corresponen amb persones realment grans.

Llars grans

Unipersonals 903

2 persones 762

3 i + persones 22

Total 1.687

Font. Ajuntament de Valls i elaboració pròpia, 2010

Les llars de dues persones són una mica més joves i en un 45% estan formades per persones d’edat compresa entre els 65 i 72 anys, seguides amb el 42% per persones d’entre 73 i 84 anys, distribució força igual en les llars de tres i mñés persones, en que la persona de 85 i més anys gairebé sempre conviu amb persones una mica més joves (d’entre 65 i 72 anys) llevat de molts pocs casos (3 en concret), en que la parella més gran conviu amb la persona gran però més jove.

2.4. Les llars joves

Les llars joves representen al 2010 el 15% de les llars del municipi, percentatge relativament modest si es té en compte que representen el 21% de la població al mateix any. Ara bé, establint una relació entre la població jove i la població jove que viu en les pròpies llars, aproximadament una mica menys de la meitat (el 42%) de la població jove de Valls s’ha emancipat de la llar familiar. Mirant aquesta relació, el nombre de llars joves si bé no es correspon al 100% amb la població jove, s’hi acosta.

11 Han estat excloses les residències de persones grans.

54%

45%

1%

Unipersonals 2 persones 3 i + persones


Llars joves

Unipersonals 577 39%

2 persones 452 31%

3 i + persones 433 30%

Total 1.462 100%

Font. Ajuntament de Valls i elaboració pròpia, 2010

Les llars joves es distribueixen en parts força iguals segons el nombre de joves per llar destacant però les unipersonals.

Les llars amb fills representen només un terç de les llars joves (5% de les llars totals del municipi) i en el 57% d’aquestes llars els adults tenen entre 30 i 35 anys. Les llars monoparentals són encara menys nombroses representant el 9% de les llars joves i l’1,4% de les llars de Valls.

2.5. Sense llar i altres col·lectius en situació o risc d’exclusió social

Abans d’iniciar aquest apartat es vol fer un seguit d’aclariments ja que l’etiqueta genèrica d’exclusió social vinculada a les dificultats d’accés a l’habitatge està generant força confusió.

La població en situació o risc d’exclusió social no necessàriament coincideix amb la població en situació o risc d’exclusió residencial, es creuen els casos però no són sinònims. Així doncs, es pot trobar persones excloses socialment, o en risc d’exclusió, però que no tinguin problema d’accés o manteniment de l’habitatge, així com persones excloses o en risc d’exclusió de l’accés a l’habitatge però no en risc d’exclusió social.

En aquest apartat es tractaran les persones en situació o risc d’exclusió social, ara bé, en el càlcul de les necessitats d’habitatge assequible quedaran inclosos com un col·lectiu més entre aquells que es trobin en situació o risc d’exclusió a l’accés a l’habitatge sempre que s’hagi detectat la necessitat d’habitatge específic per aquests.

L’anàlisi i diagnosi de la població en situació o risc d’exclusió social s’emprèn des de dues perspectives.

39%

31%

30%

Unipersonals 2 persones 3 i + persones


1. Informació sobre la renda bruta familiar disponible (RBFD).

2. Informació aportada pels serveis socials. Es parteix de la memòria del servei a l’any 2009.

2.5.1. Renda familiar disponible bruta

La renda familiar disponible12 de Valls de l’any 2002, darrera dada publicada per l’IDESCAT, havia augmentat en prop de 1,1 milers d’euros per càpita en relació al 2000. L’any 2000 els vallencs disposaven d’una renda anual de 12,5 milers d’euros mentre que el 2002 en disposaven de 13,6. La població havia millorat en dos punts la seva posició en relació al total de Catalunya i el valor obtingut era lleugerament superior al conjunt de la població comarcal (13,2 milers d’euros per habitant)

La distribució de recursos de la renda familiar disponible mostra com el 60% d’aquests prové dels assalariats, el 58% de les activitats empresarials i professionals i l’12% de les prestacions socials.

La renda és un indicador que està molt influït per la població i la comarca de l’Alt Camp és de les que en té poca. Tanmateix el seu valor mig quedava posicionat com a comarca número 20, és a dir que es trobava en la zona central de la mostra.

Índex RFDB

Valls 107,8Alt Camp 104,5Catalunya 100,0

A la publicació de l’Anuari 2008, l’IDESCAT presenta un conjunt de taules on avalua les dificultats econòmiques i i uns indicadors i taxes de pobresa de les llars13. El

12 La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de renda bruta, atès que no dedueix cap consum del capital fix. Font: pàgina web de l’IDESCAT. 13 El concepte de pobresa emprat és el de pobresa relativa o bé el risc a la pobresa. Es parteix de la base que la població pobra o en risc de pobresa és tota aquella la renda de la qual cau per sota del que pot ser considerat un nivell de vida mitjà en la societat on resideix. S'estableix un llindar de risc a la pobresa, element fonamental per definir operativament el nivell de vida mitjà i així poder distingir, comptar i analitzar la població que queda per sobre i la que queda per sota. S'ha considerat com a indicador del nivell de vida mitjà un valor central de la distribució de la renda com és la mediana. El llindar s'ha establert en el 60% del valor de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalent de les persones. La taxa


problema d’aquesta informació és que com que s’elabora a partir d’una enquesta, les dades no es poden territorialitzar a cap altre nivell, excepte Catalunya.

L’IDESCAT entén que les llars amb risc de pobresa estan formades per aquelles que no tenen fills dependents i que són unipersonals o amb dos adults de menys de 65 anys o amb almenys un de 65 anys i per aquelles que, amb fills dependents, poden estar formades per un adult o dos sempre que, a més i sobretot, acompleixin les condicions de renda esmentades.

En el cas de Valls no es disposa de cap dada relacionada amb els ingressos econòmics de les llars i per tant no és possible avaluar quines llars tenen dificultats econòmiques.

En aquest sentit, l’informe emès per Benestar Social de l’Ajuntament de Valls l’any 2009, en que s’estableixen també comparatives en relació l’any 2008 si bé no proporciona informació directa de la quantitat de llars amb dificultats econòmiques, si que ajuden a veure quina és l’evolució d’aquestes.

D’entrada es pot apuntar que a Valls l’atur registrat ha augmentat molt entre els anys 2007 i 2010, passant dels 974 del 2007 als 2.276 de 2010, augment que ja va començar a l’any 2005 però que fins el 2007 es mantenia per sota de l’atur registrat a l’any 1996, en un període que també va ser de crisi.

de risc a la pobresa és el percentatge de persones que queden per sota d'aquest llindar. Els llindars del risc a la pobresa de les llars dependrà de la dimensió i composició de les llars. Per tal de comparar llars amb dimensió i composició diferents s'empren les escales d'equivalència, que converteixen el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum. L'escala d'equivalència utilitzada és la de l'OCDE modificada, que dóna valor 1 al primer adult, 0,5 a la resta d'adults i 0,3 als menors de 14 anys.


0 500 1.000 1.500 2.000 2.500

1983198419851986198719881989199019911992199319941995199619971998199920002001200220032004200520062007200820092010

Atur registrat

Font. Dades pàgina web de l’IDESCAT

Tot amb tot no es pot calcular quina és l’actual taxa d’atur donat que no es té informació actualitzada sobre quina és la població activa; l’única disponible es correspon amb la del cens de l’any 2001 i resulta poc útil donat que la composició de la població ha canviat molt en aquests darrers 9 anys. Serveix però d’orientació el fet que a l’any 2009 els aturats de Valls representaven el 59’3% de l’atur de l’Alt Camp i el 0’4% de Catalunya.

2.5.2. Sense llar i altres col·lectius en situació o risc d’exclusió social

La font d’informació per elaborar aquest apartat l’ha fornit la informació proporcionada pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Valls, depenent de la regidoria de benestar Social, per l’any 2009, la qual constitueix una molt bona font d’informació quantitativa i qualitativa de la situació social al municipi.


Com ha estat vist, en els darrers dos anys l’atur registrat a Valls i aquest fet pot haver suposat un increment de les demandes d’ajuts a Benestar Social.

De fet, en la seva memòria ja indiquen que:

“Durant l'any 2009, han augmentat els programes i serveis portats a terme per la regidoria: el nombre d'expedients, el nombre de persones usuàries del programa d'aliments, del programa Llet i farinetes, ajuts a l'escolarització... i també han incrementat paral·lelament els recursos per oferir-los.” Memòria 2009. Regidoria de Benestar Social

Es disposa d’informació per nombre d’expedients i problemàtiques per als dos anys, però no sobre la població que ha accedit als serveis socials. Tot i que ambdues dades no proporciones una idea exacta de la població usuària dels serveis (un expedient pot afectar diverses persones i una persona pot patir diverses problemàtiques), aquestes dades són francament útils a l’hora d’avaluar l’evolució de les problemàtiques socials amb incidència directa o indirecta sobre l’habitatge.

Si es repercuteix el nombre d’expedients dels dos anys de referència sobre la població14 dels respectius anys, aquesta afectaria a l’any 2008 el 4’1% de la població i a l’any 2009 al 4’’9%, amb un increment de gairebé un 1%. Si enlloc de repercutir-ho sobre la població es fa sobre les llars15, la incidència és força major: a l’any 2008 un 10’8% de les llars de Valls haurien accedit als Serveis Socials de Valls i a l’any 2009, aquestes serien un 13’0%, amb un increment del nombre de llars ateses del 2’2%.

Aquest mateix exercici no es pot fer amb el nombre de problemàtiques ateses donat que s’allunyaria massa del coneixement real de la població i llars que han recorregut als serveis socials.

D’entrada es pot acotar el percentatge de població atesa per l’Àrea de Benestar Social de Valls en un mínim del 4% i el nombre de llars implicades en un mínim de l’11%.

Així com el nombre d’expedients han augmentat, en relació la població, entre un 0’8%, el de problemàtiques (malgrat augmentar el volum) s’ha reduït en un 0’3%. Ara bé, on es produeix l’augment més important entre el 2008 i el 2009 és en el nombre

14 Ja ha estat indicat que aquest trasllat és incorrecte donat que un expedient pot afectar a més d’una persona però si que és útil a l’hora d’establir un llindar mínim de població usuària dels Serveis socials. 15 Aquest trasllat és igualment incorrecte ja que una persona pot tenir més d’un expedient segons el tipus de problemàtica atesa i l’Àrea de treball que l’atén però també es considera útil a l’hora d’establir un cert llindar de llars que han accedit als Serveis socials municipals.


d’intervencions realitzades per l’Àrea, passant de les 7.107 de l’any 2008 a les 8.703 del 2009 (si es repercutís sobre la població de cada any, aquest augment hauria estat del 16’8%).

Expedients Problemàtiques Intervencions

2008 1.025 5.129 7.107

2009 1.238 5.137 8.703

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.00010.000

Font. Memòria 2009. Regidoria de Benestar Social

Agrupats els expedients oberts per Àrea de treball i any de referència, s’observa que:

386

32

130

283

194

402

23

116

285

412

0 100 200 300 400 500

Primera acollida i família

Adults

Família, infància i adolescència

Gent gran

Dependències

2009 2008


1. Primera acollida i família i dependències a l’any 2009 representen el gruix d’expedients.

2. A l’any 2008 Gent Gran era la segona Àrea d’atenció. A l’any 2009 es manté en un nombre gairebé igual.


3. Es pot pressuposar que aquest augment dels expedients de dependències pot haver estat per l’entrada en vigor de la Llei de dependència i un millor coneixement dels usuaris.

En relació les problemàtiques ateses, aquestes han augmentat però s’han produït alguns canvis en la distribució segons tipus. Destaca:

343

1.302

506

808

181

60

60

1.725

144

173

1.440

463

753

236

91

98

1.711

172

0 500 1.000 1.500 2.000

Habitatge

Econòmiques

Laborals

Salut i drogopendències

Discapacitats

Aprenentatge

Maltractaments familiars

Mancances socials

Altres

2009 2008


1. El gran augment de les problemàtiques econòmiques;

2. Una important disminució de les problemàtiques relacionades amb l’habitatge;

3. L’augment de les discapacitats en un nombre igual a la disminució de les problemàtiques de salut i drogopendències;

4. La disminució de les problemàtiques laborals.

El gruix de les problemàtiques a Valls es centren entorn les mancances socials (33% de les problemàtiques) i les econòmiques (28% de les problemàtiques) tot i que ambdues presenten un signe d’evolució diferent, les primeres a la disminució mentre que les segons a l’augment.

Centrant-se més en les problemàtiques en relació l’habitatge, el més destacat és que entre el 2008 i el 2009 es redueixen gairebé a la meitat i que ja al 2008 només


representava una mica menys del 7% de les problemàtiques ateses pels Serveis socials.

24

109

183

10

12

5

0

343

27

15

99

10

10

10

2

173

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Manca habitatge

Manca serveis/subministraments

Habitatge deficient

Amuntegaments

Barraquisme

Desnonament

Altres

TOTAL

2009 2008


Les problemàtiques que més s’han reduït són les relacionades amb l’habitatge deficient i la manca de serveis/subministrament. Per contra, augmenten les relacionades amb la manca d’habitatge i desnonament ambdues situacions que poden anar creixent a curt termini.

En relació als maltractaments familiars i la violència de gènere, aquests han augmentat entre el 2008 i el 2009; això no obstant, en relació a la necessitat de facilitar habitatge d’urgència en aquests casos entre el 2008 i el 2009 hi hagué una lleu reducció de la despesa i al 2009 es va donar acolliment en 7 habitatges d’emergència a 5 casos de violència de gènere i a 2 casos de desallotjament forçós per problemes estructurals dels seus habitatges.

Respecte a les intervencions realitzades per l’Àrea de Benestar Social destaquen el seu augment i els canvis que s’han produït d’un any a l’altre.

En relació a l’increment, s’ha passat de les 7.107 intervencions de l’any 2008 a les 8.703 del 2009. Si es repercuteix sobre la població dels 2 anys, s’ha passat del 29% al 35%, augment força notable.


Per tipus d’intervenció, les més rellevants en quant a nombre són les de tràmits i gestions i les d’informació; ambdues representen el gruix de les intervencions (44% i 32% respectivament al 2009) i ambdues són les que creixen.

1.850

845

711

1.351

2.350

2.791

579

574

935

3.824

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500

Informació

Orientació

Assessorament

Tractament

Tràmits i gestions

2009 2008


Finalment, respecte els tràmits augmenten els relacionats amb la dependència i les discapacitats i les necessitats d’ajut econòmic. La demanda d’ajut per al pagament de taxes i impostos al 2008 representaven ¼ dels tràmits i al 2009 ja s’acostaven al terç.


0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

Títols família nombrosa

Tarjeta per a vehícles que porten …

Subvenció rebuts escombraries

Subvenció rebuts IBI

Subvenció transport urbà

Ajuts menors 3 anys

PIRMI

Reconeixement grau disminució

Ajut per a persones amb disminució …

Tarjeta de discapacitat

Reconeixement dependència

Programa individual d'atenció

Complement per conjuges supervivients

Altres

2009 2008


Si es refà el càlcul de les llars en situació o risc d’exclusió social en relació a l’habitatge, el percentatge indicat al principi d’aquest apartat (es situava a l’entorn de l’11%) variarà substancialment ja que moltes demandes que actualment són de caire econòmic; en cas que l’atur segueixi augmentant o esdevingui més estructural que conjuntural, no necessàriament derivarà en demanda d’habitatge social. En aquesta situació es considera que al voltant del 5% de les llars de Valls poden requerir habitatge social a causa del risc d’exclusió social.


3. PARC D’HABITATGES EXISTENT

3.1. Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge

El parc d’habitatges de Valls era, a l’any 200116 de 9.699 unitats mentre que a l’any 2010 podria comptar entre 10.95017, 11.23918, 12.11419, i 13.20720 habitatges, segons quina sigui la font d’informació emprada, després d’un període de força activitat constructiva, que en els darrers 3 anys ha anat decaient força.

La divergència entre les quatre fonts d’informació és notable i de difícil dilucidació, amb el que al final s’opta per emprar la dada de 13.207 unitats, la que prové dels certificats finals d’obra, donat que permet fer la comparativa amb la comarca i Catalunya.

7.597

8.278

9.699

13.207

0 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000

1981

1991

2001

2010

Font. Per als anys 1981, 1991 i 2001 pàgina web de l’IDESCAT. Per a l’any 2010 Ajuntament de Valls

El nucli de Valls, l’entitat urbana de major pes del municipi, es caracteritza per ser un nucli urbà compacte, amb un teixit propi de ciutat més que no vila. Aquestes característiques més pròpies de la ciutat de Valls que dels nuclis dels seu entorn, són les que determinen la caracterització dels habitatges que seguidament es presenta.

Això és així donat el tipus de font d’informació emprat, el cens de població i habitatges de 2001, de la qual a banda de la seva antiguitat, si bé és cert que es podria obtenir algunes de les seves dades desagregades per seccions censals, la seva interpretació tampoc aportaria un major coneixement, donades les petites dimensions de la resta d’entitats urbanes.

16 Segons el cens de població i habitatges 17 Segons cadastre 18 Segons llicències d’obres 19 Segons còmput realitzat pel mateix Ajuntament de Valls. 20 Segons l’addició dels certificats finals d’obra entre el 2001 i 2010 amb el nombre d’habitatges del cens.


3.1.1. Habitatges segons tipus

A partir d’aquestes dades del cens, el primer que s’ha de posar de relleu és que a Valls, el 81% dels edificis destinats a habitatge familiar són unifamiliars i que el 19% restant es distribueix en edificis de 2 i més habitatges (fins a 20 i més habitatges) però destacant els bifamiliars, amb un 6% del total i els edificis de 5 a 9 habitatges amb un 5%

Si la lectura la fem per nombre de plantes, a Valls dominen els edificis de dues plantes, amb el 40% dels edificis destinats a habitatge, seguit pels d’1 planta (35%).

Tot i que hi ha una proporció directa entre el nombre de plantes i els habitatges d’un edifici (vegeu gràfic i taula), cal dir que els habitatges unifamiliars poden tenir 3 i 4 plantes, tot i que això es produeix en pocs casos (13% dels edificis unifamiliars).

Font. Dades obtingudes de la pàgina web de l’IDESCAT i elaboració pròpia

Nota: les xifres de la taula es corresponen amb edificis, no habitatges. Un exemple de lectura seria: hi ha 115 edificis de 2 habitatges, o 14 edificis de 10 a 19 habitatges cadascun d’ells.

D’altra banda, entre el 2005 i 2009 es van iniciar 112 habitatges unifamiliars (13% dels habitatges previstos construir en aquest període), només 3 edificis bifamiliars i 3 més de 3 habitatges. Les llicències concedides restants eren sobre edificis de 5 a més de 20 habitatges, destacant els edificis de 5 a 9 habitatges amb 13 promocions, seguit pel de 20 i més habitatges, amb 9 promocions i els edificis de 10 a 19 habitatges, amb 8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

20 i més habitatges 0 0 0 0 5 10 11 34

10 a 19 habitatges 0 1 10 39 54 19 14 16

5 a 9 habitatges 1 2 32 85 74 8 1 1

4 habitatges 1 6 17 19 14 0 0 0

3 habitatges 0 11 46 26 8 1 0 0

2 habitatges 38 115 65 21 3 1 0 0

1 habitatge 1.414 1.543 416 19 4 1 0 0

1 planta

2 plantes

3 plantes

4 plantes

5 plantes

6 plantes

7 plantes

8 i més plantes


promocions. En els darrers 5 anys, el que més s’ha construït ha estat habitatges plurifamiliars, si bé destaca una promoció a l’any 2006 de 67 habitatges unifamiliars.

3.1.2. Antiguitat del parc d’habitatges

Valls és una ciutat antiga, documentada l’església parroquial de Sant Joan ja a l’any 1194 i amb la concessió del privilegi de mercat setmanal l’any 1210. Amb això es vol indicar que la ciutat de Valls posseeix un parc d’habitatges antic, que amb els anys s’ha anat renovant i substituint a banda de les progressives expansions urbanes que s’han anat produint a mesura que creixia la seva població, però que conserva part d’aquest patrimoni: al 2001 l’11’1% dels seus habitatges eren anteriors al 1900.

En l’evolució del parc d’habitatges de Valls es poden destacar, a més del patrimoni històric que els resta, 3 períodes força clars:

1. Del 1900 al 1960, en que els vint primers anys del segle XX s’edificà una mica més d’1/4 part del que s’havia construït fins el 190021 per a iniciar un període de caiguda, més fort en la postguerra i que en el decenni 1950-60 mostra signes de recuperació.

2. Un segon període que va del 1960 al 1990 en que es reactiva amb força la construcció de l’habitatge entre el 1960 i 1980 per a tornar a caure el 1990.

21 Per a ser més precisos, del que a l’any 2001 restava del parc construït fins el 1900 però també fins el 1920.


1.457

391

241

144

499

1.974

2.249

837

1.818

3.508

89

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000

Abans 1900

1900-20

1921-40

1941-50

1951-60

1961-70

1971-80

1981-90

1991-01

2001-10

No consta

Font. Pàgina web de l’INE fins el 2001, pàgina web de l’IDESCAT per al període 2001-2010 i elaboració pròpia.

3. Un tercer període de forta recuperació de l’activitat constructiva que va del 1991 al 2010, en que en els darrers 10 anys s’ha construït gairebé el 27%, una quarta part, del part actual. Cal dir però que, en la dècada de 1991 al 2001 entre els anys 1993 i 1995, ambdós inclosos, hi hagué una caiguda dràstica del nombre d’habitatges construïts; així mateix, des del 2007 el nombre d’habitatges previstos a construir ha experimentat una altra important caiguda (entre el 2007 i el 2010 només consta que s’hagin iniciat 9 habitatges, tots ells al 2010).

3.1.3. Dinàmiques constructives

Tres són les fonts d’informació per a tenir una idea més aproximada de l’actual parc d’habitatges de Valls, i totes tres acaben donant resultats prou diferents.

La primera, el cadastre, presenta l’inconvenient que en els edificis en que no s’ha fet divisió horitzontal la identificació i les dades corresponen a l’edifici, no als habitatges que hi pugui haver, amb el que el nombre d’habitatges totals sol ser menor al real.


Indiscutiblement, com major sigui el predomini de la propietat, menor serà la diferència; però el que és segur és que a les ciutats es on hi ha majors diferències.

Una segona font d’informació la constitueix les llicències d’obra major concedides tant per a la construcció de nou habitatge com per ampliacions, particions, etc. d’edificacions existents que acaben produint nous habitatges.

La darrera font d’informació la proporciona els certificats finals d’obra emesos pel col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, l’explotació estadística dels quals l’efectua l’IDESCAT.

Segons aquesta font, entre el 2001 i el 2010 s’han comptabilitzat prop de 3.500 certificats finals d’obra a Valls, el que representa el 60% de tota l’activitat comarcal i una construcció mitjana anual de prop de 705 habitatges per any. L’increment en l’acabament d’habitatges ha estat notable els anys 2005 i 2006 ja que en cada un d’ells s’ha acabat el doble d’habitatges que l’any 2000, però a partir del 2007 s’inicia la seva disminució fins al punt que a partir del 2008 estan per sota del nombre d’habitatges acabats el 2000. Aquesta evolució és paral·lela a la comarca: augment i disminució en els mateixos anys.


Si al parc censat el 2001 s’hi sumessin els habitatges construïts al llarg d’aquest període es podria concloure que l’any 2010 a Valls hi podria haver un parc construït que rondaria els 13.207 habitatges, dada que no concorda amb la informació de cadastre, que indica que el nombre d’habitatges per aquell any era de 10.950 habitatges o de llicències d’obres, que situaria el nombre d’unitats en 11.239.

La informació que prové de cadastre presenta dos inconvenients:


1. En aquells edificis de 2 i més habitatges en que no s’hagi produït la divisió horitzontal al pertànyer a un únic propietari, es desconeix el nombre d’habitatges i l’única referència és de l’edifici;

2. Les dades de cadastre són d’urbana.

En relació a les llicències d’obres, hi ha coincidència respecte la informació que aporten els projectes visats al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i els CFO emesos per aquest en quant les dinàmiques constructives:

1. El nombre d’habitatges previstos i el nombre d’habitatges iniciats són molt superiors als finalment acabats: 2.690 segons projectes visats o 2.034 previstos segons llicències d’obres contra els 1.539 finalment acabats o els 2.023 amb CFO.

2. A partir del 2008 cau dràsticament el nombre d’habitatges iniciats: de 317 al 2007 es passaria a 36 al 2008 (projectes visats) o de 331 el 2007 es passaria a 91 (llicències d’obres).

En el que no hi ha coincidència és en el nombre d’habitatges construïts: la diferència de 1.864 habitatges és massa gran.

Les llicències d’obres aporten una informació addicional sobre l’evolució de la construcció força interessants:

1. Del 2001 al 2004, ambdós inclosos, es van construir tots els habitatges previstos:

2. Al 2005, any en que el nombre d’habitatges previstos ja va ser menor, no s’acomplí per primer cop la previsió fent-se el 76% de l’habitatge previst;

3. A partir d’aquell any, tot i augmentar en els 2 següents el nombre d’habitatges previstos, disminueix el nombre d’acabats: 42% el 2006, 35% el 2007, 26% el 2008 i 27% el 2009.

Una altra dada rellevant és que a mesura que anava passant els anys, el nombre d’habitatges ocupats després de finalitzar la construcció també anava caient:

1. Entre el 76% i el 86% en els 3 primers anys, del 67% el 2004 i del 43% el 2005;

2. El 13% el 2006 i el 2% el 2007.


3. Completament desocupats el 2008 i el 2009.

Els gràfics següents mostren de manera clara l’evolució de la construcció i l’ocupació dels habitatges a Valls en els darrers gairebé 10 anys

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Previstos No acabats Ocupats Desocupats

Font. Llicències d’obres Ajuntament de Valls i elaboració Cecília Salvany

2.0341.539

495

Previstos Acabats No acabats

Font. Llicències d’obres Ajuntament de Valls i elaboració pròpia

0% 20% 40% 60% 80% 100%

200120022003200420052006200720082009Total

Ocupats Desocupats

Font. Llicències d’obres Ajuntament de Valls i elaboració pròpia


3.1.4. Superfície útil dels habitatges

Les dades disponibles són dels censos del 1991 i 2001 i es corresponen amb els habitatges d’ús principal. En aquests darrers anys poden haver variat les dades mitges degut a que ha estat un període en que s’ha construït molt i en que ha canviat força el tipus d’habitatge demandat, donant-se una doble demanda: habitatges de major superfície útil, sobretot en edificacions unifamiliars, associat tant a la millora de l’habitatge anterior com a un model de vida, alhora que habitatges de menor superfície útil, sobretot en edificacions plurifamiliars, degut als elevats preus de l’habitatge.

L’evolució de les superfícies dels habitatges entre els dos anys mostra diferències interessants:


- Entre el 1991 i el 2001, els habitatges de fins 89 metres quadrats disminueixen el seu pes, els de fins a 79 m² ho fan tant en termes relatius com en xifres absolutes mentre que els habitatges de 80 a 89 només ho fan en termes relatius mentre que en xifres absolutes presenten un petit augment gairebé inapreciable (de 857 unitats a 877).

- Els habitatges a partir de 90 m² útils creixen en termes absoluts i relatius, excepció feta dels habitatges de 100 a 109 m² que disminueixen (en absoluts i relatius), sent els de 90 a 99 m² útils són els que experimenten el major increment entre ambdós anys. A l’any 2001, el 65’4% dels habitatges de Valls tenien una superfície útil igual o superior als 90 m²

Malgrat que percentualment els habitatges de 110 a 149 m² de superfície i de més de 149 m² presenten un increment de poca rellevància (menys els primers que els segons), en xifres absolutes aquest augment és considerable; els primers passen de

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

1991 15,6% 14,2% 13,9% 21,0% 14,8% 14,1% 6,4%

2001 12,3% 9,8% 12,5% 28,1% 10,8% 15,7% 10,7%

Fins 69 m²

70-79 m²

80-89 m²

90-99 m²

100-109 m²

110-149 m²

Més 149 m²


les 871 unitats al 1991 a les 1.109 del 2001; els segons passen 394 unitats a 756 el 2001.

Entre el 2001 i el 2009 és força possible que s’hagin reforçat aquests canvis però també és possible que hagi augmentat el nombre d’habitatges amb superfícies compreses entre els 70 i 90 m² útils, no tant per un canvi en les necessitats en els programes de l’habitatge com per l’augment del preu d’aquest.

3.1.5. Estat de conservació22

El fet que el 78’5% dels edificis destinats a habitatge hagi estat construït a partir de 1960, fa que el seu estat de conservació sigui majoritàriament bo.

De fet, les dades emprades es corresponen amb les del cens del 2001 amb el que les proporcions poden canviar. En aquell any, el 71% del parc de l’habitatge era construït a partir del 1960 i el 89% d’aquell parc estava en bon estat de conservació, un 8% tenia alguna deficiència, el 0’9% estava en mal estat de conservació i l’1’1% en estat ruïnós.

89,0%

8,0%0,9%

1,1%

Bo Deficient Dolent Ruïnós

Font. Elaboració pròpia a partir dades pàgina web de l’IDESCAT

Si féssim la comparativa amb Catalunya, en els mateixos termes que en els projectes d’intervenció integral, el 2% del parc d’habitatges de Valls està en mal estat de conservació mentre que per al conjunt de Catalunya, ho era el 2’6% en el mateix any.

Altra qüestió és la identificació de zones concretes necessitades de rehabilitació, com pot ser el Barri Antic, al qual se’l concedí l’ajut del programa de barris amb el Projecte

22 Aquest subapartat va ser elaborat pels serveis tècnics municipals en el marc de redacció del PLH


d’Intervenció Integral presentat en la 3a convocatòria del Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial, l’any 2006.

En el projecte es van utilitzar les dades del PMU del Centre històric (2005) i indicaven que en aquell any, i de 1.299 edificis 352 estaven en mal o molt mal estat de conservació; això és el 27%; d’aquests el 33% dels habitatges estaven desocupats, situació que podia accelerar els problemes de degradació de l’edificació. Així mateix, el 23% de la població del casc antic residien en habitatges en mal estat de conservació.

Al llarg d’aquest any, s’ha fet una inspecció visual de les façanes de 792 edificis en l’àmbit corresponent a l’entorn del nucli històric, anomenat Ravals Antics, i el nombre d’edificis destinats principalment a habitatges que estaven en mal estat de conservació (de lleu a greu) era de 275 (34’7% del total), dels quals 83 estaven abandonats/desocupats (el 10% del total). La distribució segons el grau d’estat de conservació era:

Nre. Edificis % Total Abandonats

% abandonats

per estat conservació

Greu 18 2,3% 16 89%Moderat 113 14,3% 50 44%Lleu 144 18,2% 17 12%Bé 517 65,3% 0 0%Total 792 100,0% 83 10%

Font. Ajuntament de Valls. Elaboració Cecília Salvany

Els edificis amb afectacions greus són relativament poc nombrosos i els majoritàriament abandonats tot i que el fet que en un d’ells encara hi hagi algú residint-hi és un problema greu, podent-se categoritzar aquest cas d’infrahabitatge. El segon edifici ocupat tenia les obres aturades.

Ara bé, el fet que entre el 2001 i el 2009 s’hagi construït aproximadament una quarta part de l’actual parc d’habitatge, pot suposar un augment de la valoració global del bon estat tot i que en paral·lel, en aquests gairebé 10 anys transcorreguts es pot haver produït un empitjorament del vell parc, a no ser que la gran mobilització del mercat immobiliari dels darrers anys no hagi actuat com un incentiu a les millores i/o renovacions del parc, bàsicament en cuines i cambres de bany però també en la dotació de bombes de calor i refrigeració i en les fusteries, sobretot exteriors.


Estudis disponibles de l'estat de conservació dels edificis

A l'abril de 2010 la Regidoria d'obres i activitats realitza un estudi de l'estat dels edificis situats al voltant de les Muralles i del Nucli central històric de Valls construïts a partir del 1845.

L'estudi exclou l'àmbit que queda inclòs en el PMU del Barri Antic (BA), doncs aquest àmbit ja ha estat estudiat en la tramitació del planejament derivat del PERI i PMU i actualment és competència de la Regidoria del Barri antic i de l'Oficina del Barri Antic.

Estat dels edificis al Barri antic

D'acord amb la informació i anàlisi urbanística del PMU del Nucli antic de Valls redactat el 2006 i inclosa en la documentació aprovada inicialment del PMU BA, s'arribaven a les següents conclusions:

• Els resultats obtinguts posen de manifest un parc residencial amb un percentatge alt de degradació, amb un 27% de les finques en mal o molt mal estat. Els edificis considerats en molt mal estat només representen el 0,5% del total. Les àrees més deteriorades queden concentrades en les parts més antigues del nucli antic (Vilaclosa i Mur Vell – carrer Espardenyers) i les àrees amb parcel·lacions petites, i sobretot les situades a l’àrea de l’Espina de Peix.

• El 53% dels edificis en mal estat estan ocupats, els edificis en molt mal estat estan totalment desocupats.

• El 22% de les llars es troben en edificis en mal o molt mal estat i el percentatge d’habitants que resideix en edificis en aquesta situació és d'un 23% .

• El 53% de les persones que viuen en habitatges en mal estat són immigrants o majors de 65 anys. Respecte el total de població immigrant empadronada al nucli, un 32% viuen en habitatges en mal estat.

• Al Nucli antic, el 18% de la gent gran (127 persones) viuen en habitatges en mal estat. Hi ha una correlació positiva entre envelliment i mal estat de conservació: de les 284 llars que es troben (en total) en mal estat, en 86 (en el 30%) hi viu alguna persona de més de 65 anys.


• El 37% de la gent gran resident en habitatges en mal estat, viu sola o en parella, sent els dos membres majors de 65 anys.

Imatge del quadre realitzat per l'equip redactor del PMU BA a partir del treball de camp de maig−juliol de 2005:

Estat dels edificis situats a l'entorn del Barri antic de Valls

L'estudi dels edificis es va realitzar des de la via pública i la revisió va ser ocular, per tant, no s'ha inspeccionat l'interior dels edificis. Així doncs tindrem una diagnosi segons l'aparença de la façana.

Després del treball de camp i una revisió de 792 edificis, les dades obtingudes es van ordenar en una taula on hi havien diversos camps: La identificació de l'edifici a partir de l'illa, la numeració cadastral i l'adreça del mateix. Seguidament la descripció de la diagnosi amb les observacions fetes a partir de l'estudi. També es reservava una columna per adjuntar la fotografia de la façana, la qual no està actualitzada, i s'han utilitzat les fotografies existents a l'arxiu fotogràfic del SIG (Sistema d'informació Geogràfica) municipal. I per últim la distribució per grups segons el seu estat, lleu, moderat i greu. Dins d'aquest grups també hi ha varies escales segons la perillositat per al vianant per possibles despreniment a la via pública.


• El 17,04% dels edificis formen part del primer grup Estat Lleu, que corresponen als edificis que a la façana s'observen deficiències de revestiment, ha saltat la pintura, l' arrebossat està bufat o hi ha humitats al peu de la façana.

• El 13,25% pertany al grup Estat Moderat, en el que els edificis pateixen humitats en gran part de la façana, disposen de balcons i cornises en mal estat, vegetació a la coberta, i s'aprecien petits despreniments de material a la via pública.

• El 2,02% pertany al grup Estat Greu, en el que els edificis s'identifiquen despreniments de material més gran, baranes de balcó en mal estat, teules despreses a la teulada, sostres enfonsats i parts parcials dels habitatges a punt de caure.

A més de l'estat de conservació dels edificis s'ha elaborat una llista dels casos d'aparent desocupació en aquesta zona arribant als 83 habitatges, i també s'han comptabilitzat els solars, uns 63.

L'estudi adjunta plànols de situació, on queda reflectit l'àmbit d'estudi, i plànol de la diagnosi segons sigui el grau de l'estat de conservació dels edificis, lleu, moderat i greu. També s'adjunta plànol de districtes i seccions, on s'han localitzat els diferents grups de l'estat del edificis, on la trama que s'ha utilitzat ha estat en base dels colors d'un semàfor, en el que el color verd correspon als edificis pertanyents a l'Estat lleu, el taronja correspon als edificis pertanyents a l'Estat moderat i el color vermell correspon als edificis pertanyents a l'Estat greu.

Actuació municipal respecte l’estat de conservació del parc d’edificis

D'acord amb les dades disponibles al Departament d'Obres i Activitats des de l'any 1992 fins al 2 de novembre de 2010 s'han realitzat 790 requeriments per la conservació i manteniment de l'estat dels edificis, construccions, instal·lacions, solars, la via pública i protecció de la legalitat urbanística.

Una tercera part dels requeriments efectuats han anat adreçats a mantenir i conservar l'estat dels edificis, construccions, instal·lacions i solars. El 16,33% del total de requeriments s'han efectuat deguts a un risc molt greu per la seguretat de les persones, com per exemple, deguts a despreniments, perill de despreniments d'elements de façana, seguretat estructural, etc. El 14,43% del total de requeriments s'han efectuat deguts a un risc greu per la seguretat de les persones i el 2,53% del


total de requeriments s'han efectuat deguts a un risc lleu per la seguretat de les persones, per exemple, neteja i tancament de solars...

D'acord amb les dades disponibles al Departament d'Obres i Activitats des de l'any 1989 s'han declarat 51 expedients de ruïna, 36 dels quals situats en l'àmbit del nucli antic de Valls i 15 fora el nucli antic.

L'any 2007 es va crear l'Oficina del Barri Antic, que va continuar els 6 expedients de ruïna en tràmit al nucli antic i des llavors fins el setembre de 2010 ha tramitat 115 ordres d'execució, 23 expedients de ruïna (inclosos els 6 esmentats) i realitza 29 execucions subsidiàries.

Dades disponibles fins el setembre de 2010 proporcionades per l'Oficina del Barri Antic

Ordres d'execució

Arxivades Actives

2007 17 16 12008 20 15 52009 40 24 162010-09 38 7 29Total 115 62 51

Exp. de ruïna Arxivades Resoltes * Actives

2007 8 4 3 12008 6 3 2 12009 7 4 1 22010-09 2 - - 2Total 23 11 5 6

* S'ha eliminat el perill però no s'ha rehabilitat o enderrocat l'edifici

Actuacions subsidiàries

2007 32008 62009 122010-09 8

Llicències concedides per a la rehabilitació d'obres amb projecte (majors) al Barri Antic

Des del 2008 fins a l'octubre de 2010 a la zona del Barri Antic s'han concedit 114 llicències de rehabilitació, que representen el 74,51% del total de llicències atorgades. El 45,61% de les llicències de rehabilitació concedides s'ha destinat a arranjar la pell de l'edifici, façanes-cobertes. El 39,47% de les llicències de rehabilitació concedides


s'ha destinat a la rehabilitació interior d'habitatges i 14,91% s'ha destinat a obres de reforma de locals i instal·lació d'activitats i s'han enderrocat 7 edificis.

Llicències concedides per a la rehabilitació d'obres amb projecte (majors) arreu de Valls excepte l'àmbit del Barri Antic

Des del 2008 fins a l'octubre de 2010 arreu de Valls excepte el Barri Antic s'han concedit 54 llicències de rehabilitació, que representen el 38,85% del total de llicències atorgades. El 29,63% de les llicències de rehabilitació concedides s'ha destinat a la millora de les instal·lacions comuns i d'ascensors. El 27,78% s'ha destinat a obres de reforma de locals i instal·lació d'activitats, el 16,67% s'ha destinat a la rehabilitació interior d'habitatges, un 7,41% s'ha destinat a arranjar la pell de l'edifici, façanes-cobertes i també un 7,41% a la rehabilitació d'edificacions en sòl no urbanitzable. El 5,56% s'ha destinat a canvis d'ús d'altres a habitatge i a la legalització d'habitatges i s'han enderrocat 7 edificis, 11 habitatges i 3 naus industrials.

Conclusió llicències concedides per a la rehabilitació d'obres amb projecte (majors)

Des del 2008 fins a l'octubre de 2010 a Valls s'han concedit 168 llicències de rehabilitació, que representen el 57,53% del total de llicències atorgades. El 33,33 de

CONCEPTE 2008 2009 2010 TOTALS %REFORMA LOCALS – ACTIVITATS 1 8 8 17 14,91REHABILITACIÓ HABITATGES (INTERIORS)* 17 12 16 45 39,47REHABILITACIÓ PELL EDIFICI* 17 20 15 52 45,61CANVI ÚS: ALTRES – HABITATGE 0 0 0 0 0INSTAL·LACIÓ ASCENSORS 0 0 0 0 0LEGALITZACIÓ HABITATGES 0 0 0 0 0EDIFICIS ENDERROCATS 3 4 0 7 6,14TOTALS REHABILITACIÓ 35 40 39 114NÚM. LLICÈNCIES CONCEDIDES 40 72 41 153% LLICÈNCIES REHABILITACIÓ RESPECTE LES TOTALS 87,5 55,56 95,12 74,51

* No estan comptabilitzats els expedients d'ordre d'execució

CONCEPTE 2008 2009 2010 TOTAL %REFORMA LOCALS – ACTIVITATS 4 9 2 15 27,78REHABILITACIÓ HABITATGES (INTERIORS)* 0 6 3 9 16,67REHABILITACIÓ PELL EDIFICI* 1 3 0 4 7,41CANVI ÚS: ALTRES – HABITATGE 1 1 1 3 5,56LEGALITZACIÓ-REHABILITACIÓ HABITATGES EN SNU 2 2 0 4 7,41INSTAL·LACIÓ COMUNS (ASCENSORS I ALTRES) 1 10 5 16 29,63LEGALITZACIÓ HABITATGES 3 0 3 5,56TOTALS REHABILITACIÓ 9 34 11 54NÚM. LLICÈNCIES CONCEDIDES 26 81 32 139% LLICÈNCIES REHABILITACIÓ RESPECTE LES TOTALS 34,62 41,98 34,38 38,85


les llicències de rehabilitació concedides s'ha destinat a arranjar la pell de l'edifici, façanes-cobertes. El 32,14% de les llicències de rehabilitació concedides s'ha destinat a la rehabilitació interior d'habitatges, el 19,05% s'ha destinat a obres de reforma de locals i instal·lació d'activitats. El 9,52% de les llicències de rehabilitació concedides s'ha destinat a la millora de les instal·lacions comuns i d'ascensors, el 2,38% s'ha destinat a la rehabilitació d'habitatges en sòl no urbanitzable, l'1,79% a canvis d'ús i a la legalització d'habitatges.

Inversió en la rehabilitació d'obres amb projecte (majors) fora del Barri Antic

L'import total que s'ha destinat a la rehabilitació en les llicències concedides des del 2008 fins l'actualitat fora l'àmbit del Barri Antic ha estat de 5.114.987,06 €. El 52,81% del diners invertits en la rehabilitació s'han destinat a la reforma de locals i instal·lació d'activitats, 14,78% s'ha destinat a la rehabilitació interior d'habitatges, el 10,99% s'ha destinat a la millora de les instal·lacions comuns i d'ascensors i el 10,09% a arranjar la pell de l'edifici, façanes-cobertes.

Dades respecte a les subvencions a la rehabilitació al Barri Antic

Al Barri Antic s'han subvencionat 21 projectes des del 2007 fins al 2009 ha estat de 60.533,14 € d'una inversió total en obres de rehabilitació, IVA no inclòs, de 207.771,00 €.

Per tant, s'ha subvencionat el 29,135% de la quantitat invertida en obres de rehabilitació, essent el pressupost d'execució material, IVA no inclòs, de la mitjana aritmètica d'obres de 9.893,86 € i la quantitat subvencionada mitjana de 2.882,53 €.

Dades respecte a les subvencions a la rehabilitació anteriors a la creació de l'Oficina del Barri Antic

Des del 2005 fins al 2008 s'han subvencionat 42 obres amb una quantitat subvencionada de 95.143,92 € d'una inversió total en obres de rehabilitació de

CONCEPTE € %REFORMA LOCALS – ACTIVITATS 2.701.068,53 52,81REHABILITACIÓ HABITATGES (INTERIORS)* 756.068,00 14,78REHABILITACIÓ PELL EDIFICI* 516.124,55 10,09CANVI ÚS: ALTRES – HABITATGE 347.331,95 6,79LEGALITZACIÓ-REHABILITACIÓ HABITATGES EN SNU 128.363,03 2,51INSTAL·LACIÓ COMUNS (ASCENSORS I ALTRES) 562.373,32 10,99LEGALITZACIÓ HABITATGES 103.657,69 2,03TOTALS REHABILITACIÓ 5.114.987,06 100,00


715.204,66 €. D'aquestes 42 obres subvencionades n'hi ha 18 situades al Barri antic i atorgades durant els anys 2005 i 2006.

Per tant, s'ha subvencionat el 13,30% de la quantitat invertida en obres de rehabilitació, essent el pressupost d'execució material de la mitjana aritmètica d'obres de 17.028,68 € i la quantitat subvencionada mitjana de 2.265,33 €.

3.1.6. Infrahabitatge

A Valls no s’ha detectat una situació d’infrahabitatge greu. Això no obstant, el Centre històric és l’àmbit on es concentra el major percentatge d’edificis que presenten deficiències de conservació atesa tant la seva antiguitat com la tendència que durant anys ha caracteritzat la nostra societat de marxar dels centres històrics i invertir molt poc en el seu manteniment.

Els edificis en greu estat de conservació en que hi ha algú residint-hi es podrien considerar d’infrahabitatge i, atenent les dades del PMU del Centre històric anteriorment citat, els 279 habitatges on hi residien aleshores 777 persones podrien ser també categoritzats com a tal.

Al Projecte d’Intervenció integral es va programar una actuació adreçada a la rehabilitació de façanes i elements comuns. Fins l’any 2009 s’han presentat 34 sol·licituds, 21 de les quals han estat concedides i 13 denegades; enguany encara està obert el període de sol·licitud de subvenció fins l’octubre. Així mateix, existeixen unes bases per a promoure la rehabilitació des de l’any 2001.

Finalment cal dir que, des de Benestar Social es van detectar a l’any 2009 10 casos de barraquisme (12 al 2008) i 99 casos d’habitatge deficient (183 al 2008).


3.2. Característiques de tinença i ús i detecció de situacions d’utilització anòmala

El mercat de l’habitatge ha estat basat en la tinença en propietat amb una presència escassa i poc significativa de l’oferta de lloguer.

Les circumstàncies econòmiques però afavoreixen ara un augment de l’oferta de lloguer, destacant la modalitat de lloguer amb opció de compra, d’èxit variable. La manca d’expectatives de venda sobre promocions acabades o de propietaris amb dificultats per a fer front a les despeses propicien una major oferta, encara que limitada, de l’habitatge de lloguer.

3.2.1. Habitatges segons usos

A Valls, l’habitatge principal ha tingut molt de pes, però inclús en aquesta ciutat altres usos al principal (bàsicament segona residència i buit) han tingut i tenen encara la seva representació.

Si bé pot cridar l’atenció el fet que l’increment més significatiu rau en el parc no principal (prop del 27% el 2001) cal recordar que el Cens d’Habitatge de 2001 va presentar problemes en el comptatge dels habitatges secundaris i vacants que han dificultat la distinció entre ambdues categories, raó per la qual s’ha optat per diferenciar únicament entre principal i altres usos.

Font. Dades de la pàgina web de l’IDESCAT i elaboració pròpia

Cal destacar la diferent evolució d’aquestes dues categories en els diferents anys de tall:


Principal Altres usos1981-91 732 -511991-01 863 5582001-10 2.467 -52

Font. Dades de la pàgina web de l’IDESCAT anys 1981 a 2010, Ajuntament de Valls principals any 2010, i elaboració pròpia

En tots tres períodes, l’habitatge destinat a residència principal és el que més creix; ara bé, així com en els períodes 1981-91 i 2001-10 es produeix una disminució dels altres usos, en el decenni 1991-2001 l’habitatge declarat com a no principal augmenta en més de 500 unitats.

3.2.2. Règim de tinença de l’habitatge

A Valls, la propietat de l’habitatge principal23 ha tingut i té molt de pes; això no obstant s’observen interessants diferències en l’evolució de la tinença entre els anys 1991 i 2001, únics anys de que es disposa d’informació.

Font. Dades de la pàgina web de l’IDESCAT i elaboració pròpia

La diferència més important entre ambdós anys és la reducció dels habitatges de lloguer, que ja a l’any 1991 no assolien a ser el 25% dels habitatges totals del municipi.

23 La informació sobre règim de tinença només està disponible per als habitatges amb ús de residència principal.

83,9%

13,9%

2,3%

72,9%

24,2%

3,0%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Propietat

Lloguer

Altres

2001 1991


Les altres formes de tinença (bàsicament cessió gratuïta o a baix preu per empreses, persones o institucions), amb molt poc pes al 1991, disminueixen també el seu pes.

Però el que realment és rellevant, és que la disminució es produeix tant en xifres relatives com en absolutes: no és només una qüestió de canvi de pesos, que no porta associat una reducció del volum, sinó una reducció real del nombre d’habitatges de lloguer mentre que augmenta en una major proporció el nombre d’habitatges en propietat (amb crèdits hipotecaris saldats o pendents):

Propietat Lloguer Altres Total

1991 4.503 1.493 185 6.181

2001 5.908 976 160 7.044

Font. Dades de la pàgina web de l’IDESCAT i elaboració

pròpia

Respecte la situació actual, es creu que haurà augmentat encara més els habitatges en propietat i disminuït els lloguers i altres formes de tinença tot i que les dificultats actuals en la venda d’habitatge pot fer que almenys temporalment el mercat de lloguer vagi en augment.

3.2.3. Habitatges buits

Sobre els habitatges buits, hi ha poca informació disponible i fiable. Ja ha estat indicat que el cens del 2001 presentava problemes en els comptatges d’aquesta categoria juntament amb els de la segona residència.

Font. Elaboració pròpia a partir de dades de la pàgina web de l’IDESCAT

0 500 1.000 1.500 2.000

1981

1991

2001

Buits 1.469 1.059 1.772

1981 1991 2001


La proporció de l’habitatge buit a Valls es mou, segons els censos de 1981, 1991 i 2001 entre el 19’3%, el 12’8% i el 18’3% en cadascun dels anys. Són xifres prou creïbles tot i que a Valls, la presència de la segona residència, de molt menor pes, no es pot descartar atesa la seva funció de capitalitat.

Confirmaria la possibilitat d’un nombre elevat d’habitatge buit el fet que al 2006, quan es va fer el Projecte d’Intervenció Integral del barri antic, es detectessin 625 habitatges buits. Així mateix, en la inspecció visual realitzada al llarg del 2010 (vegeu epígraf Estudis disponibles de l’estat de conservació dels edificis), situa el nombre d’edificis abandonats amb afectacions en la seva conservació en 83 unitats, representant el 30% dels edificis amb problemes de conservació.

Per contra, els consums domèstics al municipi de Valls, situen al 2010 el percentatge d’habitatge buit al municipi entorn del 10’8%, una proporció encara relativament elevada però més raonable, que en tot cas entra en contradicció amb les dades anteriors. Amb tot s’ha de matisar que no es coneixen els casos d’habitatges en que no s’ha donat d’alta per al consum d’aigua, amb el que la quantitat final d’habitatge buit podria ser superior al detectat.

Finalment, una tercera font24 situa el nombre d’habitatges buits al 2010 en 1.451 unitats, això seria el 13’3% del parc.

És així que es pot concloure que a Valls, fet a part del Centre històric (sobre el qual s’hi està actuant des de fa anys), no hi ha més bosses amb un nombre significatiu d’habitatge buit.

D’altra banda, degut a la crisi del sector immobiliari, estan apareixent petits focus d’habitatge desocupat de nova construcció que es corresponen amb promocions que no es poden vendre.

3.2.4. Sobreocupació

A Valls la situació de sobreocupació de l’habitatge no és pot considerar com una situació anòmala en el seu ús malgrat detectar-se algun cas.

Tot i que a l’establir el llindar de sobreocupació es considera 7 persones per llar com el límit a partir del qual es poden detectar situacions de sobreocupació, com ha estat vist

24 Estimació feta pels serveis tècnics municipals a partir de dades del 2010.


al 2001 el 65’4% dels habitatges de Valls tenien una superfície útil igual o superior als 90 m² i aquests habitatges solen tenir capacitat d’acollida per a set persones.

En tot cas, al 2010 el 0’8% de les llars eren de 7 membres, a l’igual que les llars de més de 7 membres25. En conjunt, només un 1’6% d’habitatges podrien ser susceptibles de ser considerats sobreocupats i cas a cas una bona colla d’aquests han de ser descartats.

Unes altres situacions possibles són que:

- Habitatges més petits (al 2001 el 34’6% dels habitatges tenien una superfície inferior als 90 m² útils) acullin a més persones de les que podrien acollir però que en total no arribin a ser més de 6 persones empadronades;

- No tots els residents s’empadronin amb el que la sobreocupació és més difícil de detectar.

Aquests darrers casos només es poden detectar des de Benestar Social. A l’any 2009 detectaren 10 casos d’amuntegament, els mateixos que l’any anterior.

Per una altra banda s’ha fet una explotació de les dades disponibles del cadastre al SIG municipal creuades amb les dades del padró, de la que s'ha obtingut que a Valls hi ha uns 52 habitatges sobreocupats, aquesta xifra representa un 0’6% de l’habitatge principal al 2010.

De l'explotació de les dades disponibles del cadastre al SIG municipal i de les dades del padró s'han obtingut que a Valls hi ha uns 52 habitatges sobreocupats.

L'article 4 del Decret 55/2009 d'habitabilitat vigent estableix un estàndard mínim de superfície en els habitatges d'acord amb la taula següent:

El quadre següent s'ha elaborat a partir de la comprovació de les dades de tots aquells habitatges en els que segons el padró municipal l'ocupació és de 6 o més persones, i a partir d'aquí s'ha verificat el compliment de l'ocupació, persones/superfície útil d'habitatge, establert a l'article 4 del Decret 55/2009 d'habitabilitat a partir de les dades de superfície construïda segons el cadastre del SIG municipal.

25 En el càlcul han quedat excloses les residències i allotjaments col·lectius.


Del quadre anterior es pot observar que als Districtes 1, 2 i 3 és on es concentren el 63,46% dels habitatges sobreocupats i que al Districte 5è Secció 3 s'hi concentren el 13,46%, mentre que a la resta de Districtes i Seccions hi ha algun cas puntual.

Per tant, es conclou que la localització d'habitatges sobreocupats es concentra principalment a la zona de nucli antic de Valls on el parc d'habitatges existent és més antic.

4. LA DEMANDA I OFERTA D’HABITATGE

4.1. La demanda d’habitatge

La demanda d’habitatge ha estat més de 18 mesos aturada però a principis de 2010 s’han començat a trobar indicis d’una certa reactivació si més no en l’habitatge de lloguer i de lloguer amb opció de compra. Tot amb tot resulta difícil poder dir que s’hagi efectivament reactivat donat que es troben que hi ha cicles curts tant de demanda com de frenada d’aquesta; altrament dit, la demanda d’habitatge es va reactivar cap a l’estiu del 2009, a l’entorn de les festes de Nadal es va tornar a aturar i a principis de febrer de 2010 es va tornar a engegar i més o menys s’ha mantingut fins a juliol de 2010.

La demanda d’habitatge de lloguer amb opció de compra la forma sobretot les parelles joves que busquen el seu primer habitatge però que encara no poden accedir

LLISTAT DE SOBREOCUPACIÓ EN ELS HABITATGES DE VALLS

LOCALITZACIÓ QUNTITAT D'HABITAGES PER NÚM D'HABITANS 6 7 8 9 10 11 12 13 14 17 21 TOTAL

1001 3 2 2 3 102001 1 3 3 3 103001 4 4 1 1 1 1 1 134001 1 14002 1 14003 1 1 25001 1 15002 2 25003 2 3 1 1 76001 1 1 26002 06003 06004 1 16005 2 26006 0

13 9 9 6 4 3 4 1 1 1 1 52


directament a la compra; la poca demanda d’habitatge de compra que hi ha la forma la parella adulta que cerca la millora de l’habitatge, mentre que en la de lloguer la principal demanda és la de l’immigrant i la de joves que cerquen l’emancipació de la llar familiar.

Els joves intenten primer comprar l’habitatge però el preu màxim que poden pagar és d’entre 150.000 i 180.000€ però tant a causa del preu de l’habitatge com en alguns casos les dificultats per a obtenir el crèdit necessari els ha conduït a acceptar la modalitat de lloguer amb opció de compra. Respecte aquesta, al principi hi havia bastanta resistència ja que els terminis d’opció de compra eren força curts (d’un any en molts casos); amb el temps s’ha anat ampliant els terminis. S’han trobat amb casos de joves que venien amb diner en efectiu per a l’entrada però malgrat tot no era suficient per a poder obtenir el crèdit necessari per a pagar la resta.

Els immigrants, solen accedir bàsicament a habitatge de lloguer, solen ser molt bons complidors en els pagaments; abans de la crisi hi hagué immigrants que van comprar habitatge però des de fa un any i mig o dos són molts pocs que hi poden. En algun cas, els que van comprar abans ara es troben sense feina i que no el poden pagar; d’aquests, en algun cas han hagut de cedir l’habitatge al banc.

Destaquen així mateix que el casc antic encara està necessitat d’intervenció però que també s’han fet reformes d’habitatges que “estan molt bé” i acaben resultant cars tant si es posen a la venda com en lloguer; en certa manera, al casc antic de Valls es produeixen processos de gentrificació donant-se situacions de convivència de persones amb nivell de renda força diferent.

4.2. L’oferta d’habitatge

A una demanda que tot i mostrar símptomes de revifament no és gaire dinàmica se li contraposa una àmplia oferta d’habitatge, de venda i de lloguer, de segona ma i d’obra nova.


4.2.1. L’oferta de mercat

A banda d’entrevistes amb API, s’ha treballat amb una mostra de 203 habitatges (152 de compra−venda i 51 de lloguer26) elaborada a partir de la informació que proporcionen les pàgines web dels API que operen a Valls. Amb els primers s’ha pogut qualificar la demanda i l’oferta, les dificultats que en aquests moments es troben (hi ha hagut API que han hagut de reduir primer personal i després tancar l’oficina) i l’evolució del mercat. Amb les segones, s’ha pogut ajustar el tipus d’oferta i els preus de mercat.

Actualment hi ha molta oferta d’habitatge a Valls. Una de les principals diferències amb les que s’han trobat els agents de la propietat immobiliària és que en els moments de millor funcionament del mercat, havien de destinar comercials a la captació d’habitatge mentre que des de fa ben bé dos anys, l’oferta els bé; així mateix, abans podien demanar al client tracte d’exclusivitat mentre que actualment han d’acceptar compartir clients amb d’altres API així com la possibilitat que el venedor acabi fent la transacció pel seu compte i risc.

En relació l’oferta, destaquen que en aquests moments hi ha molta oferta de lloguer i que el lloguer amb opció de compra comença a ser una modalitat cada cop més emprada; l’oferta d’habitatge de venda segueix sent la més nombrosa però la que té menys sortida sobretot a causa de les dificultats d’accedir als crèdits hipotecaris.

Els preus de lloguer han baixat poc però han baixat: a principis de l’any 2010 el preu mig de lloguer oscil·lava entre els 500 i 600€, a juliol del mateix any ha baixat entre els 450 i 550€. Així mateix es lloguen ràpid.

Els preus de venda també han baixat una mica però no excessivament donat que en general són pocs els que es veuen forçats a vendre l’habitatge, a causa sobretot que el principal gruix de l’oferta d’habitatge de venda queda constituït per persones que el que intentaven era millorar l’habitatge de residència principal. D’altra banda, aquells que s’han trobat que amb l’habitatge principal finançaven el secundari en la mesura que els ha estat possible, han traslladat la residència principal al secundari i el vell habitatge l’han posat en lloguer, podent així seguir finançant la hipoteca del segon habitatge.

26 La mostra final s’ajusta completament a les ofertes que s’han trobat en les diferents pàgines web, en les que s’anunciaven entre 128 i 146 habitatges de compra−venda, de 9 a 29 de lloguer i 4 de lloguer amb opció de compra i d’1 a 3 d’obra nova. La combinació de les diferents pàgines i el filtrat de casos repetits han permès ampliar la mostra d’habitatges en lloguer.


Altra qüestió són l’obra nova, que en alguns casos està costant vendre i obliga a fer ofertes de preu més ajustades respecte habitatges de les mateixes dimensions i de segona ma, alguns amb cambres de bany i cuines reformats; i les cases velles en que no s’ha fet cap reforma, amb uns preus de venda que oscil·len entre els 38.000€ i els 90.000€ (16 casos de la mostra, això és un 10’5%).

Aquesta oferta, tot i ser relativament poc nombrosa, rebaixa el preu mig de l’habitatge. El problema rau en que en fer la comparativa del preu/m² útil mig de mercat amb els preus màxims d’habitatge amb protecció oficial podrien distorsionar molt els resultats atès que en realitat són habitatges en deficient o mal estat de conservació i requereixen d’una forta inversió en rehabilitació. La superfície dels habitatges és un primer filtre (alguns d’aquests habitatges són antics casalots) però no suficient. Per aquesta raó, quan es compari el preu mig del m² útil de lliure mercat amb els d’HPO segons tipus, seran exclosos de la mostra.

Així mateix, s’ha fet distinció entre l’oferta de pisos, estudis, dúplex i apartaments de l’oferta de cases, xalets i masies ja que aquests darrers constitueixen un altre tipus de mercat i no poden ser comparables amb l’HPO.

Tal i com es pot veure en el quadre els preus mínims són realment baixos i la diferència amb els preus màxims és més que notable.

Preu de venda €/m² Pisos Mostra Mínim Màxim Mig Mínim Màxim Mig Fins 60 m² 25 49.000 240.000 168.521 816,67 4.000,00 2.186,861-80 m² 18 40.000 186.000 136.810 519,48 2.628,57 1.900,381-100 m² 35 98.000 245.000 175.542 1.180,72 2.500,00 1.916,8> 100 m² 37 66.700 400.000 213.219 509,16 3.030,30 1.597,0Total 115 167.036 1.862,2

Malgrat tot, el preu mig de l’habitatge tendeix més cap els preus màxims que els mínims: hi ha distorsió però no és exagerada.


0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

Fins 60 m² 61‐80 m² 81‐100 m² > 100 m²

Mínim Màxim Mig

La distribució de l’oferta respecte la superfície útil, és relativament similar entre els habitatges de fins 60 m² útils i a partir de 81 m² útils, sent la de més de 100 m² útils la més àmplia, mentre que pel grup de 61 a 80 m² útils, la mostra és més aviat baixa. Comparant-ho amb les dades de superfície útil (apartat 1.2.1 memòria) la mostra de l’oferta de mercat coincideix força bé amb el parc d’habitatges de Valls.

Respecte la rebaixa dels preus inicials de venda, només s’ha trobat en 16 casos (10’5% de la mostra) i oscil·la entre el -1% del preu inicial (1.000€) i el -47% (35.000€), tot i que el major nombre de casos es mou entre el 3% i 10%.

L’oferta de cases i xalets té plena coincidència amb la de pisos en relació els preus: els mínims molt baixos ja que hi ha oferta de cases en deficient o mal estat de conservació; preus mitjos més propers a la línia de tendència que marca els preus màxims que a la dels preus mínims i distribució segons superfície força semblant a la identificada en l’anàlisi del parc d’habitatges.

Preu de venda €/m²

Xalets, cases i masies Mostra Mínim Màxim Mig Mínim Màxim Mig Fins 100 m² 4 115.000 190.000 156.500 1.493,5 2.166,7 1.880,0101-150 m² 7 38.000 330.000 167.261 308,4 2.200,0 1.284,8151-200 m² 13 47.800 634.800 292.940 279,5 3.174,0 1.588,8> 200 m² 13 100.440 530.000 312.957 303,4 2.571,4 1.214,9Total 37 258.049 1.423,2

En el cas de les cases, no s’ha inclòs dins la mostra l’oferta d’una casa de 400 m² construïts en una finca de 8.000m² amb un preu de venda de 1.017.390€ ja que distorsionaria molt els resultats de la mostra. La diferència en la inclusió dels


habitatges de preu de venda tant baix i la no inclusió d’aquesta casa, rau en que en els primers hi ha bastants casos mentre que la segona és més excepcional.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

Fins 100 m² 101‐150 m² 151‐200 m² > 200 m²

Mínim Màxim Mig

En el cas de valls es considera rellevant el fet que l’oferta de l’habitatge de compra reflecteixi fidedignament la distribució d’aquests segons superfície ja que està parlant d’un mercat de l’habitatge força obert: no es venen estrictament els habitatges petits o els grans en funció d’una demanda esbiaixada cap un tipus concret d’habitatge sinó que es possibilita l’accés a diferents tipologies d’habitatge; altra qüestió és que actualment la demanda tingui grans dificultats per accedir a l’habitatge.

Finalment, en relació a l’oferta de lloguer, a Valls aquesta és àmplia en quant habitatge al mercat i també en relació als preus de lloguer.

D’entrada, el 25% de l’oferta del mercat és d’habitatge en lloguer, fet força inusual en el mercat català. Els habitatges amb preus inferiors als 400€ representen el 23’5% de la mostra i es corresponen bàsicament amb pisos molt petits o, en 1 cas, amb una casa de bones dimensions però en deficient estat de conservació.

El gruix de la mostra la constitueixen els habitatges amb un preu de lloguer comprès entre els 450 i 550 €/mes (41% de la mostra) i s’hi troben indistintament habitatges antics com habitatges de recent construcció predominant però aquests darrers. En els habitatges més antics, les dimensions són majors que en els habitatges de més recent construcció.


12

1021

8

fins 400€ 401‐449€ 450‐550€ > 550€

És entre aquests habitatges que es troba més la modalitat de lloguer amb opció de compra (8 dels 9 casos).

Els habitatges en lloguer de preu més elevat són majoritàriament pisos de poca antiguitat de superfícies a partir de 85 m² (només en 1 és de 65 m²) i només un es correspon amb un xalet, que també és el que té el preu de lloguer més elevat (1.200€/mes).

Finalment, Valls pertany a la zona geogràfica B de preu dels habitatges amb protecció oficial de preus màxims de venda. Comprant aquests amb el preu mig de l’habitatge de lliure mercat, trobem que els habitatges de preu concertat tindrien un preu gairebé igual al de lliure mercat i que el preu del concertat Catalunya és més elevat que el preu mig de lliure mercat.

€/m² útilsHabitatge amb protecció oficial de règim especial 1.478,10 0,6970Habitatge amb protecció oficial de règim general 1.576,64 0,7435Habitatge amb protecció oficial de preu concertat 2.183,04 1,0295Habitatge amb protecció oficial de preu concertat Catalunya 2.600,00 1,2261Habitatge lliure mercat (preu mig fins 90 m² útils)1 2.120,57 1,0000

Nota: de la mostra dels habitatge de venda de lliure mercat s’han suprimit els habitatges de preu igual o inferior als 90.000€ que es corresponen amb habitatges en deficient o mal estat de conservació ja que la seva reforma exigeix una forta inversió.


4.2.2. L’oferta d’habitatge de protecció oficial o d’iniciativa pública

Aquest subapartat ha estat elaborat a partir de quatre fonts d’informació força diferents. La primera és la que proporciona la pàgina web de l’IDESCAT en relació la producció d’habitatge, en règim lliure i protegit. La segona font prové de la pàgina web de l’INCASOL i d’aquesta s’obtenen les promocions per ells efectuades dels habitatges protegits. La tercera font, prové del DMAH i d’aquesta es coneix els habitatges als quals els ha estat concedit ajut al lloguer en el període 2005-2007. Finalment, la quarta queda fornida per la memòria d’activitats de PROVALLS, de l’Ajuntament de Valls i que gestiona la Borsa d’habitatge de Valls.

Les dades que l’IDESCAT27 disposa dels habitatges iniciats i acabats de protecció oficial de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge mostren com a Valls s’han acabat uns 180 habitatges de protecció oficial en els darrers 5 anys que representen el 74% del parc d’habitatges protegits de la comarca. L’any que se’n van acabar més va ser el 2001, amb més de 100, mentre que el 2004 no se’n va acabar cap.

Les dades del web de l’Institut Català del Sòl28 permeten saber que aquest organisme ha fet dues actuacions d’habitatges de protecció oficial, una al carrer de la Z, amb 18 habitatges acabats , 16 dels quals en règim de lloguer i 2 en règim de compra−venda i 52 al Fornàs, en règim de compra−venda. Aquest organisme ha construït doncs prop de 70 habitatges de protecció oficial tot i que de la informació del seu web no es pot deduir l’any d’acabament i per tant, no es pot afirmar que aquestes promocions formin part del quinquenni estudiat, això és 2001-06 però si que es pot afirmar que al menys s’hi ha construït 70 habitatges de protecció oficial.

Segons el Servei Territorial d’Habitatge de Tarragona, la promoció pública d’habitatges de protecció oficial són promogudes per l’Incasol i posteriorment gestionades per Adigsa.

27 Les dades elaborades per la Direcció General d'Habitatge (DGH) s'obtenen a partir de dos arxius administratius: d'una banda l'arxiu propi de la DGH que s'alimenta de les tramitacions d'habitatges de protecció oficial, bé sigui quan s'inicien les promocions (qualificacions provisionals), bé quan s'enllesteixen (qualificacions definitives) i de les tramitacions de les cèdules d'habitabilitat que, en el cas d'habitatges de nova construcció, són un indicador dels habitatges lliures acabats. Per obtenir la xifra d'habitatges acabats cal sumar els habitatges de les cèdules d'habitabilitat amb els de les qualificacions definitives de protecció oficial (font: pàgina web de l’IDESCAT).

28 En relació els habitatges protegits, l’INCASOL promou habitatges de lloguer per a joves, habitatges de lloguer per a gent gran, habitatges de lloguer en general i habitatges de compra−venda.


Segons Adigsa, la promoció pública d’habitatge, a Valls, durant el període 2007 a 2009 inclosos ha estat nul·la. Fins a la data de redacció d’aquest document tampoc hi ha cap promoció d’aquest tipus iniciada.

En el període 2007-2009 com a promoció privada si que hi ha una qualificació definitiva, donada el 8 de juny del 2007, de 10 habitatges de lloguer a 10 anys, a la cantonada formada pels C/Paborde, Raval de Farigola i Muralla de Sant Antoni (limítrof amb el Casc Antic).

Des de mitjans del 2005 l’Ajuntament de Valls i Provalls, formen part de la Xarxa de lloguer social creada pel DMAH i coordinada per Adigsa. Per tant, des de Provalls es gestiona la Borsa d’habitatge de Valls, i com tal gestors dels sol·licitants d’aquests ajuts tenim constància de la següent informació:

Any

Tipus ajut Concepte 2005 2006 2007 2008 2009 Total

Ajuts tramitats 9 22 61 106 149 347LLOGUER JUST Ajuts concedits (1) 7 17 56 69 99 248RBE (1) S. ajuts tramitats 114 50 164

Nota (1) La Renda Bàsica d’Emancipació (RBE) s’inicia al gener de 2008, i es una ajuda per a els joves a partir del 22 anys i fins que compleixen els 30 anys.

Font. Borsa d’habitatges de Valls. Memòria any 2009. PROVALLS

En relació la borsa d’habitatges de Valls, la memòria de l’any 2009 posa de relleu els següents fets:

“Com a dades significatives de l’any 2009 podem destacar: - Reducció de la quantitat de sol·licitants que busquen pisos en lloguer - Increment dels pisos llogats, un 11,5% respecte a l’any 2008. S’ha passat de 26

pisos en el 2008 als 29 en el 2009. - Preu mitjà dels pisos llogats, 409 €/mes. Representa una lleugera rebaixa en el

preu mitja respecte a l’any anterior, equivalent a un 2,4% respecte al 2008 - També s’ha rebaixat el preu per m² llogat. Durant el 2009 ha estat de 5,47

€/m², com a mitjana, el que representa un 8,68% menys que el 2008 - En canvi, els pisos llogats son d’una superfície més gran, de 78 m², com a

mitjana. - Cal destacar el canvi del tipus de llogater, analitzat des de el punt de vista de

l’edat. Hem tingut un increment constant dels llogaters menors de 35 anys des de l’inici de la nostra activitat i en contrapartida els majors, a partir del pic, de l’any 2007 s’han anat reduït. L’any 2008, van fer 26 contractes de lloguer, 13 per a joves i 13 per a majors de 35 anys. Durant el 2009, els de joves han estat 18 i en canvi per a majors s’han reduït a 11.

- Pel que respecta al propietaris atesos, aquest han representat la mateixa quantitat que l’any anterior.


- Pel que respecta a les sol·licituds d’ajudes per a pagar el lloguer, lloguer Just de la Generalitat, aquestes han passat de 106 del 2008 a les 149 del 2009, un increment del 41%.

Cal destacar, que segons la normativa de la convocatori de l’any 2009, s’han atès les sol·licituds que en la convocatòria anterior del 2008 havien estat denegades per falta de pressupost. Com que encara no s’ha acabat el procés de l’última convocatòria i veient l’import econòmic de les aprovades provisionalment, que s’ha incrementat en un 84%, preveiem que no més seran ateses de forma favorable el 67% de les sol·licituds.

- Pel que respecta a les sol·licituds d’ajudes per a joves, RBE, en canvi s’han reduït respecte al 2008, any d’inici de la convocatòria. En el 2009 s’han presentat 50 sol·licituds, un 44 % de les presentades al 2008. Les sol·licituds per a rehabilitar pisos han estat similars a l’any anterior, 10 en el 2009 i 9 en el 2008.

- També cal destacar la consolidació en la tendència, a la baixa, en la demanda de pisos per part dels immigrants. Per primera vegada, durant el 2009, els demandants de l’estat espanyol els han superat, ja que han representat el 58% dels nostres sol·licitants.

- També, per a primera vegada hem notat un increment dels pisos llogats en el Casc Antic de Valls i rodalies (Muralles, Portal Nou,...), ja que han significat el major percentatge dels pisos llogats, un 35%.

- Creiem que l’increment dels sol·licitants de pisos per joves va en línia, amb les unitats de convivència que els sol·liciten, ja que el 75% del total estan repartides, pràcticament al 25% cadascuna per unitats d’1, 2 i 3 membres.

- Pel que respecta al preu de lloguer que busquen els demandants de pis de lloguer, aquest es continua mantenint en la seva gran majoria per sota dels 400 €/mes, ja que en aquesta franja es troben el 78% dels demandants del 2009 i el 79% des de l’inici de la nostra activitat, en l’any 2005.”

Memòria any 2009, PROVALLS

El preus màxims de venda dels habitatges amb protecció oficial estan recollits en l’article 9 del Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l’habitatge del 2009-2012. Valls està dins de la zona B.

També cal destacar les ajudes a propietaris per a rehabilitar pisos que es posin en lloguer des de la Borsa d’habitatge de Valls, que han estat els següents:

Any

Concepte 2005 2006 2007 2008 2009 Total

Ajuts tramitats 0 8 31 8 10 57

Font: PROVALLS


5. L’ACCÉS A L’HABITATGE. LA DEMANDA EXCLOSA

En l’apartat 2.5 s’indica que la segona problemàtica més important detectada des dels serveis socials és l’exclusió econòmica i que aquesta és creixent. En dit apartat ja se’n fa una breu caracterització. En el present s’identifica específicament els diferents col·lectius necessitats d’habitatge assequible.

Caracteritza el col·lectiu el fet d’estar format sobretot per parelles joves i adultes (recordem que en xifres absolutes el creixement de la població es produeix en aquests grups d’edat –de 30 anys a 54 anys-) que l’adquisició de l’habitatge suposava una millora de l’habitatge anterior, sent més significativa la millora en el moment que es començava a tenir fills.

1. La pròpia població jove en edat d’emancipar-se, que no pot accedir a l’habitatge per l’elevat preu d’aquest i es veu forçada a buscar alternatives fora del municipi. No és el primer grup de demanda exclosa però si el segon. La seva problemàtica és força específica atès que en molts casos aquesta és una situació transitòria. Les parelles joves amb fills petits queden excloses d’aquest grup i formen part d’un grup propi ja que les seves necessitats d’habitatge assequible són diferents dels de l’emancipació.

2. Les parelles joves amb fills petits que tenen seriosos problemes amb els costos de l’habitatge i la despesa familiar i que van creixent numèricament. D’entrada, aquest col·lectiu sol sol·licitar ajuts de menjador d’escola, bolquers i inclús ajuts als pagaments de les llars d’infants; amb el temps pot incidir també en l’habitatge ja sigui perquè tenen dificultats per pagar els lloguers o les quotes hipotecàries, ja sigui perquè tenen dificultats per pagar els serveis (aigua, llum, etc.). Cal dir que aquestes llars queden incloses en el grup designat amb l’entrada de “llar amb nivell d’ingrés exclòs del mercat” donat que no es té dades concretes sobre els seu nombre ja que la informació disponible queda referit al grup més genèric.

3. Les llars monoparentals, numèricament i percentualment força petit en relació als altres grups però amb serioses dificultats en el pagament del lloguer de l’habitatge o dels serveis. Cal dir que aquestes llars queden incloses en el grup designat amb l’entrada de “llar amb nivell d’ingrés exclòs del mercat” donat que Valls el seu percentatge és dels més baixos.

4. Les llars formades per adults, amb fills o sense, que han vist com la seva situació econòmica empitjorava amb la pèrdua de la feina i atrapats en unes hipoteques a les que els comença a ser difícil respondre. Per regla general aquest


col·lectiu està format per persones que han adquirit l’habitatge com a millora de l’anterior. A Valls aquest grup representa el principal col·lectiu amb necessitat d’habitatge assequible.

5. Les persones de 70 i més anys, les quals tenen sobretot dificultats en el manteniment de l’habitatge, molt especialment en el pagament dels serveis.

6. La població en situació o risc d’exclusió social, que tot i tenir un molt baix pes en relació el municipi, puntualment es pot trobar necessitada d’habitatge específic.

En relació la població d’origen estranger, que tot i tenir un menor percentatge presenta una evolució creixent, no queda identificada com a col·lectiu específic sinó que s’inclouen a les problemàtiques específiques en relació a l’habitatge (bàsicament dins els grups de joves i famílies amb problemes econòmics) donat que el tractament com a grup específic pot acabar per conduir a la discriminació per motius racials o culturals.

En la quantificació de la demanda exclosa de l’habitatge, els col·lectius de llars monoparentals i llars joves han estat agrupades sota l’epígraf de llars amb nivell d’ingressos exclosos del mercat donat que el primer representa un col·lectiu poc nombrós no s’identifica com la principal problemàtica al municipi amb el que la seva exclusió pot ser recollida a través de l’exclusió econòmica i del segon no es disposa d’una diferenciació en relació les adultes.

5.1. Estimació de la demanda d’habitatge social

En el PLH es detectà unes necessitats d’habitatge assequible social a l’entorn del 21% de les quals havien estat cobertes prop del 9%. D’altra banda, les llars en situació o risc d’exclusió social estimades es situen a l’entorn d’un 9%29 del municipi.

Tot amb tot, en vista la informació de la diagnosi del PLH, es considera que la reserva d’un 20% + 10% del nou sostre residencial per habitatge amb algun règim de protecció oficial, pot resultar suficient; encara més si es té en consideració que a Valls es va crear l’Empresa Local d’habitatge PROVALLS, la qual entre d’altres activitats, ajuda a promoure el lloguer d’habitatge de titularitat privada a preus assequibles.

29 Inclou problemes directes amb l’habitatge (per manca o habitatge deficient) i situacions de maltractament familiar i també problemes econòmics que deriven en la necessitat d’habitatge assequible (risc de desnonament creixent, per exemple).

142_avanç social valls

Documents