100 poemes

L’ Escola llibertat de Badalona volem dedicar aquests 100

Poemes de la Joana Raspall que hem escrit i decorat per

desitjar-liMOLTES FELICITATS!

Joana Raspall

L´ UNIC ESTEL

Veig entre núvolsUn sol estel,l´ únic que brilla;Esclat rebelCant d´ alegriadintre la nit.

Quin dolç missatgeEl cel m'ha escrit!

Manel i Rayn 2n Joana Raspall

Veig que encara no ha floritLa poncella mig badada.El roser sembla adormit.Potser no ha vingut la fada amb la vareta d’argentQue transfigura les coses...Potser no ha passat el ventque sap despertat les roses...

JOANA RASPALL

MARWA I GISELA 5E

Potser no ha cantat ,de nit,El rossinyol , ni l’alosa de matí, quan ha sortitL’aurora color rosa ...Potser el cel no l’ha ruixatAmb gotellim de rosada...Haurem de tornar demà A veure si està llevada.

LA PILOTASoc la pilota I estic cansadade ser xutadaa tort i a dreti encara gracia si no se`m xutaamb bamba bruta,i el camp és net!L`únic que em tocaI amb simpatiaM’acaricia,És el porter.Per menys d’un ralEm desinflaria!Per ell evito Fer un mal paper.

Raúl i Lei 3r

Juana Raspall

GEOMETRIA I

SOTA UNA RODA RODONA POSEU-HI UN QUADRET QUADRATI AL DAMUNT , PER ACABAR-HO,UN TRIANGLE TRIANGULAR. QUATRE RECTESRECTILÍNIES I PODRAN FER DE PEUS I MANS.SI MARQUEU NAS , ULLS I BOCA AMB L’ ARCADADE QUATRE ARCS DEURES QUIN NINOT RESULTAMÉS EIXERIT I TREMPAT

Mohamed-Izan 3r

Joana Raspall

ELS BESAVIS

Els besavis no tenien tren elèctric ni avió, bicicleta ni escalèxtric,Game boy ni televisió;tot al més, bitlles de fusta o algun cavall de cartró...

Juana Raspall

Alba.C 3r

INVITACIÓ

HE TROBAT UNS QUANTS MOTSAL MÓN DE LA POESIA,NO VULL QUEDAR-ME’LS TOTS !SI T’AGRADA LLEGIR ET FARAN COMPANYIA,ENS ELS PODEM PARTIR.

AARÓN CONSERNAU 5e

JOANA RASPALL

Xim-xim

Cau la pluja, fina, fina,Com si el cel no s’atrevísa mullar la rosa blancaQue és tot just a mig obrir.I la rosa li diu: -Gràcies,Dolça plugeta d’abril!La neu de l’hivern m’espanta;Amb tu , fa de bon florir.

Andrea 3rJoana Raspall

LA RATETALa rateta té uns bigotisLlargs i fins com una sedaI li agrada presumir;Porta un llacet a la cuaI vol que se n’enamoriEl seu amic ratolí.

Però ell, sense fixar-seSi el llaç és rosa o blau,S’ha menjat tot el formatgeQue ella guardava al seu cau.

AYA I MANEL 4a

JOANA RASPALL

EL CLAVELL DORMIA

PROP LLESSAMI

TOTS DOS PERFUMAVEN

L’ AIRE DEL JARDí.

VA PSSAR LA GARASA

I ELS VA ESCRIDASSAR

AMB VEU ESQUEIXADA.

-AU, A TREBALLAR

LLEVEU- VOS FEU FEINA,

QUE EL SOL ES BEN ALT

ELLS dos no es van moure.

Per fer olor, no cal.

ABRAR ALI MARYAM 2N

EL JARDI

Si la mimosa em donésuna branqueta florida, i perfum,al llessamí,i un cel d’ulls,la margarida...me ‘n faria un món tan dolç que cap altre no en voldria:sense punxes,tot vellut,tot aroma i alegria,sense cap color violentni flors de figura altiva.

ANDREA I MALAK 2N

UN DOLÇ MON

Ja fa més de cent que el follet no ha sortit del llindar de la cova, i vol veure si el bosc és florit i els ocells han posat ploma nova.

Tot és fosc; llums estranys van i vénen ran del bosc per camins tots pelats;són els ulls d’unes bèsties feroces que s’empaiten fent roncs ofegats.

No s’ho pot creure!La llum del dia el malefici li ha revelat: en la carcassa de cada monstre hi veu un home empresonat. Quin càstig purga, la raça humana, que brama amb fúria, sense consol i s’arrossega de panxa a terra sota una closca, com el cargol?

(Oi que ho heu endevinat? Aquell follet no ho sabia: l’home s’ha motoritzat!)

Que ha vist el follet

Joana Raspall

Jordi i Mateo 5E

PER la vinya i el sembrat pim, pam, pum!, el caçadorAmb l’ espatllat vol matar perdiu i guatllaI tot allo’ voladorQue pugui ser ben cuinat Però el gallet se li encallaI la cacera li fallaElis!, elis! Quin fracàs!D’ aquests talls no en tastaràs!Adrian i Arpita. 2N

ELIS!,ELIS

BOMBOLLESVine a fer

bombolles,Que tinc un tassó

Ple d’aigua i sabó.Mira com voleien

I brillen el solTot fent tornassol!

Si la més bonicaProbes d’agafar,

Se’t fon a la mà...I et quedes en

dubte de si l’as bufat

O ho has somniat!

ADRIÀ I MARTA. 2N

ELS AMICSHi ha qui es riu d’en Pere perquè és curt de cames;Corre menys que els altresQuan juga a futbol,però te la traçade robar pilotai amb forta xutadatot sovint fa gol

Els companys l’estimenPerquè és molt simpàticmés que en Pep, que marcaamb gestos bonics,i presum d’atletalluint la figuraI fent el fatxendaDavant dels amics.No li valen camesBen llargues i dretes,Que la simpatiaNo es guanya pel jocÉs d’aquelles cosesRares que no es comprenenNi es venen enlloc

Joana raspall

Berta i Lin wei 5E

EL RATOLIDins el cau del ratolíHi ha trossets de pa amb formatge;Són per ell i no per mi.El seu cau és tan petitQue jo mai no puc entrar-hi;només puc posar-hi el dit,però de seguida el trec,que no es pensi que és salsitxai el mossegui i faci “nyec!”

Josep Ana

Joana Raspall

NevadaAi ,quin fred!, quin fred!

La neu tapa els arbresPerquè no tremolin.Els ocells s’amaguen

Al clot de la pallaQue tenen al niu.

El vent bufa els núvolsI el sol es desvetlla,

Veu la terra blancaTan bella, i somriu.Ona y lucia 2N

El pallaso

Tot pintat de cara,Pelut com un os,amb pantalons amplesDe color confós,El pallasso salta,Corre i s´ entrebanca

Amb els sabatots.

Amb crits i ganyotes,Fent veure que plora,Ens porta rialles.

Zaida i Samara3R

Joana Raspall

FESTA MAJ R A P B E Ding, dong, sona la campana...L’altra li respon: ning-nang... A l’envelat, tiro-liro!A la fira, tu-ru-rut!Fent bum-bum i nyigo-nyigoEls músics han curregut;Uns van a peu, trico-trico,O en carro, banzim-banzam. El que fa txing-txing,dormia I es vesteix patim-patam.

Sonen valsos, tzigo-tzigo...Les faldilles fan fru-fru...Tot fent xiu-xiu, les veïnes,Nyic i nyec, ja s’esvalotenI agafen set: fan glu-glu...

És l’estiu, mosquits ziu-ziu...Xim-xim... Cauen quatre gotesFins que el carrrer fa xip-xap.Ai!, la festa, gori-gori,Amb tot l’envelat mullat!Tothom xop: a fer nyam-nyam, que l’arròs ja fa xup-xup...Al temps li farem pam-pam!

Adri Vela i Krystel5E

Joana Raspall

DANSA DE NÚVOLSNo entendré mai perquè els núvols no cantenquan, tot lliurant-se a caprici del vent,S’ esfilagarsen com un vel de gasa en giragonses suaus d’un vals lent.

Sento el silenci com l’indesxifrableCompàs de pauses entre violins...No entendré mai per què els núvols amaguen Les melodies que els bateguen dins .

Paula i Vero3ra

Joana Raspall

Tot just caigut del niul’he vist i l’he agafat.

L’he sentit tremolar,Adelerat de viure.L’hauria retingut

com un somni estimat...però li he obert la mà,.

Ha nascut per ser lliure.

-Amic, sigues valent, li dic: -viu, vola, vés!

Amb esforç ha volat.Ja no el veuré mai més.

Natalia y Lucia y Nagore2N

L´

OCELLET

L’ ESTANYQuan els ocells per beure besen l`aigua

L’estany es torba pres d’emoció.El cel s’hi emmiralla ,amb,sorpresa,

Es veu desfigurant pel tremolor.Saul I Manuel

2nA

IDIL·LILa rosa m’ha ditQue està enamorada,I te´ sobre els pètals,Com si fos rosada,Tristes llagrimetesdel cor afligit.

L'ocell ho ha sentit:-Ai, rosa estimada!,Em beuré les tevesLlàgrimes rosada,I així el teu amorem floriá al pit.- Joana Raspall

Soukaina i

Ripandip

Com una alba amb cant de gall-deixondiment i frisança,

violins,menta, cristall,-Ha arribat el primer fred.

Ve vestit de sol d’ octubre,Fulla trèmola i blau net.

TARDOR

Sara i Salma

BOLETS… O CARBASSES

-Noieta eixeridaque baixes del boscSaltant reguerons,Què duus ,al cistell?-He collit bolets;Una bona pila!Llores,rovellonsi algun pinetell-Quina traça hi tens!No te’ls vols pas vendre?Pensa que podria

pagar-te’ls bé...-Tu, per què no en busques?-No en sé.-N’has d'aprendre.-Si vols ensenyar-me'n...demà tornaré...

Per tota contesta,Mitja rialletaLa noia li fa,Carretera enllà.

CRISTIAN I RICARDO 5E

JOANA RASPALL

-A mi m’han sucat amb oli I un bon pessiguet de sal.-A mi, també; però amb sucre.-A mi, m’unten de mantega;Sal o sucre, tant se val!-A meu damunt, un tomàquetben madur m’ha refregat I, ben amanida, sóc la reina del pa sucat!-Ep!, i jo ?Puc fer de postres,xopa de mistela o vi,que, si no és dolç, afegeixen un bon tou de sucre fi.

-Per menjar la melmelada,jo mateixa faig del plat!-Doncs jo puc fer d’entremesossi amb ou m’han arrebossat.-A moltes ens han cobert d’unespastes enganxoses que tenen uns noms estranys i són força saboroses.-Amb ou i llet ensucrada en oli fi m’han fregit i sóc, amb un nom de santa, el llamí més exquisit.-I tu, que fas tan eixuta que ni amanidani untada no et poden clavar les dents?-Faig sopes de farigola ben fines i perfumades,I els avis estan contents.

PAU I LANAU 5È (JOANA RASPALL)

COMPETÈNCIA

Sobre l’antiga taula,Tot buit i mal tapat,El tinter del besaviContra el “boli” ha cridat:-Si t’arreplego “boli”,No et queixeràs del pes!Pagaràs fet a m’has miquesLa feina que m’has pres!-No siguis rondaire;A tu t’estan guardant,I a mi, quan ja no ragi,Al cove em llençaran.

Andrea i Aida 5È Joana Raspall

EL GEGANT ESTUDIÓSUn gegant que torna al mónPretén cursar una carreraI es compra un ordinador.Voldria, tan sí com no,Sortir-se’n a la primera.No veu que les tecles sónMés petits que els seus dits,I el teclat és tan espèsQue les lletres dels escritsLi surten de tres en tres.

En no veure-hi cap paraulaQue tingui significat,Rabiós, a estavellatL’ordinador i la taula.-Quin invent tan poca-solta!És ben boja, aquesta gent!-Crida;fa la mitja voltaI se’n va com un mal vent.

Antonio i

Adrià.G 5È

(Joana Raspall)

Les flors del saüquerSón dolços prats de nataDamunt d’una gran taulaParada amb vellut verd.

Formigues i cargolsS’enfilen per la soca;Per l’aire, les abellesHi arribaran primer.

Tot l’arbre, obert de braços,Espera la visita

Que cada matinadaLi fan els convidats.No cal que regategin

Els prats de menja blanca;Al cor de cada branca

N’hi ha molts de preparats...

EL SAÜQUER VICTOR I ADRIÀ AGUILAR 5È

Joana Raspall

LA PARAULA BONICAAl cor, cada primaveraHi floreixen les paraulesQue amb més amor s´ han guardat,I ella vol ser la primeraDe florir, com una rosa,En un llavi enamorat.

JOANA RASPALL

Rocio 3rb

VORA LA MARVine!, anem a vora la mara l’horabaixa,quan ja dormen els llagutssobre la platjai el pescaire ha recollitla humida xarxa.Les gavines, un instantforagitades,tornaran a dibuixar tota la calai faran el darrer jocde xiscle i ala.l’aigua esdevindrà com d’or i desprès blava,i el salobre ens pintarà la pell salada.

Joana Raspall

Paula i Sol 5A

GEOMETRIA

SI ORDENEU BÉ DEU TRIANGLES, AVIAT HO TINDREU ENTÉS:SOBRE LA PÀGINA BLANCA US HI SORTIRÀ UN XINÈSLAURA AIRA RIBO 2N

LA GRANOTA

La granota saltaI amb aire sorrutLi respon: -Enveja'm!Pitjor tu, que ets mut!

El peixet vermellDiu a la granota:

- M´atipa el teu cantD´una sola nota!

Joana Raspall

AMELIA 3R

Ha arribat el carnestoltesI el febrer s´ha disfressat.S´ha posat una carotaDe marçot esvalotat;S´ha guarnit amb vel de pluja,-com si fos el maig mateix-I amb una faldilla llargaFeta de tarda que creix.Malgrat la seva dissfresa,no podrà enganyar la gentSi no s´afegeix dos dies.

AI,FEBER,QUE ETS INNOCENT!

CARNESTOLTES

Kilian 4B

Vull un balcó sobre el mar Per veure passar les barquesAmb veles de tots colors Tenses pel vent.Vull un balcó sobre el campPer veure florir les branques I aspirar- ne les olorsa hora ponent.Vull un balcó sobre el corsPer destriar les mentidesI guardar les veritatsCom a tresors.

El balcóJoana raspall

Carles i jashan 3R

El cargol

Amb tres gotetes de pluja enganyaré el cargol Perquè surti tregui banya encara que faci sol.Quan veurà la terra eixutaEs quedarà tot paratI per més que miri enlaireNo sabrà qui l ´ha mullat.

-Soc jo , cargol ¡ no t’enfadis, No tinc mala intenció ;Sols vull veure ‘t, que m’agrades,Tan polit i tan rodó !

Joana Raspall

Nuria y Carla 3rb

ELS CASTELLERS Torre de muscles,Castell de cors !Amunt,els homesI el seu esforç!Si cau la torre,La remuntem.Visca el coratged'un poble ferm

Samuel i Rubén 3R

JOANA RASPALL

Silenci

SILENCI! PSSST!CAMINA DE PUNTETES EL JARDí S’ HA ADORMIT NO LI TRENQUI EL SON.ESTA SOMIANT FLORS.DEMA SERAN OBERTES IEN PODREM COLLIR UN POM.

SOUHAILARIPANDIP 3R

Joana Raspall

Les sargantanes

Arran del camí ,dues sargantanesel sol comparteixencom bones germanes.

Els surt un serpent verd com les olives,amb ulls de qui potmenjar-se-les vives.-És meu,aquest lloc!orgullós els crida.

Elles fugen llunyper salvar la vida.

I mentre el serpentxiulat les provocava,l´ aixafa un tractorcom qui fa una coca.

NataliaY Andrea

4B

LA PAPALLONASi ve una papallonaJo no l’agafaré;Que voli, que voli!Al cel hi està més bé.

Les flors, com cada dia,Voldran fer-li un petó;Que hi vagi, que hi vagi,Que l’ompliran d’olor!

Shakira Tania

4TA

EL RELL TGEEl rellotge corre, correI no es mou del mateix lloc.Una busca va de pressa,l’altre gira poc a poc.La llarga diu a la curta:-Au!, que no me atraparàs!

La petita no s’immutaI va seguint el seu pas;que tant si plora com no,que tant si riu com si plora,Ella sap que arribaranJust a la mateixa hora!

SANTY I OZIEL 4BJoana Raspall

LES OQUES

-TARARÍ,TARARÍ!TOC DE CORNETÍ.LES OQUES ES LLEVENI MARQUEN EL PAS,TRIS,TRAS ,PATOSES,FEIXUGUES,DE DUES EN DUES,AMB EL COLL ALÇATSOBRE LES PITRERESI EL BEC MIG BADAT...SÓN UN REGIMENTD'OQUES BALADRERESQUE ES POSA A CANTAR:-QUA , QUA !I EL GALL , CORNETÍQUE HA FET ‘’ TATARÍ ’’,LES MIRA COM PASSENI ES TORNA A ADORMIR.

LINNA 3R

JOANA RASPALL

EL CONILLETUn conillet s’ ha escapatI no sap tornar al seu cau;Mira avall,i tot és verd;Mira amunt ,i tot és blauVa cap aquí,cap allá,Endarrera i endavant...No s’hauria cregut maiQue la terra fos tan gran!Sort que té un ocell amicQue al seu cau l´ha acompanyat.Ai ,si l´hagués vist el llop!Se´l podia haver menjat!

NADIAsergi

nerea

Joana raspall

EL SÍ I EL NO

Quatre lletres enfadadesFugen de l´ ordinador,

Són les dues de dir ``si´´

I les dues de dir ``no´´.

Ara, tot ho escriu ambigúsense negar ni afirmar,

Tot i quedar a mitges tintes, no s’ hi posa res en clar.

Potser hi ha gent que escriu, amb aquell ordinador ... arreu llegim moltes coseson no es diu ni ``si´´ ni``no´´.

Juan i Yeray 3rB JUANA RASPALL

L’aneguet es passejava poc a poquet.Al votant del bassiol Prop d’allà,Un pollet que se’l miravaL’aneguet ,Molt content en veure l’aigua S’hi va acostar decidit I, xip-xap!, a l’aigua va!El pollet, esfereït,Amb quin esglai que piulava!-Ai!, que aquest s’ ofegarà!-Pobre pollet , ignoravaQue els ànecs saben nedar.

El Pollet i l’Aneguet(Joana Raspall)

Mais 4T

ELS LLIBRESARRENGLARATSEN ELS PRESTATGESSEMBLEN SOLDATS O personatges tots enrampats.Si en prens algunVeurás que sónuna altra cosa.Dintre la máSeran un mónQue es badaráCom una rosa CASSANDRA

3RJoana Raspall

PrivilegisAl galliner de la granja lS’ha armat revolució ;Tot l’aviram s’ escridassa Tots creuen tenir raó.A l’oca, tan gansonera,L’han fet reina d’un joc!-i no al paó, ni al gall dindi,ni al gall, ni al colom,tampoc.Què tenia de bo, l’oca,Perquè se la distingísDestinant-li per reialmeL’altre cara del parxís?Qui ho sàpiga,que contestiI a la granja posi pau!Diu el porc que “ el beneficiSovint s’atorga a caprici “I que“ la sort cau on cau!” .

(Joana Raspall)

Iván R i Erik 4B

Joana Raspall

La neuLa neu cruix com la rialla,

sota el peu enjogassat I feliç de la quitxalla

que cap pena no a tastat.La neu cruix com un gemec,sota el peu de l’home trist

Que té al front marcat amb sécde dolor,pel mal que ha vist.

No és capriciosa, la neu,si gemega i riu a l’hora;

és que té el pes, d'Amunt seu,d’algú que riu o que plora.

EstherY

Nora4B

LA REL( Joana Raspall)

La rel de l’arbre no sap que jo li estimo les branques perquè fan ombra a l’estiu, i l'hivern, al foc escalfen ; perquè puc collir-hi florsI quan té fruita,menjar-ne.I no li prenc res de franc!que quan esta assedegadai els núvols passen de llarg,sóc l’amic que li dóna aigua.

Gerard Hr

IVAN F. 4TB

EL LLIBRECada llibre té un secretdisfressat de blanc i negre;tot allò que et diu a tuUn altre no ho pot entendre;Sent el tacte dels teus ditsi creu que l’acariciesi que el batec del teu polsvol dir que, llegint , l’ estimes.Tot allò que te donarà,Que no ocupa lloc ,ni pesa,t’ abrigarà contra fredd ‘ ignorància i de tristesa.Amb els llibres per amicsNo et faltarà companyia.Cada pàgina pot serUn estel que et fa de guia.

Fàtima Ana 4B

La bicicletaJo tinc una ”bici”Pintada de nou. Quan vull s’està quietaI quan vull es mou.

Avui no vol córrer I no sé per què;l’he greixada amb olid’un setrill sencer!Amb draps de camussaTota l’he eixugat,I ja un cop polidaAixí ha rondinat:M’ha dit: - Estic prima;No em tractes prou bé´.-Mira quines rodesté aquella d’allà!-parles de una moto!No ets pots comparar!

Matias y Abdellah 4B

Joana Raspall

La notaDeixo el pentagrama ;Fujo de la solfaSóc la nota blancaViva i tafaneraQue ja m’he cansatDe ser presoneraAquest carnaval Em disfressaré Pintant –me de roigI a la primaveraJa veureu quin goig!Tothom em prendrà Per una cirera!

Maria 4T

Joana Raspall

El cuquet i l’aranya-Per què vas sempre nuet,Cuquet ?-deia l`aranya mentre filava -.Vols que et faci un bon vestit?Tota la nit , Si tu vols, puc treballar

-No et donis tanta fatiga,Amiga-l’eixerit va contestar -.Puc presumir de pell finaI ja m’agrada de viure nu,que no vull veure’mPres a la xara de teranyina Com el insectes que caces tu!

Joana Raspall

Kevin i Haytam

-Conillet, on vas amb sabates blanques?Anit ha plogut;les embrutaràs.

-Vull anar mudat;al bosc hi fan festa;Lletsons i argelaguesm’hi han convidat

-Conillet mentider!Hi vas per menjar- te’ls.Confessa que portes mala intenció.

-Sigui bona o mala,deu ser la mateixa que amb sabates rossesporta el caçador.

NATALIA.A I CLAUDIA 4A

INTENCIONSJOANA RASPALL

LES CIRERETESLes cireretes ja pengen de l’arbreCom fanalets d’una festa major;Enlluernats,els ocells hi fan via,Enamorats d’aquell món de color.

Prou que coneixen la dolçor tancadaDins de la bola vermella i lluent!Cada any hi vénen a la primaverai els aculls, l’arbre, generosament.

Joana Raspall

MIREIA I PAULA 4B

On es el solAvui no ha sortit.S’ha quedat a l’altra banda?S’ha adormit al fons del mar?Ha baixat en alguna cràter Perquè el foc se li ha apagat?

Els gira-sols tots floritsNo saben cap on girar-se;Les òlibes i els mussols,cansats d’una nit tan llargaDesitgen que sigui l’horaDe poder aturar el seu vol.

Marcel i Joel 5È(Joana Raspall)

El gall està neguitósPerquè vol donar l’alertaAmb el toc de cornetíQue tot el corral desperta.

On és el sol?Qui contesta?Qui ens traurà d’aquest neguit?Només ens respon un núvol:-El sol s’ha quedat amb mi;De llamps i trons i ventades;Ben rentat amb pluja novaDemà tornarà a sortir.-

L ‘ORENETAHa passat una oreneta D on venia cap on vaM ha semblat una sagetaQue als nuvols es vol clavarEl sol fa la rialleta;Sap que no els foradarà.

Jara 3B

Joana Raspall

EL PEIX I L’ORENETA

El peix voldria volar cal amunt, com l’oreneta:

-Veig el cel tan gran i clar que la mar em sembla estreta.

-Tens l’aigua ben transparent...

-Més ho és l’aire que respires. Jo no veig el sol ixentI tu cada dia el mires.

-tu veus nacres irisats,Coralls i perles polides.Som en dos mons separats;són diferents nostres vides.

-Tu tens l’ala lliure i neta.

-Tu, l’escata de colors;peix, no siguis envejós!

-M’agrades tant, oreneta!

-Dons si treus cada matí el capet fora de l’ona,ens mirarem una estona.També m’agrades a mi!

Natalia.R I Yasmin 4T

Joana Raspall

LA PERLA

Voldria ser una perla al fons de l’aigua feta de nacre i salabror de mar,Irisada, com un esquitx de llunacaigut dins de la petxina per atzar.Potser un pescador amb pell de bronze,forçut de braços i nedant lleuger,en veure’m resplendir s’acostariai jo... el deixaria que em prengués.

Després,ell em vendria:la filladano passaria un hivern tan fred....I una noia gentil potser em tindriaPer la més bella del seu collaret. Joana

Raspall

Eric i David

4A

La granota i el gripauUn raget de llunaHa esquitxat la terraI han nascut a l’herbaLes cuques de llum.S’han quedat quietes,arrengleradetes,Talment com llanternesDel camí nocturn.

Fent xipoll a l’aiguaSurt una granotaVestida de FestaPer anar a sarau.Ja sap qui l’espera:D’entre les lluernesSona a sotragadesEl rauc del gripau

És un gripau jove;Ningú no l’estimaPerquè té pell foscaI el cant esquerdat.Però la granotaSe li ha fet amiga;I sempre que surtenBen bé que han ballat!

JOANA RASPALL

JEAN-POL I MARIO 4B

FEBRERDóna’m la mà i amb peu lleuger fem via.Arribarem fins a l’arc de Sant martí,I agafarem colors per disfressar-nosde flor,com les que creixen al jardí.

Ens voltaran ocells i papallonescoronant d’alegria el nostre front.La gent ens mirarà meravelladaTot preguntant-se: - Aquestes dos, qui són?

(JOANA RASPALL)

Simran 4A

BOMBOLLESVine a fer bombolles,Que tinc un tassóPle d’ aigua i sabó

Mira com voleien I brillen al solTot fent tornassol!

Si la més bonicaproves d’ agafar,Se ‘t fon a la mà...

I et quedes en dubteDe si l’has bufatO ho has somniat!

Rebeca i Núria 4B

JOANA RASPALL

EL TALPEL TALP ÉS UN ENSOPIT;SEMPRE VOL VIURE A LES FOSQUESEN UN CAU FONDO I HUMIT.LA RATA PROU LI CONTAVA COM ERA LA LLUM DEL DIA ,I COM EL BLAT ES DAURAVA I LA ROSELLA FLORIAAMB UN ROIG COM SANG O FOC...

ELL, DE COLORS, NO EN SAP GAIRE;DE TANT DE NO MIRAR A FORA CADA DIA HI VEU MÉS POC.

AVUI HA FET LA PROESA DE TREURE EL CAP JUST A L’HORAQUAN EL SOL ÉS MÉS BRILLANT...I NO VEU GENS! ÉS EL CÀSTIG D’HAVER VOLGUT A VIURE A L’OMBRA SENSE MAI MIRAR AL VOLTANT.

JOANA RASPALL

IZAN

L’HORA ENCANTADAQuan la fontanella canta sota el pi la cançó més bella del seu rajolí... quan l’ aire sospira amb dolça remori la lluna gira xopa de claror...és l’ hora encantada.La voleu guardar?Crideu una fada I us l’ aturarà!

Joana Raspall

Paula i Carla 4A

Em ficaré dins duna bombolla.Volaré enlaire, giravoltant ,I quan em vegin les orenetes No s’ho creuran

Una bombolla no dura gaire I jo ja em temo què passarà:Tota la bola de coloraines esclatarà

V lar

ANNAIS Y TANIA 5È

Joana Raspall

Jo què faré ,que no tinc ales de papallona ni de pardal?Hauré de caure com una pedra?Deixem-ho córrer ,au!,tan se val!

El primer de la reunió, L’u va dret com un bastó..... El dos´ que s’ha entrebancat S’ha quedat agenollat. En veure´ l tan arrupit Que no li arriba a la sola,El tres de riure es cargola.El quatre, sorrut, se’l miraAssegut a la cadiraProp del cinc, que fa el galletI llueix ploma al barret.Entra el sis, panxacontent,Amable amb tota la gent,Agafat el braç esquerreDel set, que sols mira a terra.

Ve l’amic vuit, rodanxó, Amb aires de gran senyorI contorns de carbasseta.Per fi entra el nou, capgròs Però escarransit de coscos,que en una safataneta porta un zero més Gros que ell.Tots li criden : Visca, viscaPerò el ZERO li rellisca...I es queden sense tortell!

Joana Raspall

ELBA Y SARA 4B

REUNIO D’AMICS

TARDOR TRISTA

Mira com voleieni cauen a terrales fulles tan groguesque el vent arrabassaa l’arbre cansat.Són febles, són tristes;van juntes o soles,morint d’enyorançaper rutes incertesque el vent ha traçat.

ERICA P. 5È

Joana Raspall

XÀFECGotes, gotes, pluja espessa; jocs de boires als fanals;Ball de fulles dalt dels arbres;Xip-xap de peus als aiguals...

Sento la roba mullada;els cabells,regalimantFils d’aigua sobre les galetes,Talment com si anés plorant.

Res de plors, que tot és gresca!No hi ha llàgrimes ni dol!Són entremaliaduresde les vacances del sol. MOHAMED

JÚNIOR 5È

A N IA PRÀCTICAFa el pes lleuger: és hora d’anar a classe.Quina calor!Els texans li comencen a fer nosa;un vestidet bufóLi deixaria el caminar més lliure...

Aquell noi que la mira amb un somriure I no gosa posar-se al seu costat,Cada dia fa igual.Ella pensa: “Quin noi més aturat I més formal!No costaria res,En lloc d’anar darrere,Que es decidís a lliurar-me del pes I s’oferís a dur-me la cartera

Nerea 5ÈJOANA RASPALL

COL·LABORACIOEstén bé les alesQue jo bufaré ;Pujaràs als núvolsI ti mantindre.Tu de tant en l’aireEm veuràs petit.;Jo de tant bufar-tequedaré rendit .Quan tornis a terraNo mas d’oblidar:Ya qual que em preparisUn bon berenar!

Joel i Alex.B 5è

JOANA RASPALL

Un xerroteig somou l’aireI tot el cel hi respon :Els ocells d’un arbre a l’altreEs diuen que el sol es pon.Han begut l` última gotaA la pica de la font;Ara es pentinen les alesI estufen el plomissolPer dormir amb escalforeta Fins al matí, si Déu vol.

Evelyn Joana Raspall5b

PARAULES DEL VENT

El vent em diu coses que jo no le se explicar;coses dolces i boniques que fan de bon escoltar :

Com si cantessin els àngels Amb arpes i violins;

Com si les flors hi vessesin El nèctar que duen dins;

Com si em gronxessin les onesSobre un mar marevellós

Dins d’una barca de somni On fóssim nosaltres dos…

…perquè sé que tu hi vindries,Al mar de l’ encantament,

A escoltar bruixeries De les paraules al vent

MOHAMED ERIC 5ÉB

Joana Raspall

L´ESTEL BELLUGADISDins de l´ aigua de l´ estany Un estel fa pampalluguesCom si volgués esborrarEs que el vent hi pren un banyQuan l’ aigua no faci arruguesEl podrem veure clar.

Joana Raspall

RUBEN PEDRO

3r

RosellesNo floriu totes a l’hora ,Roselles del camp de blat !Sou tan i tan lluminosesQue em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la crestad’ aquell mar esvalotat,entre el verd de les onadesles espigues han granat.

Oussama 4t

Joana Raspall

AMIGUES

Una formigueta troba un gra de blatque li pesa massaquan l´ ha sospesat Ha cridat l´ amiga :-Ajuda ´m, sisplau-Entre totes duesel porten al cau

En bona avinençael van traginant.En dies de ganase’l repartiran.

Joana Raspall

Ruben 4t

EXCEPCIONALS

EL TRÈVOL DE QUATRE FULLESXOP I LLUENT DE ROSADA

VEU UN CARGOL QUE S’ACOSTA AMB LA DENTETA ESMOLADA.

-AMIC CARGOL,NO TE’M MENGIS!SÓC L’HERBETA PREFERIDA

DE LA SORT; AQUELL QUI EM TROBA ÉS FELIÇ TOTA LA VIDA.

TU NO TENS CAP ALTRE MÈRITQUE NO SIGUI TREURE BAVA!-

EL CARGOL GRONXA ELS TENTACLES,S’ESTIREGANYA, I S’ALABA:

-JO SÓC UN CAS! POTS JUTJAR-ME:SÓC DELS POCS QUE EN MAR I EN TERRA

TINC L’ESPIRAL DE LA CLOSCAQUE GIRA DE DRETA A ESQUERRA!-

UNA OCELLA REFILAIREELS CRIDA DES DE LA BRANCA:

-NO UN CREGUEU PRODIGIS ÚNICS!QUE JO...SÓC LA MERLA BLANCA!-

JOANA RASPALL NATALIA 5È

El Pagés Álvaro Lisandro 5èEn Magí té un test molt granAl balcó de casa seva.A l’hivern hi va plantarLlavors d’una tomaquera.Ara són plantes menudes;Les haurà de trasplantar I posar-hi quatre canyesPerquè es puguin enfilar.I després...quina florida!I més tard ,quina bé DéuDe vermellor de tomàquets En aquest raconet seu!

(JOANA RASPALL)

En Magí vol ser pagès,Tenir hort i fruiterar.No en té prou amb un sol testPer tot el vol plantar!

AMICSDe tota la colla

són els més amicsl’un és nat a l’Àfrical’altre és fill d’aquí

Pell blanca, pell negra...Són ben diferents;

si només s’assemblenpels ulls i les dents!Parlant amb rialles,mentre van jugant,

amb poques paraulessempre s’entendran.Per deixar la “bici”només cal dir: “té”i per regraciar-ho

Els basta: “molt bé”Xutar la pilota

és com conversar:un peu pot dir: “meva!”

o bé: “teva,va!”

per comprar un llamí,tria un tros de cocaque es poden partir,que l'altre té boles

de banús pintati li’n dóna alguna

sempre que han jugat.Les places són amples ,

per als dos amics;I els carrers alegresi els jardins, bonics...

Però, casa sevaés un altre món:

l’un hi troba els moblesQue tan lluents són,

L’altre, la màrfagaQue li fa de llit.

Qui sap què somia,Cadascù, de nit!

Quanta diferencia

Quan l’un té moneda Separa els amics!Els uns són ben pobresEls altres, prou rics...Però, al fons, se sentenprivilegiats:Tots dos tenen marei són estimats.

Yankai

Marc 4t

Joana Raspall

INVITACIÓAmic,vols venir?La tarda és molt claraL’aire té sentorsDe mar i muntanya.Fugim del sorollI busquem la calma on compartiremLes nostres paraules.Poques en diremI ben escoltades,Amb pau dins del cor,Llum en les mirades.

Vols venir, amic?La tarda és tan clara!

Kilian i Francesc 4BJoana Raspall

Arri , arri!Arri, arri, tatanet!Fa bon dia, no fa fred;pujarem a la muntanya;el cel no té cap lleganya,el sol és alt i lluent.L’aigua salta pel torrentfent escuma i remolins;a la vora dels caminshan florit les atzavares...

Arri, tatà! Per què et pares?Què et passa? Ai! És ben clar!No t’he donat esmorzar!

JOANA RASPALL

Sofia y Paula.L 4A

La neu Prendré un bon grapat

De la neu més blancaI la guardaré

Dintre d’una capsa.Quan vingui l’estiu

Que fa calorassa,La neu em podrà

Refrescar la cara!El meu amic diu

Que la neu no es guarda,Que sols trobaré

La capsa mulladaAixò no m ‘ho crec!

Ves,com s`ho fariaTancant bé la capsa,

Com s’escaparia?

Michel i Guillem 2n

TEMPESTAEl temps està enfadat.

Els trons rodolen

De cap a cap del món.

A cops de llamp

s’han foradat els núvols

i l’aigua vessa

corre qui sap on!

El sol té por ,

No surt a la finestra

i la lluna tampoc no sortirà;

el temps malvat

Els ha aigualit la festa.

On ballaran,

Amb tant de fang ,dema?

Laura.l Salma 2n

El meu amic dofiVol un vestit de seba

Lleuger i transparentCom l´aigua de la mar

No sé com l´hi puc fer...Si no és amb tel de ceba

O amb els fils impalpablesQue l`aranya ha filat...

És tan dolç i tan fi,el meu amic dofi!

Aquesta nit jo ho sé!el vestiré de llum,

D´aquella llum tan claraQue em dona un estel,I quan vingui l´aurora

Tan dolçament daurada,

Fare que l´hi tenyeixiAmb reflexos de mel.Ai! Quin vestit tan fiTindrá , l´amic dofi!.

RAÚL TONI 2n

El vestit del dofi

L’aranya

Aranyeta teixidoraQue teixeixes fils d´ argentEN FARIES UNA XARXA

LA PARARIA AL VENTVULL CLAROR D ESTRELLESI SENTOR D’ AIRES MARINS

PER RETENIR L ‘ALEGRIAQue em vol fugir mar endins

Yousra 2n

Silenci

SILENCI! PSSST!CAMINA DE PUNTETES EL JARDí S’ HA ADORMIT NO LI TRENQUI EL SON.ESTA SOMIANT FLORS.DEMA SERAN OBERTES IEN PODREM COLLIR UN POM.

SOUHAILA 3R

Joana Raspall

Ha arribat el carnestoltesI el febrer s´ha disfressat.S´ha posat una carotaDe marçot esvalotat;S´ha guarnit amb vel de pluja,-com si fos el maig mateix-I amb una faldilla llargaFeta de tarda que creix.Malgrat la seva dissfresa,no podrà enganyar la gentSi no s´afegeix dos dies.

AI,FEBER,QUE ETS INNOCENT!

CARNESTOLTES

JOANA RASPALL

Kilian 4B

EL CARGOLAmb tres gotetes pluja

Enganyaré al cargolPerquè surti i tregui banya

Encara que faci sol.Quan veurà la terra eixuta

Es quedarà tot parat ,I per més que miri enlaire

No sabrà qui l´ ha mullat-soc jo,el cargol! No t’ enfadis,

No tinc mala intenció:Sols vull veure ‘t que m’ agrades ,

Tant polit i tant rodó!

Thamara i sara

estiuCARRETERA ENLLÀCANÇONERAMENTEL CARRO S’ ALLUNYAPLE D’ OR-BLAT SEGAT--LA POLS ÉS ENCESA-DE SOL-I FLAIROSA DE BLAT.

AI, QUE LLUNY ÉS LA FONTI LES OMBRES, QUE CLARES!AI , QUE SEC EL ROSTOLL!QUE FEIXUGUES LES GARBES.

Jaume i Akram

Gerani aspre,Flor coral·lari na,Quan entre boiresLa llum s'afinai el sol sospiraQue vol sortir,Ets matinera,La més encesa,La flor valenta:Ets la riquesa Del meu jardí.

Adriana

EL GERANI

EL CANT DEL GRILLNit estiuenca,

Nit de calor.L’herba s’asseca,

Però jo, no.Com més fa calda,

Més bé jo estic;Ella rondina,

I jo, ric..., ric...

Hugo i Joel 2N

La finestra

QUE TAFANERA QUE ÉS, LA FINESTRA!TOT EL SANT DIA MIRA EL CARRER;

SEmBLA QUE COMPTI LA GENT QUE PASSAI QUE VIGILI ON VA I D’ON VE.

LI HO CONSENTEIXO PERQUÈ ÉS DISCRETA I NO TÉ EL VICI DE CRITICAR;

I PER MÉS COSES QUE VEGI O SENTI MAI DE LA VIDA NO EN PARLÀ.

MONLORA I SERGIO2N

EL SEMÀFOREl semàfor s’ha empipat Amb la coloma atrevida

que passa amb roig, i li crida:-Atura ’ t! que t’has pensat

que jo aquí no hi pinto res?o és que t’has cansat de viure?Espera el verd! m’has entès?-Ai, beneit! No em facis riure!

-contesta ella- . Sisplau,ocupa’t del teu carrer,que jo sempre passaré

mentre el cel em marqui blau!

TING I Najah 2n

LES VIOLETESHAN FLORIT LES VIOLETES;Són petites, vergonyoses,No gosen fer gaire olor.Al seu costat,els narcisosElegants i gronxadissos,Presumeixen de blancor.Han mirat les violetesI les troben tant polidesQue desitgen fer-s’hi amics.Elles, d’amagat, somriuenI esperen que els ho demaninUns narcisos tan bonics. Alex i Tomás 2n

Com una alba amb cant de gall-deixondiment i frisança,

violins,menta, cristall,-Ha arribat el primer fred.

Ve vestit de sol d’ octubre,Fulla trèmola i blau net.

TARDOR

Sara i salma

Si el mon fos...

Si el món fos...Si el món fos escrit en llapisPodria esborrar la lletraQue vol ferir;Podria esborrar mentidesQue no cal dir;n’esborraria l’envejaQue fa mals;N’esborraria grandesesDe mèrit fals...Però és escrit amb tinta De mal color: del dolor brut de la guerraI del dolor.Qui voldrà escriure un nou mon mes just i net?Potser que tu i jo ho provéssim, Ben valentes , lletra per lletraDes del nostre raconer...

Joana Raspall

Si el món fos…

Saúl

Pensar…pensar…Un colom m’ està mirant;porta al bric de palla;penso: “Deu esta niant;és un senyal que no falla.”

Ignoro si la bestiola té alguna idea de mi;potser pensa:”Aquest no volani canta; què hi fa, aquí?

Potser també m’estudia?Potser em té classificatcom un intrús que esgarriala seva tranquil·litat?Pensa,potser, que jo penso...tal com jo penso que ell fa?

En aquest punt ja començoa no saber que pensar.Ens contemplem cara a cara,mirant-nos de fit a fit.

El misteri que ens separatan pot ser gran...com petit...

Confesso tanta ignorància i em sento desconcertat.El colom, amb elegància,cap el seu niu ja volat.

Joana Raspall

Mari Carmen i Gisela 5è

En la nit, tres mudats cavallers fan sa via.

Són tres d`orientQue han sortit d`un país

Sense nom.Si teniu en el cor fantasia

Inviteu-ne un de bellper al món més feliç.

SERGIO GIL JUANA RESPALL

GENER

NÚVOLS

NÚVOL NEGRE, NÚVOL BLANC,LES CABÒRIES SE M´EN VAN.AMB VOSALTRES,CEL ENLLA.SI EM TORNESSIN A VENIR,

DESFEU-LES EN LLAGRIMETESI RUIXEU TOT EL CAMÍ.

JOANA RASPALL

SOUNDOUS

HIVERN

Mentre el gebre cobreixDe cristall el brancatge,Enlairem el nostre cant,Que el roser sembla mort, mes la imatge de la rosa s’està performantEn son cor.

Fàtima

L´ocell i la plujaSi cada gota caiguda del cel

Fos una grana, cantaria de goig,

mes,ara,calla,Perquè els núvols ho deixen tot xop

I ell passa gana.jo voldria donar-li consol ...

Com li diria Que cada gota que cau a l´ hivern

Serà una espiga?

Claudio i Alex 2n

L´ ESTANYQuan els ocells,per beure,besen l'aiguaL´ estany es troba pres d’ emoció.EL cel que s´ hi emmiralla, amb sorpresa,Es veu desfigurat pel tremolor.

Jenifer y Lucia B 2n