Manresa, octubre 2013

Exemplar número 10 Coordinació Josep Xicota

El reportatge Text i fotografies, Josep Xicota Salvem el Teatre Conservatori!

El Teatre Conservatori té l’espasa de Dàmocles al

damunt a l’espera de si tira endavant, o no, la proposta

d’enderroc per reordenar la plaça de Sant Domènec,

recollida en el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

(POUM). Si, si, la piconadora podria ser la darrera

“batuta” que s’aixequés al Teatre Conservatori, aquesta

vegada com a arma mortal. La proposta no és, però, cap

novetat. Hi ha curiosos antecedents que, per sort no van

prosperar, i que semblen talment una noticia futurista.

Fa setanta set anys (77), el 7 de novembre de 1936, que

“l’Ajuntament acordà l’enderroc de l’edifici del Teatre

Conservatori, les dependències i edificis annexos i la illa

compresa entre el carrer Jaume I i Fius i Palà per tal que

restés una plaça regular i digna de la importància de

Manresa”. Aquest acord suscità l’oposició, talment com

succeeix ara, d’entitats culturals i estaments musicals de la ciutat alarmats pel que significaria la pèrdua del teatre

municipal, (en aquest moment hi ha 70 entitats adherides al manifest “Conservem el teatre Conservatori”). La

veritable i efectiva oposició va produir-la però, en aquells moments, la manca de recursos econòmics per una

operació de tanta envergadura i les circumstàncies de la Guerra Civil amb urgències molt més inajornables. Ara les

opcions de supervivència del teatre que, “ha estat des de la seva construcció i durant moltes dècades el local

d’espectacles més important, el coliseu de la ciutat”, passen per la promesa feta pública per l’alcalde, Valentí Junyent

(CiU), de convocar una “consulta” entre els manresans/nes el 2014, per decidir si volem una plaça més àmplia i un

edifici comercial, o bé el que durant 135 anys ha format part del panorama urbà d’un munt de generacions així com

un auditori insigne i referent de la nostra ciutat. En aquest mateix acte, segons crònica de “El setmanari.cat” del

passat 12 de juliol, Ramon Bacardit, regidor d’Urbanisme i Paisatge de l’Ajuntament va explicar que “al llarg de les

sessions de treball s’ha intentat recollir l’esperit del que ens heu anat transmetent (...) el document d’avanç del Pla és

això, un to i un ritme, però no pas una simfonia acabada: les notes no estan posades encara” (sic).

El naixement del Teatre Conservatori

El seu nom en delata l’origen històric; és el teatre del que havia d’ésser “Conservatorio de música y declamación”, en

virtut del compromís de l’Ajuntament en sol·licitar-ne i rebre’n la propietat de l’antic convent dels frares

predicadors, confiscat per l’Estat l’any 1835. El projecte de construir-lo en el claustre de Sant Domènec va acordar-se

el 1861, però no pogué ésser inaugurat fins el 9 de novembre de 1878 (amb la representació de “Un drama nuevo”,

de Tamayo y Baus, per la companyia d’Adelardo Rodriguez). D’això ja fa 135 anys.

Cronològicament, el teatre del Conservatori va ésser el primer local de cinema de Manresa. Això succeïa el

diumenge dia 27 de desembre de 1896. La premsa anunciava el gran esdeveniment del “Kinematógrafo” qualificant-

lo d’invent sensacional “última sublime creación de la inteligencia humana”, segons el “Diario de Avisos” i garantint

Vista general del Teatre Conservatori.

que era un espectacle altament científic. Segons explica

Josep Maria Gasol en l’apartat dedicat als espectacles de

la “Història de la ciutat de Manresa, volum 3”, el clero i

demès cercles dretans van veure amb bons ulls el nou

invent. El que volia dir que era cosa bona, moral i seriosa.

Se’ns dubte el Teatre Conservatori ha tingut, té i,

esperem, tindrà un rellevant paper com a vincle cultural

en la vida de generacions de manresans.

D’altre banda també és cert que l’escenari del

Conservatori no sempre ha estat instrument o sinònim de

cultura. En el decurs de la seva dilatada vida ha acollit tota

mena de gèneres teatrals possibles: de l’opera a la revista,

de l’alta comèdia al vodevil, o de les representacions de la

Passió a espectacles titllats merescudament de sicalíptics.

Els orígens i la propietat

El 1835 es va publicar un Reial Decret que suprimia tots els convents i monestirs religiosos que no arribessin a un

mínim de membres i els seus béns posats a subhasta. A Manresa aquesta ordre va afectar als convents dels mínims,

dominics i carmelites.

Els dominics tenien al costat de Sant Domènec o dels Predicadors, l’església i el convent amb l’hort corresponent.

D’acord amb aquest decret l’ajuntament va demanar a l’Estat que li fos cedit tot l’edifici de Sant Domènec amb la

intenció de destinar-lo “a escuela pública y otros objetos de utilidad comuna“. No fou, però, fins el 23 de juny de

1849 quan, en presència del notari Francesc Mas, una comissió de l’ajuntament va prendre possessió de l’antic

convent dels Dominics de mans de Joaquim Puig, administrador de finques de l’Estat.

L’església es va convertir en la “Parròquia de Sant Pere Màrtir”, sant que, curiosament era dominic, que fou

enderrocada el setembre de 1936, just en esclatar la guerra civil, i que ocupava l’actual plaça de Sant Domènec. Els

horts es van posar a subhasta i després de molts “estires i arronses” donaren lloc a l’actual carrer Jaume I.

El convent en els primers deu anys va ser utilitzat com a caserna –juntament amb el convent del Carme i el dels

Caputxins de les Escodines- per allotjar la nombrosa tropa que hi havia a la ciutat amb motiu de la segona guerra

carlina, anomenada també la “guerra dels matiners”. A principis dels seixanta del segle XIX l’ajuntament va fer

pressió per poder desocupar-lo dels militars i fer-hi una escola. Finalment aquests anaren tots a la caserna del Carme

i el convent es va convertit en escola i habitatge pels mestres.

La tramoia no ofereix cap dubte sobre les capacitats escèniques del Conservatori.

L’any 1861 l’ajuntament va projectar la construcció d’un teatre al solar del claustre de Sant Domènec. Malgrat aquesta primera intenció no fou fins l’any 1872 quan el pla municipal, que contemplava un Conservatori amb càtedres de declamació, música i cant, va rebre l’autorització per part de Govern Civil. El teatre, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol i amb decoració d’Andreu Molleví, va ser possible gràcies a la creació d’una junta d’accionistes i d’uns pactes amb l’ajuntament que establien que el teatre era de propietat municipal però es cedia a aquesta junta perquè s’encarregués de la seva explotació i manteniment. La Junta es va constituir el 4 d’abril de 1878 i amb un capital inicial de 197.000 rals va vendre accions de 1.000, 800 i 600 rals.

Façana del Teatre Conservatori a la Muralla de Sant Domènec.

La societat, formada per 110 socis, aplegava la major

part dels noms de la burgesia local com Manuel Oms,

Francisco Basomba, Prudencio Comellas, Bernardino

Alcañiz o Ignacio Sostres. El cost de les obres va ser de

274.361 rals.

El Conservatori, un teatre clàssic a la italiana

Amb un fossat d'orquestra amb capacitat per a 25

músics i un escenari de 140 m2 el Conservatori és un

teatre acollidor, evocador d'altres èpoques, que

encomana solemnitat als espectacles que acull el seu

escenari. A més a més, la proximitat del pati de

butaques a l'escenari fa que el teatre desprengui un

caliu especial.

Durant els últims 20 anys s'hi ha representat la programació estable de teatre, convertint-la en una sala emblemàtica

per la ciutat. Actualment, per les seves característiques tècniques és una sala adient per espectacles o actes de mitjà

format.

La pinta

Es troba situada a la part més enlairada de la caixa teatral i d’ella en pengen un munt d’estris imprescindibles pel maneig de la maquinaria escènica, el control dels sistemes d’elevació o dels diferents elements d’il·luminació i decorats. Les actuals definicions de la “pinta” ens parlen “d’una graella metàl·lica” quan la del Teatre Conservatori és feta de fusta en la seva totalitat i amb un estat de conservació realment envejable. 1930-36 una etapa d’or En aquest període les principals companyies que actuaren a Barcelona recalaren també a la nostra ciutat. Així els manresans pogueren veure desfilar per l’escenari del Conservatori actors com Ricardo Calvo, Pius Daví, Guillermo Marín, Paco Pierrà, Rafael Rivelles, Antonio Vico... i actrius de la categoria, Carmen Carbonell, M. Fernanda Ladrón de Guevara, Irene López Heredia, Amparo Martí, Lola Membrives, Camila Quiroga, o la nostrada i gran actriu Margarida Xirgú. L’última representació va fer-se el 16 de juny de 1936, amb la comèdia Yo quiero, de Carlos Arniches, per la companyia d’Aurora Redondo-Valeriano León. Al cap d’un més esclatà la Guerra Civil que va interrompre tantes i tan belles iniciatives.

El Conservatori, entitat programadora L'associació cultural Toc d'Espectacles, coneguda com a “El Galliner” i ubicada al Teatre Conservatori, és la responsable de les programacions municipals estables de teatre, dansa i música a Manresa. L'opció per implicar voluntariat en la gestió directa de la política escènica local és fruit del procés particular i irrepetible que va permetre recuperar el teatre Kursaal com a espai escènic central de la ciutat. I és que, sense “El Galliner”, no hi hauria avui ni teatre Kursaal ni MEES (Manresana d'Equipaments Escènics), sense la necessitat col·lectivament sentida i assumida de rehabilitar l'antic teatre Kursaal per convertir-lo en el vaixell insígnia de les arts escèniques locals. És sense cap mena de dubte una iniciativa per aplaudir, però també d’una denúncia per a possibles receptors. Sembla inaudit que iniciatives com aquestes s’hagin de gestionar a través del voluntariat.

La “pinta” del Teatre Conservatori, feta totalment de fusta.

El Galliner. Va fer les funcions de bar mentre el Conservatori va ésser un cinema.

Avui, Manresa disposa d'una excel·lent dotació d'espais escènics i, per omplir-los de contingut, confia en la fórmula que li ha funcionat en els darrers anys. Així, El Galliner, amb un equip integrat per una dotzena de voluntaris, continua al capdavant de les programacions: dissenyant propostes diverses per a públics diversos; fent de cada espectacle una experiència emocionant, única i sempre diferent; buscant la complicitat del públic, de les companyies, del teixit associatiu i de tothom que pugui sentir-se vinculat als seus projectes; generant confiança i apostant fort pel tracte directe i proper; esforçant-se per trencar les barreres psicològiques, emocionals i educatives que, massa sovint, s'alcen entre moltes persones i les arts escèniques. De tots els espais escènics manresans no en sobre cap. Hem de pensar que només pel Teatre Conservatori hi passen cada any unes cinquanta mil persones, que es diu aviat. A banda de ser la seu permanent del Cine Club també encabeix el Col·lectiu de circ la Crica, l’associació per a la promoció d'Espectacles Infantils i Juvenils Imagina’t, el Galliner, els Armats, l'empresa municipal Manresana d’equipaments escènics (MEES), l’Associació de Veïns Passeig i rodalies, el centre de normalització lingüística Montserrat i la Fundació Orfeó Manresà.

Podeu descarregueu-vos les fotografies en alta resolució aquí: (20,5 MB)

Editorial

Encetem el nostre editorial d’aquest mes amb una noticia que ens fa molta il·lusió, la família de Manresa a cop d’ull segueix creixent en tots els sentits; a banda que cada vegada sou més els que la rebeu puntualment a la vostra bústia de correu electrònic, en aquest exemplar hem de donar la benvinguda a l’articulista Isabel Caballo. El flamant nou fitxatge de la revista s’encarregarà a partir d’ara de reflectir aquí el que molts pensen al carrer, en el nou apartat, que hem anomenat “Més clar l’aigua”. Benvinguda Isabel!

Com ja vam fer en l’exemplar de setembre és obligat parlar de nou de la pàgina de “Fotografies antigues de Manresa”. Les xifres se’ns disparen; actualment hi podem trobar prop de 1.500 fotografies, mentre que el nombre de fans ha pujat ja a la bonica xifra de 3.000. No ens cansarem de repetir que assolir aquests dígits és exclusivament mèrit vostre. Des del primer dia ens heu donat suport alhora que l’heu nodrit d’imatges entranyables que meravellen a tothom.

Finalment, com be sabeu, hi ha moltes maneres per fer-nos arribar l’interès per rebre la revista. A l’adreça de correu que està a la vostra disposició des del primer dia: manresaacopdull@gmail.com, s’hi ha afegit la que fem servir per enviar-vos el butlletí: xicota@maunesabaters.cat, i la més utilitzada de totes, la mateixa pàgina de “Fotografies antigues de Manresa”, on amb un senzill “privat” és molt fàcil i directe sol·licitar la subscripció.

Més clar l’aigua Per Isabel Caballo El Conservatori a terra? El ple de l’Ajuntament, celebrat el passat mes de juny, va aprovar l’avanç del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que contempla, entre d’altres mesures l’enderrocament del Teatre Conservatori per a construir al seu lloc un espai comercial. Les raons esgrimides per justificar aquesta contundent actuació passen per optimitzar la peatonalització de la zona, enllaçant el Passeig amb la Plaça de Sant Domènec, i tancant la Muralla de Sant Francesc al trànsit. També s’intenta justificar l’acció argumentant que la ciutat ja disposa de suficients sales i no li cal mantindre el Teatre Conservatori.

A les dependències del Teatre s’hi poden veure algunes de les voltes de l’antic claustre de Sant Domènec.

Manresa és prou important, i la seva població i la seva comarca prou nombrosa, com perquè hi tinguin cabuda els dos teatres principals, el Kursaal i el Conservatori, amb una oferta diferent cadascun d’ells, però no pas excloent l’una de l’altra. L’alcalde manresà, Valentí Junyent (CiU), davant el palpable rebuig dels ciutadans vers aquesta acció, ha promès, tal i com s’explica al reportatge, convocar una consulta per l’any vinent en una data, però, encara per confirmar. Evidentment, en aquest cas l’equip de govern haurà de posar damunt la taula arguments molt més sòlits que no pas els esgrimits fins ara per justificar una acció d’aquesta mena. Tenim per davant, doncs, una excel·lent oportunitat per a establir un autèntic, i esperem que profitós debat entre tots els àmbits de la ciutadania. La capital del Bages ja gaudeix d’una àmplia oferta de botigues, restaurants, cafeteries, galeries comercials..... I en canvi la volen privar d’un dels teatres de què disposa. Sembla què, davant de certs interessos, la cultura és el què menys importa. I sembla, per sobre de tot, que el consistori aposta fermament i sense imaginació per un espai públic privatitzat i al servei de la figura del consumidor, negant oportunitats de lleure, creixement personal, oci i identificació amb la col·lectivitat, a la figura del ciutadà. Mirar de materialitzar l’equilibri entre ambdues figures, la de ciutadà i la de consumidor, ha d’ésser prioritari a l’hora de prendre aquesta decisió. I, a banda de tot plegat, queden moltes preguntes a l’aire: Si amb aquesta acció es diu que es vol donar vida al casc antic, de quina manera sortirien beneficiats els botiguers de la zona? Tindrien la possibilitat de competir amb les cadenes comercials que s’instal·larien dins el nou espai? I el capital necessari per portar a terme el projecte, d’ón sortiria? És oportú, en moments de vaques magres com els que vivim actualment, que l’Ajuntament faci una despesa tant important, i a l’hora tant dubtosa pel creixement econòmic de la ciutat?

Benvi Parrilla

Taulell d’activitats

CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa

Calendari 2013-2014

Fa més de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreçat als adults (pares, mestres, bibliotecaris…) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d’1/4 de 7 de la tarda. El calendari d’aquest curs és el següent:

8 d’octubre 12 de novembre 10 de desembre 14 de gener 11 de febrer

11 de març 8 d’abril 15 de maig. Hi ha novetats! 10 de juny

ACTIVITATS: Museu Comarcal de Manresa

Exposició: “Pau Casals i l’exili”. Del 27 de setembre a l’1 de desembre

Programació del Cine Club Manresa

Del 3 al 19 d’octubre de 2013

Dj. 3 · EL ALCALDE DIRECCIÓ: Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini i Diego Osorno Auditori Plana de l'Om 20:00h. / Entrada gratuïta

Dg. 6 · UMBERTO D.

DIRECCIÓ: Vittorio de Sica Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dg. 13 · EL DESENCANTO

DIRECCIÓ i GUIÓ: Jaime Chávarri Teatre Conservatori 18:30h. / 5 €

Dc. 19 · TIERRA PROMETIDA

DIRECCIÓ: Gus van Sant Auditori Plana de l'Om 20:00h. / Entrada gratuïta

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.