EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIASEGON CURS

PROJECTE SAVINALLENGUA CATALANA I LITERATURA

ILLES BALEARS

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE SAVINA: Objectius del Segon Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE SAVINA: Llengua Catalana i Literatura. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE SAVINA: Llengua Catalana i Literatura. Objectius del Segon Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Continguts del Segon Curs

PROJECTE SAVINA: Llengua Catalana i Literatura. Seqüenciació de Continguts del Segon Curs

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Criteris d’Avaluació del Segon Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeti: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball. – Preparar-los per a la incorporació en estudis posteriors i per a la inserció laboral.– Formar-los per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l’alumnat:

• Adaptació i diversificació curricular depenent de les capacitats de l’alumnat.• Agrupaments flexibles de l’alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d’un grup.

– Escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, depenent de les seves circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l’alumne en els diferents elements del currículum.• L’assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es durà a terme al final del Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Disposarà de programes de reforç perquè l’alumnat adquiresqui les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels cursos primer a tercer de l’Educació Secundària Obligatòria seran:

A tots els cursos:– Ciències de la natura.– Ciències socials, geografia i història.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s’establesqui en la distribució horària de les matèries de l’Educació Secundària Obligatòria:– Educació plàstica i visual.– Música.– Tecnologies.– Educació per a la ciutadania i els drets humans, amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels tres primers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria.)

Tots els alumnes hauran de cursar, en el quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Matemàtiques.– Llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació plàstica i visual.– Física i química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tenguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cadascun dels cursos. – Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tengui avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria per als centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o els de

la resta de confessions religioses amb les quals l’Estat hagi subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El centre establirà les formes més adequades de proporcionar l’atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 73/2008 de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de 27 de juny, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels al·lots i les al·lotes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els al·lots i les al·lotes: a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) adquiresquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i fer servir els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- per al Segon Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge

5

i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca els aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així, l’aprenentatge de les competències bàsiques, tot i que va lligat a les diferents matèries de l’Educació Secundària Obligatòria, és global i s’adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i els no formals, i fer-los servir de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació i el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l’ús de suports informàtics i l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics i laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta de la Unió Europea, s’estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, com també comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat de triar, de calcular riscs i d’afrontar els problemes, com també la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscs.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es durà a terme a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contexts Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduesquin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació i a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsSer conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, com també uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per dur a terme creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les capacitats d’aprenentatge pròpiesSer conscient del que se sap i del que s’ha d’aprendre; conèixer les potencialitats i les mancances pròpies, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i de tirar endavant projectes individuals i col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, al mateix temps, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. Però, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre hi estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives faran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- per al Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua Catalana i Literatura comprèn els materials següents:

1. Llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne consta de 12 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Segon Curs d’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Llengua Catalana i Literatura.

2. Quaderns d’activitats

El Projecte Curricular Savina també inclou quaderns d’activitats amb l’objectiu de treballar i reforçar les competències bàsiques de la matèria. A més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de recursos didàcticsLa guia de recursos didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels temes:

Un apartat general en el qual s’exposen per a cada tema:• Les competències bàsiques.• Els objectius didàctics.• Els continguts.• Els criteris d’avaluació.

La doble pàgina inicial de cada tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l’avaluació inicial, contínua i final del tema.• L’apartat Educam en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l’aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d’Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de reforç i d’ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per fer l’avaluació contínua.• La prova de l’alumnat, també amb les solucions.• La taula d’activitats per als criteris d’avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- s’ha tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada docent ha d’orientar la seva intervenció depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Savina -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg per tal d’afermar els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com una condició necessària per a la realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà per al desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre dones i homes.

d) Reforçar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements i trametre’ls als altres de manera organitzada i intel·ligible.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en distintes disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència, per resoldre’ls i per prendre decisions.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.

k) Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per assolir nous coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

l) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, tradicions i costums.

m) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, el patrimoni artístic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i els dels altres territoris de parla catalana, reforçant així el sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

n) Valorar, gaudir i respectar la creació artística; identificar i analitzar críticament els missatges explícits i implícits que inclou el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques.

o) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals, i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

p) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

12

PROJECTE SAVINAOBJECTIUS DEL SEGON CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. (a)

2. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de feina autònoma que afavoresquin l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)

4. Valorar críticament les diferències entre individus o col·lectius i rebutjar els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)

5. Establir relacions afectives amb persones d’edat i sexe diferents, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (d, c)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (e, k)

7. Fer servir estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, i la formulació i la contrastació d’hipòtesis. (f)

8. Analitzar i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tengut lloc al llarg de la història en diferents camps del saber, com també la seva incidència en els medis físic, social i cultural. (f)

9. Desenvolupar l’autoconcepte, elaborant una imatge positiva però realista de la personalitat pròpia, i exercir una autonomia personal creixent en l’aprenentatge, cercant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva per l’esforç i la superació de les dificultats. (g, b)

10. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengües catalana i castellana. (h)

11. Iniciar-se en l’anàlisi i la interpretació de texts literaris relacionant-los amb el corrent i el gènere literaris corresponents. (h)

12. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)

13. Identificar i utilitzar adequadament els diferents codis artístics, científics i tècnics. (j)

14. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades i per a la presentació de treballs i informes. (k)

15. Desenvolupar actituds de respecte i interès cap a altres cultures i llengües des del coneixement i l’estimació de la cultura pròpia. (l, m)

16. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, lingüístic, històric i artístic de les illes Balears i Pitiüses i valorar la necessitat de participar de manera activa en la seva protecció i la seva conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el traspàs a les generacions futures. (m)

17. Interpretar estèticament diferents manifestacions artístiques i gaudir-ne. (n)

18. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (fer una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada i una alimentació equilibrada, etc.). (o)

19. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoresquin el desenvolupament individual propi i la conservació del medi ambient. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs.

13

LLENGUA CATALANA I LITERATURACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Amb el terme competència es fa referència no únicament als sabers, sinó també a les habilitats i a les actituds. Es refereix, per tant, a la capacitat per integrar els coneixements adquirits (saber) amb la capacitat de fer de cada un (saber fer) per actuar de manera idònia en situacions diverses. Incorpora a més el saber ser i el saber estar. Suposa, així, la barreja de coneixements, destreses pràctiques, valors, motivacions, sensibilitats i factors socials que conjuntament possibiliten actuar amb eficàcia.

Amb la denominació competències bàsiques es fa referència a les competències que, al mateix temps que afavoreixen el desenvolupament personal i social, milloren la capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida, tot integrant i vinculant el que se sap en situacions noves i imprevistes (aprendre a aprendre).

En el marc de les propostes de la Comissió Europea d’Educació s’han establert vuit competències claus, la primera de les quals és la competència en comunicació lingüística.

La competència en comunicació lingüística es refereix a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, d’interpretació i de comprensió de la realitat, de construcció del coneixement i d’organització i regulació del propi pensament, de les emocions i dels comportaments.

Els coneixements, les habilitats i les actituds permeten comunicar i expressar idees, manifestar opinions, acords o desacords, negociar significats, generar idees noves i compartir criteris, construir un discurs coherent i cohesionat, decidir i argumentar, llegir i entendre, escoltar, mitjançar i conversar plenament. Per altra part, llegir i escriure permet cercar informació, seleccionar-la, classificar-la, relacionar-la i interpretar-la. Facilita la descoberta del món, dels coneixements i de la creació literària. Aprendre a comunicar-se necessita reflexionar sobre el funcionament del llenguatge i tenir a l’abast els recursos expressius adequats al context, als destinataris o interlocutors i a la intenció comunicativa. Possibilita l’ús funcional de la llengua i desenvolupa també l’autosuficiència, l’autoestima i actituds positives envers un mateix, els altres i la societat.

El currículum d’aquestes dues matèries, pel fet de tenir com a objectiu el desenvolupament de la capacitat per interactuar de manera competent mitjançant el llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribueix de manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat per prendre la llengua com objecte d’observació, encara que s’adquireixin des d’una llengua, es transfereixen i s’apliquen a l’aprenentatge d’altres. Aquest aprenentatge contribueix, al mateix temps, a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general.

S’aprèn a parlar i a escoltar, a llegir i escriure per a la interacció comunicativa, però també per adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i és la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre. Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjançant l’ús conscient de certs mecanismes gramaticals; substituir elements de l’enunciat per altres de gramaticalment equivalents; utilitzar diferents esquemes sintàctics per expressar una mateixa idea; diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquireixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per aprendre a aprendre llengua.

D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també aprendre a analitzar i resoldre problemes, traçar plans i emprendre processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb autonomia progressiva.

En les matèries de llengua, les tecnologies de la informació i de la comunicació són un instrument de comunicació oral i escrita. Aquestes dues matèries contribueixen al tractament de la informació i competència digital perquè proporcionen coneixements i destreses per a la recerca i selecció

14

d’informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, així com per a la seva reutilització en la producció de textos orals i escrits propis. La recerca i selecció de moltes d’aquestes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques o la utilització d’Internet, la realització guiada d’aquestes recerques constituirà un mitjà per al desenvolupament de la competència digital. A això hi contribueix també el fet que els currículums incloguin l’ús de suports electrònics en la composició de textos de manera que puguin acomplir-se més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, etc.) i que constitueixen un dels continguts bàsics d’aquestes matèries. També pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència l’ús dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixements.

L’aprenentatge de les llengües, entès com el desenvolupament de la competència comunicativa, contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat amb aquesta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i la valoració de totes les llengües com a aptes per igual per exercir les funcions de comunicació i de representació. També es contribueix des de les dues matèries a aquesta competència en la mesura que s’analitzen les maneres mitjançant les quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del món, per tal de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.

En aquestes matèries la lectura, la interpretació i la valoració de les obres literàries contribueixen de manera rellevant al desenvolupament d’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació d’un patrimoni literari , i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials de l’ésser humà. La seva contribució serà més rellevant si es relacionen l’estimació de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com ara la música, la pintura o el cinema. Aquesta competència també permet procurar que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència de la literatura a la premsa) adquireixi sentit per a l’alumnat.

15

PROJECTE SAVINA: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència en comunicació lingüística– Conèixer els diferents tipus de comunicació i la importància que hi té el llenguatge– Emprar mecanismes de predicció i comprensió textuals en la lectura i anàlisi de textos.– Llegir textos pertanyents a diferents tipologies i entendre la informació que ens transmeten.– Millorar l’ortografia per mitjà de la reflexió i la pràctica de normes d’escriptura.– Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionant la correcta..

2. Competència per aprendre a aprendre– Buscar determinats elements, característiques o informacions en un text.– Repassar continguts abans de tractar-ne de nous.– Extreure dels textos la informació implícita que contenen de vegades.– Reconèixer els tipus d’informació que ens transmeten determinats mitjans i saber-los

interpretar..– Fer servir mecanismes lèxics per a ampliar el vocabulari, formant noves paraules sobre arrels

conegudes.– Relacionar paraules per famílies amb la finalitat de detectar regularitats entre elles.– Classificar paraules o altres unitats significatives segons característiques comunes que presentin.– Comparar diverses modalitats oracionals i veure les semblances i diferències que s’estableixen

entre elles.

3. Autonomia i iniciativa personal– Elaborar raonaments autònoms que ens serveixin per a justificar la nostra posició davant de les

coses.– Reflexionar sobre experiències personals i expressar-les lingüísticament.– Conèixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions.– Reflexionar sobre les nostres reaccions davant de possibles situacions quotidianes. – Ser conscients de l'evolució personal i dels coneixements que anem adquirint.

4. Tractament de la informació i competència digital– Adquirir habilitats per a la reutilització de la informació en la producció de textos orals i escrits

propis.– Llegir textos expositius i entendre la informació que ens proporcionen.– Relacionar significants amb el significats que hi corresponen.– Valorar l’ús del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les

paraules.– Interpretar requadres i descobrir la informació gramatical que ens aporten.– Descobrir la informació gràfica que presenten les pàgines web.– Recórrer a suports electrònics en el procés d'escriptura.

5. Competència social i ciutadana– Reconèixer l’adaptació de la llengua a les societats en què es parla, i la seva evolució.– Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingüístiques i culturals.– Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del

món.

16

– Tenir present la importància de l’argumentació en les nostres relacions amb els altres.– Conèixer els elements que intervenen en qualsevol procés de comunicació humana.– Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per tothom.– Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen.

6. Competència artística i cultural– Reconèixer la interrelació que tenen les llengües entre elles, i com es presten mots per a

designar les realitats– Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents.– Emprar la llengua d’una manera artística i creativa, amb gust estètic.– Conèixer mitologies i llegendes, i éssers que hi intervenen.

17

LLENGUA CATALANA I LITERATURAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

3. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

4. Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos adequats.

5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.

6. Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturals contemporànies, amb la finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.

7. Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat.

8. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

9. Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

10. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.

11. Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.

12. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar les possibilitats comunicatives d’aquests per a la millora de la producció personal.

13. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.

14. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

15. Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l’aprenentatge i la capacitat d’ús de la llengua catalana.

18

PROJECTE SAVINA: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

OBJECTIUS DEL SEGON CURS

1. Comprendre i produir missatges orals i escrits per comunicar-se i organitzar el pensament; reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i reconèixer les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol i a les Illes. (1)

2. Analitzar críticament els diferents usos socials de les llengües per detectar i evitar la utilització d’estereotips lingüístics que comportin judicis de valor i prejudicis de tot tipus, especialment classistes, racistes i sexistes. (1, 9)

3. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica i musical en els contextos de comunicació propis, explotant les possibilitats creatives que poden oferir les relacions entre aquests mitjans. (2)

4. Emprar les dues llengües de les Illes per a expressar-se oralment i per escrit, fixant-se en l’estructura que presenten, els elements que tenen en comú i els que els diferencien, produint missatges que tinguin sentit i que resultin entenedors i capaços de transmetre informació i sentiments. (2)

5. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, reconeixent i valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social. (2)

6. Emprar la llengua com a mitjà privilegiat de comunicació humana, adaptant-la a les diverses situacions i contextos en què ens trobem, i mostrant sempre respecte i capacitat de comprensió cap als problemes del proïsme. (3)

7. Entendre i fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, adaptant els missatges al context i al tipus de persona amb què parlem i reconeixent a la vegada en els missatges dels altres marcadors en aquest sentit. (3)

8. Comprendre i analitzar texts literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Observar en els texts l’existència i el tractament de temes recurrents, i també les diferents maneres en què es manifesten depenent del context històric, social i cultural de la literatura. (4, 12)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i humanístic que s’ha produït al llarg de la història com també la incidència en el medi físic i social i en el pensament de l’ésser humà, caracteritzat en aquest cas com a pertanyent a la cultura occidental. (4)

10. Emprar la llengua amb coherència, cohesió, propietat i correcció, aplicant els criteris que estableix la gramàtica per a cada cas, i fent ús d’una ortografia correcta. (5)

11. Fer servir la llengua per expressar-se de manera coherent i adequada en les diverses situacions comunicatives que planteja l’activitat social i cultural, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la conducta de cadascú. (5)

12. Utilitzar amb autonomia i amb esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. (6)

13. Utilitzar estratègies pròpies de l’aprenentatge i la resolució de problemes a partir de procediments diversos de reconeixement, planificació, realització i avaluació d’una situació, fent servir en aquests casos les dues llengües cooficials. (7)

14. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i organització de les dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (7)

15. Utilitzar estratègies d’identificació i de resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesis. (7)

19

16. Fer servir les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i d’informes. (10)

17. Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i participar activament en el procés de normalització lingüística del català. (15)

18. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, lingüístic, històric i artístic de casa nostra i valorar la necessitat de participar de manera activa en la seva protecció i conservació per assegurar-ne la sostenibilitat i el traspàs a les futures generacions. (15)

19. Reafirmar la pròpia identitat a partir del sentiment de pertinença a les Illes i a través del coneixement de la seva història i de l’àmbit natural, social i cultural propi. (15)

20. Conèixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. (11)

21. Desenvolupar la sensibilitat estètica a fi de poder valorar manifestacions artístiques del patrimoni cultural i gaudir-ne, i també de la producció d’obres pròpies. (11)

22. Saber interpretar i produir missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics a fi d’enriquir les possibilitats de comunicació de manera precisa i creativa. (13)

23. Valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol, com un dels factors que en constitueixen la identitat, contribuint des de les nostres actituds lingüístiques a valorar-la i a potenciar-la. (14)

24. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans i de les ciutadanes, preparant-se per l’exercici dels primers i per l’acompliment dels segons. (14)

25. Valorar l’escriptura de textos, com una utilització eficaç de la llengua en l’àmbit escolar. (8)

Els nombres entre parèntesis (1, 2...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Llengua Catalana i Literatura al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs.

20

LLENGUA CATALANA I LITERATURACONTINGUTS DEL SEGON CURS

Bloc 1. Comunicació1. Funcions del llenguatge.

– Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals en els discursos aliens i en l’elaboració dels mateixos.

– Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració.2. La diversitat dels textos

– Tipologies textuals: textos espontanis i planificats.– L’exposició i l’argumentació.– La narració i la descripció.– El diàleg.3. Habilitats lingüístiques.

3.1. Escoltar, parlar i conversar. – Comprensió de discursos de la vida quotidiana i de notícies d’actualitat pròximes als interessos

de l’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.– Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació

de tasques i instruccions per a la seva realització, a breus exposicions orals i a l’obtenció d’informacions en informatius i documentals.

– Resum oral de textos.– Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència,

presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

– Exposició d’informacions preses dels mitjans de comunicació posant en relleu diferències en la manera de presentar els fets en diferents mitjans.

– Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per regular la pròpia conducta.

– Utilització de la llengua d’acord amb el registre adequat a cada situació comunicativa plantejada.

– Valoració del diàleg com a mitjà per a arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal com social.

– Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic: petició d’aclariments davant d’una instrucció, propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, intercanvi d’opinions i exposició de conclusions.

– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.3.2. Llegir. Comprensió de textos escrits.– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a

l’experiència de l’alumnat.– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial atenció a l’estructura dels

diaris (seccions i gèneres) i als elements paratextuals, sobretot en les notícies relacionades amb la vida quotidiana i la informació de fets.

– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot els de caràcter expositiu i explicatiu, les instruccions per realitzar tasques i la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació com enciclopèdies i pàgines web educatives).

– Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.– Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.– Actitud reflexiva i crítica referida a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de

discriminació o manipulació de la informació.

21

3.3. Escriure. Composició de textos escrits. – Consolidació d’una lletra personal, adequada a la seva maduresa, clara i diferent, amb ús

normatiu de majúscules i minúscules així com el coneixement de les regles de marges.– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a

l’experiència de l’alumnat.– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies destinades a un

suport imprès o digital.– Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums,

exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats.– Conversió de textos orals en escrits.– Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a manera de

comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat– La diversitat lingüística en el món actual.– Procés de formació i transformació de les llengües.– La realitat plurilingüe de l’Estat espanyol. Factors històrics que l’han originat.– Les llengües en contacte. El conflicte lingüístic.– L’estatut jurídic de les llengües a les Illes Balears.– La variació social del català.

Bloc 3. Coneixement de la llengua1. Fonètica i ortografia

– La síl·laba en l’escriptura. Diftongs, hiats. La dièresi.– Sons consonàntics.– Apòstrof, contracció, guionet.– Ús de la titlla en combinacions vocàliques.– Ús dels signes d’exclamació i d’interrogació.– Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de

cenyir-se a la norma lingüística als escrits.2. Gramàtica

– Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu. El pronom: classificació. El determinant: classificació. El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.

– Distinció entre paraules flexives i no flexives i reconeixement de les diferents categories gramaticals.

– Oracions simples. Estructures sintagmàtiques.– Complements del nom i del verb.– Classes d’oracions.– Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del

subjecte i dels complements del verb; transformació d’oracions per observar diferents papers semàntics del subjecte (agent i pacient).

– Utilització de la terminologia sintàctica bàsica: oració, subjecte i predicat, predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.

– Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (pronoms, possessius, demostratius, adverbis de temps i de lloc) en textos orals i escrits.

– Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals com els d’ordre, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret.

– Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos.

22

– Ús de procediments per compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu i l’ús de construccions de participi i de gerundi.

3. Lèxic– Relacions entre paraules per la forma i pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia.– Dialectalismes i vulgarismes.

Bloc 4. L’educació literària– Desenvolupament de l’autonomia lectora i estimació per la literatura com a font de plaer personal i

de coneixement del món.– Identificació de la relació entre les manifestacions literàries, les societats en les quals es

desenvolupen i les persones que les produeixen.– Lectura comprensiva de diverses obres adequades, en extensió i contingut, a l’edat. Recensió de

lectures.– La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes.– Lectura comentada i recitat de poemes, fent atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic, al sentit

dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació i valorant la funció de tots aquests elements al poema.

– La narrativa: estructura. De tradició oral: rondalla i llegenda. Escrita: conte i novel·la.– Lectura comentada de relats, comparant i contrastant temes i elements de la història, formes d’inici,

desenvolupament cronològic, desenllaços, etc.– El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia.– Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals, reconeixent alguns subgèneres i

ressaltant l’estructura i els components del text teatral.– Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.

Bloc 5. Tècniques de treball– Ús de diccionaris generals i especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors

ortogràfics dels processadors de textos.– Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres

obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic i normativa.

– Presa d’apunts.– Anàlisi. Estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.– Síntesi. Elaboració d’esquemes i resums.– Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.– Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de

conceptes lingüístics.– Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions, orals i

escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.– Utilització progressivament autònoma de la biblioteca del centre i de les biblioteques virtuals i de

les tecnologies de la informació i la comunicació com a font per obtenir informació i de models per a la composició escrita.

– Interès per la bona presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

23

PROJECTE SAVINA: LLENGUA CATALANA I LITERATURA

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: SEGON CURS

1. EL TEXT EXPOSITIU

LECTURA I COMPRENSIÓ• Blocs, Internet, Viquipèdia, catosferaComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIAEls sons consonàntics1. Classificació dels sons consonàntics2. Representació gràfica dels sons consonàntics

LÈXICEl lèxic, un sistema obert1. Què és el lèxic?2. El lèxic, un sistema obert3. Origen i formació del lèxic4. El significat dels mots i camps semàntics

MORFOSINTAXIL’oració simple1. El subjecte i el predicat2. Tipus d’oracions segons el subjecte3. Tipus d’oracions segons el predicat4. Oracions actives i oracions passives

TIPUS DE TEXTEl text expositiu1. Què és un text expositiu?2. Tipus de texts expositius3. Tècniques més usuals en els texts expositius4. Característiques lingüístiques

LLENGUA I SOCIETATEl llenguatge1. El llenguatge, un sistema exclusiu dels humans2. Altres significats de llenguatge

APRÈN A TREBALLARLa cohesió d’un text

2. EL TEXT ARGUMENTATIU

LECTURA I COMPRENSIÓ• El porc maríComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies p/b, t/d i c/g1. Les grafies p/b al final de mot o de síl·laba2. Les grafies t/d al final de mot o de síl·laba3. Les grafies c/g al final de mot o de síl·laba

LÈXICFormació de mots1. Neologismes2. Derivació i composició amb mots del grec i del llatí3. Manlleus

MORFOSINTAXI

24

Les modalitats de l’oració1. La modalitat enunciativa o declarativa2. La modalitat interrogativa3. La modalitat exclamativa4. La modalitat exhortativa5. Afirmació i negació en les diverses modalitats

TIPUS DE TEXTEl text argumentatiu1. Què és un text argumentatiu?2. Tipus de texts argumentatius3. Elements de l’argumentació4. Característiques lingüístiques

LLENGUA I SOCIETATLa comunicació 1. Llengua i comunicació2. Elements de la comunicació humana

APRÈN A TREBALLARCom es fa un bon debat oral

3. EL TEXT INSTRUCTIU

LECTURA I COMPRENSIÓ• Ofegament per immersió• Crea llistes de correuComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies b/v, g/gu i c/q/qu1. Les grafies b/v2. Les grafies g/gu3. Les grafies c/q/qu

LÈXICLa informàtica i Internet1. Manlleus i neologismes en les noves tecnologies

MORFOSINTAXIEl nom, l’adjectiu i l’article1. El nom2. Aspectes que cal considerar a l’hora d’escriure alguns noms3. L’adjectiu4. L’article

TIPUS DE TEXTEl text instructiu1. Què és un text instructiu?2. Esturctura i forma dels texts instructius3. Característiques lingüístiques

LLENGUA I SOCIETATLa comunicació no verbal1. Els missatges no verbals2. Els llenguatges no verbals

APRÈN A TREBALLARCom s’escriu una carta i el sobre

4. EL TEXT DESCRIPTIU

LECTURA I COMPRENSIÓ• L’AlquimistaComprensió lectora i vocabulari

25

ORTOGRAFIALes grafies m/n

LÈXICVocabulari de la família1. La família2. L’arbre de la família

MORFOSINTAXIEls pronoms1. Definició i clasificació dels pronoms2. Els pronoms personals forts3. Els pronoms personals febles

TIPUS DE TEXTEl text descriptiu1. Què és una descripció?2. La descripció en les narracions3. Característiques lingüístiques

LLENGUA I SOCIETATSignificant i significat1. El signe lingüístic: el significant i el significat2. La relació entre el significant i el significat

APRÈN A TREBALLARCom és una descripció d’una persona

5. EL TEXT NARRATIU

LECTURA I COMPRENSIÓ• La Carta i la lletra són mortesComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies s/z i s/c/ss/ç1. Les grafies s/z2. Les grafies s/ss/c/ç

LÈXICEls símbols. Onomatopeies1. Els símbols2. Les onomatopeies

MORFOSINTAXIDeterminants i pronoms1. Classificació

TIPUS DE TEXTEl text narratiu1. Què és una narració?2. Texts narratius en vers3. Texts narratius en prosa

LLENGUA I SOCIETATLes funcions del llenguatge1. Funcions del llenguatge i elements del procés comunicatiu2. La combinació de funcions del llenguatge

APRÈN A TREBALLARNormes per expressar-se bé per escrit

6. ELS TEXTS BIOGRÀFICS

LECTURA I COMPRENSIÓ• Una mà plena d’estels

26

Comprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies j/g, x/ix1. Les grafies j/g2. Les grafies x/ix

LÈXICLlenguatge administratiu de l’empresa i del comerç1. El llenguatge administratiu2. El llenguatge de l’empresa i del comerç

MORFOSINTAXIEls pronoms relatius1. Què són els pronoms relatius?2. Formes del pronom relatiu

TIPUS DE TEXTEls texts biogràfics1. Què són els texts biogràfics?2. El diari personal3. La biografia4. L’autobiografia5. Les memòries6. Característiques lingüístiques

LLENGUA I SOCIETATLlengua i cortesia1. Les fórmules de cortesia2. Les fórmules de tractament i les administratives3. Llenguatge no discriminatori

APRÈN A TREBALLARProva d’escriure un diari personal

7. EL CONTE

LECTURA I COMPRENSIÓ• Els jocs d’escacsComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies tj/tg/dj i tx/ig/g1. Les grafies tj/tg/dj 2. Les grafies tx/ig/g

LÈXICVocabularis tècnics i científics1. Els vocabularis tècnics2. Els vocabularis científics3. Característiques dels mots dels vocabularis tècnics i científics

MORFOSINTAXIEls verbs irregulars (I)1. Els verbs irregulars2. Irregularitats ortogràfiques3. Irregularitats eufòniques

TIPUS DE TEXTEl conte1. Què és un conte?

LLENGUA I SOCIETATEstudi del llenguatge1. Llenguatge i llengua2. Llenguatge i gramàtica3. La gramàtica d’una llengua

27

4. Gramàtica, un mot polisèmic

APRÈN A TREBALLARCom es fa per explicar contes

8. LA NOVEL·LA

LECTURA I COMPRENSIÓ• El misteri del museuComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies r/rr i h. Enmudiments1. Les grafies r/rr2. La grafia h3. Consonants que s’emmudeixen

LÈXICBon ús del lèxic1. Correcció2. Precisió3. Genuïnitat

MORFOSINTAXIEls verbs irregulars (II)1. Irregularitats fonètiques2. Formació de l’imperatiu3. Gerundis i participis irregulars

TIPUS DE TEXTLa novel·la1. Què és la novel·la?2. Evolució del gènere novel·lístic

LLENGUA I SOCIETATEls drets lingüístics1. Què són els drets lingüístics?2. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics

APRÈN A TREBALLARCom s’escriu una aventura

9. EL TEATRE

LECTURA I COMPRENSIÓ• No pagarem! No pagarem!Comprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIALes grafies l/l·l i ll1. Les grafies l/l·l2. La grafia ll

LÈXICEls camps lèxics1. Què és un camp lèxic?

MORFOSINTAXIL’adverbi1. L’adverbi i les locucions adverbials2. Tipus d’adverbis i locucions adverbials

TIPUS DE TEXTEl text teatral1. Què és el text teatral?2. Els llenguatges del teatre

28

3. Diversitat del text teatral

LLENGUA I SOCIETATLes varietats funcionals de la llengua1. Els registres2. Els factors que determinen els registres

APRÈN A TREBALLARLectura dramatitzada

10. EL TEXT POÈTIC: LA MÈTRICA

LECTURA I COMPRENSIÓ• Cançó de pluja; La RosaComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIAEl guionet1. El guionet al final de retxa2. El guionet en els mots compostos3. El guionet en els pronoms febles

LÈXICLa toponímia1. Què és la toponímia?

MORFOSINTAXILes preposicions1. Què és una preposició?2. Preposicions febles o àtones3. Preposicions fortes o tòniques

TIPUS DE TEXTEl text poètic: la mètrica1. La mètrica2. La rima3. L’estrofa

LLENGUA I SOCIETATLa varietat estàndard1. Una varietat de referència per als parlants2. L’estàndard no es una obligació d’ús3. L’estàndard i el registre formal neutre

APRÈN A TREBALLARCompleta un poema

11. EL TEXT POÈTIC: ELS RECURSOS RETÒRICS

LECTURA I COMPRENSIÓ• La vaca cega; Mar en CalmaComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIAAspectes gràfics dels signes de puntuació1. Normes d’ús dels elements gràfics en els texts

LÈXICL’antroponímia1. L’antroponímia. Origen dels antropònims catalans2. Classificació dels cognoms catalans

MORFOSINTAXILes conjuncions i les locucions conjuntives1. Què és una conjunció?2. Conjuncions i locucions conjuntives de coordinació

29

3. Conjuncions i locucions conjuntives de subordinació

TIPUS DE TEXTEl text poètic: els recursos retòrics1. Els recursos retòrics

LLENGUA I SOCIETATHistòria de la llengua catalana1. Origen i expansió2. Dels segles XVI al XIX3. El segle XX

APRÈN A TREBALLARFes un poema

12. LA CANÇÓ

LECTURA I COMPRENSIÓ• País petit, El que diuen els arbres, AlegriaComprensió lectora i vocabulari

ORTOGRAFIAAspectes gràfics en les expressions numèriques1. Normes d’ús de les expressions numèriques

LÈXICEl llenguatge publicitari1. La publicitat2. El llenguatge publicitari

MORFOSINTAXIConcordança entre els elements del SN i SV1. Què és un sintagma?2. La concordança al SN3. La concordança al SV

TIPUS DE TEXTLa cançó1. Què és la cançó?2. El text3. Tipus de cançons

LLENGUA I SOCIETATLes llengües de l’Estat espanyol1. El català2. L’aranès3. El basc4. El castellà5. El gallec

APRÈN A TREBALLARCom hem de fer servir els diversos tipus de lletra

30

LLENGUA CATALANA I LITERATURACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CURS

1. Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; expressar-ne el contingut oralment i per escrit; captar la idea global d’informacions escoltades a la ràdio o a la televisió i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques d’aprenentatge.

2. Identificar i descriure les característiques i funció social dels mitjans de comunicació i d’altres textos de la cultura de masses, reconeixent l’ús peculiar dels llenguatges verbals i no verbals en la construcció dels seus missatges i distingint entre la seva dimensió informativa i la seva dimensió persuasiva i manipuladora.

3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits.

4. Aplicar els coneixements sobre la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada a cada situació comunicativa.

5. Realitzar narracions, exposicions i resums orals i escrits en suport paper o digital, d’una manera clara i ben estructurada amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies, emprant el registre adequat, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques i valorant la importància de planificar i revisar el text.

6. Utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

7. Saber llegir expressivament textos en prosa, literaris o no, amb entonació, ritme i volum adequats i d’acord amb les regles ortològiques.

8. Exposar una opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat. Reconèixer el gènere i l’estructura global i valorar l’ús del llenguatge. Diferenciar sentit literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb la pròpia experiència.

9. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i valoració de textos breus o fragments, sobretot en els temes i motius de la tradició. Reconèixer les característiques bàsiques del gènere, així com algunes figures literàries.

10. Composar textos amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.

11. Conèixer una terminologia bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions.

12. Comprendre l’origen i l’evolució de la llengua catalana. Relacionar la llengua catalana amb altres llengües i identificar-ne els fenòmens de contacte.

31