1. UNITAT 13: Franquisme, la construcci d'unadictadura (1939-1959) 1. UN RGIM DICTATORIAL:1.1. Caracterstiques del franquisme: Estat legitimitat per la Guerra Civil i autoritarisme extremat. Els seus trets ms destacats foren: Totalitarisme: Dictadura inspirada en el model feixista alemany i itali. Es suprim la Constituci del 1931 (garanties individuals i collectives). Clausura del Parlament i prohibici de tots els partits poltics i sindicats tret del partit i el sindicat franquista. Cabdillisme: Franco nomenat Caudillo d'Espanya (tenia tots els poders en la seva persona), cap d'Estat i president del govern (durant molts anys), generalssim dels tres exrcits (terra, aire i aigua) i cap de la Falange Espaola Tradicionalista y de la JONS, el partit nic. Concepci unitarista i centralista de l'Estat: Van abolir els estatus d'autonomia i foment de l'espanyolitzaci de la poblaci dels territoris amb sentiments identitaris catal, basc i gallec. Repressi de l'oposici: Creaci d'un aparell legislatiu i institucional per eliminar l'oposici, atemorir als dissidents i combatre qualsevol manifestaci de desafecci. Control dels mitjans de comunicaci: A travs de la censura i eren usat com a aparells de propaganda franquista.1.2. Pilars del rgim: L'exrcit: Suport ms destacat del rgim i que particip activament en el poder, ja que bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera. Partit nic (FET y de las JONS): Bases ideolgiques del rgim, control dels mitjans de comunicaci i subministrar un gran nombre dels crrecs de l'administraci, per tal de procurar el suport social al rgim, el partit va fer un seguit d'organitzacions de masses. Frente de Juventudes (formaci i adoctrinament del jovent), Seccin Femenina (formaci de la dona en sentit cristi i nacionalsindicalista), Sindicato Espaol Universitario o SEU (instrument de control poltic dels universitaris) i Central Nacional Sindicalista o CNS (aplegava patrons i treballadors en una organitzaci). Esglsia Catlica: Paper destacat en la legitimaci i construcci del rgim, que es definia com un Estat confessional catlic. Com a resposta a la persecuci religiosa a la zona republicana durant la Guerra Civil, la jerarquia eclesistic proclam el carcter de croada de la guerra i es convert en una clara apologista del franquisme. A canvi va rebre un finanament pblic geners (1939 amb la reinstauraci del pressupost de culte i clero), control absolut del sistema educatiu i el predomini de la moral i dels valors catlics en el conjunt de la societat espanyola.1.3. Suports socials: 3 posicions:Suport (se'l donaven les elits econmiques i socials que van recuperar els poders econmic,social i poltic perdut a la 2 Repblica; propietaris agrcoles petits i mitjans del centre i elnord que havien recolzat la insurrecci).Passivitat i apoliticisme (classes mitjanes desconcertades polticament pel fet departicipades a la revoluci social de la Guerra Civil, per malgrat el seu rebuig ideolgic ipoltic van adoptar aquesta postura. Van recolzar el franquisme per oportunisme i no pas peridentificaci ideolgica que en el cas catal es vei obstaculitzada per l'anticatalanisme quesentien les autoritats franquistes. Els sectors populars es decantaren per la passivitat i elsilenci per la forta repressi que patiren aquests perdedors de la Guerra Civil i tamb pelcontrol policial i la por). 2. Rebuig (els treballadors s'oposaren per la violncia, la inseguretat i la penria de la GuerraCivil i que la per la pau i la tranquillitat es faria el que fos. Els treballadors es van oposar enuna passivitat hostil i van protagonitzar mobilitzacions per millors condicions de vida itreball).1.4. Franquistes catalans: Catalunya franquista integrada per industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. La militncia catalana de Falange integrada per: Pocs falangistes i membres dels grups d'extrema dreta durant la Repblica Carlins Excombatents de l'exrcit franquista Va haver gent que s'adher al franquisme per oportunisme poltic (adems per exigncies burocrtiques) i per poder accedir a crrecs poltics. El personal poltic amb crrecs de responsabilitat, gesti i representaci era designat pel poder o per persones fidels al rgim. La majoria de designats eren antics militants de l'extrema dreta, lerrouxionistes i membres de forces poltiques conservadores com la Lliga Catalana (pel poc nombre de falangistes i excombatents). Per el franquisme noms els don crrecs administratius als falangistes catalans, ja que els mxims crrecs eren persones de fora de Catalunya (almenys en els crrecs catalans, ja que es volia evitar l'arrelament al territori i la desconfiana franquista dels poltics catalans).1.5. Famlies del rgim: Grups d'influncia de dins del rgim --> MOVIMIENTO NACIONAL Les famlies del rgim van tenir representaci en els successius governs creats pel dictador, que sempre van comptar amb una elevada presncia militar.Falangistes, carlins, ultracatlics i monrquics alfonsins (van donar suport a la rebellimilitar del 1936) --> Primers en formar part de l'Estat franquista. Falangisme i ideari(nacionalsindicalisme) van protagonitzar la primera etapa franquista quan Alemanyapodia guanyar la 2 G.M.Segona etapa (derrota de les potncies de l'Eix al 1945) --> Adaptaci del franquisme alnou escenari internacional i grups com l'Asociacin Catlica Nacional dePropagandistas (ACNDP) van haver d'augmentar la presncia al nou govern i es vanesforar per transformar el rgim en una democrcia orgnica (nacionalcatolicisme).1950-1960 --> Gran importncia dels membres e l'Opus Dei (paper important entransformacions econmiques de la segona etapa del franquisme).