1 trastorns específics d’aprenentatge teresa vilardaga psicopedagoga i logopeda. col 688 mòdul...
TRANSCRIPT
1
Trastorns específics d’aprenentatge
Teresa VilardagaPsicopedagoga i logopeda. col 688Mòdul d’especialitat en neuropsicologia infantil Col·laboració Servei neurologia pediàtrica Vall d’Hebron
Unitat Neuropediàtricapel Diagnòstic Escolar
Sant Boi Ll, 21 març de 2009
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Terme genèric que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura ,escriptura, raonament o habilitats matemàtiques (“National Joint Committee on Learning Disabilities”).
Son trastorns intrínsecs a l’individu, deguts a una disfunció del SNC. Origen constitucional.
Trastorns específics d’aprenentatge
DefinicióDefinició
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
INTRODUCCIÓ:
Prevalença 10 – 15%. Causa principal de fracàs escolar. Dislèxia 5 - 10%. TDAH 3- 5%. TEDL 5-10% TANV (Pocs estudis de prevalença) Discalcúlia 1%.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Trastorns específics d’aprenentatge
El rendiment de l’@ en lectura, càlcul, expressió oral i escrita, es situa significativament PER SOTA respecte la seva E.C., el seu Q.I. i el curs escolar.
Interfereixen en el rendiment acadèmic.
No son conseqüència de deficiències auditives i visuals no corregides
S'exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats escolars
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Trastorns específics d’aprenentatge
DefinicióDefinicióClassificats en: (Sans, 08):
TDL Trastorns del desenvolupament del llenguatge.
Dislèxia Trastorn específic de lectura i escriptura.
TDA/H Trastorn per dèficit atenció amb/sense hiperactivitat. 3 subtipus i Tempus Cognitiu Lent.
Discalcúlia
Dificultat específic pel càlcul
TANV Trastorn d’aprenentatge no-verbalDificultats en coordinació, motricitat fina, orientació i percepció espaial.Malaptesa en activitats físiquesDificultats per comprendre el context socialHD : disfuncional
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Característiques cognitives de cada hemisferi:
VerbalAnalíticPrecísSeqüencia
lLògicMatemàticRacional
No VerbalVisualHolísticSimultaniArtísticO. espaiIrracional.
Esquerre Dret
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Visió des la vessant neuropsicològica:
EN els T.A trobem circuiteries disfuncionals del córtex.
Àrees del cervell que estan hipoactivades tot i estar orgànicament preservades.
Les disfuncions són diferents en cada un dels trastorns, es troben hipoactivades diferents zones del cortex.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Visió des la vessant neuropsicològica: La disfàsia, la dislèxia, la discalcúlia
son bàsicament trastorns deguts a l’alteració del funcionament de diferents àrees del hemisferi cerebral esquerre. (HE)
El TDAH a una disfunció de zones prefrontals del cervell
En canvi el TANV es deu a una disfunció de la substància blanca cerebral de l’hemisferi dret .(HD) ( Rourke 82; Sans 08)
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Retard simple
Retard en el desenvolupament del llenguatge: El llenguatge segueix el patró normatiu però a un
ritme significativament més lent Afecta només a la vessant expressiva del llenguatge Trets: alteracions fonològiques i manca de vocabulari Processos de simplificació de la parla Aprenentatge NORMAL del llenguatge escrit
TDL-Disfàsia
Grup heterogeni de nens en el que les seves competències lingüístiques no es corresponen amb la seva capacitat cognitiva.Trastorn persistentInterferidor en els aprenentatges escolarsClassificació de Rapin i Allen (1991)
Dislèxia Dificultat específica per la lectura amb nens amb QI dintre de la normalitat, motivació i escolarització normal.La base trastorn es troba en les funcions cerebrals del llge.Deficiència fonològica com el problema de base.
Els trastorns deEls trastorns de llenguatge del nenllenguatge del nen
21març 2009 © 2009 Teresa
VilardagaDISLÈXIA
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
MÚSICA
DIBUIX
MATES
ESPORT
LLEGIRESCRIURE
PARLAR
CONCENTRACIÓ
H.EH.D
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
DislèxiaDislèxia
És el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent
Representa el 80% de tots els trastorns específics de l'aprenentatge
Trastorn que es manifesta amb dificultats en l’aptge.
de la lectura malgrat instrucció convencional,
intel.ligència adequada i oportunitats socio-culturals. Prevalença 5 - 15 % nens en edat escolar Afecta per igual a ambdós sexes És un trastorn inesperat i persistent encara que les
manifestacions siguin diferents segons les edats.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Trastorn basat en el llenguatge, d’orígen constitucional, dificultat en la decodificació de paraules simples, reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic.” (Circunvolució Angular. H.E)
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Causalitat per pleitropisme genètic.
Atribuible al locus 6p.implicat a dislx i tdah.
Carácter poligènic. No existeix el gen de la dslx
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
PRAGMÀTICAUS del llge.
SEMÀNTICANivell Superior
SINTAXINivell Superior
MORFOLOGIA
Sist. FONOLOGICNivell Inferior
SISTEMA J.LINGÜÍSTIC
Deficiència fonològica:Deficiència fonològica: base causal en la Dislèxiabase causal en la Dislèxia
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
DislèxiaDislèxia
El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques i
Processa els diversos elements sonors del llenguatge.
La correspondència G-F que realitzem en l’acte lector es basa en aquesta descodificació fonològica
El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
C. Supramarginal
C. Angular
Àrea de Brocca
Àrea de Wernicke
Àrea visualprimària
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Dislèxia. Deficiència Dislèxia. Deficiència fonològicafonològica Aquesta deficiencia fonològica és
la causa que sovint també veiem dificultats per: Adquirir el llenguatge parlat Confusió entre paraules de so
semblant Dificultats per mantenir l’ordre
seqüencial en paraules Trastorns de pronunciació. Trobar el nom exacte de les paraules
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Dislèxia. Deficiència Dislèxia. Deficiència fonològicafonològica Per aprendre el nom dels colors,de
les lletres, dels nombres(per anomenar-los)
Per associar el sò amb la lletra corresponent
Per a lletrejar i manejar mentalment els sons de les paraules(consciència fonològica)
Dificultats per memoritzar seqüències verbals
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Procés lector normalProcés lector normal
Via logogràfica: etapa de prelectura.
Via fonològica: correspondència grafema – fonema Es el sistema fonològic el que s’activa. Via que s’ensenya durant la 1ª etapa d’adquisició
de la lectura. En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per
llegir paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres.
Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat.
Lectura holística, global de la paraula . Madura cap als 10 anys en nens amb un bon
aprenentatge lector.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Lectura ruta fonològica:
Lenta Anàlisi lletra a lletra. De descodificació
fonològica. El sistema fonològic treballa per
reconèixer i fer la conversió de les grafies en fonemes. Ex:paraules poc corrents “bronquiectàsies”
Noms propis: “Etchepareborda”
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Ruta lèxica: Lectura holística, global de la
paraula.
Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot.La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Disfunció via fonològicaDisfunció via fonològica
text decodificació
identificació
Funcions cognitives preservades:Intel·ligènciaVocabulariFormació conceptes
significat
got [g][ò][t]
gat [g][a][t]
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Procés lector disfunció via lèxicaProcés lector disfunció via lèxica
text decodificació identificació
Funcions cognitives preservades:
Intel·ligènciaVocabulariFormació conceptes
significat
Lectura global de la paraula
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Evolució del trastorn de la via Evolució del trastorn de la via fonològicafonològica
Baix nivell d’estratègies Baix nivell d’estratègies sublexicalssublexicals
Primeres etapes(aprenem a llegir)
Dificultat en associar so-lletra (decodificació)
Lectura amb nombrosos errors
Relativa bona comprensió Dificultats en seqüències
verbals
Etapes més avançades(llegim per aprendre)
Lectura amb invencions frequents.
Nombroses faltes d’ortografia
Repercussió en la comprensió
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Primeres etapes(aprenem a llegir)
- Bona exactitud de decodificació
- Relativa bona comprensió
- Lectura amb errors de sil·labeig
Etapes més avançades(llegim per aprendre)
- Lectura lenta - Disprosòdica- Exacte. - Comprensió dificultosa
en frases i textos per la lentitud de l’acte lector
Evolució de la via lèxica:Evolució de la via lèxica: Baixa adquisició d’estratègies lexicals
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Visió unitària: Ambdós procediments, el decodificador i
l’ortogràfic depenen absolutament l’un de l’altre.
La capacitat de decodificació fonològica és previ al desenvolupament de les representacions ortogràfiques globals.
Si cal molta atenció i esforç per a la decodificació , es queda compromesa l’agilitat en el reconeixement de les paraules i poder arribar a la comprensió final del text amb rapidesa.
28
Signes d’alarma.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Preescolar:
Hª familiar. Retard adquisició de la parla .Poc
clara. Confusió pronunciació de paraules de
fonètica semblant. Dificultat en aprendre els colors. Aprenentatges poc consistents
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Primària:
Dificultat aprenentatge lecto-escriptura.
Dificultat per associar una lletra amb el seu so.
SVA. Negatives a llegir en públic. Errors en la lectura. Dificultat per a copiar enunciats.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Secundària:
Disminueixen els errors en lectura. Baixa velocitat lectora. Baixa comprensió lectora. Errors en escriptura (ortografia arbitraria). Dificultat per a copiar enunciats. Dificultat per a planificar i redactar relats. Gran dificultat d’aprenentatge de llengües
estrangeres per escrit. Aversió a la lecto-escriptura.
32
¿Què podem fer?
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Assegurar-se que el nen entén els enunciats que ha llegit.
Exàmens orals. No obligar a llegir en públic. Deixar que es prepari les lectures a
casa. No penalitzar faltes d’ortografia. Correcció de la norma ortogràfica que
es treballi en aquell moment. No fer copiar x vegades les faltes dels
dictats.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
APRENENTATGES MANIPULATIUS I
VISUALS.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Ajudar en la realització d’esquemes
Informació via visual / oral. Donar més temps en la realització
d’exàmens escrits. Valorar els seus resultats en funció del seu
rendiment anterior. Corregir les faltes en verd. Facilitar l’us de tecnologia:
calculadora,taules m., lectors informàtics…
Donar reforç positiu.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
1er primària 2on primària 3er primària 4art primària
So-grafema.Separar fonemes.
Escriure / llegirsíl·labes 2
consonants seguides.
C i G
Ortografia arb(7 normes).
Ortografia nat(C i G).
Redactar frases.Iniciar lectura
global.SVA (setmana,
mesos, abc).
Ortografia arb.Redactar text.Lectura global.SVA (taules).
Signes de puntuació i entonació.
Normes bàsiquesortografia.Redactat.
Vocabulari acadèmicTècniques estudi.Lectura per torns.
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Commorbiditat:
tdah
conducta/estat d’ànim:trastorn de conductatrastorn negativista desafiantdepressióansietat
aprenentatge
DislèxiaDisfàsiaTANV
altrestics
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Dislèxia. ConclusionsDislèxia. Conclusions Trastorn de caire persitent. Compromet el rendiment escolar. Son necessaries acomodacions
metodològiques. Cal un diagnòstic precoç per tal d’evitar
efectes colaterals negatius com ara: Baixa autoestima Inseguretat Rebuig a tasques escolars . Sentiment de fracàs davant l’esforç
21març 2009 © 2009 Teresa
Vilardaga
Trastorns específics d’aprenentatge
MOLTES GRÀCIES!!
Teresa.UNITAT de DIAGNÒSTIC ESCOLAR