1

Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i propietats textuals

3.1. Criteris de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ

DEPUNTUACIÓ

Coma, punt, punt icoma, dos punts, puntssuspensius, parèntesis,claudàtors, guió

SINTAGMÀTICS

D’ENTONACIÓ Signe d’interrogació,signe d’exclamació

DIACRÍTICS Accent agut, accent greu, dièresi,apòstrof, punt volat

AUXILIARS Angles, asterisc, barra inclinada, barradoble, barra invertida, clau, guionet,cometes, menys, igual, paràgraf, fletxa,etc.

2

Els signes de puntuació:

Signes ortogràfics convencionals

Modulacions de la llengua oral

Exigències de la sintaxi

Finalitat: eficàcia de la comunicació (escrita o oral)

Eina bàsica per organitzar les idees, estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre

3

LA COMA (pausa menor)

Per a separar els elements d’una

enumeració o els membres d’una

oració determinada: M’he comprat uns

pantalons, una camiseta, un xandall, etc.

Per a determinar una alteració de

l’ordre lògic de l’oració: El que t’havia de dir,

ja t’ho he dit.

4

Quan hi ha un incís: El teu germà, el mestre,

és un gran intel·lectual.

Generalment, per a indicar les oracions

subordinades: Quan vingues, hi anirem.

Per a marcar omissions o elements

el·líptics: En el primer tall geològic hi ha dues

roques metafòriques; i en el segon, una.

5

No hem de posar coma:

– Entre el subjecte i el verb o entre el verb i

un complement

– Abans de parèntesi, guió, punts

suspensius o claudàtors

6

EL PUNT I COMA (pausa intermèdia) Quan dues oracions van separades per

conjuncions i la segona no té un enllaç

perfecte amb l’anterior: Des del punt de vista ètic és inadmissible; perquè l’acceptes, has de qüestionar-ho tot.

Per a separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes: Relació dels alumnes finalistes de les proves esportives: en llançament de javelina, Rosa Valls; en natació, Lluís Ros; en carrera d’obstacles, Natàlia Llopis; etc.

7

EL PUNT (pausa forta)

El punt i seguit: dins d’una mateixa

paràgraf, per a separar oracions

autònomes.

El punt i a part: quan la relació entre les

oracions és més llunyana.

El punt final: per indicar l’acabament

d’un text, una separació entre conceptes,

apartats, capítols, etc.

8

ELS DOS PUNTS (pausa intermèdia) Per a introduir una enumeració: Material

necessari per a l’experiment: un matràs, aigua, àcid clorhídric i hidròxid de potassi.

Per a separar dues idees que tenen una relació de proximitat: La manca d’aigua és un problema greu: sense aigua no es pot viure.

Per a introduir un exemple, una il·lustració o un advertiment: Hi ha paraules que són invariables en singular i en plural: temps, llapis, cactus, dilluns, dimarts, etc.

9

ELS PUNTS SUSPENSIUS (...)

Per a indicar que una enumeració no

ha quedat tancada (o també etc.)

Per a indicar una pausa sobtada o la

conclusió difusa d’una oració: Revivia en el

record la remor etèria de les palmes, l’olor de la

pólvora pels horts, els reflexos multicolors de

l’estany dels ànecs...

Entre claudàtors, per a indicar que s’ha

suprimit un fragment de text

10

ELS SIGNES D’ENTONACIÓ

D’interrogació: ? D’exclamació: !

– en oracions emfàtiques i exclamatives

– en oracions de manament

11

ELS GUIONS (mitjans: — / – / -)

Per a introduir dins d’una oració una observació, un comentari personal, una ironia, etc.: Tanmateix, sobre totes aqueixes coses –crec que no cal insistir en la vàlua indiscutible d’aquest investigador–, cal destacar les repercussions posteriors dels seus decobriments.

Per a marcar l’inici del parlament d’un personatge en una obra literària (guionet estilístic):

– Maria, vine ja –va dir Pepeta amb to irat.

– Pepeta, no puc encara –li va respondre Maria.

12

EL GUIONET (breu)

Morfològic o lèxic: per a unir dos

termes (formació de paraules compostes):– Numerals compostos (ordinals i cardinals)

(DUC): vint-i-cinc, tres-cents

– Entre el verb i els pronoms febles: omplir-lo

– Els mots compostos que comencem amb el nom d’un punt cardinal: sud-est, sud-africà

– Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, xiu-xiu

– Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: la no-violència

13

– En els compostos formats per dos mots, quan el segon element comença per r-, s- o x- i el primer acaba amb vocal: pèl-roig, esclata-sang, escura-ximeneies

– En els compostos formats per dos mots, quan la unió dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc

– En els compostos formats per dos mots, quan el primer element és un mot que duu accent gràfic: ciència-ficció

14

– En els compostos abans-d’ahir, adéu-siau,

dellà-ahir, després-dinar, despús-ahir,

despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo.

– No duen guionet:

• Els mots formats amb altres prefixos:

preromànic

• Els mots construïts amb formes prefixades

acabades en -o i de vegades en -i: fisicoquímic

15

LES COMETES Cometes baixes o llatines: «» Cometes altes o angleses: “ ” Cometes simples: ‘ ’ Per a marcar les citacions textuals o les

paraules d’una persona, per a marcar un discurs en estil directe: Vull recordar ara les paraules del savi Joan Fuster: “Tens un cos, aprofita’l, aprofita-te’n”.

En les citacions bibliogràfiques: articles, parts d’un llibre, etc.

16

ELS PARÈNTESIS

Per a introduir un aclariment breu, una

informació complementària, una

referència o una dada cultural

secundària: A Monòver (les Valls del Vinalopó)

es fa bon vi.

17

ELS CLAUDÀTORS, GAFETS

O PARÈNTESIS QUADRATS Per a fer un aclariment, afegir alguna

indicació, resoldre una abreviatura o restaurar paraules dins d’un text: J[oan] M[aria] R[oig] ha estat declarat culpable d’homicidi.

[…] = supressió dins d’una citació textual: “Hi ha també una altra por de l’escriptor [...]. És la por de buidar-se”.

Interpolacions que no són de l’autor del text original.

18

LA BARRA INCLINADA

Oposició o alternança entre els dos

termes que relaciona

– Combinacions de dos elements que es

presenten junts amb la intenció de fer-ne

notar el contrast: Les dues possibilitats de

plural, marges/màrgens, es consideren correctes.

– Versos d’una composició poètica en ser

citats en línia seguida: “Camines silenciosa /

entre camins de boira / i guardes zelosa els

secrets / que la vida et confia”

19

– Símbols que relacionen més d’una

magnitud: La llum viatja a 300.000 km/s.

– Doble funció lingüística (morfemes de

gènere): El sistema educatiu funcionaria millor

amb més professors/es.

– Representació dels fonemes: La /a/ àtona

– i/o: Tindran matrícula gratuïta els qui siguen

membres de família nombrosa i/o fills de

disminuïts físics.

– Períodes cronològics: Va aprovar

l’assignatura en el curs 1991/1992 (o també

1991-1992).

20

ASPECTES MORFOSINTÀCTICS

Regla de les tres c:

1) claredat

2) concisió

3) correcció

importància de la informació

21

CLAREDAT (evitar passatges ambigus i poc entenedors)

períodes oracionals breus

ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements

puntuació adequada

el paràgraf com a unitat (llargària mesurada)

ús apropiat dels connectors (introduir i anunciar un tema, reprendre un tema, exemplificar, aclarir un punt, resumir i concloure, etc.)

22

CONCISIÓ

ser precisos i directes

evitar circumloquis, repeticions innecessàries i conceptes redundants

evitar sinònims superflus

concentració d’elements essencials i supressió de la informació supèrflua: El jutge també pot separar la tutela de la persona és millor que El jutge també pot, si ho creu convenient, separar la tutela de la persona.

és preferible un verb a una expressió llarga o circumloqui: es va procedir a publicar > es va publicar

23

CORRECCIÓ

normativa

adequació: a les circumstàncies de producció (tema, canal, grau de formalitat, propòsit i destinatari)

coherència: des del punt de vista semàntic

cohesió: puntuació i connectors

estilística: riquesa i variació

presentació: bona presentació, ús adequat de la tipografia, paginació, etc.

Normes d’estil: http://www.ua.es/dfcat

24

En paraules de Daniel Cassany:

- no tingues pressa

- planifica el teu treball i fes esborranys inicials

- pensa en el destinatari, facilita-li i fes-li agradable sentir-te

- repassa l’escrit

- deixa’l reposar

- busca’t un confident

- la pràctica fa mestres