1. L’Europa de l’Antic Règim

1.1. Una economia de base senyorial (1)

L’Antic Règim

és

el sistema econòmic, social i polític que va desenvolupar-se a Europa durant el període final del feudalisme (entre el

Renaixement i la revolució liberal)caracteritzat per

una economia predominantment agrària amb poca presència

d’indústria i comerç

una societat dividida en estaments

un règim polític monàrquic de caràcter absolutista

donat que

una agricultura de base senyorial- entre el 80 i el 90% de la població es dedicava a tasques agrícoles

-l’economia agrària proporcionava el 75% de la producció global dels béns

donat que

els senyors (nobles, burgesos rics, eclesiástics, rei) eren amos de la terra

cada part de la qual es

deia

senyoria territorial

i s’organitzava en

-reserva senyorial-parcel·les

-terres d’explotació comunal

pagaven

drets senyorials

per causa de

-l’explotació de les terres-utilització dels monopolis-la senyoria jurisdiccional

-drets eclesiàstics

els pagesos

que era-de subsistència

-dedicada al policonreu (sobretot, cereals)

-dos tipus d’explotacions: camps oberts (amb guaret)

i terres comunals-producció ramadera

insuficient

crisis de subsistències

i provocava

integrada per

agriculturaindústria comerç

1. L’Europa de l’Antic Règim

1.1. Una economia de base senyorial (2)

L’activitat industrialaplicava

tres sistemes o models de producció

que són

producció artesanal

domestic system (feina a domicili)

manufactures

L’activitat comercial

incloïael comerç

interior

el comerç colonial

patia

uns transports insuficients

donat que

la xarxa de comunicacions terrestre (camins) era pobre

els mitjans (diligència, carro, animals...) eren rudimentaris

només era fàcil i barat el transport fluvial (però no tots els països en disposaven)

cosa que

augmentava el cost de la unitat de producte

era

escàs i força limitat (mercats i fires d’abast

local i comarcal)

degut a

-baixa especialització-escassos excedents

seguia

les noves rutes obertes des del s.

XVI

consistia en

-comprar primeres matèries

-vendre productes manufacturats

va viure

gran expansió

afavorida per

molts beneficis

que va produir

la política mercantilista dels monarques absolutistes

gran creixement del món financer (banquers,

mecanismes de crèdit, ..)

i per això es parla del’època del capitalisme comercial

consisteix a

protegir la producció d’un país mitjançant pràctiques intervencionistes sobre el

moviment comercial

1. L’Europa de l’Antic Règim

1.2. La societat estamental

La societat de l’Antic Règim

es dividia en

patia unestancament de la població

caracteritzat per

-elevada mortalitat (30-40%o)-elevada mortalitat infantil (20-30%)

-baixa esperança de vida-alta natalitat (35-40%o)

privilegiats no privilegiats

integrats per

clergat (<1%)

distingint-se

alt clergat (bisbes, abats, cardenals, canonges...): procedien de la noblesa i vivien en el luxe, gaudint

de tots els privielgis

baix clergat (capellans, frares...): era gent

d’origen modest i feien una vida senzilla

la resta de grups socials que constitueixen la immensa majoria

de la població (90-95%)

com ara

burgesia (rendista, financera, industrial): el

grup més dinàmic i força enriquit durant els

darrers temps

classes populars urbanes (artesans, servents, obrers)

pagesia (serfs, arrendataris, propietaris,

jornalers): grup majoritari, que patia

dures condicions de vida i pagava la majoria dels

impostos

noblesa (2-3%)

caracteritzada per

-era el nucli fonamental de la classe dominant

-gran propietària de terres-gaudia de diverses

concessions (honorífiques, econòmiques, fiscals)

distingint-se

-alta i baixa noblesa-de la cort i de províncies

1. L’Europa de l’Antic Règim

1.3. L’absolutisme monàrquic

El poder polític

adoptava la forma

de

monarquia absoluta

monarquia de poder limitat

en la qualel rei

posseïa un poder absolut

ajudat per

consells sectorials (estat, finances, guerra...) i

seccions especialitzades

que implicava

-nomenar els càrrecs-administrar justícia-no sotmetre’s a cap control i no compartir

la sobirania

completat amb

dirigir la política i l’administració

governadors, intendents i altres càrrecs, i una gran quantitat de funcionaris

marginar les Corts

només restringit per

-la llei divina-el dret natural

i en part per

les lleis fonamentals

del regne

i per això intentava

caracteritzada per

separació de poders

entre

executiu

en mans del

monarca

legislatiu judicial

parlament jutges

votat per

una minoria de la població (grans propietaris agraris, burgesos...: 15%)

es donava a

Holanda i Anglaterra

1. L’Europa de l’Antic Règim

1.4. La crisi de l’Antic Règim

L’Antic Règimva entrar encrisidurant el

darrer terç del s. XVIII degut a

la puixança econòmica i la desigualtat jurídica de

la burgesia

les idees de la Il·lustració

desenvolupades per

-Voltaire-Rousseau

-Montesquieu

recolzades en

raó com a únic mitjà per entendre el món

(enfront de la tradició i el teocentrisme)

natura com a font de justícia i de bondat

criticaven

la societat estamental

el mercantilisme econòmic

l’absolutisme polític

defensant

la igualtat d’origen, la mobilitat social i el

mèrit individual

l’agricultura i les activitats productives (Quesnay) i la llibertat econòmica (Escola de

Manchester)

la divisió de poders, els drets bàsics de

l’individu i la sobirania nacional

van plasmar-se al

despotisme il·lustrat

que pretenia

unir l’autoritat reial absoluta i les ideologies il·lustrades de

progrés

desenvolupat a

Prússia (Frederic II), Áustria (Maria Teresa), Rússia

(Caterina), Suècia (Gustau), Espanya (Carles III)

que intentaren

-centralitzar i racionalitzar l’administració-fomentar l’educació

-modernitzar l’economia

i va fracassar perquè

no era possible acceptar només una part: reformar l’economia però no la societat o la forma

de governar