1- l’alfabet grec - grec - cultura clàssica institut ... · 1.-l’alfabet grec: lectura,...

11
1.-L’alfabet grec: lectura, escriptura, transcripció 1 1- L’ALFABET GREC L’alfabet grec, d’origen fenici o semita, té les següents 24 lletres: MAJÚSCU LES minúscules NOM PRONUNC. TRANSCRIPCIÓ Grec Català Llatí CASTELLÀ CATALÀ Α α ἄλφα alfa [a] a a a Β β βῆτα beta [b] 1 b b b Γ γ γάμμα gamma [gu] g g, n 1 g, n 1 Δ δ δέλτα delta [d] d d d Ε ε ἒ ψιλόν èpsilon [e] e e e Ζ ζ ζῆτα dzeta [ds] z z, c z, c Η η ἦτα eta [e] e e e Θ θ θῆτα theta [z] th t t Ι ι ἰῶτα iota [i] i i i Κ κ κάππα kappa [k] c, k c c Λ λ λάμβδα lambda [l] 2 l l l Μ μ μῦ mi [m] m m m Ν ν νῦ ni [n] n n n Ξ ξ ξῖ xi [x] x x, j x Ο ο ὂ μικρόν òmicron [o] o o o Π π πῖ pi [p] p p P Ρ ρ ῥῶ ro, rho [r] rh r r Σ σ/ς 3 σῖγμα sigma [s] s s s Τ τ ταῦ tau [t] t t, c 4 t, c 3 Υ υ ὖ ψιλόν ípsilon [y, ü 5 ] y, u i, u, v 6 i, u, v Φ φ φῖ fi [f] ph f f Χ χ χῖ ji [j] ch c, qu 7 qu, c 5 Ψ ψ ψῖ psi [ps] ps ps ps Ω ω ὦ μέγα omega [o] o o O 1 γ davant altra gutural (γ, κ, χ ) es pronuncia n, i es transcriu també com n: ἄγγελος 'missatger' es llegeix ánguelos 2 λ λ es pronuncia com una l·l ( geminada).ἀλλά: es llegeix al·là 3 la grafía ς s’escriu a final de paraula. En la resta de casos, s’escriu σ: φίλος amic, μοῦσα musa 4 en els grups –τιο, τια, τιω no precedits de t, s y x: Per exple.: egipcio/egipci 5 La lletra υ es llegeix com u francesa o ü alemanya si no va acompanyada de cap vocal: κρύπτω ‘amagar’, es llegeix krypto. La υ es llegeix u en els diftongs αυ, ευ: θαυμάζω ‘admirar’, θησαυρός ‘tresor’, es llegeixen thaumádso thesaurós. En canvi el diftong ου es pronuncia u: μοῦσα es llegeix musa 6 i, en funció vocálica: Termópilas. u com a segon element d’un diftong: Eulogio. v com a segon element d’un diftong seguit de vocal: evangeli 7 c davant de les vocals a,o, u, en posició final, idavant de consonant: coro, ctónico

Upload: lenguyet

Post on 16-Sep-2018

373 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    1

    1- LALFABET GREC

    Lalfabet grec, dorigen fenici o semita, t les segents 24 lletres:

    MAJSCU

    LES minscules

    NOM PRONUNC. TRANSCRIPCI

    Grec Catal Llat CASTELL CATAL

    alfa [a] a a a

    beta [b]1 b b b

    gamma [gu] g g, n1 g, n1

    delta [d] d d d

    psilon [e] e e e

    dzeta [ds] z z, c z, c

    eta [e] e e e

    theta [z] th t t

    iota [i] i i i

    kappa [k] c, k c c

    lambda [l]2 l l l

    mi [m] m m m

    ni [n] n n n

    xi [x] x x, j x

    micron [o] o o o

    pi [p] p p P

    ro, rho [r] rh r r

    /3 sigma [s] s s s

    tau [t] t t, c4 t, c3

    psilon [y, 5] y, u i, u, v 6 i, u, v

    fi [f] ph f f

    ji [j] ch c, qu7 qu, c5

    psi [ps] ps ps ps

    omega [o] o o O

    1 davant altra gutural (, , ) es pronuncia n, i es transcriu tamb com n: 'missatger' es llegeix nguelos 2 es pronuncia com una ll ( geminada).: es llegeix all

    3 la grafa sescriu a final de paraula. En la resta de casos, sescriu : amic, musa 4 en els grups , , no precedits de t, s y x: Per exple.: egipcio/egipci

    5 La lletra es llegeix com u francesa o alemanya si no va acompanyada de cap vocal: amagar, es llegeix krypto. La es llegeix u en els diftongs , : admirar, tresor, es llegeixen thaumdso thesaurs. En canvi el

    diftong es pronuncia u: es llegeix musa 6 i, en funci voclica: Termpilas. u com a segon element dun diftong: Eulogio. v com a segon element dun diftong seguit

    de vocal: evangeli 7 c davant de les vocals a,o, u, en posici final, idavant de consonant: coro, ctnico

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    2

    Conceptes previs: Grec, llengua indoeuropea Divisi tradicional en 4 dialectes: elic, dric, jnico-tic i arcadoxipriota S VI aC: ltic, dialecte dAtenes simposa sobre els altres. S IV aC: amb lhellenisme posterior a Alexandre el Gran sorgeix un grec panhellnic: la koin -

    - amb canvis importants: o Iotacisme del grec modern o Desaparici de la diferenciaci quantitativa (vocals llargues i breus), davant de laccent

    tnic o dintensitat H de lalfabet grec

    Els rodis fan servir lalfabet fenici per primera vegada als voltants del 900 aC Fins a la unificaci de lalfabet a Atenes el 403 aC, hi havia 4 alfabets diferents Les minscules simposen noms al s IX dC

    Guia descriptura: copia les lletres al segon requadre

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    3

    EXERCICI

    1. Escriu el teu nom en grec (amb lletres gregues)

    2. Copia les segents paraules en majscula i minscula

    3. Llegeix en veu alta

    4. Intenta deduir el significat per intuci o pensant en possibles derivats

    Majscula Minscula Significat i derivats

    Pronunciaci

    No sabem amb certesa la pronunciaci del grec antic. Nosaltres seguim la norma proposada per Erasme

    de Rotterdam (1528). coneguda amb el nom d' erasmiana o etacista. Aquesta pronncia ja havia estat

    defensada per l humanista espanyol Elio Antonio de Nebrija (1486), a diferncia de la pronunciaci del

    grec modern, anomenat itacista, perqu pronuncia com i les vocals i diftongs

    En destaquem tot seguit algunes normes de pronunciaci:

    .- La davant les guturals i davant de sona com si fos una n ngelos) , (Esfinx)

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    4

    .- La es pronuncia com u en els diftongs autos ) euros )

    Per el diftong es pronuncia - u - tutourans

    .- La doble grafia es pronuncia com l geminada: all EXERCICI 1.- Pronuncia en veu alta (pensant sempre en el possible significat)

    Fonemes voclics i consonntics

    Vocals i diftongs:

    - breus: - llargues - poden ser breus o llargues: - diftongs: Iota subscrita: quan el diftong est format per vocal llarga amb la iota no es pronuncia i se subscriu: - - per Consonants:

    - Simples:

    - Oclusives

    - Lquides:

    - Sibilant:

    Compostes amb la sibilant -: dentalguturallabial

    EXERCICI

    1.- De les segents paraules classifica les vocals les que es pugui- en breus, llargues i diftongs, i les

    consonants segons la taula anterior.

    Sonores Sordes Aspirades

    Labials

    Guturals

    Dentals

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    5

    Esperits i accents. Signes de puntuaci

    Esperits. En grec tota vocal inicial porta un signe anomenat esperit, que pot ser de dues classes: suau () o aspre () .- l' esperit suau no afecta la pronncia de la vocal: l'esperit aspre indica una pronncia com la -h anglesa de house: .- l'esperit aspre es transcriu amb una h- : Hermes, hpica, hipntic

    .- Si la vocal inicial s majscula, lesperit va al costat: La i la inicial sempre porten esperit aspre:

    Accents. El grec disposa de tres accents diferents:

    .- L'accent agut, () , que indicava una elevaci del to de la vocal, es pot trobar sobre la vocal de qualsevol de les tres ltimes sllabes d'una paraula, tant si la vocal s llarga com si s breu.

    Quan l'accent agut recau en l'antepenltima sllaba, s necessari que l'ltima sigui breu.

    .- L'accent greu (`) , que indicava una baixada del to, es troba en sllaba final de paraula, substituint l'accent agut quan la paraula no va seguida de cap signe de puntuaci. No apareix en

    paraules allades. - .- L'accent circumflex ( ~ ), que indicava una elevaci i una baixada del to, apareix noms sobre vocals llargues o diftongs. Pot ocupar una de les dues darreres sllabes de la paraula:

    Encltiques i procltiques: En grec existeix un grup redut de paraules que no tenen accent propi:

    s'anomenen paraules tones i s'uneixen amb la paraula tnica immediata, formant un sol grup fontic

    o unitat tnica: (encltica) es pronuncia . (procltica) es pronuncia

    Signes de puntuaci i ortogrfics

    El punt (.) i la coma (,) s'empren amb el mateix valor que en catal.

    El punt alt () equival al punt i coma o als dos punts del catal.

    La interrogaci s (;)

    Apstrof () indica l'elisi de la vocal final o inicial de dues paraules en contacte

    per Diresi: trenca el diftong de dues vocals

    EXERCICI

    1.- Classifica lesperit i laccent de:

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    6

    ACTIVITAT: lectures en veu alta

    Apollodor

    (1,2,1,1) , ,

    , '

    , , '

    . (1,2,1,2)

    ,

    . (1,2,1,3)

    , ,

    (1,2,1,4) ,

    .

    ,

    , , .

    Homer, Ilada 1, 1- 34

    1 . -

    , ' ' ,

    '

    ,

    , ' ,

    .

    , ,

    X

    ' ' ,

    '

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    7

    , ,

    ,

    ,

    '

    , ' '

    ' , ' ,

    .

    '

    '

    ' ,

    , '

    E x e r c i c i : 1.- Llegeix el nom de les detats segents. Escriu al costat el nom en llat

    2.- Escriu al costat dels noms derivats de les lletres gregues una de les expressions segents:

    desembocadura, esvstica, gradaci, abs del so i, Du: inici i fi de totes les coses, pronunciaci de r

    en lloc de s, mscul triangular, amb s, abecedari, 3,1416

    sigmtic: ..................................... alfabet .....................................

    gammada ..................................... iotacisme .....................................

    gamma ..................................... delta .....................................

    deltoide ..................................... rotacisme .....................................

    pi ..................................... alfa i omega .....................................

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    8

    3.- En aquesta sopa de lletres trobars els noms de les detats de lexercici 1

    Normes bsiques de transliteraci i transcripci del grec al catal

    Transliteraci: consisteix en passar els mots grec a carcters llatins, intentant reproduir la grafia

    originria grega de la manera ms fidel possible. Laccent del mot grec es colloca al mateix lloc que en

    grec. Un mot transliterat ens ha de permetre passar-lo correctament a la grafia grega

    Observacions sobre les lletres amb alguna transliteraci peculiar (Compte: afegir accents si cal, sobre )

    1. g, (per n davant de gutural ngls)

    2. zZphyrs

    3. vocals breus: amb el signe > Krns

    4. vocals llargues: amb el signe > phn

    5. , , vocals llargues amb iota subscrita: i, i, i

    6. th, ph, ch, > thatrn, > philspha, >

    Achills

    7. > k

    8. x xs

    9. r rh en posici inicial: rhdn)

    10. y , (u com a segon element dun diftong: hyp, > uphna

    11. esperit aspre: amb h- > hpps (hpica)

    12. Accents: al mateix lloc i del mateix tipus.

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    9

    Exercici: translitera el segent text dIsop: Les dues alforges

    **

    Transcripci: consisteix en passar els mots grecs a altra llengua de manera que no siguin estranys.

    Mentre que la transliteraci s nica en qualsevol llengua, la transcripci sadapta a la idiosincrsia de

    cada llengua.

    Observacions sobre les lletres amb alguna transcripci peculiar

    1. El diftong es transcriu per e: enigma

    2. El diftong es transcriu per i: Herclit

    3. El diftong es transcriu per e, a travs del llat oe: coenotafi >

    cenotafi

    4. Els diftongs es conserven i es transcriuen per au, eu:

    autonomia, eufonia

    5. El diftong es transcriu per u: Ur

    6. Si els diftongs es troben davant duna vocal, la segon element del

    diftong, es transcriu per v- : > evangeli

    7. La dzeta en llat z, es transcriu per z: Byzanthium > Bizanci

    8. La kappa en llat c, es transcriu per c: Cassandra

    9. La gamma, - en llat g, es transcriu per n davant altra gutural

    10. La theta es transcriu per t, a travs del llat th; patologia

    11. La fi, en llat ph, es transcriu per f; filosofia

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    10

    12. La psi en llat ps, es transcriu per ps; psicologia

    13. Lesperit aspre inicial -es transcriu per h-; > hipdrom

    14. La psilon - u es transcriu per i ; > hipermercat

    15. La es transcriu habitualment per c- > crono-(logia) i tamb per qu-:

    > Aquilles

    En la transcripci dels noms a vegades interv la influncia daltres llenges, com el castell o

    el francs, i fa que pugui haver resultats diferents dels esmentats en aquestes normes.

    Exercici:

    1.- Transcriu al catal les paraules gregues segents:

    B. MS EXERCICIS (opcionals) DE LECTURA I ESCRIPTURA:

    B1. Llegeix les segents paraules compostes exclusivament por vocals: , , , , , , , , ,

    B2. Llegeix les segents paraules comenades per consonants oclusives:

    B2.1. , , , , , , , , , ,

    B2.2. , , , , , , ,

    B2.3. , , , , , , , ,

    B2.4. , , , , , , , ,

    B2.5. , , , , , , , , , ,

    ,

    B2.6. , , , , , , ,

    B2.7. , , , , , , , , , ,

    B2.8. , , , , , ,

    B2.9. , , , , , , , ,

    B3. Llegeix les segents paraules comenades per consonant sibilant:

  • 1.-Lalfabet grec: lectura, escriptura, transcripci

    11

    , , , , , , , , ,

    , , , , ,

    B 4. Llegeix les segents paraules comenades per consonant lquida lateral i lquida vibrant.

    , , , , , , , , , , ,

    B 5. Llegeix les segents paraules comenades per consonant nasal labial i nasal dental:

    , , , , , , ,

    , , , , , , , ,

    B6. Llegeix les segents paraules comenades per consonant doble:

    , , , , , , , , ,

    , , , , ,

    B7. Escriu el segent text en lletres majscules. No es necesari tenir en compte els signes

    daccentuaci i els diacrtics.

    , ,

    , ,

    . ,

    . , ,

    .

    B8. Escriu el segent text en minscules.

    M

    , .

    .

    : "".

    .

    .

    B9. LECTURA:

    , , ,

    ,

    ,

    ,

    .

    ,

    ,

    ,