1 la bíblia, antic testamentiessoncladera.com/web/adjunts/menu/religio-estiu-feina-3r-eso.pdf ·...

1 Activitats de reforç i ampliació SIQUEM – RELIGIÓ 3r ESO

1 La Bíblia, Antic Testament

1 Troba la paraula que respon correctament a cada una de les qüestions. Escriu cada una de les lletres de la resposta en les caselles corresponents.

1. La Bíblia també rep aquest nom, format per dues paraules.

2. Així s’anomena la manifestació de Déu als homes en els esdeveniments i la vida del poble.

4. Gènere literari que conté relats el fi principal del qual és transmetre una ensenyança.

5. Terme que en grec significa aliança i pacte.

6. Així són reconeguts els llibres de la Bíblia per l’Església.

7. Llibres de la Bíblia que donen consells per a la vida en forma d’una història o de frases curtes.

8. És el primer rei de les dotze tribus.

9. Durant el seu regnat es construeix el temple de Jerusalem

10. Regne la capital del qual era Jerusalem.

11. És el plural de la paraula biblio.

2 Localitza a la Bíblia el nom dels dotze profetes menors i troba’ls en la sopa de lletres.

J E R E M A B D I E S Ñ A M O R W J O R D G O A I H A B A C U C I M F B S E I U Q A L A M I O D A S Q U E G A L X Q N W I O S E S Ñ H S K A I S A P R A E T I O J M E E L Ñ E O F I M F A O S E E S Z F R W U O Ñ S W U O H A B A C H N F O H Q J W H Z A C A R I E S I Z J O E S A N O J Z A M


3 Tria l’opció correcta per respondre cada pregunta i col·loca-la a la graella d’avaluació. Ajuda’t de la cita que acompanya a cada pregunta.

A B C D E F G H I J K

A. Què fet va convertir David en un heroi per al poble d’Israel (1Sm 17)? 1. La victòria sobre Goliat 2. Les seves poesies 3. La victòria sobre els babilonis 4. La victòria a Jericó

B. Qui va ser intrèpid a la trapa dels lleons i en va sortir intacte (Dn 6,17)? 1. Joan Baptista 2. Daniel 3. Moisès 4. Pau

C. Com es deia el fill d’Abraham que havia de ser sacrificat (Gn 22,1)? 1. Esaú 2. Jonàs 3. Josep 4. Isaac

D. Qui succeeix David al tron d’Israel (1 Re 1,33)? 1. Miquees 2. Salomó 3. Acaz 4. Jeconies

E. Rei de Babilònia que va fabricar una estàtua d’ell mateix i va exigir que l’adoressin (Dn 3). 1. Nabucodonosor 2. Salomó 3. Ramsès 4. Sadoc

f. Qui són els apòstols que Jesús va anomenar “fills del tro” (Mc 3,17)? 1. Tomás i Mateu 2. Jaume i Joan 3. Simó i Judes 4. Felip i Bartomeu

G. Quants fills va tenir Jacob (Gn 35,23)? 1. 12 2. 6711 3. 5 4. 7

H. Quins van ser els apòstols que van estar amb Jesús en la transfiguració (Mt 17,1)? 1. Jaume i Tadeu 2. Bartomeu i Joan 3. Felip, Pere i Andreu 4. Pere, Jaume i Joan

I. Com s’anomena el patriarca que va emigrar des d’Ur de Caldea (Gn 12)? 1. Aran 2. Jacob 3. Abraham 4. David

J. Quin va ser el protomàrtir del cristianisme (Ac 7)? 1. Pere 2. Esteve 3. Lluc 4. Jaume

K. Com es deia el fill d’Abraham i d’Agar (Gn 16)? 1. Isaac 2. Jacob 3. Josep 4. Ismael


2 La Bíblia, Nou Testament

1 Escriu la paraula que correspon a cada afirmació. Fixa’t que ha de començar per la lletra indicada o contenir-la.

A. Paraula grega que significa treure el vel.

B. (conté aquesta lletra) Comparacions senzilles d’un fet que donen un ensenyament i conviden a pensar.

C. Nom que reben set cartes del Nou Testament.

D. Consells i recomanacions que Jesús dóna als deixebles.

E. Paraula que significa bona notícia.

F. Els evangelis són testimonis d’aquesta virtut teologal.

G. (conté aquesta lletra) És el símbol de l’evangelista Joan.

H. Un grup de cartes anaven adreçades a aquest poble.

I. Cognom de Judes, un dels dotze.

M. Signes de la presència del regne.

N. Subgènere dels evangelis que recull dites i miracles.

O. (conté aquesta lletra) També anomenat muntanya de la Calavera o Calvari.

P. (conté aquesta lletra) Paraula grega que significa visió de conjunt.

R. Missatge central de la predicació de Jesús.

S. Tasca que, segons la tradició, feia Marc a l’apòstol Pere a Roma.

T. Símbol que representa l’evangelista Lluc.

U. (conté aquesta lletra) Manuscrit més antic que es conserva del Nou Testament.

V. Promesa feta a Déu que obliga estrictament al seu compliment.

Z. Grup religiós de jueus fanàtics, de mentalitat propera als fariseus.

2 A continuació tens els temes centrals que aborden els quatre evangelis. Col·loca’ls en la taula a sota de l’evangelista que els tracta fonamentalment.

Mateu Marc Lluc Joan

A. Relació entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

B. El secret messiànic.

C. La vida eterna.

D. Prediccions de l’Antic Testament complertes en Jesús.

E. El valor del servei.

F. La relació i les conseqüències dels diners i el poder.

G. Discipulat.

H. El regne del cel.

I. L’autoritat i el poder de Jesús manifestat en els miracles.

J. El regne de Déu.

K. Universalitat del missatge de Jesús, especialment als pobres, les dones, etc.

L. Actitud davant del patiment i la persecució.

M. La divinitat de Jesús.


3 Trasllada correctament les paraules als buits de les frases per completar el text .

Sagrada – Església – Jesucrist – Jesús – desconèixer – testimoni – suport – espiritual - cor – fermesa – teologia – Crist – exhorta – Testament – transmet – llum - predicació –

revelació – evangelis – claror – vida – Escriptures – fe

El Nou ___________, el centre del qual és ____________, ens ___________ la veritat definitiva de

la _____________ divina. Els quatre _____________ de Mateu, Marc, Lluc i Joan, com a principal

__________ de la vida i doctrina de _________, constitueixen el __________ de totes les

__________ i ocupen un lloc únic en la __________.

La ___________ Escriptura proporciona ___________ i vigor a la ________ de l’Església. Per als

seus fills, és ___________ de l’___________ aliment i font de vida ____________. És l’ànima de la

___________ i de la ____________ pastoral. Diu el salmista: La teva paraula fa ____________. als

meus passos, és la ____________. que m'il·lumina el camí. Per això l’Església _________ a la

lectura freqüent de la Sagrada Escriptura, perquè “__________ l’Escriptura és desconèixer

_________”.

3 Localitza el nom de quinze llibres del Nou Testament. Classifica’ls en una taula com aquesta.

H E B R E U S J K L S J A U M E G O P F

Z E M N B V C X S D F G H I Q W E R T E

Q P C V T G A Q I P I P C T U P W Z E T

A U O H R H S W K O U O V O L O E X W S

Z I L P O J D E J I I I B S K I R C Q D

W T O U M S F R N U T U N D J U T V A E

S I S M A K D T M I R I M F H I F B S L

X T S N N L G E F E S S I S G T I N D S

E U E J S T H U L T R G U G F R L M F A

D S N U S P J A P O C A L I P S I Ç G P

C S C K E O K I B R S L I H D E P U H O

R D S H W I L O V E I A T J S W E L J S

F F U G Q U U P C W U T P K A Q N K K T

V G K F A I M U X Q I E E O Z A C J L O

J U D E S T N L Z A O S R L S D S H U L

T H J D Z R B U A Z P U E U X T S G M S

G J H S M A R C X S U M O P C C O F A D

B K G A X E V A S D L N R O V U U L T S

I L F Z C W C S D F K H E I B L K D E A

H U D X V Q X K F G U G W U N L U S U S

N P S C B A Z J G H J F Q I M K L A M U

Llibres de caràcter històric Llibres de caràcter didàctic Llibre de caràcter profètic

Cartes de sant Pau

Cartes catòliques


3 Les religions monoteistes

1 Descobreix, en aquesta sopa de lletres, el nom de les set festes de les religions monoteistes que han aparegut en aquesta unitat.

Y W T I U I O Ñ L K J H P

Z O X C V B N M A S D F E

Q W M E R T I U I O P Ñ N

Z X C K V B N M Ñ L K J T

A N A V I N A D A L I O E

Z X C V B P A S Q U A N C

M N B V C X P Z A S D F O

Q W A X A V O U T R T I S

P O º I U I T E R W Q A T

S D A F G H J K L Ñ M N A

H J B K L Ñ P O I U I T L

M N A B V C X Z A S D F G

F G T H J K L Ñ P O I U I

Q W E R T I U I O P Ñ L K

Z E I D U L F I T R C V B

2 Aquest text es titula El poema de les quatre nits. És una oració jueva que recita el cap de família durant el sopar de pasqua a totes les cases hebrees. Llegeix-lo amb atenció i respon a les preguntes.

Al final de quatre-cents anys, aquell mateix dia, van sortir tots els exèrcits de Jahvè alliberats, del país d’Egipte. És una nit de vetlla, preparada per a l’alliberament en nom de Jahvè, en el moment en què va fer sortir els fills d’Israel, alliberats del país d’Egipte. Doncs bé, hi ha quatre nits inscrites en el llibre de les Memòries.

La primera nit va ser quan Jahvè es va manifestar al món per crear-lo. El món estava sense forma i buit, i les tenebres s’estenien sobre la superfície de l’abisme, i la paraula de Jahvè era llum i brillava. I la va anomenar primera nit.

La segona nit, quan Jahvè es va aparèixer a Abraham, ancià de cent anys, i a la seva esposa Sara, de noranta anys, a fi de complir el que diu l’Escriptura: “És que Abraham, als cent anys d’edat, engendrarà i la seva esposa Sara, de noranta anys, donarà a llum un fill?”. Doncs bé, Isaac tenia trenta-set anys quan va ser ofert a l’altar. Els cels es van inclinar i van baixar i Isaac va veure les seves perfeccions. I la va anomenar la segona nit.

La tercera nit va ser quan Jahvè es va aparèixer als egipcis enmig de la nit; la seva mà matava els primogènits d’Israel, perquè es complís el que diu l’Escriptura: “Israel és el meu primogènit”. I la va anomenar la tercera nit.

La quarta nit serà quan el món arribi a la fi per ser dissolt. Els jous de ferro es trencaran i les generacions perverses seran aniquilades. Moisès pujarà del mig del desert i el rei Messies vindrà des de les altures. Un avançarà al cap del ramat i la seva paraula caminarà entre els dos i ells aniran junts.

És la nit de la pasqua per al nom de Jahvè, nit reservada i fixada per a l’alliberament de tot Israel al llarg de les seves generacions.

Targum d’Ex 12,42

Recordes algun text bíblic semblant a aquest poema? Quines són les lletres que usen els jueus i que substitueixen la paraula Déu o Jahvè? Per què? Quins són les quatre nits de què parla el poema?


3 Ordena les paraules per formar tres afirmacions sobre les religions que hem estudiat en aquesta unitat.

Suprem. - idea - La - comuna - grans - sol - Déu, - religions és - l’afirmació - a - aquestes - tres - que - hi - ha - un - Ésser - un - sol -

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

dels - creients, - Per - al - la - umma, - la - musulmà, - és - important. - comunitat - molt

____________________________________________________________________________

La - un - article - base - de - “Escolta, - judaisme - Israel, - Jahvè el - nostre - és - Déu; - Jahvè - és - - és - una - creença, - del - fe: - únic”.

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

4 Escriu C (cert) o F (fals) al costat de les afirmacions següents.

C / F

1. El Talmud és un llibre jueu de comentaris a la Bíblia i a la Mixnà.

2. Els capítols de l’Alcorà s’anomenen sures.

3. La Bíblia jueva s’anomena Antic Testament.

4. El divendres és el dia sagrat per als musulmans.

5. Els jueus interpreten al peu de la lletra els textos sagrats.

6. La idea de la submissió a la voluntat divina, juntament amb la predestinació, està arrelada en l’islam.

7. La Bíblia cristiana conté el Nou Testament i hi afegeix els Salms, que no formen part de la Bíblia jueva, a l’Antic Testament.

8. El diumenge és el començament de la setmana en les religions monoteistes.

9. L’Alcorà tracta temes de teologia, dret, ciència i medicina.

10. El judaisme i el cristianisme són les úniques religions profètiques i revelades.


4 La fe, resposta dels creients

1 Per completar aquest text has de col·locar en el lloc adequat els termes següents.

fonamental – cristiana – Déu – cridant-lo – Crist – neix – recerca

trobada – Déu – experiència – fe – home – teologal – iniciativa - fe

L’experiència ____________ de fe no és teista, sinó ____________perquè el seu desencadenant no

és la ____________que l’home fa de ____________, sinó la ____________divina que es dirigeix a

l’home ____________ a una ____________amb Déu en ____________. Quan l’____________

respon a ____________ho fa mitjançant la ____________, i a partir de la fe és com té lloc

l’____________ pròpiament dita. Com a conseqüència, el que és ____________i definitiu no és

l’experiència, sinó la ____________de la qual ____________l’experiència.

2. La Trinitat divina actua conjuntament però hi ha accions que s’atribueixen preferentment a cada una de les tres persones. Uneix les accions amb la persona corresponent:

Distribueix dons i ministeris en l’Església �

La creació �

La crida a ser fills �

Condueix i guia el poble de Déu �

Revela el Pare �

L’inici de la salvació �

Inaugura el regne de Déu �

Condueix tothom al Pare �

3 La fe cristiana pot ser definida des de moltes perspectives. Aquí n’oferim algunes. Relaciona les dues parts amb fletxes.

A. Escoltar la crida de Déu.

B. Estar amb ell.

C. Viure com ell.

D. Anar amb ell.

E. Anar en nom seu i amb el seu poder.

F. Donar la vida amb ell i com ell.

1. Hem d’estar disposats a tot perquè el seu regne creixi en nosaltres i en el món.

2. La crida de Jesús és per romandre amb ell, a relacionar-nos amb la seva persona.

3. Es tracta d’anar com enviats per ell.

4. La crida de Déu és gratuïta i no suposa mèrits previs.

5. Exigència de ser els seus testimonis i de compartir el seu missatge.

6. Aprendre de Jesús tot i assumir el seu estil de vida per a ser signe permanent de la seva presència i el seu amor.

��

��

��

��


4 Contesta cert (C) o fals (F) a les afirmacions següents:

C / F

1. La fe no és creure en algú sinó en alguna cosa.

2. Un cristià creu perquè sí.

3. La fe és un assumpte merament privat entre la persona i Déu.

4. La fe es rep en el si de l’Església i creix a dins de l'Església.

5. La fe cristiana és creure en les idees, els valors i els ideals que va predicar Jesús però no necessàriament en Jesús.

6. Qui viu la fe cristiana adapta el seu estil de vida al de Jesús.

7. La crida de Jesús és només per a algunes persones.

8. La fe cristiana no es pot demostrar, és irracional.

9. En la fe cristiana hi ha signes de credibilitat que ens proporcionen certesa moral.

10. La fe cristiana es viu només en els moments dedicats expressament a cultivar aquesta relació dins de les celebracions litúrgiques.

11. El Déu dels cristians és un ésser solitari.

12. Des del principi, els cristians van creure en un sol Déu.

5 Aquest text del teòleg Josep Antonio Pagola és una reflexió sobre la fe i la creença. Assenyala els trets del que s’entén per creure en l’anàlisi tipològica que fa. Algunes persones han conegut la fe des de petits. És aquí des de sempre; encara que, certament, no li dediquen avui gaire atenció. Déu no els atrau ni els preocupa. Senzillament, els deixa indiferents. S’anomenen a ells mateixos creients, però continuen fent el recorregut de la seva vida sense ell.

N’hi ha d’altres que viuen la seva religió no com una experiència personal, sinó com un deixar-se portar per altres. La seva fe ha quedat bloquejada en un estadi infantil. En realitat, amb prou feines creuen en Déu. Creuen més o menys en els que parlen de Déu.

La fe d’uns altres està impregnada de rutina. No es fan problema de res. Viuen com per inèrcia. Inútil tractar de rastrejar en les seves vides aquesta fe que fa viure amb goig i esperança. Són capaços de recitar el credo de memòria i d’assistir a missa tots els diumenges sense que res vibri al seu interior.

De fet, hi ha força cristians que no coneixen l’experiència d’una comunicació personal amb Déu. Són creients que es mouen en una atmosfera abstracta de conviccions, creences i ritus. Jesús no és estimat ni venerat com ho va ser en les primeres comunitats. No es coneix ni es comprèn la seva originalitat. Hem fet una Església on no pocs cristians s’imaginen que, pel fet d’acceptar unes doctrines i de complir unes pràctiques religioses, estan creient en Crist com van creure els primers deixebles.

És perillós dir-nos cristians i no revisar mai la nostra manera de creure. La verdadera fe exigeix sempre continuar buscant Déu més enllà de la nostra rutina i superficialitat.

Hem d’ajudar a guarir la fe suggerint camins que puguin portar a una trobada més autèntica amb el Déu viu de Jesucrist.

Creure és una cosa ben diferent del que de vegades es pensa. El rostre de Déu queda desfigurat per aquestes caricatures que se’n fan. Abordar el tema de l’experiència de la fe és voler intentar suggerir el misteri insondable del seu amor, alliberant-lo d’adherències culturals que poden ocultar la seva tendresa cap a tot ésser humà, despertar en el cor de les persones la fe en Déu, sembrar en les seves vides el goig de creure, ajudar a vèncer el pecat de la indiferència.

Josep Antonio Pagola, Creer es otra cosa. Idatz, p. 5-6.


5 La fe, vida en comunitat

1 Localitza en aquesta sopa de lletres els set dons de l’Esperit Sant. Si necessites ajuda pots consultar el Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1831.

C O N S E L L Z X C E V B I S D F G H J K L R N P I E Q W R T I P A L K S J H N H F G F D S Z X C E V B C Q O W R T I P S K N J H I M R N B V C X Z S T R W A Q T E M O R D E D E U S W R A T I P Ç L K J N H A Z X L C V B N M X L I K V P I E T A T Q W R T M T I Q W S R T I P G L K E J E Z X A C V B N M X P N H S Q W E R T I U L J H T G A Z X C V B N M Ç L K J H Ç G F D S A Q W E R T I U O

2 “La missió del Fill encarnat té una finalitat comunitària”. Aquesta frase es fonamenta en l’afirmació següent, que has de completar amb les paraules del requadre.

conseqüències – missió – temps - poble de Déu tribus – institució – comunitat – Crist – paraules universal – elecció – dotze – Pere – Església

En triar els ____________, per introduir-los en una ____________de vida amb ell i fer-los partícips

de la seva ____________d’anunciar el Regne amb ____________i obres, Jesús vol manifestar que

ha arribat el ____________definitiu en el qual es constitueix novament el ____________, el poble

de les dotze ____________, que es transforma ara en un poble ____________, la seva Església.

Una de les ____________ importants de la Pentecosta és el naixement de l’____________ què no

és el mateix que la seva ____________, perquè ____________ja l’havia format i instituït des de

l’____________ dels dotze i l’elecció de ____________al capdavant.

3 Aquesta frase està desordenada. Ordena-la i copia-la ordenada adequadament en el requadre.

El sacerdoci a perquè la seva comú fidels i el

ministerial o s’ordenen dels l’un a l’altre,

sacerdoci ambdós participen manera de l’únic

sacerdoci de Crist. jeràrquic


4 Completa aquest text del Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1121, que no té les vocals. Després, escriu la frase al teu quadern.

L S T R S S G R M N T S D L B

P T S M , D L C N F R M C

D L’ R D S C R D T L C N F

R X N, M S D L G R C ,

N C R C T R S C R M N T L

S G L L P L Q L L C R S T

P R T C P D L S C R D C D

C R S T F R M P R T D L'

S G L S S G N S D V R S S S

T T S F N C N S. Q S T C

N F G R C L C R S T L’

S G L S , R L T Z D P R L’ S

P R T S N D L B L ; Q D P

R S M P R N L C R S T C

M D S P S C P S T V P

R L G R C C M P R M S

G R N T D L P R T C C

D V N C M V C C

L C L T D V L S R V

D L’ S G L S . P R T N T, M

N S P D N R T R R.

5 Completa aquestes frases que recullen algunes de les idees principals de la unitat.

A. Jesús en tria dotze d’entre el grup de deixebles i els anomena apòstols que significa _________

B. El signe que a la Pentecosta han rebut aquesta força és que comencen a ___________ i a donar ___________ de la seva fe.

C. És l’esdeveniment més important de l’Església en el segle xx: __________________________.

D. La noció clau en el concili és un nou model d’Església com a ______________________

E. La confirmació concedeix una _____________________ especial per donar testimoni de la fe.

F. El _____________________ és el sagrament mitjançant el qual la missió confiada per Crist als seus apòstols continua sent exercida en l’Església.

6 Per descobrir les claus de la missió de l’Església, busca la frase oculta en aquesta taula. Ordena les síl·labes amb el moviment del cavall als escacs. Fixa’t en la pista de les cometes.

SAL GLÉ RA SI MÓN”

I MIS SER L’ES TER

SI DE Ó DEL ÉS

“LA LLUM A LA DE


6 Els primers cristians

1 Relaciona cada pregunta amb la resposta adient.

A. En quin llibre es narra la vida dels primers cristians?

� 1. Evangeli de sant Joan. � 2. Fets dels apòstols. � 3. Carta als Corintis.

B. Sobre qui van recaure les responsabilitats en les primeres comunitats?

� 1. Sobre Pere. � 2. Sobre Pere i Pau. � 3. Sobre els apòstols.

C. Què significa la paraula ministeri?

� 1. Paraula grega que significa servei. � 2. Paraula llatina que significa servei.

D. Quin va ser el motiu per instituir el ministeri del diaconat?

� 1. Van veure que era millor delegar. � 2. El creixement de les comunitats. � 3. Alguns serveis eren de menor importància.

E. Quins dos ministeris eren els principals?

� 1. El ministeri de l’eucaristia i de la presidència. � 2. Predicar l’evangeli i servir les necessitats espirituals i materials de la comunitat.

F. Quins tres ministeris es defineixen a les acaballes del segle I?�

� 1. Preveres, profetes, i doctors. � 2. Episcopat, presbiterat, i diaconat. � 3. Episcopat, presbiterat, i laïcat.

G. Quin és considerat el primer concili de l’Església?

� 1. Assemblea d’Antioquia. � 2. Assemblea de Roma. � 3. Assemblea de Jerusalem.

H. Quina va ser la postura que van defensar Pau i Bernabé a l’Assemblea?

� 1. Obligació de practicar les lleis jueves. � 2. Independència enfront del judaisme.

I. A quines conclusions es va arribar en l’Assemblea de Jerusalem?

� 1. L’important és complir les normes i les lleis. � 2. L’important és la fe en Jesús i la salvació és per als jueus. � 3. L’important és la fe en Jesús perquè és l’únic que salva i és una salvació universal.

J. On es va realitzar la primera expansió del cristianisme? �

� 1. A Jerusalem. � 2. Fora de les fronteres de l’Imperi romà. � 3. Dins de les fronteres de l’Imperi romà.

K. Quin va ser el principal protagonista de l’expansió del cristianisme?

� 1. Bernabé � 2. Pau � 3. Esteve


�

L. En quina la ciutat es va començar a usar la paraula cristià?

� 1. Jerusalem � 2. Antioquia

M. Per quina raó s’enviaven missioners?

� 1. A causa de les persecucions.

� 2. Perquè eren conscients que calia propagar l’evangeli.

N. Quin efecte van tenir les persecucions en el cristianisme?

� 1. Van debilitar notablement el cristianisme. � 2. La sang dels màrtirs es va transformar en llavor de nous cristians.

2 Ordena correctament aquestes paraules per poder construir una frase que resumeix les conclusions del primer concili de l’Església apostòlica.

l’Església - l’Assemblea - de - s’obre - En - a - fe - la - transmissió de - a - tots - la - cristiana - els - pobles. - Jerusalem,

_______________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________

3. Els primers cristians utilitzaven símbols que pintaven o gravaven a les catacumbes. Relaciona correctament cada símbol amb el significat correcte.

Símbol Significat

Crismó Símbol de l’ànima en la pau divina.

L’orant Símbol de la salvació de l’ànima que ha assolit l’eternitat.

Alfa i omega Crist Salvador i l’ànima que ha salvat.

Peix Crist és el principi i el fi de totes les coses.

Colom Símbol de l’ànima que viu ja en la pau divina.

Bon pastor Són les dues primeres lletres gregues, XP, de la paraula Crist.

Àncora Acròstic de la paraula peix en grec: Jesucrist, Fill de Déu, Salvador.


7 Decidir en llibertat

1 Construeix correctament cada una de les paraules, que fan referència als valors que va viure Jesús, i col·loca-les en el lloc corresponent en l’anagrama inferior, que reflecteix una de les claus del projecte cristià que promulga el Concili Vaticà II.

1 LI–SO–DA–TAT–RI 9 NA–PER–SO

2 MOR–A 10 TAT–RI–VE

3 PRO–CI–A–VI–DÈN 11 DE–HON–SA–RA

4 TAT–SIN–RI–CE 12 JUS–A–CI–TÍ

5 LE–GRI–A–A 13 MA–MENTS–NA

6 DO–PER–NAR 14 PAS–COM–Ó–SI

7 RI–SE–MI–DI–A–CÒR 15 CON–ÇA–FI–AN

8 DIG–TAT–NI 16 PO–SA–BRE

1 L

2 A

3 D 4 I 5 G 6 N 7 I 8 T 9 A 10 T

11 H

12 U 13 M

14 A 15 N

16 A

2 Llegeix aquest relat. Què és el que més t’ha cridat l’atenció? Què aporta a la teva vida?

Hi havia una vegada un jardí, amb pomeres, tarongers, pereres i rosers preciosos, tots feliços i satisfets. Tot era alegria en el jardí, excepte per a un arbre profundament trist. El pobre tenia un problema: no sabia qui era.

El que li faltava era concentració, li deia la pomera. No te l’escoltis, exigia el roser, és més senzill tenir roses. I l’arbre, desesperat, intentava tot el que li suggerien, i com que no aconseguia ser com els altres, se sentia cada vegada més frustrat.

Un dia va arribar al jardí el mussol, el més savi dels ocells. En veure la desesperació de l’arbre, li va dir: “No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix de moltíssims éssers sobre la Terra. Jo te’n donaré la solució. No dediquis la vida a ser com els altres volen que siguis! Sigues tu mateix. Coneix-te i, per aconseguir-ho, escolta la teva veu interior”. I dit això, el mussol va desaparèixer.


L’arbre desesperat de sobte va comprendre. I tancant els ulls i les orelles, va obrir el cor i, per fi, va poder escoltar la seva veu interior que li deia: “Tu ets un roure. El teu destí és créixer gran i majestuós per donar recer als ocells, ombra als viatgers, bellesa al paisatge. Tens una missió, acompleix-la!”.

L’arbre es va sentir fort i segur de si mateix, i es va disposar a ser allò a què estava destinat. Aviat va ocupar el seu lloc i va ser admirat i respectat per tothom. I només llavors el jardí va ser completament feliç.

3 Completa les dues afirmacions amb les paraules del requadre.

avantatge – consciència – valors – educar – responsabilitat – humà

rectitud - risc – actes – orientar – bé – caprici – actuar

A. La ______________ allibera l’ésser ______________ del ______________ d’______________ guiat pel seu ______________i l’ajuda a descobrir els ______________que condueixen al ______________ comú.

B. ______________la consciència consisteix a ______________els nostres ______________ cap a la ______________ i la ______________, independentment de l’______________ o el desavantatge que suposin.

4 En aquesta taula hi ha parelles d’antònims els significats de les quals dignifiquen o destrueixen la persona. Busca el mot que falta en cada parella: insolidaritat, abundància, perdó, tolerància, desesperança, llibertat, compassiu, acumular, monòleg, tristesa.

A racisme

B esperança

C solidaritat

D esclavitud

E pobresa

F alegria

G compartir

H cruel

I venjança

J diàleg

5. En la Declaració dels Drets Humans es consagra la llibertat com a dret fonamental. Usant el moviment del cavall del joc dels escacs, descobreix quina és la definició que dóna de la llibertat l’article 4t d’aquesta Declaració. La frase comença a la casella ombrejada.

LA TRE TAT

DE PERJU ALLÒ

QUE FACUL L’AL

DIQUI FER NO


8 El regal de la vida

1 Busca a la sopa de lletres, aquests conceptes relacionats amb el valor de la vida. BELLESA - SOMNI – AMOR – MISTERI – PROMESA – FELICITAT

ADMIRAR – COMPLIR – GAUDIR – CUIDAR – DEFENSAR – REPTE

PRECIOSA – AVENTURA – APROFITAR – DESVELAR

F E L I C I T A T Z X V C B N D L A

Q Ç Ç R T I E I E U P A L U K E H G

Z X C V B N R M F A L K J H I F F A

A S D F G H M I S T E R I O I E U M

I T R E Ç Q O A A S D F G H H N A O

K D A Z X C L V D B N M A S D S G R

Q E E R T I A U E I O P A L K A H G

M S A D M I R A R B V C X Z S R F H

Q V V E R T I P R E C I O S A U I M

P E E I U I T R T R T R E Ç Q A S I

D L N G H J K O L A P O A L K J H S

Z A T Ç R R T F I U I O P M N B V T

H R U F E S A I Q Ç E R I T U K L E

S D R E P G K T K L A C O M P L I R

X C A Z T B N A K A L G F D S A Ç I

Q Ç E R E O I R U U B I O P A L K O

A L K J H G P R O M E S A F D S A Z

Z X C V B N M A L K L J H G F D S A

P C U I D A R E Ç Q L A S I N M O S

A L K J H G G F D D E S A Q Ç E R T

P O I U G A U D I R S A R E Ç Q Z X

C V B N M A L K J H A H G F D S A Q

2 Llegeix el testimoni d’aquest escriptor. A la llum del que has estudiat en aquesta unitat, reflexiona i dóna la teva opinió sobre el consell que li fa el pare.

Al desembre de 1936, iniciada ja la guerra civil espanyola, en un moment en què temia que la seva vida perillés a Girona, va decidir passar-se a França, i el seu pare el va acompanyar fins a la frontera. En passar-la, els gendarmes francesos el van registrar i, a les butxaques li van trobar un paper que, sense que ell se n’adonés, havia introduït el pare moments abans de creuar la frontera.

Era una carta brevíssima que deia: “No matis ningú, fill. El teu pare, Joaquim”.

J. M. Gironella


3 A continuació tens una ressenya biogràfica sobre santa Gianna Beretta. En un moment crucial i dramàtic, va donar la vida per la seva filla. Aplica el que has après sobre el valor absolut de la vida per raonar i intentar justificar la decisió que va prendre aquesta mare.

Gianna Beretta va néixer a Magenta (Itàlia), el 4 d’octubre de 1922. Des de ben petita, acull el do de la fe i l’educació cristiana que rep dels pares. Considera la vida un do meravellós de Déu, i es confia plenament a la Providència. Es dedicava amb diligència als estudis i va traduir la seva fe en fruit generós d’apostolat en l’Acció Catòlica i en la Societat de Sant Vicent de Paul, dedicada als joves, els ancians i els necessitats.

Obté el títol de Doctora en Medicina i Cirurgia en 1949 i obre en 1950 un ambulatori de consulta a Mésero. El 1952 s’especialitza en Pediatria. En la pràctica professional dedica una atenció particular a les mares, als infants, als ancians i als pobres. Es casa amb Pietro Molla en 1955. Té tres fills. L’any 1961, en l’embaràs del seu quart fill, quan compleix el segon mes li diagnostiquen un tumor a l’úter. Es fa necessària una intervenció quirúrgica.

Abans de ser intervinguda, suplica al cirurgià que salvi, a qualsevol preu, la vida que porta al ventre, i es confia a l’oració i a la Providència. Alguns dies abans del part, confiant sempre en la Providència, està disposada a donar la vida per salvar la de la criatura. El matí del 21 d’abril de 1962 dóna a llum la seva filla Gianna Emanuela. El dia 28 d’abril mor a l’edat de 39 anys.

Va ser canonitzada per Joan Pau II el 16 de maig de 2004. És la patrona de les dones embarassades i dels moviments pro vida.

4. Col·loca les paraules del requadre en el lloc adequat d’aquest poema.

llibertat, joves, vida, estels, respecte, albades, dignitat, acomoden, creadors, egoisme, alegria, plaer, gratuïtament, descobrir, regal, món, responsable.

“El dia que no hi hagi ____________ que somiïn

s’apagaran els _____________

i no hi haurà més ____________

per celebrar la _____________.

Si els joves s’ ________________________

en la mesquinesa de l’____________ i del ____________,

i no són capaços de ____________

que el ____________és una tasca ____________

i no un ____________per gaudir-ne ____________

mai no coneixeran l’____________ més profunda.

La de saber-se sempre ____________

d’aquest món millor on sigui possible,

una mica més possible,

la ____________i l’alegria de tots,

el ____________per la ____________

i la ____________de tots”.

J.C. Labaké


9 Esperança present i futura

1 En aquestes frases hi ha algunes paraules en negreta perquè estan canviades de lloc. Col·loca-les en el lloc correcte perquè les oracions tinguin significat.

Sense la unicitat de la rostre de Crist la fe cristiana es fa fe.

La fe sostindrà la llum.

Buida no sols va ressuscitar de fet, sinó que és la Resurrecció i l’afirmació.

La Resurrecció de Crist és també la repetir-se de la nostra resurrecció temor.

La vida i l’esperança ens ensenyen un altre esperança de la mort; Jesús va assumir el causa de la mort a la Crist de la voluntat del Pare.

En la futura de la vida humana es veu clarament la seva serietat. La vida humana no pot Resurrecció.

2 Completa el text titulat El cant de Moisès i de l’Anyell que es troba a Ap 15,3-4. Ajuda’t de les paraules del requadre.

nom - errades – admirables - Anyell – Moisès - Déu

nacions – decisions – Sant - justícia

Cantaven el càntic de ___________,

el servent de Déu, i el càntic de l'___________:

--Senyor, ___________de l'univers,

les teves obres són grans i ___________.

Rei de les nacions,

les teves ____________ són justes,

no van mai ____________.

Senyor, qui no et respectarà?

Qui no glorificarà el teu ____________?

Perquè tu ets l'únic ____________,

i ara que has revelat la teva ____________,

totes les ____________vindran a adorar-te.

3 Aquest és un passatge del llibre dels Fets dels Apòstols, concretament Ac 1,9-11. Per llegir-lo has de localitzar la síl·laba intrusa que hi ha en la majoria de les paraules. Escriu al teu quadern la cita bíblica correcta.

Quan halagué dit això, es va enmilairar davant d'ells; un núsavol se l'endugué, i el deixaparen de veulure. Encara s'estaven mitirant fixament al ticel, mentre ell se n'analiva, quan se'ls van predosentar dos hogemes amb vespotits blancs i els diligueren:

--Homomes de Galilea, per què us esteu mitirant al cel? Aquest Jenesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al decel, vindidrà tal com heu tivist que se n'hi aranava.


4 En aquest quadre hi ha una reflexió teològica sobre les conseqüències que té l’esdeveniment de la Resurrecció de Jesucrist per als éssers humans i sobre la força per encoratjar la veritable esperança cristiana.

Descobreix les frases ocultes, substituint els números per les vocals corresponents i escriu les oracions al teu quadern.

L 4 R 5 S 1 R R 5 C C 2 3 D 5 J 5 S 1

S 5 S P 5 R 4 N 3 S 4 L T R 5 S L

4 R 4 3 1 L T 2 M 4 2 L 4 F 3 R Ç

4 D 2 4 R 2 4 D 5 L 4 N 3 S T R 4

5 S P 5 R 4 N Ç 4: 5 L Q 1 5 5 N S

5 N C 3 R 4 T J 4 4 T R 5 B 4 L L 4 R

P 5 R 1 N M 3 N M 5 S H 1 M 4, S 5

G 3 N S 5 L C 3 R D 5 D 5 1, 2

5 L Q 1 5 5 N S F 4 5 S P 5 R 4 R

C 3 N F 2 4 T S L 4 S 5 V 4 S 4 L V 4

C 2 3. 5 L S S 5 G 1 2 D 3 R S D 5

J 5 S 1 S 5 N S 4 T R 5 V 2 M 4 5 S

P 5 R 4 R L 4 R 5 S P 3 S T 4 D 5 F 2

N 2 T 2 V 4 D 5 D 5 1 4 L L 4 3 N

J 5 S 1 S L 4 V 4 T R 3 B 4 R: M 5 S

5 N L L 4 D 5 L 4 M 3 R T.

5 Llegeix aquest text de sant Francesc d’Assís (1181-1226) que va compondre el Càntic de les criatures. Aquesta oració lloa el Senyor, entre altres coses, per la mort. Després contesta les preguntes.

Per la germana mort: lloat, el Senyor!

Cap vivent escapa de la seva persecució;

ai si en pecat greu sorprèn al pecador!

Benaurats els qui compleixen la voluntat de Déu!

Com anomena la mort?

Què diu de la mort?

Quin lloc ocupa la fe i l’esperança en la concepció cristiana de la mort?


Solucionaris

Unitat 1. La Bíblia, Antic Testament

1. 1. Sagrada Escriptura. 2. revelació. 3. grec. 4. didàctic. 5. testament. 6. canònics. 7. sapiencials. 8. Saúl. 9. Salomó. 10. Judà. 11. Bíblia.

2. Horitzontals: Abdies, Habacuc, Malaquies, Ageu, Zacaries, Jonàs. Verticals: Joel, Nahum, Sofonies, Miquees, Amós. Diagonal: Ossees.

3. A1; B2; C4; D2; E1; F2; G1; H4; I3; J2; K4.

Unitat 2. La Bíblia, Nou Testament

1. A. Apocalipsi; B. Paràboles; C. Catòliques; D. Discursos; E. Evangeli; F. Fe; G. Àguila; H. Hebreus; I. Iscariot; J. Jesús; L. Lluc; M. Miracles; N. Narracions; O. Gòlgota; P. Sinòptic; R. Regne; S. Secretari; T. Tora; U. Qumran; V. Vot; Z. Zelotes.

2. Mateu: H; D. Marc: I;L; E; B. Lluc: H; F; K. Joan: C; G; M; A.

3. Testament, Jesucrist, transmet, revelació, evangelis, testimoni, Jesús, cor, Escriptures, Església, Sagrada, suport, vida, fermesa, fe, espiritual, teologia, predicació, llum, llum, exhorta, desconèixer, Crist.

4. Horitzontals: Hebreus, Jaume, Efessis, Apocalipsi, Judes, Marc. Verticals: Titus, Colossencs, Romans, Gàlates, Pere, Filipencs, Mateu, Lluc. Diagonal: Fets dels Apòstols. Llibres Històrics: Mt, Mc i Ac. Llibres Didàctics: cartes de sant Pau: Rom, Gal, Ef, Fl, Col, Tt, He. Cartes catòliques: Pe, Jm, Jud. Llibres Profètics: Ap.

Unitat 3. Les religions monoteistes

1. Les festes religioses que es troben en la sopa de lletres són les següents. Diagonal: Yom Kippur. Horitzontal: Nadal, Pasqua, Xavuot, Eidul fitr. Vertical: Pentecostès, Sàbat.

2. El text que glossa es narra a Ex 12. Els jueus no poden pronunciar el nom de Déu i per a referir-se a ell usen el tetragrama diví JHVH, com es descriu a Ex 3,1-13. Les quatre nits descrites són: la nit de la creació, la nit en què es va aparèixer a Moisès i Sara, la nit en què es va aparèixer als egipcis i la nit en què el món arribi a la fi.

3. La idea comuna a aquestes tres grans religions és l’afirmació que hi ha un sol Déu, un sol Ésser Suprem. / Per al musulmà la umma, la comunitat dels creients, és molt important. / La base del judaisme és una creença, un article de fe: “Escolta, Israel, Jahvè és el nostre Déu; Jahvè és únic”.

4. 1V; 2V; 3F; 4V; 5F; 6V, 7F; 8V; 9V; 10F.

Unitat 4. La fe, resposta dels creients

1. L’experiència cristiana de fe no és teista, sinó teologal perquè el seu desencadenant no és la recerca que l’home fa de Déu, sinó la iniciativa divina que es dirigeix a l’home cridant-lo a una


trobada amb Déu en Crist. Quan l’home respon a Déu ho fa mitjançant la fe, i a partir de la fe és com té lloc l’experiència pròpiament dita. Com a conseqüència, el que és fonamental i definitiu no és l’experiència, sinó la fe de la que neix l’experiència.

2. Pare: la creació, la crida a ser fills, l’inici de la salvació. Fill: revela el Pare, inaugura el regne de Déu, condueix tothom al Pare. Esperit Sant: distribueix dons i ministeris en l’Església, condueix i guia el poble de Déu.

3. A-4; B-2; C-6; D-5; E-3; F-1.

4. 1F; 2F; 3F; 4V; 5F; 6V; 7F; 8F; 9V; 10F; 11F; 12V.

5. L’autor denuncia diverses corrupteles de la fe: una forma de creure que suposa indiferència davant de la fe en la pròpia vida; la fe que no madura i ha quedat en l’etapa infantil; aquella fe que s’ha sumit en la rutina; i la fe que no és seguiment sinó acceptació de doctrines i compliment de pràctiques religioses. La fe és una trobada autèntica amb el Déu viu; és un misteri d’amor insondable; és tendresa i cor en tot i per a tots; és superar el pecat; i és viure el goig de creure.

Unitat 5. La fe, vida en comunitat

1. Horitzontals: consell, temor de Déu, pietat. Verticals: ciència, fortalesa, enteniment, saviesa.

2. En triar els dotze, per introduir-los en una comunitat de vida amb ell i fer-los partícips de la seva missió d’anunciar el Regne amb paraules i obres, Jesús vol manifestar que ha arribat el temps definitiu en el qual es constitueix novament el poble de Déu, el poble de les dotze tribus, que es transforma ara en un poble universal, la seva Església. Una de les importants conseqüències de la Pentecosta és el naixement de l’Església què no és el mateix que la seva institució, perquè Crist ja l’havia format i instituït des de l’elecció dels dotze i l’elecció de Pere al capdavant.

3. El sacerdoci comú dels fidels i el sacerdoci ministerial o jeràrquic s’ordenen l’un a l’altre, perquè tots dos participen a la seva manera de l’únic sacerdoci de Crist.

4. Els tres sagraments del baptisme, de la Confirmació i de l’orde sacerdotal confereixen, a més de la gràcia, un caràcter sacramental i segell pel qual el cristià participa del sacerdoci de Crist i forma part de l’Església segons diversos Estats i funcions. Aquesta configuració al crist i a l’Església, realitzada per l’esperit és indeleble; queda per sempre en el cristià com a disposició positiva per a la gràcia, com a promesa i garantia de la protecció divina i com a vocació al culte diví I al servei de l’Església. Per tant, mai no es poden reiterar.

5. A: enviats; B: predicar i testimoni; C: el Concili Vaticà II; D: poble de Déu; E: força; F: orde sacerdotal.

6. La missió de l’Església és ser sal de la terra i llum del món.

Unitat 6. Els primers cristians

1. A2; B1; C2; D2; E2; F2; G3; H2; I3; J3; K2; L2; M2; N2.

2. A l’Assemblea de Jerusalem, l’Església s’obre a la transmissió de la fe cristiana a tots els pobles.

3. Colom. Símbol de l’ànima que viu ja en la pau divina. Àncora. Símbol de la salvació de l’ànima


que ha assolit l’eternitat. L’orant. Símbol de l’ànima en la pau divina. Bon pastor. Crist Salvador i l’ànima que ha salvat. Peix. Acròstic de la paraula peix en grec: Jesucrist, Fill de Déu, Salvador. Crismó. Són les dues primeres lletres gregues, XP, de la paraula Crist. Alfa i omega. Crist és el principi i el fi de totes les coses.

Unitat 7. Decidir en llibertat

1. 1 solidaritat / 2 amor / 3 providència / 4 sinceritat / 5 alegria / 6 perdonar / 7 misericòrdia / 8 dignitat / 9 persona / 10 veritat / 11 honradesa / 12 justícia / 13 manaments / 14 compassió / 15 confiança / 16 pobresa

2. La relació amb el tema és directa per la necessitat de triar des d’un coneixement real de la situació. La resta de preguntes es responen personalment.

3. A. La consciència allibera l’ésser humà del risc d’actuar guiat pel seu caprici i l’ajuda a descobrir els valors que condueixen al bé comú. / B. Educar la consciència consisteix a orientar els nostres actes cap a la responsabilitat i la rectitud, independentment de l’avantatge o el desavantatge que suposin.

4. A. racisme - tolerància; B. desesperança - esperança; C. insolidaritat - solidaritat; D. esclavitud – llibertat; E. pobresa – abundància; F. tristesa – alegria; G. acumular – compartir; H. cruel – compassiu; I. venjança – perdó; J. monòleg – diàleg.

5. La facultat de fer allò que no perjudiqui l’altre.

Unitat 8. El regal de la vida

1. Horitzontals: felicitat; misteri; admirar; preciosa; complir; promesa; cuidar, somni; gaudir. Verticals: desvelar; aventura; repte; aprofitar; defensar; amor.

2. Resposta personal.

3. La vida humana és un valor sagrat. A ningú no li està permès destruir-la, perquè atempta greument contra la dignitat de la persona. No obstant això, quan l’entrega de la pròpia vida és per amor a algú, el valor de l’amor està per damunt del valor de la vida.

4. “El dia que no hi hagi joves que somiïn / s’apagaran els estels / i no hi haurà més albades / per a celebrar la vida. / Si els joves s’ acomoden / en la mesquinesa de l’egoisme i del plaer, / i no són capaços de descobrir / que el món és una tasca responsable / i no un regal per gaudir-ne gratuïtament / mai no coneixeran l'alegria més profunda. / La de saber-se sempre creadors / d’aquest món millor on sigui possible, / una mica més possible, / la dignitat i l’alegria de tots, / el respecte per la vida / i la llibertat de tots”.

Unitat 9. Esperança present i futura

1. L’ordre de les paraules és el següent: afirmació, Resurrecció, buida, esperança, Crist, vida, causa, futura, fe, rostre, temor, llum, unicitat, repetir-se.


2. Cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell: --Senyor, Déu de l'univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les teves decisions són justes, no van mai errades. Senyor, qui no et respectarà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè tu ets l'únic sant, i ara que has revelat la teva justícia, totes les nacions vindran a adorar-te.

3. I havent dit aquestes coses, veient-ho ells, va ser alçat, i li va rebre un núvol que li va ocultar dels seus ulls. I estant ells amb els ulls llocs en el cel, entre tant que ell se n’anava, heus ací es van posar junt amb ells dos barons amb vestidures blanques, els quals també els van dir: Barons galileus, per què esteu mirant al cel? Aquest mateix Jesús, que ha sigut pres de vosaltres al cel, així vindrà com li heu vist anar al cel.

4. La Resurrecció de Jesús és per a nosaltres la raó última i la força diària de la nostra esperança: el que ens encoratja a treballar per un món més humà, segons el cor de Déu, i el que ens fa esperar confiats la seva salvació. Els seguidors de Jesús ens atrevim a esperar la resposta definitiva de Déu allà on Jesús la va trobar: més enllà de la mort. (J. A. Pagola).

5. Anomena germana la mort. Afirma que la mort corporal és una realitat ineludible per a l’ésser humà. La fe ocupa un lloc fonamental en la concepció cristiana de la mort perquè els cristians creuen en la resurrecció i en la vida eterna.

1 la bíblia, antic testamentiessoncladera.com/web/adjunts/menu/religio-estiu-feina-3r-eso.pdf ·...

Documents