1 Edats i Fonts de La Prehistòria

Download 1 Edats i Fonts de La Prehistòria

Post on 15-Apr-2016

8 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

prehistoria 1 de eso

TRANSCRIPT

<p>1 Edats i fonts de la prehistria 1.1 El temps i la cincia histricaLa histria s la cincia que estudia el passat de la humanitat. Per fer-ho, analitza les civilitzacions que shan succet en el temps en els aspectes poltics, econmics, socials, culturals i artstics. Per facilitar-ne lestudi, els historiadors divideixen el temps histric en perodes de durada variable, separats entre si per esdeveniments destacats. Els ms usats sn les etapes i les edats Les etapes sn dues, la prehistria i la histria prpiament dita, separades per la invenci de lescriptura cap a lany 3250 aC. Les edats sn perodes de temps ms curts dins de la prehistria i de la histria. Sn ledat de pedra i ledat dels metalls, en la prehistria; i les edats antiga, mitjana, moderna i contempornia, en la histria.1.2 La divisi de la prehistriaLa prehistria comprn el temps transcorregut entre laparici dels primers homnids, fa uns 4,4 milions danys, i la invenci de lescriptura, cap al 3250 aC. Aquest perode de temps extens se sol subdividir, al seu torn, en dues grans edats, segons el material principal amb qu els ssers humans varen fabricar els instruments: Ledat de pedra. Comprn dos perodes: el paleoltic (4,4 milions danys-10000 aC), i el neoltic (10000-4500 aC). En algun moment del paleoltic, fa uns 2,5 milions danys, va sorgir la tcnica ms antiga per fabricar instruments de pedra, la talla, que consistia a colpejar una pedra contra una altra fins a aconseguir un cdol esmolat. En el neoltic es va perfeccionar la talla amb el poliment, que permetia allisar la superfcie i les vores dels utensilis de pedra i fer-los ms tallants. Ledat dels metalls (4500-1000 aC). Es va iniciar quan els ssers humans comenaren a fabricar instruments de metall. Shi distingeixen tres perodes segons el metall usat: primer el coure; desprs el bronze; i, ms tard, el ferro.1.3 Les fonts de la prehistriaA la prehistria no hi ha documents escrits. Per tant, per conixer els fets daquest perode, els prehistoriadors usen com a fonts les restes materials i humanes (ossos, instruments, cermica, etc.) deixats per lsser hum primitiu, i les plantes i els animals de la seva poca. Aquestes restes, majoritriament, es troben soterrades. Per localitzar-les i treure-les a la llum, els prehistoriadors han de realitzar excavacions arqueolgiques lentes i costoses. En aquestes alcen les capes del terreny per retrocedir en el temps i anoten i daten cada resta que troben.</p> <p>2 Origen i evoluci de lsser hum2.1 El problema del nostre origen Durant segles es va creure que lsser hum havia sorgit sobre la Terra amb el seu aspecte actual. Per en els nostres dies, els cientfics accepten la teoria de levoluci, exposada pel cientfic britnic Charles Darwin a final del segle xix. Segons aquesta teoria, lsser hum s una evoluci dels primats, una espcie de mamfers que va aparixer fa devers 65 milions danys. Fa ms de 5 milions danys, a partir dels primats es varen diferenciar els homnids, que inclouen lsser hum actual i els seus avantpassats; i els grans simis, com el ximpanz i el gorilla.2.2 Els trets homnidsEls homnids es diferenciaren de la resta de grans simis per un conjunt de canvis biolgics: La manera de caminar bpede. Els homnids fan passos ferms i grans gambades en caminar, a causa de la posici dels costats i a leixamplament de la pelvis. El bipedisme i la posici dreada alliberaren les mans de la funci de caminar, la qual cosa els va permetre usar-les i fabricar instruments. El polze de la m desenvolupat i oposable. Els va permetre subjectar i manipular fcilment els objectes, fins i tot els de dimensions redudes, i millorar lelaboraci dinstruments. Laugment de la grandria del cervell i del crani. En va incrementar la intelligncia i els va possibilitar pensar, parlar i formar societats cada vegada ms complexes.2.3 Levoluci humana i les seves etapesEls homnids varen adquirir els trets propis en un perode devoluci llarg. Aquest procs, denominat procs dhominitzaci, va comenar a frica en una data imprecisa que els prehistoriadors situen entre els 4,4 i els set milions danys. La causa va poder ser un canvi climtic, que va provocar el pas dun medi tropical humit, amb boscos, a un altre de sabana, ms sec i desarborat. Amb aix, certs primats, que fins aleshores vivien als arbres i salimentaven sobretot de vegetals varen haver de descendir al sl i cercar nous aliments. Els homnids ms antics varen viure a frica i sassemblaven als simis. Entre ells es troben els pertanyents als gneres Ardipithecus, potser els primers que caminaren drets; i els Australopithecus, que foren els primers a usar instruments, encara que no els fabricaven. Els homnids posteriors pertanyents al gnere Homo, es consideren ja prpiament humans per laspecte i per la capacitat per fabricar instruments.</p> <p>3La vida en el paleoltic (I)El paleoltic comprn des de laparici dels primers homnids, fa uns 4,4 milions danys, fins al descobriment de lagricultura i la ramaderia, en el 10000 aC.3.1 La vida quotidiana dels pobles caadorsEls primers humans habitaren a frica, en zones de clima clid. Per, en estendres per Europa i sia, varen haver dadaptar-se a lalternana de perodes glacials, de clima molt fred i en els quals el gel cobria de forma permanent extensos territoris, amb perodes interglacials, de clima ms benigne i temperatures ms moderades. La vida dhomes i dones en un medi ambient tan advers era molt difcil i centraren la majoria dels esforos a aconseguir aliments per sobreviure.Leconomia depredadora Lalimentaci era depredadora, ats que no es reposaven els recursos presos de la naturalesa. Es basava en la recollecci de fruits, en la pesca i en la caa danimals, com crvols, rens, bisons, cavalls i mamuts. Daquests obtenien greix, tendons, pells per abrigar-se, cuir per al calat i ossos per elaborar instruments.La vida nmadaEl sistema dalimentaci va obligar els grups humans al nomadisme, s a dir, a desplaar-se contnuament seguint els animals que caaven. Durant lestiu vivien a laire lliure, prop dels rius i en tendes fetes amb pells danimals o en cabanyes construdes amb troncs i branques darbres. En arribar lhivern es refugiaven a linterior de coves naturals, on consumien les provisions acumulades, preparaven les pells que els servien dabric i fabricaven armes i utensilis.3.2 Aportacions tecnolgiques i invents Els instruments de pedra es realitzaven mitjanant la tcnica de la talla. Consistia a colpejar una pedra contra una altra per fabricar destrals o bifaos, puntes de fletxa i ganivets. Els trossos despresos en colpejar les pedres (ascles) susaven com a fulles, raspadors i rascadores . Tamb es varen usar los i lasta per realitzar arpons, hams i agulles. El foc, descobert fa devers 1,5 milions danys, va ser un dels invents principals, ja que va permetre obtenir llum i calor, usar linterior de les coves, espantar els animals salvatges, cuinar els aliments i assecar les pells. A ms, va afavorir les relacions socials, perqu els membres de la tribu compartien entorn daquest les activitats quotidianes i el repartiment de les tasques.</p> <p>4 La vida en el paleoltic (II)4.1 La societat tribal La societat paleoltica estava formada per tribus, compostes per devers 20 o 30 persones unides entre si per llaos familiars. Possiblement, alguns membres de la tribu varen tenir ms importncia que els altres, com el guerrer ms fort, el bruixot o la curandera. Tamb s possible que la feina es divids en funci del sexe.4.2 Les creences i la vida espiritualLes creences religioses es desconeixen. Per, se suposa, que varen poder tenir tres manifestacions: La creena en el poder dels elements de la naturalesa. Eren considerats superiors i, per aix, temuts i adorats: el Sol, la Lluna, les estrelles, la pluja, el tro, etc. Tamb varen creure en esperits, que influen de forma benfica o nociva en la vida humana. Els rituals mgics. Cercaven influir en les forces de la naturalesa i en els esperits, perqu els protegissin dels perills. El culte als morts. Se soterraven en postures determinades, amb un aixovar funerari integrat per armes, ornaments, amulets i menjar. Aix pot indicar la creena en una altra vida desprs de la mort.</p> <p>4.3 El naixement de lartLes primeres manifestacions artstiques de la humanitat daten del paleoltic. Sn lart mobiliari i la pintura rupestre. Lart mobiliari est constitut per objectes transportables. Estan realitzats en pedra, os o ivori, decorats amb relleus i gravats, i a vegades tamb pintats. Entre aquests destaquen plaquetes danimals retallats; bastons amb gravats, que podrien ser instruments de caa o smbols dautoritat; armes (propulsors) i penjolls. Tamb es varen fer venus o estatuetes de dona amb els atributs femenins molt desenvolupats, que podrien indicar un culte a la fecunditat. La pintura rupestre va sorgir a final del paleoltic, fa devers 40 000 anys. Es realitzava sobre les parets i el sostre de linterior de les coves o en abrics naturals. La pintura representava animals (bisons, cavalls, mamuts, crvols); ssers humans esquemtics en escenes de caa, guerra o rituals; i mans, vulves i smbols estranys.El significat es desconeix, encara que possiblement varen estar relacionades amb rituals mgics o religiosos. A Europa, el 80 % dels exemples es troba a Frana (Lascaux) i a la zona cantbrica i mediterrnia de la pennsula Ibrica. Per hi ha restes en altres llocs dEuropa (Itlia, Romania, Rssia), a sia i a frica.</p> <p>5 La vida en el neolticEl neoltic va sorgir cap al 10000 aC, amb linici de lagricultura i la ramaderia, i va finalitzar cap al 4500 aC, quan varen comenar a treballar-se els metalls.5.1 Els pobles agricultors i ramadersFa devers 10 000 anys es va iniciar a la Terra un perode interglacial que va suposar laugment gradual de les temperatures i un canvi climtic. La humanitat paleoltica va haver dadaptar-se a aquests canvis mediambientals i cercar noves formes dalimentaci. Com a resultat daquesta recerca varen sorgir lagricultura i la ramaderia i es va iniciar una nova etapa de la prehistria: el neoltic. El canvi es va iniciar a lanomenat Creixent Frtil, una regi en forma de mitja lluna que sestn des dels rius Tigris i Eufrates fins al Nil.Leconomia productoraEn el neoltic leconomia va passar a ser productora. Lagricultura va nixer en observar que les llavors que queien a terra originaven, amb el temps, una nova planta, i es va basar, sobretot, en el cultiu de cereals com blat i arrs. La ramaderia va sorgir del costum de recloure animals (ovelles, cabres, porcs i bous) en tancats, per tenir-los com a reserva de carn per si escassejava la caa.El naixement de la vida sedentriaEls agricultors i els ramaders varen adoptar una manera de vida sedentria, ja que havien de romandre al costat dels camps de cultiu i els ramats. Daquesta manera varen sorgir petits llogarets i poblats agrcoles, situats a la vora dels rius, formats, primer, per cabanyes de canyes, branques i fang; i, desprs, per cases de pedra o tova. Alguns, amb el temps, es convertiren en ciutats. Tamb hi sorgiren oficis diferents, perqu juntament amb els agricultors i ramaders es varen establir els primers artesans. Aquests fabricaven eines que canviaven per aliments als agricultors.5.2 Les noves aportacions i inventsEls instruments del neoltic varen continuar essent majoritriament de pedra. Per varen adoptar una nova forma de treballar-la, el poliment, que eliminava les rugositats i la feia ms resistent. Amb aquesta tcnica es varen fer noves eines necessries per realitzar les tasques agrcoles, com aixades per cavar la terra, fals per segar els cereals i molins de m per moldre el gra. Els invents principals daquest perode varen ser la cermica i els teixits. La cermica es fabricava a m amb fang i desprs es coa en el foc. Es va usar per emmagatzemar i cuinar els aliments. Els teixits, elaborats amb lli o amb llana, es teixien en telers rudimentaris.5.3 La societat, les creences i lart La societat neoltica va assistir a un augment de la poblaci enorme grcies a la millora de lalimentaci i de les condicions de vida. Aquest augment dhabitants va conduir a laparici de caps o dirigents, que coordinaven la defensa, ls de laigua entre els agricultors, lexecuci de les obres collectives, etc. Aquests caps, amb el temps, es convertiren en lautoritat poltica i religiosa i acapararen la riquesa i el poder. Lorganitzaci social es va fer, per tant, ms complexa, ja que varen augmentar les desigualtats i varen sorgir diversos grups socials diferenciats per la riquesa i la feina: caps, artesans (teixidors, terrissers, etc.), i agricultors i ramaders. Les creences religioses es varen centrar en el culte als astres, que els guiaven per sembrar i recollir les collites; a la deessa mare, que assegurava la fertilitat de les collites i del bestiar; i als morts. La manifestaci artstica ms important va ser la cermica, decorada amb formes molt variades.</p> <p>6 La vida en ledat dels metalls (I)Ledat dels metalls es va iniciar, cap al 4500 aC, amb el descobriment de la metallrgia o tcnica de treball dels metalls, i es va prolongar fins al 1000 aC. Durant ledat dels metalls, cap al 3250 aC, alguns pobles varen descobrir lescriptura, i varen entrar aix a la histria prpiament dita. Altres, en canvi, es varen mantenir en la prehistria.6.1 Els pobles metallrgics El treball del metallLa primera metallrgia coneguda va ser la del coure, cap al 4500 aC. Va sorgir a les societats neoltiques i urbanes del Creixent Frtil, encara que a causa de la poca duresa daquest metall es va usar, sobretot, per fer objectes dadorn. La recerca de metalls ms resistents va conduir, cap al 2200 aC, a ls del bronze, un aliatge de coure i estany. Finalment, cap al 1500 aC, es va descobrir la metallrgia del ferro en algun lloc situat entre la mar Negra i les muntanyes dArmnia. Ls del ferro va proporcionar una gran superioritat als pobles coneixedors de la seva metallrgia. Per aix, va tardar a generalitzar-se.Altres activitats econmiques Lagricultura i la ramaderia varen continuar sent la base de leconomia; i lartesania va continuar fabricant teixits de lli i llana per als vestits i elaborant cermiques. El comer es va desenvolupar, a causa de la necessitat dobtenir metalls i dintercanviar-los per altres productes. Aix, des del Creixent Frtil es varen organitzar rutes per cercar-los per Occident i el centre dEuropa, conegudes com rutes dels metalls.6.2 Noves tcniques, instruments i invents Les tcniques de treball del metall es varen perfeccionar amb el temps. Primer es va treballar el metall en fred, colpejant-lo amb un martell. Desprs es va usar la forja, en la qual el metall sescalfava al foc mentre es martellejava. Finalment es va usar la fosa: sescalfava el metall en un forn fins que tornava lquid. Aleshores, sintrodua en motlos que tenien la forma desitjada, es deixava refredar i es polien les peces. Treballar el metall va proporcionar una gran varietat dinstruments: eines agrcoles ms resistents, com aixades i fals; armes, com espases, destrals, llances i escuts; i estris domstics, com tassons, gerres i bols. Els invents principals del perode varen ser la roda, larada...</p>