0755 CAPITOL III sistema espais oberts A3 - III sistema espais oberts.pdf · POUM DUESAIGÜES 66 M…

Download 0755 CAPITOL III sistema espais oberts A3 - III sistema espais oberts.pdf · POUM DUESAIGÜES 66 M…

Post on 19-May-2019

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

POUM DUESAIGES

66

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

III.- SISTEMA DESPAIS OBERTS 1. MEDI FSIC 1.1. CLIMATOLOGIA

El clima de Duesaiges s de tipus subhumit i sec subhumit1 amb una temperatura mitjana anual dentre 16C i 17C, situant-se entre 9C i 10C la temperatura mitjana del mes ms fred, el desembre, i entre 24C i 25C la temperatura mitjana del mes ms clid, lagost. Lamplitud trmica es troba entre els 15C i els 16C. La precipitaci mitjana anual s dentre 600 mm i 700 mm i una evapotranspiraci (ETP) potencial2 dentre 712 mm i 855 mm, corresponent a la regi mesotrmica II (B2), amb un dficit hdric3 anual dentre 100 a 200 mm. Els mesos ms plujosos de lany sn durant i la tardor (setembre, octubre i novembre) mentre que els perodes ms secs sn els mesos de gener i juny. 1.2. GEOLOGIA 1.2.1. Estructura

La comarca del Baix Camp, on es troba el municipi de Duesaiges, presenta una llarga lnia de fractura que retalla la plana en tot larc de contacte amb la muntanya, la qual es drea amb cingleres altes. La part planera s de sedimentaci quaternria, semicircumscrita per un conjunt muntanys de basament grantic i desquists paleozoics. Aquests sostenen grans taules trisiques de roques calcries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de lArgentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i jurssics.

1.2.2. Litologia

Per tal de descriure les litologies existents al municipi de Duesaiges shan diferenciat cinc formacions litolgiques consolidades, les quals es detallen a continuaci :

1 Segons lndex dhumitat Thornthwaite. 2 Calculada a partir del mtode de Thonthwaite. 3 Dficit hdric = ETP potencial ETP real.

POUM DUESAIGES

67

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

Taula I. Formacions aflorants al municipi de Duesaiges

Materials Era Perode Cronologia Origen Potncia Descripci

Materials consolidats

Gresos de gra fi amb nivells de pissarres

Paleozoic Carbonfer 360-300 Ma 1000 m

A la base hi ha un nivell dandesites de 20 metres de potncia. A sobre afloren 80 m de pissarres i filites. Segueix una srie de 350 a 400 m de gresos de gra fi amb nivells de pissarres on shi intercalen conglomerats de fins a 10 m de gruix

Prfirs granodiortics Paleozoic Carbonfer-Permi 360-250 Ma

Filons de prfirs granodiortics. Els minerals fonamentals sn: quars, feldespat potssic, plagiclasi i biotita. Estan formats per fenocristalls de plagioclasi i quars inclosos en una matriu quarsfeldesptica. Els components accesssoris sn: apatita, zirc, calcita, hematites i opacs.

Granodiorites Paleozoic Carbonfer-Permi 360-250 Ma

Formen part del gran batlit grantic dels Catalnids. Granodiorites de textura granuda. Els minerals essencials sn: plagiclasi, quars, biotita i ortosa. La plagiclasi s el material dominant. s creuada per alguns dics de prfir granodiortic dorientaci NE-SE. Lamplada dels dics s variable, d1 dm a 10 m.

Gresos silcics de gra fi i argiles vermelles amb conglomerats

Mesozoic Trisic Inferior 250-245 Ma

Ambient sedimentari continental, fluvial. Fcies Buntsandstein

50 m 140 m

Srie de gresos silcics i argiles vermelles amb intercalacions de nivells de conglomerats que, de base a sostre, sn cada vegada menys freqents. Els materials daquesta unitat presenten miques. Lestratificaci s encreuada.

Calcries i dolomies Mesozoic Trisic Mitj 245-227 Ma

Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fcies Muschelkalk inferior.

50 m 90 m

Calcries micrtiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. Generalment, a la base es troben amb bancs dolomtics gruixuts i gradualment, cap a sostre, van passant a calcries ben estratificades amb nduls dispersos de slex. Contenen restes de fssils.

POUM DUESAIGES

68

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

Fotografia I. Granits al sud del terme

Font: Elaboraci prpia Fotografia II. Nivells de pissarres intercalats entre els gresos al peu de la Serra de Pradell

Font: Elaboraci prpia 1.2.3. Geomorfologia El municipi de Duesaiges se situa entre 300 i 700 metres sobre el nivell del mar. A lest, se situa la serra de Pradell, la qual fa de lmit entre els municipis de Duesaiges (Baix Camp) i Pradell de la Teixeta (Priorat). La Serra de Pradell s una prolongaci septentrional del sistema de Llaberia-Colldejou. La cota mxima de la serra de Pradell s de 726 metres. El territori va descendint a mesura que avana cap al sud, on es troba el nucli de Duesaiges. A la banda est el territori tamb ascendeix fins arribar a cotes entre 600 i 700 metres, com el Puigmar (660m). 1.3. HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA 1.3.1. La xarxa hdrica La xarxa hdrica de Duesaiges forma part de la conca hidrogrfica de les rieres meridionals El Francol, en el marc de les conques internes de Catalunya. Un conjunt de barrancs transcorren pel municipi desembocant al pant de Riudecanyes, situat al municipi ve de Riudecanyes. Del pant en surt la riera de Riudecanyes, la qual transporta laigua del pant i desemboca al mar Mediterrani. Dins el municipi, el curs fluvial ms destacat seria el barranc Reial, el qual desemboca al Pant de Duesaiges i rep les aiges daltres cursos secundaris. Aquests cursos secundaris serien el Barranc de la Xurivia, el Barranc dels Masos (amb un afluent anomenat rasa dels Algars) i el Barranc del Coix. Tota aquesta xarxa de barrancs secundaris aporta

POUM DUESAIGES

69

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

aigua al pant de Riudecanyes. La seva trajectria s curta i transporten aigua dels massissos ms propers com la serra de Pradell o el Puigmar. El municipi de Duesaiges es distribueix en sis conques hidrogrfiques pertanyents a diferents cursos fluvials: el Barranc dels Masos (ocupa el 52% del municipi), el Barranc de la Xurivia (21%), Barranc Reial (14%), el Barranc de Vilamanya (1%), la Rasa del Masgran (1%) i el Barranc del Coix (10%). Els cursos fluvials de totes les conques desemboquen a la riera de Riudecanyes a travs del pant de Riudecanyes. La tendncia direccional dels cursos s de nord a sud, excepte la conca Reial que va doest a est. En aquesta conca tamb shi engloba un curs secundari de nord a sud. 1.3.2. Unitats hidrogeolgiques A finals del 2000 la Comissi i el Parlament Europeus, van aprovar i publicar la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l'ordenament jurdic estatal, el text refs de la Llei d'aiges 1/2001 de 20 de juliol, per l'Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE nm. 313, de 31 de desembre de 2003). L'Agncia Catalana de lAigua s l'ens pblic, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb competncies sobre el cicle de l'aigua a Catalunya. A ms, comparteix amb l'Estat les competncies de les conques intercomunitries com la de l'Ebre. L'ACA s responsable de l'aplicaci de la Directiva i est treballant per tal d'aconseguir una millora de la qualitat de les aiges amb la participaci diversa i proactiva d'entitats i ciutadania. Aquesta normativa europea (DMA) intenta donar un marc d'actuaci comuna sobre la gesti de l'aigua la qual deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i s contempla com a element bsic dels ecosistemes hdrics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. La Directiva proposa la regulaci de l's de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar tipus diferents de pressions i impactes. D'aquesta manera, es pretn promoure i garantir l'explotaci i s del medi de manera responsable, racional i sostenible. Com a resultat, l'Agncia Catalana de l'Aigua ha elaborat un document, conegut com a "Document IMPRESS", que integra la caracteritzaci i definici de les masses d'aigua (unitat de gesti sobre la qual recaur el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA), i el risc d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dna resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva Marc de l'Aigua. El treball s'ha realitzat per tot Catalunya, tant a les conques internes (mbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya t plenes competncies en la planificaci hidrolgica), com a la part catalana de les conques intercomunitries de l'Ebre, la Garona i la Snia (mbit de planificaci de les conques de l'Ebre i del Xquer). Segons lIMPRESS, en el terme de Duesaiges es localitzen un domini hidrogeolgic, determinat per la disposici geomtrica i les diferents litologies existents. Aix, es defineix la segent massa daigua subterrnia:

POUM DUESAIGES

70

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

Massa daigua Llaberia Prades Meridional (massa 28): es localitza a lest del riu Ebre, dins les comarques tarragonines. En aquesta mateixa massa daigua es troba, en el municipi de Riudecanyes, lembassament del mateix nom. La massa daigua t una extensi de 266 km2 i sinclou dins la conca hidrogrfica de les rieres meridionals, el Francol. Est formada per lrea hidrogeolgica paleomesozoica de Llaberia Prades (codi 310, segons ACA).

Aquest aqfer no est protegit4, ni declarat com a sobreexplotat5 per la legislaci catalana. Daltra banda, queda excls de les zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries6. Cal tenir en compte que municipis de la mateixa comarca que Duesaiges (Baix Camp) com Vilanova dEscornalbou, Botarell o Montbri del Camp, s que estan declarats com zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats. Els aqfers existents permeten lexistncia de surgncies, en forma de fonts o deus. Aquestes fonts sn elements arquitectnics molt importants per la conservaci de la memria histrica local. Al terme de Duesaiges es coneixen sis fonts pbliques: font del Barranc, Font Molla, Font de lHeura, Font de lAvetll, Font de Vilamalla, Font dels Cavallers, Deu de lApeadero i la Font del Monner. Fotografia I. Font del Barranc

Font: Elaboraci prpia

4 Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecci i addicionals en matria de procediment en

relaci amb diversos aqfers de Catalunya. 5 Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotaci de determinats sectors dels aqfers subterranis o

unitats hidrogeolgiques. 6 Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designaci de les zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats

procedents de fonts agrries i Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries.

POUM DUESAIGES

71

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Duesaiges. Baix Camp. Juliol 2009

2. MEDI NATURAL 2.1. HBITATS Els diferents hbitats existents al territori es defineixen a partir dels elements fsics i biolgics, aix com dels usos i les alteracions dorigen antrpic. Aix es defineixen habitats naturals, seminaturals i artificials caracteritzant la totalitat del territori. La determinaci dels diferents hbitats existents sha realitzat a partir de ladaptaci de la Cartografia dels hbitats a Catalunya (1:50.000), la fotointerpretaci dels ortofotomapes a escala 1:5.000 i a partir de la identificaci in situ dels hbitats, realitzada duran el ms de maig de 2007. A continuaci es detallen els 22 hbitats identificats al municipi de Duesaiges, indicant la seva superfcie relativa i la seva correspondncia amb la Directiva Hbitats i les seves posteriors modificacions7: Taula II. Hbitats presents al terme de Duesaiges:

Codi Denominaci (CHC50) Denominaci

Directiva Hbitats Codi LHC Superfcie

(%)

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge mont, incloent-hi, si s el cas, les formacions heloftiques associades 22.13 0,03

32n Matollars (estepars i brolles) siliccoles de terra baixa 26,14

32q Matollars de toman (Lavandula stoechas), siliccoles, de sls secs de terra baixa 32.351 3,46

32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termfiles o gaireb, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submont 32.41 1,44

32u Brolles de roman (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calccoles de terra baixa 32.42 6,98

34k Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades martimes 34.634 2,89

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de mquies o garrigues Pinedes mediterrnies (9540) 42.8413+ 6,50

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles siliccoles, de terra baixa Pinedes mediterrnies (9540) 42.8416+ 14,03

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalandic 44.128+

2,27

44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

(92A0) 44.6111+

45c Alzinars (boscos o mquies de Quercus ilex) de terra baixa Alzinars i carrascars

(9340)

45.3121+ 32.1121+ 32.1131+

9,56

45e Alzinars (boscos o mquies de Quercus ilex) muntanyencs Alzinars i carrascars (9340)

45.3131+ 32.1121+ 32.1131+

0,42

45f Carrascars (boscos o mquies de Quercus rotundifolia) Alzinars i carrascars (9340)

32.1124+ 32.11614+ 32.11614+

5,52

82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres ... 82.12 0,04

83a Fruiterars alts, predominantment de sec: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),

83.11 83.14

83.181+ 83.182+

5,02

83b Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i daltres roscies 83.15+ 1,54

83e Camps davellaners (Corylus avellana) 83.221+ 4,42

86a rees urbanes i industrials, inclosa la vegetaci ruderal associada 86.2 0,96

86b rees urbanitzades, amb claps importants de vegetaci natural - 0,31

86c Pedreres, explotacions d'rids i runam 86.413 0,87

86e rees revegetades: mines a cel obert, pistes d'esqu... 86.7+ 2,27

87a Conreus abandonats 87.1 5,35

7 Directiva 92/43/CE, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de fauna i flora, i la corresponent adaptaci al progrs

cientfic i tcnic (Directiva 97/62/CE)

POUM DUESAIGES

72

M E M R I A I N F O R M A C I O Pla...