0755 capitol iii sistema espais oberts a3 - duesaigues.cat iii sistema espais oberts.pdf · poum...

POUM DUESAIGÜES

66

M E M Ò R I A I N F O R M A C I O Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Duesaigües. Baix Camp. Juliol 2009

III.- SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 1. MEDI FÍSIC 1.1. CLIMATOLOGIA

El clima de Duesaigües és de tipus subhumit i sec subhumit1 amb una temperatura mitjana anual d’entre 16ºC i 17ºC, situant-se entre 9ºC i 10ºC la temperatura mitjana del mes més fred, el desembre, i entre 24ºC i 25ºC la temperatura mitjana del mes més càlid, l’agost. L’amplitud tèrmica es troba entre els 15ºC i els 16ºC. La precipitació mitjana anual és d’entre 600 mm i 700 mm i una evapotranspiració (ETP) potencial2 d’entre 712 mm i 855 mm, corresponent a la regió mesotèrmica II (B’2), amb un dèficit hídric3 anual d’entre 100 a 200 mm. Els mesos més plujosos de l’any són durant i la tardor (setembre, octubre i novembre) mentre que els períodes més secs són els mesos de gener i juny. 1.2. GEOLOGIA 1.2.1. Estructura

La comarca del Baix Camp, on es troba el municipi de Duesaigües, presenta una llarga línia de fractura que retalla la plana en tot l’arc de contacte amb la muntanya, la qual es dreça amb cingleres altes. La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics. Aquests sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics.

1.2.2. Litologia

Per tal de descriure les litologies existents al municipi de Duesaigües s’han diferenciat cinc formacions litològiques consolidades, les quals es detallen a continuació :

1 Segons l’Índex d’humitat Thornthwaite. 2 Calculada a partir del mètode de Thonthwaite. 3 Dèficit hídric = ETP potencial – ETP real.

POUM DUESAIGÜES

67


Taula I. Formacions aflorants al municipi de Duesaigües

Materials Era Període Cronologia Origen Potència Descripció

Materials consolidats

Gresos de gra fi amb nivells de pissarres

Paleozoic Carbonífer 360-300 Ma 1000 m

A la base hi ha un nivell d’andesites de 20 metres de potència. A sobre afloren 80 m de pissarres i filites. Segueix una sèrie de 350 a 400 m de gresos de gra fi amb nivells de pissarres on s’hi intercalen conglomerats de fins a 10 m de gruix

Pòrfirs granodiorítics Paleozoic Carbonífer-Permià

360-250 Ma

Filons de pòrfirs granodiorítics. Els minerals fonamentals són: quars, feldespat potàssic, plagiòclasi i biotita. Estan formats per fenocristalls de plagioclasi i quars inclosos en una matriu quarsfeldespàtica. Els components accesssoris són: apatita, zircó, calcita, hematites i opacs.

Granodiorites Paleozoic Carbonífer-Permià

360-250 Ma

Formen part del gran batòlit granític dels Catalànids. Granodiorites de textura granuda. Els minerals essencials són: plagiòclasi, quars, biotita i ortosa. La plagiòclasi és el material dominant. És creuada per alguns dics de pòrfir granodiorític d’orientació NE-SE. L’amplada dels dics és variable, d’1 dm a 10 m.

Gresos silícics de gra fi i argiles vermelles amb conglomerats

Mesozoic Triàsic Inferior 250-245 Ma

Ambient sedimentari continental, fluvial. Fàcies Buntsandstein

50 m – 140 m

Sèrie de gresos silícics i argiles vermelles amb intercalacions de nivells de conglomerats que, de base a sostre, són cada vegada menys freqüents. Els materials d’aquesta unitat presenten miques. L’estratificació és encreuada.

Calcàries i dolomies Mesozoic Triàsic Mitjà 245-227 Ma

Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk inferior.

50 m – 90 m

Calcàries micrítiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. Generalment, a la base es troben amb bancs dolomítics gruixuts i gradualment, cap a sostre, van passant a calcàries ben estratificades amb nòduls dispersos de sílex. Contenen restes de fòssils.

POUM DUESAIGÜES

68


Fotografia I. Granits al sud del terme

Font: Elaboració pròpia Fotografia II. Nivells de pissarres intercalats entre els gresos al peu de la Serra de Pradell

Font: Elaboració pròpia 1.2.3. Geomorfologia El municipi de Duesaigües se situa entre 300 i 700 metres sobre el nivell del mar. A l’est, se situa la serra de Pradell, la qual fa de límit entre els municipis de Duesaigües (Baix Camp) i Pradell de la Teixeta (Priorat). La Serra de Pradell és una prolongació septentrional del sistema de Llaberia-Colldejou. La cota màxima de la serra de Pradell és de 726 metres. El territori va descendint a mesura que avança cap al sud, on es troba el nucli de Duesaigües. A la banda est el territori també ascendeix fins arribar a cotes entre 600 i 700 metres, com el Puigmarí (660m). 1.3. HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA 1.3.1. La xarxa hídrica La xarxa hídrica de Duesaigües forma part de la conca hidrogràfica de les rieres meridionals – El Francolí, en el marc de les conques internes de Catalunya. Un conjunt de barrancs transcorren pel municipi desembocant al pantà de Riudecanyes, situat al municipi veí de Riudecanyes. Del pantà en surt la riera de Riudecanyes, la qual transporta l’aigua del pantà i desemboca al mar Mediterrani. Dins el municipi, el curs fluvial més destacat seria el barranc Reial, el qual desemboca al Pantà de Duesaigües i rep les aigües d’altres cursos secundaris. Aquests cursos secundaris serien el Barranc de la Xurivia, el Barranc dels Masos (amb un afluent anomenat rasa dels Algars) i el Barranc del Coix. Tota aquesta xarxa de barrancs secundaris aporta

POUM DUESAIGÜES

69


aigua al pantà de Riudecanyes. La seva trajectòria és curta i transporten aigua dels massissos més propers com la serra de Pradell o el Puigmarí. El municipi de Duesaigües es distribueix en sis conques hidrogràfiques pertanyents a diferents cursos fluvials: el Barranc dels Masos (ocupa el 52% del municipi), el Barranc de la Xurivia (21%), Barranc Reial (14%), el Barranc de Vilamanya (1%), la Rasa del Masgran (1%) i el Barranc del Coix (10%). Els cursos fluvials de totes les conques desemboquen a la riera de Riudecanyes a través del pantà de Riudecanyes. La tendència direccional dels cursos és de nord a sud, excepte la conca Reial que va d’oest a est. En aquesta conca també s’hi engloba un curs secundari de nord a sud. 1.3.2. Unitats hidrogeològiques A finals del 2000 la Comissió i el Parlament Europeus, van aprovar i publicar la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l'ordenament jurídic estatal, el text refós de la Llei d'aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l'Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). L'Agència Catalana de l’Aigua és l'ens públic, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb competències sobre el cicle de l'aigua a Catalunya. A més, comparteix amb l'Estat les competències de les conques intercomunitàries com la de l'Ebre. L'ACA és responsable de l'aplicació de la Directiva i està treballant per tal d'aconseguir una millora de la qualitat de les aigües amb la participació diversa i proactiva d'entitats i ciutadania. Aquesta normativa europea (DMA) intenta donar un marc d'actuació comuna sobre la gestió de l'aigua la qual deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contempla com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. La Directiva proposa la regulació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar tipus diferents de pressions i impactes. D'aquesta manera, es pretén promoure i garantir l'explotació i ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. Com a resultat, l'Agència Catalana de l'Aigua ha elaborat un document, conegut com a "Document IMPRESS", que integra la caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la qual recaurà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA), i el risc d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva Marc de l'Aigua. El treball s'ha realitzat per tot Catalunya, tant a les conques internes (àmbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), com a la part catalana de les conques intercomunitàries de l'Ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de planificació de les conques de l'Ebre i del Xúquer). Segons l’IMPRESS, en el terme de Duesaigües es localitzen un domini hidrogeològic, determinat per la disposició geomètrica i les diferents litologies existents. Així, es defineix la següent massa d’aigua subterrània:

POUM DUESAIGÜES

70


Massa d’aigua Llaberia – Prades Meridional (massa 28): es localitza a l’est del riu Ebre, dins les comarques tarragonines. En aquesta mateixa massa d’aigua es troba, en el municipi de Riudecanyes, l’embassament del mateix nom. La massa d’aigua té una extensió de 266 km2 i s’inclou dins la conca hidrogràfica de les rieres meridionals, el Francolí. Està formada per l’àrea hidrogeològica paleomesozoica de Llaberia Prades (codi 310, segons ACA).

Aquest aqüífer no està protegit4, ni declarat com a sobreexplotat5 per la legislació catalana. D’altra banda, queda exclòs de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries6. Cal tenir en compte que municipis de la mateixa comarca que Duesaigües (Baix Camp) com Vilanova d’Escornalbou, Botarell o Montbrió del Camp, sí que estan declarats com zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats. Els aqüífers existents permeten l’existència de surgències, en forma de fonts o deus. Aquestes fonts són elements arquitectònics molt importants per la conservació de la memòria històrica local. Al terme de Duesaigües es coneixen sis fonts públiques: font del Barrancó, Font Molla, Font de l’Heura, Font de l’Avetllà, Font de Vilamalla, Font dels Cavallers, Deu de l’Apeadero i la Font del Monner. Fotografia I. Font del Barrancó

Font: Elaboració pròpia

4 Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en

relació amb diversos aqüífers de Catalunya. 5 Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o

unitats hidrogeològiques. 6 Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats

procedents de fonts agràries i Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

POUM DUESAIGÜES

71


2. MEDI NATURAL 2.1. HÀBITATS Els diferents hàbitats existents al territori es defineixen a partir dels elements físics i biològics, així com dels usos i les alteracions d’origen antròpic. Així es defineixen habitats naturals, seminaturals i artificials caracteritzant la totalitat del territori. La determinació dels diferents hàbitats existents s’ha realitzat a partir de l’adaptació de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000), la fotointerpretació dels ortofotomapes a escala 1:5.000 i a partir de la identificació in situ dels hàbitats, realitzada duran el més de maig de 2007. A continuació es detallen els 22 hàbitats identificats al municipi de Duesaigües, indicant la seva superfície relativa i la seva correspondència amb la Directiva Hàbitats i les seves posteriors modificacions7: Taula II. Hàbitats presents al terme de Duesaigües:

Codi Denominació (CHC50)

Denominació Directiva Hàbitats

Codi LHC Superfície (%)

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent-hi, si és el cas, les formacions helofítiques associades 22.13 0,03

32n Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa 26,14

32q Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de terra baixa 32.351 3,46

32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 32.41 1,44

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa 32.42 6,98

34k Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes 34.634 2,89

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues Pinedes mediterrànies (9540) 42.8413+ 6,50

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa Pinedes mediterrànies (9540) 42.8416+ 14,03

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic 44.128+

2,27 44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de

la muntanya mitjana)

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

(92A0) 44.6111+

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa Alzinars i carrascars

(9340)

45.3121+ 32.1121+ 32.1131+

9,56

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs Alzinars i carrascars (9340)

45.3131+ 32.1121+ 32.1131+

0,42

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) Alzinars i carrascars (9340)

32.1124+ 32.11614+ 32.11614+

5,52

82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres ... 82.12 0,04

83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),…

83.11 83.14

83.181+ 83.182+

5,02

83b Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i d’altres rosàcies 83.15+ 1,54

83e Camps d’avellaners (Corylus avellana) 83.221+ 4,42

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 86.2 0,96

86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural - 0,31

86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 86.413 0,87

86e Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d'esquí... 86.7+ 2,27

87a Conreus abandonats 87.1 5,35

7 Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora, i la corresponent adaptació al progrés

científic i tècnic (Directiva 97/62/CE)

POUM DUESAIGÜES

72


Els hàbitats forestals de ribera 44c i 44h s’han cartografiat conjuntament, ja que els límits d’aquests hàbitats no són cartografiables a l’escala de treball, i es troben formant franges lineals, més o menys paral·leles, seguint els cursos fluvials existents. 2.2. VEGETACIÓ 2.2.1. Descripció El Municipi de Duesaigües es localitza al bell mig dins la divisió fisiogràfica del territori catalanídic central, que avarca les serralades litorals i la costa entre els rius Llobregat i Ebre. A partir de criteris florístics i de vegetació es considera el municipi de Duesaigües dins de la regió mediterrània concretament a la província mediterrània septentrional (o boreomediterrània). Biogeogràficament, el terme de Duesaigües es correspon al domini dels boscos esclerofil·les mediterranis (Quercion ilicis). De manera que la vegetació potencial del municipi, es correspon principalment a l’alzinar mediterrani (Quercetum ilicis galloprovinciale) i el carrascar (Quercetum rotundifoliae). La dominància de materials silicis condiciona la vegetació, de manera que les espècies i associacions silicícoles predominen enfront les calcícoles. La vegetació potencial constituïda per masses forestals esclerofil·les ha estat transformada i per la intensa intervenció humana sobre el territori, amb activitats agrícoles, ramaderes, forestals... i també per la recurrència dels incendis forestals. Els incendis forestals, les estassades, l’agricultura, el pasturatge, etc., tendeixen a eliminar o degradar les comunitats vegetals climàciques d’un indret. Aquestes tendeixen a ser substituïdes per altres de menys complexes, fenomen que s’agreuja si les alteracions esdevenen freqüents. Això vol dir que en el territori potencial de l’alzinar podem trobar, des de petits retalls de boscos climàcics d’alzina (Quercus ilex) fins a prats magres i secs de llistó (Brachypodium retusum) passant per garrigues i brolles, en funció de les pertorbacions a les que hagi estat sotmès l’indret en qüestió. A grans trets podem identificar els paisatges vegetals, entesos a partir de la disposició de les diferents comunitats i els complexos de comunitats sobre el territori. Malgrat tot l’evolució de la vegetació respon als processos de dinàmica natural o successió. La successió progressiva és la que tendeix cap a formes més complexes i la successió regressiva és la que provoca una simplificació o degradació de la fitocenosi. Per tant el paisatge vegetal resultant està configurat per un mosaic de diferents peces (alzinars, pinedes, brolles, conreus …). Aquestes peces són el resultat de la interacció de tota una sèrie de factors naturals i antròpics. 2.2.2. Principals associacions vegetals existents

Els boscos La vegetació climàcica es correspon a la transició de l’alzinar (Viburno-Quercetum ilicis (=Quercetum ilicis galloprovinciale)), bosc espès, ufanós, i impenetrable, i el carrascar (Quercetum rotundifoliae), molt més esclarissat i sec.

POUM DUESAIGÜES

73


Els alzinars (Viburno-Quercetum ilicis) es localitzen principalment al nord-oest del terme municipal, entre la capçalera del Barranc dels Masos, el Coll de la Teixeta i els Colls del Vicari. En aquests sectors el bosc d’alzines presenta un bona estructuració, amb un sotabosc complex i compacte, format per dos estrats arbustius diferenciats. L’estrat arbustiu alt està dominat pel marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el llentiscle (Pistacea lentiscus), arboç (Arbutus unedo) i lianes com l’arítjol (Smilax aspera), la vidiella (Clematis flammula) o l'heura (Hedera helix). L’estrat arbustiu baix hi apareix galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus acutifolius) i la rogeta (Rubia peregrina), etc. La densitat de l’estrat arbustiu impedeix l’arribada de llum a terra, de manera que l’estrat herbaci es troba poc desenvolupat. El carrascar (Quercetum rotundifoliae) es desenvolupa als sectors solells i pedregosos a les parts basals de la Serra de Pradell. Aquestes masses forestals estan dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia), però també hi apareixen altres espècies acompanyants com el pi pinyer (Pinys pinea), el pinastre (Pinus pinaster) i la surera (Quercus suber). El sotabosc arbustiu és més pobre, i està dominat pel garric (Quercus coccifera), el boix (Buxus sempervirens) i l’aladern (Rhamnus alaternus), mentre que a l’estrat herbaci hi abunda el llistó (Brachypodium retusum), la rogeta (Rubia peregrina) i els camedris (Teucrium chamaedrys). En els sectors elevats de la Serra de Pradell s’hi desenvolupa puntualment l’alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) (=Quercetum mediterraneo-montanum), que a diferencia de l’alzinar mediterrani, presenta un estrat arbori més diversificat on, a part de l’alzina, apareixen caducifòlis com el roure martinenc (Quercus humilis), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) o la blada (Acer opalus). L’estrat arbustiu és més esclarissat, amb abundància de boix (Buxus sempervirens), bruc boal (Erica arborea) i gòdua (Sarothamnus scoparius). L’estrat herbaci és més ric i diversificat amb espècies com la maduixera (Fragaria vesca) i l’herba fetgera (Hepatica nobilis). Finalment cal destacar la presència d'excepcionals teixedes (Saniculo-Taxetum) a la Serra de Pradell i al Coll de la Teixeta. La teixeda, sobre sòls sense carbonats, és una bosquina molt rara a Catalunya i ocupa una posició excepcional en aquestes terres, en canals i peus de rocams on troben refugi un bons nombre de plantes extramediterrànies. La teixeda és una comunitat que no arriba a formar bosc, sinó que es troben peus aïllats de teix (Taxus. baccata) que troben refugi a les capçaleres de barrancs ombrejats o roquers. Els boscos climàcics esclerofil·les (Quercion ilicis) només es localitzen al terç nord-oest del municipi. La resta de masses forestals es corresponen a pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) que es consideren comunitats secundaries de degradació dels alzinars i carrascars originals. Les pinedes s’agrupen dins de diverses associacions vegetals. Les pinedes amb sotabosc de màquia d’alzinar, abundants als contraforts del Puigmarí, es consideren dins de l’associació Quercion ilicis. Per contra les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles silícies es consideren brolles silícies (Cistion landaniferi) amb un estrat arbori de pi blanc. La pineda de pi blanc no es correspon a la vegetació climàcica sinó que constitueixen fases de successió cap a la vegetació original. El procés de regeneració natural, en cas de no existir noves pertorbacions (incendis, estassades, pastura...), permetrà el restabliment de les comunitats esclerofil·les originals. La major especialització del bosc esclerofil·le garanteix la seva regeneració. Si aquest hàbitat no pateix noves pertorbacions podrà convertir-se, a mitjà termini, en alzinars o carrascars seguin el procés de successió natural.

POUM DUESAIGÜES

74


Les brolles i bosquines Les bosquines xeròfiles, enteses com formacions arbustives especialment adaptades a unes condicions de sequera, es desenvolupen de forma marginal entre els conreus existents, així com en antigues zones forestals com a comunitats secundàries de degradació de les comunitats forestals originals. La comunitat més abundant en tot el terme és la brolla d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunici), de clara tendència silicícola, dominats per l’estepa negra (Cistus monspeliensis) i l’estepa borrera (Cistus salviifolius). Acompanyant les estepes apareix, entre d’altres, el bruc boal (Erica arborea), el bruc d’escombres (Erica scoparia), el tomaní (Lavandula stoechas), el ginestell (Sarothamnus catalaunicus), l’argelaga negra (Calicotome spinosa) i la gatosa (Ulex parviflorus). L’estrat herbaci està dominat principalment pel llistó (Brachypodium retusum) acompanyat per altres espècies com el dàctil (Dactylis glomerata). En sectors més elevats s’hi desenvolupa la brolla silicícola d’estepa muntanyenca i tamborino (Pteridio-Lavanduletum pedunculatae) dominada pel tamborino (Lavandula pedunculata). En antics conreus del sud-est del terme s’hi desenvolupen els matollars de tomaní (Lupino angustifolii-Lavanduletum stoechidis) on domina clarament el tomaní (Lavandula stoechas), acompanyats per altres espècies com l’estepa negra (Cistus monspeliensis), el llistó (Brachypodium retusum) i el llobí blau (Lupinus angustifolius). El les parts més altes de la Serra de Pradell, damunt de les calcàries micrítiques i dolomies hi abunda la garriga (Quercetum cocciferae). En aquests sectors culminals i rocosos la comunitat de garriga es considera com a vegetació climàcica, ja que les altres comunitats esclerofil·les no s’hi poden desenvolupar. L’espècie principal d’aquesta comunitat és el garric o coscoll (Quercus coccifera). Les principals espècies acompanyants són el llentiscle (Pistacia lentiscos), l’arítjol (Smilax aspera) i el romaní (Rosmarinus officinalis). En l’estrat herbaci apareix el llistó (Brachypodium retusum) acompanyat d’altres espècies com la roseta (Rubia peregrina) i la lleteresa vera (Euphorbia characias). Malgrat l’abundància de materials silícics cal destacar l’existència de brolles calcícoles en els contraforts de la Serra de Pradell en sòls rocallosos, prims i secs duran el període estival. La brolla calcicola dominant és la de romaní i bruc d’hivern (Erico-Thymelaeetum tinctoriae), formant una bosquina densa de poca alçada. Les espècies arbustives més destacades són el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora), la bufalaga tinctòria (Thymelaea tinctoria), el llentiscle (Pistacea lentiscus), foixarda (Globularia alypum), albada (Anthyllis cytisoides)… L’estrat subarbustiu i herbaci està dominat pel llistó (Brachypodium retusum) i, en menor mesura, el timó (Thymus vulgaris). Herbassars Els herbassars i prats presenten un origen antròpic, normalment resultants de l’abandó dels conreus o a l’existència de pastures. Els herbassars existents són comunitats secundàries associades a l’inici del procés de successió natural, recolonitzant antics coreus o àrees cremades. Per tant, són comunitats temporals que tendeixen ràpidament cap a brolles i bosquines si no existeix una pastura continuada. En el terme de Duesaigües la superfície ocupada per aquestes comunitats disminueixen transformant-se en brolles silicícoles al desaparèixer la pastura.

POUM DUESAIGÜES

75


La principal comunitat és el prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) abunda en les proximitats del Mas de la Xurivia. Aquesta comunitat presenta dos estrats herbacis diferenciats, un superior amb albellatge (Hyparrhenia hirta), fonoll (Foeniculum vulgare) i ruda (Ruta angustifolia), i un estrat inferior dominat pel llistó (Brachypodium retusum) i altres herbes anuals. També cal destacar l’existència d’altres comunitats fragmentades de l’ordre Thero-Brachypodietalia. Vegetació aquàtica i higròfila La vegetació aquàtica i higròfila és abundant i destacada al principal cursos hídrics (barranc Reial), així com en els principals afluents (barranc dels Masos, barranc de la Xurivia, barranc del Coix...). En tolls i zones d’escassa corrent, així com en basses de reg, es desenvolupen les comunitats de petits cromòfits natants d’aigües dolces, de l’aliança Lemnion minoris, formant poblaments de llenties d’aigua. En sectors d’aigües corrents s’hi estableixen comunitats formada per herbassars subaquàtics d’hidròfits destaquen les comunitats de plantes submergides o amb fulles flotants de l’associació Potametum denso-nodosi, associació dominada per diferents especies de potamogetons (Potamogeton sp.) i els creixenars (Apietum nodiflori) associació dominada pel creixen bord (Apium nodiflorum), creixens de cavall (Veronica anagallis-aquàtica, V. beccabunga) i la menta (Mentha aquatica). Les comunitats helofítiques de les vores d’aigua o pròpies de sòls humits i sovint inundats de la classe Phragmitea australis es limiten a localitzacions puntuals al barranc Reial. Entre aquestes comunitats destaquen els canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani) que es localitzen en trams d’aigües lentes i les comunitats de grans càrex, jonqueres i altres herbes altes (Cirsio-Holoschoenetum). En els canyissars hi domina el canyís (Phragmites australis), la balca (Typha angustifolia, T. latifolia) i, en menor mesura, el plantatge d’aigüa (Alisma plantago-aquatica) i la jonça d’estany (Scirpus lacustris) entre d’altres. En les comunitats de càrex i jonqueres hi domina el jonc boval (Scirpus holoschoenus), menta boscana (Mentha longifolia) i capferrat (Cirsium monspessulanum). En els sectors alterats les comunitats helofítiques originals s’han vist substituïdes per el canyar (Arundini-Convolvuletum sepium) dominats totalment per la canya (Arundo donax). Entre les comunitats forestals de ribera destaquen la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae) i l’albereda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae). La gatalleda ocupa les lleres dels fons de barrancs amb sòls sempre inundats. El seu estrat arbori està dominat pel gatell (Salix cinerea) i l’avellaner (Corylus avellana). En l’estrat arbustiu hi domina l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), mentre que l’estrat herbaci, molt desenvolupat està dominat per grans càrexs (Carex pendula, C. remota), cua de cavall (Equisetum telmateia) i fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) La comunitat d’albareda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae) apareix voltant les gatalledes, formant un segon cordó de vegetació de ribera, en sòls inundats esporàdicament. En l’estrat arbori hi domina el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), i en menor mesura, l’àlber (Populus alba), l’om (Ulmus minor) i el pollancre (Populus nigra). En l’estrat arbustiu dominen les espècies lianoides com l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius), mentre que l’estrat

POUM DUESAIGÜES

76


herbaci hi destaca la vinca (Vinca difformis), el fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) i la sarriassa (Arum italicum). Vegetació arvense Entre els conreus s’hi desenvolupa una variada vegetació estretament relacionada amb els sistemes de cultiu. En els sectors de regadiu existeixen les comunitats de l’aliança Panico-Setarion, amb espècies com el xereix verd (Setaria viridis), el xereix glauc (S. glauca), la panissola (S. verticillata), la pota de gall (Echinochloa crus-galli), la forcadella (Digitaria sanguinalis), la verdolaga (Portulacca oleracea), la serrada (Cyperus rotundus), i els blets (Amaranthus ssp. p.) En els correus de secà o rarament irrigats, principalment oliveres i avellaners es desenvolupen les comunitats de l'aliança Diplotaxion erucoidis formades per males herbes xeròfiles com la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), el màstec (Chondrilla juncea), el blet (Chenopodium album), la lleteresa de camp (Euphorbia segetalis), la rosella (Papaver rhoeas), la calcida (Cirsium arvense), entre d’altres. Vegetació ruderal La vegetació ruderal és la pròpia dels indrets més alterats, zones urbanes, marges de camins i carreteres. En els sòls calcigats (marges de camins, vores de fonts i indrets transitats i/o pasturats) s'hi desenvolupen comunitats de les aliançes Hordeion leporini i Polygonion avicularis. L'aliança Hordeion leporini pròpia de vores de camins i espais amb presència de bestiar està formada principalment per teròfits com el margall bord (Hordeum leporinum), la malva (Malva sylvestris), el trèvol blanc (Trifolium nigrescens), el panigroc (Anacyclus clavatus), i el plantatge (Plantago lagopus). L'aliança Polygonion avicularis és més pròpia de marges de carrers i carreteres formant herbassars dominats pel gram (Cynodon dactylon), el margall (Lolium perenne), el plantatge gros (Plantago major) i el passacamins (Polygonum aviculare). En els sectors amb residus orgànics es desenvolupa comunitats de terofítiques de l'aliança Chenopodion muralis. En solars, acumulacions de runam i altres indrets suburbans s'hi desenvolupen les comunitats de l'aliança Bromo-Oryzopsion miliaceae. Les especies més característiques d’aquesta aliança són l'olivarda (Inula viscosa) i el ripoll (Oryzopsis miliacea). Vegetació rupícola La vegetació rupícola es localitza principalment a la Serra de Pradell on sobreviu en replans i escletxes a les roques i cingleres, normalment amb un recobriment vegetal baix, degut a les dures condiciona ambientals. A la zona culminal, sobre les calcàries micrítiques i dolomies s’hi desenvolupen les comunitats calcícoles. La més notable és la comunitat fissurícola de salze de cingle (Hieracio laniferi-Salicetum tarraconensis), citada al Coll de la Teixeta. Aquesta comunitat, es troba privada del salze que li dona nom, encara que amb el conjunt d’espècies característiques de la comunitat, com la lletugueta llanosa (Hieracium

POUM DUESAIGÜES

77


laniferum), el púdol menut (Rhamnus pumilus), la linària origanifolia (Linarium origanifolium ssp. cadevallii ) i el pèl de guilla (Festuca rubra). També apareixen altres comunitat calcícoles com a les esquerdes de les roques com Jasonio-Linarietum cadevalli i Melico-Saturejetum-fruticosae. En aquestes comunitats calcícoles hi abunda el te de roca (Jasonia saxatilis), el poniol (Satureja fruticosa), el polipodi (Polypodium vulgare), els crespinells (Sedum sp.) i els barretets (Umbilicus rupestris), entre d’altres. També hi tenen un paper destacat els líquens i les molses. En el tram basal de la Serra de Pradell, damunt els gresos i conglomerats s’hi estableixen poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio-Polypodion serrulati). 2.2.3. Vegetació i flora d’especial interès Les comunitats vegetals presents en el terme de Duesaigües conformen una diversitat d’hàbitats considerable. Entre aquests només es consideren hàbitats d'interès comunitari, inclosos a l’Annex 2 de la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, els següents: Taula III. Hàbitats d’interès comunitari presents al terme de Duesaigües

Codi Denominació (CHC50)

Denominació Directiva Hàbitats

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues Pinedes mediterrànies (9540)

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa

Pinedes mediterrànies (9540)

44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

(92A0)

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa Alzinars i carrascars (9340)

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs Alzinars i carrascars (9340)

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) Alzinars i carrascars (9340)

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH (reajustant els límits a escala 1:2.000)

Al mateix temps existeixen comunitats vegetals molt localitzades que són susceptibles de conformar un hàbitat d'interès comunitari. Malgrat tot, degut a la poca superfície que ocupen, no tenen prou entitat per conformar un hàbitat. Entre aquestes comunitats destaquen:

• Herbassars subacuàtics d’hidròfits (Potametum denso-nodosi) • Creixenars (Apietum nodiflori) • Canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani) • Comunitats de grans càrex, jonqueres i altres herbes altes (Cirsio-Holoschoenetum) • Teixedes (Saniculo-Taxetum) • Comunitat fissurícola de salze de cingle (Hieracio laniferi-Salicetum tarraconensis) • comunitat calcícoles de les esquerdes de les roques (Jasonio-Linarietum cadevalli i

Melico-Saturejetum-fruticosae).

POUM DUESAIGÜES

78


• • Poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio-Polypodion

serrulati). L’àmbit d’estudi conté una espècie de flora protegida inclosa en l’annex 1 de l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. El teix (Taxus baccata), que es localitza a les capçaleres de barrancs ombrejats o roquers i penya-segats a la Serra de Pradell. 2.3. FAUNA

2.3.1. Descripció

Per a caracteritzar la biodiversitat faunística s’ha procedit a realitzar un inventari de les espècies vertebrades existents al terme de Duesaigües. Els vertebrats són el grup més estudiat per la comunitat científica, i que per tant se’n disposen més dades. Les classes inventariades són els ocells, els amfibis, els rèptils, els peixos i els mamífers. L’inventari de les espècies s’ha confeccionat a partir de les cites recollides en el Banc de dades de biodiversitat (BIOCAT)8, realitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona. Al mateix temps s’hi ha incorporat les dades existents procedents de diferents publicacions i anuaris, així com les espècies inventariades durant el treball de camp realitzat. S’han tingut en compte les citacions per els quadrants UTM 31TCF25 i 31CF26, que comprenen la totalitat del terme municipal, i zones adjacents. En l’inventari només s’han inclòs les espècies reproductores en el municipi de Duesaigües, amb reproducció segura, probable i possible, es a dir totes les especies reproductores potencials. Per tal de zonificar la distribució d’aquestes espècies sobre el territori s’han descrit 7 hàbitats faunístics presents en el municipi:

Rieres i barrancs: Inclou totes les rieres i torrents que discorren pel terme (barranc Reial, barranc dels Masos, barranc de la Xurivia, barranc del Coix, i els seus recs i torrents afluents).

Conreus: Inclou els conreus de secà, els de regadiu i els camps abandonats o erms. Alzinars i carrascars: Boscos esclerofil·les dominats per l’alzina (Quercus ilex) o la

carrasca (Quercus rotundifolia), situats a la vessant est de la Serra de Pradell. Pinedes: Pinedes de pi blanc, sovint formant boscos mixts amb alzines. Brolles i prats: Comprèn les principals formacions arbustives, així com els prats i

herbassars, principalment prats sabanoides d’albellatge. Rocams i penya-segats: Formacions rocoses i penya-segats que apareixen

principalment a la vessant est de la Serra de Pradell. Medi antròpic: Compren tots els sectors fortament humanitzats, especialment les

zones urbanes, i els entorns immediats de les masies i edificacions aïllades. També s’hi ha inclòs les pedreres i les àrees revegetades associades a la carretera N-420.

8 http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

POUM DUESAIGÜES

79


POUM DUESAIGÜES

80


POUM DUESAIGÜES

81


POUM DUESAIGÜES

82


POUM DUESAIGÜES

83


Seguidament es mostra una taula amb el número d’espècies presents en cada hàbitat faunístic, així com també l’índex de biodiversitat associat.

Taula IV: Presència d’espècies per els diferents hàbitats faunístics. Hàbitats faunístics

Rieres i barrancs Conreus Alzinars i

carrascars Pinedes Brolles Rocams i penya-segats

Ambient antròpic

Ocells 26 55 43 45 53 26 22 Peixos 4 - - - - - - Amfibis 4 3 - - 1 - 2 Rèptils 6 7 9 7 9 5 4 Mamífers 6 15 16 16 14 6 9 Total espècies 46 80 68 68 77 37 37 Superfície hàbitat faunístic (ha) 33,31 237,49 224,97 297,78 572,6 20,88 63,87 Índex de biodiversitat per hàbitats faunístics 1,38 0,34 0,30 0,23 0,13 1,77 0,58


D’aquesta taula de resultats s’observa que l’hàbitat faunístic que acull més espècies es el format pel conjunt de conreus. Els hàbitats faunístics amb menys quantitat d’espècies són els rocams i penya-segats, i el medi antròpic. En canvi tenint en compte l’índex de biodiversitat per els diferents hàbitats faunístics, que relaciona el número d’espècies presents en funció de la superfície, els resultats són diferents. Els hàbitats faunístics amb índex de biodiversitat més elevat són, per ordre, els rocams i penya-segats, les brolles i l’ambient antròpic. 2.3.2. Fauna prioritària

Per tal de determinar quina fauna és prioritària alhora de plantejar la conservació dels seus hàbitats faunístics s’ha tingut en compte la següent legislació comunitària en matèria de conservació de les espècies:

Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora, i la corresponent adaptació al progrés científic i tècnic (Directiva 97/62/CE). La Directiva Hàbitats definex les espècies d’interès comunitari com aquelles que estiguin el perill, siguin vulnerables, rares o endèmiques. Les espècies incloses en l’Annex II són considerades d’interès comunitari, que per la seva conservació én necessaria la designació de zones especials de conservació. Així mateix en l’Annex IV s’inclouen aquelles espècies que requereixen una protecció estricta.

Directiva 79/409/CEE, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Aquesta directiva aprovada l’any 1979, defineix en l’Annex I les espècies ornítiques que han de ser objecte de mesures especials en quan al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució. Els corresponents annexos han estat modificats per les directives 91/244/CE i 99/497CE.

POUM DUESAIGÜES

84


A continuació consten totes les espècies d’interès comunitari presents al terme municipal de Duesaigües, acompanyades de la seu estatus UICN9 i del seus hàbitats faunístics principals:

Taula V: Espècies incloses en la Directiva Hàbitats (Annex II i IV) Nom català Nom científic Directiva

Hàbitats Estatus

UICN Hàbitats faunístics principals

Madrilla Chondrostoma miegii II LC Rieres Tòtil Alytes obstetricans IV NT Rieres, conreus Reineta Hyla meridionalis IV NT Rieres Vidriol Anguis fragilis IV LC Rieres, conreus, alzinars Serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis IV LC Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats Ratapinyada petita de ferradura Rhinolophus hipposideros II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats, antròpic

Ratapinyada gran de ferradura Rhinolophus ferrumequinum II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats, antròpic

Ratapinyada de musell llarg Myotis myotis II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats

Ratapinyada de cova Miniopterus schreibersii II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats Font: Elaboració pròpia

Taula VI: Espècies incloses en la Directiva Aus (Annex I). Nom català Nom científic Directiva

Aus Estatus

UICN Hàbitats faunístics principals

Voltor comú* Gyps fulvus I NT Penya-segats

Àguila marcenca Circaetus gallicus I NT Conreus, alzinars, pinedes, brolles, penya-segats

Àguila daurada* Aquila chrysaetos I NT Brolles, penya-segats Àguila cuabarrada* Hieraaetus fasciatus I EN Brolles, penya-segats Falcó pelegrí Falco peregrinus I NT Alzinars, brolles, penya-segats Duc Bubo bubo I LC Brolles, penya-segats Cogullada fosca Galerida theclae I LC Conreus, brolles i penya-segats Cotoliu Lullula arborea I LC Conreus, alzinars, pinedes, brolles Trobat Anthus campestris I LC Conreus, brolles i penya-segats Còlit negre Oenanthe leucura I NT Brolles i penya-segats Tallareta cuallarga Sylvia undata I LC Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax I NT Brolles, penya-segats Hortolà Emberiza hortulana I LC Alzinars, brolles, penya-segats

* espècie estival no nidificant al terme Font: Elaboració pròpia

9 Categories UICN: EN, en perill; VU, vulnerable; NT, propera a l’amenaça; LC, preocupació menor; DD, dades insuficients.

POUM DUESAIGÜES

85


2.4. ESPAIS DE PROTECCIÓ I D’INTERÈS NATURAL CATALOGATS 2.4.1. L’espai natural serres de pradell – l’argentera L’Espai Natural Serres de Pradell – L’Argentera és present al municipi de Duesaigües. Aquest espai també comprèn territoris dels municipis de l’Argentera, a la comarca del Baix Camp, i de Pradell de la Teixeta, a la comarca del Priorat. Compta amb una superfície total de 196,33 ha, 69,19 ha de les quals pertanyen a Duesaigües. El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental. D'altra banda, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. D'acord amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, els objectius fonamentals del PEIN són dos. D'una banda, el PEIN estableix una xarxa d'espais naturals representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya. D'altra banda, es dóna una protecció bàsica a aquestes zones mitjançant les normes del PEIN, que estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. L’Espai Natural Serres de Pradell – L’Argentera és un espai singular, situat al nord de la serra de Pradell-Argentera, prolongació septentrional del sistema de Llaberia-Colldejou. La zona presenta un bon grup d’unitats de vegetació pròpia de la muntanya mediterrània silícia, i en especial d’algunes comunitats vegetals extremadament singulars. L’indret del Coll de la Teixeta comprèn una àrea formada bàsicament per materials silicis. Les roques triàsiques, com els gresos de Buntsandstein formen relleus d’especial interès paisatgístic. La presència d’excepcionals teixedes (Saniculo-Taxetum) dins el domini de l’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) justifica l’inclusió d’aquest espai en el PEIN. La teixeda sobre sòls sense carbonats és una bosquina que ocupa una posició excepcional en aquestes terres. Cal destacar el desenvolupament d’algunes comunitats rupícules ben particulars de la zona, com les comunitats pròpies dels replans i codines silícies (amb poblaments de petites plantes, Bartramio-Polypodion serrulati). Les roques silícies d’aquest espai serven una rica flora criptògamica amb algunes espècies de plantes inferiors molt rares a tot Catalunya. El PEIN estableix una xarxa d’espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions presents a Catalunya. Aquests espais sovint estan associats a un pla especial de protecció, mitjançant el qual s’estableixen normes de protecció i d’ordenació del territori. L’espai natural Serres del Pradell – L’Argentera compta amb aquesta figura, aprovada definitivament l’any 2004.

POUM DUESAIGÜES

86


2.5. CONNECTIVITAT ECOLÒGICA L’activitat humana ha comportat la transformació del territori provocant la fragmentació dels hàbitats naturals i seminaturals, amb una pèrdua directa de la superfície dels diferents hàbitats i el seu aïllament, i alhora una transformació qualitativa de les tessel·les resultants, degut a l’efecte vorada. Els connectors ecològics i paisatgístics es defineixen a partir de la interpretació funcional del medi natural i del paisatge. Són aquells espais o elements del territori que permeten els desplaçaments i la dispersió dels organismes i els fluxos de matèria i d'energia mitjançant el contacte entre àrees ecològiques funcionals amb límits permeables. Per tant aquests espais contribueixen al manteniment de la funcionalitat ecològica del territori, consolidant la xarxa ecològica. Es poden diferenciar dues tipologies principals d’elements territorials que actuen de lligam i de relació entre els diferents espais d’interès ecològic i paisatgístic. Aquests elements de connectivitat contenen "punts crítics", és a dir, punts on es detecten els efectes negatius de la pressió urbana i de les infraestructures sobre la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals. El sector de connectivitat ecològica i paisatgística es defineix en funció de la matriu territorial general, mentre que els corredors ecològics es delimiten en funció dels requeriments de desplaçament o de distribució de determinades espècies diana o dels requeriments d’un determinat flux. El terme de Duesaigües presenta una àmplia matriu agroforestal que garanteix la connectivitat ecològica i paisatgística dels diferents elements naturals del territori. Dins de la matriu agroforestal s’hi insereixen les diferents tessel·les agrícoles, així com les tessel·les més alterades per acció antròpica (nuclis urbans, pedreres, construccions ramaderes...). El conjunt de la matriu forestal es considera sector de connectivitat ecològica i paisatgística. En aquest sentit es manifesta l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona que considera tot el sòl no urbanitzable de Duesaigües com a Sòl de Protecció Especial, diferenciant l’àmbit de l’EIN Pradell-l’Argentera, com a PEIN i/o Xarxa Natura 2000, i la resta del sòl no urbanitzable com a Sòl de valor natural i de connexió. L’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona defineix els espais d’interès natural, elaborant una proposta d’espais de valor comarcal o regional i connectors territorials. En aquesta proposta la major part del terme de Duesaigües s’inclou dins l’espai Escornalbou-Puigpedregós (codi 12), identificat com a espai connector. També es defineix l’espai Puigmarí, Puigvoltor i embassament de Riudecanyes (codi 13) com a espai de valor natural. Aquest espai compren l’extrem sud-est del terme de Duesaigües.

POUM DUESAIGÜES

87


A continuació es descriuen les característiques del sector de connectivitat ecològica i paisatgística i dels dos corredors ecològics lineals principals: Taula VII. Connectors ecològics

Connectors ecològics Localització Descripció Punts crítics

Sector de connectivitat ecològica i paisatgística

Matriu agroforestal

Mosaic agroforestal que ocupa tot el terme municipal.

Comprèn els sectors muntanyosos i els fons de vall. Aquest sector de connectivitat està inclòs dins del l’espai Escornalbou-Puigpedregós (codi 12) definit a l’Avantprojecte del PTPCT. Aquest espai permet el manteniment de la connectivitat entre les Muntanyes de Prades i la Serra de Llaberia. L’EIN Serra de Pradell-l’Argentera s’integra dins d’aquest sector de connectivitat.

Carretera N-420 Línia de ferrocarril Barcelona-

Flix Carretera de Duesaigües (T-

313) Carretera de Duesaigües a

l’Argentera (T-343) Parcs eòlics (Lo Vedat del

Pany, Les Forgues) Pedrera del Puigmarí Nucli urbà de Duesaigües

Corredors ecològics

Barranc dels Masos

Principal corredor ecològic lineal que travessa el terme de nord a sud.

Curs hídric que permet connectar els sectors muntanyosos del nord del terme (Coll de la Teixeta, Les Freixes, sector nord de la Serra de Pradell..) amb el Barranc Reial.

Carretera N-420

Barranc Reial

Corredor ecològic lineal que travessa el terme d’est a oest, al sud del nucli de Duesaigües.

Curs hídric que permet connectar el sector sud de la Serra de l’Argentera i el Barranc dels Masos amb el Pantà de Riudecanyes i la riera de Riudecanyes.

Camí Reial Camí de Velles

Font: Elaboració pròpia.

2.6. ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS ECOLÒGIC

En el municipi de Duesaigües existeixen espais d’especial interès ecològic determinat a partir de la presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, el seu grau de protecció i conservació, el seu valor connector i la presència d’espècies protegides. A continuació es detallen els espais d’especial interès ecològic:

Taula VIII. Espais d’interès ecològic existents a Maià de Montcal. Codi Espai Superfície (m2)

1 EIN Serres de Pradell-l’Argentera 66,81 2 Vessant est de la Serra de Pradell 219,63 3 Cursos hídrics principals 33,18 4 Carrascars de les Escomes 31,14 5 Pinedes de les Galaupes i la Cresta del Coix 154,75 TOTAL 505,51

Font: Elaboració pròpia.

Els espais d’interès ecològic ocupen una superfície total de 505,51 ha que representa el 34,83 % del terme municipal de Duesaigües. A continuació s’inclouen les fitxes descriptives dels diferents espais d’especial interès ecològic.

POUM DUESAIGÜES

88


ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 1 EIN SERRES DE PRADELL-L’ARGENTERA

Espai delimitat a partir de l’àmbit de l’EIN Serres de Pradell-L’Argentera, inclosa al PEIN. Aquest espai representa la prolongació septentrional del sistema de Llaberia-Colldejou. SUPERFÍCIE: 66,81 ha FIGURES DE PROTECCIÓ

PEIN: Inclòs en l’EIN Serres de Pradell-L’Argentera.

ESTAT DE CONSERVACIÓ El sector forestal dominat per alzinars presenta un bon estat de conservació. En les fondalades i obagues es conserven retalls de teixedes, mentre que en els penya-segats existeixen comunitats pròpies de codines calcàries i silicícoles.

HÀBITATS HÀBITATS PRESENTS (CHC50)

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (45e) Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (45c) Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f) Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà (32t) Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa (32u)

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI (Annex I Directiva Hàbitats)

Alzinars i carrascars (9340)

VEGETACIÓ Les masses forestals existents s’emmarquen dins dels boscos esclerofil·les mediterranis (Quercion ilicis). En l’espai es distingeixen tres tipologies diferenciades: l’alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis), situat a les parts més elevades i encarades al nord del sector de Los Socarrats, l’alzinar mediterrani (Viburno-Quercetum ilicis), al nord-est de l’espai, i el carrascar (Quercetum rotundifoliae), situat a les parts baixes orientades a l’est de la capçalera del barranc de la Xurivia. Entre les bosquines destaquen les excepcionals teixedes (Saniculo-Taxetum) situades en les fondalades de barrancs i peus de rocam, amb peus de teix (Taxus. Baccata). També abunden la garriga (Quercetum cocciferae) a les parts més altes de la Serra de Pradell damunt de calcàries micrítiques i dolomies. En els terrenys silicis hi domina la brolla d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunici), mentre que en els sectors més elevats s’hi estableix la brolla silicícola d’estepa muntanyenca i tamborino (Pteridio-Lavanduletum pedunculatae). Cal destacar també l’existència de vegetació rupícola en replans i escletxes a les roques i cingleres. A la zona culminal s’hi estableixen les comunitats calcícoles com la comunitat fissurícola de salze de cingle (Hieracio laniferi-Salicetum tarraconensis). També hi són abundants les comunitats calcícoles Jasonio-Linarietum cadevalli i Melico-Saturejetum-fruticosae. En el tram basal de la Serra de Pradell, damunt els gresos i conglomerats s’hi estableixen poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio-Polypodion serrulati). FAUNA Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès Voltor comú (Gyps fulvus)*

Tòtil (Alytes obstetricans)

Tórtora (Streptopelia turtur)

POUM DUESAIGÜES

89


Àguila marcenca (Circaetus gallicus) Àguila daurada (Aquila chrysaetos)* Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)* Falcó pelegrí (Falco peregrinus) Duc (Bubo bubo) Cogullada fosca (Galerida theclae) Cotoliu (Lullula arborea) Trobat (Anthus campestris) Còlit negre(Oenanthe leucura) Tallareta cuallarga (Sylvia undata) Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) Hortolà (Emberiza hortulana)

* Nidificant fora del terme municipal

Vidriol (Anguis fragilis) Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros) Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinu) Ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis) Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii)

Colltort (Jynx torquilla) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) Còlit ros (Oenanthe hispanica) Capsigrany (Lanius senator) Escurço ibèric (Vipera latasti) Mostela (Mostela nivalis)

INTERÈS CONNECTOR L’espai situat entre l’EIN Muntanyes de Prades i l’EIN Serra de Llaberia actua com a stepping stones, és a dir, representa una localització discreta d’hàbitats similars que serveix com a lloc per efectuar escales en els moviments dispersius de diferents espècies animals, especialment del grup de les aus. PRINCIPALS AMENACES

Presència de parcs eòlics situats al nord de l’espai. La nova traça de la carretera N-420, i els nusos viaris associats limiten la connectivitat de l’espai.

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI Espai destacat per a la diversitat de comunitats vegetals, amb un bon exponent de comunitats rupícoles, tant de codina calcària com silícia. També són destacades les teixedes (Saniculo-Taxetum) situades en les fondalades de barrancs i peus de rocam. Aquesta diversitat d’ambients propicia un bon refugi per a la fauna, on destaquen els penya-segats amb la presència de multitud d’espècies d’interès comunitari (directives Aus i Hàbitats), com ara el falcó pelegrí, el duc, el trobat, el còlit negre, la gralla de bec vermell, la serp de ferradura i diverses espècies de quiròpters. Darrerament cal destacar la desaparició com a nidificant d’algunes espècies rapinyaires, com és el cas de l’àguila cuabarrada. L’espai presenta interès connector com a steeping stones situat entre l’EIN Muntanyes de Prades i l’EIN Serra de Llaberia.

ANNEX FOTOGRÀFIC

Penya-segats de la serra de Pradell Alzinar muntanyenc situat al sud de la N-420

POUM DUESAIGÜES

90


ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 2 VESSANT EST DE LA SERRA DE PRADELL

Espai situat al peu de la Serra de Pradell, delimitat a partir del límit de l’EIN cap a l’est. SUPERFÍCIE: 219,63 ha FIGURES DE PROTECCIÓ

- ESTAT DE CONSERVACIÓ El sector forestal dominat per alzinars presenta un bon estat de conservació. La resta d’hàbitats existents presenten un alt grau de naturalitat. Dins l’espai no s’hi desenvolupen activitats que puguin perjudicar els valors naturals de l’espai.


Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (45c) Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f) Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (42ac) Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa (32u) Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa (32n) Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes (32n)


Alzinars i carrascars (9340) Pinedes mediterrànies (9540)

VEGETACIÓ L’alzinar mediterrani (Viburno-Quercetum ilicis), és la comunitat forestal que domina el sector nord de l’àmbit. Al sector sud es conserven retalls de carrascars (Quercetum rotundifoliae). Les brolles calcícoles de romaní (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) són abundants en el sector central, mentre que les brolles silicícoles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici) apareixen puntualment a tot el sector. La comunitat de prats albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) queda limitades als sectors més pròxims al Tros de la Xurivia. A diferència del En aquest àmbit la vegetació rupícola presenta poca rellevància, a diferència del bloc elevat de la Serra de Pradell (inclòs a l’EIN). FAUNA Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès Àguila marcenca (Circaetus gallicus) Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)* Falcó pelegrí (Falco peregrinus) Duc (Bubo bubo) Cogullada fosca (Galerida theclae) Cotoliu (Lullula arborea) Trobat (Anthus campestris) Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Tòtil (Alytes obstetricans) Vidriol (Anguis fragilis) Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros) Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinu) Ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis)

Tórtora (Streptopelia turtur) Colltort (Jynx torquilla) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) Còlit ros (Oenanthe hispanica) Capsigrany (Lanius senator) Escurço ibèric (Vipera latasti) Mostela (Mostela nivalis)

POUM DUESAIGÜES

91



Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii)

INTERÈS CONNECTOR L’àmbit considerat, situat annexat a l’EIN Serra de Pradell-l’Argentera, permet millorar les condicions de connectivitat de l’àmbit inclòs al PEIN. D’aquesta manera la vessant est de la Serra de Pradell s’afegeix a l’àmbit de l’EIN millorant així la funció de stepping stones entre l’EIN Muntanyes de Prades i l’EIN Serra de Llaberia. PRINCIPALS AMENACES

Presència de parcs eòlics situats al nord de l’espai. La nova traça de la carretera N-420, i els nusos viaris associats limiten la connectivitat de l’espai.

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI La situació de naturalitat de l’espai permet actuar de zona tampó o cinturó esmorteïdor de les zones més vulnerables de la Serra de Pradell. A nivell de vegetació l’espai compta amb masses d’alzinars i carrascars amb un bon estat de conservació. La resta d’habitats presenten un alt grau de naturalitat, estant poc afectats per l’acció antròpica. La vegetació i la fauna existent presenten, globalment, un menor interès natural respecte les parts culminals de la Serra de Pradell. Malgrat tot existeixen hàbitats i espècies animals d’interès comunitari. Es considera que aquest espai permet millorar les condicions de connectivitat de l’EIN Serra de Pradell-l’Argentera.

ANNEX FOTOGRÀFIC

Alzinars meditarranis al peu dels penya-segats de la Serra de Pradell

POUM DUESAIGÜES

92


ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 3 CURSOS HÍDRICS PRINCIPALS Espais lineals associats als curos hídrics principals (barranc Reial i barranc dels Masos), i els seus principals afluents. El barranc de Reial travessa el municipi d’oest a est just al sud del nucli de Duesaigües. El barranc dels Masos travessa el terme de nord a sud fins a desembocar al barranc Reial. En aquests espais s’hi conserven retalls de vegetació de ribera, així com comunitats forestals pròpies de les fondalades, amb retalls d’alzinar mediterrani. SUPERFÍCIE: 33,18 ha FIGURES DE PROTECCIÓ

Domini públic hidràulic. ESTAT DE CONSERVACIÓ Els cursos fluvials existents s’han vist afectats per les activitats agrícoles, quedant limitats a l’amplada de les lleres. Les masses de bosc de ribera que es conserven, malgrat la seva reduïda superfície, presenten un bon estat de conservació. HÀBITATS HÀBITATS PRESENTS (CHC50)

Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent-hi, si és el cas, les formacions helofítiques associades (22c) Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic (44c) Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) (44h)


Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (92A0)

VEGETACIÓ En els trams més amples, situats al barranc Reial, destaquen la comunitat forestals de ribera d’albareda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae). Els arbres més abundants són el freixe (Fraxinus angustifolia), l’àlber (Populus alba), l’om (Ulmus minor) i el pollancre (Populus nigra). En els trams dels sectors muntanyosos ocupant les lleres dels fons de barrancs hi predomina la comunitat de gatalleda (Carici-Salicetum catalaunicae), amb un estrat arbori baix dominat pel gatell (Salix cinerea) i l’avellaner (Corylus avellana). Sota l’estrat arbori hi abunden les bardisses d’esbarzer (Rubus ulmifolius) i sanguinyol (Cornus sanguinea), i herbassars dominats per grans càrex (Carex pendula, C. remota) i cua de cavall (Equisetum telmateia). En els sectors sense vegetació forestal de ribera hi domina la comunitat de bardissa amb roldor (Rubo-Coriaretum), i puntualment apareixen poblaments de creixenars (Apietum nodiflori), canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani) i canyars (Arundini-Convolvuletum sepium). FAUNA Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès

Madrilla (Chondrostoma miegii) Tòtil (Alytes obstetricans) Reineta (Hyla meridionalis) Vidriol (Anguis fragilis)

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) Papamosques gris (Muscicapa striata) Pardal xarrec (Passer montanus) Barb cua-roig (Barbus haasi) Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Mostela (Mustela nivalis)

INTERÈS CONNECTOR

POUM DUESAIGÜES

93


Els cursos fluvials presenten un especial interès com a corredor ecològic lineal, vertebrant la connectivitat en totes direccions. Els dos principals corredors ecològics són el barranc Reial i el barranc dels Masos. El barranc Reial travessa el terme d’est a oest, al sud del nucli de Duesaigües. Permet connectar el sector sud de la Serra de l’Argentera i el barranc dels Masos amb el Pantà de Riudecanyes i la riera de Riudecanyes. El barranc dels Masos travessa el terme de nord a sud connectant els sectors muntanyosos del nord del terme (Coll de la Teixeta, Les Freixes, sector nord de la Serra de Pradell..) amb el Barranc Reial. La resta de cursos hídrics són corredors secundaris, i enllacen els diferents sectors del terme. Els cursos hídrics permeten superar els punts crítics que suposen les carreteres N-420 i T-313, i la línia de ferrocarril. Els passos inferiors garanteixen la connectivitat sent especialment efectius per a les poblacions d’amfibis, rèptils i mamífers, inclusos els no estrictament associats als ambients aquàtics com ara el teixó i el senglar. PRINCIPALS AMENACES

Proliferació d’espècies animals i vegetals al·lòctones. Contaminació de les aigües superficials derivats dels abocaments d’aigües residuals urbanes i dels usos agrícoles.

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI Conjunt d’espais linears resseguint els cursos hídrics que contenen una bona representació de les principals formacions de ribera de la terra baixa i la muntanya mitjana, amb comunitats forestals de ribera ben estructurades. Dominen les comunitats d’albareda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae) i la gatalleda (Carici-Salicetum catalaunicae), així com d’altres formacions arbustives i herbàcies. L’espai conté unes bones poblacions d’amfibis. A nivell de connectivitat el barranc Reial i el barranc dels Masos es comporten com a corredors ecològics lineals.

ANNEX FOTOGRÀFIC

Albareda dominada per freixes al barranc Reial Gatalleda al barranc dels Masos

POUM DUESAIGÜES

94


ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 4 CARRASCARS DE LES ESCOMES Massa forestal situada a l’oest del barranc dels Masos, travessada per la carretera de Duesaigües (T-313). Està formada per tres peces diferenciades, en un sector aturonat de mosaic agroforestal on s’alternen conreus d’avellaners, brolles i masses forestals. L’espai d’interès ecològic està dominat per formacions forestals dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia). SUPERFÍCIE: 31,14 ha FIGURES DE PROTECCIÓ - ESTAT DE CONSERVACIÓ Presenta un estat de conservació acceptable. Les masses forestals es restringeixen als sectors més abruptes on no s’hi ha pogut establir conreus.

HÀBITATS

HÀBITATS PRESENTS (CHC50)

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f) HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI (Annex I Directiva Hàbitats)

Alzinars i carrascars (9340)

VEGETACIÓ La vegetació de l’espai està dominada per la comunitat de carrascars (Quercetum rotundifoliae) dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia), però també hi apareixen altres espècies acompanyants com el pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinys pinea), el pinastre (Pinus pinaster). El sotabosc arbustiu és més pobre, i està dominat pel garric (Quercus coccifera), el boix (Buxus sempervirens) i l’aladern (Rhamnus alaternus), mentre que a l’estrat herbaci hi abunda el llistó (Brachypodium retusum), la rogeta (Rubia peregrina) i els camedris (Teucrium chamaedrys). En les clarianes existents enmig de la massa forestal s’hi desenvolupen les brolles silicícoles d’estepes i brucs (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). Aquestes brolles estan dominades per les estepes (Cistus monspeliensis, C. salviifolius ), els brucs (Erica arborea, E. scoparia), el tomaní (Lavandula stoechas) i el ginestell (Sarothamnus catalaunicus), entre d’altres. FAUNA Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès Cogullada fosca (Galerida theclae) Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)

Tórtora (Streptopelia turtur) Colltort (Jynx torquilla) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Capsigrany (Lanius senator) Escurço ibèric (Vipera latasti) Mostela (Mostela nivalis)

INTERÈS CONNECTOR L’espai no presenta un interès connector destacat, però permet una certa continuïtat entre els sectors forestals de la Serra de Pradell i el barranc dels Masos. PRINCIPALS AMENACES

POUM DUESAIGÜES

95


L’existència de la carretera de Duesaigües (T-313), que travessa els tres polígons que configuren l’espai.

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI Espai eminentment forestal que conté una bona representació de l’hàbitats d’interès comunitari Alzinars i carrascars (9340). Al mateix temps l’espai acull una representació d’espècies típicament forestals, amb 3 espècies d’interès comunitari. Entre els ocells cal destacar la presència de la tallareta cuallarga (Sylvia undata). Mentre que en el cas dels rèptils cal destacar la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). ANNEX FOTOGRÀFIC*

Carrascars de les Escomes

POUM DUESAIGÜES

96


ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 5 PINEDES DE LES GALAUPES I LA CRESTA DEL COIX Massa forestal situada al sector oriental del terme municipal, ocupant la vessant sud-oest del Puigmarí i la Cresta del Coix, fins als tossals del sector de les Galaupes. SUPERFÍCIE: 154,75 ha FIGURES DE PROTECCIÓ - ESTAT DE CONSERVACIÓ Les comunitats forestals presenten una bon estat de conservació, mostrant una bona regeneració de les comunitats climàciques.


Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues (42aa) Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (42ac) Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f) Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa (32n)


Pinedes mediterrànies (9540) Alzinars i carrascars (9340)

VEGETACIÓ La vegetació dominant en l’espai està dominada per garrigues (Quercetum cocciferae) i brolles silicícoles d’estepes i brucs (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). En la major part de l’espai aquestes comunitats arbustives estan poblades amb un important estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), pinastre (Pinus pinaster) i pinassa (Pinus nigra). Cal destacar que sota l’ombra dels pins s’hi desenvolupa una bosquina d’alzines (Quercus ilex) i carrasques (Quercus rotundifolia), principalment de rebrot. En els sectors culminals de la Cresta del Coix es mantenen retalls de boscos madurs de carrasca, formant carrascars (Quercetum rotundifoliae), que es corresponen amb la vegetació climàcica de l’espai. Per tant, aquest espai està majoritàriament en fase de regeneració, de manera que seguint els processos de successió natural les comunitats de carrascars i alzinars podran ocupar els seus dominis, en cas que no es repeteixin pertorbacions, especialment incendis forestals. FAUNA Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès Voltor comú (Gyps fulvus)* Àguila marcenca (Circaetus gallicus) Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)* Cogullada fosca (Galerida theclae) Cotoliu (Lullula arborea) Trobat (Anthus campestris) Tallareta cuallarga (Sylvia undata) Hortolà (Emberiza hortulana)

Vidriol (Anguis fragilis) Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros) Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinu) Ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis) Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii)

Tórtora (Streptopelia turtur) Colltort (Jynx torquilla) Cogullada vulgar (Galerida cristata) Capsigrany (Lanius senator) Escurço ibèric (Vipera latasti) Mostela (Mostela nivalis)

POUM DUESAIGÜES

97



INTERÈS CONNECTOR L’espai queda integrat dins del connector que uneix l’EIN Serra de Llaberia amb l’EIN Pas de l’Ase, sent la continuació natural dels turons forestals de lo Sarraí i lo Collroig. PRINCIPALS AMENACES

L’existència de la pedrera del Puigmarí representa un punt crític de connectivitat, i comporta un impacte negatiu per les poblacions animals del sector.

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI Espai eminentment forestal que conté una bona representació dels hàbitats d’interès comunitari Pinedes mediterrànies (9540) i Alzinars i carrascars (9340). Al mateix temps, aquestes pinedes contenen bosquines d’alzines i carrasques en fase de regeneració. L’espai acull una destacada diversitat animal, amb espècies d’interès comunitari. Entre els ocells cal destacar la presència com a nidificant de l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), així com la presencia ocasional d’altres grans rapinyaires. També destaquen les espècies de passeriformes pròpies de les brolles i masses forestals. Aquest sector està inclòs en l’espai d’interès natural Puigmarí, Puigvoltor i embassament de Riudecanyes (codi 13) definit en l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. ANNEX FOTOGRÀFIC*

Vista del Puigmarí, amb la pedrera al cim

POUM DUESAIGÜES

98


3. PAISATGE 3.1. UNITATS PAISATGÍSTIQUES El catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, que es troba en fase de tramitació en el moment d’elaboració d’aquesta memòria, ha identificat 29 unitats de paisatge. El terme de Duesaigües es localitzen en la unitat denominada Escornalbou-Puigcerver. La Serra de Pradell configura el límit oest d’aquesta unitat, limitant al nord-oest amb la unitat Priorat històric, i al oest amb la unitat Baix Priorat. A continuació s’inclou la descripció de la unitat que figura a l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Escornalbou-Puigcerver. Valls estretes separades per serres i turons de pendents suaus que baixen cap a la plana, amb força coberta forestal (més evolucionada a major alçada) i espais agrícoles dominats pels conreus en terrasses d’oliveres i avellaners, restes de vinyes i ametllers. Poblacions que mantenen un marcat caràcter rural. El tossal i el castell d’Escornalbou, la muntanya de l’Areny i la Mare de Déu de la Roca, el relleu del Puigcerver i l’embassament de Riudecanyes són atractius rellevants d’aquest paisatge. A part de la zonificació de les unitats paisatgístiques el Catàleg defineix entre els paisatges d’atenció especial el paisatge de l’avellaner, potser l’entorn natural que s’associa amb més claredat al Camp de Tarragona i amenaçat de retrocedir. Per completar la diagnosi del paisatge s’ha utilitzat l’enfocament metodològic des de la perspectiva de la Landscape Ecology determinant les influències i els efectes que els patrons especials exerceixen sobre els processos ecològics, seguint les pautes marcades per Forman i Gordon (1986) i Turner (1989). Aquests patrons espacials o mosaics són el resultat de les interaccions dels condicionants ambientals naturals i les activitats humanes en un territori determinat. A partir d’aquesta perspectiva s’han definit 6 unitats paisatgístiques al municipi de Duesaigües que es descriuen a la següent taula: Taula: Unitats paisatgístiques.

Unitat Descripció Fragilitat Qualitat paisatgística

Coll de la Teixeta – Les

Freixes

Relleus muntanyosos dominats per matollars silicícoles de terra baixa i petits retalls d’alzinar. Presenta petites tessel·les amb conreus d’avellaners, alguns dels quals en estat d’abandonament. Inclou els sectors alterats resultants de la construcció de la nova N-420.

Abandó dels conreus d’avellaners. La traça de la nova carretera N-420 ha deixat una

important cicatriu en la unitat. Presència de parcs eòlics (Lo Vedat del Pany i Les

Forgues). Aquesta unitat és molt visible, tant des de la carretera N-

420 com des del nucli urbà de Duesaigües.

Moderada

Serra de Pradell

Important relleu muntanyós orientat de nord a sud, que presenta importants penya-segats a la vessant est. La vegetació natural domina l’espai amb abundància d’alzinars i carrascars, brolles de garric i altres matollars.

No presenta elements pertorbadors. És altament visible des de la carretera de Duesaigües (T-

313), especialment entre el nucli de Duesaigües i el Coll de la Teixeta. Màxima

Colls del Vicari – Les Crous

Sector de vessant de la Serra de Pradell, amb relleus ondulats orientats a l’est. La vegetació està dominada per alzinars i carrascars, brolles, herbassars i petits conreus d’avellaners.

No presenta elements pertorbadors significatius. L’abandó de les activitats agrícoles i ramaderes

comporten l’augment de la superfície de brolles. Alta

POUM DUESAIGÜES

99


Vall dels Masos

Sector central del terme, de relleus més planers de fons de vall. Les activitats agrícoles condicionen el paisatge existent, on abunden els conreus, principalment d’ametllers. Les masses forestals són diverses, amb domini d’alzinars al nord, carrascars al centre i pinedes de pi blanc al sud. La traça del barranc dels Masos és el principal corredor de la unitat. El nucli de Duesaigües s’inclou en aquesta unitat.

La traça de la línia de ferrocarril Barcelona-Flix travessa la unitat. El Viaducte dels Masos és un element catalogat com a Element del Patrimoni Industrial de Catalunya.

L’abandó de les activitats agrícoles, especialment els conreus d’avellaners, comporten l’augment de la superfície de brolles i pinedes de pi blanc, modificant la fisionomia del paisatge.

Alta

Les Galaupes – Les Crestes del

Coix

Unitat muntanyosa amb relleus importants orientats a l’oest. Dominen les pinedes de pi blanc i les brolles, en els sectors més ondulats, mentre que en els vessants més planers s’hi desenvolupen coreus, principalment d’avellaners i olivers.

El principal element pertorbador és la pedrera del Puigmarí, que corona la unitat.


Moderada

Lo Barranc Reial

Sector aturonat situat al sud del nucli de Duesaigües, amb relleus ondulats i cims que no superen els 400 m d’alçada. Hi dominen les pinedes de pi blanc i els conreus, principalment d’avellaners. El barranc Reial és el principal corredor existent en aquesta unitat.


Alta


0755 capitol iii sistema espais oberts a3 - duesaigues.cat iii sistema espais oberts.pdf · poum...

Documents