8/6/2019 06kantQu significa crtica segons Kant

1/4

www.alcoberro.info

1

QU SIGNIFICA CRTICA SEGONS

KANT?Ramon ALCOBERRO

Els antecedents.

La paraula Crtica fou emprada per Kant en un sentit tcnic i especfic, peraquest mot no resulta fcilment comprensible si no partim del context en qususava al seu temps. El Dictionnaire Universel de Antoine Furetire (1690), obraque feia autoritat a lpoca, distingeix tres sentits daquest mot:

1.- Examen o judici de qualsevol obra i, per extensi, lesclariment o correccidobres del passat.

2.- La cincia que regula i practica aquesta mena doperacions.

3.- La desaprovaci, la denigraci, val a dir, la censura i la stira.

Al segle de Llus XIV, la paraula crtica estava bsicament vinculada a la paraulaexamen, ms que no pas a la desaprovaci. Fer la histria crtica dun textsignificava buscar-ne la versi ms fiable i ms antiga, corregir-ne les faltes... Iaix conv recordar-ho perqu sovint sidentifica crtica al nostre temps amb unaactitud negativa, que al XVII-XVIII noms tenia secundriament.

Qui a lpoca de Llus XIV comen a emprar el mot crtica duna manera mssignificativa fou Richard Simon, un metge occit que fou el primer a demostrar quelAntic Testament shavia fet unificant llibres diversos, originats en tradicionsdiferents culturals (Jahvista, Elohista...). El llibre de Richard Simon portava per ttolHistria crtica del Nou Testament (1689). Al prefaci daquesta obra fa constarque: Crtica s un terme dart [un mot tcnic] dedicat a les obres en qusexaminen diverses versions per restaurar-ne les veritables.

Per tant, la crtica bblica dels segles XVII i XVIII no s necessriament un intentde treure fonament racional a la doctrina cristiana (com equivocadament pensavenels marxistes o Leo Strauss) sin al revs, el que es pretenia era unafonamentaci millor, ms objectiva. La crtica bblica era, fonamentalment, unaeina en la defensa ortodoxa del cristianisme contra les heretgies (val a dir, contrales males lectures del Text). Crtica significa un judici per les proves en uncontext clarament filolgic.

Una segona fita important la trobem en lobra de Pierre Bayle, un hugonot francsexiliat a Holanda i autor dun Diccionari histric i crtic (1696). En aquest autor

8/6/2019 06kantQu significa crtica segons Kant

2/4

www.alcoberro.info

2

crtica vol dir coneixement desacralitzat. Per a Bayle les proves histriques shande separar clarament de la fe. Bayle va elaborar el concepte de Repblica de lesLletres, s a dir, el grup dels intellectuals racionalistes, que definia com un estatextremadament lliure on lnica llei interna era la crtica (article Catius delDiccionari, lletra D). La idea de Repblica de les Lletres s fonamental per acomprendre el que signific la Illustraci que es percep a s mateixa com a regnede la crtica.

Yves Charles Zarka, en un conegut article sobre la idea de crtica en Bayle [Revuede Mtaphisique et Morale, octubre desembre de 1999, n4] considera que: latransformaci que Bayle produeix en el concepte de crtica, implica una tripleoperaci. La crtica s 1.- generalitzada, 2- esdev una instncia destabliment dela veritat i 3.- aquesta instncia es presenta com un tribunal particular que t el seupropi dret i els seus propis procediments.

Aquests dos corrents (bblic i illustrat) que defineixen la crtica es trobenreformulats i implcits en Kant. s important comprendre que quan la Illustraci iamb ella Kant sautodefineixen com a regne de la crtica s perqu ja hi ha uns establert del mot: de la crtica en sentit filolgic sarriba a la crtica pblica i a laidea quasi jurdica de la crtica com a tribunal de la ra. Qui fa crtica se sent a smateix com el qui fa una allegaci a favor de la veritat dun text. Quan RichardSimon reivindica la necessitat destablir un text fiable del text bblic i quan Bayleconsidera que la funci de la crtica s la de restablir un criteri objectiu de veritatestem molt lluny de lidea vulgar de crtica com a desmuntatge o com arebentada. El sentit poltic del mot crtica, que arribar al seu paroxisme amb

els marxistes, encara estava tamb prou lluny.

El sentit kanti del mot Crtica.

A la Crtica de la Ra Pura, concretament en una nota al prefaci de la primeraedici, Kant escriu:

El nostre segle s prpiament el segle de la Crtica, a la qual totsha de sotmetre. La religi, perqu s sagrada, i la legislaci a causade la seva majestat, volen habitualment sostreure-sen. Per llavorsprovoquen al seu voltant una sospita legtima i no poden pretendre

sense hipocresia a aquest respecte que la ra doni noms testimonidel que ha pogut sostenir llur lliure i pblic examen (A XI)

Aquest text s important perqu aqu Kant va ms enll de ls del mot crtica queera usual en Bayle i, en general, al seu temps. Religi i poltica queden ja inclosesen lmbit crtic duna manera plena. Fins llavors la crtica es feia al text ara amblobra kantiana el filsof amplia la crtica al conjunt dels (suposats) coneixementsracionals i, especficament, a dos tipus de saber que semblen no complir amb lesexigncies de la ra. La idea kantiana de crtica s la duna anlisi de la ra pers mateixa. No shi hauria pogut arribar sense Bayle per impliquen un pas msenll.

8/6/2019 06kantQu significa crtica segons Kant

3/4

www.alcoberro.info

3

Per a Kant, la Crtica s lacte (o lesdeveniment) de la Ra. Com a mnim hi haquatre raons que fan necessria una actitud de Crtica i Kant les assumeix dunamanera clara:

1.- Cal fer Crtica perqu els temps estan madurs per a un progrs de les Llums.

2.- Cal fer Crtica perqu daquesta manera es mostra la fora i la noblesa de lafacultat de jutjar.

3 .- Cal fer Crtica contra lindiferentisme de les posicions escptiques en el campdel coneixement.

4.- Cal fer Crtica per anar ms enll de les contradiccions entre els diversos

models de ra que hom pot trobar enfrontats o, com a mnim contrapuntats entres.

Una carta a Lambert (31 de desembre de 1765) ens parla de la necessitat deposar fi a la desuni destructiva dels suposats filsofs. I afegeix:

Per tal que revisqui una autntica filosofia cal que lantiga esdestrueixi a s mateixa i, de la mateixa manera que el podriment s ladestrucci ms completa que precedeix sempre quan una novacollita ha de nixer, aix la crisi del saber, en una poca com la nostraon tanmateix no manquen bons caps, em dna la millor esperana

que la gran revoluci de les cincies, tant de temps desitjada, no sgaire lluny (AK II 161).

Aquesta formulaci, cronolgicament prou anterior a la redacci de les Crtiquesens dna tamb algunes pistes importants. Les cincies han de fer una revolucii el fet que hi hagi contradiccions en la ra no ha de ser vist com una derrota sincom lanunci dun progrs. La crtica s, per a Kant, la conseqncia positiva de lacrisi. Es tracta, en principi, de desmuntar la superstici.

En Kant la crtica s sempre positiva perqu s orgnica, s a dir, perqu elmtode crtic (analtic) noms serveix per tal de posar en relleu la unitat de la ra.

Fer la crtica (lanlisi de la ra) reconeix, precisament i estricta, el poder de judicique la ra t per sobre de qualsevol altra instncia. La crtica permet quelenteniment prengui conscincia, al mateix temps, del seu poder legislador sobrela natura i dels seus lmits.

La crtica kantiana s un model clarament arquitectnic. Es tracta de bastir la casade la ra de forma sistemtica. Com diu en l Arquitectnica de la ra pura:

Sota el govern de la ra els nostres coneixements en general notenen la possibilitat de constituir una rapsdia, sin que, al contrari,

8/6/2019 06kantQu significa crtica segons Kant

4/4

www.alcoberro.info

4

han de formar un sistema, noms al si del qual es poden sostenir iafavorir els fins essencials de la ra (A 832 / B 860)

La crtica per a Kant t un aspecte de ra conseqent, s a dir, de ra quetreu les conseqncies de (i s coherent amb) lideal illustrat. Resulta foraingenu creure que la funci de la Crtica de la Ra Pura s noms la deposar a prova la validesa dels judicis sinttics a priori, com si aix fos unafinalitat en si mateix. Per per assolir aquesta fita tan petita no hauria calgutbastir una obra tan extensa. Lexplicaci s ms aviat que els judicis sintticsa priori sn un instrument per al que realment resulta significatiu en Kant ques fer lanlisi de la Ra en la seva pretensi de coneixement universal iincondicionat.

La Crtica t sentit perqu s una eina per a superar la fe. Per la fe, els

humans tendeixen a creure que ho poden saber tot i que ho podencomprendre tamb tot. La finalitat de la crtica s la de ser coherents amb elsideals illustrats i mostrar que la racionalitat consisteix bsicament en unarecerca sobre els seus propis lmits, sense dogmatismes ni falsesesperances en un Absolut purament fantasmagric. La Illustraci s unaproposta de lliure examen crtic i un esfor per desemmascarar la promesadun coneixement transcendent.

Al pargraf 40 de la Crtica de la Facultat de Jutjar i especficament en unanota al text Kant, analitzant perqu ... les Llums constitueixen, certament,in thesi una cosa senzilla, per in hypothesi una cosa difcil i llarga de

realitzar (AK V 294) Kant ens dna una pista important sobre per qu li haestat necessari tot lesfor crtic. El sentit de la crtica s, senzillament,desemmascarar els qui prometen un saber absolut i sense lmits.

O en altres paraules, Crtica s Illustraci; esfor inacabable per construirra all on els humans que no gosen atrevir-se a pensar en tindrien prouamb la superstici i el dogma o amb una experincia mancada de context.