05 acta ple 27-04-15media.seu-e.cat/acteca/801550006/2015/a94d0cf4-2523-4a14-b8df... ·...

Secretaria General

Ajuntament de Badalona –Secretaria General–Actes Sessió núm. 5 27/04/15 pàg. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 5 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 27 d'abril de 2015 HORA: 18:10 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertran Bartomeu Salvador Lerma Timonel Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez José Díaz Casquero Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Desirée García Roig Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Araceli Cruz González Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Asunción García Cotillas Àlex Mañas Ballesté Aïda Llauradó Àlvarez SECRETARI GENERAL ACC. Albert Müller i Valentí INTERVENTOR Julián Álamo Guijarro ORDRE DEL DIA

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior de 24 de març de 2015. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2015/3161 DICTAMEN. Aprovar el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Locals del dia 24 de maig de 2015.

3 AP-2015/3160 DICTAMEN. Resolució de les al·legacions presentades i aprovació definitiva de ratificació de l'acord del Plenari del Consorci Badalona Sud relatiu a la modificació dels seus estatuts.

4 AP-2015/3162 DONAR COMPTE. Resolucions de contractació en matèria de personal.

Secretaria General


5 AP-2015/3163 DONAR COMPTE. Resolucions de nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial.

6 AP-2015/3164 DICTAMEN. Aprovació de l'encàrrec de gestió a Badalona Serveis Assistencials SA, per a dur a terme un conjunt d'actuacions dintre del projecte anomenat: "Badalona cap a una ciutat saludable".

7 AP-2015/3165 DICTAMEN. Aprovació de la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

8 AP-2015/3166 DICTAMEN. Aprovació provisional de les bases que han de regir la convocatòria d'atorgament de subvencions, en règim de concurrència competitiva, de l'Àrea de Serveis Socials i Salut durant l'any 2015.

9 AP-2015/3167 DICTAMEN. Aprovar inicialment les bases específiques per a la concessió de beques individuals per a l'escolarització i el servei de menjador escolar del curs 2015-2016 per a l'alumnat de les escoles bressol municipals, així com l'annex normalitzat.

10 AP-2015/3168 DICTAMEN. Aprovació bases reguladores per assignar cursos anuals d'idiomes gratuïts als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d'adults de Badalona, impartits en el Centre "El Carme" per part de L'E.I.M de L'UB.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

11 AP-2015/3169 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità al carrer de Sant Sebastià 46-54 i a l'avinguda de Biscaia 26.

12 AP-2015/3170 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità al subpolígon 117a-2 intern al PA 1 del PERI de les Colònies de Canyet.

13 AP-2015/3171 DICTAMEN. Aprovació provisional de les Bases específiques que regiran l'atorgament de subvencions destinades activitats, programes o actuacions de les entitats representatives d'altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals).

14 AP-2015/3178 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità en l'àmbit discontinu del sector sud de Can Colomer, l'àmbit 2 -Turó de l'Enric- i l'àmbit 5 Montigalà. (RETIRAT)

15 AP-2015/3179 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l'avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581.

16 AP-2015/3180 DICTAMEN. Nova aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les zones del Mas Ram i de Pomar.

17 PROPOSICIONS URGENTS

AP-2015/3181 PROPOSTA. Aprovació del Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte programa per a la coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials. 18 Torn obert de paraules. 19 MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS

AP-2015/3176 Moció que presenta el Grup Municipal de PP, per a declarar Patrimoni Immaterial de la ciutat de Badalona l'havanera "Badalona" del cantautor Ceferino Fernández.

AP-2015/3173 Moció que presenten els grups municipals de PSC, i d'ICV-EUiA, de suport a la Comissió de festes de Sant Antoni de Llefià.

AP-2015/3172 Moció que presenta el Grup Municipal de PSC, de suport a la ILP per a la modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones.

Secretaria General


AP-2015/3174 Moció que presenten els grups municipals de PSC, i d'ICV-EUiA, referents als usos de l'antic CEIP de Lloreda.

AP-2015/3175 Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA, de reconeixement i suport a l'Associació de la Rotllana.

20 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Començaríem com cada Ple la sessió amb un minut de silenci en record de les dones que han estat víctimes de la violència masclista. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la sessió anterior, de 24 de març de 2015. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de l’acta de la sessió anterior que va tenir lloc el 24 de març de 2015, la qual va ser aprovada per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2015/3161 DICTAMEN. Aprovar el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Locals del dia 24 de maig de 2015. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Dictamen pel qual s’aprova el sorteig dels membres de les meses electorals amb motiu de les Eleccions Locals del dia 24 de maig de 2015 Òrgan que resol: Ajuntament ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: Núm. expedient: 803/05-4/15 Fets 1. Mitjançant el Real decret 233/2015, de 30 de març, van ser convocades les Eleccions Locals per al dia 24 de maig de 2015. Fonaments de dret L'article 26.1 de la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny, de Règim Electoral General, modificada per la LO 13/1994 de 30 de març, per la LO 2/2011 i la LO 3/2011 de 28 de gener, estableix que la formació de les Meses és competència de l’Ajuntament, sota la supervisió de la Junta Electoral de Zona. Així mateix l’apartat 2 d’aquest article diu que el President i els Vocals de cada Mesa són designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones censades a la secció corresponent, que siguin menors de 70 anys i que sàpiguen llegir i escriure. També diu que el President haurà de tenir el títol de Batxillerat o Formació Professional de 2n grau, o subsidiàriament el de Graduat Escolar o equivalent. 2. L’apartat 4t de l’article 26, a dalt esmentat, estableix que el sorteig es realitzarà entre els dies vigèsim cinquè i vigèsim novè posteriors a la convocatòria. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions de l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, previ dictamen de la Comissió d’Estudi Informe o Consulta de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, l’Ajuntament Ple adopti el següent acord: PRIMER.- Aprovar la relació, disponible en fitxers informàtics, de ciutadans elegibles per a Presidents de Meses, ordenats per Meses Electorals, d'acord amb allò que estableix l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei orgànica de Règim Electoral General. Aquesta relació està formada pels ciutadans empadronats i censats majors d'edat i menors de 70 anys, amb títol de Batxillerat o de Formació Professional de 2n grau o subsidiàriament al de Graduat Escolar o equivalent.

Secretaria General


Aprovar la relació, disponible en fitxers informàtics, de ciutadans elegibles per Vocals de Meses Electorals, d'acord amb allò que estableix l'apartat 2 de l'article 26 de la Llei orgànica de Règim Electoral General. Aquesta relació està formada pels ciutadans empadronats i censats majors d'edat i menors de 70 anys, que saben llegir i escriure. SEGON.- Els membres de les Meses a escollir són 1 President, 2 vocals i 2 suplents per a cadascun dels tres càrrecs esmentats. TERCER.- Per a procedir al sorteig es determinarà per mitjans informàtics un número aleatori per l'interval que va des del número 1 fins el número 999 per a l'elecció del President i dels seus suplents i un número aleatori per l'interval que va des del número 1 fins el número 999 per a l'elecció dels Vocals i dels seus suplents. Així mateix s'estableix una seqüència d’17, de tal manera que: a) En l'elecció de President la persona que en cada una de les relacions de les Meses Electorals tingui el número que ha tocat serà designada President, a partir d'ella es comptarà el número 17 de seqüència per a establir el primer suplent i es tornarà a comptar el número 17 de seqüència per a establir el segon suplent. b) En l'elecció de Vocals el número sortejat designarà el primer Vocal i la seqüència 17 s’utilitzarà per a establir el segon Vocal i els quatre suplents. c) Es considerarà que a continuació de l'últim número de cada relació el segueix el primer número de la mateixa. d) Així mateix, no es tindrà en compte de les llistes de possibles vocals o suplents d'aquests, les persones que d'acord amb les anteriors regles hagin estat elegits per als càrrecs de President o suplents d'aquest. QUART- Es delega al Coordinador del Servei d’Informàtica i TIC perquè, una vegada aquesta Corporació hagi efectuat el sorteig, a dalt esmentat, constitueixi les llistes dels Membres de les Meses elegits, i al cap del Departament d’Estadística i Població, perquè procedeixi a la notificació als interessats. SENYOR ALCALDE: A veure, un voluntari del públic, va que no passa res. Algú que s’aixequi del públic voluntàriament que ha de prémer un botó. La senyora, del Mercat de Sant Roc, què és el que farà, premerà un botó perquè es pari un comptador que hi ha i a partir d’aquí comença a comptar una sèrie de números que és per escollir les persones que aniran a les meses electorals el dia 24 de maig com a presidents i vocals. És un sistema que ni jo entenc, però bé. 816 és el número del president. 562 és el número de vocal. Doncs des del departament d’informàtica ja començaran a calcular el que hagin de calcular per escollir els representants de presidents i vocals. Moltes gràcies. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 3 AP-2015/3160 DICTAMEN. Resolució de les al·legacions presentades i aprovació definitiva de ratificació de l'acord del Plenari del Consorci Badalona Sud relatiu a la modificació dels seus estatuts. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Resolució de les al·legacions interposades pel senyor Marc Cristià Castellví contra l’aprovació inicial de la ratificació de l’acord del plenari del Consorci Badalona Sud relatiu a la modificació dels seus Estatuts i la seva aprovació definitiva. Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa. Antecedents i fonamentació jurídica L’Ajuntament Ple, en sessió de data 27 de gener de 2015, va aprovar inicialment la ratificació de l’acord del plenari del Consorci Badalona Sud (en endavant Consorci) relatiu a la modificació dels seus Estatuts amb la finalitat de procedir a la seva adequació a la Disposició Transitòria Sisena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la qual va incorporar la Disposició Addicional 20ª a la LRJPAC introduint modificacions en el règim jurídic dels consorcis. L’anterior acord va ser sotmès a informació pública per un termini de 30 dies hàbils mitjançant la inserció del corresponent anunci al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona

Secretaria General


en data 9 de març de 2015, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 3 de març de 2015 i al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació, termini que va finalitzar el passat dia 15 d’abril de 2015. En data 13 d’abril de 2015, ha tingut registre entrada en el Registre General d’aquest Ajuntament, amb núm. de registre 13.077, escrit d’al·legacions presentat en temps i forma pel senyor Marc Cristià Castellví contra l’esmentat acord de Ple de aprovació inicial de la ratificació de la modificació dels Estatus del Consorci. Vist l’informe emès pel gerent del Consorci Badalona Sud de data 15 d’abril de 2015 en relació a les al·legacions presentades pel senyor Marc Cristià Castellví a la modificació dels Estatuts del Consorci i que consta l’expedient. Vist l’informe emès per la cap del Servei adscrita a la Secretaria General en relació a les al·legacions formulades pel senyor Marc Cristià Castellví i que transcrit literalment, diu: “Amb caràcter previ s’ha de significar que les al·legacions han estat presentades en un procediment de modificació dels Estatuts d’un Consorci de caràcter local, el qual es va incoar d’ofici per aquesta administració per tal de donar estricte compliment a l’imperatiu legal contingut a la Disposició Transitòria Sisena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la qual va incorporar la Disposició Addicional 20ª a la LRJPAC introduint modificacions en el règim jurídic dels consorcis. A aquests efectes els articles objecte de modificació són únicament i exclusivament els arts. 1, 18, 20 , 22 i 23. Al·legació Primera El senyor Castellví al·lega “falta de transparència”, argumentant el que es transcriu literalment i en la part que resulta suficient, a continuació: “D’acord el que estableix l’article 9 dels Estatuts del Consorci de Badalona Sud el Consorci podrà crear una comissió de participació ciutadana. Si bé s’estableix com a possibilitat i no com a obligació, també és cert que des de l’any 2006 que es va crear el Consorci de Badalona Sud en cap moment s’ha plantejat per part del Ple ni de la gerència la creació d’aquest organisme. (...).” Examen de l’al·legació. L’art. 9 dels Estatuts, regulador de la “Participació ciutadana” diu literalment el següent: “Amb la finalitat de garantir la participació dels ciutadans afectats, El Consorci podrà crear una Comissió de participació ciutadana que es constituirà per membres de les associacions i entitats dels barris afectats. El funcionament de la Comissió es regularà mitjançant un reglament que haurà d'aprovar el Plenari del Consorci.” L’al·legació de falta de transparència es motiva en la no creació de la Comissió de participació ciutadana prevista a l’art. 9 dels Estatuts del Consorci. De conformitat amb l’art. 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), la finalitat fonamental del tràmit d’informació pública atorgat en qualsevol procediment administratiu és posar en coneixement dels possibles interessats la pròpia existència del procediment en tant que la seva resolució els hi pugui afectar. L’al·legació formulada no resulta pertinent per dues raons. En primer lloc, perquè versa sobre un fet/omissió – la no creació de la Comissió de Participació ciutadana- que no és objecte d’aquest procediment de modificació dels Estatuts del Consorci ja que la possibilitat de creació de l’esmentada Comissió no ha sofert cap tipus de modificació i, per tant, en cap cas la resolució d’aquest procediment afecta a la falta de transparència al·legada. En segon lloc, perquè del tenor literal del referit art. 9 es confirma que la creació d’aquella Comissió és una facultat l’exercici de la qual no correspon ni a l’Ajuntament de Badalona ni a la Generalitat de Catalunya sinó al propi Consorci Badalona Sud. En conseqüència, es proposa la desestimació de l’al·legació examinada. Al·legació Segona El senyor Castellví al·lega “manca de justificació de la modificació de l’art. 1 dels Estatuts del Consorci de Badalona Sud”, argumentant el que es transcriu literalment, en la part que resulta suficient, a continuació: “ (...) no s’ha justificat aquesta adscripció [a l’Ajuntament de Badalona] d’acord al que estableix la disposició Addicional vigèsima de la LLei 30/1992 quan estableix els criteris de prioritat per establir l’adscripció d’un consorci. (...)”

Secretaria General


Examen de l’al·legació. De conformitat amb la Disposició Addicional 20ª de la LRJPAC, el nou règim jurídic dels Consorcis és el següent: “1. Los estatutos de cada consorcio determinarán la Administración pública a la que estará adscrito, así como su régimen orgánico, funcional y financiero de acuerdo con lo previsto en los siguientes apartados. 2. De acuerdo con los siguientes criterios de prioridad, referidos a la situación en el primer día del ejercicio presupuestario, el consorcio quedará adscrito, en cada ejercicio presupuestario y por todo este periodo, a la Administración pública que: a) Disponga de la mayoría de votos en los órganos de gobierno. b) Tenga facultades para nombrar o destituir a la mayoría de los miembros de los órganos ejecutivos. c) Tenga facultades para nombrar o destituir a la mayoría de los miembros del personal directivo. d) Disponga de un mayor control sobre la actividad del consorcio debido a una normativa especial. e) Tenga facultades para nombrar o destituir a la mayoría de los miembros del órgano de gobierno. f) Financie en más de un cincuenta por cien o, en su defecto, en mayor medida la actividad desarrollada por el consorcio, teniendo en cuenta tanto la aportación del fondo patrimonial como la financiación concedida cada año. g) Ostente el mayor porcentaje de participación en el fondo patrimonial. h) Tenga mayor número de habitantes o extensión territorial dependiendo de si los fines definidos en el estatuto están orientados a la prestación de servicios, a las personas, o al desarrollo de actuaciones sobre el territorio. 3. En el supuesto de que participen en el consorcio entidades privadas sin ánimo de lucro, en todo caso el consorcio estará adscrito a la Administración pública que resulte de acuerdo con los criterios establecidos en el apartado anterior. 4. Los consorcios estarán sujetos al régimen de presupuestación, contabilidad y control de la Administración pública a la que estén adscritos, sin perjuicio de su sujeción a lo previsto en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. En todo caso, se llevará a cabo una auditoría de las cuentas anuales que será responsabilidad del órgano de control de la Administración a la que se haya adscrito el consorcio. Los consorcios deberán formar parte de los presupuestos e incluirse en la cuenta general de la Administración pública de adscripción. 5. El personal al servicio de los consorcios podrá ser funcionario o laboral procedente exclusivamente de una reasignación de puestos de trabajo de las Administraciones participantes, su régimen jurídico será el de la Administración pública de adscripción y sus retribuciones en ningún caso podrán superar las establecidas para puestos de trabajo equivalentes en aquélla.” L’al·legació de “manca de justificació de la modificació de l’art. 1 dels Estatuts del Consorci de Badalona Sud” es motiva en la no justificació de l’adscripció del Consorci a l’Ajuntament de Badalona d’acord amb els criteris de prioritat que estableix l’apartat 2 de la Disposició Addicional 20ª de la LRJPAC. En aquest sentit, cal afirmar que l’adscripció del Consorci a l’Ajuntament de Badalona es va realitzar amb estricta observança del que es disposa en l’apartat 2 de la meritada Disposició Addicional 20ª. Del tenor literal dels arts 11, 12 i 13, i 15 reguladors els tres primers dels òrgans de govern del Consorci -Plenari, president i Comissió Executiva Permanent- i el quart de la Gerència, es pot comprovar la composició paritària dels òrgans de govern col·legiats respecte de les administracions consorciades i el torn rotatori de l’òrgan de govern unipersonal. En conseqüència els criteris recollits a les lletres a), b), c) i e) de l’apartat 2 de la Disposició Addicional 20ª de la LRJPAC no resulten aplicables a efectes pràctics. Pel que respecte al criteri establert a la lletra d) cal significar que, de conformitat amb l’art. 18.4 del Estatuts “la funció interventora del Consorci s’exercirà per un funcionari d'Administració Local, amb habilitació de caràcter estatal de l'Ajuntament de Badalona.”, en

Secretaria General


conseqüència, el règim i el control del pressupost i de la comptabilitat del Consorci així com el control de la totalitat de la seva activitat s’exerceix per l’Ajuntament de Badalona. Respecte del criteri establert a la lletra h), es evident que és a l’àmbit territorial del municipi de Badalona i per als seus ciutadans on i para qui es presten els serveis per part del Consorci. En conseqüència, es proposa la desestimació de l’al·legació examinada. Al·legació Tercera El senyor Castellví al·lega: “manca de publicació del Pla d’Integració i transformació dels barris de Sant Roc, Artigues, Remei i Congrés Eucarístic.”, argumentant el que es transcriu literalment, en la part que resulta suficient, a continuació: “L’article 21 dels estatuts del Consorci de Badalona Sud estableixen que els motius per a la modificació dels mateixos estatuts es donarà només si es compleixen els mateixos requisits per a la seva aprovació. Observant la resolució BEF/14802006 de 8 de maig (DOGC núm. 4635 de 17 de maig de 2006) pel qual s’aproven els estatuts del Consorci de Badalona Sud, s’afirma en l’Acord que el motiu que justifica la creació del consorci és per garantir l’execució d’un pla d’integració i transformació. En el present cas no es dóna el supòsit bàsic per a procedir a la modificació dels estatuts del Consorci de Badalona Sud ja que no s’ha publicat en cap moment aquest pla (...).” Examen de l’al·legació. L’art. 21 dels Estatuts del Consorci, regulador de la “Modificació dels Estatuts” diu literalment el següent: “La modificació d'aquests Estatuts només es pot produir complint els requisits i el procediment observats per a la seva aprovació.” La publicació dels Plans d’Integració i transformació dels barris de Sant Roc, Artigues, Remei i Congrés Eucarístic no constitueix cap requisit, ni substantiu ni procedimental, per a la modificació dels Estatuts del Consorci. Els requisits a què fa referència l’art. 21 dels Estatuts abans transcrit i de conformitat amb l’art. 322 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS) són: l’acord previ de l’òrgan superior de govern del Consorci -el Plenari- i la ratificació pels òrgans competents de cadascuna de les administracions consorciades que en el cas de l’Ajuntament de Badalona és el Ple amb el quòrum de majoria absoluta dels seus membres. En conseqüència, es proposa la desestimació de l’al·legació examinada.” L’òrgan competent per a l’aprovació definitiva d’aquest expedient, de conformitat amb els arts. 22.2 b) y 47.2.g) de la LRBRL, és el Ple de l’Ajuntament requerint vot favorable del majoria absoluta del número legal dels membres de la Corporació i, atès l’art. 179.1 b) TRLMRLC, resulta preceptiva, l’emissió d’informe previ del secretari. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcalde a proposta de la gerència de l’àmbit de Govern, proposi al Ple de l’Ajuntament, l’aprovació del següent acord, previ dictamen de la Comissió informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda: PRIMER.- Desestimar íntegrament les al·legacions formulades pel senyor Marc Cristià Castellví, en data 13 d’abril de 2015, dintre del termini d’informació pública atorgat respecte de l’aprovació inicial de la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci Badalona Sud, atès els fonaments de dret d’aquesta resolució i que integren aquest punt dispositiu. SEGON.- Aprovar definitivament el text dels Estatuts del Consorci Badalona Sud amb el següent tenor literal: “ESTATUTS DEL CONSORCI BADALONA SUD CAPITOL 1. DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Constitució, naturalesa i denominació. Es constitueix un consorci per a les funcions que determinen aquests Estatuts, denominat CONSORCI BADALONA SUD, d'acord amb l'article 55 i concordants de la llei 13/1989 de 14 de desembre d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i amb els termes dels articles 57 i 87 de la Llei 7/1985, de 2 de

Secretaria General


abril, reguladora de les bases de règim local; 269 i següents del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i 312 i següents del Reglament d'obres, activitats i serveis del ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny de la Generalitat de Catalunya. El Consorci es constitueix com una entitat jurídica pública, dotada de personalitat jurídica pròpia, per crear i gestionar serveis i activitats d'interès local o comú, independentment dels seus membres, per a la consecució de la seves finalitats. El Consorci Badalona Sud està adscrit a l’Ajuntament de Badalona Article 2. Administracions que s'associen i l'integren. Constitueixen el consorci la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona. Podran adherir-se al Consorci altres administracions, entitats o organismes que ho sol·licitin, sempre que reuneixin els requisits legalment establerts , i així ho acordi la majoria de dos terços del Ple del Consorci donant-ne expressa conformitat la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona. Article 3. Domicili. El domicili del Consorci s'estableix a l'edifici consistorial de l'Ajuntament de Badalona. Es podrà canviar el domicili per unanimitat de les parts, sense necessitat de modificar els Estatuts. Article 4. Àmbit territorial d'actuació. L'àmbit territorial o sector d'actuació en què el Consorci desenvoluparà les seves activitats és el que correspon als barris de San Roc, Artigues, Remei i Congrés Eucarístic de Badalona i que incorpora actuacions dins el Districte VI de la ciutat. El sector d'actuació esmentat només pot ser modificat per acord de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona, previ acord unànime del Plenari del Consorci. Article 5. Finalitat del Consorci. La finalitat de caràcter general del Consorci és la de garantir la coordinació i l'execució del Pla d'Integració i transformació dels barris de Badalona Sud, per tal de contribuir substancialment a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania . Aquest Pla haurà de ser aprovat per les entitats consorciades. Article 6. Àmbits d'actuació. Funcions 1. Per tal d'assolir la finalitat o l'objectiu previst en l'article anterior, el Consorci dirigirà l'aplicació i gestionarà les actuacions el Pla d'integració i transformació del barris de Badalona Sud que inclourà intervencions en els àmbits d'actuació següents: a).-Actuacions derivades de l'aplicació del Pla: Actuacions socials, laborals, culturals, educatives, sanitàries i de seguretat a favor de la població resident al sector d'actuació. Actuacions del parc d'habitatges i d'execució dels equipaments socials, culturals, educatius, sanitaris i esportius del sector d'actuació, sempre d'acord amb les actuacions urbanístiques i d'infraestructura de l'Ajuntament de Badalona Actuacions de col·laboració, i suggeriments i informes, dels instruments urbanístics que hagi d'aprovar l'Ajuntament de Badalona. Actuacions adreçades al desenvolupament econòmic del sector d'actuació en coordinació amb les actuacions de l'Ajuntament de Badalona. Establiment de relacions amb altres administracions, organismes i entitats de qualsevol tipus per al millor compliment de les funcions atribuïdes al Consorci. b).-Aquelles actuacions que li delegui la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona. c).-Actuacions urbanístiques pròpies de la gestió urbanística que correspon a l'administració actuant prèvia delegació de l'Ajuntament de Badalona, per la qual cosa i en aplicació dels articles 22 i 23 de la Llei d'urbanisme, aprovada pel Decret legislatiu 1/2005, aquest consorci es constitueix com entitat urbanística especial Article 7. Durada. El Consorci tindrà la durada que exigeixi el compliment de la seva finalitat i que es preveu de 12 anys a comptar des de l'aprovació d'aquests Estatuts per ambdues institucions. Si finalitzat aquest termini ambdues institucions creuen que és necessari, es podrà prorrogar la seva vigència.

Secretaria General


Article 8. Determinació de les atribucions i competències del Consorci. L'exercici de les competències d'aquest Consorci, només pot tenir lloc en els àmbits territorials del sector d'actuació respecte la gestió del Pla de transformació i integració dels barris de Badalona Sud, aprovat pel Govern de la Generalitat i per l'Ajuntament de Badalona i de les competències que li atribueixin o deleguin la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona o les administracions que en el futur passin a formar part del Consorci, en especial respecte a actuacions urbanístiques, d'habitatge, socials, culturals, esportives, de seguretat, econòmiques, d'ocupació, sanitàries i educatives, necessàries per a la finalitat del Consorci. Article 9. Participació ciutadana Amb la finalitat de garantir la participació dels ciutadans afectats, El Consorci podrà crear una Comissió de participació ciutadana que es constituirà per membres de les associacions i entitats dels barris afectats. El funcionament de la Comissió es regularà mitjançant un reglament que haurà d'aprovar el Plenari del Consorci. CAPÍTOL 2. ORGANITZACIÓ DEL CONSORCI Article 10. Òrgans del Consorci i representació Els òrgans de govern del Consorci seran els següents: a).-El Plenari b).-El president c).-La Comissió Executiva Permanent. Article 11. El plenari 11.1.-El Plenari es l'òrgan superior del Consorci, al qual correspon l'actuació de totes les competències atribuïdes a aquest. També li correspon la potestat d'autoorganització del Consorci. A tal efecte, pot aprovar un reglament que desplegui aquests Estatuts. 11.2.-El Plenari està format per un màxim de 16 membres, sempre un 50 % serà nomenat per l'Ajuntament de Badalona i un 50% per la Generalitat de Catalunya, d'entre els Departaments amb competències en l'àmbit del Consorci, d'acord amb la potestat d'autoorganització de les dues administracions. 11.3.-El Plenari exercirà les funcions següents: a).-L'aprovació de la proposta del Pla d'integració i transformació dels barris de Badalona Sud prèviament a la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de Badalona. b).-La direcció , gestió i execució del Pla d'integració i transformació dels barri de Badalona Sud, aprovat per les administracions consorciades i en concret, dels programes i actuacions públiques en els àmbits d'educació, ocupació, ordre públic, sanitat, cultura, benestar social, comerç, habitatge, esport i equipaments de l'esmentada naturalesa derivats del pla. Aquest Pla programes i atribucions hauran de ser prèviament aprovats per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Badalona. c).- Les funcions de gestió dels d'instruments urbanístics que li delegui l'Ajuntament de Badalona d).-El coneixement, l'informe i l'elaboració de suggeriments dels instruments urbanístics de desenvolupament i modificació del planejament en l'àmbit territorial del sector d'actuació i també dels seus projectes d'urbanització, que realitzi l'Ajuntament de Badalona. e).-L'aprovació dels plans anuals d'actuació. Els plans anuals d'actuació que impliquin aportacions dels ens consorciats, no previstos en el Pla aprovat, han de ser proposats o si s'escau, aprovats prèviament per aquestes parts. f).-L'informe previ i seguiment de totes les actuacions de les administracions integrades en el Consorci que afectin els objectius a assolir pel mateix. g).-La gestió de béns i drets de servei públic i patrimonials que li siguin adscrits. h).-L'aprovació del pressupost anual i les bases per a la seva execució. i).-L'aprovació de la plantilla de llocs de treball i les seves actuacions. j).-L' autorització dels convenis que no encomani a la Comissió Executiva. k).-L'aprovació de la memòria anual d'activitats i del resultat dels comptes de la gestió econòmica anual. 11.4 Les funcions dels apartats b, d, f, g, i i, poden delegar-se en la Comissió Executiva. Article 12. President i Vicepresident.

Secretaria General


12.1. El/la president/a del Consorci n'exerceix la representació institucional i presideix el plenari. Li correspon assegurar l'execució dels acords adoptats pel plenari. 12.2. La presidència del Consorci correspondrà de forma rotatòria, per períodes d'un any natural, a la persona titular del Departament de Benestar i Família de la Generalitat i a la persona titular de l'Alcaldia de l'Ajuntament de Badalona. La vicepresidència s'exercirà per igual torn rotatori i en alternança. 12.3. Les vicepresidències substitueixen la presidència en casos d'absència i malaltia i presidiran, quan els correspongui, la Comissió Executiva, per la qual poden ser suplerts per la persona que designi el seu titular. Article 13. Comissió Executiva Permanent. 13.1. La Comissió Executiva permanent està formada per la persona que ostenti la vicepresidència del Consorci, que la presidirà i un màxim de 6 membres del Plenari, un 50% en representació de la Generalitat de Catalunya i un 50% en representació de l'Ajuntament de Badalona. Un dels membres en representació municipal actuarà com a delegat per gestions concretes encarregades per acord d'aquesta comissió, en especial les relacionades amb l'Ajuntament. 13.2. Executarà els acords del plenari, i totes aquelles competències no expressament atribuïdes per aquest Estatuts a un altre òrgan, assumint també la funció d'òrgan de contractació del Consorci que podrà ser delegada en el gerent per les quantitats que determini expressament. Article 14. El Secretari. El Secretari del Plenari, nomenat pel president, també ho serà de la Comissió Executiva i té les atribucions pròpies del càrrec. Serà un funcionari d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal de l'Ajuntament de Badalona. Article 15. La Gerència. La Comissió Executiva Permanent pot nomenar un gerent en funcions de suport a la presidència d'aquesta comissió, i durà a terme les funcions que li delegui la Comissió Executiva Permanent. El gerent assistirà a les reunions del Plenari i de la Comissió executiva permanent amb veu però sense vot. Article 16. Règim de funcionament. El Plenari i la Comissió executiva regeixen el seu funcionament per les disposicions aplicables al òrgans col·legiats incloses en la Llei 30/199, de 26 de novembre i disposicions complementaries aplicables a Catalunya. Dins d'aquest marc legal, mitjançant un Reglament d'organització, aprovat pel Plenari, es podran establir normes complementàries sobre el règim de funcionament, comptabilitat i altres aspectes de necessaris per la correcta aplicació d'aquests Estatuts. CAPITOL 3.- HISENDA I RÈGIM ECONÒMIC - FINANCER I JURÍDIC DEL CONSORCI Article 17. Hisenda de Consorci La hisenda del Consorci la constitueixen els recursos següents a).-Els recursos consignats en els pressupostos provinents de les administracions consorciades. b).-Els ingressos procedents del seu patrimoni i els altres de dret privat. c).-Les subvencions i aportacions que li concedeixin les administracions públiques, a més de les consorciades. d).-El producte de les operacions de crèdit prèvia autorització del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. e).-Qualsevol altre que pugui correspondre al Consorci de conformitat amb la llei. Article 18. Pressupost de Consorci. 18.1. El Consorci ha d'elaborar i aprovar anualment un pressupost que ha de contenir l'expressió xifrada i sistemàtica de les obligacions i dels ingressos que prevegi liquidar durant l'exercici corresponent i les bases d'execució, les quals han de contenir l'adaptació de les disposicions generals en matèria pressupostària i a l'organització i les circumstàncies pròpies del Consorci. 18.2. El pressupost el formularà el President i l'aprovarà el Plenari. En els tràmits per a l'aprovació s'han d'aplicar les previsions de la llei d'hisendes locals i l'aprovació requerirà el vot dels dos terços del nombre legal dels membres del Plenari.

Secretaria General


18.3. Els comptes anuals del Consorci estan sotmesos al règim de comptabilitat pública local i ha de retre comptes a la Sindicatura de Comptes, així com al Tribunal de Comptes quan s’escaigui, d’acord amb l'establert a la llei reguladora d'hisendes locals. 18.4. La funció interventora del Consorci s'exercirà per un funcionari d'Administració Local, amb habilitació de caràcter estatal de l'Ajuntament de Badalona. 18.5. El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi l’Ajuntament de Badalona. El Consorci forma part dels pressupostos i s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Badalona. Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Badalona. Article 19. Règim jurídic. El Consorci és una entitat de dret públic, per la qual cosa les seves relacions amb tercers que no tenen assenyalat un règim específic en aquests Estatuts queden sotmeses, en tot cas, a l’ordenament administratiu. CAPÍTOL 4. PERSONAL AL SERVEI DEL CONSORCI Article 20. Règim de personal. 20.1. El personal del consorci pot ser funcionari o laboral procedent exclusivament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions públiques que en formen part. 20.2. El règim jurídic d’aplicació al personal del consorci és el que correspon al personal de l’Ajuntament de Badalona. 20.3. Les retribucions del personal del consorci no poden superar, en cap cas, les establertes per a llocs de treball equivalents a l’Ajuntament de Badalona. CAPÍTOL 5. MODIFICACIÓ D’ESTATUTS I DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI. Article 21. Modificació dels Estatuts. La modificació d’aquests Estatuts només es pot produir complint els requisits i el procediment observats per a la seva aprovació. Article 22. Separació del Consorci. Qualsevol consorciat pot separar-se d’acord amb el que estableixen els articles 12 i 13 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa. Article 23. Dissolució del Consorci. La dissolució del Consorci es pot efectuar en els supòsits que es determinen en l’article 14 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa.” TERCER.- Donar trasllat d’aquest acord al Departament de Benestar Social i Família, al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, al Consorci Badalona Sud i a la resta d’interessats. QUART.- Publicar el text íntegre de l’acord d’aprovació definitiva de la ratificació de l’acord del Plenari del Consorci Badalona Sud relatiu a la modificació dels seus Estatuts al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i inserir la corresponent ressenya al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 4 AP-2015/3162 DONAR COMPTE. Resolucions de contractació en matèria de personal. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de contractació en

matèria de personal i/o nomenaments de personal. Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple

Núm. expedient: 224/PLE-3/15 Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions

Secretaria General


adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Segons criteri de qui subscriu i en base a la normativa citada es proposa a la Tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea de Govern i Recursos Humans, d’acord amb la delegació aprovada pel Decret de l’Alcaldia de 6 de novembre de 2012, per tal que proposi a la Comissió Informativa de l’Àrea de Govern, Hisenda i Recursos Interns els decrets següents: a/ Contractació personal laboral temporal/nomenament personal interí.

Expedient Data del decret Empleat/da

961/LINTV-16/14 17/12/2014 Cristina Genovés Moreno

976/LACUM-11/14 19/12/2014 Alfredo Fernández Fernández

978/FINTV-13/14 18/12/2014 Rosa Pérez Vispo

230/LINTS-2/15 16/03/2015 Francisco Murillo Madueño

231/LINTS-3/15 16/03/2015 Antonio Pineda Remacho

5 AP-2015/3163 DONAR COMPTE. Resolucions de nomenament/cessament de personal de confiança o assessorament especial. Identificació de l’expedient

Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de nomenament/ cessament de personal de confiança o assessorament especial

Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple

Núm. expedient: 225/PLE-4/15

Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Atès allò que estableix l’article 104 de la llei 7/1985 de 2 d’abril, l’article 304 DL 2/2003 de 28 d’abril, i l’article 9 D. 214/1990 de 30 de juliol. a/ Nomenament de personal eventual de confiança o assessorament especial.

Expedient Empleat/da

29/PENOM-1/15 Josep Palau Sindreu

32/PENOM-2/15 Margarida Abras Pou

173/PENOM-3/15 Alba Molina Serrano

218/PENOM-4/15 Francisco José Romero Cordero

240/PENOM-5/15 Alberto Chinchilla Abadía

b/ Cessament de personal eventual de confiança o assessorament especial.


1030/CESPE-8/14 Joan Baptista Mayné Amat

168/CESPE-1/15 Aida Llauradó Álvarez

Secretaria General


c/ Carrer regidor amb/sense delegació


911/CSIST-1/14 José Díaz Casquero

161/CSIST-1/15 Araceli Cruz González

183/CSIST-2/15 Aida Llauradó Alvarez

190/CSIST-3/15 Asunción García Cotillas

6 AP-2015/3164 DICTAMEN. Aprovació de l'encàrrec de gestió a Badalona Serveis Assistencials SA, per a dur a terme un conjunt d'actuacions dintre del projecte anomenat: "Badalona cap a una ciutat saludable". Identificació de l’expedient Tipus d’informe: Aprovació de l’encàrrec de gestió a Badalona Serveis Assistencials SA per a dur a terme un conjunt d’actuacions en el camp de: l’educació de la salut, la salut comunitària, la potenciació dels sistemes d’informació en salut i de recerca, la vigilància epidemiològica, la formació de professionals i la promoció i atenció a la salut laboral dels treballadors municipals, amb l’objecte de ampliar la capacitat d’actuació de l’ajuntament per promoure l’equitat en salut i en la reducció de les desigualtats en salut dels ciutadans de Badalona, projecte anomenat:”Badalona cap a una ciutat saludable” Caràcter : Potestatiu; no vinculant. Núm. Expedient : 9/EGT-3/15 Antecedents 1. En data 7 d’abril de 2015 el cap de servei de Salut ha emès un informe en què posa de manifest la necessitat de tramitar un encàrrec de gestió a Badalona Serveis Assistencials SA per a dur a terme un conjunt d’actuacions dintre del projecte anomenat: “Badalona cap a una ciutat saludable” i que consten descrites i quantificades a la memòria tècnica i econòmica emesa pel servei de Salut i amb un import total per als cinc anys de duració de l’encàrrec de 4.026.266,55€. 2. Per tal de fer front al cost total d’ aquest encàrrec de gestió es requereix una modificació de partida pressupostària, la qual s’ha de portar a terme. 3. A la vista de la documentació antecedent, que ha tingut entrada en aquestes dependències en data 7 d’abril de 2015, la cap del Servei de contractació de l’ Àmbit d’Economia i Hisenda ha dictat una resolució d’incoació per tal de tramitar l’ encàrrec de gestió que en constituïa el seu objecte. Fonaments de dret 1. Badalona Serveis Assistencials, (BSA), és una societat privada municipal que, a l’empara dels articles 211 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny (en endavant, ROAS) i el seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té com a finalitat, d’ acord amb l’ article 3 del seus estatuts, la gestió i la prestació de serveis d’atenció sanitària, sociosanitària i social. 2. La Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu article 15, en concordança amb l’ article 10 de la Llei 26/2010, de 3 d’ agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, regulen l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis, de competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o distinta Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. L’encàrrec de gestió no suposa una cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o

Secretaria General


entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 3. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic que pertanyen a la mateixa Administració ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que hi intervinguin. En tot cas l’instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el Diari oficial corresponent. Cada Administració podrà regular els requisits necessaris per a la validesa dels acords que inclouran, al menys, expressa menció de l’activitat o activitats a les que afectin, el termini de vigència i la naturalesa i abast de la gestió encarregada. 4. Cal recordar que la Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salut Pública, defineix la salut pública com el conjunt d’activitats organitzades per las Administracions públiques amb la participació de la comunitat per promocionar la salut, prevenir la malaltia i protegir, promoure i recuperar la salut mitjançant accions sanitàries, sectorials i transversals. Considera tres nivells de responsabilitat: el propi dels dispositius de salut pública, el de las accions de prevenció i promoció de la salut en els serveis sanitaris, i el de les accions i programes que, sense ser sanitaris, tenen efecte i milloren els resultats sobre la salut. 5. La Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de Salut Pública de Catalunya defineix la Promoció de la salut com: el conjunt d’actuacions, prestacions i serveis destinats a fomentar la salut individual i col·lectiva i a impulsar l’adopció d’estils de vida saludable per mitjà de les intervencions adequades en matèria d’informació, comunicació i educació sanitàries. 6. D’acord amb l’ article 52 de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública, l’ajuntament té competències per prestar, entre d’altres, serveis d’educació sanitària en l’àmbit de les competències locals. 7. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, de l’ article 15 a què s’ha fet referència, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) L’execució de les actuacions encarregades haurà de ser supervisada pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió,(Servei de Salut de l’àrea de Serveis socials i Salut de l’Ajuntament de Badalona) en la manera expressada en l’esmentat informe tècnic a través de la comissió de seguiment que es reunirà dos vegades a l’any i la comissió de control que es reunirà mensualment, segons consta a l’informe tècnic de sol·licitud i necessitat d’aprovació de l’encàrrec. b) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per Badalona Serveis Assistencials, (BSA). En els acords d’acceptació, aquesta societat privada municipal haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec, respectivament. c) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de BSA, comprendrà la total execució del conjunt d’actuacions detallat tant la projecte tècnic com la memòria econòmica,que en qualsevol cas s’ ha de dur a terme dins del període comprès entre l’ 1 de maig del 2015 al 30 d’abril del 2020. d) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament (l’àrea de Serveis socials i Salut) com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. e) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que BSA hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació.

Secretaria General


f) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 4.026.266,55,- euros, segons consta en l’ informe emès en data 7 d’abril de 2015 pel cap del Servei de Salut, de l’àrea de serveis socials i salut d’aquest ajuntament. g) Aquest encàrrec de gestió obliga a BSA al compliment de les condicions específiques establertes a tota la documentació econòmica i tècnica que consten a l’expedient i sustenten aquesta encomana així com al seu règim de justificació, a través de les comissions de control i seguiment. h) L’elecció d’aquesta forma de gestió front a una licitació pública – en el benetes que l’Ajuntament no disposa del personal i dels recursos materials adequats i i suficients per a la seva execució del seu objecte- es justifica en la seva necessitat i proporcionalitat atès que, tal i com es desprèn de la memòria econòmica justificativa com del projecte tècnic que consta l’expedient, l’encomana que es proposa respon no només a una major eficàcia de l’actuació administrativa sinó també a motius d’eficiència i racionalitat econòmica. 8. Conforme el que preveu l’article 4.1 apartat n) del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació com és el cas d’ aquest encàrrec de gestió. De conformitat amb el que disposa l’ article 24.6 del TRLCSP, les societats amb capital íntegrament públic es consideraran mitjans propis i serveis tècnics d’aquells poders adjudicadors per als quals realitzin la part essencial de la seva activitat quan aquests ostentin sobre els mateixos un control anàleg al que poden exercir sobre els seus propis serveis. Això no obstant, si per executar l’ encàrrec BSA necessita contractar obres, serveis o subministraments, en aquestes relacions jurídiques amb tercers haurà de subjectar-se a les normes de contractació pública. 9. Respecte del crèdit pressupostari necessari per atendre aquest encàrrec, s’ha d’assenyalar que s’està tramitant en paral·lel a aquest expedient una modificació pressupostaria amb el número 020700-MC2015/000010, que inclou una partida amb la dotació adequada i suficient per atendre aquest encàrrec des de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2015. Per tant, l’eficàcia d’aquest encàrrec estarà condicionada a l’efectiva disponibilitat dels fons previstos. Respecte a l’import restant de l’encàrrec, i atès que la duració prevista és per a 5 anualitats, s’ha de condicionar l’encàrrec de gestió objecte dels acords precedents a la incorporació pressupostaria per a cada anualitat, de l’import que correspongui segons la Memòria econòmica redactada pel servei gestor. Atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió que es proposa i a la necessitat de condicionar l’efectivitat del propi encàrrec a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressuposts municipals de cada anualitat, aquest expedient s’ha de sotmetre al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. 10. BSA restarà obligat a justificar mensualment l’execució de les diverses actuacions i serveis objecte de l’encàrrec, amb subjecció al previst en el Projecte i Memòria Econòmica corresponents que consten a l’expedient. 11. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. 12. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret

Secretaria General


2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 13. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 14. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit d’Economia i Hisenda que elevi a l’alcalde la inclusió, previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, en l’ordre del dia de l' Ajuntament Ple de la següent PROPOSTA PRIMER.- Aprovar l’ encàrrec de gestió a la societat municipal BSA per a la realització dels treballs i serveis de promoció de la Salut Publica i comunitària a la ciutat de Badalona relacionats en el Projecte i Memòria Econòmica corresponents que s’annexen com a document (1) i que es materialitza, a grans trets, en l’execució de les següents actuacions: 1.- Millorar el conèixer les necessitats en salut i mantenir contactes amb la xarxa de serveis, entitats i veïns per orientar les prioritats i estratègies d’actuació en el camp de la salut pública i reforçar el lideratge i la governança participativa per a la salut a través de:

Dissenyar, gestionar i mantenir actualitzat un Mapa de Prevalença. Impulsar la realització del Mapa d’actius en salut de la ciutat Dissenyar, desplegar i mantenir un sistema d’informació i vigilància

epidemiològica. 2.- Promoure estratègies i espais d’atenció educativa adreçades a infants, famílies, adults i persones perquè augmentin els coneixements i capacitats per gestionar de forma saludable la seva vida, la seva autonomia i el temps de vida lliure de dependència. Per això caldrà desenvolupar:

Actuacions d’educació parental adreçades a infants i família Actuacions d’autocura adreçades a persones en risc d’exclusió. Actuacions d’entrenament cognitiu i foment de la memòria adreçades a

persones adultes i grans Actuacions de suport i formació a cuidadors de persones dependents Actuacions de foment del benestar emocional adreçades a majors e 18 anys.

3.- Potenciar el manteniment de diferents canals informatius i comunicatius amb les famílies que orientin en el foment de la promoció d’estils de vida saludable, l’adopció de mesures preventives i d’una gestió positiva dels problemes de salut individuals i familiars.

Mantenir un aula de salut (xerrades per veïns sobre temes del seu interès i sobre les patologies més rellevants)

Mantenir actualitzat un Blog de salut materno-infantil Mantenir espais educatius a Badalona Comunicació. Promoure espaia de divulgació i assessorament legal sobre prestacions

Secretaria General


4.- Promoure que les farmàcies i altres serveis de proximitat dels barris participin més activament en el foment i difusió de les practiques saludables.

Posar en marxa espais de col·laboració amb les farmàcies per facilitar l’educació per a la salut de la població.

5.- Col·laborar en campanyes de sensibilització adreçades a diferents col·lectius i en la promoció de programes, activitats de diferents serveis municipals i actes relacionats amb els dies mundials orientats a la prevenció i atenció als problemes de salut més rellevants.

Suport a la implementació del Programa Thao de Salut Infantil Participar en la dinamització de diferents actes de suport als dies mundials de major

rellevància en el nostre entorn Col·laborar en la difusió de missatges de salut en events esportius

6.- Ampliar els suports professionals a la xarxa d’entitats de suport social, salut i ajuda mútua perquè pugui créixer la seva capacitat per sensibilitzar la ciutadania i generar suports i acompanyament a les persones i famílies.

Cedir espais i oferir acompanyament professional a la realització d’actes d’entitats de l’àmbit de la salut

Potenciar i dinamitzar les sinergies de la xarxa d’entitats vinculades a la salut de Badalona a través del Projecte XarxaCom.

Participar en la planificació i activitats de les Fires de ciutat que puguin ser promogudes per generar un millor coneixement dels actius de salut de Badalona, com és el cas de la fira d’entitats de Salut de ciutat i la Fira de la Gent Gran.

7.-Potenciar, liderar i acompanyar la dinamització d’espais de participació i cogovernança en salut:

Promoure i liderar el treball dels consells de salut territorial en marxa. Promoure el suport a la creació de nous consells en la resta del territori de

Badalona 8.-Reforçar les iniciatives orientades a fer de Badalona un projecte de ciutat cardiosaludable i cardioprotegida

Oferir formació teòric-pràctica a grups prioritaris per formar-se sobre cardioprotecció.

9.- Reforçar estratègies orientades a fer promoció d’hàbits i estils de vida saludable entre els professionals de l’ajuntament i oferir suport i acompanyament per promoure canvis prioritàriament en relació al tabac, estrès laboral:

Posar en marxa una consulta de proximitat Desenvolupar alguna acció formativa de promoció d’hàbits saludables.

SEGON.- Aprovar el cost total pressupostat per aquest encàrrec de gestió que és de 4.026.266,55 €, segons es desprèn del contingut de l’informe tècnic emès en data 7 d’abril de 2015 pel cap del Servei de Salut, de l’àrea de serveis socials i salut d’aquest ajuntament. Aquest import total correspon a la totalitat del Projecte previst per a una durada de CINC (5) anys. Per tant, es tracta d’un encàrrec plurianual al que li és imputable un cost anual pressupostat en 805.253,31 €, segons estableix la Memòria Econòmica abans assenyalada. TERCER.- Aquest encàrrec s’estableix per un termini de CINC (5) anys a partir del qual, BSA haurà de executar les actuacions assenyalades en l’ acord primer precedent durant la seva vigència, que s’estableix de l’1 de maig de 2015 fins al 30 d’abril del 2020. Per acreditar-ne el seu compliment, BSA haurà de presentar mensualment les justificacions parcials de les actuacions i serveis efectivament executats, segons el Reglament de facturacions previst, amb el detall de serveis, preus unitaris i unitats executades a partir del Projecte i Memòria Econòmiques que es mencionen a l’apartat primer. QUART.- CONDICIONAR l’efectivitat d’aquest encàrrec de gestió a l’existència del crèdit adequat i suficient per fer front a les despeses que d’ell es derivin en la forma següent: - l’aprovació de la modificació pressupostària que s’està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número 020700-MC2015/0000010 i que s’ha impulsat per incorporar al

Secretaria General


pressupost municipal una aplicació pressupostària adequada, la qual estarà dotada per l’import imputable a l’anualitat vigent, de l’1 de maig fins al 31 de desembre de 2015, per import previst de 536.835,54 € - la incorporació als pressupostos municipals de les anualitats successives d’aquest encàrrec, dels imports que corresponguin segons la Memòria econòmica redactada pel servei gestor i el compliment de l’encàrrec. CINQUÈ.- Aquest encàrrec de gestió haurà de ser acceptat per acord exprés de BSA i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. SISÈ.- Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit de la legislació de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir, com també serà d’aplicació aquesta normativa als negocis jurídics que BSA hagi de formalitzar amb tercers de les resultes dels serveis encarregats. SETÈ.- Notificar aquesta resolució a l’empresa municipal BSA als efectes interessats i amb la relació de recursos que correspongui, publicar-la en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en la forma reglamentàriament prevista, i comunicar-la a la Intervenció Municipal, als efectes legalment previstos. En conseqüència, en atenció als fets i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent i d’acord amb el que preveu la Resolució de l’alcalde de 5 de juliol de 2011, sobre l’impuls de les actuacions municipals, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament i l’elevo a l’ alcalde perquè l’ inclogui en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’ajuntament Ple que es dugui a terme, per al seu debat i aprovació, si escau. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 82.3 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament i, atenent raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal n’ordeno la seva inclusió en la propera i immediata sessió de l’ Ajuntament Ple que es dugui a terme, per al seu debat i aprovació, si escau, prèvia declaració d’urgència. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes tècnics precedents, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució, als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992. SENYOR MAÑAS: Anunciar que votem favorablement al dictamen... bona tarda primer de tot, disculpin, públic present i regidores i regidors. Anunciar que votem favorablement a favor d’aquest dictamen, però fer algunes consideracions del que creiem que hauria de ser un programa que pretengués fomentar la salut comunitària a la ciutat de Badalona. Llegint el programa i l’encàrrec de gestió que li fem a Badalona Serveis Assistencials i trobem algunes coses a faltar que els demanaríem que pensessin i treballessin amb els professionals de Badalona Serveis Assistencials si no podien ser incloses en aquest programa que a més a més com que és quinquennal i l’aportació que fem avui és quinquennal, òbviament és un programa de llarga durada. Quines coses hi trobem a faltar? Hi trobem a faltar que no hi ha en aquests moments cap cobertura pública de professionals de salut mental que estigui adreçada en aquelles persones que per la crisi econòmica en aquests moments tenen situació d’atur de llarga durada amb les conseqüències de salut mental que això implica. Hi ha moltes persones que han augmentat el consum d’ansiolítics, el consum de determinats medicaments. Que s’està medicalitzant la crisi, segons ens diuen els professionals d’assistència primària i en aquest moments seria molt necessari que una empresa com Badalona Serveis Assistencials, que ofereix des del sector públic, serveis de salut i d’atenció primària, pensés en desenvolupar un programa d’atenció a la salut mental a les persones que pateixen la crisi i en especial als aturats i aturades de llarga durada. Una altra cosa que també hem trobat a faltar, que és un problema greu i que així ho diu l’Organització Mundial de la Salut i així ho diuen els informes del Parlament de Catalunya, relacionat també amb la salut mental, és tot allò referent al suport psicològic que per a la

Secretaria General


seva socialització, en molts casos necessiten els adolescents que es reclamen com a lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals i que en aquests moments tampoc hi ha cap sector des de la salut pública que els estigui oferint assessorament en sistemes de salut mental per afavorir la seva socialització i el viure de forma positiva i amb normalització la seva condició sexual. I per últim, trobem també a faltar dos elements, un és la detecció de la pobresa infantil que creiem que es pot fer des dels centres d’assistència primària de la nostra ciutat, els informes de la Generalitat de Catalunya oficials parlen que hi ha un 25 % de pobres infantil a Catalunya. No ho oblidem, no ho diu Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, ho diu el govern de la Generalitat. Per tant, si ho traslladem matemàticament vol dir que hi ha un 25 % de pobresa infantil a la ciutat de Badalona. No ho sabem perquè vostè en quatre anys mai han donat dades de la pobresa a la ciutat, però creiem que Badalona Serveis Assistencials també podria posar en marxa un programa de detecció de la pobresa infantil. I per últim, segons ens diuen també els professionals de l’assistència primària, hi ha molta gent gran que viu sola, que pateixen símptomes de malnutrició, que sovint són detectats massa tard, quan aquestes persones ingressen quan se’ls ha agreujat determinades malalties. Creiem també que des dels centres de salut de Badalona Serveis Assistencials es podria impulsar un programa per afavorir la detecció d’aquelles persones grans que viuen soles i que estan en risc de malnutrició. I per últim una reflexió, senyor Riera, que sé que vostè està molt al cas d’aquest tema i hi està treballant, estem tots molt preocupats pels anuncis que hi havia hagut de sortida a licitació pública dels lots de Badalona Serveis Assistencials dels centres d’assistència primària del Sociosanitari del Carme, que entre el 2015 i el 2016 havien de sortir a concurs públic. Saber si hi ha algun tipus de negociació oberta amb la Generalitat de Catalunya en aquests moments per aturar aquesta licitació, aquest concurs públic o no. I per últim una idea senyor Riera, no ha pensat que en el marc de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, en aquests moments seria possible demanar formalment a la Generalitat de Catalunya que ens transfereixi la competència i els recursos de l’assistència primària en el nostre territori, i per tant, legalment ho podria prestar Badalona Serveis Assistencials sense que surti a concurs. SENYOR RIERA: Gràcies senyor alcalde, bona tarda a tothom. En primer lloc dir que aquest és un document que un cop fet l’encàrrec de gestió no està tancat, pot quedar el suficientment obert com per arribar a ampliar-lo si és que la disponibilitat econòmica ho permet. Dir que aquest document l’han treballat al cent per cent els professionals de BSA, i els tècnics de l’Àrea de Salut. I per tant, és un document que l’han fet els professionals perquè així ho vam encarregar i així en vaig tenir cura jo i la regidora en aquest cas de l’Àrea, perquè fos així, per tant, han estat ells els que han dissenyat aquesta aposta. Però no és un document tancat, és un document que jo crec que algunes de les coses que s’han comentat aquí es podrien incorporar. Dir que nosaltres, algunes de les observacions que ha fet vostè estan cobertes d’una o altra manera, és a dir, a través del SAD està atesa la gent gran. A través d’aquest document, si no recordo malament, perquè no tinc el document íntegre aquí, no sé per quin motiu no el tinc aquí, però recordo que hi ha un punt en què sí que s’atén a les persones que estan en situació d’atur, amb situació que fins i tot he llegit d’autoesima, que ho diu en català d’una forma que no s’entén gaire bé o almenys jo no ho entenc prou bé. És a dir, crec que sí que està aquesta part coberta. Però en qualsevol cas és un document viu, aquesta és una línia de treball que crec que ha estat un descobriment per part dels professionals, els polítics l’hem agafat al vol, però la feina i el mèrit és dels professionals tant de BSA com de l’Àrea de Salut, i per tant, crec que serem pioners en una activitat en la que com tothom sap, la millor medicina que hi ha és la preventiva. Esmerçar diners en medicina preventiva és estalviar després curativa. I per tant, crec que és un encert aquesta línia de treball que avui encetem aquí. I torno a insistir, és un document que no està tancat, és a dir, està tancat però és obert, és viu, i per tant, jo crec que podem incorporar algunes de les coses que vostè ha comentat, crec que es podrien incorporar. I per tant, crec que ho parlarem, ho negociarem, més que negociar crec que hem de plantejar, algunes d’aquestes propostes, si el pla econòmic ho permet, perquè clar aquí hi ha uns diners que aquest any per qüestions de mesos són menys diners que hi haurà l’any que ve, per una qüestió simplement de calendari, però que fins on ens arribin els diners ho

Secretaria General


podem incorporar, algunes de les qüestions crec que es podrien incorporar, crec que algunes estan al meu entendre, cobertes, i sinó també ho podem parlar. Per tant, jo el convido a què participi i algunes d’aquestes aportacions les puguem incorporar. Per tant, agraeixo a tot el consistori la confiança que diposita, en aquest cas a BSA i a l’Àrea de Salut, però bàsicament a BSA, perquè serà el que portarà a terme aquesta activitat. I per tant, des de la meva acció, que és de BSA com a vicepresident, perquè el president és l’alcalde, però que jo de veritat estic molt satisfet i molt content d’aquesta etapa que comencem amb aquest projecte. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs explicats els punts entenc que ho votem de manera afirmativa tots plegats. Gràcies. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per unanimitat. Vots a favor: 27. 7 AP-2015/3165 DICTAMEN. Aprovació de la modificació del pressupost de l'Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014. Fets El regidor d'Economia i Hisenda, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L’Interventor General ha informat les propostes presentades. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 10 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR la modificació del pressupost de l’Ajuntament 2015, en pròrroga del de 2014, tal com es detalla a continuació:

Secretaria General


Modificació de despeses Transferències posi tives:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Núm. proposta Op.

020700-MC2015/000010

312-231002-46404

AMB-Emergències Socials CUESB

43.246,51 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

312-231002-48001

Atenció emergències socials CUESB

16.753,49 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

312-231003-48007

Prestacions econòmiques

146.000,00 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

312-3120-44201

BSA-Empreses Mpals. Servei Teleassistència i SAD

55.834,80 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

312-3120-44913

BSA - Badalona cap a una ciutat saludable

536.835,54 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

414-9421-46500

Consell Comarcal del Barcelonès Nord-Habitatge

30.277,41 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

431-1722-21000

Reparacions, manteniment i conservació

10.000,00 201500000043 TRANSF+

020700-MC2015/000010

441-1322-22199

Altres subministres 20.000,00 201500000043 TRANSF+

858.947,75 Transferències negatives:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Núm.proposta Op.

020700-MC2015/000010

212-0110-91300

Amort.Prest.Mig i Llarg T.Fora S.P.

858.947,75 201500000043 TRANSF-

858.947,75 SEGON.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Abstencions: 12, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PERSONES

8 AP-2015/3166 DICTAMEN. Aprovació provisional de les bases que han de regir la convocatòria d'atorgament de subvencions, en règim de concurrència competitiva, de l'Àrea de Serveis Socials i Salut durant l'any 2015. Fets En data 28 de gener de 2015, la regidora de l’Àrea de Serveis Socials i Salut, va incoar l’expedient per a la convocatòria de subvencions, en règim de concurrència competitiva, destinades a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social i de protecció i promoció de la salut al municipi de Badalona durant l’any 2015.

Secretaria General


Els Serveis de Serveis Socials i de Salut de l’Àrea han realitzat les seves propostes, d’acord amb els informes tècnics de 28 i 27 de gener de 2015, respectivament, en els quals s’estableixen els criteris específics per a l’atorgament d’aquestes subvencions, per tal d’elaborar les bases específiques que han de regular l’esmentada convocatòria, així com les aplicacions pressupostàries de les mateixes, que són les següents:

Aquestes bases han estat elaborades segons el que disposa l’Annex IV de les Bases d’Execució de Pressupost municipal vigent.. En data l’interventor ha informat favorablemet Fonaments de dret L’article 3 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix el règim jurídic aplicable a les subvencions que s’atorguin per l’Ajuntament de Badalona i que pel cas de les subvencions finalistes és el següent: La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS). La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local ( Llei Ley 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de las Administracions Públiques y del Procediment Administratiu Comú LRJPAC, art. 72 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2. i 214.2. del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març). La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003), i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny). Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial Decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants). Les Bases d’execució del Pressupost General, i particularment l’annex IV (Regulació transitòria de les subvencions) L’article 5 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. D’acord amb el que disposa l’art. 118 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis (en endavant ROAS), la subvenció té per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. L’article 125 del ROAS disposa que les subvencions es poden concedir mitjançant convocatòria pública. . L’article 12. b) de l’Annex IV de les Bases d’execució del pressupost municipal vigent estableix que en el cas que la naturalesa de la subvenció ho requereixi, prèviament a la convocatòria del procés de selecció, s’hauran d’aprovar i publicar les corresponents Bases particulars de conformitat amb l’article 17 de la LGS; D’acord amb l’article 124.3 del ROAS, l’òrgan competent per a l’aprovació d’aquestes Bases és l’Ajuntament Ple. Segons disposa l’art. 214 del TRLHL, l’art. 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les Bases d’execució de pressupost general per a l’exercici actual, la intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient, amb els possibles efectes dels articles 215, 217 i 218. D’acord amb l’article 123 del ROFRJ, aprovat per reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, es requereix dictamen de comissió informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, excepte quan s’han de prendre acords declarats urgents .

Aplicacions Pressupostàries Id. Op Núm. Operació Import

2015 N 311 3110 48906 RC 201500009463 20.000,00 €

2015 N 312 231002 48906 RC 201500009464 75.957,00 €

Secretaria General


En aquest cas, ateses les instruccions rebudes per tramitar urgentment l’aprovació de les bases objecte d’aquest expedient, i atès el calendari de sessions, és necessari que el Ple aprovi amb caràcter urgent aquesta resolució, sense el dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, a la qual s’haurà de donar compte a la propera sessió. Proposta d’acord En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que la regidoria de Serveis Socials i Salut, proposi al Ple de l’ajuntament que, prèvia declaració d’ urgència, adopti el següent acord, si s’escau: Primer.- Aprovar provisionalment les bases que han de regir la convocatòria d’atorgament de subvencions, en règim de concurrència competitiva, de l’Àrea de Serveis Socials i Salut durant l’any 2015 BASES ESPECÍFIQUES QUE REGIRAN L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA PER AL FOMENT DE PROJECTES I ACTIVITATS D’INTERÈS PÚBLIC QUI SIGUIN COMPETÈNCIA MUNICIPAL EN MATERIA DE SERVEIS SOCIALS I SALUT DURANT L’ANY 2015 Objecte de la subvenció L’objecte d’aquestes Bases específiques, d’acord amb el què preveu art. 17.2 de la LGS en relació amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2015 (en endavant BEP) és regular els criteris i procediment de concessió de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona destinades a associacions sense ànim de lucre i fundacions que duguin a terme actuacions o programes d’ interès públic per al municipi de Badalona, que complementin competències municipals en matèria de serveis socials i salut. Les actuacions i programes subvencionats s’hauran de realitzar dins del període comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015. Procediment El procediment fixat per a la concessió de les subvencions previstes en aquestes bases és de concessió en règim de concurrència competitiva. Beneficiaris Podran obtenir la condició de beneficiaris les associacions sense ànim de lucre i fundacions, que tramitin la corresponent sol·licitud d’acord amb l’article 4 d’aquestes bases específiques i que compleixin les condicions i els requisits següents: Condicions Que les entitats duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès social, per al municipi de Badalona. Que les activitats complementin les competències municipals en matèria de Serveis Socials o Salut. Que les activitats que realitzin siguin sense afany de lucre. Els requisits que s’han d’acreditar degudament són: Estar legalment constituïdes i inscrites al registre municipal d’entitats i altres registres públics que corresponguin. No estar incurs en el règim d’incompatibilitats i prohibicions vigent d’acord amb l’art. 13.2 i 3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (en endavant LGS ) en relació a l’art. 26 del RD 887/2006, de 21 de juliol que aprova el Reglament de la Llei general de subvencions (en endavant RLGS). Estar al corrent de llurs obligacions tributàries, amb la seguretat social, i amb l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb l’art. 13.2 e) LGS en relació als articles 18 i 19 i 22.1 RLGS. Haver justificat suficientment les ajudes econòmiques rebudes amb anterioritat de l'Ajuntament de Badalona. El compliment del requisits específics que, per a cada activitat subvencionable, es detallen als annexos de les presents bases. Sol·licituds i documentació complementària. Les sol·licituds de subvenció es formalitzaran complimentant el model instància proporcionada per l’Ajuntament i es podran presentar al Registre General de l’Ajuntament, a

Secretaria General


les Oficines Municipals de Districte o a les oficines registrals obertes als efectes a les Àrees Municipals, instància que tindrà el següent contingut: Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en que actua (amb expressió de NIF). Identificació de qui ha de ser beneficiari (amb expressió de CIF). Domicili, número de telèfon i correu electrònic. Declaració de reunir els requisits de les presents bases i acceptació de les mateixes. Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. Compromís de complir les condicions de la subvenció concreta. Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l’activitat projectada. Pressupost de l’activitat i/o dels programa/es per al/a les qual/s es sol·licita subvenció. Lloc, data i signatura del sol·licitant i, segell de l’entitat A la instància haurà d'adjuntar-se la següent documentació: Fotocòpia del NIF vigent del representant de l’entitat. Fotocòpia del CIF de l’entitat Full de dades bancàries, on es podrà transferir, si escau, l’import de la subvenció en cas que aquestes dades hagin variat respecte l’any anterior o si és la primera vegada que es sol·licita la subvenció. En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2014, els tres documents abans referits es podran suplir amb la complementació del document “declaració de vigència de la documentació” que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció. Documentació acreditativa de la legal constitució i inscripció de l’entitat pel cas que sigui la primera vegada que es sol·licita subvenció. Documentació acreditativa de la composició de la Junta Directiva o patronat de l’entitat i de que la persona sol·licitant és la representant legal de l’entitat per a la sol·licitud de la subvenció (certificats i/o actes corresponents). En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2014, l’esmentada documentació es podrà suplir mitjançant la complementació del document “Certificat de la composició de la Junta, Acord de l’entitat de sol·licitud de subvenció i atorgament d’autorització a la persona que la sol·licita”, que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció. Acreditació d’estar al corrent de llurs obligacions tributàries mitjançant els corresponents certificats de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social sens perjudici que l’entitat autoritzi expressament a l’Ajuntament de Badalona per tal que demani el certificat de l’Agència Tributària i, en el seu cas, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, conforme a la Disposició Addicional Divuitena de la LRJPAC en relació al articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS. Projecte de l’activitat o programa a subvencionar amb descripció detallada que permeti comprendre l’abast, la intenció i la importància de la proposta. Memòria explicativa de les activitats realitzades per l’entitat durant l’exercici anterior, signada i segellada. Comptes aprovats globals i per programes, de l’últim exercici tancat, signats i segellats. Aquelles que, en llur cas, es determinin expressament a la convocatòria, en relació amb les finalitats i actuacions de les entitats, àmbit d’implantació d’aquestes i naturalesa dels programes a subvencionar. Criteris d’atorgament Les sol·licituds s’avaluaran d’acord amb els criteris objectius d’atorgament establerts als annexos d’aquestes bases per a cada objecte subvencionable. Import màxim de les subvencions Com a regla general, l'import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. L’import de la subvenció rebuda no podrà ser mai d’una quantia que, en concurrència amb els ingressos que l’activitat subvencionada generi i altres subvencions o ajuts rebuts d’altres administracions o ens públics o privats, nacionals o internacionals, superi el cost de

Secretaria General


l’activitat a desenvolupar pel beneficiari. Si es produís aquesta situació, es reduirà la subvenció en la proporció que correspongui i, en el cas que el beneficiari ja l’hagi rebuda, tindrà l’obligació de retornar l’import que correspongui. Despeses subvencionables Es consideren despeses subvencionables les establertes a l’Annex IV sobre subvencions de les BEP. Òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió: L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de subvencions és l’alcalde, a proposta de la Junta de Govern Local. La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà a la regidora de Serveis Socials i Salut, en virtut de la delegació de signatura d’acord amb la delegació especial d’atribucions de l’alcaldia, atorgada per resolució de data 6 de novembre de 2012. Terminis El termini de presentació de les sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de la convocatòria al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. 9.2 Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases especifiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessat per tal que en un termini no superior a deu dies s’esmenin les deficiències o s’acompanyin el documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit. 9.3 El termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris. Acceptació Les subvencions hauran d’ésser acceptades per les persones beneficiàries, en el termini màxim d’un mes comptador des de la data de notificació de la concessió, als efectes de donar compliment a les condicions fixades per a la seva aplicació. La presentació de la sol·licitud comportarà l’acceptació implícita del seu atorgament en el cas que l’import atorgat coincideixi amb el sol·licitat i no existeixi modificació de les condicions o forma de realització de l’activitat subvencionada. L’acceptació de la subvenció implica la de les bases específiques, la de les Bases d’Execució del Pressupost, en el que afecti a les subvencions, la de la convocatòria i la de la LGS. Prèvia l’acceptació de la subvenció per part dels beneficiaris, es podran efectuar pagaments anticipats del 50 per cent de la quantitat subvencionada. Forma i termini de justificació de la subvenció Cal justificar el 100% del programa subvencionat per aquest Ajuntament, import que s’indicarà a l’assabentat de l’atorgament de la subvenció. En cas contrari, la subvenció es limitarà a la part proporcional del total justificat del projecte presentat. La justificació de les subvencions atorgades per l’Ajuntament constitueix una comprovació de l’adequat ús dels fons públics rebuts pels beneficiaris, la prova de que els referits fons s’han aplicat a la finalitat per a la qual es van concedir i acreditació del compliment de les condicions imposades i dels resultats obtinguts. L’esmentada justificació es realitzarà, amb caràcter general, mitjançant la rendició del compte justificatiu de la despesa realitzada, que constitueix acte obligatori del beneficiari, davant l’òrgan atorgant, i, que consisteix en la justificació de la despesa realitzada, sota responsabilitat del declarant, comprenent els documents que a continuació es relacionen: Memòria de l’activitat subvencionada, consistent en: Declaració subscrita pel beneficiari sobre les activitats realitzades que hagin estat finançades amb la subvenció i el seu cost; Desglossament de cadascuna de les despeses efectuades; Relació numerada correlativament de tots el documents justificatius que s’aportin ; b) Factures i demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, import dels quals hagi estat abonat amb càrrec a la subvenció concedida; el servei gestor compulsarà i conformarà les còpies

Secretaria General


d’aquests documents i quedaran dipositats en l’entitat beneficiària per un període mínim de 4 anys. Les factures hauran de reunir els requisits expressats al Real Decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel que s’aprova el Reglament pel que es regulen les obligacions de facturació: Girades a nom de l’entitat, amb totes les seves dades identificatives: nom, adreça i CIF. Nom i cognoms de l’expenedor o denominació social, i NIF. Factura signada del proveïdor amb aportació del rebut degudament signat i segellat. Haurà d’incorporar la descripció complerta de l’operació, preu total i determinació de l'IVA. Número, i en seu cas, sèrie de la factura. Referents exclusivament a l’activitat o projecte subvencionat. Lloc d’emissió i datades a l’any d’atorgament de la subvenció. Als efectes d’aquestes bases no s’admetran documents escanejats si no s’acompanyen del corresponent original en paper. En cas d’aportar l’original i la còpia (que haurà d’ésser perfectament llegible) per a la seva compulsa, es retornaran els originals a l’entitat. En cas contrari, els originals restaran incorporats a l’expedient. Les factures hauran d'acompanyar-se d’un comprovant bancari acreditatiu del seu pagament (transferència bancària o extracte bancari dels pagaments fets per xec). c) Les despeses de personal hauran d’acreditar-se amb els següents documents: Els rebuts de nòmines emplenats de conformitat amb l'OM 27-12-94, amb els seus corresponents justificants de pagament. Els butlletins de cotització de la Seguretat Social (TC1 i TC2) amb els seus corresponents justificants de pagament. Les retencions sobre els rendiments del treball, amb la comunicació de dades al pagador (art. 88 del Reglament de l'IRPF), model 145 facilitat per l'AEAT i amb els seus corresponents justificants de pagament. d) Full publicitari de la col·laboració de l’Ajuntament en les activitats subvencionades amb la fórmula següent: "Amb el suport de l'Ajuntament de Badalona" i el logotip oficial de l'Ajuntament de Badalona, d’acord amb els models tipogràfics aprovats per la Corporació. En el cas que no es pogués aportar l’esmentat full, el personal tècnic municipal corresponent incorporarà a l’expedient declaració conforme en l’activitat subvencionada no es va programar la confecció del mateix. El termini per presentar la justificació de la subvenció serà de tres mesos a partir de la data de finalització del termini per a la realització de l’activitat i, com a màxim fins el 31 de gener del 2016. Els projectes, programes o activitats subvencionades s’hauran de realitzar com a màxim fins al 31 de desembre de 2015. A fi i efecte de possibilitar el control de la concurrència de subvencions, els documents justificatius presentats pels beneficiaris hauran d’ésser validats i estampillats pel servei gestor, mitjançant un segell existent a l’efecte. El departament corresponent comprovarà l’aplicació efectiva de l’ajut a les finalitats per a les quals ha estat concedit, i el beneficiari facilitarà l’accés a la informació necessària a aquest efecte, en el cas que es requereixi. La justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, l’informe i certificat de conformitat previ de l’òrgan gestor. Partides pressupostàries La concessió de les diferents subvencions hauran d’anar amb càrrec a les següents partides del Pressupost Municipal de Despeses vigent i d’acord amb les Bases específiques que s’annexen: Disposició final. En tot allò no contemplat en aquestes bases s’estarà a les Bases d’Execució del Pressupost Municipal vigent (en endavant BEP), la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reglament que la desenvolupa i la resta de normativa concordant. ANNEX I

Secretaria General


CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS 2015 PER AL FOMENT DE PROJECTES I ACTIVITATS D’INTERÈS PÚBLIC QUE SIGUIN COMPETÈNCIA MUNICIPAL EN MATÈRIA DE SERVEIS SOCIALS CONSIDERACIONS El Departament de Programes i Producció de Serveis té establert com a línia estratègica la potenciació de l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari. Per aquest motiu, amb l’objectiu de desplegar i promoure la xarxa d’entitats socials de la ciutat, es planteja fomentar la participació de la ciutadania en l’àmbit d’atenció a les persones, potenciant la seva implicació i corresponsabilitat en la gestió de la ciutat mitjançant el desenvolupament de programes i projectes que potenciïn el teixit social i generin canvis socials i consciència solidaria entre la població. L’atenció a les persones requereix el paper actiu de l’administració, d’uns professionals i serveis qualificats, però també de la implicació dels ciutadans i de les persones afectades per mitjà de la xarxa d’entitats socials. Les accions i projectes que desenvolupen aquestes entitats complementen les tasques de competència municipal en l’àmbit dels serveis socials que es porten a terme des dels serveis de l’Ajuntament CONCLUSIÓ Amb la finalitat de potenciar, dinamitzar i facilitar l’actuació de les entitats de tipus social que complementen l’actuació de les competències municipals en l’àmbit dels serveis socials proposo les bases de la convocatòria pública de subvencions dels projectes que els seus objectius apuntin cap a les finalitats abans esmentades, d’acord amb l’Annex I adjunt a continuació, amb una dotació de 75.957,00 € amb càrrec a la partida 312-231002/48906, “Convocatòria Subvencions entitats”, del pressupost municipal de despeses 2015 vigent, prorroga del de 2014. ANNEX 1 Objectiu de l’actuació i finalitats dels programes, projectes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions que responguin a les següents línies o finalitats: Actuacions d’informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials. Actuacions d’atenció i promoció social per a persones amb necessitats específiques, que es trobin en situació de desigualtat, discriminació o risc d’exclusió, amb discapacitat física, psíquica, sensorial, auditiva... Actuacions d’atenció social en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. Actuacions que promoguin mesures de inserció social, laboral i educativa a diferents col·lectius en situació d’exclusió social. Actuacions d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Actuacions de detecció de les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial. Actuacions d’atenció social immediata adreçades a persones en situació de vulnerabilitat o risc social. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc. Altres tipus d’actuacions que, dins les competències municipals de serveis socials, siguin coherents amb la el contingut i la orientació del programes d’actuació impulsats des de l’ajuntament. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més dels requisits exigits a l’art. 13 de la llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà necessari:

Secretaria General


Realitzar, durant l’any 2015, actuacions o programes d’acord amb els criteris descrits als apartats 1. Realitzar aquestes actuacions o programes sense cap afany de lucre i que beneficiïn ciutadans de Badalona. Estar inscrit com a entitat al Registre Municipal d’Entitats de l’ajuntament de Badalona classificada com a tipus sociosolidària No tenir cap conveni de col·laboració en matèria de serveis a les persones amb l’ajuntament de Badalona. Assolir, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total de 100 punts, en la valoració del projecte descrita a l’apartat 3 Criteris de valoració de les sol·licituds : Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem específic de valoració fins a 100 punts: Principis d’acció fins a 20 punts: Ajustament a la pluralitat social i cultural, i a les necessitats del col·lectiu al qual s’adreça. Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials, igualtat d’oportunitats, promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres ... Col·laboració i/o complementarietat amb l’acció de l’administració local. Enfocament proactiu, dinàmic i comunitari. Qualitat fins a 20 punts: Concreció, qualitat i claredat del projecte. Compte amb sistemes formalment definits de control, seguiment i l’avaluació del projecte Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats Viabilitat i/o grau d’aplicabilitat del projecte Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte Grau d’interès social fins a 20 punts: Dèficit d’activitats anàlogues al municipi Abast de la territorialitat en la implantació del projecte Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats Sensibilització de la població i accés a la informació Consolidació fins a 20 punts: Projecció en el temps del projecte i valoració d’activitats anteriors (si és el cas d’una continuïtat) Capacitat i recursos propis per gestionar i executar el projecte Pluralitat en el finançament: capacitat per tenir altres fonts de finançament i recursos Entitat fins a 20 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes territorials Capital social: nombre de socis i voluntaris (capacitat de mobilització de l’entitat) Col·laboració amb d’altres entitats en l’elaboració del projecte Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana Per poder ser subvencionat un projecte o un programa en la valoració total haurà d’obtenir una puntuació mínima de 25 punts. ANNEX II CRITERIS ESPECÍFICS PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS 2015 PER A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS PER A LA SALUT CONSIDERACIONS El Servei de Salut té com a missió desenvolupar polítiques d’atenció i serveis de salut a les persones, potenciant l’autonomia, la igualtat d’oportunitats, la inclusió social, el civisme i la participació social en la pressa de decisions, i millorar la cobertura i la qualitat dels serveis com a garantia de dret social. Des de l’estructura indiferenciada, el Servei exerceix les competències de protecció de la salut, promoció de la salut, de prevenció de la malaltia i d’educació per a la salut que li són

Secretaria General


pròpies col·laborant amb altres administracions i organismes competents en matèria de vigilància epidemiològica i d’altres activitats pròpies de la Salut Pública. El Servei dirigeix la seva acció a promoure la salut dels ciutadans/es, enfortint la seva capacitat per participar en les decisions i en la gestió de la salut individual i col·lectiva, desenvolupant estratègies transversals i integrals que ajudin a fer més fàcils, accessibles i possibles els estils de vida saludables, i considerant el treball en xarxa com a eix vertebrador de l’acció, i la potencialitat de la comunitat com a capital generador i integrador dels comportaments afavoridors de salut. L’atenció a les persones requereix d’un paper actiu de l’administració, d’uns professionals i serveis qualificats, però també de la implicació dels ciutadans i de les persones afectades per algun tipus de handicap o dificultat per desenvolupar la seva vida. Per això, entre els objectius del Servei, és important el de la cooperació amb les entitats ciutadanes organitzades per aconseguir la millora de la qualitat de vida de la població en general i dels grups més febles, en particular. CONCLUSIÓ Amb la finalitat de potenciar, dinamitzar i facilitar l’actuació de les entitats de tipus social, proposo realitzar una convocatòria pública de Subvencions, d’acord amb la proposta de bases de l’annex I adjunt, amb una dotació de 20.000,00 € amb càrrec a la partida 311- 3110 -48906 del pressupost municipal de despeses de l’any 2015, en pròrroga de 2014. ANNEX II L’objectiu de les subvencions és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: Actuacions de promoció de la salut, protecció de la salut i prevenció de la malaltia, en qualsevol àmbit o col·lectiu ciutadà amb l’objectiu de fomentar els hàbits positius per a la salut i millorar la qualitat de vida. Actuacions de suport a les persones afectades per toxicomanies i/o diferents tipus de dependències patològiques i/o a les seves famílies. Actuacions de suport a les persones amb discapacitat psíquica, física, sensorial i orgànica derivades d’una malaltia greument incapacitant i/o les seves famílies. Actuacions de suport al benestar dels animals de companyia i per el foment d’una tinença responsable afavoridora del civisme i la convivència. Es poden sol·licitar subvencions per els següents tipus de projectes i actuacions: Prestació de serveis d’informació i atenció. Desenvolupament d’activitats i projectes de caràcter preventiu i/o rehabilitador. Creació, manteniment i posar a disposició fons documentals específics. Col·laboració en les activitats de dinamització comunitària i participació ciutadana que promouen les estructures municipals de Salut. Activitats formatives per la protecció i/o la promoció de la salut especialment les dirigides a col·lectius poblacionals en situació de desavantatge social i amb l’objectiu de facilitar la seva accessibilitat al sistema de salut. Activitats de foment del voluntariat en programes caire sanitari. Activitats de sensibilització i conscienciació de la ciutadania, incloent les que promoguin la millora del benestar dels animals de companyia, el foment de la tinença responsable, l’adopció d’animals abandonats i el civisme i la convivència. D’altres tipus d’activitats que, dins les competències de la regidoria, siguin coherents amb la el contingut i la orientació del programes d’actuació impulsat des de l’ajuntament. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. A més dels requisits exigits a l’art. 13 de la llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, serà necessari: Realitzar, durant l’any 2015, actuacions o programes d’acord amb els criteris descrits als apartats 1 i 2. Realitzar aquestes actuacions o programes sense cap afany de lucre i que beneficiïn ciutadans de Badalona.

Secretaria General


Estar inscrit com a entitat al Registre Municipal d’Entitats de l’ajuntament de Badalona classificada com a tipus sociosolidària No tenir cap conveni de col·laboració en matèria de serveis a les persones amb l’ajuntament de Badalona. Assolir, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total de 100 punts, en la valoració del projecte descrita a l’apartat 4 Per tal de definir la quantia de les subvencions a atorgar s’estableixen els següents criteris de valoració: Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Per tal de definir la quantia de les subvencions a atorgar s’estableixen els següents criteris de valoració: Interès general de l’activitat per a la ciutat............................fins a 15 punts / 15% La complementarietat d’activitats anàlogues en el municipi..fins a 20 punts / 20% La repercussió en la prestació de serveis a ciutadans i/o les seves famílies de Badalona. Nombre de destinataris a qui va adreçada.........................................................................fins a 15 punts / 15% Impacte previst de l’actuació. Nombre de persones que es podran beneficiar del projecte......................................................fins a 10 punts / 10% Qualitat tècnica dels programes i/o actuacions i adequació als Plans i Programes municipals...............................fins a 15 punts / 10% Actuacions que potenciïn el treball en xarxa, cooperatiu i de complementació amb altres serveis i entitats........................fins a 15 punts / 15% Altres criteris específics per un percentatge màxim de...................10 punts / 10% 1.- Un comitè d’experts, format per la cap de servei i els caps d’unitat, donaran puntuació per cada un dels criteris, de tots els projectes presentats. 2.- El total disponible en la partida pressupostària es destinarà percentualment a cada un dels criteris. Pressupost Total X 0,15 al criteri 1 20.000,00 X 0,15 = 3.000,00 euros 3.- El càlcul per tal de distribuir els recursos es farà amb la següent fórmula matemàtica per cada un dels criteris: Valoració del criteri “X” en cada un dels projectes presentats del més valorat al menys valorat i atribuint-li a cada un la puntuació i el percentatge que aquesta representa sobre el total. TOTAL DE PUNTS DE TOTS ELS PROJECTES = 100% total de l’import assignat al criteri en qüestió. Càlcul de prorrateig de la puntuació de cada projecte per assignar-li el mateix percentatge de l’import.

Projecte 1 Projecte 2 Projecte 3 TOTAL Valoració Criteri 1 15 12 5 32 % 46,9 37,5 15,6 100% 1080,00 1.407,00 1.125,00 468,00 3.000,00

La subvenció serà la suma dels imports obtinguts per cada un dels criteris valorats. No més es valoraran els projectes que assoleixin, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total. Quantia individualitzada de la subvenció L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquen. L’import de la subvenció podrà ultrapassar el 50% del cost del projecte quan aquest sigui singular i la seva contribució sigui d’especial interès per a la ciutat i l’entitat no disposi de cap altra font de finançament i per tant això pugui posar en perill la seva viabilitat. Pagaments Prèvia acceptació i justificació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament de l’import subvencionat.

Secretaria General


No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. La justificació de les subvencions atorgades es realitzaran de la següent forma: Seguiment, per part dels equips tècnics de la regidoria, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció. A més de la documentació que s’estableix a les bases generals d’aquesta convocatòria, caldrà presentar documentació que justifiqui la realització de les activitats per les quals s’ha demanat la subvenció: memòria tècnica, avaluació de l’activitat i memòria econòmica. Segon.- Aprovar la despesa corresponent, de 20.000,00 € per les subvencions de Salut i 75.957,00 € per les subvencions de Serveis Socials, amb càrrec a les següents aplicacions pressupostàries.

Tercer.- Sotmetre a informació pública les bases aprovades a l’acord primer, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona (BOPB), al taulell d’anuncis i web municipals. Una referència a aquest anunci s’ haurà d’inserir al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El termini d’exposició pública serà de vint dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci al BOPB. En cas que no es presentin al.legacions durant el termini d’exposició pública senyalat, les presents bases esdevindran aprovades definitivament de forma automàtica. Quart.- Comunicar el present acord intervenció i a tresoreria municipal, per al seu coneixement i efectes. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Iniciativa per Cataluanya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 13, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió. 9 AP-2015/3167 DICTAMEN. Aprovar inicialment les bases específiques per a la concessió de beques individuals per a l'escolarització i el servei de menjador escolar del curs 2015-2016 per a l'alumnat de les escoles bressol municipals, així com l'annex normalitzat. Identificació de l’expedient Expedient

Bases reguladores del procediment de concessió de beques d’escolaritat i de menjador de les escoles bressol municipals per al curs 2015-2016

Tipus d’Acord Aprovació inicial Òrgan que resol L’Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Número expedient Exp. 104/BAB02-2015

Antecedents 1. Provisió del regidor d’Educació, Esports i Joventut de data 26/03/2015 mitjançant la qual ordena incoar expedient administratiu per procedir, d’una banda, a l’aprovació de les bases del programa de beques d’escolaritat i de menjador per als alumnes de les escoles bressol municipals i l’annex normalitzat i, per una altra banda, a efectuar la convocatòria corresponent una vegada les bases s’hagin aprovat de manera definitiva. 2. Informe del cap del Departament d’Educació de data 26/03/2015 que proposa aprovar les bases del programa de beques d’escolaritat i de menjador pels alumnes de les escoles bressol municipals, aprovar l’annex normalitzat i efectuar la convocatòria corresponent per un import de 175.000 euros (dels quals 51.982,93 euros aniran amb càrrec a l’aplicació pressupostària 321-3262-48007 del pressupost municipal vigent en pròrroga, i la quantitat

Aplicacions Pressupostàries Id. Op Núm. Operació Import

2015 N 311 3110 48906 RC 201500009463 20.000,00 €

2015 N 312 231002 48906 RC 201500009464 75.957,00 €

Secretaria General


restant de 123.017,07 euros que restarà condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses per a l’exercici 2016). 3. Informe favorable de la Intervenció municipal de 14 d’abril 2015 d’acord amb l’article 214 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals Fonaments de Dret 1. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (en endavant LEC) posa les bases de la cooperació entre l’administració local i l’administració educativa. El municipi i, si escau, els altres ens locals, com a administracions més properes als ciutadans, són àmbits on es poden concretar els compromisos de la societat amb l’educació, en aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat. Així doncs, l’article 156 d’aquesta llei, expressa que els ens locals tenen la condició d’administració educativa en l’exercici de les competències pròpies, d’acord amb l’Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta llei. 2. L’ensenyament d’educació infantil està contemplat dins del marc legal que regula el sistema educatiu català. L’article 51 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, en relació amb l’article 56, estableix que l’educació infantil és un dels ensenyaments de caràcter general (no obligatori) que conforma el sistema educatiu català. Consta de dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys d’edat; el segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres anys i els sis anys d’edat. La competència per regular el cicle d’educació infantil correspon al Govern de la Generalitat, segons disposa l’article 56.7 de la LEC, quan disposa que “El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle d’educació infantil, ha d’establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d’acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d’acreditar el personal educador que hi treballi”. En relació a les competències que corresponen al ens locals en aquesta matèria, aquestes venen també fixades a l’article 159 LEC, segons el qual els hi correspon, entre d’altres, participar en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en matèries com la determinació de l’oferta educativa, el procés d’admissió als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya de llur territori, la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria o la determinació del calendari escolar; organitzar i gestionar els centres propis; o gestionar l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil. 3. Els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local, de conformitat amb el que disposa l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC) i l’article 122 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que va aprovar el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS) tots dos en relació a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS). La concessió de beques individuals per a l’escolarització i el servei de menjador escolar del curs 2015-2016 per a l'alumnat de les escoles bressol municipals es considera d’interès social, essent aquesta una competència obligatòria de les administracions locals segons disposa l’article 26.2 de la LBRL. 4. Justificació del caràcter complementari de la concessió de beques d’escolaritat i de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals pel curs 2015-16, en relació a la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals pels arts. 84.2.g) EAC i 159.4 LEC, com a competència pròpia o delegada en funció dels preceptes que s’analitzen, en el marc de l’LRSAL. 4.1. Marc normatiu en matèria d’activitat de foment prestada pels ens locals L’activitat de foment és una activitat de competència municipal reconeguda amb caràcter bàsic a l’art. 25.1 de la LRBRL, en la redacció vigent actualment d’acord amb l’LRSAL, que assenyala que el municipi podrà promoure tota mena d’activitats que contribueixin a satisfer

Secretaria General


les necessitats i les aspiracions de la comunitat veïnal, en clara connexió amb el principi d’autonomia local reconegut a l’art. 137 de la Constitució. A Catalunya, l’activitat de foment es troba regulada als arts. 239 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC). Els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local, de conformitat amb el que disposa l’article 240 del TRLMRLC i l’article 122 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que va aprovar el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS) tots dos en relació a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS). A la vista dels preceptes esmentats, el desenvolupament de l’activitat de foment consistent en la concessió de beques d’escolaritat i de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals requereix que es tracti d’una activitat complementària de la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil prevista a l’art. 159.4 de la LEC o que sigui d’interès local. En concret, en relació amb el sistema públic de beques i al caràcter dels ensenyaments que inclou el sistema educatiu, l’article 83 Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (en endavant LOE) estableix que per garantir la igualtat de totes les persones en l’exercici del dret a l’educació, l’alumnat amb condicions socioeconòmiques desafavorides té dret a obtenir beques i ajuts a l’estudi. D’altra banda, l’article 6 LOE disposa que el sistema públic de beques per a l’estudi té l’objectiu de compensar les desigualtats econòmiques i socials i, en els ensenyaments no obligatoris, incentivar l’estudi. A més, preveu que tot l’alumnat té dret a accedir, en condicions d’igualtat, al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix a l’article 21, apartat 1, que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat...”, a l’apartat 4 que “l’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei” i a l’apartat 6 que “totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per satisfer els requeriments educatius i per accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superior, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències”. La Llei d’Educació de Catalunya, 12/2009, del 10 de juliol (en endavant LEC), al llarg del seu articulat, en particular al seu art. 6, es fa ressò del sistema públic de beques i ajuts per a l’estudi amb objectius com compensar les desigualtats econòmiques i socials, incentivar l’estudi, procurar la participació de les famílies en el procés educatiu i impulsar aquelles iniciatives que afavoreixin la innovació pedagògica i curricular. L’art. 51 de la LEC en relació a l’organització de l’ensenyament disposa que, d’acord amb l’ordenament, el sistema educatiu comprèn, entre d’altres, l’educació infantil i l’art. 5 de la LEC en relació als ensenyaments obligatoris i als ensenyaments declarats gratuïts disposa que són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació bàsica que inclou l’educació primària i l’educació secundària obligatòria; i que són gratuïts i universals, entre d’altres, el segon cicle de l’educació infantil. 4.2. Introducció: Descripció de l’impacte de l’LRSAL sobre el sistema de competències locals i entrada en vigor del Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació de la LRSAL en relació a les competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria d’ensenyament, entre d’altres. L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) el passat 31 de desembre ha comportat una reordenació del sistema competencial dels ens locals que condiciona les activitats i els serveis que fins ara venien prestant els ens locals. Els nous arts. 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que han patit una nova redacció amb l’LRSAL, són els encarregats de redissenyar el nou model competencial dels ens locals.

Secretaria General


Segons aquests articles les competències dels ens locals només poden ser “pròpies o atribuïdes per delegació”. Pel que fa a les competències pròpies, aquestes només poden ser atribuïdes per una llei, tal i com diu l’apartat segon del mateix article 7 de l’LRSAL, i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, si bé la seva programació i la seva execució s’haurà de coordinar amb la resta d’administracions públiques. Per la seva banda, l’art. 25.2 de l’LRBRL, inclou un llistat de matèries en què, com a mínim, caldrà que l’Estat i les comunitats autònomes reconeguin competències als municipis. Pel que fa a les competències delegades, són aquelles que s’exerceixen en els termes que es contemplen en l’acord de delegació; acord que ha de seguir les regles establertes en l’art. 27 de l’LRBRL, que també ha patit una nova redacció. Ara bé, els ens locals poden exercir competències diferents a les pròpies o a les delegades a partir de l’art. 7.4 de l’LRBRL que estableix que també poden exercir altres competències, en els termes que acordi la legislació estatal o autonòmica, sempre i en tot cas que: 1) no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal (segons els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera); 2) no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb un altra administració pública. Això significa que, des de l’entrada en vigor de l’LRSAL, quan un ens local vulgui exercir una competència que no li hagi estat expressament atribuïda per llei i li hagi estat delegada, necessitarà demanar uns informes (preceptius i vinculants), que li permeti justificar expressament els dos requisits esmentats anteriorment. Aquest dos informes es demanen a l’Administració competent, un per raó de la matèria, que declari expressament que no hi ha duplicitats; i un altre, a l’Administració que exerceixi la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències. És a dir, si l’administració competent, per raó de la matèria, determina que hi ha duplicitats, l’ens local no podrà exercir la competència. El mateix succeirà si l’administració que exerceix la tutela financera considera que el nou exercici de la competència municipal no és sostenible financerament. Per altra banda, en relació a les competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria d’ensenyament, entre d’altres, la disposició addicional quarta del Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació de la LRSAL, disposa el següent: “1. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, així com les delegades, continuaran sent exercides en els mateixos termes i condicions. 2. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, no estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, seran assumides per la Generalitat de Catalunya en els termes que estableixin les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals.” 4.3. Referències normatives que conté l’LRSAL en relació a la competència d’educació. Si ens centrem exclusivament en aquelles referències normatives que tenen a veure amb l’educació, podem esmentar els preceptes següents: L’art. 1. 8 de l’LRSAL, que dóna nova redacció a l’art. 25.1.n) de l’LRBRL. Aquest article estableix que els ajuntaments podran tenir competències pròpies en matèria de “participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria” i també poden cooperar amb les administracions educatives corresponents “en la obtenció de solars necessaris per la construcció de nous centres docents, i en la conservació, manteniment i vigilància d’edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial”. Aquesta redacció és força semblant a la que

Secretaria General


existia amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’LRSAL, si bé prescindeix de la “participació en la programació dels ensenyaments” i de “la intervenció en els seus òrgans de gestió”. L’art. 1.10 de l’LRSAL que dóna nova redacció a l’art. 27.3 de l’LRBRL. Aquest article regula les competències delegades, i estableix que l’Estat i les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les respectives competències, podran delegar en els municipis l’exercici de les seves competències. Si bé la delegació ha de millorar l’eficiència de la gestió pública, contribuir a eliminar duplicitats administratives i ser concorde amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Pel que fa a les matèries relacionades amb l’educació, l’article estableix que aquestes administracions podran delegar les competències de “creació, manteniment i gestió de les escoles infantils d’educació de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil” (apartat e) i la “realització d’activitats complementàries en els centres docents” (apartat f). Igualment també serà possible delegar “la gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la CCAA o de l’Estat, incloent les situades en els centres docents quan tingui un ús fora de l’horari lectiu” (apartat h) i la “gestió d’oficines unificades d’informació i tramitació administrativa” (apartat n). La disposició addicional novena de l’LRSAL regula els convenis sobre l’exercici de competències i serveis municipals, i segons el seu apartat primer, els convenis, acords i altres instruments de cooperació ja subscrits, en el moment de l’entrada en vigor de l’LRSAL (31 de desembre de 2013) per l’Estat i les comunitats autònomes amb qualsevol classe d’entitats locals, que comportin qualsevol tipus de finançament destinat a sufragar l’exercici de competències delegades o competències diferents de les que enumeren els arts. 25 i 27 de l’LRBRL s’han d’adaptar al que preveu l’LRSAL a 31 de desembre de 2014. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin adaptat, aquests convenis queden sense efecte. La disposició addicional quinzena de l’LRSAL, que regula l’assumpció per les comunitats autònomes de les competències relatives a l’educació. Segons aquesta disposició, les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals han de fixar els termes en què les comunitats autònomes han d’assumir la titularitat de les competències que es preveuen com a pròpies del municipi, encara que hagin estat exercides per una diputació provincial o una entitat equivalent, o per qualsevol altra entitat local, que participi en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperi amb les administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents, així com la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial, per la qual cosa s’ha de preveure el traspàs corresponent de mitjans econòmics, materials i personals. 4.4. Impacte de l’LRSAL sobre les competències educatives dels ens locals Per valorar l’impacte real de l’LRSAL sobre les competències educatives dels ens locals catalans cal tenir present la normativa sectorial d’educació, però també la normativa bàsica de règim local i la normativa de règim local catalana, doncs també la Generalitat de Catalunya té reconegudes competències en matèria de règim local. En aquest sentit, cal recordar que fins a l’entrada en vigor de l’LRSAL molts ens locals, quan no tenien reconeguda expressament una competència per llei feien ús de la cobertura que proporcionava l’anterior art. 28 de l’LRBRL (ara derogat per l’LRSAL). Aquest article permetia als ens locals el desenvolupament d’activitats complementàries a les pròpies d’altres administracions públiques en matèries tan diverses com: l’educació, la sanitat, la promoció de la dona, etc. I conseqüentment, amb aquesta habilitació genèrica els ens locals podien prestar determinats serveis educatius. En tot cas cal que analitzem amb caràcter previ, si és possible que una llei bàsica estatal sigui l’instrument idoni legalment per atribuir o treure competències educatives als ens locals, quan la competència sigui de la comunitat autònoma. Si només tenim present quina és i ha estat la intenció del legislador estatal amb l’aprovació de l’LRSAL, podríem concloure ràpidament que efectivament l’estat pot treure i atribuir competències als ens locals, perquè el propòsit de la norma, segons el seu preàmbul, és la racionalització de les competències locals per assolir una administració, una competència. Si això fos així, significaria que el llistat de matèries que contempla l’art. 25.2 de l’LRBRL

Secretaria General


seria l’únic possible, i que només les matèries que figuressin allà podrien constituir les competències pròpies dels ens locals. Sens perjudici que la resta de matèries poguessin ser delegades en els termes fixats a l’art. 27 de l’LRBRL, o constituir “competències diferents de les pròpies” de l’art. 7.4 de l’LRBRL. Ara bé la qüestió no es resol tan ràpidament, ni tan fàcilment, perquè cal integrar l’LRSAL i la modificació que fa de l’LBRL, amb la resta de previsions normatives del bloc de la constitucionalitat i de la interpretació que n’ha fet del mateix el Tribunal Constitucional. Per tant, també cal interpretar l’LRSAL a la llum de la CE i de l’EAC. Quin fet ens porta a examinar si una competència que és assumida per una comunitat autònoma mitjançant el seu respectiu estatut d’autonomia, pot ser “modulada” per una disposició bàsica de l’estat sobre règim local? I quins serien els efectes jurídics sobre l’atribució competencial en favor dels ens locals d’una normativa autonòmica, com per exemple la que fa la LEC en favor dels municipis. D’acord amb la lògica constitucional, i tenint present la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la resposta hauria de ser, no. És a dir, quan una competència és de la comunitat autònoma amb caràcter exclusiu o concurrent ho és a determinats efectes. Si és una competència exclusiva, el seu exercici, en principi, quedaria “blindat” davant de possibles actuacions d’altres administracions públiques. I si la competència és compartida o concurrent, en la parcel·la sobre la que fos competent succeiria el mateix. Del mateix parer és el professor VELASCO CABALLERO per a qui “aquesta interpretació seria ... la més coherent amb la previsió constitucional de diferències competencials entre els diferents estatuts d’autonomia, encara que la jurisprudència que va formant el Tribunal Constitucional a partir de la STC 31/2010 no sembla anar en aquesta línia (SSTC 103/2013 i 143/2013)”. De fet una norma bàsica estatal no disposaria de la suficient força normativa per desplaçar l’aplicació directa d’una norma estatutària (que és norma institucional bàsica en la respectiva comunitat autònoma segons l’art. 147.1 de la CE). En conseqüència, és possible sostenir raonablement que quan l’LRSAL treu del llistat de matèries de l’art. 25.2 de l’LRBRL algunes matèries que fins ara eren “d’interès local”, la conseqüència és que l’Estat ja no exigeix a les comunitats autònomes que atribueixin competències en aquestes matèries. I que, per tant, l’Estat redueix la garantia mínima de l’autonomia municipal comuna per a tota Espanya. Però, òbviament, això no impedeix que cada comunitat autònoma mantingui, i fins i tot reforci, les competències del seus municipis. Amb aquesta interpretació, considerem que és perfectament lícit mantenir que malgrat l’entrada en vigor de l’LRSAL, i els canvis que s’han introduït en l’LRBRL, els municipis continuaran essent titulars de les competències que actualment els atribueixen les lleis sectorials de l’Estat o de les Comunitats autònomes, que hagin estat aprovades en virtut de llurs competències. En definitiva, la interpretació que hem fet fins ara ens permet concloure que l’atribució competencial als governs locals, que fa l’art. 84.2 de l’EAC i que desenvolupa la LEC, és compatible amb la reducció de la garantia institucional de l’autonomia municipal que ha fet el legislador bàsic estatal amb l’LRSAL, doncs el legislador estatutari atorga competències als governs locals respecte d’àmbits materials on la Generalitat de Catalunya és la competent. Feta aquesta interpretació, el pas següent és analitzar quines són les competències concretes que l’EAC i la LEC atorguen als municipis, doncs el que sí resulta d’aplicació són les condicions que l’art. 7 de l’LRBRL estableix per considerar una competència com a pròpia d’un ens local, és a dir, l’atribució formal i material per una llei de la competència o de l’obligació de prestar un determinat servei públic en matèria d’educació. Per fer això caldrà analitzar l’LRSAL, l’EAC i la LEC amb un cert grau de detall. 4.5. Els serveis educatius de competència local en el marc normatiu català. En concret, l’exercici del servei públic municipal de les escoles bressol com a competència pròpia o delegada (art. 51 en relació amb 159.4 LEC). Des de la perspectiva dels ens locals cal tenir present que l’art. 84.2.g) de l’EAC realitza un reconeixement estatutari en matèria d’educació en favor dels governs locals. Concretament, pel que fa a l’educació infantil els hi reconeix competència pròpia en matèria de “planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de

Secretaria General


matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar”. Les previsions en matèria d’educació de l’EAC han estat desenvolupades per la Llei 12/2009, de 12 de juliol, d’educació (LEC). I pel que fa a les competències educatives dels ens locals, cal fixar-se en l’establert, fonamentalment, als arts. 159, 163 i 164, però també als arts. 172 i 173. Pel que fa a les competències en matèria d’educació, el redactat de la LEC permet defensar que les competències municipals en matèria d’educació, sempre que ens referim als ensenyaments educatius enumerats a l’article 51 LEC (entre els quals, educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, ensenyaments d’idiomes, artístics, esportius i educació d’adults), poden ser tant pròpies com delegades per part de la Generalitat de Catalunya, però en cap cas podrien tenir la consideració de competències impròpies. Els Ajuntaments poden defensar, en relació amb els serveis educatius locals, que es troben davant de l’exercici de competències pròpies si invoquen els següents preceptes de la LEC: L’article 156 LEC preveu que l'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament i que els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta llei. L’article 90 LEC preveu que els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials i en exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu. L’article 97 LEC preveu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació i que han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu. L’article 98 LEC preveu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament. L’article 99 LEC preveu que la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas: a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis. b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis. c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre. d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària. e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals. L’article 102 LEC preveu que els centres públics, en els termes establerts pel títol VIII, disposen d'un conjunt de docents i de professionals d'atenció educativa que formen l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, que l'Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre i que la direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. L’article 159 LEC preveu que els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de la presència en els consells escolars, i també en la programació general de l'ensenyament, sens perjudici de les altres competències que els atribueix aquest article i que els ens locals poden crear centres propis per mitjà de convenis amb el Departament, d'acord amb la programació de l'oferta educativa. Pel que fa als ensenyaments artístics, l’article 65.4 LEC preveu que s'imparteixen en escoles artístiques, centres especialitzats, centres superiors i altres centres públics o

Secretaria General


privats autoritzats per l'Administració educativa, i també en centres educatius integrats, que permeten als alumnes de cursar simultàniament els ensenyaments artístics professionals i l'educació secundària. Pel que fa a la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d'altres serveis escolars, tal i com preveu l’article 159.5 LEC estaríem davant d’un servei comarcal i no municipal i per tant, la competència per a la seva prestació correspondria als consells comarcals. Els Ajuntaments poden defensar que es troben davant de l’exercici de competències delegades per la Generalitat de Catalunya si invoquen els següents preceptes de la LEC: L’article 8.1 LEC preveu que el sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l'ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament. L’article 42 LEC preveu que en el sistema educatiu de Catalunya, definit per l'article 8, s'estableix un model educatiu d'interès públic d'acord amb l'article 21 de l'Estatut i que el Govern de la Generalitat ha de regular i sostenir el Servei d'Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts i que el sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i, si s'escau, els convenis subscrits entre l'Administració educativa i l'Administració local. L’article 43.2 LEC preveu que el Govern ha de garantir que la prestació del Servei d'Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d'assoliment de l'equitat i l'excel·lència. L’article 45.1 LEC preveu que per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local i l’article 74.1 LEC preveu que correspon al Govern, en el marc de la programació educativa, crear i suprimir centres educatius públics. La creació de centres públics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni. L’article 199 LEC preveu que el Govern ha de garantir la gratuïtat de l'escolarització dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2 i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb la programació educativa i l’article 204.2 LEC preveu que els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat. La Disposició Addicional Quarta LEC preveu que el Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les partides pressupostàries a què fa referència la disposició final segona, amb l’objectiu d’assegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals s’ajusten en tot moment a l’evolució real dels costos i dels preus. La Disposició Final Primera LEC preveu que el Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribució de competències nova, formalitzada per conveni entre el Departament i l’ens local corresponent, ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament. Per a l’assignació dels recursos s’ha de tenir en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s’ha de fixar d’acord amb les entitats municipalistes. L’assignació de recursos ha d’ésser una condició necessària perquè entri en vigor la delegació de la competència. També preveu que el Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finançar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relació al segon cicle d’educació infantil, l’educació obligatòria, el batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la formació professional, l’educació especial, els ensenyaments d’idiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar l’equitat i la qualitat del Servei d’Educació d Catalunya i que el Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de

Secretaria General


les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics. La Disposició Final Segona LEC preveu que el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut. En el cas de les escoles bressol, escoles artístiques i escoles d’adults s’ha de tenir en compte el que preveu l’article 159.4 LEC: “ ... 4. A petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d'educació infantil, ensenyaments artístics o educació d'adults.“ i per tant, si en el moment de la seva creació es va formalitzar el corresponent conveni amb la Generalitat de Catalunya que alhora preveia la seva fórmula de finançament, s’estaria davant de l’exercici d’una competència delegada. A més a més, l’article 198 LEC preveu que la Generalitat de Catalunya, en els termes que determini la programació, ha d'establir una oferta de places per a infants de zero a tres anys i ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal. 4.6. En conclusió, l’activitat de foment consistent en la concessió de beques d’escolaritat i de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals pel curs 2015-2016, d’acord amb l’art. 25 LRBRL, en la redacció vigent actualment d’acord amb l’LRSAL, és una activitat complementària a la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals per l’art. 159.4 LEC, i l’art. 84 2 g) de l’EAC que reconeix als governs locals la competència per planificar, ordenar i gestionar l’educació infantil; mitjançant aquesta activitat de foment complementària es facilita per part d’aquesta administració l’accés en condicions d’equitat dels infants a aquesta etapa educativa, no obligatòria, cobrint parcialment part dels serveis que s’hi presten, el servei d’escolaritat i el de menjador, a través del programes d’interès social aprovats a l’efecte en concurrència pública, en tot cas sempre d’acord amb les disponibilitats pressupostàries del municipi i en el marc normatiu vigent en matèria de subvencions. La competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals per l’art. 159.4 LEC, i l’art. 84 2 g) de l’EAC que reconeix als governs locals la competència per planificar, ordenar i gestionar l’educació infantil es pot exercir com a competència pròpia de l’Ajuntament o com a competència delegada per la Generalitat, si en el moment de la seva creació es va formalitzar el corresponent conveni amb la Generalitat de Catalunya que alhora preveia la seva fórmula de finançament, d’acord amb els articles de la LEC analitzats en el cos de l’informe, en el marc de l’LRSAL i del Decret llei 3/2014. 1. En relació al procediment previst per a l’atorgament de les subvencions d’acord amb l’article 22.1 LGS “el procedimiento ordinario de concesión de subvenciones se tramitará en régimen de concurrencia competitiva”. L’article 17.2 LGS estableix que “las bases reguladoras de las subvenciones de las corporaciones locales se deberán aprobar en el marco de las bases de ejecución del presupuesto, a través de una ordenanza general de subvenciones o mediante una ordenanza específica para las distintas modalidades de subvenciones”. Caldria treballar en l’elaboració definitiva d’una ordenança general de subvencions i d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions. En conseqüència, hem d’aplicar el que disposa l’article 124.2 del ROAS que expressa que les bases se sotmetran a informació pública com a mínim per un termini de vint dies; es publicaran al Butlletí oficial de la província de Barcelona, a la premsa local, al tauler d'anuncis de la Corporació i al Diari oficial de la Generalitat se’n publicarà només una referència. D’acord amb l’esmentat article 124 del ROAS, aquestes bases reguladores de les subvencions inclouran, entre d’altres aspectes, “l’objecte de la subvenció; els requisits que han de reunir els beneficiaris i la forma d’acreditar-los; el termini i la forma de justificació dels compliment de la finalitat per a la qual es concedeix la subvenció; les garanties a favor dels interessos públics, si és procedent; les supòsits de revisió de les subvencions

Secretaria General


concedides; la forma de la concessió de les subvencions i el termini per a l’atorgament que no ha d’excedir els tres mesos des de la sol·licitud. La manca de resolució dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament.” 2. La convocatòria que haurà de contenir els requisits preceptuats a l’article 23.2 LGS, publicant-se, d’acord amb l’article 59.5 LRJPAC al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la premsa local, el termini de presentació de sol·licituds, d'acord amb l'art. 86 LRJPAC serà de vint dies hàbils (exclosos festius i diumenges) comptadors des de l'endemà de la publicació de l'anunci de la convocatòria. 3. L’Annex IV de les Bases d’Execució de Pressupost de 2014 (BEP) conté la normativa municipal sobre subvencions que suposa l’adequació, a l’empara de l’art. 17.2 Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS) al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS; tot això en compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a la Disposició Final Primera apartat 2 de la LGS. L’article 12 Annex IV BEP disposa que en el cas que la naturalesa de la subvenció ho requereixi prèviament a la convocatòria del procés de selecció s’hauran d’aprovar i publicar les corresponents Bases particulars de conformitat amb l’article 17 LGS. L’article 14 Annex IV BEP disposa que les sol·licituds de subvenció es formalitzaran mitjançant la complementació de la instància proporcionada per l’ajuntament, en determina el seu contingut mínim (com ara, la identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en què actua, la identificació de qui ha de ser beneficiari o el domicili, a efectes de notificacions), així com la documentació a adjuntar. En relació al termini per la presentació de sol·licituds determina que es fixarà en la corresponent convocatòria i no podrà ser inferior a 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de convocatòria al tauler d’anuncis de l’ajuntament. L’article 16 Annex IV BEP determina que les subvencions s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. I en aquest sentit disposa que les convocatòries concretaran els criteris de valoració de les sol·licituds en funció de la naturalesa de l’activitat o l’interès públic perseguit, i establirà la ponderació dels mateixos. En relació als òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment, l’article 21 BEP estableix que l’òrgan instructor serà el regidor competent per l’àmbit d’actuació al que es destini la subvenció o funcionari en qui delegui. L’òrgan col·legiat per acordar la proposta de resolució serà la Junta de Govern Local. La resolució de la concessió competirà a l’alcalde o alcaldessa o, en el seu cas, als regidors que tinguin delegada la competència, per raó de l’import de la despesa, en el moment de la seva concessió. En relació a la resolució definitiva de concessió l’article 22 Annex IV BEP estableix que farà referència, a efectes de motivació, al compliment de la present ordenança i de les condicions de la convocatòria i haurà de contenir allò establert a l’article 25 LGS. Així mateix el termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos des de la sol·licitud, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament. 4. L’article 214 del TRLHL expressa que és necessària la fiscalització prèvia de l’Interventor i l’article 57 del RLGS estableix la possibilitat d’autoritzar la convocatòria de subvencions, la despesa dels quals sigui imputable a exercicis posteriors a aquell en què es dicti resolució de concessió. En aquest cas, en la convocatòria s'ha d'indicar la quantia total màxima a concedir, així com la seva distribució per anualitats, dins dels límits fixats en l'article 47 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, atenent al moment en què es prevegi realitzar la despesa derivada de les subvencions que es concedeixin. 5. En relació a la determinació de l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases reguladores que s’informen, a la vista del que estableix l’art. 17 LGS, en tant que la regulació de l’annex IV de les Bases d’execució del pressupost de 2014, no inclou els requisits i criteris específics de l’objecte subvencionable de la present convocatòria, resulta necessària la redacció d’unes Bases específiques, sent d’aplicació l’art. 124 ROAS, pel que

Secretaria General


fa a la determinació de l’òrgan competent per a la seva aprovació, el Ple de la Corporació, i corresponent publicitat. Proposta d’Acord En conseqüència, d’acord amb l’anteriorment exposat als fets i als fonaments de Dret, no hi cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l’Ajuntament Ple, previ informe preceptiu de la Comissió informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR inicialment les bases específiques per a la concessió de beques individuals per a l’escolarització i el servei de menjador escolar del curs 2015-2016 per a l’alumnat de les escoles bressol municipals, així com l’annex normalitzat conforme al qual s’haurà d’efectuar la sol·licitud, documents que s’adjunten com a annex I i II respectivament. SEGON.- APROVAR la despesa per atendre la concessió de les subvencions objecte de la present convocatòria per un import de 175.000 euros. D’aquest import, 51.982,93 euros aniran amb càrrec a l’aplicació pressupostària 321-3262-48007 del pressupost municipal vigent en pròrroga, i la quantitat restant, 123.017,07 euros, restarà condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses per a l’exercici 2016. TERCER.- PUBLICAR aquestes bases al Butlletí oficial de la província de Barcelona, a la premsa local, al tauler d’anuncis de la Corporació i una referència al Diari oficial de la Generalitat de Catalunuya. QUART.- SOTMETRE les bases a informació pública per un termini de vint dies hàbils (restant exclosos diumenges i festius), comptadors des de l’endemà de la publicació al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. En cas que durant el termini d’exposició pública no es presenti cap al·legació, per aplicació anàloga de les previsions de l’art. 65.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, aquestes bases es consideraran aprovades definitivament. CINQUÈ. FACULTAR el regidor d’Educació, Esport i Joventut perquè convoqui el concurs públic per atorgar les beques individuals per a l’escolarització i pel servei de menjador escolar per a l’alumnat de les escoles bressol municipals pel curs 2015-2016 una vegada les bases siguin aprovades definitivament. BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES INDIVIDUALS PER A L’ESCOLARITZACIÓ I/O EL SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR DEL CURS 2015-2016 PER A L’ALUMNAT DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS. Base 1. Objecte 1.1. L’objecte d’aquestes bases és la regulació de l’atorgament de beques econòmiques per a fer front a les despeses d’escolaritat i/o de servei de menjador de l’alumnat matriculat a les escoles bressol municipals el curs 2015-2016, al qual no li correspongui la gratuïtat del servei. 1.2. Les beques atorgades per procediment de pública concurrència tindran la durada prevista a la convocatòria, és a dir, d’un curs escolar. Base 2. Partida pressupostària i quantia 2.1. Partida pressupostària. a) Es destina a la concessió d’aquestes beques un import màxim de 175.000,00 euros, dels quals la quantia inicial disponible per a la part del curs 2015-2016, corresponent a l’exercici 2015 (setembre a desembre de 2015) és de 51.982,93 euros que es financen amb càrrec a la partida pressupostària 321-3262-48007 del pressupost de despeses de l’exercici 2015, i la quantitat corresponent a l’exercici 2016 (gener a juliol de 2016) és d’import màxim 123.017,07 euros i resta condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses vigent per a l’exercici 2016. b) Aquesta quantitat màxima es podrà incrementar d’acord amb les sol·licituds rebudes i de forma condicionada a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment anterior de concessió de la beca. 2.2. Quantia de les beques

Secretaria General


Els imports màxims i mínims que s’atorgaran per a cada tipus de beca, d’escolaritat i de menjador, en funció del resultat de la baremació establerta a la base setena, seran els següents: a) Quantia de les beques del servei d’escolaritat: L’import màxim que s’atorgarà en concepte de beca per servei d’escolaritat, en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui igual o superior a 10 punts, serà de 114,76 euros per alumne/a i mes, corresponent al 65% de la quota vigent en el curs escolar 2014-2015 del cost d’escolaritat que correspongui a cada persona, és a dir 176,55 euros X 11 mesos de servei. L’import mínim que s’atorgarà en concepte de beca per servei d’escolaritat, en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui entre 5 i 9 punts, serà de 79,45 euros per alumne/a i mes, corresponent al 45% de la quota vigent en el curs escolar 2014-2015 del cost d’escolaritat que correspongui a cada persona, és a dir 176,55 euros X 11 mesos de servei. b) Quantia de les beques del servei de menjador: L’import màxim que s’atorgarà en concepte de beca per servei de menjador, en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui igual o superior a 10 punts, serà de 82,35 euros per alumne/a i mes, corresponent al 65% de la quota vigent en el curs escolar 2014-2015 del cost d’escolaritat que correspongui a cada persona, és a dir 126,70 euros X 10 mesos de servei. L’import mínim que s’atorgarà en concepte de beca per servei d’escolaritat, en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui entre 5 i 9 punts, serà de 57,01 euros per alumne/a i mes, corresponent al 45% de la quota vigent en el curs escolar 2014-2015 del cost d’escolaritat que correspongui a cada persona, és a dir 126,70 euros X 10 mesos de servei. 2.3. Situacions excepcionals. Excepcionalment les famílies que no puguin assumir el pagament de la diferència entre el preu d’escolaritat i/o menjador i la beca atorgada per l’Ajuntament i/o que es trobin en situació de risc d’exclusió social podran adreçar una petició als equips de Serveis Socials de l’Ajuntament que valoraran la seva demanda i, si escau, d’acord amb les seves disponibilitats pressupostàries es faran càrrec d’aquesta diferència o de la prestació social complementària que correspongui. Base 3. Beneficiaris Serà beneficiari de les beques d’escolaritat i menjador per a les escoles bressol municipals, el representant legal de l’alumne/a (pare/mare/, tutor/a). L’alumne/a haurà d’estar empadronat a la ciutat de Badalona en el moment de presentar la sol·licitud i durant la resta del curs escolar, i tenir formalitzada la matrícula en una escola bressol municipal durant el curs 2015-2016. Base 4. Requisits A més a més de reunir les condicions previstes en la base anterior, estar matriculat l’alumne en una escola bressol municipal i empadronat a Badalona en el moment de presentar la sol·licitud i durant la resta del curs escolar, les persones sol·licitants i beneficiàries hauran de complir els requisits administratius següents:

a. No rebre ajuts o subvencions d’altres administracions pel mateix concepte si el seu import, sumat al de la beca regulada en aquestes bases, supera el cost de l’escolaritat i/o del servei de menjador.

b. No tenir deutes d’escolaritat i de menjador corresponents a altres cursos. c. Assistir diàriament a l’escola bressol i utilitzar diàriament el servei de menjador, tret

de causes degudament justificades. d. Els derivats de les prohibicions establertes a l’art. 13.2 de la Llei 38/2003. de 17 de

novembre, general de subvencions. L’incompliment de qualsevol d’aquests requisits pot comportar la revocació de la beca i el reintegrament, en el seu cas, de les quantitats percebudes indegudament, prèvia audiència, en tot cas, dels interessats Base 5. Obligacions de les persones sol·licitants i beneficiàries

Secretaria General


a. Presentar la sol·licitud degudament completada i la documentació requerida en els terminis establerts en la convocatòria. b. Acreditar els requisits exigits per tenir accés a les beques. c. Comunicar al Servei d’Educació de l’Ajuntament de Badalona les variacions o canvis existents en la situació social i econòmica de la persona o de la unitat de convivència que puguin modificar les circumstàncies que van donar lloc a la sol·licitud. d. Fer-se càrrec de la part del cost del servei d’escolaritat o menjador no coberta per la beca. e. Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i control financer que efectuï l’Ajuntament de Badalona i facilitar quanta informació i documentació li sigui requerida pels òrgans de control d’aquesta Administració. f. Presentar sol·licitud de renúncia en el cas de no acceptació de la beca o en el cas de deixar de fer ús del servei. Base 6. Sol·licituds i documentació complementària 6.1. Presentació de sol·licituds a) Les sol·licituds s’hauran de formalitzar en l’imprès específic normalitzat que s’adjunta com Annex 1, que estarà a disposició de les persones interessades al Servei d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Badalona, a la seu de les escoles bressol municipals de la ciutat i a l’adreça electrònica www.badalona.cat. Les sol·licituds hauran de ser signades pel pare, mare o tutor/a legal de l’alumne, anar acompanyades d’una fotocòpia de la documentació que s’especifica a la base 6.2 i s’hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament, a les Oficines Municipals de Districte o a les oficines registrals obertes als efectes a les Àrees Municipals si escau, instància que tindrà el següent contingut: - Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en què actua (amb expressió de

NIF/NIE). - Identificació de l’alumne/a (amb expressió del NIF/NIE). - Domicili, a efectes de les notificacions, número de telèfon i adreça electrònica. - Declaració de reunir els requisits de la present Ordenança i acceptació del contingut de

la mateixa. - Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i

compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. - Compromís de complir les condicions de la convocatòria concreta. - Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l’activitat

projectada - Declaració responsable de que es reuneixen els requisits exigits per a ser beneficiaris

de les beques i de no incórrer en cap de les circumstàncies a que fa referència l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

- Autorització expressa de l’interessat a l’Ajuntament de Badalona per obtenir les dades necessàries per a verificar estar al corrent de les obligacions tributàries i obtenir les dades relatives a la renda familiar dels interessats, amb l’Agència Tributària i amb la Tresoreria de la Seguretat Social, conforme a la Disposició addicional divuitena de la LRJPAC en relació als articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS.

- Declaració responsable de no haver demanat, ni rebut ajuts i/o subvencions per aquest mateix concepte d’altres Àrees o organismes autònoms de l’Ajuntament de Badalona o d’altres administracions o entitats.

- Lloc, data i signatura del sol·licitant. b) Si la beca se sol·licita per a més d’un membre de la família, es presentarà un imprès per a cada membre, però només caldrà lliurar un exemplar de la documentació adjunta sempre que l’alumnat estigui matriculat en el mateix centre. c) La presentació de sol·licitud implica l’autorització de tots i cadascun dels membres de la unitat familiar, per tal que l’Ajuntament de Badalona comprovi d’ofici la seva situació d’empadronament i de convivència, i que estan al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. c) Totes les dades relatives a rendes de la unitat familiar que es declarin a la sol·licitud s’hauran d’acreditar documentalment. La presentació de la sol·licitud implica l’autorització, de tots i cadascun dels membres de la unitat familiar, per tal que l’Ajuntament de Badalona

Secretaria General


pugui sol·licitar a l’Agència Tributària dades relatives a la renda familiar. La no acreditació de rendes declarades a la sol·licitud, o la impossibilitat de comprovar les dades mitjançant l’Agència Tributària per no haver complimentat correctament les dades requerides en l’imprès de sol·licitud, serà motiu d’exclusió de la convocatòria per manca de compliment dels requisits. d) La presentació de la sol·licitud suposa l’acceptació íntegra dels termes d’aquesta convocatòria. 6.2. Documentació complementària Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades d’una fotocòpia de la documentació següent: 6.2.1 Per acreditar el sol·licitant i els membres de la unitat familiar:

- DNI, NIE o passaport del sol·licitant. - Llibre de família o document acreditatiu de la pàtria potestat o representació legal de l’alumne/a. - Certificat de convivència de tots els membres de la unitat familiar (actual). En casos de separació recent es pot acreditar la no convivència amb un document notarial o amb la demanda de separació.

6.2.2. Per acreditar els ingressos econòmics familiars i la situació laboral (de tots els membres en edat laboral, quan correspongui, incloses les persones perceptores de pensió de jubilació): a) En el cas d’haver fet declaració de la renda en l’exercici 2014:

La justificació econòmica es farà mitjançant la presentació de la declaració de la Renda de l’any anterior de tots els membres de la unitat familiar, que es defineixen en la base 7.2.A. Els membres de la unitat familiar que hagin presentat declaració de l’IRPF de l’exercici 2014 no caldrà que consignin els seus ingressos en l’imprès de sol·licitud ja que aquesta serà comprovada d’ofici per part de l’Ajuntament de Badalona mitjançant consulta a l’Agència Tributària.

b) En el cas de no haver fet declaració de la renda en l’exercici 2014: Caldrà aportar la documentació següent, en funció de la font o fonts d’ingressos de cadascun dels membres de la unitat de convivència: b.1.) Els treballadors, per compte d’altre: - Original i fotocòpia de l’informe de vida laboral actualitzat, emès per la Seguretat Social.

- Original i fotocòpia dels fulls de salari corresponents a l’any 2014 (tot l’any). b.2.) Els treballadors autònoms o empresaris: - Declaracions trimestrals de l’IRPF, i IVA. b.3.) Les persones en situació d’atur: - Certificat actualitzat de l’Oficina de Treball de la Generalitat, en que consti si es percep la prestació d’atur i la seva quantia. -b.4.) Les persones que percebin la Renda mínima d’Inserció: - Certificat acreditatiu actualitzat. b.5.) Els pensionistes: - Certificat acreditatiu de la percepció d’una pensió durant 2014 i de la seva quantia actualitzada. En la resta de situacions no previstes anteriorment el nivell de renda s’haurà d’acreditar mitjançant qualsevol altra documentació fefaent que serà valorada per la Comissió d’adjudicació. En el supòsit que les persones sol·licitants no puguin adjuntar la documentació referida a la capacitat econòmica i estiguin rebent assistència social rellevant, l’ajuntament podrà fer una valoració estimativa dels ingressos d’acord amb la informació de què disposi. 6.2.3. Per acreditar les situacions que poden ser objecte de puntuació complementària: a) Situació de necessitat social greu de la unitat familiar:

Secretaria General


Les famílies hauran de presentar informe específic dels serveis socials acreditant l’existència d’una necessitat social greu. En el cas de famílies ateses pels serveis socials de l’Ajuntament de Badalona, podran declarar en la sol·licitud que es troben en situació de necessitat social greu indicant el servei social municipal pel qual són ateses, i la comprovació es farà internament. b) Família nombrosa: original i fotocòpia del carnet vigent. c) Monoparentalitat: original i fotocòpia del carnet vigent d) Infants en acolliment: original i fotocòpia de la resolució d’acolliment de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. e) Discapacitat de l’alumne o alumna, pare, mare, tutor, tutora o germans: original i fotocòpia del certificat que acrediti la discapacitat, emès per un Centre d’Atenció a Persones amb Discapacitat (CAD) del Departament de Benestar i Família, o pels organismes competents d’altres comunitats autònomes f) Informes mèdics o altres documents que acreditin si algun membre de la unitat familiar pateix alguna malaltia greu. g) Impossibilitat de fer-se càrrec del menor al migdia. Documentació que acrediti aquesta impossibilitat per part del pare i de la mare (tots dos), o del responsable legal del menor, per motius laborals, o per assistència a cursos de formació per a l’ocupació. 6.3. Terminis a) El període presentació de sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de convocatòria al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. b) Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases específiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessat per tal que en un termini no superior a deu dies s’esmenin les deficiències o s’acompanyin els documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit. b) El termini per a l’atorgament dels ajuts no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris. Base 7. Barem de puntuació per a l’atorgament dels ajuts 7.1. Ordenació de les sol·licituds. Les sol·licituds que compleixin els requisits establerts es baremaran i s’ordenaran d’acord amb el resultat de la puntuació total obtinguda fins a 20 punts, resultat de la suma de la baremació de la renda familiar de 0 a 5 punts i de la baremació per la situació familiar i altres situacions específiques degudament acreditades, d’1 a 15 punts. La puntuació total determinarà l’import màxim o mínim de beca d’escolaritat i/o menjador a percebre d’acord amb el següent detall: a) Puntuació total igual o superior a 10 punts, import màxim d’acord amb la quantia que determina la clàusula 2.2. b) Puntuació total entre 5 i 9 punts, import mínim d’acord d’acord amb la quantia que determina la clàusula 2.2. Les sol·licituds amb baremació de puntuació inferior a 5 punts, queden excloses directament de la convocatòria. 7.2. Valoració de les sol·licituds. La puntuació màxima a obtenir en la baremació serà de 5 punts per condicions econòmiques i 15 punts per al conjunt de les altres situacions, desestimant els punts que sobrepassin aquest límit. La valoració de les sol·licituds de beca d’escolaritat i de menjador es realitzarà seguint els següents barems: A. Condicions econòmiques A1) Determinació dels membres computables de la unitat familiar a) Als efectes del càlcul dels ingressos, són membres computables de la unitat familiar el pare i la mare o el tutor/a legal, el sol·licitant, els/les germans/es menors de 25 anys i els/les avis/àvies de l’alumnat que estiguin empadronats en el mateix domicili.

Secretaria General


b) En el cas de divorci, separació legal o de fet dels pares, tindrà la consideració de membre computable el nou cònjuge o persona unida per anàloga relació, la renda del qual s’inclourà dins del còmput dels ingressos de la unitat familiar. A2) Determinació de la renda anual disponible a) Per a la determinació de la renda anual disponible dels membres de la unitat familiar que presentin declaració de l’Impost sobre la Renda (IRPF) de l’exercici de 2014, la quantia es calcularà realitzant les següents operacions amb les quantitats que figuren a les caselles de la declaració que s’indiquen: 398 Saldo net dels guanys i pèrdues patrimonials imputables a 2014 a integrar en la base imposable general +(més) 424 Saldo net dels rendiments a integrar en la base imposable general i de les imputacions de renda +(més) 402 Saldo net positiu dels guanys i pèrdues patrimonials imputables a 2014 a integrar en la base imposable de l’estalvi +(més) 415 Saldo net positiu dels rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi - (menys) 589 Quota resultant de l’autoliquidació. b) Els membres de la unitat familiar que no presentin declaració de l’IRPF, hauran d’aportar la documentació econòmica que correspongui, indicada a la base 6.2.b), segons quina sigui la seva font d’ingressos. A3) Obtenció de la Renda anual per càpita a) La renda anual per càpita s’obté sumant els ingressos de l’exercici 2014 de cada un dels membres computables de la unitat familiar que obtinguin ingressos de qualsevol tipus, i dividint-los pel número total de membres computables. Les rendes percebudes per avis/àvies només computaran el 50%. b) En el cas de divorci, separació legal o de fet dels pares, també se sumarà com a renda de la unitat familiar la contribució econòmica de la persona que no convisqui amb el sol·licitant. c) A la renda anual per càpita se li adjudicarà la puntuació següent: Fins a 2.200 € 5 puntsDe 2.201 a 2.800 € 4 puntsDe 2.801 a 3.400 € 3 puntsDe 3.401 a 4.000 € 2 puntsDe 4.001 a 4.600 € 1 puntA partir de 4.601 € 0 punts

B. Puntuació per situació familiar: Els apartats són excloents entre sí.

Família amb un fill 1 punt

Família amb dos fills 2 punts

Família nombrosa 4 punts

C. Puntuació per situacions específiques degudament acreditades: Per tenir un altre germà/na escolaritzat en una escola bressol municipal

1 punt

Per la situació de discapacitat o malaltia greu d’un o més membres de la unitat familiar (alumne, pare, mare, tutor, tutora o germans)

2 punt

Per la condició de família monoparental 4 punts Per la situació d’atur d’un dels progenitors* 2 punts Per la situació d’atur dels dos progenitors* 4 punts

Per tenir un o més infants en acolliment 1 punt

Secretaria General


Per situació de necessitat social greu 4 punts

(*) La puntuació d’aquests apartats és excloent entre si. D. Baremació específica per a les sol·licituds de beques menjador: Per la situació de malaltia o incapacitat temporal d’un del progenitors 2 punts Per la realització d’un curs d’inserció- formació laboral per part de la mare, pare o tutor, en situació d’atur

2 punts

Per situació mèdica, judicial o social que motivi la necessitat de rebre el servei de menjador per part de l’alumne

2 punts

Per no poder fer-se càrrec del menor al migdia 1 punt Base 8. Procediment de concessió. Comissió d’adjudicació d’ajuts de les escoles bressols municipals a) El Departament d’Educació de l’Ajuntament de Badalona, finalitzat el període de presentació de sol·licituds, les rebrà, comprovarà la concurrència dels requisits generals i acadèmics de les mateixes i la documentació complementària presentada, revisarà les sol·licituds i les justificacions de la despesa i emetrà informe tècnic de proposta d’atorgament, de denegació o de revisió i esmenes, en cada cas, que serà elevat a la Comissió d’adjudicació que el conformarà. b) Es crea en dependència de la Regidoria d’Educació, Esports i Joventut, la Comissió d’adjudicació d’ajuts de les escoles bressols municipals, per tal de garantir els principis de transparència en l’atorgament d’aquests ajuts. La designació dels seus components es realitzarà per resolució del regidor de l’Àrea i estarà composada per: El cap del Servei d’Educació, que presidirà la comissió. Un tècnic/a del Departament d’Educació, que actuarà com a secretari/ària. Un/a tècnic/a de l’Àrea de Serveis Socials, com a vocal. c) Serà funció de la comissió d’adjudicació de beques de les escoles bressols municipals: Revisar les sol·licituds i la documentació presentada, comprovar que l’imprès de

sol·licitud ha estat correctament completat i que s’ha aportat la documentació requerida.

En el supòsit que les dades siguin incompletes o manqui documentació, la comissió d’ajuts farà públic al tauler d’anuncis la relació de les sol·licituds afectades i establirà un termini no superior a deu dies hàbils per efectuar les correccions pertinents i perquè les persones interessades puguin esmenar o completar les dades o adjuntar la documentació no presentada inicialment. Les persones interessades que transcorregut aquest termini no esmenin les errades esmentades es considerarà que desisteixen de la seva petició, la qual s’arxivarà sense cap més tràmit. Aplicar el barem a les sol·licituds, segons els criteris establerts a la base sisena. Elaborar la proposta d’adjudicació/denegació d’ajuts i elevar-la a la Junta de Govern

Local. Iniciar, si s’escau, procediments de modificació o extinció dels ajuts i revisar els ajuts

concedits sempre que es produeixi un canvi en la situació socioeconòmica dels beneficiaris.

d) D’acord amb el què disposa l’apartat 6.b) de l’article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, s’indica el taulell d’anuncis, la seu electrònica de l’Ajuntament de Badalona i els taulells d’anuncis de cadascuna de les escoles, com a lloc on es publicaran els requeriments substituint a les notificacions i tenint els mateixos efectes. Això, sense perjudici, que es puguin utilitzar, donat l’abast de la convocatòria, d’altres mitjans de difusió i comunicació de les diferents fases del procediment, com ara la web municipal. Base 9. Resolució de la convocatòria. a) L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de beques és l’alcalde, a proposta de la Junta de Govern Local, previ informe de la comissió d’adjudicació d’ajuts de les escoles bressol municipals .

Secretaria General


b) La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà al regidor/a de l’Àrea d’Educació. c) L’esmentada resolució contindrà, per centres escolars, tres annexos: Annex 1. Beques concedides: relació de l’alumnat al que s’ha adjudicat una beca,

identificat amb el número de registre de la sol·licitud, relacionat per centres i ordenat per ordre de puntuació, amb indicació del tipus atorgat.

Annex 2. Sol·licituds en llista d’espera. Les sol·licituds que, tot i reunir els requisits de la convocatòria, no hagin assolit la puntuació que permeti obtenir la beca atesos els recursos disponibles, restarà ordenat en una llista d’espera única per a tota la ciutat, identificada amb el número de registre de la sol·licitud, per tal que, si les disponibilitats pressupostàries ho permeten, se li pugui atorgar un ajut fora de termini.

Annex 3. Sol·licituds excloses: relació de sol·licituds excloses per no reunir algun o algun dels requisits exigits, o per no assolir la puntuació mínima requerida a la clàusula 7.2, relacionat per centres i identificada amb el número de registre de la sol·licitud.

d) Aquesta resolució es farà pública al tauler d’anuncis municipal, a la web municipal i es remetrà als centres educatius per a la seva publicació en el taulell d’anuncis del centre. e) Atès el gran nombre de beques que abasta aquesta convocatòria i la possibilitat de concessió fora del termini ordinari, es podran fer resolucions parcials d’adjudicació a mesura que el Departament d’Educació i la Comissió d’adjudicació proposin els beneficiaris. f) En qualsevol cas, es consideraran desestimades les sol·licituds de beques no resoltes per resolució expressa, en el termini màxim de tres mesos comptats des de l’endemà de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. Base 10. Acceptació La presentació de la sol·licitud de beca comportarà l’acceptació implícita del seu atorgament en el cas que l’import atorgat coincideixi amb el sol·licitat, d’acord amb les quanties establertes per a cada tipus de beca, escolaritat/menjador, fixades a la clàusula segona d’aquestes bases Base 11. Sol·licituds fora de termini Amb caràcter extraordinari, podran demanar l’ajut amb posterioritat als terminis indicats a la base 6.3: a) L’alumnat de nova incorporació. b) L’alumnat que hagi tingut canvis importants en la situació familiar, degudament documentats. Aquestes sol·licituds s’hauran de baremar seguint el que s’estableix en la base 7, conformaran una llista d’espera i s’adjudicaran en funció de la puntuació que hagin obtingut, de la disponibilitat pressupostària i en la quantia resultant en funció de la data d’incorporació al servei d’escolaritat i/o menjador. Base 12. Baixes, renúncies i noves adjudicacions El concessionari del servei municipal d’escoles bressol comunicarà a l’Ajuntament si algun alumne beneficiari de beca causa baixa en l’escola o renuncia a la beca, al més aviat possible i amb independència de la comunicació i renúncia formal que correspon a l’interessat, i que el concessionari instarà i ajudarà a fer. També es podrà retirar l’ajut a l’alumne que no assisteixi a l’escola o al menjador escolar, prèvia comunicació a la família, d’acord amb el procediment que s’estableix a la clàusula 14. Amb els recursos que generin les baixes o renúncies, l’Ajuntament realitzarà noves adjudicacions d’ajuts alumnes que es trobin en la llista d’espera, tenint en compte l’ordre de puntuació. L’Ajuntament comunicarà als centres aquestes noves adjudicacions. Base 13. Justificació i pagament El pagament de les beques es realitzarà directament a l’empresa concessionària del serveis d’escoles bressol municipal que descomptarà l’import del rebut que emet a la família.

Secretaria General


L’import de les beques serà facturat per part de l’empresa concessionària a l’Ajuntament, amb l’especificitat que s’estableixi en el corresponent contracte. Base 14 .Procediment de modificació, extinció i revocació dels ajuts Els procediments de modificació, extinció i revocació es podran iniciar d’ofici o a instància de part. Un cop iniciat es notificarà a l’interessat la incoació del mateix, les causes que el fonamenten i les seves conseqüències econòmiques, així com el termini per resoldre i notificar. a) Es procedirà a l’extinció de les beques: Per voluntat o renúncia de la persona beneficiària Per desaparició de totes o algunes de les circumstàncies, generals o específiques,

que van donar lloc a la seva concessió Per compliment del termini de les prestacions b) Es procedirà a la revocació de les beques, mitjançant resolució de l’òrgan competent i prèvia audiència de la persona interessada: En el cas de que l’alumne, de forma injustificada, no assisteixi a l’escola bressol

durant un termini de 5 dies consecutius o alterns. Per d’incompliment de totes o algunes de les obligacions adquirides a l’acord i pacte

de condicions: a) Abonar al concessionari la diferència en el preu públic no cobert per l’ajut. b) Complir amb la normativa de les Escoles Bressol Municipals. c) Assistir a l’escola i no realitzar absències injustificades. d) Assistir a l’escola en les condicions adients de puntualitat, ordre, i higiene. e) Realitzar els controls pediàtrics i seguiment de salut pertinents. f) Mantenir contacte amb els professionals de l’Escola Bressol sempre que aquests ho sol·licitin. g) Comunicar qualsevol canvi econòmic, familiar, social, etc. que modifiqui les circumstàncies per les quals va ser adjudicat l’ajut. La Junta de Govern Local revocarà les beques concedides en cas d’alteració unilateral de les condicions per part de les persones sol·licitants o beneficiàries, o de falsedat en les dades declarades per les mateixes. En aquest sentit, la regidoria d'Educació podrà comprovar, en qualsevol moment, la veracitat de les dades facilitades per obtenir la prestació. La revocació de la beca podrà suposar, en el seu cas, l’obligació de reintegrar les quantitats indegudament percebudes. Base 15. Caràcter de la despesa La despesa que comporta l’atorgament d’aquestes beques no té caràcter recurrent i, en tot cas, les convocatòries futures restaran sotmeses a les disponibilitats pressupostàries. Base 16.Règim jurídic Per tot allò no previst a les presents bases, regirà el que disposen les Bases d’execució del pressupost vigent de l’Ajuntament, el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, l’articulat bàsic de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i del Reial Decret 887/2006 de 21 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei de subvencions. Annex 2. ANNEX NORMALITZAT PER SOL·LICITAR BECA D’ESCOLARITAT I MENJADOR PER ALUMNE/A DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Secretaria General


Secretaria General


SENYORA LLAURADÓ: Bona tarda, nosaltres, Iniciativa – Esquerra Unida, aprovarem o votarem a favor d’aquest punt, però volíem comentar que per a nosaltres és molt rellevant el fet que d’aquests cent cinquanta mil euros, en aquest cas per escoles bressol, nosaltres, fent els càlculs hem vist que no existeix l’escolarització gratuïta, perquè en aquest cas qui tingui la màxima beca haurà de pagar igualment seixanta euros al mes. Estem parlant de famílies que ara més que mai estan vivint en situacions de precarietat laboral i de dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar, sobretot això afecta especialment a les dones i en molts casos hi ha persones que no poden compaginar la seva vida professional amb poder pagar una escola bressol. Per tant, nosaltres creiem que aquests diners s’haurien d’ampliar,

Secretaria General


que n’hi hauria d’haver més, però en tot cas com que creiem que val més això que res, nosaltres ho votem a favor. SENYORA BOTEY: Hola, bona tarda a tothom. Nosaltres en aquest cas ens abstindrem. Des de principis d’aquesta legislatura ja ens vam posicionar. Vam dir que el preu de les escoles bressol ens semblava molt desmesurat. Aleshores, nosaltres en aquest cas ens abstenim perquè si més no, aquelles famílies que poden accedir a una beca que com a mínim puguin accedir a ella. Però volem deixar molt clar que des del principi d’aquesta legislatura, encara que la Generalitat va retallar el suport a les escoles bressol de Badalona, aquest import que la Generalitat va deixar d’abonar a les escoles bressol, qui ho ha pagat han estat les famílies, no l’Ajuntament. Per tant, de moment, en aquest cas i per aquest any ens abstenim, deixem que aquestes beques passin, però nosaltres en tot cas, hauríem augmentat el preu de subvenció de les escoles bressol. Gràcies. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres posicionem el vot en abstenció. SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, només per aclarir un parell de punts de les intervencions que s’han fet. No és veritat que tot allò que va deixar d’aportar la Generalitat ho cobreixin les famílies cent per cent, sinó que l’Ajuntament a dia d’avui aporta molts més diners que fa quatre anys, això és un primer punt que vull deixar clar. L’Ajuntament de Badalona, a dia d’avui, aporta molt més al servei de les escoles bressol que fa quatre anys. A part d’això, la partida que tenim destinada a beques de menjador és de cent vuitanta mil euros actualment, aquesta partida de vegades no s’arriba a esgotar i el dic per què, perquè tothom que necessita beca a les escoles bressol, i que aquest reglament és el més semblant que hi ha a una tarifació social, té beca. Tothom que sol·licita la beca i compleix les condicions, que són les condicions que marca la Diputació i la Generalitat de Catalunya, té beca. I és per això que de vegades no tothom necessita aquesta beca i ens sobren diners. Per tant, els diners són més que suficients si ens basem amb els criteris que marca la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Això per una banda. I deixar clar, que en aquest cas, en el cas de les escoles bressol, tothom que necessita, no només de les escoles bressol, sinó també de l’educació primària, tothom que necessita beca de menjador o d’escolaritat en el cas d’aquestes beques, la té, la rep i la cobra en un temps més que ràpid. Per tant, deixar aquests dos apunts clars perquè jo crec que és important. SENYORA ALCALDE: Bé, primer gràcies per les abstencions, hem de deixar molt clar una cosa, totes les administracions públiques, totes, hem patit el pitjor moment econòmic dels darrers cinquanta anys, totes. Igual que les famílies, les empreses, els autònoms, però les administracions públiques també. A l’any 2012 o 2013, quan va ser? A l’any 2012, la Generalitat decideix reduir la seva aportació per poder mantenir les places d’escoles bressol, perquè les escoles bressol es paguen amb tres potes, les famílies, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, i cada u posava una part i cobries la despesa de cada alumne. A l’any 2012 la Generalitat de Catalunya la seva part decideix reduir-la, però el servei, cada plaça costa el mateix. La diferència, la quantitat que la Generalitat decideix reduir, què és el que fem nosaltres? Parlar amb els pares i dir, nosaltres no ho podem assumir al cent per cent perquè és impossible, perquè l’Ajuntament l’any 2012 i l’any 2013 tenia la situació econòmica que tenia, per tant, no podem cobrir el cent per cent del que deixa de pagar la Generalitat, però sí que cobrirem una part i l’altra part l’hauran de cobrir els pares. És el que vam fer, és una mesura que evidentment no agrada a ningú, però que els pares van acceptar, van entendre. El preu ha quedat a un preu mig dels municipis que tenim al nostre entorn, i aquesta és la realitat. En el tema de beques el regidor també ha explicat quina és la realitat d’avui per avui en el tema beques de menjador, tant pel que es refereix a les escoles bressol com a les escoles, en el nostre cas a les escoles ha augmentat un 73% respecte al que s’aportava fa quatre anys, i jo crec que aquest aspecte el tenim bastant ben cobert, vull dir que hem d’estar raonablement satisfets. Per tant, s’aprova amb les abstencions de la resta de grups i Iniciativa per Catalunya vota a favor. Gràcies. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerrq Unida i Alternativa. Abstencions: 13, dels grups municipals Socialista i Convergència i Unió.

Secretaria General


10 AP-2015/3168 DICTAMEN. Aprovació bases reguladores per assignar cursos anuals d'idiomes gratuïts als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d'adults de Badalona, impartits en el Centre "El Carme" per part de L'E.I.M de L'UB. Identificació de l’expedient Expedient Bases reguladores per a l’assignació de cursos anuals

idiomes gratuïts, per als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d’adults de Badalona, impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona

Tipus d’Acord Aprovació inicial Òrgan que resol L’Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Número expedient Exp. 102/W4-2015

Antecedents 1. Provisió del regidor d’Educació, Esports i Joventut de data 25/03/2014 mitjançant la qual ordena incoar expedient administratiu per procedir, d’una banda, a l’aprovació de les bases reguladores per a l’assignació de cursos anuals idiomes gratuïts, per als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d’adults de Badalona, impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona i, per una altra banda, a efectuar la convocatòria corresponent una vegada les bases s’hagin aprovat de manera definitiva. 2. Missatge de correu electrònic del responsable del Centre Cultural El Carme de Badalona de data 26/03/2015 que tramet, adjunt, un certificat emès pel director de l’Àrea de Formació Complementària de la Universitat de Barcelona, en relació a les beques per a l’assignació de cursos anuals d’idiomes gratuïts per realitzar durant el curs 2015-2016, segons el qual aquestes no suposaran cap cost per l’Ajuntament de Badalona. 3. Missatge de correu electrònic emès pel tècnic d’Administració General del Servei Jurídic i d’Administració General de l’Àrea en data 31/03/2015 adreçat al cap del Servei d’Educació en relació al contingut de les bases, i del què queda constància a l’expedient administratiu. 4. Informe de cap del Servei d’Educació de data 01/04/2015 que proposa, per una banda, aprovar les bases reguladores per a l’assignació de cursos anuals idiomes gratuïts, per als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d’adults de Badalona, impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona i, per altra banda, efectuar la convocatòria pel curs 2015-2016. Fonaments de Dret 1. Els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local, de conformitat amb el que disposa l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC) i l’article 122 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que va aprovar el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS), tots dos en relació a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS). 2. El contracte administratiu d’acord amb el qual es concedeix de manera directa l’ús privatiu del domini públic de part de l’edifici Centre Cultural “El Carme” a la Universitat de Barcelona, signat en data 03/09/2015, regula a l’article 12 que es crearà un pla de beques pels millors alumnes dels instituts de Badalona consistent en matrícula gratuïta als cursos d’idiomes que la UB desenvolupi al centre. En relació amb aquest pla de beques es preveu que serà promogut per l’Ajuntament, que la concessió anirà a càrrec d’una comissió paritària entre membres designats per l’Ajuntament i per la UB i que aquestes beques seran compatibles amb els ajuts econòmics que estableixi amb termes generals l’Ajuntament, sempre que l’import total dels ajuts no superi el cost total del servei prestat.

Secretaria General


3. La Comissió de tècnics de valoració i seguiment de la Concessió del Centre Cultural El Carme va acordar en data 11/11/2014, entre d’altres, el següent: “Els representants de l’Ajuntament de Badalona manifesten que caldrà aprovar unes bases per regular el repartiment d’aquestes beques en règim de concurrència pública pel curs 2015-2016 i que caldrà incorporar a l’expedient un acord emès per l’òrgan competent de la UB en el què s’indiqui que aquestes beques no suposaran cap despesa per l’Ajuntament. Els representants de la UB indiquen que no hi ha cap problema en tramitar un acord en que consti que s’acorda atorgar unes beques per part de la UB sense cap cost per l’Ajuntament. Els representants de la UB fan referència a que són unes beques per primar l’excel·lència, encara que es poden valorar aspectes vinculats a la situació econòmica dels alumnes de manera complementària. Els representants de l’Ajuntament manifesten que es treballa per aprovar unes bases genèriques i una resolució per la convocatòria anual. Els representants de l’Ajuntament proposen que les bases prevegin que les escoles i centres d’adults proposin un alumne per becar de reserva pel cas que algun centre renunciï o no presenti cap proposta. S’acorda (i) l’emissió per part del cap del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Badalona d’un informe que relacionarà els requisits a incorporar a les bases per assignar les beques pels cursos d’idiomes gratuïts per a alumnes de la ciutat de Badalona impartits a l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB en els què es recollirà els canvis proposats pel cas de vacants i qualsevol altre aspecte oportú per la seva concessió; i (ii) l’aprovació d’unes bases per regular el repartiment d’aquestes beques en règim de concurrència pública pel curs 2015-2016 i (iii) amb caràcter previ a l’aprovació de les bases, caldrà incorporar a l’expedient un acord emès per l’òrgan competent de la UB en el què s’indiqui que aquestes beques no suposaran cap despesa per l’Ajuntament.” 4. L’article 124.1 del ROAS i l’article 17.3 de la LGS regulen, amb caràcter general, que la norma reguladora de les bases de concessió concretarà, com a mínim, una relació de prescripcions que és d’aplicació a la regulació de les bases que ara ens ocupen. D’acord amb els fonaments de dret exposats, cal que es prevegi el següent a l’informe tècnic que proposa l’aprovació de les bases reguladores i que s’efectuï la convocatòria anual: a) Concepte de beques d’excel·lència acadèmica per assignar cursos d’idiomes gratuïts “als millors alumnes” als efectes d’aquestes bases reguladores. En aquest sentit, cal recordar que l’acta de la Comissió de tècnics de valoració i seguiment de la Concessió recull que els representants de la UB van fer referència a que són unes beques per primar l’excel·lència, encara que es poden valorar aspectes vinculats a la situació econòmica dels alumnes de manera complementària. b) Objecte d’aquestes beques. c) Destinataris i requisits que hauran de reunir per a l’obtenció d’aquestes beques. En aquest sentit, cal recordar que l’acta de la Comissió de tècnics de valoració i seguiment de la Concessió recull que els representants de l’Ajuntament van proposar que les bases prevegin que les escoles i centres d’adults proposin un alumne per becar de reserva pel cas que algun centre renunciï o no presenti cap proposta. d) Procediment de concessió d’aquestes beques. e) Criteris objectius d’atorgament de les beques i, en el seu cas, ponderació dels mateixos. f) Òrgan competent per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió de les beques i termini en el què serà notificada la seva resolució. g) Termini i forma de justificació de l’aprofitament de la beca per part del beneficiari i previsions en relació als possibles incompliments. 5. Si tenim en compte el contracte administratiu de concessió, en relació als requisits que han d’establir les bases i la convocatòria posterior, també s’ha de concretar el següent: a) Termes del conveni específic amb la UB pel què s’ha determinat el pla de beques d’acord amb l’article 12 del contracte esmentat. b) Número total de beques que la Universitat de Barcelona ha comunicat que està disposada a oferir pels alumnes amb els millors expedients acadèmics dels instituts de

Secretaria General


Badalona consistent en matrícula gratuïta als cursos d’idiomes que la UB desenvolupi al centre c) Composició de la comissió paritària entre membres designats per l’Ajuntament i per la UB per la concessió de les beques. d) Indicació que aquestes beques seran compatibles amb els ajuts econòmics que estableixi amb termes generals l’Ajuntament, sempre que l’import total dels ajuts no superi el cost total del servei prestat. “ 1. L’article 124.2 del ROAS disposa que les bases se sotmetran a informació pública com a mínim per un termini de vint dies, es publicaran al Butlletí oficial de la província de Barcelona, al tauler d'anuncis de la Corporació i al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya se’n publicarà només una referència. 3. En relació al procediment previst per a l’atorgament de les subvencions, d’acord amb l’article 17.2 LGS, està establert que “les bases reguladores de les subvencions de les corporacions locals s’hauran d’aprovar en el marc de les bases d’execució del pressupost, a través d’una ordenança general de subvencions o mitjançant una ordenança específica per a les distintes modalitats de subvencions”. Per tant, caldria treballar en l’elaboració definitiva d’una ordenança general de subvencions i d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions. 4. No és necessària la fiscalització prèvia d’aquest expedient administratiu perquè aquestes beques que es proposa aprovar no suposaran cap cost per l’Ajuntament de Badalona, de conformitat amb l’acord de l’òrgan competent de la Universitat de Barcelona, del qual queda constància a l’expedient administratiu, i atès el que disposa l’article 214 TRLRHL. 5. En relació a la determinació de l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases que s’informen, a la vista del que estableix l’art. 124.3 ROAS, serà el Ple de la Corporació. Proposta d’Acord En conseqüència, d’acord amb l’anteriorment exposat als fets i als fonaments de Dret, no hi cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, amb l’informe previ de l’interventor general municipal, l’Ajuntament Ple, previ informe preceptiu de la Comissió informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR inicialment les bases reguladores per a l’assignació de cursos anuals idiomes gratuïts, per als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d’adults de Badalona, impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona. SEGON.- PUBLICAR aquestes bases al Butlletí oficial de la província de Barcelona, al tauler d’anuncis de la Corporació i una referència al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. TERCER.- SOTMETRE les bases a informació pública per un termini de vint dies hàbils (restant exclosos diumenges i festius), comptadors des de l’endemà de la publicació al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. En cas que durant el termini d’exposició pública no es presenti cap al·legació, per aplicació anàloga de les previsions de l’art. 65.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, aquestes bases es consideraran aprovades definitivament. QUART.- FACULTAR el regidor competent en matèria d’Educació perquè realitzi la convocatòria pública per a l’assignació de cursos anuals idiomes gratuïts, per als alumnes amb millors expedients acadèmics de les escoles i centres d’adults de Badalona, impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona, pel curs 2015-2016 i pels cursos successius, una vegada les bases siguin aprovades definitivament.

Secretaria General


Annex BASES REGULADORES PER A L’ASSIGNACIÓ DE CURSOS ANUALS IDIOMES GRATUÏTS, PER ALS ALUMNES AMB MILLORS EXPEDIENTS ACADÈMICS DE LES ESCOLES I CENTRES D’ADULTS DE BADALONA, IMPARTITS EN EL CENTRE CULTURAL “EL CARME” PER PART DE L’ESCOLA D’IDIOMES MODERNS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Concepte i objecte de les beques: 1. En data 3 de setembre de 2013 es va signar el “Contracte administratiu de la concessió directa de l’ús privatiu del domini públic de part de l’edifici centre cultural “el carme” a la Universitat de Barcelona”. 2. L’article 12 disposa que es crearà, mitjançant un conveni específic, un pla de beques pels millors alumnes dels Instituts de Badalona, consistent en matrícula gratuïta als cursos anuals d’idiomes gratuïts impartits en el Centre Cultural “El Carme” per part de l’Escola d’Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona 3. Aquest precepte també preveu que “Aquestes beques seran compatibles amb els ajuts econòmics que estableixi amb termes generals l’Ajuntament, sempre que l’import total dels ajuts no superi el cost total del servei prestat”. Destinataris i requisits: 1. Els destinataris de les beques seran alumnes dels centres educatius de la ciutat de Badalona que compleixin els requisits establerts en aquestes mateixes bases els quals segueixen la literalitat de l’article 12 del contracte. 2. Les esmentades beques no suposaran cap cost per l’ajuntament de Badalona. 3. La Universitat de Barcelona i l’Ajuntament acordaran anualment el número total de beques per als cursos de durada anual a concedir. Un cop acordat, l’òrgan competent de la Universitat de Barcelona ho comunicarà oficialment a l’Ajuntament durant el primer trimestre de cada any natural. 1. Sens perjudici de possibles modificacions per causes sobrevingudes o per nous acords entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Badalona, de forma genèrica, el número total d’alumnes als quals se’ls assignarà un curs gratuït seguirà el següent repartiment: a- 1 beca per a un alumne de cada un dels centres de la ciutat, els quals han d’haver finalitzat el 4t curs d’Ensenyament Secundari Obligatori, o en el seu defecte, ser majors de 16 anys, que representa un total de 32 beques repartides entre els 12 centres públics i els 20 centres concertats. b- 1 beca per un alumne de Batxillerat de l’Escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo, que és un Institut Públic especialitzat en ensenyaments artístics. c- 1 beca per alumne per cada una de les escoles d’adults de la ciutat, que representa un total de 4 beques. Aquest repartiment contempla que tots els centres de la ciutat puguin fer proposta d’alumne/a becat, però no té en compte el número total d’alumnes de cada un dels centres educatius de la ciutat. Per compensar això, es demanarà als centres grans de la ciutat que designin un/a alumne/a reserva, el qual en cas d’haver-hi places becades no ocupades, puguin ser assignades a aquests alumnes reserva. Criteris, òrgan competent i procediment de designació de becats: 1. Donat el repartiment de les beques acordat entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Badalona, tant en número total de beques, repartiment d’una beca per centre i d’equilibri entre centres en funció del tamany, per efectuar la designació dels alumnes, es procedirà a sol·licitar als propis centres docents de la ciutat que, a partir de l’aprovació als seus òrgans màxims de decisió, procedeixin a designar l’alumne/s que els correspon i que en facin arribar notificació per escrit al Servei d’Educació de l’Ajuntament de Badalona. 2. La proposta d’alumnes a atorgar el curs tindrà en compte els següents criteris: a. Ser alumnes que hagin finalitzat el 4t curs d’Ensenyament Secundari Obligatori en el moment de començar el curs a l’Escola d’Idiomes , o en el seu defecte, ser majors de 16 anys. b. Per a l’elecció dels alumnes, els centres tindran en compte els següents factors:

Secretaria General


L’alumne/a amb millor expedient acadèmic, en coherència a la literalitat de l’article 12 del conveni de concessió “..un pla de beques per als millors alumnes dels Instituts de Badalona...”

Addicionalment, els centres podran tenir en compte altres criteris que hauran de ser objectius i explicitats en un acord del Consell Escolar, a través dels quals s’ha valorat, una proposta de becat, per aquells casos en que hi hagi més d’un alumne que compleixi el requisit anterior.

La presentació de la candidatura d’un alumne pressuposa que l’escola l’ha informat de la mateixa i que l’alumne hi està interessat. 1. Els centres educatius que tenen tres o més grups de 4t curs d’Ensenyament Secundari Obligatori podran designar un alumne/a com a candidat reserva, als qui, en funció de la disponibilitat de beques vacants al final del procés d’atorgament, se’ls podrà assignar una plaça addicional. 2. Un cop rebudes les notificacions dels centres, des del Servei d’Educació, es confeccionarà una llista inicial d’alumnes designats pels centres, la qual es trametrà a la Comissió Tècnica de Seguiment de la Concessió administrativa Centre Cultural “El Carme”, per tal que la pugui validar i trametre a l’òrgan competent de la Universitat de Barcelona, a fi d’autoritzar als serveis administratius de l’Escola d’Idiomes Moderna de la Universitat de Barcelona efectuar la matriculació dels alumnes als cursos corresponents. 3. A la convocatòria anual es publicarà el calendari específic del procés que haurà de garantir que a mitjans del mes de juliol el procediment d’adjudicació de beques estigui finalitzat a fi efecte es pugui procedir a realitzar les proves de nivell i posterior adjudicació de grup. Aprofitament de la beca: 1. L’aprofitament de la beca estarà directament lligada a l’avaluació continua del propi curs d’idiomes, la qual consta de valoració d’assistència, avaluació del treball a casa dels estudiants, i les avaluacions (orals i escrites), efectuades en forma d’exàmens i proves efectuades al si del grup, individual o col·lectivament. 2. Altrament, en les bases redactades hi consta específicament que en el document que els centres faran arribar al servei d’Educació, s’hi haurà d’expressar que l’alumne designat es coneixedor d’aquesta designació i que te interès en aprofitar-la. SENYOR ALCALDE: Aquí el que fem és un acord amb la Universitat de Barcelona que quan van venir a Badalona, dins dels convenis el que vam poder aconseguir per a Badalona, és que aquells alumnes de les escoles de Badalona que traguessin una millor nota podien tenir de forma gratuïta unes places a la Universitat de Barcelona per estudiar idiomes. Jo crec que és una iniciativa positiva, que ha funcionat l’any passat i que aquest any tornem a repetir. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 18, dels grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 9, del grup municipal Socialista.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

11 AP-2015/3169 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità al carrer de Sant Sebastià 46-54 i a l'avinguda de Biscaia 26. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la modificació del Pla general metropolità al carrer de Sant Sebastià núm. 46-54 i Biscaia núm. 26 de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 16 d’abril de 2015 pel Cap del servei d’Ordenació del Territori que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació del PGM al carrer de Sant Sebastià 46-54 i a l’avinguda de Biscaia 26. Iniciativa La Modificació del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Objecte

Secretaria General


La Modificació del PGM es planteja amb un doble objectiu. D’una banda, es planteja articular la conservació i protecció dels valors artístics, històrics i arquitectònics de la masia del carrer de Sant Sebastià, situada al carrer de Sant Sebastià 46, qualificada de sistema d’equipaments públics i inclosa en la fitxa D-9 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Per altra banda, es planteja modificar el polígon d’actuació aïllat a executar pel sistema d’expropiació previst pel planejament vigent al carrer de Sant Sebastià 46-54, delimitant un nou polígon d’actuació discontinu, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta els sòls situats al carrer de Sant Sebastià 46 i a l’avinguda de Biscaia 26 i que permetrà obtenir gratuïtament la titularitat pública de la masia del carrer de Sant Sebastià i la seva consolidació. Àmbit del sector de planejament Els terrenys inclosos en la Modificació del PGM defineixen un sector de planejament discontinu amb una superfície total de 1.650 m², format pels 2 àmbits següents: L’àmbit A carrer de Sant Sebastià està situat al barri de Dalt de la Vila, té una superfície

total de 247 m² i comprèn les parcel·les amb front al carrer de Sant Sebastià números 46 i 54 on s’ubica la masia denominada Can Trias.

L’àmbit B avinguda de Biscaia està situat al barri de Bufalà, té una superfície total de 1.403 m² i comprèn la parcel·la situada amb front a l’avinguda de Biscaia 26 cantonada amb carrer de Múrcia.

Planejament vigent El planejament urbanístic d’aplicació al sector és el següent: Planejament general Pla General Metropolità.

Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976 Planejament der ivat Àmbit A carrer Sant de Sebast ià: Pla Especial de Protecció del Patrimoni.

Catàleg normatiu d’edificis i conjunts urbans: - Fitxa B-3: Subsòl de la ciutat romana de Baetulo - Fitxa D-9: Masia (Can Trias) Data aprovació: 27/10/1984. Data publicació: 29/10/1984

Pla de millora urbana del nucli històric de Dalt de la Vila Data aprovació: 3/12/2009. Data publicació: 17/12/2009.

Àmbit B avinguda de Biscaia: Pla parcial Torrent de la Font.

Data aprovació: 5/4/1995. Data publicació: 12/6/1995 Estudi de detall sector “Torrent de la Font” polígon 1 de Badalona.

Data aprovació: 25/7/2000. Data publicació: 8/8/2000 Classi f icació i qual i f icació Els terrenys inclosos en l’àmbit A carrer de Sant Sebastià estan classificats com a sòl urbà consolidat, estan qualificats de sistema d’equipaments (clau 7b) i es troben dins la unitat d’actuació aïllada número 3 (AA3) Can Trias, a executar mitjançant el sistema d’expropiació. En data 3 de novembre de 2005 i d’acord amb l’article 108 del TRLU, els titulars de la finca situada al carrer de Sant Sebastià 46, van advertir l’administració competent de llur propòsit d’iniciar l’expedient d’apreuament per l’expropiació forçosa de la finca qualificada de sistema d’equipaments. El Pla Especial de Protecció del Patrimoni inclou els sòls de l’àmbit A dins la fitxa B-3 Subsòl de la ciutat romana de Baetulo i la fitxa D-9 masia al carrer de Sant Sebastià. Estructura de la propietat L’estructura de la propietat de les finques incloses en l’àmbit de la Modificació puntual del PGM es detalla al quadre al següent:

ÀMBIT A Avinguda Biscaia 26

Secretaria General


Propietari Adreça Referència cadastral Sup. m²

Inmobiliaria Alarcón, S.L.

AV BISCAIA 26 68

6806101DF3960F0001SE 1.403

ÀMBIT B Carrer Sant Sebastià 46-54

Propietari Adreça Referència cadastral Sup. m²

Francisco Planas Buera

CL SANT SEBASTIA 54 68

7193214DF3879C0001GD (Porció)

72

Inmobiliaria Alarcon, S.L.

CL SANT SEBASTIA 46 68

7193213DF3879C0001YD 175

TOTAL 1.650

Documentació D’acord amb l’article 59 del TRLU, la proposta de Modificació puntual del PGM està integrada pels següents documents:

A. MEMÒRIA B. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA C. CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR D. MEMÒRIA SOCIAL E. NORMATIVA F. ANNEXOS G. PLÀNOLS

Descripció de la proposta La present Modificació del PGM planteja la reordenació urbanística dels sòls amb front als carrers de Sant Sebastià 46-54 al barri de Dalt de la Vila (àmbit A) i dels sòls amb front a l’avinguda de Biscaia 26 cantonada amb el carrer de Murcia al barri de Bufalà (àmbit B). Per permetre la cessió gratuïta de la masia del carrer de Sant Sebastià situada al barri de Dalt de la Vila es proposa ajustar la qualificació del sistema d’equipament públic de l’àmbit A i modificar la qualificació de la zona d’edificació privada d’ús no residencial (clau EP) de l’àmbit B. A l’àmbit A es proposa ajustar la qualificació del sistema d’equipaments, de manera que només abasti la finca propietat d’inmobiliaria Alarcón, S.L. i deixant la finca propietat de Francisco Planas Buera amb la qualificació de zona de nucli antic (clau 12a). A l’àmbit B es proposa la transformació dels usos de la zona d’edificació privada d’ús no residencial (clau EP) a l’ús residencial. Es defineixen dues parcel·les amb tipus d’ordenació segons volumetria específica destinades a habitatge amb la qualificació de zona d’edificació privada (clau EPhpo) i zona d’edificació privada (clau EP) amb una superfície de 288 m² i 544,50 m² respectivament i una zona verda de 570,50 m² que amplia la zona verda colindant amb front als carrers de Murcia i de Cantàbria i permet la seva connexió amb la plaça de l’Aragó. Als efectes de garantir el repartiment de beneficis i càrregues i el deure de cessió de l’increment d’aprofitament del sector que comporta la proposta, es delimita un polígon d’actuació denominat P.1, de 1.578 m² de superfície a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta les finques propietat d’Inmobiliaria Alarcón, S.L. situades al carrer de Sant Sebastià 46 i a l’avinguda de Biscaia 26. Considerant el precari estat de conservació dels murs de la masia del carrer de Sant Sebastià, la proposta incorpora la modificació de la fitxa D-9 masia al carrer de Sant Sebastià del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, amb la definició d’uns nous paràmetres d’intervenció que facilitin la recuperació i implantació d’usos dotacionals previstos al planejament. Atès que l’actuació que es proposa planteja una transformació d’usos que comporta un increment de l’aprofitament, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 43 del TRLU, al document s’especifica que els propietaris han de cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic del sector, que s’avalua en 78.688,38 €. Tanmateix, considerant que la masia del carrer de Sant Sebastià està inclosa

Secretaria General


en la fitxa D-9 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i d’acord amb l’article 224.2 del reglament del TRLU, a la proposta es concreta que aquesta cessió d’aprofitament es satisfarà en recursos monetaris, que es destinaran a l’execució d’obres de conservació, rehabilitació o millora de la masia. A l’Agenda es preveu una única etapa d’execució de la Modificació del PGM amb un termini de sis anys des de la seva aprovació definitiva, en que s’executarà la urbanització de l’àmbit B i es sol·licitaran les llicències d’obres pertinents. A l’Avaluació econòmica i financera s’incorpora una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual es justifica, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació: ORDENACIÓ VIGENT Valor expropiació àmbit A 966.100,00 €RENDIMENT ECÒNOMIC ORDENACIÓ VIGENT 966.100,00 €NOVA ORDENACIÓ Valor finca zona EP àmbit B 1.525.451,11 €Costos d’urbanització vinculats a la nova ordenació àmbit B (*)

-36.941,39 €

Cessió del 15% de l’increment d’aprofitament -78.688,38 €RENDIMENT ECÒNOMIC NOVA ORDENACIÓ 1.409.821,34 €A l’Annex F.2 s’inclou la Relació de propietaris de les finques incloses en l’àmbit del sector de planejament, durant els 5 anys anteriors a l’inici del procediment de la Modificació puntual del PGM, amb les corresponents certificacions cadastrals que ho acrediten. Les superfícies de sistemes, zones, edificabilitat i usos existents i proposats al sector de planejament es resumeixen als quadres següents:

QUALIFICACIONS PLANEJAMENT

VIGENT PROPOSTA MPGM

ÀMBIT A Sistema d’equipaments (7b) 247,00 m² 175,00 m² Zona de nucli antic (12a) 72,00 m²

ÀMBIT B Sistema de parcs i jardins urbans (6b) 570,50 m² Zona d’edificació privada (EP) 1.403,00 m² 544,50 m² Zona d’edificació privada (EP-hpo) 288,00 m²

TOTAL 1.650,00 m² 1.650,00 m²

EDIFICABILITAT PLANEJAMENT

VIGENT PROPOSTA MPGM

ÀMBIT B Edificabilitat ús no residencial 2.500 m² Edificabilitat ús residencial R.LL. 1.750 m² Edificabilitat ús residencial H.P.O. R.G. 500 m² Edificabilitat ús residencial H.P.O. R.C. 250 m²

TOTAL 2.500 m² 2.500 m²

Justificació i conveniència de l’ordenació D’acord amb l’article 97 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, el raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents que s’exposen a la proposta són els següents: D’una banda, es planteja articular la conservació i protecció dels valors artístics,

històrics i arquitectònics de la masia situada al carrer de Sant Sebastià 46, qualificada de sistema d’equipaments públics i inclosa en la fitxa D-9 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni.

Secretaria General


D’altra banda, es planteja modificar el polígon d’actuació aïllat a executar pel sistema d’expropiació previst pel planejament vigent al carrer de Sant Sebastià 46-54, delimitant un nou polígon d’actuació discontinu, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta els sòls situats al carrer de Sant Sebastià 46 i a l’avinguda de Biscaia 26 i que permetrà obtenir la titularitat pública de la masia del carrer de Sant Sebastià, destinar l’import de la cessió del 15% de l’increment d’aprofitament a la seva consolidació, la creació de 750 m² de sostre destinat a habitatge protegit i la cessió i urbanització dels sòls qualificats de sistema d’espais lliures situats al barri de Bufalà resultants de la nova ordenació.

El precari estat de conservació de la masia del carrer de Sant Sebastià i dels sòls sense desenvolupar a l’avinguda de Biscaia repercuteixen negativament en la imatge urbana dels barris de Dalt de la Vila i Bufalà. La proposta de Modificació del PGM permetrà obtenir la titularitat pública i la consolidació de la masia del carrer de Sant Sebastià i la construcció d’habitatges lliures i protegits i d’espais públics que cobreixen les necessitats dels barri de Dalt de la Vila i Bufalà, consolidant l’ordenació del seus teixits urbans i afavorint la cohesió social de la seva població. Conclusió Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i el seu Reglament, s'informa favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació del PGM al carrer de Sant Sebastià 46-54 i a l’avinguda de Biscaia 26.” Així mateix, en data 16 d’abril de 2015 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità al carrer de Sant Sebastià 46-54 i a l’avinguda de Biscaia 26 amb un doble objectiu. D’una banda, es planteja articular la conservació i protecció dels valors artístics, històrics i arquitectònics de la masia situada al carrer de Sant Sebastià 46, qualificada de sistema d’equipaments públics i inclosa en la fitxa D-9 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Per altra banda, es planteja modificar el polígon d’actuació aïllat a executar pel sistema d’expropiació previst pel planejament vigent al carrer de Sant Sebastià 46-54, delimitant un nou polígon d’actuació discontinu, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta els sòls situats al carrer de Sant Sebastià 46 i a l’avinguda de Biscaia 26 i que permetrà la obtenir gratuïtament la titularitat pública la masia del carrer de Sant Sebastià i la seva consolidació. La proposta de Modificació puntal del PGM comprèn un àmbit discontinu amb una superfície total de 1.650 m², format pels 2 àmbits següents: L’àmbit A carrer de Sant Sebastià esta situat al barri de Dalt de la Vila, té una superfície

total de 247 m² i comprèn les parcel·les amb front al carrer de Sant Sebastià números 46 i 54 on s’ubica la masia denominada Can Trias.

L’àmbit B avinguda de Biscaia esta situat al barri de Bufalà, té una superfície total de 1.403 m² i comprèn la parcel·la situada amb front a l’avinguda de Biscaia 26 cantonada carrer de Múrcia.

Respecte la proposta presentada, el Cap del Servei d’Ordenació del Territori ha emès un informe favorable en data 16 d’abril de 2015, en virtut del qual posa de manifest que amb la modificació del PGM plantejada es possibilita la cessió gratuïta de la masia del carrer de Sant Sebastià situada al barri de Dalt de la Vila on s’ajusta la qualificació del sistema d’equipament públic de l’àmbit A de manera que només abasti la finca propietat d’inmobiliaria Alarcón, S.L. i deixant la finca propietat de Francisco Planas Buera amb la qualificació de zona de nucli antic (clau 12a). A l’àmbit B es proposa la transformació dels usos de la zona d’edificació privada d’ús no residencial (clau EP) a l’ús residencial. Es defineixen dues parcel·les amb tipus d’ordenació segons volumetria especifica destinades a habitatge amb la qualificació de zona d’edificació

Secretaria General


privada (clau EPhpo) i zona d’edificació privada (clau EP) amb una superfície de 288 m² i 544,50 m² respectivament i una zona verda de 570,50 m² que amplia la zona verda colindant amb front al carrers Murcia i Cantàbria i permet la seva connexió amb la plaça de l’Aragó. Als efectes de garantir el repartiment de beneficis i càrregues i el deure de cessió de l’increment d’aprofitament del sector que comporta la proposta, es delimita un polígon d’actuació denominat P.1, de 1.578 m² de superfície a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta les finques propietat d’Inmobiliaria Alarcón, S.L. situades al carrer de Sant Sebastià 46 i a l’avinguda de Biscaia 26. Igualment, i atès l’estat precari de conservació dels murs de la masia del carrer de Sant Sebastià, la proposta incorpora la modificació de la fitxa D-9 masia del Pla Especial de Protecció del Patrimoni, amb la definició d’uns nous paràmetres d’intervenció que facilitin la recuperació i implantació d’usos dotacionals previstos al planejament. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC i al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta una transformació dels usos ja establerts, resta subjecte a les prescripcions dels article 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: - Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades,

públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil.

- La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució.

- Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, com a separata. - L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les

obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació.

Igualment, el document preveu l’aplicació de l’article 100 del TRLUC relatiu a l’increment de reserves per a sistemes urbanístics, així com la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública prevista a l’article 57. 3 del TRLUC (el 30% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació. Tercera.- A l’expedient administratiu 6/D5-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.

Secretaria General


En aquest sentit, el document presentat justifica l’interès públic urbanístic, bàsicament, en considerar que la proposta de Modificació del PGM permetrà obtenir la titularitat pública i la consolidació de la masia del carrer de Sant Sebastià i la construcció d’habitatges lliures i protegits i d’espais públics que cobreixen les necessitats dels barri de Dalt de la Vila i Bufalà, consolidant l’ordenació del seus teixits urbans i afavorint la cohesió social de la seva població. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla general metropolità al carrer de Sant Sebastià núm. 46-54 i Biscaia núm. 26 de Badalona que comprèn un àmbit discontinu amb una superfície total de 1.650 m². Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s’escaiguin. SENYOR MAÑAS: Gràcies senyor alcalde. Nosaltres votarem en contra d’aquest dictamen i li faré una breu explicació del perquè. Jo crec que estem davant d’anys, d’anys vol dir de més de quatre anys, de més de vuit, de més de dotze i de més de setze, davant de molts anys de fracàs de les polítiques públiques de l’Ajuntament de Badalona pel que fa a la preservació del patrimoni al barri de Dalt la Vila. Perquè avui estem parlant de la masia de Cant Tiras, que està situada al carrer Sant Sebastià amb un estat ruïnós, però han estat moltes les finques catalogades en aquesta ciutat que l’Ajuntament ha tingut una política completament ineficient per garantir la seva conservació, i sobretot, per obligar en els propietaris privats a la seva conservació. En el cas de Dalt de la Vila jo crec que a més a més és especialment greu la situació, no és només la masia de Can Trias, són molts els elements patrimonials que al llarg de la història han desaparegut a Dalt la Vila pels efectes del temps, de la deixadesa dels propietaris obligats a mantenir el seu patrimoni i de la deixadesa dels servies municipals, i en especial, de la manca d’efectivitat i d’eficàcia dels Serveis de Disciplina Urbanística de l’Ajuntament de Badalona, no ara, ni fa vuit anys, sinó que parlo de fa molts anys enrere. Jo crec que estem davant del fracàs d’una política pública a l’Ajuntament de Badalona, i que hem de replantejar de dalt a baix la política de defensa del patrimoni i en especial, la política de preservació de la configuració com a casc antic del barri de Dalt de la Vila. Per què li dic? Perquè miri, avui farem un conveni amb un privat que ens aportarà la masia de Can Trias, que la qualificarem o està qualificada en

Secretaria General


aquests moments com a equipament públic. No sé ben bé què farem com a equipament públic a la masia de Can Trias, ens podem trobar d’aquí a tres, quatre o cinc anys, un cop restaurada que no hi tinguem usos previstos i sigui “el Carme bis” o qualsevol exemple que hi puguem posar, i a canvi, requalifiquem al mateix propietari, al barri de Bufalà al carrer Biscaia un solar actualment qualificat com a equipament públic en habitatge, amb un increment del valor de quatre-cents quaranta-tres mil euros per a aquest propietari. Sí que és veritat que nosaltres en aquests moments tenim pendent d’expropiar la masia de Can Trias, però això també ens demostra que tenim un planejament antiquat, un planejament que s’ha de revisar i un planejament que no pot seguir que ens vagin caient convenis urbanístics aquí perquè hi ha propietaris que ens obliguen amb la llei a la mà a efectuar les expropiacions. És que en aquests moments cap dels vint-i-set regidors o regidores presents segurament determinaria que és necessari per a la ciutat de Badalona o per al barri de Dalt de la Vila que la masia de Can Trias hagi de ser un equipament públic. Determinaríem que la masia de Can Trias és un element patrimonial privat de la ciutat a conservar. Per això nosaltres hi votarem en contra, ens mirarem l’expedient amb calma i detingudament, potser hi acabem presentant al·legacions, però pensem que cal fer un replantejament total de les polítiques de preservació del patrimoni. Què passarà amb la finca de davant de la Torre Vella i de l’església de Santa Maria, edifici plurifamiliar amb problemes d’hereus catalogada també dins del patrimoni i que avui està en estat ruïnós. O d’altres exemples que els puc donar al barri de Dalt de la Vila. Tot ho haurem de solucionar fent permutes amb els propietaris amb els propietaris i requalificant terrenys que estan qualificats o com a zona verda o com a equipament, en habitatge per poder fer front a posteriors restauracions i després tenir una sèrie de finques que no hi tindran cap ús. En aquest cas, ja sabem que aquest dictamen segurament tirarà endavant i que Can Trias passarà a ser propietat pública, els fem la proposta que en l’estudi de rehabilitació de la masia es projecti fer un habitatge plurifamiliar, que surtin diversos habitatges d’aquella masia i que serveixi per fer front a les necessitats socials, tal com els he dit en aquest Ple, que puguem tenir habitatges social propietat municipal. En aquests moments per al nostre grup és la principal necessitat de la ciutat, els veïns de Dalt la Vila no demanen cap equipament específic a la masia de Can Trias. Per tant, si ha de passar a ser propietat municipal i hem de gastar-nos els diners en la seva rehabilitació convertim-ho en un edifici d’habitatge plurifamiliar, que sigui propietat municipal i que ens serveixi per fer front a l’emergència social. Gràcies. SENYORA RIUS: Nosaltres ens posicionarem a favor d’aquest dictamen i tot i estar d’acord amb el senyor Mañas que hi ha coses que s’haurien de plantejar des d’una perspectiva global i que evidentment en aquesta ciutat tenim un problema amb el que seria tant la conservació del patrimoni i també en molts casos amb el funcionament del Departament de Disciplina Urbanística, en aquest cas també li he de dir que això s’ha instat des d’aquest grup i des de la regidoria de districte donats el nombre de queixes que hi havia, sobretot pel mal estat de la masia, per la quantitat de rates i pels problemes que estava ocasionant aquest equipament en els veïns. És un equipament que així com altres habitatges o edificis que estan catalogats poden tenir una sortida, i s’hi pot fer habitatge, en aquest cas això estava qualificat com a equipament, i com a equipament realment té una sortida molt complicada a nivell privat, a nivell públic es pot fer alguna cosa més, i sí que es podria probablement reconvertir amb pisos tutelats o amb pisos protegits perquè té una superfície molt petita. I a més a més, també podia ser que el propietari instés a l’expropiació per part de l’Ajuntament, i per tant, això hagués suposat una despesa a l’Ajuntament. Per tant, d’alguna manera el que es va buscar va ser una solució en què no costés un duro a l’Ajuntament, que a més a més l’Ajuntament... vostè ha dit que el solar de la Morera era equipament públic, no era equipament públic, era equipament privat, que feia anys que estava per construir i això es reconverteix en habitatge però a més a més també s’obté habitatge protegit i també enlloc d’un aprofitament del 10 % s’obté un aprofitament del 15 % que es pot utilitzar per la rehabilitació de la masia. Per tant, enteníem des d’aquest punt de vista, que era una operació que era bona per a Dalt la Vila i que era bona per a la ciutat. En el ben entès que això obsta en què s’hauria de fer un replantejament més global de tot el que és la conservació del patrimoni a tota Badalona. SENYOR ALCALDE: Volia aclarir alguna cosa vostè, senyor Mañas?

Secretaria General


SENYOR MAÑAS: Primer, la sorpresa que hi ha un grup de l’oposició que té capacitat de portar dictàmens resolutius en aquest Ple, que és una mica sorprenent... SENYORA RIUS: Jo no he dit això. SENYOR MAÑAS: ... o una capacitat d’incidència bastant important sobre el govern. I amb molta cordialitat senyora Rius, vestim un sant però en desvestim un altre. La qualificació del carrer Biscaia és d’equipament, la qualificació d’equipament no distingeix entre públic i privat, és de titularitat privada. Vostè ha trobat una solució per als veïns de Dalt la Vila que tenien problema d’olors, de brutícia i de rates a la masia de Can Trias. Doncs ara vostès, si ho han instat des del seu grup, hauran d’anar a veure els veïns de Bufalà i dir-los que allà a la zona del carrer Biscaia on hi havia previst des del PGM de 1976 una zona d’equipaments, hi aniran habitatges, perquè vostès han vestit un sant desvestint-ne un altre, i això és així. Per tant, segurament compartirà amb mi, estem davant del fracàs de les polítiques públiques de conservació del patrimoni en aquesta ciutat, i estic completament d’acord amb vostè, que en un cop la masia de Can Trias sigui de titularitat pública pensem en què un edifici d’habitatge plurifamiliar amb serveis compartits, encara que sé que la masia aquella tampoc donarà per fer-ne molts, potser és la millor solució en aquests moments. Gràcies. SENYORA RIUS: No, més que res per al·lusions. És a dir, com a oposició evidentment no tenim capacitat de portar cap dictamen al Ple, el que sí que, com a regidoria de districte i com a responsable de la Gerència de Dalt la Vila, sí que podem parlar amb el Departament d’Urbanisme i demanar-li que busqui una solució, que és el que hem fet. I per tant, en aquest sentit he dit, instar a què el govern faci alguna actuació en aquest sentit. SENYOR SERRANO: Agrair que ens deixin dir alguna cosa perquè ningú ens ha preguntat ni l’ordre ni res. Nosaltres ens abstenim. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, el senyor Mañas ha fet una intervenció interessant i ho dic amb sinceritat. Alguna de les parts que ha exposat jo la puc compartir. La primera que fa referència a què el planejament d’aquesta ciutat està absolutament desfasat hi estic d’acord, i és més, els insto a què la propera legislatura ens hi posem i comencem a treballar en aquesta direcció per actualitzar-ho. Ho dic amb tota sinceritat. Però la seva intervenció m’ha semblat una mica contradictòria. Per un costat apuntava, no sense raó, que el patrimoni d’aquesta ciutat ha estat descuidat, o està descuidat des de fa molts i molts i molts anys. Però per altra banda, presentem aquesta mesura, que és bona, que ens permet començar a endreçar una mica una part d’aquest patrimoni, amb aquesta masia en concret del carrer Sant Sebastià, i no li sembla bé. Nosaltres amb aquesta operació el que aconseguim, més enllà dels aprofitaments, és que una masia que està a Dalt la Vila, que està generant molt problemes als veïns, que té la seva singularitat, passi a ser propietat de l’Ajuntament, i a sobre ens la donin reformada, que segur que després haurem de fer en els interiors el que haguem de fer, però ens la donen reformada, i aquesta és una de les condicions. Per tant, resolem un problema. Sí que és cert que a aquestes persones se’ls modifiquen uns drets que tenien, en aquests moments el solar del carrer Biscaia és privat no residencial i passa a residencial, això és el que passar, res més, res més. És bona l’operació per a l’Ajuntament de Badalona? Jo crec que sí. Evidentment que el patrimoni s’ha de cuidar, evidentment que sí, i en aquesta línia estem. Ara, la quantitat de masies i la quantitat de patrimoni que té l’Ajuntament mantenir-lo en condicions, a on en un moment, i torno al dictamen d’abans, on econòmicament hem estat en els pitjors moments dels darrers cinquanta anys, doncs, jo parlo dels meus quatre anys i del meu govern, entre mantenir el patrimoni o poder mantenir els serveis socials, hem primat per mantenir els serveis socials, i aquesta és la realitat. I a l’Ajuntament, senyor Mañas, vostès ap o hauria de saber, que fins a l’any 14 ha tingut el crèdit per inversions absolutament tancat, fins a l’any 2014 l’Ajuntament de Badalona ha tingut el crèdit per inversions absolutament tancat per la situació econòmica d’aquest Ajuntament. I ha estat ara, a partir de l’any 2014 quan hem pogut accedir al crèdit per fer inversions. Això ve al fil que de vegades els veïns, no sens raó perquè en termes generals és així, diuen, és que les obres es fan quan faltes mesos o setmanes per les eleccions i jo dic, bé, jo no sé el que feien abans, jo sé el que es fa ara, i si abans no vam fer obres és perquè no teníem crèdit, els bancs no ens donaven crèdit per fer inversió, no ens han donat crèdits per poder invertir en arreglar carrers fins

Secretaria General


que no hem estat capaços d’equilibrar els comptes de l’Ajuntament, i això és així. I vostès veuran com en els propers dies es presentarà la liquidació del pressupost i donarà que l’Ajuntament està equilibrat en aquests moments, ja ho vam fer l’any 2014. Aleshores, aquests anys, entre prioritzar mantenir el patrimoni, gastar-nos els diners en reformes o en serveis socials, hem primat el segon. Això no ens ha impedit treballar amb algunes línies d’actuació que jo crec que són encertada. Per exemple, amb la masia de Can Bofí Vell, que també està en un estat lamentable, aquí hem pogut arribar gairebé segur amb un acord amb la Fundació Roca i Pi, que ens permetrà construir allà, les obres les faran la inversió des de la Fundació Roca i Pi, ens permetrà fer un espai de reinserció laboral. Bé, doncs ha estat molts anys tancada aquesta masia, aconseguirem donar-li un ús, un ús que està molt bé, de reinserció laboral de persones amb dificultats, i escolta, mantenim el patrimoni i donem servei i a l’Ajuntament no li cosa un euro. D’això es tracta, d’això es tracta. Per tant, dir-li, escolti, hi estic d’acord, hem de fer un replantejament de cara al futur més immediat, però aquesta és una bona proposta per a la ciutat de Badalona i crec que és un encert portar-la avui a aprovació. Per tant, queda aprovada amb el vot favorable de Convergència, abstenció dels Socialistes i Iniciativa per Catalunya en contra. Per tant, queda aprovat. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 9, del grup municipal Socialista. Essent les dinou hores la regidora Concepción Botey i Teruel surt del Saló de Sessions. 12 AP-2015/3170 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità al subpolígon 117a-2 intern al PA 1 del PERI de les Colònies de Canyet. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 9 d’abril de 2015 pel cap del Servei d’Ordenació del Territori que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet. Antecedents En data en data 26 de juliol de 2013 i número de registre general d’entrada 23.796, Aurora Boix, en nom i representació de la societat NOVA BAITOLO S.L., ha presentat una sol·licitud on s’exposa que s’ha redactat una proposta de Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet de Badalona i demana a l’Ajuntament de Badalona la seva tramitació. En data en data 14 de març de 2014 i número de registre general d’entrada 10755, la societat d’arquitectes PONSIRENAS-PUIG i ASSOCIATS, S.L.P., en qualitat de redactora de la Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet, ha presentat una sol·licitud on s’exposa que s’aporta nova documentació de la Modificació puntual del PGM un cop esmenada desprès de les consultes verbals efectuades i es demana que s’incorpori a l’expedient per continuar amb la seva tramitació, substituint la documentació presentada en data 26 de juliol de 2013. En data 15 de gener de 2015 i número de registre general d’entrada 1025, la societat d’arquitectes PONSIRENAS-PUIG i ASSOCIATS, S.L.P., en qualitat de redactora de la Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet, ha presentat una instància on s’exposa que s’aporta nova documentació de la Modificació puntual del PGM amb les indicacions de l’Ajuntament i es demana que s’incorpori a l’expedient per continuar amb la seva tramitació, substituint la documentació presentada en data 14 de març de 2014.

Secretaria General


Iniciativa D’acord amb l’apartat 3 de l’article 101 del TRLU, l’Ajuntament de Badalona promou la Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet, proposada per les societats Rivera Badalona, S.L. i Nova Baitolo, S.L. i assumeix expressament la iniciativa pública per formular-la. Objecte La Modificació puntual del PGM a la zona de Canyet, planteja l’oportunitat i conveniència des del punt de vista privat i públic de la millor accessibilitat de les economies mitjanes a uns habitatges assequibles de protecció pública en règim concertat, que restauren la filosofia de la casa i l’hort o pati als nostres temps. També dóna sortida a la població de les Colònies de Canyet per a ubicar, dins del mateix barri, a les noves famílies sorgides dels seus habitants les quals podran gaudir del marc incomparable de Canyet. Àmbit del sector de planejament La proposta de Modificació puntual del PGM comprèn un sector situat al barri de Canyet amb front al camí de la Verema i al carrer de Can Capmany, amb una superfície total de 16.811,68 m². Planejament vigent Els antecedents del planejament urbanístic d’aplicació al sector són els següents: Planejament general Pla General Metropolità.

Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976 Planejament derivat Pla Especial de Reforma Interior de les Colònies de Canyet de Badalona

Data aprovació: 18/12/1986. Data publicació: 23/1/1987 Modificació puntual dels capítols 8 i 9 del Pla especial de les Colònies del Canyet

Data aprovació: 19/7/2000. Data publicació: 6/10/2000 Modificació puntual del polígon d’actuació núm. 1 del Pla especial de les Colònies de

Canyet a Badalona Data aprovació: 16/01/2002. Data publicació: 12/04/2002 Classif icació i qual i f icació Els terrenys inclosos en l’àmbit de la Modificació puntual del PGM estan classificats com a sòl urbà no consolidat i qualificats com a sistema viari bàsic (5), sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (6b) i zona d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar subzona VIII (20a/11c). Planejament territorial i normatives sectorials amb incidència en l’àmbit del pla El planejament territorial vigent al municipi de Badalona és el següent: Pla territorial general.

Aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març. Publicació: DOGC núm. 2032 - 31/03/1995. Pla territorial metropolità de Barcelona.

Aprovat definitivament en data 20 d’abril de 2010. Publicació: DOGC núm. 5627 - 12/05/2010.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona manté, en general, els criteris establerts pel PGM i el PERI de les Colònies de Canyet en relació als sòls inclosos en l’àmbit del sector. Estructura de la propietat L’estructura de la propietat de les finques incloses en l’àmbit de la Modificació puntual del PGM es detalla al quadre al següent:

Finca Referència cadastral Propietari Superfícies Projecte de

Reparcel·lació 1.1 6316507DF3961E0001L

ANova Baitolo, S.L. - Rivera Badalona, S L

1.062 m²

1.2 6316506DF3961E0001PA

Nova Baitolo, S.L. -Rivera Badalona, S L

1.000 m²

1.3 6316505DF3961E 0001QA

Nova Baitolo, S.L. -Rivera Badalona, S L

1.017 m²

1.4 6316504DF3961E0001GA

Nova Baitolo, S.L. - Rivera Badalona, S L

1.127 m²

Secretaria General


1.5 6316503DF3961E0001YA


1.257 m²

1.6 6316501DF3961E0001AA


1.000 m²

1.7 6316502DF3961E0001BA


1.000 m²

2 Ajuntament de Badalona 226 m²

3 Ajuntament de Badalona 567 m²

4 08015A01600047 Ajuntament de Badalona 5.899 m²

Resta 08015A016000250000QGZ

Nova Baitolo, S.L. 2.656,68 m²

TOTAL

16.811,68 m²

Documentació D’acord amb l’article 59 del TRLU, la proposta de Modificació puntual del PGM està integrada pels següents documents: A. MEMÒRIA B. NORMES URBANÍSTIQUES C. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA D. MEMÒRIA SOCIAL E. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA F. DOCUMENTS ANNEXOS A LA MODIFICACIÓ DEL PGM F.1 Avantprojecte no vinculant F.2 Imatges ideals de la proposta F.3 Relació de propietaris de les finques incloses en l’àmbit del sector de planejament, durant els 5 anys anteriors a l’inici del procediment de la Modificació puntual del PGM i certificacions emeses pel Registre de la Propietat i el Cadastre G. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA Descripció de la proposta L’objecte de la proposta presentada és definir els criteris que regulen la transformació de la zona d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar definida al PERI de les Colònies de Canyet en zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar amb habitatges de protecció pública de règim concertat. Per permetre la implantació al sector de Canyet d’habitatge assequible de protecció pública en règim concertat que planteja la proposta, es modifica la qualificació de la zona d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar subzona VIII (20a/11c) a zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar subzona II (20a/5), amb l’ús d’habitatge de protecció pública de règim concertat. La zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar subzona II (20a/5) té 7.425 m² de superfície i una edificabilitat de 3.712,50 m², corresponent a l’aplicació d’un índex d’edificabilitat de 0,5 m²sostre/m²sòl. Com a condicions d’edificació es proposen les corresponents a la zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar subzona II (20a/5) regulades amb caràcter general a les NNUU del PGM. Així mateix, considerant que el nombre màxim d’habitatges que es podrà construir a la parcel·la no serà superior al que resulti de dividir la superfície construïda total de l’edifici pel mòdul de 100 m² i que la proposta defineix una edificabilitat màxima total de 3.712,50 m², es proposa un nombre màxim de 36 habitatges. Als efectes de garantir el repartiment de beneficis i càrregues i el deure de cessió de l’increment d’aprofitament del sector que comporta la proposta, es delimita un polígon d’actuació denominat P.1, de 16.811,68 m² de superfície a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta les finques incloses al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet i la finca registral 21062. Atès que l’actuació que es proposa comporta un increment de la intensitat dels usos preexistents en terrenys que tenen la consideració de sòl urbà no consolidat, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 43 del TRLU, al document s’especifica que els propietaris han de cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

Secretaria General


A l’agenda es preveu una única etapa d’execució de la Modificació del PGM amb un termini de quatre anys des de la seva aprovació definitiva, en que s’executarà la urbanització i es demanaran les llicències d’obres pertinents. A l’Avaluació econòmica i financera s’estimen uns costos d’urbanització de 162.830,39 € corresponents a la urbanització dels vials i les zones verdes. Així mateix el valor de la cessió del 10% de l’aprofitament del sector s’estima en 262.179,93 €. El document incorpora una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual es justifica, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació:

ORDENACIÓ VIGENT Valor finques zona 20/a5 2.047.159,54 € Costos urbanització vinculats a l’ordenació vigent - 87.835,04 € RENDIMENT ECÒNOMIC ORDENACIÓ VIGENT 1.959.324,50 €

NOVA ORDENACIÓ Valor finca zona 20/a11 2.621.799,32 Costos d’urbanització vinculats a la nova ordenació -262.179,93 Cessió d’aprofitament -162.830,39 RENDIMENT ECÒNOMIC NOVA ORDENACIÓ 2.196.789,00

Tanmateix, com a treballs annexes al document s’inclou la Relació de propietaris de les finques incloses en l’àmbit del sector de planejament, durant els 5 anys anteriors a l’inici del procediment de la Modificació puntual del PGM, amb les corresponents certificacions registrals i cadastrals que ho acrediten. Justificació i conveniència de l’ordenació D’acord amb l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, el raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents que s’exposen a la proposta són els següents: Aquests beneficis es fonamenten principalment per garantir dos objectius o criteris. En primer lloc, permetre la implantació de 36 habitatges de protecció pública de règim concertat al barri de Canyet, i en segon lloc, l’obtenció de 2.657 m² de sòl de titularitat privada qualificat de sistema viari i sistema de parcs i jardins urbans pendents d’expropiació, completament urbanitzats. La proposta de Modificació del PGM pretén racionalitzar el desenvolupament sostenible d’aquesta zona del barri de Canyet. L’existència de sòls sense desenvolupar repercuteix negativament en la imatge urbana del barri i, per tant, es considera que la seva execució amb habitatges públics protegits que cobreixin les necessitats dels habitants d’aquesta zona, permet consolidar l’ordenació del teixit urbà de la Colònia de Sant Antoni i afavoreix la cohesió social dels nuclis de població situats al voltant del barri de Canyet. Conclusió Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i el seu Reglament, s’informa favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació puntual del PGM al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet.” Així mateix, en data 13 d’abril de 2015 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità que té per objecte la millor accessibilitat de les economies mitjanes a uns habitatges assequibles de protecció pública en règim concertat, que restauren la filosofia de la casa i l’hort o el pati als nostres temps.

Secretaria General


La proposta de Modificació puntal del PGM comprèn un sector situat al barri de Canyet amb front al camí de la Verema i al carrer de Can Capmany, amb una superfície total de 16.811,68 m². Respecte l’objectiu de la proposta presentada, el cap del Servei d’Ordenació del Territori ha emès un informe en data 13 d’abril de 2015, en virtut del qual posa de manifest que l’objectiu principal de la modificació consisteix en definir els criteris que regulen la transformació de la zona d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar prevista al definida al PERI de les Colònies de Canyet en zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar amb habitatges de protecció pública de règim concertat. Per permetre la implantació al sector de Canyet d’habitatge assequibles de protecció pública en règim concertat que planteja la proposta, es modifica la qualificació de la zona d’ordenació en edificació aïllada unifamiliar subzona VIII (20a/11c) a zona d’ordenació en edificació aïllada plurifamiliar subzona II (20a/5), amb l’ús d’habitatge de protecció pública de règim concertat. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, el Cap del Servei d’Ordenació del Territori informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. II. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta Modificació del Pla general metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 4/D3-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD:

Secretaria General


PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla general metropolità al subpolígon 117a-2 intern al P.A.1 del PERI de les Colònies de Canyet de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí oficial de la Província i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la premsa periòdica, al Tauler d’Anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (http://www.badalona.cat). Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s’escaiguin. SENYOR MAÑAS: Jo no he dit pas mai que anéssim a votar a favor d’això. Escolti senyor Albiol, jo li vinc dient des que vostè es va estrenar com a regidor d’Urbanisme. SENYOR ALCALDE: No. Sóc l’alcalde amb competències d’Urbanisme. SENYOR MAÑAS: Exacte, vostè és l’alcalde amb les competències d’Urbanisme, i des que vostè té les competències d’urbanisme i és alcalde d’aquesta ciutat, totes les modificacions del Pla General Metropolità substancials que vénen en aquest Ple municipal vénen instades pels promotors privats. Crec que en tot el mandat no ens hem trobat a l’Ajuntament que de mutu propi, d’iniciativa pròpia hagin instat a una modificació del Pla General Metropolità. Per què dic això? Perquè nosaltres votarem en contra d’aquest dictamen i presentarem al·legacions i ens ho mirarem amb lupa, ens ho mirarem amb lupa i amb els nostres serveis jurídics, que no serà la primera vegada que l’encerten i guanyen recursos judicials en matèria urbanística en aquest Ajuntament. I per què li dic? Perquè a la zona de Canyet, a la zona de la Serralada de Marina, allà on el planejament actual hi preveia set habitatges unifamiliars, set habitatges unifamiliars, avui vostès ens proposen trenta-sis habitatges, amb pastilles edificis plurifamiliars, això sí que és veritat. Però allà on hi anaven a viure set famílies, allà on hi havia previstos set habitatges, ara vostès ens proposen que n’hi hagi trenta-sis. I el que és més sorprenent de tot aquest dictamen, és que la justificació de la proposta es basa en allò que diu el Pla local d’habitatge i en les necessitats que determina el Pla local d’habitatge. I per tant, aquests trenta-sis habitatges seran habitatge protegit concertat català. I un agafa el Pla local d’habitatge aprovat el mandat anterior, amb al·legacions nostres que el senyor Jurado deia que teníem raó, ho va dir en el Ple “jo dono suport al que diu Iniciativa respecte al Pla local d’habitatge”, un es mira el Pla local d’habitatge i llegeix: necessitats previstes durant l’any 2015 d’habitatge protegit concertat català a la ciutat de Badalona. Necessitats previstes zero. No hi ha dubte, posa zero, ni tres-cents vint-i-set, ni tres-cents, ni vint-i-tres, no, zero. Ja en el mandat anterior, que ja s’havia iniciat la crisi econòmica i ja el Pla local de l’habitatge parlava que no hi havia demanda a Badalona per habitatge protegit concertat català que en aquests moments és més car que l’habitatge lliure de segona mà, si vostè es mira els mòduls. Per tant, quina justificació pública, li demanem que ens expliqui, hi ha per convertir set habitatges unifamiliars en el barri de Canyet, en plena Serralada de Marina, en trenta-sis habitatges. Quina és la justificació pública que ens porta a acceptar aquest planejament que no impulsa l’Ajuntament de Badalona, sinó que insta un privat a fer-ho i vostè ho tramita com si fos la cosa més normal del món, com si hi hagués un interès públic al darrera. Jo li demano que ens expliqui si us plau, quin és l’interès públic d’aquesta operació. En aquests moments nosaltres hi votarem en contra. No veiem quina és la necessitat de convertir set habitatges en trenta-sis. No trobem cap document que ens expliqui que facin falta trenta-sis habitatges de preu concertat català a la ciutat de Badalona. I li diré una cosa, senyor Garcia Albiol, i no li parlo d’ideologia, però jo sempre havia entès que el capitalisme funcionava d’una cosa, que és, un arriscava, i si li anava bé guanyava, i si li anava malament perdia. Aquí ens trobem un promotor que es compra uns terrenys i arrisca, que ara resulta que els habitatges unifamiliars allà no es podran veure perquè són molt cars, perquè són molt grans, bé, es tracta el capitalisme que vostè defensa es tracta que el privat arrisca, i com que arrisca hi guanya. No que quan no hi guanya ve a l’administració a què li traguem les castanyes del foc, que és el que vostè fa amb aquest dictamen. I després, pensin amb l’impacte de mobilitat i la diferència que ha entre tenir set famílies en aquests moments

Secretaria General


vivint en aquesta zona, que és el que permetia el plantejament, o a tenir-ne trenta-sis en ple entorn de la Serralada de Marina. Gràcies. SENYOR SUBIRANA: Sí, nosaltres ens abstindrem en aquest punt, bàsicament part amb el que deia el senyor Mañas i per tant, no farà falta que ens repetim. No tot el discurs que ha fet però sí amb gran part del que ha dit el senyor Mañas. SENYOR SERRA: Doncs sí, jo abundaré una mica més amb el que ha dit el senyor Mañas perquè d’alguna manera crec que aquest és un dictamen que també pressuposa una mica i serveix també una mica de pròleg a tot el que vindrà després. Puc afegir alguna cosa més al que s’ha dit, no només al que hi ha l’expedient i que també els ho llegiré, sinó alguna anècdota personal que jo també tinc sobre aquesta promoció que fa molts anys que dóna voltes per l’Ajuntament de Badalona, no és d’ara, fa anys i anys i anys, que aquestes cases s’intenten aprovar. D’altra banda, sí que és cert, i aquí hi ha una part que s’ha dit, que aquí s’insta una modificació de PGM per part dels privats. És clar, jo llegint-me aquesta acta, que tampoc no vaig anar a la informativa d’urgència, però sí que vaig veure que aquí Ponsirenes – Puig Sió Associats insten a una modificació junta amb una societat que es diu Ribera Badalona i Nova Bétulo, a una modificació puntual del PGM a Canyet, en el qual es justifica aquest augment d’edificabilitat i aquest augment de número de cases que hi ha aquí amb dos paràgrafs que la veritat és que són bons i val la pena llegir-los, perquè de cara a justificar l’interès públic de l’operació, tenen la seva “miga” que es diria. Diu des del punt de vista privat i públic cal fer per a les economies mitjanes habitatges assequibles de protecció pública en règim concertat, que restauren la filosofia de la casa amb hort i pati, o sigui, estem parlant de casetes amb l’hortet allò que deia en Macià. I diu que també dóna sortida a la població de Canyet perquè així amb aquestes cases que es fan ara noves es pot ubicar dins del mateix barri a les noves famílies sorgides dels seus habitants, els quals podran gaudir del marc incomparable de Canyet. O sigui, que estem suposant i pressuposant que la gent de Canyet es podrà comprar fàcilment, per continuar vivint i tenir la caseta i hortet, unes cases de quatre-cents metres quadrats, hortet inclòs, la casa deu ser de menys però amb l’hortet inclòs surt de quatre-cents. Perquè és clar, és molt fàcil això, aquí estem requalificant sentze mil vuit-cents metres quadrats de la muntanya de Canyet, que repeteixo que ve de lluny i després ho explicaré. Dels quals, si no m’equivoco, van a benefici de l’Ajuntament dos mil sis-cents cinquanta set. Per tant, si resto d’això, me’n queden catorze mil dos-cents, i si divideixo els catorze mils dos-cents metres quadrats que estem requalificant a la muntanya de Canyet i el divideixo per 36, em surt 390. Per tant, m’estan sortint cases de quatre-cents metres, cases de quatre-cents metres per als habitants de Canyet. Que es posen a preu concertat, que és més car que el públic, per poder justificar d’alguna manera que aquest habitatge públic justifica l’operació des d’un punt de vista urbanístic, però és que estem parlant de cases cares, que es vendran al preu que valen, no concertat, es vendran a preu d’habitatge lliure, el que passa és que li canvies el xip per posar això. I els explicaré una cosa. Quan jo vaig començar a urbanisme l’any 2007, no era ni alcalde, a mi em van venir a veure els arquitectes amb el propietari de la Nova Bétulo i em van explicar i em van ensenyar el dibuix de les set casetes. Bé, era el que hi havia, com delia el senyor Mañas, en aquell moment estava aprovat. Al cap d’un any em van tornar a venir els mateixos i em van dir que allò era molt gran i que allò era molt difícil de vendre, i que bé, que se’ls havia ocorregut fer-ne, mira per on. Estem parlant de l’any 2008, i jo els vaig dir que ni parlar-ne, que ni parlar-ne, que no ho aprovaríem, que no en faríem 28, que no era el que estava aprovat i que no faríem la modificació del PGM. Han passat set o vuit anys, i ara avui, a menys d’un mes de les eleccions, ves per on, això torna aquí i les 28 es converteixen en 36, fetes pels mateixos, amb els mateixos propietaris, que m’estalvio dir qui és el propietari, instat a part, i aquest és d’urbanisme que estem defensant aquí. Que els refereixo, això és el pròleg de tot el que ve després, el pròleg del que ve després. Perquè aquesta empresa, Ponsirenes, Puig i Sió, surt tres vegades avui aquí, dues directes i una indirecta. I avui estem fent modificacions de PGM a instàncies de part, a instàncies de part. Per tant, nosaltres votem clarament en contra, aquest dictamen no l’aprovaran, perquè veig que Convergència s’absté, però a més, no s’aprovarà amb justícia, perquè el que s’anava a fer a Canyet no està justificat. Aquesta operació no es justifica públicament i aquesta operació ha de tornar al calaix d’on va sortir. Aquí hi van set cases i

Secretaria General


si volen fer set cases això es podia fer, ara, trenta-sis aquí a Canyet, justificant-les que això és per a la gent de Canyet, no, no cola, no cola. Nosaltres votem en contra. SENYOR ALCALDE: És evident que si no hi ha un vot favorable el dictamen s’haurà de retirar perquè es necessita majoria absoluta, però home senyor Serra, vostè que ha estat regidor d’Urbanisme i alcalde amb competències d’Urbanisme que hauria de ser una mica més rigorós o saber del que parla. I em sembla o no se’n recorda, o no s’ha mirat els papers, o no sap de què parla. Vostè ha dit que aquí surten cases de cinc-cents metres, això és mentida, això és mentida, ni quatre-cents, no surten cases de quatre-cents. Aquí, els drets que tenen aquestes persones, perquè algú els les va donar algun dia, abans, és que sortien cinc cases de cinc-cents metres quadrats cada una. Amb el Partit Socialista els sortien cinc cases de cinc-cents metres quadrats cada una. Per tant, d’acord amb el planejament, repeteixo, que en el seu dia va aprovar el Partit Socialista, els propietaris poden construir cinc xalets de cinc-cents metres quadrats, té socialisme. La proposta que nosaltres presentem quina és? Ens han vingut aquestes persones i ens diuen, nosaltres no veiem que tal i com està el mercat surtin, es puguin vendre cinc cases de cinc-cents metres quadrats, té socialisme, i el que us plantegem és que amb els mateixos metres, no augmentant metres, sinó amb els mateixos metres enlloc de fer cinc cases de cinc-cents metres, a on hi anava una casa de cinc-cents metres, hi vagin cinc cases plurifamiliars de tres nivells de cent metres cada una. En lloc d’un xalet de cinc-cents metres, hi van cinc pisos amb una casa plurifamiliar de cent metres cada una. I a mi això em sembla raonable, a mi no em sembla que sigui un pecat, a mi em sembla raonable que es pugui desenvolupar habitatge de qualitat i ordenada a la nostra ciutat, a mi m’ho sembla. I jo he vits els projectes i a mi els projectes em semblen molt molt correctes, em semblen macos, els hi he de dir, em sembla maco, i em sembla que qualitativament és bo per a la ciutat. Aleshores, hi ha dos vots en contra i una abstenció, doncs jo he de retirar el dictamen, el retiro i si en algun moment aconseguim una majoria a la propera legislatura doncs es tirarà endavant. Que no, doncs seguirem amb el model socialista de què es facin xalets de cinc-cents metres quadrats. Per tant, queda retirat aquest dictamen. Està retirat ja. Però és que està retirat. No és que no obriré un debat, hi ha hagut una intervenció per part de tothom, es retira el dictamen. SENYOR SERRA: Però és que el que ha dit no és cert, jo tinc dret a matisar el que vostè ha dit, perquè no és veritat el que ha dit, només cal llegir la preacta, tenim dret a parlar. SENYOR ALCALDE: El dictamen està retirat, el dictamen està retirat. SENYOR MAÑAS: És només una pregunta, si us plau, justifiqui’m per què habitatges de cent metres quadrats amb piscina, amb jardí, a Canyet, són habitatge protegit. SENYOR ALCALDE: No, escolti’m una cosa, doncs perquè la llei ho diu. Però no tenen piscina, tenen piscina comunitària, no ens equivoquem. SENYOR MAÑAS: El normal és que els habitatges protegits tinguin piscina comunitària. SENYOR ALCALDE: El dictamen està retirat i quan correspongui, si correspon, ja es tornarà a portar. El dictamen precedent va ser retirat. 13 AP-2015/3171 DICTAMEN. Aprovació provisional de les Bases específiques que regiran l'atorgament de subvencions destinades activitats, programes o actuacions de les entitats representatives d'altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals). Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació provisional de les Bases Específiques que regiran l’atorgament de subvencions per part de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació de l’Ajuntament de Badalona destinades a promocionar i dinamitzar els programes i activitats de caràcter cultural, lúdic i cívic de les entitats representatives d’altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals). Òrgan que resol: Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Expedient: Exp. 103451-GSUB-C2015/000002

Secretaria General


Ref. addicional 3/SUBV-2/15 Antecedents 1. En data 4 de febrer de 2015, el regidor de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació va dictar providència d’instrucció d’expedient per a l’atorgament de subvencions de destinades a promocionar i dinamitzar els programes i activitats de caràcter cultural, lúdic i cívic de les entitats representatives d’altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals). 2. En data 5 de febrer de 2015 la cap del departament de Participació Ciutadana ha emès un informe tècnic segons el qual proposa l’aprovació de les Bases Específiques que regiran l’atorgament de subvencions per part de l’Àrea Seguretat, Convivència i Participació de l’Ajuntament de Badalona destinades a promocionar i dinamitzar els programes i activitats de caràcter cultural, lúdic i cívic de les entitats representatives d’altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals). 3. Pels serveis jurídics s’han procedit en data 24 de febrer de 2015 a elaborar les Bases específiques que regiran la convocatòria d’atorgament, les quals s’incorporen. Fonaments de dret 1. Segons el que disposa els articles 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya - TRLMRLC- i l’art. 122 del Decret, de 13 de juny, que aprovà el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals - ROAS-, tots dos en relació a l’art. 2 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions -LGS-, els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social, que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local. 2. L’article 25 de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local en la nova redacció donada per la Llei 27/2013 de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local estableix, en el seu apartat 2, com a competències pròpies dels Municipis la promoció de la ocupació del temps lliure, la promoció de les activitats culturals i la utilització eficient de les noves tecnologies i la lluita contra la exclusió digital dels veïns. 3. En compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a Disposició Final Primera apartat 2 de la LGS, aquest Ajuntament ha procedit a adequar la seva normativa reguladora de subvencions al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS, amb excepció de l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions, elaboració del qual preceptua l’art. 8 LGS amb caràcter previ a l’establiment de les subvencions, per a la concreció dels objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, les despeses previsibles i les seves fonts de finançament, amb sotmetiment, en tot cas, al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. 4. L’esmentada adaptació s’ha realitzat, a l’empara de l’art. 17.2 LGS, mitjançant la corresponent regulació a les Bases d’Execució de Pressupost 2014 -BEP-, concretament a l’annex IV dels mateixos, en pròrroga per al 2015. En conseqüència, el règim jurídic aplicable al procediment d’atorgament de subvencions per al present any és el següent:

La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS).

RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS).

La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2. i 214.2. del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març).

La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003), i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny).

Normativa europea (Tratat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial Decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).

Secretaria General


Les Bases d’execució del Pressupost General. Bases, reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin.

5. Segons disposen els articles 38 BEP i 22.1, 55.1 RLGS el procediment ordinari de concessió de subvencions es tramitarà en règim de concurrència competitiva. 6. D’acord amb la regulació del procediment de concessió establert al referit art. 38 BEP, i a l’art. 12 l’Annex IV de les BEP, la competència per a la convocatòria del corresponent concurs públic és l’alcalde, convocatòria que haurà de contenir els requisits preceptuats a l’art. 23.2 LGS, publicant-se, d’acord amb l’art. 59.5 LRJPAC al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la premsa local, en aquest cas, juntament amb les corresponents bases específiques; el termini de presentació de sol·licituds, d'acord amb l'art. 86 LRJPAC serà de vint dies hàbils (exclosos dissabtes, festius i diumenges) a comptar des de l'endemà de la publicació de l'anunci de la convocatòria. 7. En compliment de l’article. 214 del TRLHL, l’interventor municipal ha fiscalitzat l’expedient certificant l’existència de crèdit adequat i suficient per atendre la despesa pública del cas. l’òrgan competent per a la seva l’aprovació i corresponent publicitat. L’òrgan competent per l’aprovació provisional d’aquestes bases específiques és el Ple de la Corporació , segons disposa l’art. 12.b) l’Annex IV de les BEP, que disposa en el cas que la naturalesa de la subvenció ho requereixi prèviament a la convocatòria del procés de selecció s’hauran d’aprovar i publicar les corresponents Bases particulars de conformitat amb l’art. 17 de la LGS. Conclusions En conseqüència, qui sota signa, informa que una vegada fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal, no troba cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple, prèvi dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori, adopti el següent ACORD: PRIMER.- Aprovar provisionalment les Bases Específiques que regiran l’atorgament de subvencions per part de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació de l’Ajuntament de Badalona destinades a promocionar i dinamitzar els programes i activitats de caràcter cultural, lúdic i cívic de les entitats representatives d’altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals), que literalment es transcriuen: “..BASES ESPECÍFIQUES QUE REGIRAN L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA DESTINADES A ACTIVITATS, PROGRAMES O ACTUACIONS DE LES ENTITATS REPRESENTATIVES DALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES (PENYES) 1. Objecte de la subvenció L’objecte d’aquestes Bases específiques, d’acord amb el què preveu art. 17.2 de la LGS en relació amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2014(en endavant BEP) atès que el pressupost de 2014 (del qual formen part les BEP) s’ha prorrogat actualment per a l’exercici 2015 en aplicació del que disposa l’article 169.6 del Text refós de la Llei d’Hisendes Locals, és regular els criteris i procediment de concessió de subvencions per part del departament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Badalona destinades a les Entitats de caràcter cultural (penyes i/o cases regionals) de la nostra ciutat, que persegueixen objectius de vertebració social, projectes i activitats de caràcter sociocultural i cívic, per tal d’afavorir la integració i la interacció amb d’altres ciutadans que procedeixin d’altres comunitats autònomes , que aquestes activitats siguin sense afany de lucre, i que complementin o supleixin la competència municipal o siguin d’interès local. 2. Programes i activitats subvencionables Els programes, projectes i activitats objecte de subvenció seran les relacionades amb activitats de caràcter cultural, lleure i cívic en relació al calendari festiu, i/o costums i pràctiques de l’entitat sol·licitant, coherents amb els criteris propis de la Regidoria de Seguretat, Convivència i Participació i que tinguin incidència en el foment i la promoció de la convivència i la participació de ciutadans que procedeixen d’altres comunitats autònomes a la ciutat així com projectes de representació en activitats organitzades per entitats d’àmbit superior al municipal per a la promoció de la cultura d’altres comunitats autònomes, obertes a la ciutadania i que facin possible la projecció de la ciutat en aquest àmbit

Secretaria General


Les activitats i programes subvencionats s’hauran de realitzar dins del període comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2015. 3. Legis lació En tot allò no contemplat en aquestes bases s’estarà a les Bases d’Execució del Pressupost Municipal i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reglament que la desenvolupa i resta de normativa concordant. L’acceptació de la subvenció implica la de la present normativa, la de les bases, la de la convocatòria i la de la LGS. 4. Procediment El procediment fixat per a la concessió de les subvencions previstes en aquestes bases és de concessió en règim de concurrència competitiva. 5. Beneficiaris Podran obtenir la condició de beneficiaris les entitats que tramitin la corresponent sol·licitud d’acord amb l’article 4 d’aquestes bases específiques i que compleixin les condicions i els requisits següents: a) Condicions Que les entitats duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès social

per al municipi de Badalona. Que les activitats complementin o supleixin la competència municipal. Que les activitats que realitzin siguin sense afany de lucre. b). Els requisits que s’han d’acreditar degudament són: Estar legalment constituïdes i inscrites al registre públic que correspongui. No estar incurs en el règim d’incompatibilitats i prohibicions vigent d’acord amb l’art.

13.2 i 3 LGS en relació a l’art. 26 RLGS. Estar al corrent de llurs obligacions tributàries, amb la seguretat social, i amb

l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb l’art. 13.2 e) LGS en relació als articles 18 i 19 i 22.1 RLGS.

Haver justificat suficientment les ajudes econòmiques rebudes amb anterioritat de l'Ajuntament de Badalona.

6. Sol·licituds i documentació complementària. 1. Les sol·licituds de subvenció es formalitzaran complimentant el model instància proporcionada per l’Ajuntament i es podran presentar al Registre General de l’Ajuntament, a les Oficines Municipals de Districte o a les oficines registrals obertes als efectes a les Àrees Municipals, instància que tindrà el següent contingut: Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en que actua (amb expressió de

NIF). Identificació de qui ha de ser beneficiari (amb expressió de CIF). Domicili, a efectes de les notificacions, i número de telèfon. Declaració de reunir els requisits de les presents bases i acceptació de les mateixes. Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i

compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. Compromís de complir les condicions de la subvenció concreta. Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l'activitat

projectada. Pressupost de l’activitat i/o dels programa/es per al/a les qual/s es sol·licita subvenció. Lloc, data i signatura del sol·licitant i, segell de l’entitat 2. A la instància haurà d'adjuntar-se la següent documentació: Fotocòpia del NIF del representant de l’entitat. Fotocòpia del CIF de l’entitat Full de dades bancàries, on es podrà transferir, si escau, l’import de la subvenció en

cas que aquestes dades hagin variat respecte l’any anterior o si és la primera vegada que es sol·licita la subvenció.

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2014, els tres documents abans referits es podran suplir amb la complimentació del document

Secretaria General


“declaració de vigència de la documentació” que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Documentació acreditativa de la legal constitució i inscripció de l’entitat pel cas que sigui la primera vegada que es sol·licita subvenció.

Documentació acreditativa de la composició de la Junta Directiva de l’entitat i de que la persona sol·licitant és la representant legal de l’entitat per a la sol·licitud de la subvenció (certificats i/o actes corresponents).

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici 2014, l’esmentada documentació es podrà suplir mitjançant la complimentació del document “Certificat de la composició de la Junta, Acord de l’entitat de sol·licitud de subvenció i atorgament d’autorització a la persona que la sol·licita”, que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Acreditació d’estar al corrent de llurs obligacions tributàries mitjançant els corresponents certificats de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social sens perjudici que l’entitat autoritzi expressament a l’Ajuntament de Badalona per tal que demani el certificat de l’Agència Tributària i, en el seu cas, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, conforme a la Disposició Addicional Divuitena de la LRJPAC en relació al articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS.

Projecte de l’activitat o programa a subvencionar amb descripció detallada que permeti comprendre l’abast, la intenció i la importància de la proposta.

Memòria explicativa de les activitats realitzades per l’entitat durant l’exercici anterior, signada i segellada.

Comptes aprovats globals i per programes, de l’últim exercici tancat, signats i segellats. Declaració responsable de no haver demanat, ni rebut ajuts i/o subvencions per aquest

mateix concepte d’altres Àrees o organismes autònoms de l’Ajuntament de Badalona o d’altres administracions o entitats.Aquelles que, en llur cas, es determinin expressament a la convocatòria, en relació amb les finalitats i actuacions de les entitats, àmbit d’implantació d’aquestes i naturalesa dels programes a subvencionar.

7. Criteris de valoració per a l’atorgament 1) Els criteris que es tindran en compte per tal d’atorgar ajuts a les propostes presentades seran els següents:

1. La viabilitat tècnica, econòmica, material i de recursos humans del projecte o activitats proposades. 2. El autofinançament de l’entitat sol·licitant. 3. Les subvencions d’altres organismes públics.

2) Criteris de valoració: El valor econòmic serà fixat en base al nombre i a les característiques de les sol·licituds presentades, i seran avaluades d’acord amb els següents criteris:

1.La projecció i d’interès general per al conjunt de la població de Badalona............fins a 15 punts 2. La capacitat organitzativa de l’entitat, ...................................................................fins a 6 punts 3. El caràcter innovador de l’activitat.........................................................................fins a 4 punts

Per ser acceptada la sol·licitud caldrà un mínim de 16 punts. 8. Import màxim de les subvencions Les presents subvencions podran superar el límit del 50% dels cost de l’activitat i arribar fins el 100% del cost de l’activitat i/o programa a que s’apliqui, donat que la majoria d’entitats realitzen activitats exclusives i singulars que suposen un complement a les competències que té atribuïdes la Regidoria de Seguretat, Convivència i Participació pel que fa a la realització de la seva programació anual. L’import de la subvenció rebuda no podrà ser mai d’una quantia que, en concurrència amb els ingressos que l’activitat subvencionada generi i altres subvencions o ajuts rebuts d’altres administracions o ens públics o privats, nacionals o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari; si es produís aquesta situació es reduirà la

Secretaria General


subvenció en la proporció que correspongui i, en el cas que el beneficiari ja l’hagi rebuda, tindrà l’obligació de retornar l’import que correspongui. 9. Òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de subvencions és l’alcalde, a proposta de la Junta de Govern Local. La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà als regidors i regidores d’Àrea, en ús de les facultats que tenen delegades de l’alcalde en virtut de la Resolució de 5 de juliol de 2011. 10. Terminis El termini de presentació de les sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de la convocatòria al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases especifiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessa’t per tal que en un termini no superior a deu dies s’esmenin les deficiències o s’acompanyin el documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit. El termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris. 11.Acceptació Les subvencions hauran d’ésser acceptades per les persones beneficiàries, en el termini màxim d’un mes comptador des de la data de notificació de la concessió, als efectes de donar compliment a les condicions fixades per a la seva aplicació. Prèvia l’acceptació de la subvenció per part dels beneficiaris, es podran efectuar pagaments anticipats del 50 per cent de la quantitat subvencionada. Amb caràcter excepcional i atenent les característiques del programa es podran efectuar pagaments anticipats del 80% de l’import subvencionat, prèvia sol·licitud i justificació per part de l’entitat de la projecció dels moviments de Tresoreria que posin de manifest la necessitat de fer-ho, com a finançament necessari per poder portar a terme les actuacions inherents a la subvenció. No s’exigeix la constitució de garantia en cap dels supòsits de pagaments anticipats esmentats. Tot això sens perjudici del seu reintegrament en cas d’incompliment de les obligacions establertes a l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost municipal vigent, a les bases específiques, a la convocatòria o a la Llei. 12. Forma i termini de justificació de la subvenció Cal justificar el 100% del programa subvencionat per aquest ajuntament, import que s’indicarà a l’assebentat de l’atorgament de la subvenció. En cas contrari, la subvenció es limitarà a la part proporcional del total justificat del projecte presentat. La justificació de les subvencions atorgades per l’Ajuntament constitueix una comprovació de l’adequat ús dels fons públics rebuts pels beneficiaris, la prova de que els referits fons s’han aplicat a la finalitat per a la qual es van concedir i acreditació del compliment de les condicions imposades i dels resultats obtinguts. L’esmentada justificació es realitzarà, mitjançant la rendició del compte justificatiu de la despesa realitzada, que constitueix acte obligatori del beneficiari o entitat col·laboradora, davant l’òrgan atorgant, i, que consisteix en la justificació de la despesa realitzada, sota responsabilitat del declarant, comprenent els documents que a continuació es relacionen: 1. Declaració de rendició del compte justificatiu de la subvenció, segons el model facilitat per l’ajuntament. 2. Memòria de l’activitat subvencionada, consistent en: Declaració subscrita pel beneficiari sobre les activitats realitzades que hagin estat

finançades amb la subvenció i el seu cost. Desglossament de cadascuna de les despeses efectuades; Relació numerada correlativament de tots el documents justificatius que s’aportin. 3. Factures i demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, import dels quals hagi estat abonat amb càrrec a la subvenció concedida; el servei gestor compulsarà i conformarà les còpies

Secretaria General


d’aquests documents i quedaran dipositats en l’entitat beneficiària per un període mínim de 4 anys. Les factures hauran de reunir els requisits expressats al Real Decret 1619/2012, de 30 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel que es regulen les obligacions de facturació; Girades a nom de l’entitat, amb totes les seves dades identificatives: nom, adreça i CIF Nom i cognoms de l’expenedor o denominació social, i NIF. Factura signada del proveïdor amb aportació del rebut degudament signat i segellat. Haurà d’incorporar la descripció complerta de l’operació, preu total i determinació de l’IVA. Número, i en seu cas, sèrie de la factura Referents exclusivament a l’activitat o projecte subvencionat Lloc d’emissió i datades a l’any d’atorgament de la subvenció Als efectes d’aquestes bases no s’admetran documents escanejats si no s’acompanyen del corresponent original en paper. En cas d’aportar l’original i la còpia (que haurà d’ésser perfectament llegible) per a la seva compulsa, es retornaran els originals a l’entitat. En cas contrari, els originals restaran incorporats a l’expedient. Les factures hauran d’acompanyar-se d’un comprovant bancari acreditatiu del seu pagament (transferència bancària o extracte bancari dels pagaments fets per xec).

Les despeses de personal hauran d’acreditar-se amb els següents documents: - Els rebuts de nòmines emplenats de conformitat amb l’OM 27-12-94, amb els seus corresponents justificants de pagament. - Els butlletins de cotització de la Seguretat Social (TC1 i TC2) amb els seus corresponents justificants de pagament. - Les retencions sobre els rendiments del treball, amb la comunicació de dades al pagador (art. 88 del Reglament de l’IRPF), model 145 facilitat per l’AEAT i amb els seus corresponents justificants de pagament.

4. Full publicitari de la col·laboració de l’Ajuntament en les activitats subvencionades amb la fórmula següent: "Amb el suport de l'Ajuntament de Badalona" i el logotip oficial de l'Ajuntament de Badalona, d’acord amb els models tipogràfics aprovats per la Corporació. En el cas que no es pogués aportar l’esmenta full, el personal tècnic municipal corresponent incorporarà a l’expedient declaració conforme en l’activitat subvencionada no es va programar la confecció del mateix. El termini per presentar la justificació de la subvenció serà de tres mesos a partir de la data de finalització del termini per a la realització de l’activitat i, com a màxim fins el 31 de gener del 2016. Els projectes, programes o activitats subvencionades s’hauran de realitzar com a màxim fins al 31 de desembre de 2015. A fi i efecte de possibilitar el control de la concurrència de subvencions, els documents justificatius presentats pels beneficiaris hauran d’ésser validats i estampillats pel servei gestor, mitjançant un segell existent a l’efecte. El servei corresponent comprovarà l’aplicació efectiva de l’ajut a les finalitats per a les quals ha estat concedit, i el beneficiari facilitarà l’accés a la informació necessària a aquest efecte, en el cas que es requereixi. La justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant-se tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, l’informe i certificat de conformitat previ de l’òrgan gestor. No obstant això, cas per cas o de manera genèrica, la intervenció municipal podrà establir altres requisits de comprovació i documentació complementària a la requerida en aquestes bases. 13. Partida pressupostària La concessió de les diferents subvencions hauran d’anar amb càrrec a la següent aplicació

pressupostària del pressupost de 2015 en prorroga del de 2014.

Aplicació pressupostària Id, Op. Núm. Operació Import 440-9240-48906 RC 201500007955 37.000,00

Secretaria General


SEGON.- Aprovar que en cas que no es presenti cap al·legació l’aprovació esdevindrà definitiva de forma automàtica. TERCER.- Aprovar la present despesa per import de 37.000,00 euros, que haurà d’anar amb càrrec a la següent aplicació pressupostària del pressupost 2015, en prorroga del 2014.

QUART.- Sometre les Bases a informació pública per un termini de 20 dies mitjançant publicació al BOP de Barcelona i al Tauler d’anuncis municipal. S’haurà de publicar al DOG la referència de la publicació al BOP. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 14, dels grups municipals del Partit Popular i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 12, dels grups municipals Socialista i Convergència i Unió. 14 AP-2015/3178 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità en l'àmbit discontinu del sector sud de Can Colomer, l'àmbit 2 -Turó de l'Enric- i l'àmbit 5 Montigalà. (RETIRAT) 15 AP-2015/3179 DICTAMEN. Aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l'avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581 al barri de Morera de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 19 de març de 2015 pel cap del Servei d’Ordenació del Territori que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581 al barri de Morera de Badalona. Antecedents En data en data 31 de desembre de 2013 i número de registre general d’entrada 38524 el senyor Juan Carlos Sancho Garcia, apoderat de la societat HABITAT INICIATIVES, S.L., ha presentat una sol·licitud on exposa que la societat PONSIRENAS-PUIG i ASSOCIATS, S.L.P. ha redactat una proposta de Modificació puntual del PGM a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581 al barri de la Morera i demana a l’Ajuntament de Badalona la seva tramitació. En data 15 de gener de 2015 i número de registre general d’entrada 1027, la societat PONSIRENAS-PUIG i ASSOCIATS, S.L.P., en qualitat de redactors de la proposta de Modificació puntual del PGM, han presentat una instància on exposen que s’aporta la nova documentació modificada amb les indicacions de l’Ajuntament de Badalona i demanen que s’incorpori el nou document a l’expedient. Iniciativa D’acord amb l’apartat 3 de l’article 101 del TRLU, l’Ajuntament de Badalona promou la Modificació puntual del PGM a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581, proposada per la societat HABITAT INICIATIVES, S.L. i assumeix expressament la iniciativa pública per formular-la. Objecte L’objectiu de la Modificació puntual del PGM és la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent en els sòls situats al barri de Morera qualificats com a equipament comunitari de titularitat privada de tipus sanitari-assistencial que no s’han desenvolupat, per tal de permetre la implantació al barri de Morera d’un equipament comunitari públic de titularitat pública i una zona d’ús comercial i aparcament privat, amb el tipus d’ordenació tridimensional.

Aplicació pressupostària Id. Op. Núm. operació Import

2015 N 440 9240 48906 RC 201500007955 37.000,00€

Secretaria General


Àmbit del sector de planejament La proposta de Modificació puntual del PGM està situada dins del barri de Morera, en una zona coneguda com el Turó de l’Enric, entre el Torrent de la Font i les instal·lacions esportives del Tennis Club Badalona i abasta una superfície de 13.115 m². Limita amb l’avinguda de Carlemany i la zona residencial que hi dóna front per la seva vessant sud-est, amb els sòls qualificats d’equipament comunitari de titularitat privada on s’ubiquen les instal·lacions del Tennis Club Badalona en el seu límit nord-est, amb els sòls qualificats d’equipament comunitari de titularitat municipal inclosos en l’àmbit del PERI de Morera en la seva vessant nord-oest i finalment amb sòls qualificats de sistema viari i sistema de parcs i jardins urbans de titularitat municipal inclosos en l’àmbit del Pla Parcial Torrent de la Font en el límit sud-oest.

Ortofoto 1:5.000 del sector. Data de vol 2013-06. Font: http://www.icc.cat/vissir3/ Planejament vigent Els antecedents del planejament urbanístic d’aplicació al sector són els següents: Planejament general Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de Barcelona, aprovat definitivament per

acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme, el 14 juliol de 1976 (BOPB 19/7/1976). Planejament derivat MPGM sector Morera, aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres

Públiques el 21 d’octubre de 1982. Text refós del Pla parcial Torrent de la Font, aprovat definitivament per la Comissió

d’Urbanisme de Barcelona, el 5 d’abril de 1995. Text refós de la modificació puntual del PERI de la Morera pel que fa a la concreció de

l’ús assignat i el canvi de la determinació de titularitat d’una part d’una zona qualificada d’equipament 7b(2). Aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona en data 4 de juny de 2012.

Classificació i qualificació Les finques incloses a la Modificació puntual del PGM tenen la classificació de sòl urbà no consolidat i les seves qualificacions són sistemes viari (clau 5) i de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (clau 6b) de titularitat municipal i sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació (clau 7b2) de tipus sanitari assistencial i de titularitat privada. Planejament territorial i normatives sectorials amb incidència en l’àmbit del sector El planejament territorial vigent al municipi de Badalona és el següent: Pla territorial general.

Aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març. Publicació: DOGC núm. 2032 - 31/03/1995. Pla territorial metropolità de Barcelona.

Aprovat definitivament en data 20 d’abril de 2010. Publicació: DOGC núm. 5627 - 12/05/2010.

Secretaria General


El Pla Territorial Metropolità de Barcelona manté, en general, els criteris establerts pel PGM en relació als sòls inclosos en l’àmbit del sector. Les normatives sectorials amb incidència en l’àmbit del sector són les següents: Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. Decret 378/2006, de 22 de desembre, per qual es desplega la Llei 18/2005

d’equipaments comercials.’ordenació dels equipaments comercials (Vigent d’acord amb la disposició Transitòria Tercera del Decret Llei 1/2009, fins a l’entrada en vigor del desplegament reglamentari d’aquest decret Llei).

Estructura de la propietat L’estructura de la propietat de les finques incloses en l’àmbit de la Modificació puntual del PGM es detalla al quadre al següent: Denominació Propietaris Superfície FINQUES DE TITULARITAT PRIVADA FINCA A Finca registral núm. 7.602 Finca de ref. cadastral 7008728DF3970G0001DH

Fivevif, S.L. 7.344,759 m²

FINCA B Finca registral núm. 11.564 Porció de la finca de ref. cadastral 7008723DF3970G0001FH

Jaume Eliè Mateu 516,000 m²

FINCA C Finca registral núm. 11.000 Porció de la finca de ref. cadastral 7008722DF3970G0001TH

Lourdes Arqué Canalias Remei Bel Arqué Jacint Bel Arqué Joan Bel Arqué

699,000 m²

SUBTOTAL FINQUES DE TITULARITAT PRIVADA 8.559,759 m² FINQUES DE TITULARITAT PÚBLICA Porció de la finca de ref. cadastral 7008742DF3970G0001HH

Ajuntament de Badalona

Porció de la finca de ref. cadastral 7008743DF3970G0001WH


Porció de la finca de ref. cadastral 7008727DF3970G0001RH


Porció de la finca de ref. cadastral 6808102DF3960H0001IZ


Sòls de domini i ús públic sense referència cadastral Ajuntament de Badalona SUBTOTAL FINQUES DE TITULARITAT PÚBLICA 4.605,241 m² TOTAL ÀMBIT MPGM 13.115,000 m²

A l’annex F5 del document s’inclou la Relació de propietaris de les finques incloses en l’àmbit del sector de planejament, durant els 5 anys anteriors a l’inici del procediment de la Modificació puntual del PGM, amb les corresponents certificacions registrals i cadastrals que ho acrediten. Descripció de la proposta L’objecte de la proposta presentada és definir els criteris i l’ordenació per a la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent per permetre la implantació al barri de Morera d’un equipament comunitari públic de titularitat pública i una zona d’ús comercial i aparcament privat, amb el tipus d’ordenació tridimensional. La proposta urbanística de la present Modificació puntual del PGM implica la modificació de la qualificació del sistema d’equipaments comunitaris i dotacions (clau 7b(2)) de titularitat privada amb el tipus d’ordenació segons edificació aïllada que es transforma en una ordenació tridimensional (clau 7b/18) amb la qualificació de zona subjecta a volumetria específica d’ús comercial i aparcament i de titularitat privada, situada entre la rasant de l’avinguda de Carlemany i la cota +75 m i la qualificació sistema d’equipament de tipus sanitari-assistencial de titularitat pública situada per sobre la cota +75 m, en sistema viari, en sistema de parcs i jardins urbans i en sistema d’equipaments públics. Així mateix la proposta ajusta les qualificacions dels sistemes viari i d’espai lliures colindants, per permetre l’accés a la part de parcel·la amb ordenació tridimensional amb la

Secretaria General


qualificació d’equipament de tipus sanitari-assistencial de titularitat pública situada per sobre la cota +75 m. A la Memòria, a la Normativa i als Plànols d’ordenació del document es descriu la implantació i es defineixen el tipus d’ordenació i les condicions d’edificació de la parcel·la que es transforma: La proposta d’ordenació en edificació tridimensional planteja una edificació en cinc

plantes, tres plantes per sobre la rasant de l’avinguda de Carlemany (cota +62 m) qualificades de zona comercial (clau 18) amb usos comercial i d’aparcament de titularitat privada i dues plantes per sobre la rasant del vial de nova creació que connecta amb l’avinguda de la Cerdanya (cota +75 m) qualificades de sistema d’equipaments (clau 7b) de tipus sanitari-assistencial de titularitat pública.

Les tres plantes corresponents a la zona comercial (clau 18) amb usos comercial i d’aparcament de titularitat privada tenen una edificabilitat màxima de 3.050 m² i 6.100 m² respectivament i les dues plantes corresponents al sistema d’equipaments (clau 7b) de tipus sanitari-assistencial de titularitat pública tenen una edificabilitat màxima de 4.800 m².

D’acord amb aquest, i considerant que la Modificació puntual del PGM comporta transformació de l’ús de l’equipament sanitari-assistencial privat amb una edificabilitat de 5.568,30 m² previst al planejament vigent als usos comercial i d’aparcament amb una edificabilitat de 9.150 m², es genera la necessitat d’incorporar una reserva mínima per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics de 686,25 m², a raó de 7,5 m² de sòl per cada 100 m² de sostre destinat a altres usos. La superfície de 700 m², corresponent a les superfícies dels sòls qualificats d’espais lliures i equipaments públics resultant de la nova ordenació, és superior als 686,25 m² que resulten de l’aplicació de l’article 100.3 del TRLU. QUALIFICACIONS Planejament

vigent Proposta MPGM

Balanç

Sistema viari (clau 5) 4.812 m² 4.894 m² +82 m² Sistema d’espais lliures (clau 6b) 2.116 m² 2.200 m² +84 Sistema d’equipament comunitari privat (clau 7b2) 6.187 m² -6.187 m² Sistema d’equipament comunitari públic (clau 7b) 616 m² +616 m² Ordenació tridimensional (clau 7b públic / 18 privat) 5.405 m² +5.405 m² TOTAL 13.115 m² 13.115 m²

La implantació dels usos comercials que proposa la Modificació puntual del PGM requereix la inclusió dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) de la zona qualificada de sistema d’equipaments de la zona nord del PERI de Morera. La justificació de la modificació de la Trama Urbana Consolidada es justifica a l’annex F.4 del document. Als efectes de garantir el repartiment de beneficis i càrregues i el deure de cessió de sistemes i del 10% de l’aprofitament del sector que comporta la proposta, es delimita un polígon d’actuació denominat PA1, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, que abasta les finques de titularitat privada i un àmbit d’urbanització com a càrrega externa al polígon d’actuació. El document justifica que la proposta, d’acord amb l’article 43 del TRLU, es tracta d’una actuació que comporta la

Secretaria General


transformació dels usos preexistents i un augment de l’edificabilitat i, per tant, els propietaris han de cedir el 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic del sector. Tanmateix, la proposta defineix un àmbit d’urbanització com a càrrega externa al polígon d’actuació PA1 per dur a terme l’execució urbanística de la part de l’avinguda de Carlemany pendent d’urbanitzar, del nou vial que connecta l’avinguda de la Cerdanya amb la part superior de la parcel·la amb ordenació tridimensional qualificada d’equipament públic i el condicionament dels sòls qualificats de parcs i jardins urbans colindants a la façana sud-oest de la parcel·la amb ordenació tridimensional, que caldrà executar prèviament a l’atorgament de la llicència d’obres per edificar la parcel·la amb ordenació tridimensional. A l’annex F.7 del document, s’incorpora una proposta de Conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Badalona, la fundació sense ànim de lucre BADALONA CAPAÇ, la societat mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L., i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581, formulat amb la voluntat de crear un marc legal de referència i on es fixen els requeriments urbanístics per un desenvolupament pautat, on l’acció pública i privada conjuntament assoleixin els objectius definits a la present Modificació puntual del PGM. Al punt tercer del Conveni urbanístic s’acorda que un cop aprovada i publicada l’aprovació definitiva de la present Modificació puntual del Pla general metropolità, i en el tràmit de l’expedient de la reparcel·lació, la propietària es compromet a cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Badalona la part de la parcel·la amb ordenació tridimensional (clau 7b/18) qualificada d’equipament públic de tipus sanitari-assistencial, mantenint una reserva del dret de superfície per 99 anys. A l’Agenda es preveu una única etapa d’execució de la Modificació puntual del PGM amb un termini de quatre anys des de la seva aprovació definitiva, en que s’executarà la urbanització i es demanaran les llicències d’obres pertinents. A l’Avaluació econòmica i financera s’incorpora una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual es justifica, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació: RENDIMENT ECONÒMIC SEGONS L’ORDENACIÓ VIGENT Valor finca d’equipaments privats 7b(2) 2.166.903,95 € Costos urbanització vinculats a l’ordenació vigent - 98.346,95 € RENDIMENT ECÒNOMIC ORDENACIÓ VIGENT 2.068.556,99 € RENDIMENT ECONÒMIC RESULTANT DE LA NOVA ORDENACIÓ Valor finca zona d’ordenació tridimensional 7b públic /18 privat 3.311.239,66 € Costos urbanització vinculats a la nova ordenació -811.239,66 € Cessió 10% d’aprofitament -331.123,97 € RENDIMENT ECÒNOMIC NOVA ORDENACIÓ 2.168.876,03 € Justificació i conveniència de l’ordenació D’acord amb l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, el raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents que s’exposen a la proposta són els següents: Aquests beneficis es fonamenten principalment per garantir dos objectius o criteris. En primer lloc, racionalitzar l’espai destinat a equipaments comunitaris situat al barri de Morera de manera que la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ, entitat sense ànim de lucre promoguda per l'Ajuntament de Badalona i amb la participació de la Generalitat de Catalunya, trobi un emplaçament adient per a construir-hi un nou centre per al desenvolupament de l’activitat ocupacional per a persones amb discapacitats, que actualment porta a terme en un edifici que ha quedat obsolet. En segon lloc, localitzar la ubicació òptima per albergar l’ús comercial en el format d’establiment comercial no singular de superfície mitjana. Tanmateix, la proposta comporta la urbanització del tram de l’avinguda de Carlemany i el condicionament de part de la zona verda del Torrent de la Font pendents d’executar. La proposta de Modificació puntual del PGM pretén racionalitzar el desenvolupament sostenible d’aquesta zona d’expansió de la ciutat de Badalona. L’existència de sòls sense desenvolupar en barris residencials completament consolidats repercuteix negativament en la cohesió social i en el teixit urbà de cada nucli de població. Cal, doncs, incentivar

Secretaria General


l’edificació d’equipaments comunitaris i completar la seva urbanització de manera que es cobreixin les necessitats dels habitants d’aquest àmbit i del seu entorn. Conclusió Vista la proposta, s’informa que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i el seu Reglament.” Així mateix, en data 23 de març de 2015 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General ,que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità a a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del camí Estret 580-581 al barri de Morera de Badalona. La proposta de Modificació puntal del PGM està situada dins el barri de Morera, en una zona coneguda com el Turó de l’Enric, entre el Torrent de la Font i les instal·lacions esportives del Tennis Club Badalona i abasta una superfície de 13.115 m². Limita amb l’avinguda de Carlemany i la zona residencial que hi dóna front per la seva vessant sud-est, amb els sòls qualificats d’equipament comunitari de titularitat privada on s’ubiquen les instal·lacions del Tennis Club Badalona en el seu límit nord-est, amb els sòls qualificats d’equipament comunitari de titularitat municipal inclosos en l’àmbit del PERI de Morera en la seva vessant nord-oest i finalment amb sòls qualificats de sistema viari i sistema de parcs i jardins urbans de titularitat municipal inclosos en l’àmbit del Pla Parcial Torrent de la Font en el límit sud-oest. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, el Cap del Servei d’Ordenació del Territori ha emès un informe en data 19 de març de 2015, en virtut del qual posa de manifest que l’objecte és la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent en els sòls situats al barri de Morera qualificats com a equipament comunitari de titularitat privada de tipus sanitari-assistencial que no s’ha desenvolupat, per tal de permetre la implantació d’un equipament comunitari públic de titularitat municipal i una zona comercial al barri de Morera. Igualment, consten a l’expedient l’informe emès en data 17 de febrer de 2015 pel Cap de Departament de Control de Projectes i obres Supramunicipals i el seu Cap de Servei de data 17 de febrer de 2015 on s’informa dels costos d’urbanització i els informes emesos en data 10 de març i 11 de març de 2015 per l’arquitecta del departament de Gestió Urbanística i Habitatge relatiu a l’annex de valoració de les finques incloses a la proposta de modificació puntual de PGM. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, el Cap del Servei d’Ordenació del Territori informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. S’incorpora a la documentació de la present modificació de PGM la proposta del text del conveni urbanístic a signar entre l’Ajuntament de Badalona, Habitat Iniciatives, S.L., la Fundació Badalona Capaç i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581, formulat amb la voluntat de crear un marc legal de referència i on es fixen els requeriments urbanístics per un desenvolupament pautat, on l’acció pública i privada conjuntament assoleixin els objectius definits a la present Modificació puntual del PGM. Al punt tercer del Conveni urbanístic s’acorda que un cop aprovada i publicada l’aprovació definitiva de la present Modificació puntual del Pla general metropolità, i en el tràmit de l’expedient de la reparcel·lació, la propietària es compromet a cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Badalona la part de la parcel·la amb ordenació tridimensional (clau 7b/18) qualificada d’equipament públic de tipus sanitari-assistencial, mantenint una reserva del dret de superfície per 99 anys.

Secretaria General


Finalment, cal dir que la proposta incorpora una modificació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) de la zona qualificada de sistema d’equipaments de la zona nord del PERI de Morera per a la implantació dels usos comercials de la proposta presentada. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. I al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta un increment del sostre edificable, resta subjecte a les prescripcions dels article 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: - Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades,

públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil.

- La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució.

- Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, com a separata. - L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les

obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació.

- El percentatge de cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic. Igualment, el document preveu l’aplicació de l’article 100.3 del TRLUC relatiu a l’increment de reserves per a sistemes urbanístics. Tercera.- A l’expedient administratiu 5/D4-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques. - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. - Memòria social. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En aquest sentit, el document presentat justifica l’interès públic urbanístic, bàsicament, en considerar que la transformació urbanística proposada dona suport a la Fundació Badalona Capaç que realitza una tasca social molt important en la integració i atenció a les persones amb diferents graus de discapacitat i en segon lloc, en la dinamització i millora dels serveis del Barri de la Morera, sector actualment residencial i pendent d’urbanitzar. Cinquena.- De conformitat amb el vigent article 104 del TRLU en relació amb l’article 26.3 del RLU, s’incorpora el text del conveni urbanístic a signar entre l’Ajuntament de Badalona, Habitat Iniciatives, S.L., la Fundació Badalona Capaç i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581, per tal que des de l’inici de la tramitació de la modificació de PGM i amb la mateixa sigui objecte d’informació pública i no s’entendrà definitivament perfeccionat ni obligarà a les parts fins a la seva aprovació pel Ple de la Corporació. Així mateix, el conveni un cop aprovat podrà ser objecte de consulta presencial i per mitjans telemàtics i en el termini d’un mes des de la

Secretaria General


seva aprovació, de conformitat amb l’article 104.2 del TRLU, l'Ajuntament enviarà una còpia al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics del instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. Sisena.- La proposta formulada incorpora usos comercials que fan necessària la modificació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) del municipi de Badalona, d’acord amb el procediment establert a l’article 8.3.b) de la Llei d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2009) en concordança amb l’article 7.2 de la mateixa llei. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla general metropolità a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581 al barri de Morera de Badalona, en una zona coneguda com el Turó de l’Enric, que abasta una superfície de 13.115 m². Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Aprovar el text del conveni a signar entre l’ajuntament de Badalona, Habitat Iniciatives, S.L., la Fundació Badalona Capaç i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581 el text del qual reproduït literalment diu així: “CONVENI URBANÍSTIC ENTRE L’AJUNTAMENT DE BADALONA, LA FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ, HABITAT INICIATIVES, S.L., I PROPIETAT DE LA FINCA A Badalona, a vint-i-quatre de març de dos mil quinze. R E U N I T S D’una banda l’Il·m Sr XAVIER GARCIA ALBIOL, Alcalde President de l’Excm. Ajuntament de Badalona, que actua degudament assistit pel Secretari de la Corporació. D’altra banda els Srs. LOURDES ARQUÉ CANALIES, major d’edat, veïna de Badalona amb domicili al carrer Soledat, núm. 11, amb NIF 38.678.145-B, REMEI BEL ARQUÉ, major d’edat, veïna de Piera amb domicili al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 11, amb NIF 38.718.073-B, JACINT BEL ARQUÉ, major d’edat, veí de Badalona amb domicili al carrer Sant Antoni, núm. 68, amb DNI núm. 38.718.073-B, JOAN BEL ARQUÉ, major d’edat, veí d’Alella amb domicili al carrer Canonge, núm. 39, 1r 2a, i DNI núm. 46.506.725-N, JAUME ELIÈ MATEU, major d’edat, veí de Badalona amb domicili al carrer Rector Brias, núm. 76 i DNI núm. 38.571.257-G i SERGIO MOR GONZALEZ, amb DNI núm. 46.121.165-R, administrador solidari de FIVEVIF, S.L. amb domicili social al carrer Pomera núm. 2, de l’Atmella del Vallès, i CIF núm. B-62.894.902 D’altra banda el Sr. JUAN CARLOS SANCHO GARCIA, major d’edat, veí de Vinaròs, amb domicili a l’avinguda Jaume I, núm. 23, 1º, A, amb NIF 40.922.363-G

Secretaria General


I d’altra el Sr. PERE SIÓ I PUIG, major d’edat, veí de Badalona amb domicili al carrer Juli Galve Brusson núm. 108-124, amb NIF 38.721.862-M. I N T E R V E N E N El primer, en nom i representació de l’Ajuntament de Badalona, en ús de les atribucions de l’article 21 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local i 53 del Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, assistit pel Secretari General Accidental de la Corporació (res.18/08/2014). Els segons, com a propietaris de les finques registrals núm. 7.602, 11.564 i 11.000 inscrites al Registre de la Propietat núm. 3 de Badalona. El tercer, en nom i representació de la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L., amb domicili a Partida Saldonar, Camí Ameradors, número 8 baixos, de Vinaròs, codi postal (12.500- Castelló), amb CIF (B-12.209.789), en qualitat d’apoderat, segons escriptura de poders atorgada el 27 de desembre de 2012 davant del notari María José Serrano Cantín, número 978 de protocol, de la que resulta facultat per subscriure el present conveni. Poders que manifesta que no han estat revocats ni restringits. El tercer, en nom i representació de la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ, amb domicili al carrer Juli Galve Brusson, número 108-112, codi postal (08918) amb CIF (G61468716), inscrita en el Registre Especial de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 1.125. Actua com a Director de la Fundació segons escriptura de poders atorgada el 27 de desembre de 2011 davant del notari de Barcelona Juan Francisco Boisan Benito, protocol número 3609, poders que manifesta que no han estat revocats ni restringits. I facultat de forma especial, per atorgar aquest conveni, segons acord del Patronat de data 16 de maig de 2013. Les parts compareixents es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per a l’atorgament d’aquest Conveni, i a aquest efecte M A N I F E S T E N I.- Que la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L. té intenció de construir un edifici de diverses plantes, en règim de complex immobiliari per donar cabuda a un supermercat amb aparcament, i a la part superior del mateix, un edifici d’equipament sanitari – assistencial, i que per dur-lo a terme, ha subscrit els contractes necessaris amb els propietaris del sòl de diverses finques ubicades a la partida denominada “Lo Turó d’en Lladó” del barri de la Morera. La descripció de les finques és la següent: Terreny ubicat a l’avinguda. Carlemany número 558, de superfície 7.344,75 metres

quadrats, inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al Tom 3006, Llibre 142, Foli 220, Finca registral número 7.602.

Terreny ubicat a l’avinguda Carlemany s/n., passatge Camí Estret número 581, de superfície 699 metres quadrats, inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al Tom 3158, Llibre 294, Foli 149, Finca registral número 11.564.

Terreny ubicat a l’avinguda Carlemany s/n., passatge Camí Estret número 580, de superfície 516 metres quadrats, inscrita al Registre de la Propietat número 3 de Badalona, al Tom 3125, Llibre 261, Foli 140, Finca registral número 11.000.

S’adjunta com Annex núm. 1 plànol d’ubicació de les referides finques. II.- La materialització del punt primer requereix, de forma prèvia, d’una modificació del planejament vigent i d’una ampliació d’usos del sòl que permeti fer la superfície comercial amb el seu corresponent aparcament, a més del nou centre assistencial per a persones amb discapacitat. Que un cop aprovada definitivament i publicada la modificació puntual de Pla general metropolità, la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L., com a propietària que ho serà en aquell moment en virtut dels contractes privats signats amb els actuals propietaris, ha de fer l’agrupació registral de les mateixes per tal que quedi una única parcel·la. III.- Que la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ és una entitat sense ànim de lucre de durada indefinida creada el 30 de juliol de 1997 per l’Ajuntament de Badalona. La Fundació Badalona Treball pels Disminuïts, antecessora de la Fundació Badalona Capaç, es constitueix l’any 1997, bàsicament com fundació patrimonial amb l’objectiu d’adquirir la finca del carrer Juli Galve Brusson 108-124 (antics laboratoris CROS) per gestionar-la i

Secretaria General


mantenir-la per a usos socials, concretament per crear un Centre Ocupacional per a 80 places i un Centre Especial de Treball amb 120 llocs de treball. Inicialment el patronat el formen 20 patrons: 14 representats de l’Ajuntament de Badalona, 4 de la Cooperativa COINRE i 2 del GAM. A partir del 2008 i degut a la crisi que porta a la liquidació i tancament de cooperativa COINRE, es renoven els objectius de la Fundació i aquesta passa a desenvolupar un nou projecte que permeti pal·liar el buit d’atenció deixat per la Cooperativa que deixa a 497 persones discapacitades i a 84 tècnics i personal laboral al carrer. Des d’aquella data s’han anat realitzant accions i prenent decisions que han permès recuperar la majoria dels llocs de treball i donar continuïtat a gran part de la tasca social. Actualment el Patronat el formen 9 patrons: tres a proposta de l’ajuntament, tres a proposta del propi patronat i tres a proposta dels pares, familiars i tutors dels usuaris. A partir del 2013, la Fundació Badalona Capaç busca fer créixer el seu projecte a la llum del procés de transformació que estan realitzant les principals entitats del sector i consolidar un projecte que garanteixi la sostenibilitat. A data d’avui, la Fundació Badalona Capaç amb l’ambició d’arribar més enllà ha iniciat projectes i col·laboracions amb altres entitats amb la finalitat de fer xarxa i donar una resposta més ampla i satisfactòria a les persones amb discapacitat; està desenvolupant un procés de millora continuada i ha encetat un procés d’arrelament i visibilitat. IV.- LA FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ té el patrimoni, els rendiments i els recursos obtinguts afectats de forma permanent a la realització de les finalitats d’interès general previstes en els seus Estatuts. A l’article 6 dels estatuts es defineixen les finalitats fundacionals que són les de: promoure i realitzar aquelles prestacions de serveis adreçades a les persones amb discapacitat i realitzar quantes accions promoguin el desenvolupament de l’autonomia i lliure personalitat d’aquest col·lectiu, que abasta tot tipus de mesures que potenciïn la seva integració social, econòmica i laboral, així com el seu seguiment en les diferents etapes de la vida d’aquestes persones. Les principals tasques de la Fundació són: · Atendre les persones amb discapacitat intel·lectual de l’àrea de Badalona, tot generant benestar i oportunitats. · Treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. · Sensibilitzar al conjunt de la població sobre la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat intel·lectual, fent una tasca de sensibilització sobre les seves necessitats i les seves capacitats. · Establir acords de col·laboració amb persones, institucions i empreses per aconseguir recursos per la millora de la nostra activitat. · Ajudar les empreses a desenvolupar la seva línia de responsabilitat social en el compliment de la Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración del Minusválido. V.- Que la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ té interès en construir a la ciutat de Badalona un nou Centre Ocupacional de la Fundació que doni assistència a les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest Centre ha de substituir el que avui es troba ubicat a la finca de la seva propietat, en un antic edifici industrial (Centre d’Investigació de l’empresa Cros). Edifici que donada l’antiguitat i característiques constructives es troba avui en condicions d’ús i de qualitat molt precàries. La descripció registral de la finca és la següent: “URBANA, Porción de terreno con una extensión superficial de tres mil ochocientos metros con cincuenta decímetros cuadrados, sobre la cual se halla construido un laboratorio, (hoy Centre Ocupacional), sita en el término de Badalona, paraje denominado Llefiá. LINDA; Norte en línea de sesenta y siete metros noventa y seis centímetros, con Avenida Marqués de Montroig; al Sur, en línea de sesenta y ocho metros once centímetros con calle de Alfonso XII; Este, en línea de cincuenta y siete metros cuarenta y ocho centímetros con terrenos de la Comisión de Urbanismo, y al Oeste, en línea de cincuenta y cinco metros, cincuenta y cuatro centímetros con Avenida del Congreso Eucarístico, hoy calle Juli Galve Brusson.” TÍTOL: La finca pertany a la Fundació Badalona Treball pels Disminuïts, avui denominada FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ, segons escriptura de canvi de denominació atorgada a

Secretaria General


Badalona el 11 de juny de 2013 davant del notari Emilio Roselló García, número 1.031 del seu protocol. I el terreny segons escriptura de compravenda atorgada per L.G.M., S.A. a la referida Fundació el dia 7 d’octubre de 1.997 davant del notari de Badalona Gaspar Ripoll Ortí, Protocol número 3.953. INSCRIPCIÓ: La finca es troba inscrita al Registre de la Propietat número 1 de Badalona al Foli 39 del Tom 3065 de l’Arxiu, Llibre 259, Finca número 11.641, inscripció 10ª. S’adjunta com a Annex núm. 3 plànol d’ubicació de la referida finca. V.- Que la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ va signar el 2 de juliol de 2013 amb la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L. un contracte privat de promesa de permuta de la finca de la seva propietat ubicada al carrer Juli Galve Brusson núm. 108-112 descrita al punt III anterior, per Sostre Edificable i per Obra Nova totalment equipada, que es construeixi a les finques descrites a l’apartat II. Mitjançant aquesta permuta, que manté un total equilibri econòmic de les contraprestacions, la Fundació pot fer possible la construcció d’aquest nou Centre Ocupacional que millori les condicions i la qualitat del servei que presta avui a unes 240 persones amb discapacitat intel·lectual i 50 professionals i un futur equipament per construir destinat a l’atenció de les persones amb discapacitat. VI.- Que la construcció del nou edifici de diverses plantes, en règim de complex immobiliari, al barri de la Morera de Badalona s’ha de dur a terme en uns terrenys de superfície d’uns 6.275 m², coneguts com el “Turó de l’Enric”, al costat del Torrent de la Font, i qualificats d’equipament sanitari – assistencial (7b), de titularitat privada, segons la Modificació puntual del PERI de la Morera aprovat el 6 de juny de 2012. VII.- Que la Generalitat de Catalunya, com a Administració responsable de l’aprovació definitiva del planejament urbanístic, condiciona l’aprovació de la referida modificació del PGM al fet que es garanteixi l’interès públic de l’equipament sanitari assistencial previst. Garantia que passa per l’obligació del promotor de cedir a l’Ajuntament la titularitat de la parcel·la qualificada d’equipament sanitari assistencial (7b i 7b/18) a fi què l’Administració pugui garantir i mantenir, en el temps, aquest interès públic de l’operació urbanística que es proposa. Que per tot el què s’exposa, les parts acorden subscriure el present CONVENI que es regirà a més per els següents: ACORDS PRIMER.- L’objecte del present Conveni és establir un marc de col·laboració entre les parts per tal de garantir la titularitat pública de la parcel·la qualificada d’equipament públic i proveir a la ciutat de Badalona d’un Centre Ocupacional de la Fundació Badalona Capaç per a persones amb discapacitat intel·lectual a les finques ubicades al “ Turó d’en Lladó” del barri de la Morera i que es descriuen al punt I d’aquest document, per pal·liar la manca d’espai i les condicions precàries del centre actual. SEGON.- Que l’Ajuntament de Badalona es compromet a promoure la tramitació i aprovació d’una modificació puntual del Pla General Metropolità a les parcel·les situades a l’avinguda de Carlemany 558 i al passatge del Camí Estret 580-581 de Badalona que ha de ser coherent amb els següents criteris: 1.- Definir una zona d’ordenació tridimensional (clau 7b/18) de 5.405 m² de superfície amb la ús d’equipament públic a la part superior de la parcel·la situada a l’entorn a la cota +75 m i l’ús comercial i d’aparcament privat a la part inferior de la parcel·la situada entre l’entorn a la cota +75 i la rasant de l’avinguda Carlemany. 2.- Garantir la titularitat pública de la part superior de la zona d’ordenació tridimensional amb ús d’equipament públic de tipus sanitari assistencial (7b), amb reserva del dret de superfície per part de Habitat Iniciatives, S.L. S’adjunta plànol de situació i definició de la parcel·la i els seus àmbits com a annex 3 del present document. 3.- Fixar les noves condicions d’edificació, ocupació, usos i edificabilitat dins la parcel·la. 4.- Que Hàbitat Iniciatives, S.L., en base al dret de superfície a la parcel·la qualificada de zona d’ordenació tridimensional (clau 7b/18) construeixi a la part superior de la parcel·la entorn de la cota +75 m un edifici de 3.900 m² de superfície construïda amb ús sanitari-assistencial, d’acord amb el Contracte Privat de Promesa de Permuta subscrit entre Hàbitat Iniciatives, S.L. i la Fundació Badalona Capaç. 5.- Necessària definició d’un àmbit de gestió.

Secretaria General


6.- Cessió de sòl qualificat de sistema viari (5), sistema d’espais lliures públics (6b) i sistema equipaments públics (7b) situat fora de la zona d’ordenació tridimensional, d’acord amb la proposta de modificació puntual del PGM. 7.- Cessió de sòl qualificat de sistemes amb aprofitament urbanístic o el seu equivalent econòmic d’acord amb la normativa urbanística vigent en el moment de tramitació de la modificació puntual del PGM. 8.- Permetre l’urbanització dels vials (5) i espais lliures públics (6b) sense despesa municipal. Hàbitat Iniciatives, S.L. ha de completar la urbanització de l’avinguda Carlemany, per on s’accedirà a la zona comercial, urbanitzar el nou traçat del vial, que des de l’avinguda de la Cerdanya donarà accés al Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual, situat entorn a la cota + 75 m i urbanitzar i condicionar la zona verda colindant a la façana sud-oest de la parcel·la qualificada de zona d’ordenació tridimensional (clau 7b/18). 9.- Que la Modificació puntual del PGM Incorpori la modificació de la Trama Urbana Consolidada de Badalona per permetre l’ús comercial. TERCER.- Un cop aprovada i publicada l’aprovació definitiva de la referida Modificació Puntual del Pla General Metropolità, i en el tràmit de l’expedient de la reparcel·lació, la propietària es compromet a cedir gratuïtament a l’AJUNTAMENT DE BADALONA la part amb ús d’equipament públic de tipus sanitari-assistencial situada a l’entorn a la cota +75 m de la parcel·la qualificada de zona d’ordenació tridimensional (clau 7b/18), de tal forma que es garanteixi la titularitat pública amb reserva del dret de superfície. QUART.- Aquesta cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament de Badalona es farà mantenint la cedent el dret de superfície de 5.405.m² que haurà de constituir-se i inscriure’s per part de la propietat amb caràcter previ a la tramitació de la reparcel·lació. S’adjunta al conveni com Annex núm. 4 plànol dels m² de la finca sobre la qual s’ha de constituir i inscriure el dret de superfície. La cessió gratuïta es formalitzarà en el tràmit de l’expedient de la reparcel·lació amb eficàcia constitutiva a comptar des de la seva inscripció al Registre de la Propietat. CINQUÈ.- El dret de superfície en el títol constitutiu tindrà les característiques següents: - La durada serà de 99 anys. - Es farà sobre la total superfície de 5.405 m² de superfície destinada a l’ús d’equipament

públic de tipus sanitari – assistencial. - El dret de superfície es constitueix a títol gratuït. - El dret de superfície faculta al superficiari a construir i mantenir la propietat temporal

d’aquestes construccions. - El dret de superfície pel que fa a la transmissió, gravamen i extinció es regirà pel que

disposen les Lleis aplicables a aquest Dret. SISÈ.- Que en aplicació del contracte de promesa de permuta signat el 2 de juliol de 2013, la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L. mitjançant la reserva del dret de superfície del punt quart, construirà damunt d’aquest dret, el nou edifici destinat a Centre Ocupacional. Edifici que tindrà una superfície construïda de 3.900 m² (dels 4.800 m² qualificats d’equipament públic sanitari-assistencial que recull el document de planejament per a la zona d’ordenació tridimensional) amb accés independent del supermercat des de l’avinguda de la Cerdanya, mitjançant un nou vial que s’ha de fer a la zona denominada “Turó de l’Enric”. SETÈ .- Que un cop finalitzades les obres de construcció del nou edifici sanitari – assistencial, totalment equipat i amb els requisits d’habitabilitat necessaris per a l’ús a que es destina la FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ i la mercantil HABITAT INICIATIVES, S.L. procediran a executar la permuta amb les condicions i terminis fixats al contracte signat per ambdues parts, transmetent HABITAT INICIATIVES, S.L. el dret de superfície a FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ, la qual es subrogarà en els drets i obligacions de la superficiària derivats del present conveni i de les lleis que li siguin d’aplicació. VUITÈ.- L’AJUNTAMENT DE BADALONA concedirà a HÀBITAT INICIATIVES, S.L. les llicències i autoritzacions administratives municipals que siguin necessàries per a la construcció i utilització de les finques de referència en la forma i terminis més àgils i breus possibles, sempre i quan els projectes presentats als efectes compleixin amb el

Secretaria General


Planejament i la Normativa aplicable i les obres siguin correctament executades i s’hi ajustin. HABITAT INICIATIVES, S.L. es compromet a presentar el Projecte d’Urbanització, de Reparcel·lació i de llicències de construcció en el termini màxim de sis (6) mesos a des de l’aprovació definitiva del planejament i a iniciar les obres en el termini màxim de dotze (12) mesos a partir del seu atorgament. NOVÈ.- Seran a càrrec de la superficiària totes les despeses derivades de l’execució del planejament, del projecte d’obres que se’n derivin. Així mateix la llicència de construcció del nou edifici qualificat d’equipament sanitari assistencial podrà gaudir dels beneficis fiscals màxims previstos a les ordenances fiscals vigents que corresponen a l’impost de construccions (ICIO) i a la taxa de llicència urbanística, prèvia sol·licitud expressa de l’interessat, formulada dins del termini establert per a l’autoliquidació de l’impost, aportant documentació acreditativa del benefici fiscal sol·licitat. DESÈ.- Seran a càrrec de la superficiària totes les despeses derivades del manteniment i conservació de l’edifici durant el termini de 99 anys estipulat al dret de superfície. ONZÈ.- A l’extinció del dret de superfície per venciment del termini de 99 anys en què ha estat pactada la durada, o en cas que la superficiària renunciï amb anterioritat al termini pactat, l’Ajuntament de Badalona adquirirà per reversió l’entitat/finca registral corresponent a l’equipament i la construcció existent (qualificada d’ús sanitari-assistencial 7b) de la zona d’ordenació tridimensional, sense satisfer cap indemnització a la superficiària. El lliurament haurà de fer-se en concepte de lliure de càrregues, gravàmens, d’arrendataris i ocupants de qualsevol tipus i condició. DOTZÈ.- La FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ podrà cedir i/o subrogar els drets i les obligacions derivats del present Conveni a qualsevol altre fundació sense ànim de lucre que es dediqui a la integració social de persones amb discapacitat, sempre que això compti amb l’autorització expressa de l’Ajuntament de Badalona. En aquest supòsit, la nova fundació es subrogarà automàticament en el present Conveni assumint a l’efecte, totes les obligacions i contraprestacions derivades del mateix, i així es farà constar en l’acord municipal d’autorització i en el document de cessió. TRETZÈ.- Les parts, per al desenvolupament i execució del present Conveni Urbanístic que subscriuen de forma lliure i voluntària, es comprometen a col·laborar i actuar amb la major bona fe i diligència possibles, a efectes de permetre el compliment dels objectius previstos en el mateix en el termes i formes que queden convinguts. CATORZÈ.- Aquest Conveni s’ha d’integrar en la documentació de la Modificació del PGM que promourà l’Ajuntament, des de l’inici de la seva tramitació i amb el mateix serà objecte d’informació pública i no s’entendrà definitivament perfeccionat, ni obligarà a les parts fins a la seva aprovació/ratificació pel Ple de la Corporació. Així mateix, el Conveni, un cop aprovat podrà ser objecte de consulta presencial i per mitjans telemàtics i en el termini d’un mes des de la seva aprovació, l’Ajuntament enviarà una còpia al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè sigui inscrit en la Secció de Convenis Urbanístics del instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. QUINZÈ.- El present Conveni Urbanístic té naturalesa juridico-administrativa i les qüestions relatives al seu compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l’ordre contenciós administratiu amb seu a la jurisdicció territorial que correspon a l’Ajuntament de Badalona. I perquè així consti, com a prova de la seva conformitat, signen el present Conveni per nou exemplars a un únic efecte, en el lloc i data assenyalats al principi. Per l’Ajuntament de Badalona La propietat L’Alcalde-President Xavier García Albiol Lourdes Arqué canalies Remei Bel Arqué Jacint Bel Arqué Joan Bel Arqué Jaume Eliè Mateu FIVEFIF, S.L. Sergio Mor González Administrador Solidari HABITAT INICIATIVES, S.L. FUNDACIÓ BADALONA CAPAÇ

Secretaria General


Juan Carlos Sancho Garcia Pere Sió i Puig Apoderat Director El Secretari General Accidental (Res. 18/08/2014) Albert Müller i Valentí” TERCER.- Donar conformitat inicial i informar favorablement la proposta de modificació de la delimitació gràfica del perímetre corresponent a la trama urbana consolidada (TUC) de Badalona, als efectes previstos al Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, de conformitat amb els plànols adjunts a la memòria de la modificació puntual del PGM a la zona del barri de la Morera. QUART.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística, del text conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal Habitat Iniciatives, S.L., la Fundació Badalona Capaç i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581 i de la proposta de modificació de la Trama Urbana Consolidada de Badalona, durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s’escaiguin. Respecte la proposta de modificació de la Trama Urbana Consolidada de Badalona, en el supòsit de no presentar-se al·legacions, la conformitat inicial esdevindrà definitiva i es remetrà d’ofici a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva aprovació. CINQUÈ.- Donar trasllat d’una còpia del text del conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal, Habitat Iniciatives, S.L., la Fundació Badalona Capaç i els propietaris de les finques situades a l’avinguda de Carlemany 558 i del passatge del Camí Estret núm. 580-581, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d’un mes des de la seva aprovació, per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha dues paraules, començaríem, primer el senyor Joaquín Nocete en representació de la Federació de comerciants de Badalona. AP-2015/3182 Senyor Joaquín Nocete González, en rep. de la Federació de comerciants de Badalona. Assumpte: Badalona Capaç SENYOR JOAQUIN NOCETE: Bona tarda. Sóc aquí per parlar del projecte que va presentar en el seu dia Badalona capaç, un projecte que ja porta diversos anys donant voltes a Badalona i pel que es veu, ara en l’últim Ple, s’ha decidit portar-lo aquí. Els comerciants de Badalona no estem en contra que es millorin uns tallers i unes instal·lacions per a Badalona capaç, el que sí que estem en contra és dels mitjans que s’utilitzaran per al a millora d’aquests tallers. Aquests mitjans passen per muntar dos mercadones més a la ciutat, una ciutat que ja té cinc mercadones en funcionament, i avui se n’aprovarà un sisè i això representaria un setè i un vuitè Mercadona a la ciutat. Jo, el que els demanaria als senyor regidors és que abans de votar, abans d’aprovar qualsevol resolució estudiïn quin impacta comercial pot tenir a la ciutat aquests dos nous centres Mercadona, perquè un centre Mercadona avarca a vint mil habitants. Un centre Mercadona, amb mil set-cents metres cada un, simplement dóna feina a trenta treballadora per planta, en dos torns, quinze al matí i quinze a la tarda, però no ens hem d’oblidar que això representa el tancament de quatre-cents comerços a la ciutat, representa la pèrdua de vuit-cents llocs de treball. I jo em pregunto, per què no es busquen altres mitjans perquè Badalona Capaç pugui tenir el seu centre en unes condicions dignes, i pugin portar endavant aquesta labor, que és evident que Badalona necessita que la realitzin. Per què s’utilitzen dos mercadones? Per què no es busquen solucions que no passin per perjudicar al comerç de proximitat de la ciutat i se’ls actualitza el centre? Tan respecte mereixen tenir els discapacitats, que podran mantenir el seu lloc de treball a Badalona Capaç, com els comerciant, que per culpa que ells segueixin tenint aquestes instal·lacions dignes hauran de

Secretaria General


tancar les seves tendes, hauran de tancar els mercats i hauran de perdre el seu patrimoni. Hi ha una incidència directa sobre el mercat de Pomar. El mercat de Pomar, avui s’aprovarà també aquí suposo, un nou centre Mercadona en el que és Pomar, a quatre-cents metres s’hi vol posar un altres Mercadona al que és la Morera, a on deixem el mercat de Pomar? Enfonsant-lo. Llavors, aquí que s’hauria d’estar defensat els mercats municipals es fa tot al contrari. Què passarà amb el mercat de Sant Roc? En lloc de promocionar el mercat resulta que li muntem un Mercadona més al costat, això sí, que els discapacitat puguin tenir un gran taller, un bonic taller. Jo em pregunto, si en unes instal·lacions humils no han sabut mantenir durant aquests anys aquestes instal·lacions i se’ls han anat avall aquestes instal·lacions per falta de manteniment, per falta de recursos, s’hauria de mirar els responsables dins de Badalona Capaç i aquí en aquest Ple, perquè aquesta institució mereixia tenir ajudes, ajudes que no ha tingut, males gestions que ha fet, perquè no ens oblidem, Badalona Capaç és una institució privada, és una institució privada a la que se li va oferir en el seu moment, l’alcalde Joan Blanch els va oferir el local de la Cros, els va oferir uns locals que eren de la ciutat de Badalona, i que era pretenen traspassar o permutar amb una altra entitat privada, cedir quelcom que els va cedir la ciutat de Badalona. Com podem aprovar tot això sense haver fer cap estudi comercial? Com es pot aprovar una especulació urbanística d’aquesta mida sense haver presentat per una banda una viabilitat de com sabrien portar aquestes súper instal·lacions que se’ls està oferint. Com garanteixen que no se’ls tornaran anar avall una altra vegada aquestes instal·lacions, i per altra banda, quin és l’impacte comercial que representarà el muntar aquesta instal·lació. Jo, des del comerç de proximitat l’únic que els demanaria és que reflexionin, és que facin estudis, i una vegada hagin fet aquests estudis prenguin les seves decisions. El que no pot ser és, que sense haver presentat cap estudi ni per part de Badalona Capaç de la seva viabilitat, ni per part de Mercadona ni de cap altra entitat de l’impacte comercial que pot representar per al a ciutat, vostès puguin aprovar-lo, això és aprovar a cegues. Per altra banda els diré, en l’últim Ple, a petició de Convergència i Unió, es va aprovar la defensa del comerç català, en el model propi de país, i ells comerciants ens preguntem, com Badalona defensarà el model català propi del país si estem destruint el comerç de proximitat? Si en una legislatura de quatre anys s’han muntat sis mercadones a la ciutat amb una prospecció de vuit? Jo li diria, senyor Albiol, fa qüestió d’un any i mig, quan jo vaig sortir per televisió dient que es muntarien deu mercadones perquè l’estudi comercial de l’empresa Mercadona era que tenir una incidència en 20.000 habitants multiplicat per deu representava dos-cents mil habitants, amb el que saturava i captava tot el mercat d’alimentació a Badalona, vostè va dir també en aquests mitjans de comunicació que no era veritat que s’anessin a obrir deu mercadones, i en cas que se’n posessin més de quatre o cinc efectivament seria un problema per a la ciutat i s’hauria d’estudiar. Això són paraules seves que surten a televisió. Llavors, jo li pregunto, en portem cinc d’oberts, un sisè s’aprova avui, i un setè i un vuitè per a Badalona capaç, a on volem arribar? Quin serà el llegat d’aquests polítics que avui estan davant meu, el llegat de Badalona que tindreu vosaltres no serà el d’haver ajudat a Badalona Capaç, no serà el d’haver ajudat al Màgic a recuperar una economia que no heu pogut fer amb la implantació d’un Mercadona allà. No serà el que amb la requalificació el Pla urbanístic que feu passant uns terrenys comercials que tenia el Mas Ram, els passeu ara a Pomar, que no els necessitava, i una zona verda que sí que necessitava Pomar resulta que la passeu al Mas Ram, que no podia, i això és interès públic? Mirin senyors, vostès el que estan fent és acabar amb el mercat de proximitat de la ciutat i a vostès se’ls coneixerà, al llarg del temps, per ser el partit polític, la legislació que va acabar amb el mercat de proximitat. Doncs miri, des dels comerciants li donem les gràcies. Res més. AP-2015/3183 Senyor Antonio Martínez Donate, com patró Fundació Badalona Capaç. Assumpte: Projecte nou centre Fundació Badalona Capaç SENYOR ANTONIO MARTÍNEZ DONATE: Una prèvia, senyor alcalde, en relació a la intervenció del ciutadà Joaquín Nocete jo voldria subratllar que la seva impressió respecte de l’actitud dels comerciants als que representa, que suposo que seran els del sector d’alimentació especialment, ja que estem parlant de la instal·lació d’un supermercat i no d’unes galeries de comerciants que comprenen diferents sectors del mercat. En l’última

Secretaria General


reunió que nosaltres vam estar amb la Federació de Comerciants en el mes de febrer, la nostra impressió, i hi érem tres representants de Badalona Capaç, va ser que una bona majoria dels allí presents participaven del nostre projecte, estaven d’acord en què es portés endavant el projecte, i fins i tot, d’allà va sortir una frase textual que ens va sorprendre a nosaltres en el sentit que si algun Mercadona estava justificat a la ciutat, era justament el que estava lligat al projecte que nosaltres defensàvem. I una última cosa, parla en algun moment de què Badalona Capaç garanteixi la capacitat de mantenir els locals, és que aquesta no és una qüestió, els problemes del local en el que estem ara mateix no és un problema de manteniment, és un problema evidentment de recursos, però d’estructura obsoleta i arcaica de l’edifici en el que estem, no és una qüestió de competència, ni de diligència, com sembla deduir-se del que ha dit. Si em permet li podria lliura un parell de volums de més de set mil signatures que hem obtingut dels ciutadans de Badalona que donen suport a aquest projecte, senyor alcalde. SENYOR ALCALDE: Molt bé. SENYOR RAMÍREZ: Bé. Em dirigeixo a vostès en nom de les persones discapacitades que en aquests moments són ateses en l’antic centre de investigació de la fàbrica Cross. Són més de dues-centes quaranta persones que compten amb facultats estimables, si sabem mirar. Però entre aquestes facultats no trobaran vostès aquelles que ens permeten exigir drets elementals, argumentar amb eficàcia o desemmascarar argúcies, pretextes o insídies. Són persones que necessiten a diari serveis de teràpia ocupacional, de logopedia, de fisioteàpia, d’integració socialaboral. Per això són tan vulnerables. Dependents se’ls anomena ara, perquè la seva vida, el seu benestar i el seu progrés queden espacialment condicionats per la generositat i la voluntat de tots nosaltres. Parlo en nom d’ells i dels que sens dubte arribaran en els anys venidors, que podríem ser vostè o jo, o algú proper, perquè tots sabem que la loteria genètica i el devanir són atzars capriciosos i imprevisibles. Els demano que visualitzin amb intensitat per uns segons aquesta terrible fragilitat, la d’ells i la de tots nosaltres. I a l’arribar a aquest punt no els sembla sorprenent que haguem atansat el segon decenni del segla XXI atenent-los en un edifici amb gairebé cent anys d’antiguitat, inadequat per a la seva finalitat, amb espai insuficient, insegur, inclement i mal equipat. Al 2010 i 2011 va elaborar i va aparcar successivament sengles projectes que també incloïen la construcció del mateix supermercat en el mateix lloc. Va ser després quan se’ns va oferir la possibilitat d’ublicar en el Turó de l’Enric el centre de Cointegra, sempre se’ns ha argumentat l’escassetat de recursos públics per atendre degudament aquesta inversió. Però l’alternativa que ara proposem i que hem estat documentant durant els darrers tres anys, no només no implica ni un sol euros de despesa pública, sinó que estén la superfície construïda fins als tres mil nou-cents quadrats, duplica el patrimoni i a més retornarà la propietat al municipi en un període preestablert. Crec que qualsevol observador imparcial, fins des d’una consideració merament mercantilista conclouria que es tracta d’un bon negoci per a la ciutat. Fa gairebé un any i mig, desembre del 2013, que presentàvem la documentació al Registre de l’Ajuntament. Des de llavors, ens hem anat reunint amb els diversos grups polítics per fer-los partícips del projecte, satisfer qualsevol dubte i recavar la seva aprovació. Jo mateix he estat present en sis d’aquestes sessions, en totes elles s’ha reconegut la necessitat i interès de la proposta. També hem posat al seu abast, tota la documentació perquè quedés patent la transparència del procés i dels objectius i atendre així qualsevol objecció o observació que pogués presentar-se. Ni la més mínima insinuació fins al moment, tampoc cap alternativa consistent. Els problemes s’han presentat l’hora de definir el vot sembla, perquè a la construcció de Cointegra va associada a la posta en servei d’un supermercat en breu termini i d’un altre possible transcorreguts dos o tres anys. I els grups polítics estan lògicament interessats en evitar qualsevol perjudici al petit comerç de la ciutat. passo per alt el fet que fa poc, uns quants mesos, aquest Ple va donar la seva aprovació a un altres supermercat del mateix titular, sense cap contrapartida associada i de l’aprovació de la qual es beneficiava una entitat esportiva. Però aquesta no és la qüestió, seria només una contradicció, una estridència susceptible encara d’esmena i sobre la que la ciutadania demanaria, si arriba el cas, els comptes que corresponguin. La qüestió que vull plantejar és una altra i és doble, perquè no som aliens als problemes dels nostres veïns. Sap alguns dels present per on discorrerà l’evolució del petit comerç en el futur

Secretaria General


immediat? Es podrà evitar la tendència actual amb el bloqueig d’iniciatives com la que nosaltres estem proposant? Jo no sóc endevinaire, però conec la història per raons acadèmiques i també professionals, i tots sabem que els procés econòmics i socials tenen un recorregut llarg i arrels molt profundes. En una economia creixentment globalitzada com la nostra, el devenir històric dels diversos sectors, no és un rierol que es pugui encarrilar amb decisions localistes. Ni tan sols està clar que resulti desitjable. Sens dubte hi haurà solucions diverses, acomodacions, acords i alternatives que ni tan sols avui podem albirar. Així ha estat sempre i tenim més de dos mil cinc-cents anys d’experiència a coll i mils de processos exemplificadors. I tot i en el cas que vestint-se vostès l’esforça de la insensibilitat social poguessin aturar la construcció d’aquest supermercat no pararan la de molts d’altres de futurs, com ho ha estat possible detenir la construcció dels cinc recents, ni de paralitzar altres tendència a la concentració comercial en els diversos sectors del nostre mercat. El que sí que puc augurar-los és que al oposar-se a la seva construcció bloquejarien de manera irreversible el nou centre de Cointegra, negant així una sortida digna durant molts anys als problemes que presta l’atenció a la discapacitat que presenta a la nostra ciutat. Serà difícil donada la conjuntura trobar una ocasió similar en un termini raonable de temps. En tal cas, haurien aconseguit un efecte estrany, satisfer de manera vana i fugissera a un sector econòmic en inexorable procés de canvi a costa de perpetuar la desgràcia d’un col·lectiu social molt més dèbil. La nostra proposta és diferent, treballin intensament per ajudar al comerç de proximitat a evolucionar, a especialitzar-se, a trobar el seu espai en un món que ha fet del canvi accelerat la seva premissa principal. Tenen quatre anys per davant, no s’adormin perquè ja saben que la millor manera d’anticipar-se a futur, és inventar-lo. Davant d’una decisió conflictiva com la que ens ocupa, resulta especialment temptadora la pretensió de l’equidistància, l’eclecticisme i l’abstenció, però ells, els nostres discapacitats no s’ho mereixen. Deia Luther King, sofert i discriminat fins la mort, que la nostra civilització mai lamentarà tant l’acció dels malvats, com el silenci de la bona gent. El món està ple de bona gent que mira cap a un altre costat quan el compromís truca a la seva porta. Reiterem el nostre desig que la votació sigui unànime en aquest assumpte. Que es consideri un objectiu de ciutat, sense particularismes, seria la millor cirereta al període que es tanca, ells els ho agrairan, i saben vostè com? Administrant amb generositat l’únic privilegi que encara els queda, el de garantir-nos a tots el dret a dormir com un soc. Gràcies per la seva atenció. SENYOR ALCALDE: Molt bé, poden seure. Ara començarem amb la intervenció dels grups municipals. SENYOR MAÑAS: Bé. Jo he de dir que estem davant d’una situació atònita. Jo crec que a cap municipi de l’estat espanyol, va el President de la Federació de Comerciants a parlar de com s’ha de gestionar un centre de treball especial per a persones amb diversitat funcional, ni ve el representant d’un col·lectiu de pares amb persones de diversitat funcional a parlar de com hem de potenciar el petit comerç. Per què dic això? Perquè hi ha una cosa que se’n diu governança, i governança, una de les seves accepcions és aquella habilitat que hem de tenir els responsables polítics per trobar els consensos necessaris per fer que les coses vagin amb els màxims acords socials possibles i a Badalona es fa tot al contrari a la governança. O sigui, avui hem tingut aquí una mostra del que és l’estil de Xavier Garcia Albiol governant, que és sempre confrontar entitats, col·lectius i interessos. Pot confrontar els veïns del Parc de Nova Lloreda que volen sauló al seu parc, que el volen de terra, amb els veïns del Parc de Nova Lloreda que no el volen de terra perquè els entra pols a casa, i els confronta entre ells, i fa assemblees en un bar i deixa entrar a uns i no deixa entrar als altres. I aquesta ha estat una constant del govern del senyor Garcia Albiol, perquè el que ha passat avui aquí és molt inaudit, que és, el President de la Federació de l’Associació de Comerciants parlant de la gestió d’una Cooperativa d’una Fundació que treballa amb persones de diversitat funcional, i el senyor Antonio Martínez, representant d’aquest col·lectiu parlant del petit comerç. És sorprenent i jo crec, senyor Garcia Albiol, que sabent que des del juliol de 2013 hi havia signat el primer preacord de promesa de permuta entre la Fundació Badalona Capaç i la immobiliària Habitat, la responsabilitat que no existeixi consens, que no hi hagi acord amb totes les parts implicades i que avui tinguem aquest debat a un mes de les eleccions municipals havent tingut una manifestació a la Plaça de la

Secretaria General


Vila la setmana passada. I havent tingut sobretot la gent del Badalona capaç pendent d’un fil, de si hi anava, de si no hi anava, de què farien, de quin seria el seu futur, és seva, perquè és responsabilitat de l’alcalde trobar les consensos necessaris, perquè projectes socialment tan importants com que les persones amb diversitat funcional tingui les millors condicions possibles, hauria d’haver estat seva, que ha tingut gairebé dos anys per trobar aquests consensos, i no trobar-nos avui entre si estimem més al pare o a la mare, si estimem més als comerciants de la ciutat o si estimem més a les persones amb disminució psíquica de la ciutat. I a partir d’aquí també vull dir algunes coses, i li prego senyor García Albiol, que és un debat complicat i que siguem una mica flexibles amb el temps. Senyor Nocete, vostè sap que nosaltres hem estat en contra de l’ampliació del Màgic, l’únic grup que es va manifestar en contra de l’ampliació del centre comercial Màgic. Vostè sap que en el proper punt no ens abstindrem, votarem no, al Mercadona de Pomar no ens abstindrem, votarem no per quarta vegada, i vostè sap que hem presentat al·legacions a aquest Mercadona de Pomar. Vostè sap que vem fer una campanya duríssima contra la pretensió del govern municipal del senyor Albiol de liberalitzar l’ús comercial a les zones industrials de la ciutat, on ell va dir textualment prefereixo un supermercat que una nau buida, ho va dir textualment en aquell Ple. Vostè sap que ens preocupa molt la situació del petit comerç de la ciutat i coincideixo amb vostè amb algunes de les coses que ha fet de la diagnosi, el Mercadona per a mi és molt més nociu que tot això que ha dit, a més a més, atempta contra la sobirania alimentària. Tenim un problema que al final tindrem la cadena alimentària depenent només d’un mateix venedor que colla els productors i acabarem menjant iogurts de la llei que ell vulgui que vulguem beure. A més a més, hi ha un seriós risc contra la cadena, contra la sobirania alimentària de la població concentrant la distribució en poques mans. Però és més, hi ha estudis independents que com vostè sap alguna vegada li he dit que demostren que el Mercadona destrueix un lloc de treball i mig per cada un que crea. Si el problema és per què es dóna el fracàs rotund de la política pública en aquesta ciutat, que ens porta a què al final una inversió com aquesta, que és totalment necessària perquè el Badalona capaç està en una situació deplorable, són instal·lacions que no es que s’hagin de millorar, és que corren seriós risc per a la salut les persones que treballen allà, és que no passen una inspecció de treball. És que els disminuïts psíquics avui tenen fred, tenen calor, estan en condicions realment deplorables, estan condicions treballant al Badalona Capaç que cap dels que estem aquí presents voldríem per cap dels nostres familiars. I per què li dic tot això senyor Nocete? Perquè vostè ja ho sap perquè n’hem parlat sovint d’aquest dictamen, i vostè sabia que nosaltres dubtàvem molt. Nosaltres sempre intentem estar al costat del més feble, i el comerç de proximitat no són els poderosos, els poderosos són el Mercadona. I els poderosos en aquests moments han utilitzat els més febles per fer una operació i portar-nos avui a un mes de les eleccions municipals, amb una pistola al cap, amb un plat únic de o ho prens o ho deixes, quan fa dos anys que aquest projecte dóna voltes per la regidoria d’Urbanisme, no noranta dies, com diu una persona que es fa fotos al facebook i les penja, que es fa fotos amb persones amb diversitat funcional i les penja al facebook per fer-se la campanya electoral, cosa que jo mai faré. No estem calculant vots amb aquesta aprovació senyor Nocete, i vostè ho sap perquè li he dit moltes vegades, no estem en què ens dona més vots, si recolzar al Badalona Capaç o el petit comerç. Aquesta votació ens genera dubtes a tots, i segurament perdrem per un costat i guanyarem per un altra. Però el que ens mou a fer avui l’aprovació inicial és, primer, és l’aprovació inicial, farem el mateix que van fer amb d’altres grups amb l’aprovació del Mercadona de Pomar. Nosaltres hi vem votar en contra des del primer dia, hi ha altres grups que van votar que sí i van dir, ens ho estudiarem per si podem canviar el projecte. Aquest projecte d’aquí a la seva aprovació definitiva, passarà molt de temps. Per tant, nosaltres el votarem a favor per les condicions pèssimes i deplorables que avui, a 27 d’abril del 2015 estan les persones discapacitades que estan treballant cada dia a la Fundació Badalona Capaç, amb unes condicions que els que estan aquí no s’ho imaginen de tant pèssimes que són, i que jo he parlat amb responsables d’aquesta ciutat o amb gent d’entitats, i els he dit, si us plau, anem i visiteu les instal·lacions, perquè quan la gent visita les instal·lacions canvia rotundament la seva opinió. Però li diré una cosa senyor Nocete, nosaltres volem que aquest projecte del

Secretaria General


Badalona Capaç tiri endavant sense Mercadona. Fem una aprovació inicial perquè toca que es faci l’aprovació inicial perquè el govern municipal l’única proposta que ens porta en aquests moments és que això depengui del Mercadona. És l’única proposta que ens porta, per això és l’única proposta possible, però aspirem a què canviïn molt les coses en aquesta ciutat, l’aprovació provisional d’aquest projecte hauran passat les eleccions municipals i que pugui haver-hi una majoria alternativa suficient, molt més sensible amb el petit comerç que no passarà només per Iniciativa per Catalunya Verds, segurament que podrem coincidir amb la gent de Convergència, amb la gent del Partit Socialista, de fer aquest projecte pel Badalona Capaç amb el mínim impacte per al comerç local i li faré algunes propostes, senyor Nocete. Nosaltres creiem que hem de supeditar l’aprovació definitiva d’aquest projecte a una negociació amb els venedors del mercat de Sant Roc, cosa que els he dit aquest matí. Hi ha fórmules per negociar que puguin garantir la seva complementarietat o no amb el Mercadona o no amb el Mercadona de l’Avinguda Marquès de Montroig, si és que s’hi acaba instal·lant. I també vull dir una cosa, amb el planejament urbanístic a la mà avui, el Mercadona de l’Avinguda Marquès de Montroig ja es pot instal·lar, sí que és veritat que ara és propietat del Badalona Capaç, però allò ja està qualificat com a equipatge i amb baixos comercials. Per tant, ja existeix, planejament en mà, la possibilitats que s’hi instal·li una mitjana o gran superfícies comercial allà. I el comerç de proximitat, senyor Nocete, comença a patir en aquest ciutat als anys 80, quan s’obre el Pryica de Sant Adrà, no comença a morir ara, comença a morir des de fa molts anys, Pryca de Sant Adrià, Continente, els Mercacones d’aquest mandat, que serà recordat el senyor Albiol com l’alcalde dels mercadones, perquè realment hem passat d’un a cinc i acabarem el Ple amb vuit possibles mercadones a la ciutat. O sigui, que la història del comerç de proximitat en aquesta ciutat ha estat molt maltractat i ha estat molt maltractat per la classe política, i n’hi ha alguns que sempre, durant tot aquest mandat hem estat al costat d’aquest petit comerç i hi seguirem estant. Nosaltres avui votem a favor d’aquest projecte perquè és l’aprovació inicial, perquè es poden introduir canvis, perquè volem introduir canvis i millores en el projecte sense endarrerir en excés la tramitació del mateix, perquè esprem, i li ho dic sincerament senyor Nocete, si segueix governant el mateix el mateix alcalde el 24 de maig hi haurà Badalona Capaç i dos mercadones, però vaja, segur, segur, perquè ja ens ha demostrat que aquest és el seu modus operandi. Jo espero que puguem construir entre molta gent una majoria alternativa que ens permeti seure amb vostè i veure com introduïm millores en aquest projecte, que ens permeti agafar el planejament urbanístic i veure com podem construir una nova seu per al Badalona capaç que no passi per la instal·lació de nous dos supermercats. Però sabent que vostès no són els poderosos, senyor Nocete, i ho tinc claríssim, avui nosaltres ens posem del costat dels més febles, que no són els dem Mercadona, són les famílies del Badalona Capaç. Per això fem una aprovació inicial, una aprovació inicial tot i que estem en contra del projecte tal i com ens els porten avui, però aspirem a canviar-ho. Però per sensibilitat social ens veiem obligats a votar-ho a favor avui. I el proper punt, que és un altre Mercadona, que aquest el proposen els poderosos, els de veritat, els poderosos de veritat, en aquest hi votarem en contra, i hi estarem sols votant-hi en contra, però no només sols en aquest Ple, sols també al carrer, perquè quan es toquen els poderosos de veritat ni els més radicals del poble de bones famílies alcen la veu. Sé que no estaré sol, que en el punt següent estaré amb vostès, però no sempre podem coincidir. Nosaltres fem l’aprovació inicial, esperem a millorar el projecte i supeditem l’aprovació provisional, això sí que ho diem, amb una negociació amb els venedors del mercat de Sant Roc en aquests moments, perquè jo crec que hi ha solucions possibles que jo crec que poden ser satisfactòries per ambdues parts, que no les vull avançar en el Ple, però que ja les hem comentat en algun moment aquest matí. Gràcies, tornarem a intervenir. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, vostè ha tingut una intervenció generosa, la tindrem tots, demanaria que a la segona intentem ser molt més concrets tots plegats. SENYOR SUBIRANA: En primer lloc agraït al president de la Federació de Comerciants, el senyor Nocete, la seva intervenció, i al representant dels pares, el senyor Antonio també la seva defensa del projecte. Jo començaré, perquè hi ha moltes coses que em venien al cap i que el company Mañas les ha dit, però intentaré ser més curt i no deixar-me res. Nosaltres igualment aprovarem i donarem suport aquesta aprovació inicial, evidentment després hi

Secretaria General


ha la provisional, hi ha la definitiva, hi ha molt camí a recórrer on hi ha molts temes que ens agradaria que es tractessin durant aquest temps. Però també votarem a favor del comerç de proximitat, votarem a favor dels mercats municipals i votarem a favor de la Fundació Badalona Capaç. I per què dic això? Nosaltres aquest projecte ens l’hem i hem intentat, i ho sap el senyor Nocete, amb ulls socials. Què vull dir amb això, tot el que representa darrera, com s’ha comentat, de la Fundació, el tema de la gent que hi treballa, que està allà, que jo vaig visitar, que nosaltres hem visitat, el meu grup ho ha fet, i que s’ha constatat que se li havia de donar una solució, jo crec ja de justícia, perquè la situació començava a estar molt fràgil. El senyor Nocete sap, perquè ho sap, la meva vinculació i predisposició al costat del comerç, i sap la meva i la de Convergència i Unió durant molt de temps. I qui més ha defensat des de fa molt de temps el petit comerç i ningú ho pot negar, som nosaltres. Ara s’hi apunten altres, uns amb megàfon, uns amb el megàfon, que és el més fàcil, i això ho deia abans el senyor Mañas, ho deia molt bé, anem a confrontar, jo agafo em megàfon i diu “jo cap problema, ho aprovo”. I altres, per oportunitat política, però els que sempre hem estat al costat del petit comerç, hem estat nosaltres, els que sempre hem defensat el petit comerç, hem estat nosaltres, i això el senyor Nocete ho sap. Jo li vull recordar quan al principi d’aquesta legislatura es parlava de 10 mercadones, ell ho sap, que jo vaig ser el primer que em vaig posar a la seva disposició i a la de la Federació i a totes i cadascuna de les associacions de comerciants, no sent nosaltres govern, per posar-nos a disposició per mirar de minimitzar l’impacte del que podia representar les deu implantacions de la firma Mercadona a Badalona. Per tant, jo crec que no hi ha cap dubte del posicionament que nosaltres, Convergència i Unió, està respecte al petit comerç. I sap moltes més coses perquè n’hem parlat, i hem tingut reunions i hem intentat que sempre veiessin cadascuna de les associacions de comerciants aquest projecte com un tema social i no com un Mercadona més. A mi, d’alguna manera també m’agradaria que el senyor Nocete, com a president de la Federació de Comerciants, tot el que diré ell ho sap, no és nou per ell perquè hem tingut molts contactes i moltes reunions, però que defensés el petit comerç de la mateixa manera quan durant quatre anys les polítiques comercials d’aquest govern municipal, han estat zero. Quan des d’aquest govern, totes les entitats tenen subvencions per tirar endavant projectes menys els comerciants. Quan s’han fet fires i fires i fires, sense tenir en compte els comerciants, amb tot això i més, a mi m’hagués agradat també en aquest Ple, durant aquests quatre anys sentir la veu dels comerciants. I no només reivindicant després o ara, quan es presenta a l’últim Ple un projecte que va més enllà d’un Mercadona. El de Montroig, jo els puc dir, perquè també hem parlat amb Mercadona i aquí tothom es mou, que no està clar, i això ho puc dir i ho puc garantir. I jo no faig com altres que diuen, nosaltres ja parlarem amb el Mercat de Sant Roca, no, jo ja tinc dia i hora, que és demà al matí, o demà les quatre de la tarda, tu hi has parlat avui i jo hi parlo demà a la tarda per intentar mirar què podem fer des de Convergència i Unió pel tema del Mercat de Sant Roc. I la presidenta ho sap que jo estant de regidor, Convergència i Unió, nosaltres vem intentar buscar solucions. I quan el senyor Nocete parla dels impactes, escolti’m, jo estic a la Diputació de Barcelona i quan un municipi té un problema d’aquest tipus és el govern municipal de torn, en molts casos fins i tot l’alcalde de torn, el que ve i ens demana que intentem gestionar els impactes econòmics del seu municipi. Escolti’m aquí zero de zero. Per tant, no estem parlant d’una gran superfície, estem parlant de deu implantacions de mercadones, per tant, imagini’s si haguéssim hagut de fer, o la sol·licitud per part d’aquest govern hagués estat, jo crec que prioritària jo crec que per part nostra, quan dic nostra parlo amb visió Diputació. Per tant, que nosaltres defensem el petit comerç, jo crec que queda més que demostrat. Que nosaltres intentem veure aquest projecte amb ulls socials, sí, perquè és que no el podem veure d’una altra manera, és que no podem veure’l d’una altra manera, perquè és de justícia social el que aquesta gent està patint allí dintre, els pares, els fills i els perquè veuen que els seus fills estan en una situació precària o més que precària. Per tant, crec que hem donat arguments, crec que fins i tot podem parlar i nosaltres intentarem que aquest vot sigui durant aquest temps, també s’adaptin els estatuts de la Fundació. Nosaltres posem a sobre de la taula una sèrie de condicions de cara al futur. Però no podem deixar d’aprovar aquest projecte com dic, votant a favor del comerç,

Secretaria General


votant a favor del mercat municipal i votant a favor de la Fundació Badalona Capaç. Gràcies. SENYOR ALCALDE: I què votaran senyor Subirana? A favor? Gràcies. SENYOR SERRA: Bé, nosaltres ens abstindrem, i mantenim també la posició que hem tingut amb totes les reunions que hem tingut amb els pares, amb la Fundació Badalona Capaç i amb tota la gent. Per què? Perquè creiem que una altra solució és possible, i ho estic dient des del primer dia i ho estic dient de totes les maneres. Es pot buscar una solució que beneficiï i que solucioni el problema de Badalona Capaç, de la Fundació Badalona Treball per als Disminuïts, perquè això de Badalona Capaç no és res més que una marca, i que soluciona el problema de Cointegra sense necessitat de perjudicar a tercers. Sense necessitat que el petit comerç hagi de patir la implantació de dos nous mercadones, es pot fer d’una altra manera. Hi havia una altra manera prevista per fer, només amb interès públic, només entrant operadors públics i terrenys públics que estava dissenyada des de 2010, des del 2010 i a finals de l’11, en el mandat passat, i que aquest govern l’ha deixat de banda. I s’ha dedicat i ha anat a fer el que aquí se’ns diu i se’ns adjunta, una altra vegada, la societat Ponsirenes i Puig Sió ha redactat una proposta de modificació del PGM igual que la que hem tombat abans de la de Canyet, en el qual es fa referència, i és una cosa que no deixa de ser curiosa, perquè jo crec que en aquest conveni que es posa aquí es fa referència a un contracte signat el 2 de juliol del 13 que es diu contracte privat de promesa de permuta, contracte privat de promesa de permuta, però aquest contracte aquí no s’adjunta en aquest conveni, d’aquest contracte no en sabem res, i no sabem què és el que es va firmar i què és el que va aquí adjuntat. Perquè aquesta és una operació que va més enllà, és una operació urbanística, a veure, parlem-ne, no és només ajudar a Badalona Capaç, que sí, que està clar, que es vol ajudar a Badalona capaç, però no és només això. Aquesta és una operació urbanística, per això és una modificació de Pla General Metropolità que es porta igual que la que s’ha intentat portar abans de Canyet a menys d’un mes de les eleccions. És una operació urbanística i el primer hem de mirar és si aquesta operació urbanística compleix d’interès públic i si està ben feta, i aquí m’estendré una miqueta sobre com està feta i com està redactada. Perquè aquí hi ha una qüestió que és que no tot pot valer, i no vull allargar-me massa perquè després hi haurà un altre torn que abans han dit aquí que siguem breus, però com que no ho serem, jo sí que intentaré concentrar-me amb el que estic dient. Aquesta ha de ser una operació que defensi exclusivament l’interès públic, que no perjudiqui a tercers, que no perjudiqui ni als mercats municipals, ni al petit comerç. I els deia abans que ja hi havia una operació dissenyada, perquè els problemes de Badalona Capaç i de Cointegra i de Coinre no vénen d’ara, vénen de fa temps. I aquí nosaltres el que vem fer, al 2010 amb l’antic gerent que hi havia i amb els tècnics d’urbanisme de l’Ajuntament anterior, era intentar buscar, primer uns terrenys municipals d’equipament, sense necessitat d’haver de comprar ni haver de permutar altres terrenys com ara s’està fent. Primer uns terrenys municipals d’equipament que eren uns que estaven a darrera dels bombers per sobre de la B20. Per tant, hi havia un terreny on es podia construir un nou centre. I això se sap i s’ha de saber perquè jo crec més d’alguna persona que hi ha aquí ho ha de saber que això estava així, hi havia uns terrenys allà. Com es construïa el nou centre? Sortint d’una subhasta d’on està actualment Cointegra i fent una modificació de PGM, que a més és terreny públic, i fent una modificació de PGM augmentant l’edificabilitat dels terrenys on actualment està cointegra, i després traient aquests terrenys a subhasta. Aquesta era una operació que al 2010 estava perfectament dissenyada i es podia fer, i s’augmentava l’edificabilitat i amb el que sortia de subhasta allà sortien uns vuitanta pisos, i amb el que sortia de la subhasta d’aquells terrenys es podia construir el centre nou sense necessitat d’anar ni amb propietaris que hi ha ara per aquí, que després m’hi referiré, ni amb propietaris ni amb terrenys diversos que estan aquí, ni fent jugar dos mercadones, per contraure una operació que es pot fer només sense posar-hi privats, es pot fer només amb interès públic i defensant i amb terrenys públics. Això es podia fer, i aquesta és una solució que encara és possible, i no la perdem de vista encara que ara s’aprovi aquesta inicialment, tothom els està dient que qui l’està aprovant, que tampoc la veuen clara i que volen presentar al·legacions i tot el que calgui. Per tant, no perdem de vista que hi ha una possibilitat de fer-ho només amb terrenys

Secretaria General


públics i amb interès públic, sense mercadones i sense privats. Perquè aquí també hi ha uns terrenys que també vénen a instàncies de part, com abans, també hi ha uns terrenys, que són aquests de la Morera, que són uns terrenys que s’estan requalificant, i per això parlo d’una operació urbanística, també s’estan requalificant uns terrenys que tenen quatre propietaris que també surten en el conveni, que són uns terrenys d’equipament privat, d’equipament privat, que també fa molts anys que donen voltes per l’Ajuntament, aquests quatre terrenys privats. Que aquí fa temps, s’hi volia fer i s’hi volia construir fins i tot una residència de gent gran per part dels propietaris. I tot això no va anar sortint, i tot això, la manera de sortir-se’n de tot això, és requalificar-ho i també posar-ho entremig d’aquesta operació de Mercadona, de mercadones, perquè en el conveni tampoc es parla de mercadones, és un conveni que parla d’una societat que es diu habitat, el conveni l’insta una empresa d’arquitectes i la societat Habitat i després uns privats que tenen un terreny que eren equipament privat, equipament privat, i ara li estem passant a públic a quatre propietaris, a quatre, que es requalifiquen. I llavors, jo també arribats aquí m’agradaria saber quina és la promesa de permuta, on està el conveni aquest de promesa de permuta del juliol del 13, amb quines condicions es fa la promesa, perquè tot això hauria de ser públic i no hi és. Dir que a més, és urbanísticament dubtós, i amb això segurament si hi hagués i si no fos el tema que fos i no hi hagués Badalona Capaç estic segur que d’altres grups polítics haguessin entrat amb el tema de la valoració com s’entrarà o com es va entrar amb la qüestió de la valoració amb el dictamen que ve després. Perquè aquesta requalificació d’aquests quatre propietaris i d’aquests terrenys que eren equipament allà, aquí hi ha una qüestió que es diu, aquests terrenys valen dos milions cent mil. Hi ha una valoració que diu que valen dos milions cent mil uns terrenys d’equipament, i un cop requalificats, ves per on, un cop posat comercial a més d’equipament en aquests terrenys, el seu valor, mira per on, només augmenta un 50 %, llavors valen a valer 3,3. I des de quant un comercial val només un cinquanta per cent més que un equipament? Des de quant? A on? Mai. La valoració no està bé, aquí hi ha una qüestió que urbanísticament aquest conveni és dubtós. El que no és dubtós és que s’ha d’ajudar a Badalona Capaç, i escoltin, amb això a nosaltres ens tindran sempre a favor i sempre ho hem fet, el dubte no està aquí, el dubte està amb com es fa, si es fa bé o no i a qui perjudica. Aquest és el tema, i jo crec que hi ha hagut temps de sobres per haver-ho pogut arreglar d’una altra manera, l’oportunitat i el sistema de fer-ho hi és. Hi ha uns terrenys, repeteixo, per sobre de la B20, darrera dels bombers, que són uns terrenys d’equipament públic on podria anar tranquil·lament la Fundació, i molta gent de la Fundació i molta gent antiga que estava a la direcció de la Fundació ho sap. Aquesta era una operació possible i es podia fer, i es podia també trobar el moment de fer-ho. I l’únic que has de fer llavors en aquest cas és defensar l’interès públic, i per tant, requalificar terrenys públics, no terrenys privats com estem fent aquí, no fem valoracions de 2,1 a 3,3 després de posar comercial, que això no quadra de cap manera. S’ha d’intentar fer defensant l’interès públic exclusivament, i això es pot fer, i això es pot fer. I per tant, una operació com aquesta, i a demés també els ho dic, estem parlant des del Juliol del 2013, aquest conveni de promesa de permuta està aquí des de juliol del 2013, si està aquí des de juliol del 13 ha passat un any i mig, cal portar-lo a un mes de les eleccions? No podríem deixar-lo en tot cas aquest debat per després? Que no fos que ningú hauria de parlar aquí de si guanyes vots o perds vots, que és una cosa que jo crec que és absurda. Aquest no és un tema de guanyar o no guanyar vots, és per al futur de la ciutat i per la futur d’una institució com és la Fundació Badalona Treball per als Disminuïts, aquí no estem parlant de vots, encara que algú ho vulgui manipular o algú ho pensi amb números de vots o no. Jo ho veig des de punt de vista de l’interès públic, de la legalitat, del que s’està fent, de si el que s’està fent és correcte o no, més enllà del que opini, que jo opino que se’ls ha de defensar a vostès, que han de tenir un nou centre, comés faltaria, clar que sí. Però el que no veig de cap de les maneres és que per tenir un nou centre s’hagin de col·locar dos mercadones més a la ciutat, no ho veig, no veig que els problemes de Badalona els hagi de solucionar Mercadona, ara d’aquí una estona ens en solucionarà un altre, Mercadona ens soluciona un altre problema. A veure, si un problema que tenim costen tres mercadones, doncs no sé, potser que s’hi posi en Roig aquí, a veure si m’entens. No pot ser que vinguin només mercadones a solucionar el problema, fem-ho

Secretaria General


d’una altra manera, i menys a un mes de les eleccions. Tenir un debat com aquest, de la manera com s’està fent, amb el que s’està jugant, amb les persones que hi ha, amb el que era Coinre, amb el que ha sortit Cointegra, de tota la trajectòria de Coinre que després m’hi estendré quan tingui una altra intervenció, perquè això té història i no és d’ara. Escolti’m, cal posar mercadones que és obvi que perjudiquen el petit comerç, que és obvi que perjudiquen el mercat de Sant Roc, el de Pomar, a tots aquests, cal anar posant mercadones non stop per complir un pla de negoci que Mercadona es va fer en aquesta ciutat fa quatre anys, no abans, fa quatre anys, amb un bonic mapa que el senyor Subirana potser ha vist i alguns han vist, de deu mercadones? Nosaltres no l’hem vist, amb nosaltres no tenen confiança per ensenyar-nos-ho, però es veu que hi ha un pla de treball, un pla de negoci que diu que Mercadona havia de col·locar-ne deu, a nosaltres no ens han vingut amb aquesta història, però s’està complint un pla de negoci de Mercadona, i a vostès se’ls està utilitzat, i em sap molt de greu dir-ho però és veritat, em sap molt de greu dir-ho però és veritat i això és el que hi ha. Llavors, a partir d’aquí, repeteixo, hi ha la possibilitat de fer només una operació d’interès públic, amb terrenys públics, que se subhastin terrenys, els terrenys del laboratori se subhastin, que s’augmenti l’edificabilitat, que es passi a més de tres mil metres quadrats, que amb el valor i amb el que es guanyi d’aquesta subhasta es pugui construir un nou centre i això és possible fer-ho i espero que un nou govern ho pugui fer. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Els grups cadascú ha expressat la seva opinió, els afectats també. A mi m’agradaria, m’estendré segurament una miqueta perquè més enllà de justificar el nostre posicionament i el nostre vot, sí que volia fer alguna ressenya en relació a les intervencions que he escoltat, unes intervencions que el que pretenen és carregant les culpes al govern municipal o a l’alcalde, intentar exculpar-se de les seves pròpies contradiccions i en alguns casos de la seva pròpia incompetència. Començaria pel final, el representant del Partit Socialista ha fet una intervenció dura, agressiva i ha començat dient, nosaltres ho teníem preparat des del 2010 i teníem un projecte des del 2010. Les persones que m’estan veient poden estar d’acord amb un posicionament o amb un altre, però jo els faig, jo faig una pregunta amb veu alta, jo vaig entrar d’alcalde el mes de juny del 2011, si vostès ho tenien preparat en el 2010 perquè no ho van presentar en el 2010. Si tenien la solució en el 2010 per què no van presentar la solució en el 2010, això és una pregunta de sentit comú, van passar 15 o 16 mesos i no van fer absolutament res, torno a repetir, si vostès ho tenien preparat en el 2010 perquè no ho varen presentar en el 2010, això jo crec que ho entén absolutament, ho pot entendre absolutament tothom. El senyor Mañas ha fet una intervenció que evidentment jo no comparteixo en absolut, agraeixo el vot afirmatiu, però no la puc compartir perquè apuntava fa tres anys, que aquest projecte córrer per a l’Ajuntament, també ho ha dit el representant del Partit Socialista i no es va fer res. Escolti’m si fa tres anys que córrer per l’Ajuntament, que s’està parlant, és cert que s’està parlant des de fa 3 anys, s’està parlant amb el govern i s’està parlant amb cadascun dels grups de l’oposició. Per tant, els grups de Convergència i Unió com el d’Iniciativa per Catalunya, com el grup Socialista des de fa tres anys coneixen aquest projecte i als representants de Badalona Capaç que els tenim allà, cap grup i especialment el que ara no votarà favor, no li ha dit que no hi donaran suport. Van dir que els semblava molt bé i que anessin fent, si tan malament estava el projecte, i ells el coneixen des de fa tres anys, perquè no han presentat una alternativa. Jo entendria que diguessin a mi no m’agrada aquest projecte i jo proposo això; això i això, per què no ho han fet, quan aquí s’apunta, diu no, és que hi havia una possibilitat que era al darrera dels bombers, al costat del lateral de l’autopista, aquesta possibilitat es va estudiar i no era viable i aquí estan els responsables de Badalona Capaç, no era viable aquella proposta, perquè si hagués estat viable aquella proposta la tirem endavant i punt, i no hi ha cap tipus de problema, però no era viable aquella proposta. L’única proposta viable que s’ha presentat en els darrers quatre anys és la que avui portem a aprovació, que segurament a tots ens agradaria que el model fos un altre, a tots, i a mi el primer, però que sortosa o llastimosament és el que tenim i com que no n’hi ha cap altre i com que ningú des de l’any 2010 ha estat capaç de presentar-ne un a altra que sigui viable, avui aprovarem inicialment del què els estic parlant. Home, que es digui des del Partit Socialista que no hi veuen l’interès públic, doncs bé, a mi em sembla

Secretaria General


fantàstic, bé em sembla fantàstic no, em sorprèn. Si amb aquest projecte no li veuen l’interès públic, bé cadascú té les seves prioritats i té el seu nivell d’interès públic, que 400 persones que són discapacitats que depèn el seu futur laboral i personal en molts de casos d’aquest projecte, no vegi que té un interès públic, doncs parla de la sensibilitat de cada un de vosaltres. Per tant, si a l’any 2010 es tenia preparat per què no es va fer, dos és l’única alternativa viable per tirar endavant aquest projecte. És un projecte que ha treballat Badalona Capaç amb aquest promotors, és un projecte que ha presentat a l’Ajuntament i és un projecte que com que no n’hi ha un altre i garanteix Badalona Capaç, és el que nosaltres avui portem a aprovació. Per que`ha trigat 3 anys i mig, doncs perquè les coses s’han de presentar bé, perquè s’havien de complir tots els requisits, perquè s’havien de complir totes les garanties i aquests tres anys i mig, repeteixo, perquè és important, s’ha presentat simultàniament a tots els grups polítics, a tots, sense exclusió. És més, em consta i repeteixo el que he di, em consta que s’ha presentat el projecte a grups polítics que avui no tenen representació municipal, no tan sols els que estem aquí, sinó a alguns que ni tenen representació municipal. El portaveu del Partit Socialista, el senyor Serra, apuntava, ha dit tres vegades que hi ha un conveni que parlava i ho diu en castellà, tal i qual, escolti, el conveni si no estic equivocat està dins de l’expedient. Per tant, li recomano senyor Serra que de tant en tant vagi a mirar papers i s’informi una mica perquè veig que va una mica venut o una mica equivocat, li dic amb tota la cordialitat i tot el respecte, però s’ha de mirar els papers perquè el conveni està dins de l’expedient, ho dic, perquè ho ha dit tres vegades. En relació al tema del Mercat de Sant Roc i apuntava Convergència i Unió que no hi ha política comercial, miri li puc garantir que amb els recursos econòmics que hem tingut en aquesta legislatura segurament estem al front de la legislatura on més s’ha fet pel comerç en aquesta ciutat. Li dic amb tots els respecte i aquest és debat per un altre dia, és debat per un altre dia, però home, que no s’ha fet res pel comerç i parlava de firetes quan la Badalona Summer Festival han estat els comerços del Progrés i de l’entorn i han estat encantats, per Sant Jordi han estat els comerços a Badalona que han volgut, quan s’organitzen botigues al carrer cada dos per tres, amb la col·laboració de l’Ajuntament, quan s’han il·luminat pagant a l’Ajuntament per primer cop carrers comercials que n havia passat mai, doncs home, em sembla que alguna cosa s’ha fet. Sí que és cert que no hem pogut repartir diners amb subvencions, això és veritat, però senzillament perquè no tenim diners, perquè no tenim diners i en política de mercats en quatre anys que s’hagi iniciat el procediment per a la renovació de tres mercats municipals, el mercat i alguns amb acords de vostès. El Mercat Maignon, el Mercat Torner, el Mercat de LLefià, doncs home, em sembla que no està gens malament, el mes que ve segurament un projecte que tenim en comú, el portarem, que és el de la concessió de la reforma del Mercat Maignon, tenim bastant ben encaminat el concurs del Torner i tenim segurament una bona solució per a LLefià, amb la que ha caigut aquests 4 anys, em sembla que no està gens malament. Que el nostre objectiu si els veïns ens segueixen fent confiança és passar la renovació dels altres mercats que tenen viabilitat de funcionament a la nostra ciutat, evidentment que sí, que entre ells està el Mercat de Sant Roc, evidentment que sí, que creiem que hi ha d’haver una reforma en el Mercat de Sant Roc i si seguim governant la ciutat, la plantejarem i la portarem a terme a la propera legislatura, però bé, jo crec que la feina que s’ha fet és prou important i és prou densa, satisfactòria, segurament no serà satisfactòria per a tothom, però em sembla que en els quatre anys que hem tingut de situació econòmica no està gens malament. Senyora Mañas, miri que li vaig a dir, si jo m’hagués de moure per interès electoral, ho dic perquè vostè ho ha comentat, el més intel.ligent per la meva part seria no portar aquest dictamen avui aprovar aquí, agafar els membres de Badalona Capaç i dir-los us espereu al mes de juny, si jo segueixo sent alcalde us el porto, però la gent ja haurà votat i si no, si no estic jo el que hi sigui, doncs ja s’apanyarà. Això seria el més intel·ligent i no ho hem fet perquè jo crec que tenim un deute social, un deute des d’un punt de vista de gestió amb aquestes persones, conscient que segurament el que vostè deia sumes i restes electorals, escolti’m, segurament no serà un resultat satisfactori, però jo no m’he mogut per interès electoral, m’he mogut perquè crec que és una bona opció per a la ciutat de Badalona independentment que sigui una bona opció per a les persones que estan afectades. Aquesta és la nostra realitat, jo m’he compromès, m’he reunit amb la presidenta

Secretaria General


del Mercat de Sant Roc abans de començar el Ple, que en els propers dies parlarem, plantejarem els temes que haguem de plantejar des d’un punt de vista de veure quines opcions es poden portar a terme per intentar dinamitzar el comerç en aquella zona. Que si aparegués, escolti, que si al final el senyor Serra ens ve demà passat i ens diu mira, jo us porto quinze milions d’euros que els he tret de no sé on i els poso damunt la taula, escolti, aquí parem, perquè tenim un procediment de nou mesos, però si no ho va fer quan era alcalde, doncs jo ho veig difícil que ho faci ara, però de debò, li dic amb tot el carinyo senyor Serra, si vostè demà passat ens ve amb quinze milions d’euros i ens diu, mira, aquí estan, això és el que jo els deixo, doncs escolti, aturem el projecte, construïm un edifici pels usuaris, pels treballadors i fantàstic, però com que això no s’ha plantejat en aquests tres anys i mig, ni l’any i mig que vostè va ser alcalde d’aquesta ciutat, doncs és el que toca. Després vostè ha fet, miri, ha fet tres o quatre referències molt lletges, que aquí sembla, ha dit molt clar que aquí ens movem per iniciativa d’un gabinet d’arquitectes de la ciutat, que és en Puig, jo no sé com al senyor Puig li sentarà i que si farà o deixarà de fer el que consideri oportú. Home, el projecte de Badalona Capaç l’acabem de comentar, vostè ha fet referència al de la Penya, miri, segurament la Penya n estaria, ho dic, perquè ho ha fet vostè, segurament la Penya no estaria com està, si vostè els compromisos que va adquirir amb la Penya referent a l’escola que anava al barri de Canyet, els hagués complert. Si vostè quan es va comprometre amb la directiva de la Penya que anava segur a aprovar-se el tema de l’escola com els va dir i a canvi podien vendre els terrenys per un valor de vuit milions d’euros, vostè ho hagués tirat endavant, repeteixo, com es va comprometre, segurament La Penya en aquests moments no estaria en la situació que està, que aquest és també un tema que ja que vostè l’ha tret doncs li recordo. Vull dir que va deixant records per a tots els llocs que passa. Per tant, aquest és un dictamen que aprovaríem inicialment, ara obro un segon torn d’intervencions, intentem tots plegats que siguin el més breu possible perquè em sembla que els posicionaments han quedat clars, començaríem amb la intervenció si volen una segona intervenció de tres minuts, tant el senyor Nocete, com el representant de Badalona Capaç i després tancaríem amb els grups municipals. Senyor Nocete si vol té una segona intervenció. SENYOR NOCETE: Gràcies senyor alcalde. Primer voldria dir als senyors de Badalona Capaç que la federació mai ha estat a favor del projecte que passa pel muntatge de dos mercadones, si en canvi a favor que es millorin les seves instal·lacions, si que és veritat que varem tenir una reunió amb ells i amb l’educació que sempre hem tingut així la varem atendre i així els ho fem saber i mai en aquest moment es va prendre una decisió a favor del projecte que passava per dos mercadones més i per suposat no hi estàvem d’acord. A Badalona dintre de poc hi hauran vuit mercadones que representen setze mil metres quadrats d’alimentació, la qual cosa significa monopolitzar tot el mercat d’alimentació, és igual el que vostè faci senyor alcalde, és igual el que facin els partits polítics a partir d’ara amb els mercats municipals, vostès ja s’hauran carregat tot el comerç de ciutat, és igual el que facin, amb setze mil metres quadrats de mercadones dins de la ciutat i podent abastir ells directament a dos-cents habitants, serà igual el que vostès facin aquí. Referent a la política en benefici del comerç de proximitat, que ha portat aquest Ajuntament, he de dir-li senyor Albiol que el comerç de proximitat no viu de festes, no viu de fires i no vivim del descuit que té una senyora al comprar-nos cent grams de pernil dos, vivim de la compra real que es fa diària i avu en dia amb el model comercial que vostès estan posant aquí, el comerç de proximitat servirà perquè la senyora compri el descuit, un servei que té al costat de casa seva, però quan hagi d’efectuar una compra grossa se n’anirà a un gran centre comercial o a un gran supermercat com és Mercadona. Els comerciants el que demanaríem, la Federació, és que senyor Serra si existeix una possibilitat de portar un projecte endavant de Badalona Capaç i que no passi per perjudicar a cap col·lectiu de la ciutat, per favor, treballin-lo, per favor plantegin-lo i portin-lo a terme. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, jo només aclarir-los un tema perquè ha sortit moltes vegades el nom d’aquest supermercat, d’aquesta cadena, dir-los que igual que n’hi ha hagut un que ha estat d’iniciativa de modificacions d’usos per a la instal·lació d’un que és el de Canyadó, d’aquest centres, el Màgic Badalona, el projecte per poder-se instal·lar aquí aquesta cadena de supermercats ve de l’anterior legislatura, es va aprovar en l’anterior

Secretaria General


legislatura. La del Màgic, en el tema del port és un local comercial que l’Ajuntament no hi ha participat absolutament en res, així com el de Montigalà, d’acord?, ho dic per aclarir que tampoc podem posar portes al camp, doncs perquè si un local té la qualificació d’ús de comercial es poden (parlen de lluny) i el de Miquel Servet porta 8 anys, però és igual, s’hi ha un local que és comercial doncs s’hi pot posar qualsevol marca comercial. Si que és cert que aquests dos més el següent que ja fa mesos que es va plantejar, que també és per un motiu, nosaltres entenem d’interès de ciutat, que és el del Joventut. Aquests tres sí que van relacionats i aleshores arribaríem a aquests set que és aquí on es pararia de manera absoluta pel que fa a aquelles iniciatives que necessitin de modificacions urbanístiques per part de l’Ajuntament, però repeteixo, si demà es construeix un edifici dels que s’estan construint a la ciutat i aquest edifici té planta baixa i és comercial, aquí no podem evitar que vingui una marca o una altra. Això és impossible i vostè ho sap, però d’iniciativa municipal sí que li puc garantir que mentre jo sigui alcalde hi van aquests sis que hi van per projecte social o d’interès de ciutat i punt, això sí que li garanteixo. Ara té la paraula, sap senyor Serra que de moment jo dirigeixo el debat, ara té la paraula la persona que representa a Badalona Capaç, la tindria una altra vegada. SENYOR ANTONIO MARTINEZ: Bé, vull agrair en primer lloc el posicionament del grup Popular, de Convergència i Unió i d’Iniciativia per Catalunya Verds pel seu suport a aquest projecte. En tot cas subratllar senyor Mañas que la sorpresa que li causava el fet o el to de la intervenció tant de la meva com la del senyor Nocete, docs jo creu que no hauria de ser així, és a dir, que els ciutadans participin en el debat polític és una garantia més perquè justament el debat no s’enquisti en els interessos partidistes, si no que airegi una mica des de la perspectiva del carrer. Crec que tenim una societat suficientment adulta com per respectar les intervencions i ningú, evidentment, jo no, en absolut tinc interès de donar lliçons a ningú ni d’esmenar la plana i espero que no se m’interpreti així. en relació a la intervenció del senyor Serra ell manifestava que disposava d’una solució alternativa. Jo he escoltat això, en dues ocasions ens hem entrevistat amb ell a les que jo hagi assistit i en ambdós casos ha utilitzat les mateixes raons, és a dir, tenim una solució, fins i tot recordo una adjectiu que em va xocar, hem de trobar una solució imaginativa i evidentment trobarem una solució millor, però mai ens l’ha concretat aquesta solució, ha tingut ocasió en els últims anys de plantejar-la de manera rigorosa, però mai l’hem vista. Bé, tot el món té dret a les seves idees senyor Serra, però no té dret als seus propis fets, els fets són els que són i a veure, jo he vist els projectes, alguns dels projectes que es van elaborar durant el període anterior en el qual vostè era alcalde i recordo que hi havia un projecte de 2010 que preveia la construcció, elaborat pel seu departament, que preveia la construcció d’un Mercadona en el subsòl i a la part superior una plaça pública. En el 2011 es va plantejar un altre projecte que incloïa un Mercadona en aquests mateixos terrenys, en el subsòl i unes pistes esportives a la part superior, posteriorment, per això ara em sorprèn el furor antimercadona que es manifesta en aquesta Sala. Posteriorment es va proposar un projecte que també l’he estat contemplant que implicava la construcció en el carrer Llenguadoc en uns terrenys de propietat municipal, a través d’una donació. Bé, aquesta proposta per ben intencionada que fos, va ser una proposta absolutament vana, va ser una pèrdua de temps perquè varem haver de renunciar a aquests terrenys. A veure cal tenir en compte una cosa, la Fundació Badalona Capaç com totes les fundacions des de l’última modificació de la llei, és una fundació privada, una altra qüestió és que realitzem o substituïm a l’administració pública en l’atenció de certes necessitats o en la provisió de certs serveis, és el nostre cas, però la llei està així i la llei exigeix que hi hagi una permanència patrimonial en les propietats de la fundació. En aquests moments gràcies precisament a la donació que va fer el senyor Joan Blanch a l’any 96 va dotar a la fundació amb els terrenys de la Cros o amb l’edificació de la Cros i va ser una bona opció perquè gràcies a això, després de la liquidació de Coinre la Fundació Badalona Capaç va poder continuar exercint les seves tasques perquè tenia el suport patrimonial d’aquest edifici, que és el que ara ens permetria donar el salt a la solució d’alguns dels problemes. Doncs bé, la proposta de Llenguadoc va ser una proposta vana per raons urbanístiques, per raons patrimonials i per raons econòmiques i vostè ho sap i els serveis tècnics de l’Ajuntament també ho saben. És a dir, per raons urbanístiques perquè requeria una requalificació del

Secretaria General


terreny del qual estem parlant, de l’actual ubicació de la Cros per poder revaloritzar el rendiment que podia oferir allò. Per raons patrimonials, perquè en tot cas el sòl que se’ns atorgava al carrer Llenguadoc era un sòl públic, i nosaltres no podem escripturar un sòl públic i el protectorat de fundacions en el moment en què aprecia que de qualsevol transacció o modificació se’n deriva una pèrdua de patrimoni, ens ho tira enrere, no és possible la llei està així, podria estar d’una altra manera, però està així, igual que la llei de comerç està com està i qualsevol operador privat pot instal.lar-se en qualsevol lloc on disposi de terrenys adequats i d’una llicència d’obres, d’acord? I la tercera qüestió és per raons econòmiques, nosaltres necessitem prop de 4.500 metres quadrats per aquesta funció i necessitem quatre milions d’euros per a l’edificació i l’equipament que requereixen els serveis que estem impartint en aquests moments i això qui ens ho donarà? Per molt que vostès revaloritzin el terreny de la Cros, en aquests moments, qui obtindrà sis milions d’euros o qui destinarà de recursos públics sis milions d’euros per proveir una solució a Badalona Capaç, sobretot, fins i tot podríem plantejar-nos si aquesta solució és responsable o és progressista en un moment social com el que estem vivint, on trobem carències de tot tipus, trobem desnonaments, atur, retallades sanitàries, retallades educatius i fins i tot misèria infantil. Vostès estarien disposats a destinar sis milions o quatre milions de fons públics a aquest assumpte quan tenim una solució immediata, eficient, satisfactòria i clau en mà al nostre abast. Realment estarien disposats a fer-ho? bé. I l’última qüestió, a mi m’ha molestat especialment que en la seva intervenció sembrava alguns dubtes al voltant de la neteja o de la transparència de l’operació, miri sembrar dubtes és el més fàcil que hi ha i més en aquests temps que corren, és diríem, prendre foc amb benzina, jo crec que no és honest fer això senyor Serra, sobretot perquè no ha aportat cap raó que justifiqui aquesta boira que pretén estendre sobre el projecte. La documentació està aquí, els serveis tècnics de l’Ajuntament l’han revisada amb lupa, nosaltres a la fundació també l’hem revisada amb lupa, no sé si se l’han mirada, perquè m’estranya que donada l’escrupolositat amb què hem procedit a presentar la documentació, a corregir totes les esmenes que ens han citat, m’estranyaria moltíssim que aquest document de permuta que vostè diu no estigués entre dels papers, d’acord?. Bé, jo crec que hi ha qui deia, em sembla que era Víctor Hugo que deia, que no hi ha idea més poderosa que aquella a la qual li ha arribat la seva hora. Jo crec que aquesta és una idea a la qual li ha arribat l’hora, jo crec que aquesta és una idea a la qual li ha arribat la seva hora, bàsicament perquè estem fart d’esperar, les famílies i els noies d’esperar durant 20 anys que s’arregli aquest assumpte, perquè la ciutadania és sensible al problema i aquí tenen més de set mil firmes que hem recollit en un termini inferior, una mica més d’una setmana i perquè és de justícia elemental que això es solventi ara mateix, al més aviat possible. Gràcies per la seva atenció. SENYOR ALCALDE: Molt bé, intentem ser molt breus, sisplau. SENYOR MAÑAS: Molta brevetat quatre frases senyor alcalde. Senyor Martínez no els volia esmenar la plana pel seu debat si no que em volia referir que l’ideal hagués estat que amb el temps que hem tingut, el govern hagués liderat que això vingués a Ple amb el màxim consens possible i no donar la situació d’enfrontar col·lectius perquè mai és bo, el debat és bo, però al final que sembli que els interessos de Badalona Capaç van en contra dels interessos d’altres és complicat i haurien d’haver intentat d’evitar-ho, era això el que volia dir, no els estava renyant pel seu debat, però si no que la situació era realment una mica kafkiana. Només tres flashos a veure, com deia el senyor alcalde, deia, hi ha tres grans superfícies comercials del Mercadona que s’instal·laran per canvis de planejament, permeti’m una rectificació, no, en són dues,o sigui el Mercadona de Marquès de Montroig amb el planejament actual a la mà, ja es pot instal·lar, només caldria canviar la propietat i que en lloc que el centre de treball de Badalona Capaç hi hagués una altra cosa. Per tant, aquest Ple haurà aprovat dos mercadones dels que s’han instal·lat a la ciutat, d’aquests dos el meu grup municipal votarà en contra d’un quatre vegades, una vegada més que Sant Pere va negar a Jesucrist, quatre vegades, la primera, la segona, la tercera i avui per quarta vegada també la de Pomar. Per què, perquè el tema de l’interès públic és subjectiu, és opinable i aquí si que està l’opinió política, fins i tot és tan opinable que en el Mercadona de Pomar li hem encarregat informes externs que justifiquessin l’interès públic i aquest

Secretaria General


mateix informe extern diu, al final l’interès públic el determina l’ajuntament i en aquest cas, si que per a nosaltres, les necessitats de la població amb diversitat funcional ens justifica l’interès públic i ens pesen com a interès públic. En aquest cas sí que ens ho justifiquen, però a partir d’aquí intentem esgotar totes les vies de diàleg, intentem veure si és possible o no, una altra alternativa. I per últim una qüestió només senyor alcalde, jo l’acusava d’electoralisme, li demano rigorositat, a vegades a les expressions públiques, jo no sé si el seu facebook el gestiona vostè, ni cal que m’ho contesti, però no el deu gestionar vostè perquè està molt actiu el facebook. Vostè posava, un dia meravellós amb una concentració no sé què, fa 90 dies que tinc l’expedient preparat, doncs no, això estava des del mes passat informat a Urbanisme, per tant, una mica de rigorositat de tots plegats, és un tema complex, és un tema que ens ha tret una altra vegada el debat del model de comerç a la ciutat, si que és veritat que no per culpa només de les decisions municipals, és que si al final Mercadona s’instal·la o el Caprabo o el qui sigui d’acord amb el planejament urbanístic en base a la legislació vigent aprovada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats i en molts casos per la directiva bolkestein de la Unió Europea. A vegades tenim les mans molt lligadetes des de l’Ajuntament, recordo el propietari de les naus d’un supermercat de Canyadó instal·lat recentment que no era Mercadona, n’era un altre, que ens va venir a veure al grup municipal i ens va dir, vosaltres mateixos, si m’ho torneu a tombar us denuncio per prevaricació, perquè la llei li admetia l’ús. Per tant, el tema és molt complicat, aquí hem buscat una solució que a nosaltres no ens agrada, que si podem fer possible que canviï, jo li garanteixo senyor Nocete que farem possible que canviï, però també li garanteixo a la gent de Badalona Capaç que no endarrerirem innecessàriament una solució per a unes condicions que en aquests moments cap de les meves companyes perdó, del grup municipal ni jo mateix voldríem per a cap familiar nostre perquè realment són condicions que no són ni del segle XX, són anteriors, les condicions avui de treball de la gent que està a Badalona Capaç és la que ens porta a prendre una decisió que mai haguéssim pres com a grup municipal perquè la instal·lació de mercadones va en contra del nostre model comercial a la ciutat, però prenem aquesta decisió pel pes social que ens porta el fet de veure com està en aquests moments les famílies de Badalona Capaç. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Senyor Subirana. SENYOR SUBIRANA: Sí, jo no tornaré a justificar el nostre vot, però sí dos comentaris senyor Nocete, no tindríem aquest problema del debat de deu, dotze o els que siguin grans superfícies si no existís una llei de lliberalització total del comerç. Aquesta llei de lliberalització no és de Convergència i Unió, per tant, nosaltres no l’hem creada, ni l’hem posada sobre la taula, ni hi estem d’acord, llavors no tindríem aquest problema si n existís aquesta Llei. I una puntualització senyor Serra, nosaltres sabíem dels deu mercadones perquè varem anar a parlar quan va començar a sortir diguem que tothom en parlava, varem anar a parlar amb els senyors comerciants i els senyors comerciants i ho sap el senyor Nocete ens van donar la llista dels deu, a partir d’aquí nosaltres com que hem fet sempre i hem estat al costat com he dit abans, dels comerciants, i no quan s’acosten les eleccions, doncs varem intentar d’alguna manera posar-nos al seu costat i treballar per intentar amb la nostra posició minimitzar aquest impacte. Senyor Albiol un altre dia ja parlarem del debat del comerç, que avui no toca. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, intentaré ser breu perquè jo crec que la posició ha quedat clara, però sí que voldria aclarir bastants coses. La primera amb el que hi havia de nosaltres aquí no hi havia cap projecte de Mercadona, es tractava de fer una requalificació d’un terreny públic, que era el dels laboratoris de la Cros, augmentar l’edificabilitat, fer més pisos i amb aquests diners construir un nou centre, aquesta era la nostra proposta. Jo crec que aquesta proposta encara és estudiable i encara és possible, mentrestant també crec que en alguna part i mentre es troba una solució també els dic, que si tan malament està que segurament és veritat, si tan malament està en aquests moments les condicions de Badalona Capaç i del local dels laboratoris de la Cros, una part de diner públic es pot destinar allà per millorar-ne una mica les condicions, mentrestant no es troba una altra solució. Això també els ho vaig dir i en totes les reunions que els he dit, aquí el Partit Popular diu que jo els vaig

Secretaria General


prometre no sé què, no. Jo, vostè sap que a totes les reunions que hem tingut amb vostè em sembla que he estat en una, però en totes les altres que he estat amb Badalona Capaç i amb la Fundació i amb membres del patronat sempre els he dit una cosa que pot ser un eslògan, però em sembla que sintetitza bastant bé el que penso, una altra solució és possible. Ho he dit aquí i li torno a dir, una altra solució és possible, no només cal posar mercadones per solucionar els problemes, hem de buscar una altra solució i jo crec que pot existir. Vostè parlava abans que l’alcalde Blanch a l’any 1997 i això sí que està a l’expedient, bé a la preacta, no a l’expedient, a la preacta si que hi és i es parla de quan es van donar els laboratoris de la Cros per poder solventar el tema de la Fundació Badalona pels Disminuïts i també en aquell moment Coinre, però escolti Coinre jo m’ho vaig trobar en suspensió de pagaments, el juny del 2008, feia dos mesos que a Coinre no cobrava ningú, quan jo vaig arribar a l’Alcaldia em vaig trobar que Coinre havia fet fallida, amb un senyor que es va dedicar durant ple de temps, com que no acabava d’anar prou bé la feina que tradicionalment es feia a Coinre, es va inventar uns plans de negoci una mica diguem-ne agosarats o diguem diversificar el negoci per dir-ho en termes amables, va voler diversificar el negoci. Va comprar el Cayo Largo, se’n recorden del Cayo Largo aquí al carrer del Mar, va comprar el Cayo Largo amb tots els deutes incorporats i llavors hi havia gent que hi estava i que feia el servei allà i allò no va acabar de funcionar. Van crear una empresa de gelats que es deia Va de bo al polígon de per qui a dalt de les Guixeres, davant d’ambulàncies La Pau, van crea també una empresa de gelats. No es cobraven les subvencions, aquí quan jo vaig arribar a l’Alcaldia i vostès ho saben, aquí feia dos mesos que no es cobrava, que la gent n cobrava i varem estar a punt perquè ja teníem el juliol a sobre que allò se n’anava en orris i vostè ho sap i varem arribar a acords amb la Generalitat, aquí, aquest alcalde, que es veu que jo no dec fer res per a Badalona Capaç, però en aquell moment varem agafar, varem haver d’assumir un tancament de Coinre perquè en aquell moment la cosa estava molt malament va fer fallida. Es va crear Cointegra es va fer el Badaset que hi havia una part de gent que va anar a Urbaser i es va fer un conveni amb Urbaser, es va passar una part dels gelats, els gelats es va aconseguir que anés a parar a la Fageda i la Fageda s’ho va quedar, varem aconseguir la col·laboració de la Conselleria de Treball, es van pagar els sous que faltaven pagar i d’alguna manera es va reflotar Coinre no diversificant el negoci i comprant el Cayo Largo i comprant restaurants sinó diversificant. Es va crear Cointegra es va fer Cautor, es va intentar que tot allò anés d’una altra manera, escolti’m estic parlant del 2008 al 2015 i l’empresa ha sigut viable. Una empresa que en el 2008 havia fet fallida, és més es va haver de liquidar Coinre, oi que no dic cap mentida, no dic cap mentida i vostè em fa el senyal de la gent que no em veu que no dic cap mentida. Es va haver de liquidar Coinre i ho varem salvar i estic content d’haver-ho fet i jo crec que es pot tornar a trobar una solució, repeteixo, que no passi per perjudicar a d’altres parts de la ciutat de Badalona. Estic d’acord amb vostè que vostè diu que aquí han de venir els ciutadans i exposar les seves posicions i és bo enriquir aquest debat i fer-lo en públic. Jo crec que és bo perquè aquest és un tema de ciutat i és un tema profund de model i del què s’està fent, però aquí es vol portar una cosa per tancada, com una cosa de dir o això o res i la veritat jo penso que a un mes de les eleccions hi ha d’altres possibilitats de fer-ho. És possible que hi hagi un altre govern o no, depèn, però si n’hi ha és possible que intentem de seguida buscar una altra solució, jo crec també, ja li dic, que potser sí que una part de pressupost d’inversions podria anar a parar per intentar millorar les condicions. S’ha de mirar de treure diner públic i de fer una operació només amb diner públic, que no dic que aquesta no sigui operació pública, l’únic que sí dic i vostè diu que generem dubtes. Home, jo no dic que hi hagi dubtes dic que una, la valoració de passar només a un canvi de qualificació urbanística d’uns terrenys d’equipament quer tu valores amb 10 per dir alguna cosa, tu estàs valorant un 2’1, que la requalificació i després de posar comercial, que és molt més que l’equipament allà, només augmenti un 50% no pot ser el comercial és més car que l’equipament. Per tant, jo aquí tinc dubtes que aquests números quadrin. Dos, el tema del contracte de mesa de permuta potser sí que està a l’expedient, però aquí a Ple, a la preacta no hi és i podria adjuntar-se, escolti, no tinc cap dubte, escolti, jo no tinc cap dubte respecte a vostès i cap a la neteja de l’operació ni que l’operació sigui neta i des del seu punt de vista tingui tota la bona fe. L’únic que més enllà de la bona fe també ha de

Secretaria General


quadrar i ha de quadrar des d’un punt de vista no només legal si no de fer-ho bé. Miri, el tema de la Penya que ve a continuació el Mercadona de la Penya és la quarta vegada que ve aquí, però ja ho varem dir que ens absteníem el primer dia perquè no quadrava la valoració, perquè no hi havia un informe, no hi havia no sé que. Ja ho varem dir fa tres mesos i avui torna aquí per quarta vegada, perquè no quadrava, jo el que estic dient és alerta, i una altra cosa que també està aquí, no bufi, però bé, jo m’allargo, per una vegada que parlo, abans no m’ha deixat parlar i m’ha tret la paraula, quan parlàvem de les cases de Canyet no m’ha deixat parlar. Escolta’m, hi ha una qüestió molt senzilla aquí també que j crec que s’ha de quadrar, escolti és que els números han de quadrar, en aquest cas el tema de la permuta aquí amb privats no va. La qüestió de la Penya jo sí que els ho volia dir, el tema de la Penya en parlarem després, vostè ha fet una referència a l’Opus i el que hi havia allà, no, no, ja n’hi parlaré després, ja li comentaré després, l’escola, el que varem dir, això, com que després ve la Penya separem els debats, l’únic que he dit, no he dit res fals, he dit que aquí hi ha un despatx d’arquitectes que ha portat dues modificacions de PGM avui aquí, una i una altra, les dues a un mes de les eleccions, s’enfadarà algú, no ho sé, però és un fet escolti, està a la preacta. El contracte aquest m’hagués agradat veure’l miri, ja que em diuen que està a l’expedient és probable que segurament demà o dimecres vagi a veure aquest contracte perquè l’agafarem i mirarem aquest contracte perquè ara ja em pica la curiositat de fer-ho, però estaria bo que també estigués aquí. Però repeteixo, jo no poso en dubte la bona fe de l’operació, crec que vostès estan intentant aprofitar una oportunitat i quan vostè em diu aquí que pensen que això o res, jo crec que vostès estan pensant això, però també li dic i cregui’m vostès que nosaltres també tenim a dret a pensar que hi ha alguna altra possibilitat de fer-ho, que no passi només perquè tot estigui supeditat als diners del Mercadona. Jo crec que es pot intentar buscar una altra cosa i penso que bonament es pot fer i nosaltres ens comprometem a fer-ho, igual que li dic que maig a la Fundació Badalona Treball pels Disminuïts mai l’hem deixat penjada i sempre que hem governat hem intentat que això tiri endavant, a les bones i a les males i aquesta de Coinre i del tancament de Coinre me l’ha conec bé, perquè jo vaig anar a veure la consellera, moltes reunions vaig tenir amb la consellera Mar Serna per aquesta història, perquè a ningú li agrada trobar-se i que et diguin ei, que això tanca el mes de juliol, perquè això tancava el mes de juliol, perquè aquí la gent no cobrava i això no es podia permetre de cap manera i pensin que jo m’hi vaig posar a tope perquè això sortís i tirés endavant, però per això t’havies de comprometre que hi havia projectes, que anaves a fer coses perquè la Generalitat no et dóna subvencions a canvi de res i menys amb un gerent que feia una diversificació de negoci una mica surrealista, llavors les coses varem haver de fer-les d’alguna manera ben fetes i la prova que es van fer ben fetes és que avui encara estem aquí parlant de Badalona Capaç, set anys després. Per tant, jo crec que això és possible, és possible fer-ho i estic convençut que ho farem i perdoni que m’hagi allargat, però bé, vostè també s’allarga deu n’hi do. SENYOR ALCALDE: D’acord, anem concretant, els posicionaments estan clars. Jo l’únic que trobo a faltar senyor Serra, abans de passar a la votació és que vostè ha dit i ho he contat setze vegades que hi ha una alternativa, perquè no ha presentat l’alternativa. SENYOR SERRA: Sí que ho he dit, que hi havia uns terrenys, però si ho acabo de dir, no digui que no, ho acabo de dir. SENYOR ALCALDE: Li acaben d’explicar jo li he dit, i també li he explicat que en aquell terreny no podia ser, que legalment era impossible. Per tant, des de l’any 2010 ha tingut l’opció de presentar alternatives, sembla ser i així ho han dit els representants de Badalona Capaç que les seves alternatives passaven també per un supermercat. Escolti, ha quedat clar el posicionament per part de tothom, al final doncs jo crec que aprovem el que correctament ens correspon, iniciem un procés que no és immediat això ho han de saber els pares, ja ho han estat parlant, s’ha d’iniciar un procés urbanístic que durarà uns quants mesos per endavant fins que n es materialitzi el projecte, però bé hem fet un pas molt important i que crec que definitiu. Per tant, s’aprova amb els vots de Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el govern del Partit Popular i amb l’abstenció del grup Socialista. Següent tema. Votació.

Secretaria General


La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 18, dels grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 8, del grup municipal Socialista. 16 AP-2015/3180 DICTAMEN. Nova aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla general metropolità a les zones del Mas Ram i de Pomar. PROPOSTA D’ACORD de la nova aprovació provisional de la modificació del Pla general metropolità a les zones del Mas Ram i Pomar de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 22 d’abril de 2015 pel Cap del servei d’Ordenació del Territori que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva nova aprovació provisional la Modificació puntual del PGM a la zona del Mas Ram i Pomar de Badalona. Antecedents El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 27 de gener de 2015, va aprovar amb caràcter provisional la Modificació puntual del PGM a la zones del Mas Ram i Pomar de Badalona. El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 24 de març de 2015, va ratificar l’informe jurídic sobre els terrenys no desenvolupats urbanísticament, identificats com el Pomar, emès per l’Incasòl en data, en el qual es conclou que han de considerar-se béns integrants del patrimoni públic del sòl i habitatge, i per tant la seva alienació d’aquests terrenys restarà afectat al compliment de les finalitats de l’apartat 5è de l’article 160 del Decret legislatiu 1/2010. En data en data 21 de abril de 2015, Rosalia Pinet Cordero actuant en nom i representació de les societats CLUB JOVENTUT DE BADALONA S.A.D. i GROGASA, S.L., ha presentat una instancia on exposa que s’ha redactat una nova proposta de Modificació puntual del PGM a la zones del Mas Ram i Pomar de Badalona i demana a l’Ajuntament de Badalona la seva tramitació. Descripció dels canvis introduïts a la nova proposta Considerant que a data d’avui no s’ha formalitzat la compravenda dels sòls inclosos al subàmbit B situats al barri de Pomar, als capítols A. Memòria, B. Normativa i C. Plànols d’informació i d’ordenació urbanística del nou document presentat s’ha modificat l’estructura de la propietat. Denominació Propietaris Superfície FINCA A Finca de ref. cadastral 7620401DF3972B0001QT Grogasa-22, S.L. (1) 6.075 m² FINCA B Porció de la finca de ref. cadastral 7610509DF3971B0001LA

Incasòl 9.800 m²

A.A. 1 Porció de la finca de ref. cadastral 08015A004000180000QA

Vicente Arnau Martin 20 m²

Porció de la finca de ref. cadastral 08015A004000160000QH

Ramona Bertran Vilaseca 414 m²

Vials i equipaments Ajuntament de Badalona 1.086 m² A.A. 2 Porció de la finca de ref. cadastral 7610509DF3971B0001LA

Incasòl 515 m²

TOTAL 17.910 m² (1) El 100% de les accions de la societat Grogasa-22, S.L. pertanyen al Club Joventut Badalona, S.A.D. Així mateix, a l’annex F.3 del nou document presentat s’ha incorporat la valoració segons l’ordenació vigent dels esmentats sòls inclosos al subàmbit B, substituint l’import de la compravenda que consta al document aprovat amb caràcter inicial i provisional per l’import obtingut a la valoració i s’han actualitzat les valoracions dels sòls inclosos al subàmbit A

Secretaria General


situat al barri de Mas Ram segons l’ordenació vigent i dels sòls inclosos al subàmbit B2 situat al barri de Pomar resultants de la nova ordenació. ORDENACIÓ VIGENT Valor finca subàmbit A 1.578.294,11 € Valor finca subàmbit B 459.496,52 € VALOR TOTAL APROFITAMENT ORDENACIÓ VIGENT 1.968.061,28 €

NOVA ORDENACIÓ Valor finca subàmbit B2 2.164.765,50 € VALOR TOTAL APROFITAMENT NOVA ORDENACIÓ 2.164.765,50 € D’acord amb els nous valors de les finques obtinguts, s’obté que la proposta de Modificació puntual del PGM comporta un increment d’aprofitament i la corresponent cessió del 10%, que s’avaluen en 126.974,87 € i 12.697,49 € respectivament. Tanmateix, els capítols A. Memòria i B. Agenda i avaluació econòmica i financera s’han actualitzat amb els paràmetres econòmics resultants de les valoracions actualitzades: ORDENACIÓ VIGENT Valor finca A 1.578.294,11 €Costos urbanització vinculats a la finca A segons l’ordenació vigent

-69.729,35 €

Valor finca B 459.496,52 €RENDIMENT ECÒNOMIC ORDENACIÓ VIGENT 1.968.061,28 €

NOVA ORDENACIÓ Valor finca B2 2.164.765,50 €Costos urbanització vinculats a la nova ordenació -551.026,53 €Expropiació sols implantació rotonda -13.284,00 €Cessió 10% increment aprofitament -12.697,49 €RENDIMENT ECÒNOMIC NOVA ORDENACIÓ 1.587.757,48 €Conclusió D’acord amb els apartats 2 i 3 de l’article 112 del Reglament de la Llei d’urbanisme, on s’especifica:

112.2 En el cas de planejament urbanístic general, s’entén que són canvis substancials: a) L’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del

territori. b) L’adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl. 112.3 Els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics que no s’incloguin en els casos indicats en l’apartat 2 no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació.

els canvis introduïts en la estructura de la propietat i en les valoracions de les finques segons l’ordenació vigent i resultants de la nova ordenació no comporten adoptar nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori, respecte a la classificació del sòl i de les previsions sobre sistemes urbanístics generals, no es consideren canvis substancials, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública al no estar inclosos en els casos indicats a l’apartat 2 de l’article 112 i no s’han de fer constar en l’acord d’aprovació. Vista la proposta, s’informa que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo i el seu Reglament.” Així mateix, en data 22 de desembre de 2015 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació provisional de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General ,que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori es va presentar la proposta d’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General metropolità a les zones del Mas Ram i Pomar de

Secretaria General


Badalona, proposada per les societats CLUB JOVENTUT DE BADALONA S.A.D. i GROGASA, S.L., que té per objecte la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent en els sòls situats al barri del Pomar i al barri del Mas Ram qualificats com a equipaments comunitaris que no s’han desenvolupat, propietat de les societats CLUB JOVENTUT DE BADALONA S.A.D. i GROGASA, S.L. respectivament, per tal de permetre la implantació d'una zona comercial i un equipament comunitari públic de titularitat municipal al barri del Pomar i d’un equipament comunitari i una zona verda públics de titularitat municipal al centre del barri del Mas Ram. La proposta de Modificació puntal del PGM comprèn un àmbit discontinu situat als barris de Mas Ram i de Pomar, amb una superfície total de 17.910 m², que comprèn el subàmbit A amb front a l’avinguda del Mas Ram, el subàmbit B i l’actuació aïllada A.A.2., amb front a l’avinguda de Pomar i l’actuació aïllada A.A.1. situada a la cruïlla entre l’avinguda de Pomar i l’avinguda de la Cerdanya. Així mateix, Els terrenys inclosos en l’àmbit de la Modificació puntual del PGM estan classificats com a sòl urbà consolidat i qualificats com a sistema viari bàsic (5), sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (6b), sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació a nivell metropolità (6c), sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals (7a), sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (7b) i zona subjecte a volumetria especifica (18). Així mateix, els principals paràmetres objecte de la modificació són: - Al subàmbit A situat al barri del Mas Ram, la proposta urbanística de la present MPGM implica la modificació de la qualificació del sistema d’equipaments comunitaris i dotacions actuals (7a) de titularitat privada es transformen en sistema de serveis tècnics (4), sistema de parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local (6b) i sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (7b) de titularitat pública, de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Badalona. - Al subàmbit B, situat al barri de Pomar, la proposta urbanística de la present MPGM implica la modificació de la qualificació del sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (7b) que es transformen en zona subjecte a volumetria específica (18) d’us comercial i de titularitat privada en sistema viari de vianants (5v) i sistema d’equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local (7b) de tipus esportiu i de titularitat pública, de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Badalona. El Ple de l’Ajuntament, en la sessió extraordinària de data 31 d’octubre de 2014, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla general metropolità a les zones del Mas Ram i Pomar de Badalona. L’esmentat acord es va publicar al diari El Periódico i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data en data 4 de novembre de 2014. Durant el termini d’informació pública es van presentar un total de set al·legacions. Així mateix, es van sol·licitar informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències: Direcció General de Comerç, Autoritat del Transport Metropolità, Consell català de l’Esport, Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre i a l’Agència Catalana de l’Aigua. El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 27 de gener de 2015, va aprovar amb caràcter provisional la Modificació puntual del PGM a la zones del Mas Ram i Pomar de Badalona. Així mateix, el Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària de data 24 de març de 2015, va ratificar l’informe jurídic sobre els terrenys no desenvolupats urbanísticament, identificats com el Pomar, emès per l’Incasòl en data, en el qual es conclou que han de considerar-se béns integrants del patrimoni públic del sòl i habitatge, i per tant la seva alienació d’aquests terrenys restarà afectat al compliment de les finalitats de l’apartat 5è de l’article 160 del Decret legislatiu 1/2010. En data 22 d’abril de 2015, el Cap del servei d’Ordenació del Territorri ha emès un informe mitjançant el qual s’informa que s’han introduït canvis en la memòria de la modificació del PGM a la zona de Pomar i Mas Ram, aprovada provisionalment pel Ple de data 27 de gener de 2015, degut a que en data d’avui no s’ha formalitzat la compravenda dels sòls inclosos al subàmbit B situats al barri de Pomar, i com a conseqüència han variat els

Secretaria General


capítols A. Memòria, B. Normativa i C. Plànols d’informació i d’ordenació urbanística atès que s’ha modificat l’estructura de la propietat. Així mateix, a l’annex F.3 del document s’ha incorporat la valoració segons l’ordenació vigent dels esmentats sòls inclosos al subàmbit B, substituint l’import de la compravenda que consta al document aprovat amb caràcter inicial i provisional per l’import obtingut a la valoració i s’han actualitzat les valoracions dels sòls inclosos al subàmbit A situat al barri de Mas Ram segons l’ordenació vigent i dels sòls inclosos al subàmbit B2 situat al barri de Pomar resultants de la nova ordenació. Com a conseqüència, també han variat els capítols A. Memòria i B. Agenda i avaluació econòmica i financera s’han actualitzat amb els paràmetres econòmics resultants de les valoracions actualitzades. D’acord amb l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, els canvis introduïts al document aprovat amb caràcter inicial i provisonal a l’estructura de la propietat i en les valoracions de les finques, no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no es consideren canvis substancials. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, el Cap d’ordenació Urbana informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació provisional. II. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLU. A l’expedient administratiu 14/D1-14 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica. - Documentació ambiental. La proposta presentada compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, la Llei 3/2012, de 22 de febrer i el seu reglament i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Sòl. III. PROCEDÈNCIA DE LA NOVA APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, acord que, conforme l’apartat II) de l’article 47.2 de la LRBRL i l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor

Secretaria General


alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD PRIMER.- Aprovar, novament, amb caràcter provisional la modificació la modificació puntual del Pla General Metropolità a les zones del Mas Ram i Pomar de Badalona, que té per objecte la transformació global dels usos previstos pel planejament vigent en els sòls situats al barri del Pomar i al barri del Mas Ram qualificats com a equipaments comunitaris que no s’han desenvolupat, propietat de les societats CLUB JOVENTUT DE BADALONA S.A.D. i GROGASA, S.L. respectivament, per tal de permetre la implantació d'una zona comercial i un equipament comunitari públic de titularitat municipal al barri del Pomar i d’un equipament comunitari i una zona verda públics de titularitat municipal al centre del barri del Mas Ram, considerant-la oportuna, necessària i beneficiosa pels interessos municipals. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 78 del TRLUC. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent ELEVI’S A L’AJUNTAMENT PLE, previ dictamen de la Comissió Informativa de RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYOR ALCALDE: Aquest com que és un tema recorrent que com han dit ja ha passat diverses vegades, segurament podrem fer un debat més breu. SENYOR MAÑAS: El faig breu senyor Garcia Albiol, però no és la primera vegada que tinc raó, durant aquesta legislatura en aquest Ple i de veritat a aprovació inicial els vaig dir, aquests terrenys pot l’INCASOL si encara no els ha cobrat que hi hagi aquest conveni urbanístic entre Grocasa i el Mercadona quan l’INCASOL encara és propietari d’aquests terrenys, està tot bé, està tot bé, em tomben les al·legacions doncs escolti, flac favor li fan vostès a la Penya, podien haver-ho fet bé des de l’inici i potser l’aprovaicó definitiva ja estaria feta, perquè jo els vaig advertir. Per tant, votem en contra per quarta vegada, però sí que aquí reitero un dels arguments que van donar en el seu moment a l’aprovació inicial perquè avui sí que ve al cas, estem parlant de terrenys propietat de l’INCASOL, estem parlant de terrenys propietat de l’INCASOL destinats a la promoció de l’habitatge públic en aquesta ciutat que no en sobre d’habitatge públic, perquè l’habitatge públic és quelcom més que pisets de 100 m2 a Canyet amb piscina comunitària. Estem parlant que requalifiquem avui habitatge públic a Pomar per fer un Mercadona per ajudar a una societat anònima esportiva. Aquest és el dictamen que avui es porta, aquí sí que no hi ha interès públic i votem que no, aquí radica la diferència i la diferència és subjectiva que indica on hi ha interès públic i on no hi ha interès públic, i no ens abstenim, votem en contra i senyor Garcia Albiol deixi-m’ho dir és que em sembla que era estiu, a l’estiu de l’any passat em sembla que era juny o juliol teníem raó quan varem dir que això no anava i que aquests terrenys eren propietat de l’INCASOL. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Volen dir alguna cosa, no? socialistes volen dir alguna cosa? No, d’acord. Doncs com que és un tema reiteratiu, només dir que aquest és un dictamen que des del primer dia venim treballant de la mà de la Generalitat de Catalunya, del Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, no s’ha fet ni un sol pas, repeteixo, ni un sol pas que no tan sols no hi estigui d’acord la Generalitat de Catalaunya sinó que no hi hagi participat la Generalitat de Catalunya, repeteixo que no hi hagi participat la Generalitat de Catalunya. És un projecte que li dóna viabilitat econòmica al Club Joventut Badalona i és compatible amb les interessos de la ciutat i evidentment que aquesta modificació que portem avui també ha estat tancada d’acord amb la Generalitat de Catalunya, treballada amb el Departament d’Urbanisme en una reunió que varem tenir fa dues setmanes i a la que jo també hi vaig assistir a part d’evidentment els tècnics de

Secretaria General


l’Ajuntament i els màxims responsables de l’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i és el que portem. Per tant, com que el tema ja és prou conegut, entenc que votem a favor Convergència i Unió i el govern de Badalona, vot en contra Iniciativa per Catalunya i abstenció del Partit Socialista. Passaríem a les proposicions urgents. Votació. El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 3, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 8, del grup municipal Socialista. 17 PROPOSICIONS URGENTS AP-2015/3181 PROPOSTA. Aprovació del Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte programa per a la coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials. Antecedents 1. En data 12 de juny de 2012 es va signar el Contracte Programa 2012-2015 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l’ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat (en endavant Contracte Programa), així com la concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2012, el qual va ser ratificat per l’Ajuntament Ple, en sessió ordinària de data 30 d’octubre de 2012. 2. En data 17 de juliol de 2013, es va signar el Protocol addicional de concreció per al 2013 del Contracte Programa, ratificat per l’Ajuntament Ple, de 29 d’octubre de 2013. Així mateix, en data 22 de juliol de 2014 es va signar el Protocol addicional pel 2015, ratificat per l’Ajuntament Ple en sessió de 28 d’octubre 2014. 3. En data 26/03/2015 es va rebre per correu electrònic la proposta de la Generalitat, d’aprovació del Protocol addicional de concreció per al 2015 mencionat, que s’adjunta a aquest informe. El mateix correu indica que cal retornar signat el protocol i la fitxa econòmica no més tard del proper 16 d’abril. 4. La gerent de l’Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP), el cap de gestió econòmico- financera de l’IMSP, el cap de Servei de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Participació, i el cap del departament d’Acció Territorial Polivalent, de Serveis Socials, han emès respectivament, els informes tècnics que consten a l’expedient, als quals, a la vista de la proposta de Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte Programa, proposen la seva aprovació així com l’aprovació de les fitxes següents: Departament d’Acció Territorial Polivalent Fitxes: Núm. 1 Serveis Socials bàsics Núm. 23 Òrgans de Participació Serveis Socials

Nivell Núm Cost efectiu Finançament

Fitxa del servei Ajuntament Contr. Progr. Altre finanç. Usuaris 1 1. Personal 2.986.953,85 1.330.738,03 1.656.215,82 1. Ajuts 354.000,00 204.765,00 149.235,00 1. SAD soc 953.775,57 425.180,56 528.595,01 265.224,56 159.956,00 1. SAD dep 2.102.114,08 217.566,08 1.884.548,00 352.541,00 1. Referent 43.139,01 1.108,66 42.030,35 2.2 23 0,00 0,00 0,00

TOTAL FITXA 1 2015 6.439.982,51 2.179.358,33 4.260.624,18 265.224,56 512.497,00Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP) Fitxes: núm. 19. Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència - EAIA núm. 10. Llar residència per a persones amb discapacitat

Secretaria General


núm. 11. Residència per a persones amb discapacitat núm. 21. Programes d’atenció social a persones amb drogodependències. núm. 2.2 . Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc núm. 2.3. SIFE Servei d’integració familiar en família extensa. núm. 9. Servei de transport adaptat núm. 29.1 Acció comunitària – Programa de desenvolupament comunitari.


Fitxa del servei Ajuntament

Contr. Progr.

Altre finanç. Usuaris

1 19 554.032,39 89.422,39 464.610,00 0,00 0,00

2.1 10 1.040.218,00 0,00 878.647,20 0,00

195.578,26

11 623.876,10 0,00 552.312,00 0,00 80.451,45 21 15.082,12 0,00 15.082,68 0,00 0,00 2.2 2.2. 116.476,72 0,00 39.600,00 78.453,00 0,00 2.3. 75.050,71 0,00 76.838,00 0,00 0,00

9 775.992,32 133.353,10 160.725,63

412.672,06 69.241,53

29.1 223.457,22 116.504,43 106.953,75 0,00 0,00

TOTAL FITXES IMSP 2015

3.424.185,58

339.279,92

2.294.769,26

491.125,06

345.271,24

Àrea de Seguretat, Convivència i Participació Fitxes Núm 7 Acollida i integració a persones estrangeres immigrades Núm. 28 Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD)


Fitxa del servei Ajuntament

Contr. Progr.

Altre finanç.

Usuaris

2.2 7 212.427,06166.427,06 46.000,00

28 194.207,63 95.207,63 99.000,00

TOTAL PARTICIPACIÓ 2015 406.634,69

261.634,69 145.000,00 0,00 0,00

D’acord amb aquests informes tècnics les obligacions econòmiques contemplades en la proposta del Contracte Programa per a l’any 2015, no suposen cap obligació de despeses que no estiguin previstes en el vigent pressupost municipal. 5. Consta a l’expedient el certificat de la Generalitat que acredita les retencions de crèdit adequat i suficient. 6. L’interventor municipal ha informat en data 22 d’abril 2015 el següent: Vist l’expedient de referència, aquesta Intervenció posa de manifest que no s’efectua cap anotació comptable al no poder identificar la relació existent entre els imports i les partides pressupostàries. Pel que fa al contingut de l’informe jurídic de la cap del Servei Jurídic i Administració General de l’àrea de Serveis Socials i Salut, basant-se en els informes econòmics dels tècnics del servei, posa de manifest que el servei que prestarà l’Ajuntament per delegació de la Generalitat de Catalunya, no podrà ser cobert totalment amb aquestes aportacions, la qual cosa incompleix l’art. 27 de la Llei de Bases de Règim Local. Fonaments de dret 1. L’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL) , modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i

Secretaria General


sostenibilitat de l’administració local, estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. 2. L’article 25.2 e) de LRBRL estableix que el municipi exercirà en tot cas, com a competències pròpies l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. D’acord amb el que disposa l’article 26.1 apartat c) del mateix cos legal, els municipis amb una població superior a 20.000 habitants hauran de prestar en tot cas el serveis d’avaluació i informació de situacions de necessitat social i de l’atenció immediata de persones en situació o risc d’exclusió social. 3. D’acord amb l’article 27 de la LBRL, les Comunitats Autònomes podran delegar en els Municipis l’exercici de les seves competències, en els termes establerts en la disposició o acord de delegació, i amb subjecció a les regles establertes a l’article 27 de la LBRL. L’apartat 6 d’aquest article determina que la delegació tindrà que anar acompanyada del corresponent finançament, i que necessitarà la corresponent dotació pressupostària de l’administració delegant. Consta a l’expedient el certificat de la subdirectora general de Planificació i Gestió Pressupostària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, segons el qual els imports de les fitxes del contracte programa amb l’Ajuntament de Badalona per al 2014 tenen les reserven de crèdit adequat i suficient. 4. Els acords o convenis de delegació tindran que formular-se tenint en compte les garanties de pagament establertes a l’article 57 bis de la LBRL. A la clàusula segona s’inclou el següent: Segon. Marc de relació i obligacions que se’n deriven .....Per contribuir a les despeses derivades de l’execució d’aquest Contracte programa, la Generalitat de Catalunya ha de compensar a l’ens local amb els imports previstos en les fitxes corresponents d’acord amb el procediment de justificació i avaluació que es detallen en el mateix Contracte programa. Així mateix, l’ens local ha de justificar l’actuació efectuada en la forma, terminis i condicions que es fixen en el contracte programa i trametre a la Generalitat de Catalunya juntament amb aquesta documentació, l’escrit de proposta de pagament sol·licitant l’abonament de l’import corresponent, perquè aquesta en al termini màxim de dos mesos, des de la recepció de l’escrit de proposta, notifiqui la conformitat a l’Ajuntament, el que comportarà el reconeixement de l’obligació de pagament i la condició de deute vençut, líquid i exigible. Una vegada notificada la conformitat per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya en els termes previstos en el contracte programa o, en el seu defecte, reconeguda automàticament per silenci, i transcorreguts quatre mesos sense que s’hagi efectuat el pagament, l’ens local podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. No obstant això, si en els termes previstos en el contracte programa, la Generalitat de Catalunya comunica a l’ens local la seva discrepància amb la documentació tramesa, aquest haurà d’esmenar o rectificar l’error. Rebuda la nova documentació, la Generalitat en el termini de dos mesos des de la recepció d’aquesta ha de notificar la seva conformitat, d’acord amb els paràgrafs anteriors, o disconformitat i si és conforme, dins del termini de quatre mesos següents a la notificació, ha d’efectuar el pagament. Transcorregut aquest darrer termini sense que s’hagi efectuat el pagament i previ requeriment en la forma i condicions previstes en el paràgraf anterior, l’ens local podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la citada Llei 7/1985. 5. La disposició addicional tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix en el seu apartat primer, que les disposicions d’aquesta llei són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sense perjudici de les seves competències exclusives en matèria de règim local assumides en els

Secretaria General


seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricte subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. 6. La llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m) entre aquestes competències la regulació i la prestació dels servies d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. 7. Segons disposa l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. 8. L’article 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, disposa que correspon als municipis les competències següents: a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent. d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics. e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat i l'ens local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. g) Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials. h) Exercir les funcions que li delegui l'Administració de la Generalitat. i) Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials. j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals. k) Les que els atribueixen les lleis. 9. L’article 10.1 en relació amb l’article 57 de la LRBRL, expressa que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativa. En el mateix sentit, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en els seus article 4.1.d) i 4.3, disposa que serà necessari que en els desenvolupament de les activitats de les administracions públiques es prestin la cooperació i assistència necessària. 10. L’article 108.3 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l'àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d'interès comú. 11. L’article 4.1.c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), exclou del seu àmbit d’aplicació els convenis de col·laboració que formalitzi l’Administració General de l’Estat amb les entitats locals, organismes autònoms i la resta d’entitats públiques, o els que formalitzin aquests organismes i entitats entre si, llevat que, per la seva naturalesa, tinguin la consideració de contractes subjectes a aquesta llei.

Secretaria General


12. L’article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix el contingut dels convenis, i l’article 111 el procediment i l’expedient que cal tramitar pel conveni, especificant que cada administració, organisme o entitat pública que subscriu un conveni o un protocol ha de seguir prèviament el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable. 13. La proposta d’aprovació d’aquest Protocol haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). 14. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). 15. De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 16. Segons disposa l’art. 214 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), la funció interventora tindrà per objecte fiscalitzar tots els actes de les entitats locals que donin lloc al reconeixement i liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, els ingressos i pagaments que se’n derivin i la recaptació, inversió i aplicació, en general dels cabdals públics administratius, amb la finalitat que la gestió s’ajusti a les disposicions aplicables a cada cas i amb els possibles efectes dels articles 215, 216. 217 i 218 del mateix cos legal. 17. En data 22 d’abril 2015 l’interventor general ha emès l’informe amb objeccions transcrit a l’antecent 6, que consta a l’expedient. L’article 216 de la LHL, disposa el següent en relació als els efectes de les objeccions de l’interventor: Article 216. Efectes de les objeccions. 1. Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor de les entitats locals o els seus organismes autònoms, l’oposició s’ha de formalitzar en una nota d’objecció que, en cap cas, suspèn la tramitació de l’expedient. 2. Si l’objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, se suspèn la tramitació de l’expedient fins que aquell sigui solucionat en els casos següents: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o el proposat no sigui adequat. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen a les ordres de pagament. c) En els casos d’omissió de requisits o tràmits essencials a l’expedient. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. En aquest cas, l’objecció de l’interventor es basa en la insuficiència de finançament aportat per la Generalitat, en un conveni que suposa una delegació de competències de la Generalitat, i un reconeixent d’obligacions de l’ajuntament. En conseqüència, d’acord amb l’article 216 2.a), l’objecció de l’interventor suspèn la tramitació de l’expedient fins que aquesta objecció hagi estat resolta 18. L’òrgan competent per a l’aprovació de la signatura del conveni és, d’acord amb l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Ple de l’Ajuntament. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL Conclusió: En base a la fonamentació jurídica anterior, i als informes que consten a l’expedient, es pot concloure que els serveis i programes següents, del Protocol addicional per al 2015 del Contracte programa objecte del present informe, estan inclosos en les competències

Secretaria General


pròpies definides a l’article 25.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local: Fitxa núm. 1: Professionals equips bàsics (TS i ES), SAD Social, Ajuts d'urgències socials D’acord amb els articles 17 i 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, i l’article 12 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal y Atenció a las persones en situació de dependència, són competència municipal els de les fitxes següents: Fitxa núm. 1: Referent comunitari , SAD dependència La resta dels serveis, són competències delegades de la Generalitat, que gestiona l’ajuntament, a través del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, amb el finançament que es descriu a continuació. D’acord amb l’article 27 de la LBRL, les Comunitats Autònomes podran delegar en els Municipis l’exercici de les seves competències, en els termes establerts en la disposició o acord de delegació, i amb subjecció a les regles establertes a l’article 27 de la LBRL. L’apartat 6 d’aquest article determina que la delegació tindrà que anar acompanyada del corresponent finançament, i que necessitarà la corresponent dotació pressupostària de l’administració delegant. De les dades que consten a l’expedient es dedueix que el finançament per part de la Generalitat dels serveis objecte de les fitxes 19, 9, 29.1, 7 i 28 és insuficient, i per tant, pel que fa a les fitxes 19, 9, 29.1, 7 i 28, s’incompleix l’article 27.6 de la LBRL. No obstant això, l’IMSP i els altres serveis gestors han informat favorablement l’aprovació d’aquestes fitxes. El resum econòmic, amb detall del finançament de cada una de les fitxes del Contracte programa que es desprèn dels informes tècnics que consten a l’expedient és el següent:


Fitxa del servei Ajuntament Contr. Progr. Altre finanç. Usuaris 1 1. Personal 2.986.953,85 1.330.738,03 1.656.215,82 1. Ajuts 354.000,00 204.765,00 149.235,00 1. SAD soc 953.775,57 425.180,56 528.595,01 265.224,56 159.956,00 1. SAD dep 2.102.114,08 217.566,08 1.884.548,00 352.541,00 1. Referent 43.139,01 1.108,66 42.030,35 2.2 23 0,00 0,00 0,00 1 19 554.032,39 89.422,39 464.610,00 0,00 0,00 2.1 10 1.040.218,00 0,00 878.647,20 0,00 195.578,26 11 623.876,10 0,00 552.312,00 0,00 80.451,45 21 15.082,12 0,00 15.082,68 0,00 0,00 2.2 2.2. 116.476,72 0,00 39.600,00 78.453,00 0,00 2.3. 75.050,71 0,00 76.838,00 0,00 0,00 9 775.992,32 133.353,10 160.725,63 412.672,06 69.241,53 29.1 223.457,22 116.504,43 106.953,75 0,00 0,00 2.2 7 212.427,06 166.427,06 46.000,00

28 194.207,63 95.207,63 99.000,00

Total aportació de la Generalitat 6.700.393,44 Consta a l’expedient el certificat de la Generalitat que acredita les retencions de crèdit adequat i suficient (s’ha d’entendre que és suficient per les quantitats aportades per la Generalitat, no per finançar el cost efectiu dels serveis). Tot i el finançament insuficient d’alguns serveis, la manca de signatura del present conveni implicaria un greu perjudici econòmic per a l’ajuntament, que deixaria de percebre 6.700.393,44€ per finançar serveis prestats durant el 2015. Les fitxes objecte de serveis competència municipal, que segons informes que consten a l’expedient, cobreix el cost efectiu del servei, són les següents:

Secretaria General


Fitxa núm. 1: Professionals equips bàsics (TS i ES), SAD Social, Ajuts d'urgències socials núm. 1: Referent comunitari , SAD dependència núm 23: Òrgans de Participació Serveis Socials (cost econòmic 0) Les fitxes objecte de serveis competència de la Generalitat, amb un finançament adequat, que segons informes que consten a l’expedient, cobreix el cost efectiu del servei, són les següents: Fitxes: núm. 10. Llar residència per a persones amb discapacitat núm. 11. Residència per a persones amb discapacitat núm. 21. Programes d’atenció social a persones amb drogodependències. núm. 2.2 . Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc núm. 2.3. SIFE Servei d’integració familiar en família extensa. Les fitxes objecte de serveis competència de la Generalitat, amb un finançament insuficient, són les següents: Fitxes: núm. 19.: Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència - EAIA núm. 9. Servei de transport adaptat núm. 29.1 Acció comunitària – Programa de desenvolupament comunitari. Núm 7 Acollida i integració a persones estrangeres immigrades Núm. 28 Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) Tal com s’ha exposat a l’antecedent 6 i al fonament jurídic 17, en data 22/04/2015 l’interventor ha emès informe d’objeccions basat en la insuficiència de finançament aportat per la Generalitat, en un conveni que suposa una delegació de competències de la Generalitat, i un reconeixent d’obligacions de l’ajuntament. D’acord amb l’article 216 2.a), l’objecció de l’interventor suspèn la tramitació de l’expedient fins que aquesta objecció hagi estat resolta En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics precedents, d’acord amb les previsions de la resolució de delegació de signatura de data 6 de novembre de 2012, la regidora de Serveis Socials i Salut, proposa la inclusió d’urgència de la següent proposta a l’ordre del dia del Ple, per al seu debat, i resolució en el sentit que l’Ajuntament Ple estimi pertinent. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PRIMER.-Declarar la urgència de la tramitació d’aquest expedient SEGON.- Aprovar el Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012, en el següents termes literals: “Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012. REUNITS D'una banda, l’Honorable senyora Neus Munté i Fernàndez, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, en ús de les competències que li corresponen d’acord amb la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, així com el seu àmbit de competències. I de l’altra, l'Il·lustríssim senyor Xavier Garcia Albiol, alcalde president de l'Ajuntament de Badalona , en ús de les competències que li atribueix l’article 53 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. MANIFESTEN

Secretaria General


1. Que el 14 de maig del 2012 es va signar l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat per al període 2012-2015. Alhora, la Comissió de Seguiment de l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis d’informació i atenció a les dones, constituïda per les entitats municipalistes i l’Institut Català de les Dones, va signar una declaració formal interadministrativa en matèria d’igualtat, polítiques de dones i violència masclista, en què es manifestava que el Sistema de finançament dels serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) s’incloïa també en aquest Contracte programa 2012-2015. 2. Que en aquest Acord marc es va fonamentar la relació interadministrativa entre el Departament de Benestar Social i Família i els ens locals, i durant els mesos de maig i juny del 2012, es varen signar 104 contractes programa entre el Departament de Benestar Social i Família i els ajuntaments dels municipis de més de 20.000 habitants, consells comarcals i altres ens supramunicipals, on es concretaren els serveis i programes inclosos, així com les condicions i els criteris per a la seva prestació i els indicadors per efectuar-ne l’avaluació. 3. Que al 2013 i al 2014 el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya varen signar les addendes de l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, corresponents a cada exercici. 4. En base a aquests acords generals, els ens locals que havien subscrits originàriament el contracte programa, van signar els protocols addicionals corresponents als exercicis 2013 i al 2014. 5. Que és voluntat de totes les parts recollir en el present document els acords sobre les condicions generals que han de regir els protocols addicionals al contracte programa per a l’exercici 2015. 6. Que, el 2015, el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya han signat l’Addenda de concreció dels acords per al 2015. 7. Que és voluntat de les parts signatàries del present document subscriure aquests acords generals per aquest exercici 2015. ACORDEN Primer. Objecte Concretar els acords generals per a l’exercici 2015 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col•laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit per les parts el 12 de juny de 2012. Segon. Marc de relació i obligacions que se’n deriven Al 2015 es donarà continuïtat als serveis i programes inclosos en els protocols addicionals corresponents a l’exercici 2014. Per aquells serveis i programes que s’iniciessin al 2014, segueixin en funcionament i en calgui la seva continuïtat, s’assumirà la recurrència de la despesa per a tot l’exercici 2015. S’actualitzen els mòduls dels professionals de la fitxa 1 Serveis bàsics d’atenció social, referents comunitaris, i la fitxa 19 Equips d’atenció a la infància i l’adolescència, d’acord amb les condicions fixades pel personal de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls resultants són els següents: Personal tècnic superior dels EAIA i coordinadors i coordinadores comarcals dels serveis socials bàsics: 40.492,13€/any Treballadors/res socials i educadors/res socials: 34.141,74€/any Referent comunitari: 42.030,35€/any S’incrementa la dotació global dels programes d’acollida i integració de persones estrangeres immigrades per al desenvolupament de les accions contemplades en el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, segons les necessitats i programació de cada territori.

Secretaria General


Es manté el suport als ens locals en relació a mesures addicionals de lluita contra la pobresa, especialment en l’atenció a la infància i adolescència en situació de risc i les seves famílies: - Obertura de centres oberts a l’estiu i servei d’àpats en aquests centres, segons la detecció de necessitats i demanda de cada territori. - Priorització de l’aportació que el Departament de Benestar Social i Família destina per a contribuir a les despeses de les ajudes d’urgència social, per atendre les necessitats referents a l’alimentació, higiene personal, vestimenta d’infants i adolescents en situació de risc. Aquesta aportació, que per al 2014 es va concretar en 5 milions d’euros, s’incrementarà en funció de l’evolució de les necessitats. El 2015 no es fixarà un percentatge diferenciat de finançament del SAD segons costos de producció i costos de provisió i es continuarà treballant en la identificació d’aquests conceptes per valorar la implementació d’aquests mesura en exercicis futurs. Les aportacions econòmiques del Departament de Benestar Social i Família, que consten a les fitxes dels diferents serveis, es podran fer efectives mitjançant fons propis o fons conveniats amb altres administracions. Per contribuir a les despeses derivades de l’execució d’aquest Contracte programa, la Generalitat de Catalunya ha de compensar a l’ens local amb els imports previstos en les fitxes corresponents d’acord amb el procediment de justificació i avaluació que es detallen en el mateix Contracte programa. Així mateix, l’ens local ha de justificar l’actuació efectuada en la forma, terminis i condicions que es fixen en el contracte programa i trametre a la Generalitat de Catalunya juntament amb aquesta documentació, l’escrit de proposta de pagament sol·licitant l’abonament de l’import corresponent, perquè aquesta en al termini màxim de dos mesos, des de la recepció de l’escrit de proposta, notifiqui la conformitat a l’Ajuntament, el que comportarà el reconeixement de l’obligació de pagament i la condició de deute vençut, líquid i exigible. Una vegada notificada la conformitat per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya en els termes previstos en el contracte programa o, en el seu defecte, reconeguda automàticament per silenci, i transcorreguts quatre mesos sense que s’hagi efectuat el pagament, l’ens local podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. No obstant això, si en els termes previstos en el contracte programa, la Generalitat de Catalunya comunica a l’ens local la seva discrepància amb la documentació tramesa, aquest haurà d’esmenar o rectificar l’error. Rebuda la nova documentació, la Generalitat en el termini de dos mesos des de la recepció d’aquesta ha de notificar la seva conformitat, d’acord amb els paràgrafs anteriors, o disconformitat i si és conforme, dins del termini de quatre mesos següents a la notificació, ha d’efectuar el pagament. Transcorregut aquest darrer termini sense que s’hagi efectuat el pagament i previ requeriment en la forma i condicions previstes en el paràgraf anterior, l’ens local podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la citada Llei 7/1985. Tercer. Justificació La justificació del Contracte programa s’ha d’efectuar en les mateixes condicions que al 2014, amb l’excepció del SAD dependència en el qual la gestió de la liquidació s’ha de fer d’acord amb les hores efectivament realitzades i a partir del cost total del servei, calculat segons els criteris que s’especificaran. L’import màxim que s’ha de tenir en compte per calcular la liquidació continua essent l’establert en el 2014 i que en el cas de: a) l'import dels Costos del servei de SAD Dependència sigui igual o superior al nombre d'hores efectivament realitzades multiplicat pel mòdul hora, l'import total de finançament del Departament de Benestar Social i Família serà igual al nombre d'hores efectivament realitzades multiplicat pel mòdul hora pel percentatge de finançament del Departament a l'ens local. b) l'import dels Costos del servei de SAD Dependència sigui inferior al nombre d'hores efectivament realitzades multiplicat pel mòdul hora, l'import total de finançament del

Secretaria General


Departament de Benestar Social i Família serà igual als Costos del servei de SAD Dependència multiplicat pel percentatge de finançament del Departament a l'ens local. Aquestes hores efectivament realitzades no poden ser superiors a les hores que consten en els PIA tramitats per l’ens local, validats pel Departament i introduïts en el Sistema Informàtic SIDEP. Quart. Vigència La vigència d’aquest protocol addicional és des del moment de la seva signatura i amb efectes de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2015, sens perjudici de les actuacions que es desprenguin de l’avaluació del 2015, que s’han d’executar el 2016, i també sens perjudici que pugui ser revisada d’acord amb el desplegament normatiu de la Llei de serveis socials, la Llei de pressupostos i altra normativa relacionada. Cinquè. Resolució Són causes de resolució d’aquest protocol: - La finalització del període de vigència. - El mutu acord de les parts. - L’incompliment dels seus pactes, amb denúncia prèvia amb tres mesos d’antelació. Sisè. Jurisdicció competent La informació, la documentació i les dades que es puguin recollir com a conseqüència de les actuacions objecte d’aquest protocol addicional se sotmeten a la normativa de protecció de dades que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Les qüestions litigioses que puguin sorgir en la interpretació i el compliment del Conveni es resolen per acord de les parts en el marc de la Comissió d’Avaluació i Seguiment. En cas contrari, es poden sotmetre a la jurisdicció contenciosa administrativa. I, com a prova de conformitat amb el contingut d’aquest Contracte programa, les parts el signen per duplicat i a un sol efecte. ..............., ....... de ...................... del 2015 Neus Munté i Fernàndez Xavier Garcia Albiol Consellera de Benestar Social i Família Alcalde President de l'Ajuntament de Badalona Contracte programa 2015 Annex 1 – Fitxes incloses al Contracte programa Ajuntament de Badalona El Contracte programa incorpora les següents fitxes: Fitxa 01 - Ajuts d'urgències socials Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES) Fitxa 01 - Referent comunitari Fitxa 01 - SAD dependència Fitxa 01 - SAD Social Fitxa 02.2 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc social Fitxa 02.3 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - SIFE Fitxa 07 - Acollida i Integració a persones estrangeres immigrades Fitxa 09 - Servei de transport adaptat Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat Fitxa 19 - Equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) Fitxa 21 - Programes d'atenció social a persones amb drogodependències Fitxa 23 - Òrgans de participació de serveis socials Fitxa 28 - Servei d'atenció i Informació a les dones (SIAD) Fitxa 29.1 - Acció comunitària - Programa de desenvolupament comunitari Contracte programa 2015 Fitxa núm. 1 Serveis socials bàsics Ajuntament de Badalona

Secretaria General


1. Introducció En aquesta fitxa es recullen les modificacions de les condicions signades al Contracte programa 2012 per al període 2012-2015. Els conceptes als què no es fa referència en aquesta fitxa continuen vigents amb els acords signats a l’exercici anterior: - Servei bàsic d’atenció social. - Serveis d’atenció domiciliària – Servei d’ajuda a domicili. - Referent comunitari. - Sistemes d’informació social. - Pla local de serveis socials. - Projectes específics. - Model de serveis socials bàsics de Catalunya. - Ajuts d’urgència social. 2. Servei bàsic d’atenció social / Personal Al 2012 es va signar les condicions de prestació i finançament dels serveis bàsics d’atenció social per al període 2012-2015. En els acords signats es fixava l’objectiu de consolidar la xarxa d’aquests serveis i avançar per al compliment de la ràtio que contempla la Llei 12/2007, d’11 d’octubre de serveis socials, a 31 de desembre del 2015. En el cas dels ens locals que a 31 de desembre de 2011 no havien assolit la ràtio, es fixava un pla d’increments a partir del setembre del 2013. L’actual situació econòmica i pressupostària obliga a posposar aquest procés d’increments més enllà del 2015. D’altra banda, en compliment de l’acord d’adequació dels mòduls de finançament dels professionals a l’actual regulació per al personal de la Generalitat de Catalunya, el mòdul per al 2015 es fixa en un màxim de 34.141,74 €/any/professional. Per tant, l‘import màxim corresponent al 2015 és:

Professionals TS ES Total

Coordinador

Desplaçaments

TOTAL

2015 44 29,5 73,5 0,00 € 0,00 € 1.656.215,82 € 3. Servei d’ajuda a domicili Es manté la dotació del servei d’ajuda a domicili acordada per al 2014, tal i com consta en el següent quadre, tot i tenint present que l’import que s’assigna al SAD dependència és una previsió i que l’import que finalment abonarà el Departament de Benestar Social i Família es calcularà en base a la justificació de la despesa i les hores realment executades:

2015 SAD social 528.595,01 € SAD dependència 1.884.548,00 € TOTAL 2.413.143,01 €

4. Plans d’actuació social en matèria de serveis socials L’any 2015 els ens locals reportaran al Departament de Benestar Social i Família els resultats relatius al seguiment i avaluació dels PALMSS 2011-2014 i aportaran les dades necessàries per a l’avaluació del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya vigent. El Departament de Benestar Social i Família donarà suport tècnic als ens locals per a l’avaluació dels PALMSS 2011-2014. 5. Ajuts d’urgència social Es manté l’import de l’aportació econòmica dels ajuts d’urgència social atorgats del 2014 amb l’assignació de 149.235,00 euros per aquest concepte al 2015. 6. Referent comunitari En compliment de l’acord d’adequació dels mòduls de finançament dels professionals a l’actual regulació per al personal de la Generalitat de Catalunya, el mòdul per al 2015 es fixa en un màxim de 42.030,35 €/any/professional.

Nombre de referents 1 Total 42.030,35 € Contracte programa 2015 Fitxa núm. 2.2 Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc

Secretaria General


Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix a l’article 103 que els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc. La Cartera de serveis socials ha de ser l’instrument que determini les prestacions que han de donar contingut a les mesures, per la qual cosa s’ha de partir de les prestacions establertes en la Cartera vigent i fer un diagnòstic dels projectes i programes que els ens locals estiguin fent, perquè serveixin de base per definir aquelles prestacions de serveis actualment no previstes a la Cartera i que la Llei 14/2010 obliga a donar-hi compliment. Les mesures que es poden establir un cop valorada la situació de risc es preveuen a l’article 104 de la Llei i s’han d’instrumentar, entre altres, en programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc. 2. Objectius que s’han d’assolir General Proporcionar atenció a tots els infants i adolescents en situació de risc afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint el deteriorament de les situacions de risc i compensant els dèficits socioeducatius. Específics En relació amb la persona i la millora de la seva qualitat de vida: - Desenvolupament personal i integració social. - Adquisició d’aprenentatges. En relació amb el mateix programa: - Atendre infants i adolescents en situació de risc que viuen en l’àmbit de l’àrea bàsica respectiva i que requereixen suport per pal·liar els dèficits soferts. Cal atendre prioritàriament aquells que estan en situació de risc. - Prevenir el deteriorament de les situacions de risc. - Compensar els dèficits socioeducatius. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Atendre la gestió del Programa d’atenció social i educativa davant les situacions de risc segons la normativa establerta. - Garantir la bona articulació amb la resta dels serveis comunitaris del seu sector territorial. - Vetllar pel funcionament durant l’horari establert i responsabilitzar-se de la seva organització interna. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Finançar l’ens local en els termes recollits a l’apartat de recursos que cal emprar. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local participarà en el finançament del programa, contractarà els professionals i disposarà de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat de 39.600,00 euros per al desenvolupament de les actuacions següents: - Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc: Aula de suport de l'.I.M.Serveis Personals Badalona (centre): 39.600,00 euros. 5. Avaluació L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador: Registres de gestió. Justificació: Fer un seguiment del funcionament òptim del programa.

Secretaria General


Fórmula: Existència d’un registre de l’atenció directa i indirecta que es presta amb els epígrafs mínims senyalats. Descripció de termes: Atenció directa: nombre de professionals d’atenció directa. Relació actualitzada dels professionals i altre personal que atenen les persones usuàries. Registre d’incidències. Atenció indirecta: nombre de professionals d’atenció indirecta. Inclou la direcció del programa, la formació i altres conceptes que hagi inclòs l’ens local en el desenvolupament del programa. Població: Infants i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació:Registre de l’atenció directa i indirecta. Indicador 2 Nom de l’indicador: Recull de les activitats desenvolupades. Justificació: Seguiment de l’activitat del programa i del seu resultat. Fórmula: Llista amb el nombre d’assistents a les activitats desenvolupades. Població: Infants i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació: Programació de les activitats amb el nombre d’assistents, segons el model del registre unificat de dades dels ens locals (RUDEL). Indicador 3 Nom de l’indicador: Satisfacció de les persones usuàries. Justificació: Conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries. Fórmula: Existència del registre del grau de satisfacció de les persones usuàries. Descripció de termes: Mesura del compliment de les expectatives que tenen les persones usuàries en relació amb el programa. Població: Infants i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació: Llibre d’actes de les assemblees o resultats de les enquestes practicades. Comentaris: El grau de satisfacció de les persones usuàries poden constar en els documents en què s’incloguin els resultats de les enquestes o entrevistes fetes per a aquest fi. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 2.3 Servei d'integració familiar en família extensa Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, segons els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. A més, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix que l'acolliment familiar és la mesura prioritària respecte a les que comporten l’internament de l’infant en un centre (article 120.2) i que l'acolliment en família extensa és preferent a l'acolliment en família aliena (article 127.3). Aquesta prioritat legal està avalada pels estudis existents que ens indiquen que l'acolliment en família extensa és la mesura que obté millors resultats. Per això és necessari adequar a aquesta prioritat legal

Secretaria General


el suport que actualment rep l'acolliment en família extensa equiparant-lo al suport que rep la família aliena. Les institucions d'integració familiar són un servei per a la integració de l'infant o adolescent desemparat en una família per mitjà de l'acolliment, format per un equip de professionals (titulats en psicologia o psicopedagogia i en treball social). El servei d'integració familiar en família extensa té com a finalitat promoure l'acolliment en família extensa i la millora del benestar dels infants i adolescents acollits i dels seus acollidors. Aquest servei preveu les tasques derivades de la valoració, el seguiment i la formació de la família o persona que acull un infant o un adolescent en situació de desemparament, fa el diagnòstic dels diferents nuclis possibles de l'infant o adolescent i emet la proposta del més adequat. La seva intervenció continuarà amb el seguiment de la mesura d'acolliment en família extensa. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Assegurar que tots aquells infants i adolescents que han de ser separats del nucli familiar puguin ser acollits per la seva família extensa, si en tenen i si està disposada a fer-ho i compleix les condicions adequades. - Assegurar l’èxit de l’acolliment dels infants i adolescents per part dels seus familiars. Específics Relacionats amb les famílies acollidores: - Fer estudis i valoracions dels diferents nuclis de família extensa. - Acompanyar les famílies acollidores extenses en l’assumpció de les funcions parentals substitutives. - Atendre les seves necessitats i demandes bàsiques en relació amb els infants i adolescents acollits. - Reforçar les potencialitats de la família acollidora extensa. Relacionats amb els infants i adolescents: - Garantir el seguiment de la totalitat dels infants i adolescents acollits. - Establir un programa d’actuació individualitzada per cada infant i adolescent amb el suport dels diferents dispositius de la xarxa comunitària. - Acompanyar els infants i adolescents en la comprensió de la seva realitat familiar. - Donar suport als infants i adolescents en el moment d’incorporar-se al nucli familiar acollidor. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Garantir el funcionament del servei i la bona articulació amb l'EAIA i amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. - Finançar l'ens local en els termes recollits en l'apartat de recursos que cal emprar. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i disposar de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat màxima de 76.838,00 euros per al desenvolupament de les actuacions següents: - SIFE Servei d'integració familiar en família extensa. El servei, està integrat pels professionals següents: - 1 Psicòleg. - 1 Treballador social. 5. Avaluació Atesa la implantació recent d'aquest servei, es farà una especial incidència en la seva avaluació, tant pel que fa a la situació inicial, al procés o progrés, com als resultats i l’impacte, centrada en l'assoliment dels objectius pretesos.

Secretaria General


S'avaluaran, com a mínim, els indicadors següents: - Nombre mitjà d’entrevistes per família extensa efectuades per l’equip de suport durant un any. - Temps mitjà transcorregut fins al primer contacte amb la família des de la data de derivació del cas per part de l’EAIA. - Nombre de seguiments nous d’acolliments de fet duts a terme per l’equip de suport a la família extensa realitzats en el darrer any. - Nombre de coordinacions fetes entre l’equip de suport i els EAIA. - Nombre de validacions dels nuclis familiars susceptibles d’acollir un infant que s’han fet en el darrer any. - Nombre de grups de suport a les famílies extenses creats en el darrer any. - Percentatge de famílies extenses que han participat almenys a una sessió de grup en el darrer any. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 7 Acollida i integració de persones estrangeres immigrades Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’objectiu d'aquesta fitxa és el conjunt d'actuacions que es portaran a terme per fomentar el desenvolupament de programes locals d’acollida, la promoció de la igualtat d’oportunitats i de l’acomodació, tot seguint els objectius previstos en el Pacte Nacional per a la Immigració, aprovat pel Govern el 16 de desembre de 2008 i signat el 19 de desembre del mateix any. Atesa la importància de mantenir actuacions que s’emmarquen dins les polítiques de cooperació i coordinació interadministrativa que permetin adaptar les polítiques i els serveis públics a les demandes d’una societat més diversa, es considera necessari mantenir la línia d'ajuts per a les administracions locals on s’esdevenen els processos d’integració i que es van iniciar el 2005. Aquesta coordinació i cooperació interadministrativa amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants, consells comarcals i altres ens supramunicipals per Contracte programa, ha permès establir de forma precisa els objectius dels diferents programes, els mitjans i instruments adients per dur-los a terme, els requisits de qualitat en la gestió dels serveis i l’establiment dels indicadors necessaris per a l’avaluació continuada de la gestió. La consolidació d’aquestes actuacions ha permès tenir una estructura important des dels ens locals per preveure la gestió de les polítiques de la diversitat i del fet migratori amb professionals específics (tècnics de polítiques migratòries i agents d'acollida) i les actuacions per desenvolupar l'acollida i la cohesió social dels ens locals. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Promoure la integració dels nouvinguts i les nouvingudes a la societat catalana. - Treballar pels consensos que han de permetre que Catalunya pugui gestionar el fet migratori. - Mantenir la cohesió social. - Millorar els nivells del benestar del conjunt de la població catalana. Específics - Promoure una major autonomia dels nouvinguts i les nouvingudes en el seu procés d’incorporació en la societat en igualtat d’oportunitats i d’obligacions. - Millorar la gestió de la diversitat mitjançant professionals especialitzats. - Promoure la igualtat d’oportunitats. - Fomentar la participació dels ciutadans d’origen estranger en la societat catalana. - Promoure la gestió de la diversitat, treballant la convivència i la cohesió social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local L’Administració local és qui lidera tots els programes i accions en aquest tema. Per desenvolupar-ho, ho pot externalitzar a través d’entitats col·laborades que executin els programes que s’han pactat amb l’ens local.

Secretaria General


L’ens local haurà d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració que interrelacionin les actuacions dels Plans Locals per a la Inclusió Social (PLIS, fitxa 8 del Contracte programa), de Desenvolupament Comunitari (PDC, fitxa 29.1 del Contracte programa) i de Ciutadania i Immigració (PCI, fitxa 7 del Contracte programa) del seu territori. L’objectiu concret de col·laboració per aquest any 2015 és la realització de 2 o 3 sessions de coordinació durant aquest any amb tots els PLIS, PDC i PCI de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials. Són objecte del Contracte programa l’aplicació dels plans locals d’acollida, immigració i ciutadania i, en concret, els programes i accions següents: - Servei de primera acollida a l’àmbit local de Catalunya. - Contractació de professionals en el marc dels serveis d’acollida. - Altres projectes de convivència ciutadana - L’ens local haurà de justificar l’import pressupostat per cada un dels punts especificats, però per fer la liquidació es tindrà en compte l’import justificat per la totalitat dels punts, que ha de ser com a mínim l’import total pressupostat. Departament de Benestar Social i Família - Donar suport logístic i intel·lectual a l’ens local. - Finançar l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local participarà en el cofinançament amb costos directes i/o indirectes, bé amb recursos propis o amb recursos aportats per altres ens o institucions per poder executar els programes i les accions en el marc d’aquest Contracte programa. Per fer-ho, han de tenir professionals preparats per gestionar els programes que desenvolupin. En tot tipus d'informació publicada, promoguda pels ens locals en relació amb aquests programes, hi ha de figurar el logotip del Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família finançarà la quantitat màxima de 99.000,00 euros. Pressupost Finançament Servei de primera acollida a l'àmbit local de Catalunya 146.328,37 € 79.000,00 € 1.4. Programa nuclis familiars reagrupats 146.328,37 € 79.000,00 € Contractació de professionals en el marc dels serveis d'acollida 47.879,26 € 20.000,00 € 2.2. Contractació d'un tècnic en polítiques migratòries 47.879,26 € 20.000,00 € TOTAL PROGRAMA 194.207,63 € 99.000,00 € 5. Avaluació Els indicadors per avaluar els projectes portats a terme es basaran en els models de fitxa annexats a continuació i caldrà aportar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica del programa.

Projecte de contractació

Perfil professional Nacionalitat

Nombre de llengües que parla(a part del català i el castellà)

Tipus decontracte

Jornada laboral

Escolliu unaopció

Escolliu unaopció

Escolliu una opció ▼ Escolliu unaopció ▼

Escolliu una opció ▼

Agent d’acollida Espanyola Cap Eventual Plena Tècnic/a d’immigració

Estrangera Una Fix Parcial

Mediador/a intercultural

Dues Per hores

Traductor/a Tres o més

Secretaria General


Projecte genèric

1. Dades bàsiques del projecte

Nom del projecte

És un servei propi Sí. Àrea de què depèn ............................................................................ ............................................................

No. Qui el presta...................................................................................................................................................

2. Característiques operatives del projecte

Nombre de personesbeneficiàries Perfil de les persones beneficiàries Sexe Edat Procedència

Homes Infants (menors de15 anys) Estrangers

Dones Joves (de 15 a 29anys) Autòctons

Adults (de 30 anys imés)

Abast territorial del projecte Escolliu una opció ▼ veïnal municipal supramunicipal Any d’inici delprojecte Continua vigent el projecte? (marqueu una única casella)

Sí, perquè no s’ha pogut completar.

No, perquè ja s’han assolit els objectius.

Sí, perquè ha funcionat bé i encara hi ha demanda.

No, perquè ara ja no hi ha necessitat.

Sí, per altres motius. No, per altres motius.

3. Informació específica complementària

Si el projecte finançat forma part d’alguna de les tipologies següents, caldrà emplenar la fitxaamb la informació que s’especifica a continuació. Cursos extraordinaris d’iniciació al català sol·licitats al CNL Nivell de català Nombre de cursos

Nombre d’alumnesinscrits en els cursos

Nombre d’alumnes quehan finalitzat els cursos

A B1 B2 B3 Orientació laboral i assessorament jurídic Temàtica de laconsulta Nombre de consultes Autoritzacions Arrelament Reagrupament familiar

Consultes laborals Nacionalitzacions Retorns Millora de la capacitació individual de les persones immigrades

Secretaria General


Temàtica de laformació

Nombre de personesbeneficiàries

Alfabetització /llengua

Laboral Habilitats socials Noves tecnologies Serveis de traductors i intèrprets

Llengua Nombre d’intervencions Àmbit d’intervenció

Escolliu una llengua(*)

(*) La llista inclourà les 20 llengües següents:

Amazic Pul Anglès Romanès Àrab Rus Bambara Sarahule (o soninke) Búlgar Tagàlog Francès Ucraïnès Ful Urdú Hindi Wòlof Malinke Xinès cantonès Panjabi Xinès mandarí

Contracte programa 2015 Fitxa núm. 9 Servei de transport adaptat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció El servei de transport adaptat té com a finalitat facilitar el transport a les persones discapacitades o amb dependència o problemes de mobilitat perquè puguin accedir als serveis socials d’atenció especialitzada o als que permetin garantir o afavorir la seva integració en l’entorn. Al llarg del 2015 el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya treballen conjuntament en el diagnòstic per a la implantació del model de transport adaptat, els seus criteris i el seu finançament. Durant el 2015 es segueix treballant per a les adaptacions necessàries per adequar-se al model que sorgeixi d’aquest treball conjunt. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Facilitar l’accés de les persones amb discapacitat, persones amb dependència o persones amb dificultats de mobilitat als serveis socials especialitzats i a altres que afavoreixin la seva integració. Específics - Donar continuïtat al servei prestat l’any anterior. - Analitzar les dades aportades seguint l’avaluació dels indicadors del 2014. 3. Accions que s’han de desenvolupar

Ens local - Organitzar el servei per a la seva prestació òptima i garantir el compliment de la normativa vigent en matèria de transport adaptat. - Col·laborar amb el Departament de Benestar Social i Família en els treballs d’estudi que aprofundeixen en les necessitats i la prestació del servei de transport adaptat.

Secretaria General


- Participar en les entitats municipals que fan els treballs d’elaboració del pla d’implantació del model de servei. - Justificar, l’ens local, la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Finançar l’ens local en els termes recollits a l’apartat de recursos. - Donar suport, durant el 2015, als ens locals per al desenvolupament i la posada en marxa del pla d’implantació. També coordinar el grup de treball tècnic que s’hagi constituït amb representants de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i el Departament de Benestar Social i Família per acabar de definir el model de costos del servei de transport adaptat. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Prestar el servei de manera que garanteixi el compliment de la normativa del personal i dels mitjans de transport. Departament de Benestar Social i Família Fer una aportació econòmica de 160.725,63 euros per al servei de transport adaptat. Facilitar els mitjans humans i materials necessaris per a la definició del model. 5. Avaluació Es recull la informació següent: Nombre de persones beneficiàries Nombre de persones amb barem de mobilitat Nombre de persones amb barem d'acompanyant Percentatge d'usuaris fixos respecte del total d'usuaris transportats Es considera el copagament (S/N) Percentatge de destinacions a serveis socials d'atenció diürna Nombre de rutes Cost de cada ruta Contracte programa 2015 Fitxa núm. 10 Llar residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent al principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local, que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el de llar residència per a persones amb discapacitats. Són serveis d'acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar, que s’ofereixen en un establiment, adreçats a persones amb discapacitat i que necessiten una llar quan ha esdevingut impossible o desaconsellable viure a la seva, com a conseqüència de problemes derivats de la mateixa discapacitat, per manca de família o per no disposar de condicions sociofamiliars i assistencials adequades. Durant el 2015, el Departament de Benestar Social i Família i l’ens local concretaran el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Facilitar atenció global mitjançant un servei residencial a les persones amb discapacitat segons les diferents intensitats de suport que requereixen.

Secretaria General


Específics - Constituir la llar residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. - Afavorir hàbits d’autonomia personal. - Promoure la integració social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006, pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. - Ingrés de la persona amb discapacitat a la llar residència, en funció de l’orientació del Servei de Valoració i d’Orientació (Centre d’Atenció a persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona. - Creació del Consell de Participació del Centre. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i habilitar els espais necessaris segons el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família efectuarà les aportacions següents: Nom del servei de llar residència: - Llar residència de pas de disminuïts psíquics (General Weyler) (S01115): 12 places. - Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 2 (S01827): 10 places. - Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 3 (S02524): 06 places. - Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 4 (S02974): 06 places. Quantitat màxima total de 878.647,20 euros. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: - Relació total de les persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport. - Relació de persones usuàries amb compatibilitat amb serveis d’atenció diürna. - Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu l’edat i els problemes associats). - Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. - Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne la tipologia). - Relació de serveis opcionals. - Ràtio de professionals d’atenció directa i indirecta. - Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i estratègies). - Acta de constitució del Consell de Participació del centre. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 11 Residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació

Secretaria General


dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el servei de residència per a persones amb discapacitats. Són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar adreçats a persones amb greus discapacitats que, per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària i que, per raons familiars i/o socials, no poden viure a casa seva. Durant el 2015, el Departament de Benestar Social i Família i l’ens local concretaran el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Garantir una bona qualitat de vida de la persona amb discapacitat mitjançant l’atenció global i permanent en un servei residencial que doni resposta a les diferents intensitats de suport que requereixen. Específics - Constituir la residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. - Establir i aplicar un programa de suport personal i social que cobreixi les necessitats personals. - Afavorir el manteniment o la recuperació del màxim grau d’autonomia personal i social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. - Ingrés de la persona amb discapacitat a la residència en funció de l’orientació del Servei de Valoració i d’Orientació (Centre d’Atenció a persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona. - Creació del Consell de Participació del centre. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i habilitar els espais necessaris segons el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família efectuarà les aportacions següents: Nom del servei de residència: Residència disminuïts físics – IMSSB (S00748) per 16 places. Quantitat màxima total de 552.312,00 euros. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: - Relació total de persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport. - Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu l’edat i els problemes associats). - Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. - Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne la tipologia). - Relació de serveis opcionals. - Ràtio dels professionals d’atenció directa i indirecta. - Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i estratègies). - Acta de constitució del Consell de Participació del centre. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 19

Secretaria General


Equips d’atenció a la infància i l’adolescència – EAIA Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través dels ens locals que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, poden promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Així mateix hi ha l’EAIA, que és un servei social especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc greu o de desemparament i a les seves famílies, integrat per diferents professionals dels àmbits de la psicologia, la pedagogia, el treball social i l’educació social distribuïts territorialment. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) delega la gestió d’aquests serveis als ens locals. És objecte del present Contracte programa regular la cooperació entre les parts signatàries de les actuacions envers l’actuació sobre la població destinatària esmentada. Per a aquesta finalitat, s’ha confeccionat el Document de Bases del Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Bases per a la planificació i el desenvolupament dels EAIA, segons proposta formulada pel grup tècnic de treball creat a aquest efecte, i un cop contrastat amb els experts consultats, validat amb les aportacions oportunes i consensuat per la Comissió Mixta BSF - Ens locals, on s’expliciten la definició, els objectius, les funcions, els indicadors de risc i de desemparament, els criteris d’actuació i funcionament, les coordinacions amb la resta de serveis i recursos, i la millora dels sistemes d’informació que han d’emprar els EAIA. Aquest document caldrà interpretar-lo sempre segons la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, mentre no s’actualitzi i revisi d’acord amb aquest nou marc legal. Específicament, per a l'actuació davant de les situacions de risc greu s'adoptaran els criteris fixats en el document de Bases generals d'actuació davant de les situacions de risc greu contrastat i consensuat amb els representants dels ens locals. Aquests serveis, en l'anterior Contracte programa de 2008 a 2011, han tingut un increment sostingut dels recursos econòmics destinats i del nombre de professionals que integren els equips EAIA, paral·lel a l'increment de les necessitats preventives i assistencials de la infància, en el marc d'un nou model de finançament dels EAIA que es pretén consolidar en el període 2012-2015. 2. Objectius que s’han d’assolir General Per a la interpretació i l’assoliment dels objectius següents, serà instrument bàsic el Document de bases del Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Bases per la planificació i el desenvolupament dels EAIA esmentat, sempre que sigui compatible amb el nou marc legal representat per la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el marc d’un sistema general de promoció i suport de la qualitat de vida de la infància i l’adolescència de Catalunya i de les seves famílies, entre el Departament de Benestar Social i Família i els ens locals. Els objectius generals són: orientar, diagnosticar, valorar, intervenir, tractar i fer seguiment dels infants i adolescents en situació de risc greu o de desemparament essent-ne els destinataris tant ells com les seves famílies. Específics

- Informar els infants, adolescents i les seves famílies que requereixen aquest servei i donar-los suport en tot allò que pugui prevenir o reduir les situacions de risc greu o de desemparament i millorar la seva qualitat de vida.

- Avaluar contextos familiars amb infants en situació de risc greu o en situació de desemparament (impacte destructor, potencialitats i febleses protectores, oportunitats i

Secretaria General


buits educatius) per elaborar les propostes de compromís socioeducatiu a l’ens local competent o propostes de desemparament i de mesura protectora a l’òrgan administratiu competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat de Catalunya. - Actuar en relació amb aquests infants, adolescents i famílies –en interrelació amb altres recursos– per millorar o pal·liar aquests contextos. - Atendre els infants i adolescents en situació de risc o de desemparament i les famílies implicades –en interrelació amb altres recursos– per enfortir les seves capacitats, facilitar la cura dels efectes dels maltractaments o l’atenció deficient rebuda. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Atendre la gestió de l’EAIA segons la normativa general i les directrius tècniques de la DGAIA. - Garantir la bona articulació de l’EAIA amb els serveis socials bàsics i vetllar per la bona coordinació amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial. - Instruir i tramitar el compromís socioeducatiu i les mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc. - Fer que l’equip EAIA informi de les situacions de risc i de desemparament mitjançant el sistema d’informació i gestió en infància i adolescència. - Fer que l’equip EAIA faci les propostes de compromís socioeducatiu, els informes propostes de mesures cautelars, de desemparament i mesures de protecció i els informes de seguiment pertinents en els terminis assenyalats per la normativa aplicable, amb les propostes i les intervencions prèvies pertinents. - Lliurar a la DGAIA les estadístiques mensuals. - Garantir que l’EAIA estigui en funcionament tot l’any i contractar i dirigir el personal i l’organització del servei, proveint les substitucions i les suplències. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Donar les directrius i els criteris generals d’aplicació en tota la Xarxa dels equips EAIA. - Coordinar l’aplicació de les polítiques d’infància. - Instruir i tramitar els expedients de desemparament i tutela dels infants i adolescents. - Gestionar l’expedient únic de l’infant i l’adolescent. - Gestionar les propostes i mesures dels equips EAIA i vetllar per la seva execució, responent a les seqüències de prioritzacions segons els criteris adjunts. - Efectuar el seguiment i el control dels recursos de centres. - Efectuar el seguiment, el control d’eficàcia i l’avaluació dels equips EAIA. Ambdues administracions vetllaran perquè el personal de l’EAIA rebi la formació i la documentació que els calgui per a un bon funcionament tècnic de l’equip. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’EAIA està integrat pels següents professionals: - 3 Psicòlegs. - 3 Pedagogs. - 3 Treballadors Socials. - 2 Educadors Socials. La contractació del personal anirà a càrrec de l’ens local, si bé la DGAIA també participarà en la seva selecció. L’ens local col·laborarà aportant la infraestructura necessària adequada tant pel que fa a materials com a seguretat personal de les persones professionals que hi intervinguin. Departament de Benestar Social i Família Per l’any 2015, el Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat anual de 464.610,00 euros en concepte de finançament de l’EAIA. Aquest import s’ha calculat basant-se en els criteris del nou model de finançament, incorporat en el Document de bases dels serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència. El model integra els mòduls següents: retribucions (que inclou antiguitat i

Secretaria General


substitucions), territori, gestió i despeses generals (coordinació, suport administratiu, etc.) i nombre de casos. S’actualitza el mòdul en els mateixos termes que per al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls de professionals són els següents: - Personal tècnic superior (llicenciat en psicologia o pedagogia): 40.492,13 euros. - Personal tècnic mitjà (diplomat en treball i educació social): 36.346,17 euros. 5. Avaluació L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador Criteris de priorització. Justificació L’EAIA ha d’intervenir de manera preferent en aquells casos considerats prioritaris segons la taula adjunta. Fórmula Nombre de casos atesos per l’EAIA corresponents als criteris de la taula adjunta / Nombre total de casos que responen als criteris de la taula adjunta. Explicació de termes Cas prioritari: és aquell que per les seves característiques segons la taula adjunta, cal fer una valoració inicial no superior de quinze dies. Població Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Font de dades Serveis territorials de la DGAIA / ens local. Estàndard 80% Comentaris Indicador 2 Nom de l’indicador Valoració diagnòstica. Justificació Els casos ordinaris derivats per la DGAIA a l’EAIA per a l’estudi regular en el marc d’un procediment de desemparament seran valorats en un període de temps inferior als sis mesos. Fórmula Nombre de casos estudiats abans de sis mesos / Nombre de casos rebuts. Explicació de termes Cas ordinari: és aquell no considerat com a prioritari. Cas estudiat: és la comunicació escrita sobre la valoració efectuada. Cas recepcionat: és aquell cas rebut per l’EAIA considerant com a data vàlida la del registre d’entrada a l’ens local. Estudi regular: és aquell que s’efectua en el marc d’un expedient de desemparament sense una actuació preferencial específica. Població Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Un cop la Xarxa EAIA s’incorpori al Sini@, la data vàlida serà la que figuri en aquesta aplicació. Indicador 3 Nom de l’indicador Introducció de dades al Sistema de informació i gestió en infància i adolescència (Sini@). Justificació Tal i com estableix l’article 25 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el sistema de informació i gestió en infància i adolescència (Sini@) ha d’integrar totes les dades relatives a les actuacions i mesures d’intervenció respecte als infants o adolescents, que han de servir d’eina per a la tramitació, la comunicació i la informació dels ens públics i les administracions amb competència en la matèria. L’article 101 de la Llei 14/2010, estableix l’obligació dels serveis socials especialitzats d’atenció a la infància d’informar a l’òrgan competent en matèria de protecció dels infants i adolescents de les situacions de risc o desemparament mitjançant el Sini@. Fórmula Nombre d’expedients EAIA/ nombre d’expedients correctament informats per l’EAIA al Sini@. Explicació de termes Expedients EAIA: expedients en els quals l’EAIA ha d’intervenir com equip tècnic.

Secretaria General


Correctament informats al Sini@: amb les dades i camps Definits en el Sini@ emplenats i amb la documentació correctament incorporada. Població Infants i adolescents atesos per l’EAIA. Fonts de dades Sini@. Estàndard 80% Comentaris Indicador 4 Nom de l’indicador Elaboració de propostes del compromís socioeducatiu de situacions de risc greu derivats des de Serveis Socials Bàsics. Justificació Fórmula Nombre de propostes de compromisos socieducatius i/o valoracions de no-risc greu efectuats / Nombre de casos derivats pels serveis socials. Explicació de termes Proposta de compromís socioeducatiu: és el document que eleva l’EAIA a l’ens local competent territorialment atenent l’informe i les mesures d’atenció proposades pels serveis socials i un cop ha completat l’estudi. Aquesta proposta ha de contenir la descripció i l’acreditació de la situació de risc, la seva avaluació i la concreció de les mesures que s’aplicaran des dels serveis socials bàsics o des d’altres serveis especialitzats per a la superació de la situació perjudicial, i ha de complir les directrius i els criteris generals fixats per la DGAIA. Valoracions de no-risc greu: valoració de risc no greu efectuada per l’EAIA respecte a la derivació dels serveis socials com a tals. Població Infants i adolescents en situació de risc greu. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Indicador 5 Nom de l’indicador Confecció semestral dels informes de seguiment. Justificació La funció clau de l’equip és fer el seguiment semestral de les situacions dels nois i noies en situació de desemparament, que han de concretar-se en els informes corresponents. Fórmula Nombre d’informes semestrals efectuats / Nombre d’informes semestrals previstos. Explicació de termes Informe semestral: és aquell informe de l’evolució de la situació i del seguiment efectuat dels infants i adolescents sota mesura de protecció (article 122 Llei 14/2010). Població Infants i adolescents en desemparament i sota mesura de protecció. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Indicador 6 Nom de l’indicador Provisió de les substitucions i suplències del personal EAIA dins dels terminis establerts. Justificació La inexistència del personal acordat incideix directament i negativament sobre l’atenció als infants i als adolescents en situació de risc o de desemparament. Fórmula Nombre de substitucions i suplències cobertes / Nombre de substitucions i suplències per cobrir. Explicació de termes Substitució d’Incapacitat Laboral Temporal coberta: és la que es produeix com a molt tard dins del primer mes de baixa. Suplència coberta de la baixa per cessament de l’activitat: la incorporació del nou professional té lloc abans de dos mesos. Població Personal integrant de l’equip EAIA. Fonts de dades Ens local / Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris

Indicador 7

Secretaria General


Nom de l’indicador Assessorament i prevenció. Justificació L’assessorament als serveis socials bàsics i el treball preventiu conjunt facilita incidir positivament sobre els infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Fórmula Nombre anual de reunions amb els equips dels serveis socials bàsics / Nombre total d’equips dels serveis socials bàsics. Explicació de termes SSB: serveis socials bàsics. Població Infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Font de dades Actes de les reunions amb els acords presos i nombre de casos abordats o, en cas de no haver-n’hi, convocatòria de les reunions. Estàndard Mínim d’una reunió anual per cadascun dels SSB. Comentaris Es poden valorar, afegint al numerador, altres opcions d’assessorament a altres equips de la Xarxa. CRITERIS DE PRIORITZACIÓ Són casos preferencials que impliquen donar una resposta ràpida en el marc d’un expedient de desemparament els següents: - 1. Situacions en les quals cal efectuar una intervenció immediata per protegir la integritat física o psíquica del menor, ja que corre un risc imminent i manifest. La DGAIA hi intervé adoptant –si ho estima escaient i perquè es manifesta la necessitat immediata de separar l’infant o adolescent del seu nucli familiar– mesures cautelars (desemparament preventiu o atenció immediata i ingrés en un centre) en les situacions següents: - Abús sexual actiu. - Maltractament físic o psíquic present. - Abandó efectiu i/o rebuig explícit pels pares o adults responsables. - Prostitució activa. Efectuada la valoració per la DGAIA de la procedència o no de mesures cautelars, derivarà el cas a l’EAIA en el marc d’un expedient de desemparament amb caràcter prioritari. S’exceptuen d’aquesta derivació els casos d’urgència que provenen de maltractaments físics presents o abús sexual actiu que es detectin des de l’àmbit hospitalari, que es derivaran a l’Equip de Valoració de Maltractament Infantil (EVAMI), i aquells altres que, adoptada la mesura cautelar de desemparament preventiu i ingrés en centre d’acolliment, correspongui l’estudi a l‘Equip Tècnic del Centre d’Acolliment (ETCA). 2. Situacions derivades des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en el marc d’un expedient de desemparament o des dels serveis socials bàsics en les quals hi ha greus indicadors però que cal valorar fins a quin punt la família pot protegir el menor, atès que la necessitat de separació no és manifesta ni evident. L’EAIA hi intervé de manera prioritària: - Rebuig implícit pels pares o adults responsables. - Indicis de maltractaments físics o psíquics. - Indicis d’abusos sexuals. - Indicis de prostitució. - Indicis de desatenció pels pares o cuidadors en menors amb una malaltia greu. - Indicadors de desemparament en nens/es de 0 a 6 anys. - Embarassos de risc. No són situacions preferencials aquelles altres en les quals s’informa que no hi ha un perill immediat per a la salut i/o la seguretat bàsica del noi/a i que aquest perill no augmentarà en el temps si les condicions de la família es mantenen (i no és previsible que canviïn), la qual cosa significa que no serà necessari adoptar cap mesura protectora d’urgència. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 21 Programes d’atenció social a persones amb drogodependències Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció

Secretaria General


Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local, que, segons s’estableix en els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el d’atenció social a persones amb drogodependències. Aquest servei engloba actuacions adreçades a la prevenció de les drogodependències en la comunitat, així com el conjunt d’actuacions necessàries per potenciar la inclusió, la rehabilitació i la inserció social de les persones amb drogodependències. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Incrementar les estratègies de protecció de la població davant del consum, amb la finalitat de reduir les repercussions negatives en els àmbits individual, familiar i social. - Facilitar processos de suport i ajuda a les persones afectades amb drogodependències per aconseguir la reinserció comunitària. Específics - Facilitar informació sobre les drogodependències i els seus efectes mitjançant programes d’intervenció que propiciïn els canvis necessaris per evitar o minimitzar la problemàtica de les drogodependències. - Fomentar la sensibilització de la població per reduir l’estigma i la discriminació. - Treballar des de l’àmbit social, juntament amb les xarxes sanitària, educativa i laboral per a la prevenció i/o la reinserció social de les persones. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Desenvolupament d’un Pla Municipal/Comarcal de Prevenció i/o de Reinserció – Drogodependències, aprovat pel consistori. - Contractació dels serveis i els professionals necessaris per al desenvolupament dels programes per cobrir les necessitats del Programa. - Dinamització de la xarxa de suports i agents implicats en l’atenció a les persones amb drogodependències. - Informació del marc d’intervenció en què s’emmarquen les activitats dutes a terme. - Inclusió, si se’n disposa, del Pla local d’intervenció social en drogodependències al Programa d’intervenció en drogodependències. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família - Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Haurà de contractar els professionals i disposar de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del Programa. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat màxima de 15.082,68 euros per al desenvolupament dels programes d’activitats de prevenció i/o reinserció social de les persones amb drogodependències. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: - Existència d’un Pla Municipal/Comarcal de Prevenció i/o de Reinserció – Drogodependències, aprovat pel consistori.

Secretaria General


- Descripció de les activitats de prevenció dutes a terme (projectes, jornades, escoles de pares, etc.) i/o descripció de les activitats de reinserció executades (centres de dia, programes d’inserció, etc.). - Nombre de professionals que hi intervenen per tipologia d’activitats. - Població general i específica objecte del Programa de prevenció i/o de reinserció. - Breu descripció de l’àmbit d’intervenció: Àmbit comunitari. Àmbit familiar. Altres. - Persones beneficiàries: breu descripció de les seves característiques: Descripció de la població infantil, adolescents i joves. Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. Altres. L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador Existència d’un Pla Municipal/Comarcal d’atenció social - drogodependències. Justificació Millorar les actuacions específiques des de l’àmbit social amb la col·laboració o implicació d’altres òrgans, entitats, xarxes o grups socials. Fórmula Existència d’un document escrit del Pla Municipal/Comarcal aprovat pel ple del consistori. Descripció de termes El Pla Municipal/Comarcal d’atenció a les drogodependències ha d’incorporar i definir: - Objectius generals i específics, diferenciant si són de prevenció i/o de reinserció social. - Les actuacions especialitzades en relació a la informació, sensibilització, prevenció i/o inserció en l’àmbit social i comunitària. - La col·laboració amb actuacions d’altres àmbits que comparteixen objectius, com són els àmbits sanitari, escolar, de treball, de justícia, de joventut, etc. - L’avaluació i la reformulació dels objectius inicials, si és el cas. Població Responsables de l’ens local. Estàndard Redacció del document que reculli els compromisos a curt, a mig i a llarg termini. Font de dades Document escrit del Pla. Comentaris El Pla ha de contemplar la seva pròpia realitat del fenomen. Indicador 2 Nom de l’indicador Grau d’informació facilitada sobre les drogodependències i els seus efectes. Justificació Millorar el nivell de la informació sobre les drogodependències i els seus efectes, així com sensibilitzar la població. Fórmula Nombre d’activitats informatives i de sensibilització dutes a terme. Descripció de termes Es considera activitat informativa i de sensibilització el següent: - Elaboració i difusió de materials informatius. - Organització d’espais informatius i de sensibilització a la població general o a grups focals. - Organització de campanyes de sensibilització. - Generació d’espais formatius de grups d’interès (pares, agents, professionals, etc.). - Realització d’altres activitats amb finalitats d’informació i/o sensibilització. Població Responsables de l’ens local que assumeixin el treball en l’àmbit de les drogodependències. Estàndard Fer una activitat informativa i/o de sensibilització com a mínim. Font de dades Document escrit de l’activitat informativa. Comentaris Indicador 3 Nom de l’indicador Nombre i tipologia d’activitats de reinserció. Justificació Millorar la reinserció i la inserció comunitària de les persones amb drogodependències. Fórmula Nombre i tipologia de les activitats de reinserció dutes a terme.

Secretaria General


Descripció de termes Es consideren activitats de reinserció els tallers, les activitats d’inserció i qualsevol tipus d’intervenció que tingui com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones afectades i la inserció en el seu entorn. Població Responsables de l’ens local que assumeixin el treball en l’àmbit de drogodependències. Estàndard Fer almenys un mínim d’una activitat de reinserció. Font de dades Document escrit amb la descripció de l’activitat duta a terme. Comentaris Aquest indicador s’avaluarà en aquells programes en els que es contemplin objectius de reinserció social. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 23 Òrgans de participació de serveis socials Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Segons preveu l’article 54 de la Llei 12/2007, de serveis socials, els ens locals municipals i supramunicipals que legalment estiguin obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal o supramunicipal de serveis socials. El decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials estableix que aquests consells de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l’assessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials. D’acord amb el decret també és responsabilitat dels ens locals la creació de consells de participació dels centres de serveis socials d’atenció diürna i dels centres de serveis socials substitutoris de la llar de titularitat de l’ens local (article 26 del decret 202/2010, de 22 de desembre). Així mateix, el decret 202/2009, de 22 de desembre, crea el Registre dels consells de participació de serveis socials, depenent del Departament de Benestar Social i Família, com a instrument de comunicació entre els òrgans de participació del sistema. La responsabilitat de la gestió del registre recau en la secretaria del Consell General de Serveis Socials. Durant el 2015 es pretén donar continuïtat a les accions iniciades en els exercicis anteriors sistematitzant i compartint la informació que se’n desprengui per tal de poder avançar en la millora de la qualitat dels òrgans de participació. 2. Objectius a assolir General - Mantenir un sistema d’informació específic en l’àmbit de la participació cívica en els serveis socials.

Específics - Actualitzar el registre de consells de participació de serveis socials d’acord amb el mandat del decret 202/2009, de 22 de desembre. - Aportar la informació disponible en el marc del Consell General de Serveis Socials. 3. Accions a desenvolupar Ens local - Creació i/o modificació, si s’escau, dels òrgans de participació. - Comunicació al Departament de Benestar Social i Família de la creació, modificació o supressió dels òrgans de participació de serveis socials de titularitat de l’ens local en els exercicis. - Els ens locals que van informar la Fitxa 23 en el RUDEL d’anys anteriors només hauran de facilitar informació sobre les variacions que s'hagin produït. Aquesta informació contindrà com a mínim les dades següents i es referirà a cadascun dels òrgans de participació dels serveis socials de l’ens local i dels centres i serveis de titularitat de l’administració local: Nom i dades de contacte de l’òrgan de participació. Àmbit d’actuació: o Consell de Serveis Socials. o Consells de plans i programes: inclusió social, desenvolupament comunitari, altres. o Consells sectorials per grups de població: gent gran, persones amb discapacitat, infància i adolescència, immigració, dones, altres.

Secretaria General


- En el cas dels centres, s’ha de fer constar la seva tipologia d’acord amb la terminologia de la cartera de serveis social. Existència d’un reglament de funcionament intern de l’òrgan de participació de serveis socials. Acta de la sessió de constitució i/o Certificat de constitució/modificació o supressió del consell degudament signat pel secretari o secretària. Departament de Benestar Social i Família - Actualització i manteniment del registre de consells de participació de serveis socials. - Informació al Consell General de Serveis Socials dins les funcions de la Secretaria del Consell. 4. Recursos a emprar Ens Local Personal i recursos per desenvolupar les accions del punt 3. Departament de Benestar Social i Família Personal i recursos per desenvolupar les accions del punt 3. 5. Avaluació L’avaluació es basarà en els següents indicadors: - Nombre d’òrgans de participació de serveis socials dels ens locals constituïts o modificats el 2015. - Nombre de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, que han constituït o modificat l’òrgan de participació el 2015. - Percentatge de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, amb consell de participació el 2015. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 28 Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’Institut Català de les Dones (ICD) estableix les línies prioritàries d’acció en el desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya i, en aquest sentit, defineix les accions que cal desenvolupar per millorar els mecanismes de prevenció, detecció i eradicació de la violència masclista. En aquest punt, la cooperació i la coordinació amb els ens locals per a la consolidació de la Xarxa de Serveis d’informació i atenció a les dones esdevenen cabdals. És per aquest motiu que l’ICD treballa per dotar econòmicament i tècnicament els ens locals amb l’objectiu que aquests puguin desplegar aquest servei de proximitat amb eficàcia i eficiència i garantir l’accés de les dones de tot Catalunya a la informació i l’assessorament. L’Institut Català de les Dones i els ens locals es comprometen, en aquest front comú, a la prestació de serveis d’informació i atenció i en compliment de la seva responsabilitat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya atorga finançament i suport tècnic als ens locals perquè puguin oferir un servei d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, pel que fa a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. 2. Objectius que s’han d’assolir General - Oferir informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, en relació amb l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits: laboral, social, personal, familiar i altres. El caràcter generalista de les seves funcions ofereix un marc que garanteix la discreció de la intervenció. - Donar informació, atenció i assessorament en un espai públic diferenciat d’altres serveis i d’accés directe per a les persones usuàries. - Pel que fa a l’atenció en violència masclista, els SIAD han d’estar vinculats amb els circuits d’atenció per a l’abordatge de la violència masclista, atès que representen un recurs d’entrada de les dones que es troben en aquesta situació. Específics - Difondre informació a les dones sobre els seus drets i l’exercici d’aquests drets.

Secretaria General


- Proporcionar a les dones orientació i assessorament sobre temes que puguin ser del seu interès. - Facilitar atenció i assessorament jurídic i psicològic especialitzat a les dones que ho sol·licitin. - Treballar amb la comunitat i el teixit associatiu femení duent a terme accions que visualitzin les aportacions de les dones, tot facilitant el seu apoderament i propiciant i visualitzant les seves aportacions per millorar la seva capacitat d’incidència pública. - Dinamitzar i impulsar la coordinació i la col·laboració amb els grups i les organitzacions de dones, i oferir-los recursos que els facilitin dur a terme les seves activitats. - Assessorar les dones en situacions de violència masclista, orientar-les i procurar-los una primera atenció, amb els serveis socials i altres recursos, públics o privats, que poden donar sortida a les diverses situacions que plantegin les usuàries (laborals, familiars, econòmiques, etc.). - Actuar com a observatori de la realitat de les dones del territori i proporcionar les informacions necessàries per col·laborar en la definició de les línies prioritàries d’intervenció en els plans o programes locals de polítiques de dones. - Fer activitats de sensibilització social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Disposar d’un pla de polítiques de dones, aprovat per l’òrgan de govern competent, que defineixi el marc d’actuació de l’ens local en la incorporació de la perspectiva de gènere i des del punt de vista de les dones. - Fomentar la interrelació i la coordinació entre els professionals dels SIAD per crear models d’intervenció harmonitzats com a resultat del treball en xarxa i de la cooperació professional. - Participar en espais de formació, reciclatge i intercanvi dels professionals que treballen en el marc dels SIAD i oferir-los-els per actualitzar els instruments teòrics i pràctics i fer el seguiment de les casuístiques i estratègies per abordar les diferents situacions que s’atenen des d’aquests serveis. - Col·laborar en la construcció d’indicadors compartits i de sistemes d’avaluació i sistematització de la informació que permetin fer el seguiment del procés d’implementació i avaluar-ne l’impacte al territori. - Informar les dones sobre l’exercici dels seus drets. - Proporcionar a les dones orientació i assessorament sobre temes que puguin ser del seu interès, tot posant al seu abast, si escau, assessorament psicològic i jurídic especialitzat. - Assessorar dones en situacions de violència masclista, orientar-les i proporcionar-los una primera atenció. - Coordinar la seva actuació –i efectuar les derivacions pertinents i l’acompanyament necessari– amb el centre d’intervenció especialitzada de referència i/o amb els serveis específics dels ens locals per a l’abordatge de la violència masclista. Fer-ho amb els serveis socials i altres recursos, públics o privats, que poden donar sortida a les diverses situacions que plantegin les usuàries (laborals, familiars, econòmiques, etc.). - Treballar amb la comunitat i el teixit associatiu femení en accions que visualitzin les aportacions de les dones, tot facilitant el seu apoderament i propiciant i visualitzant les seves aportacions per millorar la seva capacitat d’incidència pública. - Organitzar actuacions en grup. - Afavorir la iniciativa i/o col·laboració amb les activitats del territori amb relació a les polítiques de dones. - Oferir un espai de relació de les dones. - En relació a la justificació econòmica, l’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import pressupostat per aquest servei al Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Definir accions per afavorir la coordinació territorial, la interrelació i la cooperació tècnica entre les i els professionals dels SIAD. - Dissenyar un programa anual de formació adreçat a les i els professionals del SIAD.

Secretaria General


- Oferir assessorament per a la planificació, l’execució i l’avaluació de projectes amb perspectiva de gènere. - Facilitar eines de gestió de dades als ens locals i de mecanismes per a la construcció d’indicadors d’avaluació compartits. - Realitzar puntualment informes de dimensió qualitativa. - Gestionar i facilitar el procés administratiu 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local disposarà dels recursos següents: - D’un pla de polítiques de dones aprovat per l’òrgan de govern competent. - D’una persona coordinadora amb coneixement suficient en polítiques de dones, orientació social i comunitària, sistemes d’informació, coneixement del territori i dels seus recursos públics i privats per dur a terme les tasques de definició, planificació, acollida d’usuàries, informació, orientació, derivació i coordinació interna i externa del servei. - D’un servei d’assessorament jurídic d’orientació i primera atenció presencial a les dones que requereixin assessorament legal i fer, si escau, les derivacions necessàries a altres serveis. Els serveis d’assessorament jurídic els hauran de dur a terme professionals amb la titulació necessària i amb coneixements específics de l’aplicació del dret des de la perspectiva de gènere. - D’un servei d’assessorament psicològic i una primera atenció presencial a les dones que requereixin de contenció i orientació psicològica, així com les derivacions necessàries a altres serveis. Aquest servei l’hauran de dur a terme professionals amb la titulació necessària i amb formació específica en l’aplicació de la perspectiva de gènere en l’atenció, la detecció de situacions de violència masclista i l’avaluació de la necessitat d’atenció especialitzada continuada per al procés de recuperació de les usuàries que es trobin en aquestes situacions. - L’espai físic on s’ha de prestar el Servei d’Informació i Atenció a les Dones ha de complir les característiques següents: tenir un espai públic diferenciat d’altres serveis per oferir informació, atenció i assessorament i d’accés directe per a les dones usuàries; estar ubicat en un lloc d’accés fàcil i amb bona comunicació amb transport públic; disposar d’un o més espais privats; garantir la confidencialitat en l’atenció de les dones usuàries; el local ha de complir les mesures d’accessibilitat i de seguretat la llei requereix per al local. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat màxima de 46.000,00 euros anuals per al servei d’informació i atenció a les dones. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: 1. Presentació de les dades estadístiques d’atenció: nombre i característiques de les persones ateses; nombre i característiques de les atencions realitzades. 2. Nombre i impacte de les accions de sensibilització impulsades, coordinades o participades pel servei. 3. Nombre i impacte de les accions i activitats de grup o de concurrència participativa. 4. Espais i estratègies de coordinació i treball cooperatiu. L’avaluació sobre els resultats del servei es fa mitjançant la memòria anual. Contracte programa 2015 Fitxa núm. 29.1 Programa de desenvolupament comunitari Ajuntament de Badalona 1. Introducció El desenvolupament comunitari té avui una àmplia dimensió en les polítiques socials implementades en el si de la UE i Catalunya les practica des de fa més d’una dècada. El desenvolupament comunitari genera estratègies socials en el marc d’un territori concret amb la finalitat que les persones, el teixit associatiu, les administracions i la resta d’agents socials i econòmics elaborin i posin en marxa consensuadament un projecte global de millora per a la cohesió social. 2. Justificació de l’acció

Secretaria General


En el marc del desenvolupament comunitari es posa en marxa un conjunt de projectes i actuacions que afecten els àmbits següents: educació/formació, salut, inserció social, entorn i espais públics, associacionisme/participació ciutadana, cultura, TIC, economia social, lleure/esports o civisme i valors. Aquests projectes o actuacions s’han d’adreçar a determinats col·lectius: dones, nouvinguts, infància, joves, aturats, gent gran, minories ètniques, etc., és a dir, als sectors de població més desfavorida i que pot abocar-se a l’exclusió i a la pobresa si no s’endeguen polítiques preventives. El desenvolupament comunitari conjuga de forma clara la millora personal i la millora de la comunitat. En general, les actuacions han d’oferir respostes globals als processos de millora de la convivència, la cohesió i integració social, així com a la formació a la ciutadania, el desenvolupament dels valors del civisme, la coresponsabilitat i la solidaritat des d’un plantejament transversal. Actualment, però, l’accent cal posar-lo en tot aquell conjunt d’actuacions que permetin preveure i combatre la pobresa des d’una òptica realista, desenvolupant polítiques públiques que combinin els eixos següents: a) Pobresa i família. b) Pobresa i infància. c) Pobresa i inclusió social. L’eina essencial i bàsica per assolir aquesta transformació és la participació del màxim d’actors possibles del territori amb la finalitat d’afavorir el sentiment de pertinença a una comunitat i possibilitar l’articulació i la coordinació de les actuacions que s’hi facin. Aquesta articulació només serà eficaç si les accions es generen mitjançant les entitats del territori. En aquest sentit, caldrà que una entitat o un conjunt d’aquestes siguin les impulsores del programa amb el suport de les dues administracions, ja que és essencial fer palès que la clau per a la consolidació d’aquest programa és treballar amb les entitats arrelades al territori; per aquest motiu, el programa es configura de manera que els tres actors (Generalitat, ens local i entitats) hi intervenen per al seu desenvolupament eficaç. El desenvolupament comunitari promou la igualtat d’oportunitats, el partenariat públic/privat, la cogestió, la sostenibilitat i la discriminació positiva. Per assolir aquests objectius el programa necessita una temporització a mitjà-llarg termini. No s’entenen les accions i actuacions socials puntuals a curt termini, ja que aquestes comporten obligatòriament un procés de reflexió, i una posada en comú, realització i avaluació. 3. Objectius que s’han d’assolir General - Crear una estratègia d’intervenció social i territorial mitjançant un procés participatiu del conjunt dels agents que intervenen en el territori i que sigui liderat pel teixit associatiu, els col·lectius veïnals, els agents socials i econòmics, els serveis i les administracions públiques, tot creant polítiques de prevenció que afavoreixin la cohesió social. Específics - Fomentar la coresponsabilitat i el compromís actiu del veïnatge, del conjunt del teixit associatiu, de l’entorn econòmic i de les administracions. - Promoure la progressió de les persones, tant des del punt de vista individual com comunitari, mitjançant iniciatives que afavoreixin el desenvolupament social. - Donar respostes a les noves necessitats impulsant polítiques de prevenció. - Facilitar als col·lectius amb més desavantatge social més integració per evitar la fractura social. - Generar activitats de foment de la cohesió social. 4. Accions que s’han de desenvolupar Ens local - Fer una aportació econòmica. - Elaborar un projecte de desenvolupament comunitari concret atenent els àmbits i col·lectius prioritaris. - Establir i mantenir l’estructura organitzativa del programa. - Promoure un acord de col·laboració amb una o diverses entitats arrelades al territori perquè liderin el projecte.

Secretaria General


- Gestionar, dinamitzar el programa de desenvolupament comunitari i vetllar pel seu bon funcionament juntament amb l’entitat o entitats que gestionin i liderin el pla. - Aportar les dades estadístiques i informacions corresponents de l’estructura, els processos i els resultats dels projectes i les activitats del programa. - Incloure en els projectes i/o les activitats del programa la referència: “amb el suport del Departament de Benestar Social i Família”. - Convocar reunions de coordinació bimensuals amb el tècnic comunitari i els referents tècnics de les diferents administracions, entitats i participants en el programa. - Propiciar reunions de coordinació entre els referents tècnics del Departament de Benestar Social i Família i el de l’ens local corresponent amb una periodicitat mínima d’una per trimestre. - L’ens local que hagi desenvolupat aquest programa amb col·laboració del Departament de Benestar Social i Família amb anterioritat haurà de presentar i executar una programació de les activitats a realitzar en relació amb els àmbits i col·lectius prioritaris des de l’inici del programa l’any 2013. - L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import pressupostat per aquest servei al Departament de Benestar Social i Família. - L’ens local haurà de presentar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica del programa. - Ateses les característiques i la complexitat d’aquest programa en termes de planificació estratègica, en el qual les actuacions poden variar en funció dels processos dels diferents ajustaments que s’hi puguin produir, les quantitats justificades es podran compensar entre tots els conceptes, és a dir, l’import total justificat serà el que s’haurà de comparar amb el finançament de l’import total. - L’ens local haurà d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració que interrelacionin les actuacions dels Plans Locals per a la Inclusió Social (PLIS, fitxa 8 del Contracte programa), de Desenvolupament Comunitari (PDC, fitxa 29.1 del Contracte programa) i de Ciutadania i Immigració (PCI, fitxa 7 del Contracte programa) del seu territori. L’objectiu concret de col·laboració per aquest any 2015 és la realització de 2 o 3 sessions de coordinació durant aquest any amb tots els PLIS, PDC i PCI de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials. Departament de Benestar Social i Família - Fer una aportació econòmica. - Validar el projecte de desenvolupament comunitari i establir-ne consensuadament la implementació, d’acord amb els objectius generals i específics del programa. - Revisar i fer el seguiment dels recursos econòmics aportats pel Departament de Benestar Social i Família destinats a la contractació del TC i a l’assoliment dels projectes i/o activitats programades. - Donar suport tècnic en el desenvolupament del programa. 5. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local ha de contractar, de manera directa o indirecta, un professional de grau mitjà en l’àmbit de les ciències socials, tècnic comunitari (TC), coneixedor de l’entorn físic i socioeconòmic del territori amb dedicació mínima de mitja jornada i amb un sou equiparat a un treballador del grup B, nivell 18, del cos general de l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya. L’ens local ha de designar una persona de la corporació com a referent tècnic. L’ens local ha de proporcionar l’estructura organitzativa per al desenvolupament del programa i les infraestructures necessàries per portar-lo a terme. El programa s’ubicarà, sempre que sigui possible, a les dependències de l’equipament del Departament de Benestar Social i Família, adscrit a la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. En el supòsit que al territori de l’ens local no es disposi de l’equipament esmentat, el programa s’ubicarà a les dependències designades per l’ens local. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família aportarà la quantitat de 106.953,75 euros per al desenvolupament de les accions establertes per als projectes següents:

Secretaria General


- Projecte Barri de Pomar: 30.500,00 euros - Projecte Barri de Llefià-La Salut: 35.250,00 euros - Projecte Barri La Pau: 21.953,75 euros - Projecte Barri Bufalà-Montigalà: 19.250,00 euros 1. Avaluació Nom de l’indicador 1 Foment de la participació. Justificació

Un programa de desenvolupament comunitari (PDC) exigeix la participació de les entitats i les persones.

Fórmula

A = Nre. d’activitats de foment de la participació / Nre. d’activitats totals programades.

Explicació de termes

Foment de la participació: activitats adreçades a potenciar l’increment de la participació dels ciutadans i la de les entitats en la comunitat.

Font de dades Programacions i memòria. Estàndards

A = 30% Com a mínim un 30% de les activitats programades han d’incloure accions de foment de la participació.

Nom de l’indicador 2 Treball en xarxa. Justificació

Per afavorir la inclusió social cal teixir lligams amb altres entitats, serveis i institucions amb objectius comuns.

Fórmula

A = Nombre d’activitats conjuntes amb dos o més entitats i serveis del territori / Nombre d’activitats totals del PDC.


Activitat: és una acció portada a terme pel PDC i que forma part de la seva programació /planificació.

Font de dades Relació de programacions. Estàndards A = 33% Nom de l’indicador 3 Col·lectius/Beneficiaris. Justificació

Un PDC queda justificat per la seva incidència en la ciutadania del territori.

Fórmula

A = Nombre de col·lectius. B = Nombre de persones dels col·lectius.


Col·lectius: infància, joves, dones, nouvinguts, aturats, gent gran, minories ètniques, infants, adolescents, etc.

Font de dades

Programacions del PDC efectuades, amb enumeració específica de les actuacions i participació adreçades als col·lectius més vulnerables de cada territori.

Estàndards

A = 50% de col·lectius. B = 50% nombre de persones previstes per cada col·lectiu.

Nom de l’indicador 4 Implementació de les activitats

programades. Justificació

Les programacions són la guia de les activitats a fer, les quals amb la seva

Secretaria General


execució donen sentit al projecte de cada PDC.

Fórmula

A = Nre. d’activitats executades / Nre. d’activitats programades.


Activitat executada: activitat feta en un 75% de la seva totalitat.

Font de dades Informes de seguiment. Estàndards

A = 75% d’activitats fetes del total de les programades.

Nom de l’indicador 5 Àmbits. Justificació

Un PDC queda justificat per la seva incidència en diferents àmbits específics.

Fórmula

A = Nombre d’àmbits d’intervenció.


Àmbits: educació / formació, associacionisme / participació ciutadana, entorn i espais públics, salut, cultura, lleure / esports, economia social, civisme i valors, etc.

Font de dades

Programacions efectuades amb enumeració concreta de les actuacions adreçades en cada àmbit d’intervenció.

Estàndards

A = Superior o igual a dos àmbits d’intervenció específica.

Nom de l’indicador 6 Grau de satisfacció. Justificació

Cal saber si les actuacions fetes han donat resposta a la població, només així es pot modificar i millorar el PDC.

Fórmula

A = Molt satisfactori. B = Satisfactori. C = Poc satisfactori. D = Gens satisfactori.


El TC ha d’elaborar un sistema que permeti saber el grau de satisfacció en finalitzar l’activitat.

Font de dades

Enquestes realitzades i presentades per cadascuna de les activitats programades.

Estàndards

La suma del grau A+B ha de ser superior o igual al 70%.

CONTRACTE PROGRAMA 2012-2015 % Finançament

Ajuntament de Badalona 66% EXP 2015 42

NIVELL 1

Fitxa 1

Serveis Socials Bàsics

CP 2012 CP 2013

CP 2014

CP 2015

Professionals equips bàsics (TS i ES)

1.606.541,5

7 € 1.552.618,34 € 1.552.618,34 € 1.656.215,82 €

SAD Social 528.595,01

€ 528.595,01 € 528.595,01 € 528.595,01 €

Secretaria General


Referent comunitari 40.770,00 € 39.526,06 € 39.526,06 € 42.030,35 €

SAD dependència 2.011.764,0

0 € 1.884.548,00 € 1.884.548,00 € 1.884.548,00 €

Ajuts d'urgències socials 149.235,00

€ 149.235,00 € 149.235,00 € 149.235,00 €

Projectes Específics 47.885,14 €

Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents

2.1 Servei de centre obert

2.2 Programa d'atenció social i educativa davant les situacions de risc

39.600,00 € NIVELL 2.2 NIVELL 2.2 NIVELL 2.2

Fitxa 2

2.3 Servei d'integració familiar en família extensa

61.500,00 € NIVELL 2.2 NIVELL 2.2 NIVELL 2.2

Fitxa 19

Equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA)

500.803,00

€ 451.017,00 € 438.748,00 € 464.610,00 €

Competències delegades als consell comarcals en matèria de polítiques de joventut

31.1 Personal NO FITXA NO FITXA

31.2 Inspecció instal•lacions juvenils

NO FITXA NO FITXA

Fitxa 31

31.3 Seguiment d’activitats d’educació en el lleure

NO FITXA NO FITXA

TOTAL NIVELL 1 4.986.693,72 €

4.605.539,41 € 4.593.270,41 € 4.725.234,18 €

4986693,72 4605539,41 4593270,41 4725234,18

NIVELL 2.1

Fitxa 10

Llar residència per a persones amb discapacitat

878.647,20

€ 878.647,20 € 878.647,20 € 878.647,20 €

Fitxa 11

Residència per a persones amb discapacitat

552.312,00

€ 552.312,00 € 552.312,00 € 552.312,00 €

Fitxa 12

Centres Ocupacionals per a persones amb discapacitat

Fitxa 14

Servei prelaboral

Fitxa 15

Residència per a gent gran

Fitxa 16

Centre de dia per a gent gran Traspàs concert Traspàs concert

Fitxa 17

Servei d'atenció precoç 1.223.136,0

0 € 1.223.136,00 € Traspàs concert

Traspàs concert

Fitxa 20

Programa d'atenció social a persones afectades pel VIH/sida

Fitxa 21

Programes d'atenció social a persones amb drogodependències

15.082,68 € 15.082,68 € 15.082,68 € 15.082,68 €

TOTAL NIVELL 2.1 2.669.177,8

8 € 2.669.177,88 € 1.446.041,88 € 1.446.041,88 €

2669177,88 2669177,88 1446041,88 1446041,88

NIVELL 2.2

Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents

2.1.1 Servei de centre obert ESTIU

NO FITXA NO FITXA

Fitxa 2

2.2 Programa d'atenció social i educativa davant les situacions de risc

NIVELL 1 39.600,00 € 39.600,00 € 39.600,00 €

Secretaria General


2.3 Servei d'integració familiar en família extensa

NIVELL 1 62.000,00 € 72.000,00 € 76.838,00 €

Fitxa 5

Programa Minuts Menuts NO FITXA NO FITXA

Fitxa 6

Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles

7.462,00 € 7.462,00 € 7.462,00 €

Fitxa 7

Acollida i Integració a persones estrangeres immigrades

99.303,75 € 99.000,00 € 99.000,00 € 99.000,00 €

Fitxa 8

Programa d'inclusió socials 82.159,00 € 80.697,52 €

Fitxa 9

Servei de transport adaptat 160.725,63 € 160.725,63 € 160.725,63 € 160.725,63 €

Fitxa 22

Accions formatives per a professionals dels serveis socials

NO FITXA NO FITXA NO FITXA NO FITXA

Fitxa 23

Òrgans de Participació en serveis socials

SENSE IMPORT

SENSE IMPORT

SENSE IMPORT

SENSE IMPORT

Fitxa 24

Servei d'Integració Familiar NO FITXA NO FITXA NO FITXA

Fitxa 25

Programa de Suport a Famílies en situació de vulnerabilitat

NO FITXA NO FITXA NO FITXA NO FITXA

Fitxa 28

Serveis d'inforamció i atenció a les dones - SIAD

46.000,00 € 46.000,00 € 46.000,00 € 46.000,00 €

Acció comunitària:

29.1 PDC Plans de desenvolupament comunitari

NO FITXA 106.953,75 € 106.953,75 € 106.953,75 € Fitxa 29

29.2 Acció comunitària integral NO FITXA

Atenció al Poble Gitano:

30.1 Mediador gitano NO FITXA

30.2 Lleure actiu NO FITXA

Fitxa 30

30.3 Diagnòstic participatiu NO FITXA

Fitxa 32

Servei d'Oficines Joves NO FITXA NO FITXA

Fitxa 33

Sevei de Tècnics compartits per al desenvolupament del Projecte Territori donant suport directe als Plans Locals de Joventut.

NO FITXA NO FITXA

Fitxa 34

Programa Activitats de desenvolupament del projectes per a joves dels Plans Comarcals de Joventut.

NO FITXA NO FITXA

TOTAL NIVELL 2.2 395.650,38 € 602.438,90 € 531.741,38 € 529.117,38 €

395650,38 602438,9 531741,38 529117,38

TOTAL CONTRACTE PROGRAMA

8.051.521,98 € 7.877.156,19 € 6.571.053,67 € 6.700.393,44 €

TERCER.- Pel que fa als serveis que tenen un finançament insuficient de la Generalitat, que es relacionen a continuació, l’ajuntament no els deixarà de prestar, ni els reduirà, i aportarà del pressupost municipal la diferència entre el cost efectiu del servei i l’import aportat per la Generalitat en el marc del Contracte Programa. Fitxes: núm. 19.: Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència - EAIA núm. 9. Servei de transport adaptat núm. 29.1 Acció comunitària – Programa de desenvolupament comunitari. Núm 7: Acollida i integració a persones estrangeres immigrades Núm. 28: Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) QUART.- Exigir a la Generalitat el finançament suficient de tots els serveis competència de la Generalitat, que delega a l’ajuntament en el marc del Contracte Programa, d’acord amb l’art. 27 de la Llei de Bases de Règim Local

Secretaria General


CINQUÈ.- Facultar a l’alcalde per a la signatura del Protocol addicional de concreció per al 2015 del Contracte programa detallat a l’apartat dispositiu segon d’aquest acord, i a la regidora de Serveis Socials i Salut per adoptar les resolucions necessàries per al desenvolupament d’aquest conveni. SISÈ.- Donar compte d’aquests acords a la propera sessió de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Serveis Socials i Salut SETÈ.- Notificar al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, i comunicar a la Intervenció i Tresoreria municipal i als gestors dels serveis afectats, per al seu coneixement i efectes. Votació de la urgència. La urgència de la proposta va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 26. Votació de la proposta. La proposta d’acord precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 26. 18 Torn obert de paraules AP-2015/3174 Moció que presenten els grups municipals de PSC, i d'ICV-EUiA, referents als usos de l'antic CEIP de Lloreda. Atès que des de fa molts anys la pista de l’antic col·legi de Lloreda està sent utilitzada per l’Associació de Veïns Lloreda per realitzar activitats esportives. Atès que des de sempre l’Associació de Veïns Lloreda ha volgut donar un ús social també a l’edifici. Atès que des de els Govern Municipal és pretén donar-li un altra ús. Atès que si això es fes, les activitats esportives que la l’Associació de Veïns Lloreda organitza no es podran realitzar ni els joves podran utilitzar l’espai. Per tot l'anterior, el grup municipal socialista, proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels següents Acords Primer. Que es condicioni la pista i passi a ser pista poliesportiva oberta a tots el veïns i veïnes Segon. Que sota cap pretext és vulgui donar un altra ús que no sigui el que fins ara s’ha impulsat des de la AVV Lloreda, o en cas contrari, la decisió sigui presa amb la consulta prèvia a la Coordinadora de Lloreda Tercer. Que les diferents entitats puguin també fer ús d’aquesta pista per realitzar activitats

AP-2015/3184 Senyor Eduard Ramos. Assumpte: Moció ús antic col·legi Lloreda.

SENYOR RAMOS: Bona tarda. El pati de l’antiga escola de Lloreda que fa més de 15 anys que va tancar ha estat utilitzada pels veïns del barri per poder practicar l’esport de manera lúdica i fins i tot en competicions federades. Això ha estat així fins al mes passat quan de sobte un camió amb dues persones, una està aquí responsable, se’n va emportar les porteries d’aquesta pista i així va finalitzar de manera autoritària la pràctica d’esports en equips amateurs del barri de Lloreda. Però tot això no es nou d’ara, aquestes pistes des de fa uns anys estan sent un focus de problemes que no tenen res a veure amb la pràctica de l’esport. S’ha convertit en plaça d’aparcament espontani per a les entitats que ocupen una part de l’edifici de l’antiga escola, aquesta pràctica ha estat denunciada força vegades davant el govern municipal i sempre des de l’Ajuntament ens han comentat que resoldrien el problema però la decisió de treure les porteries de les pistes entenem quina és la seva autèntica postura en aquest conflicte. Bàsicament la postura és convertir una pista de futbol en un lloc d’aparcament, bé de futbol i de pista esportiva. Les entitats de Lloreda exigim que aquestes pistes han de ser obertes als veïns, ja que al nostre barri no tenim pistes públiques obertes i no volem saltar tanques d’escoles per poder practicar esport. Una ciutat

Secretaria General


que es proclama ciutat europea de l’esport, hauria de fomentar la pràctica d’aquest, no només a nivell competitiu, també habilitant els espais per fomentar la participació popular com a eina d’integració de germanor entre els veïns. La petició que portem de part de la coordinadora de Lloreda, és que el pati de l’antiga escola sigui reconegut com a pista poliesportiva oberta pel barri e independitzar l’altre edifici destinat a entitats de cultura andalusa i també prendre les mesures necessàries de reparació que sigui el millor, que ha de ser mínima perquè això és una pista esportiva i no ha de fer gran esforç sinó posar algun cosa com pot ser una tanca. El que els veïns reclamem és que aquesta pista, antic pati de col·legi sigui considerat una pista poliesportiva d’ús públic pels veïns i no es converteixi en un aparcament per a entitats privades de cultura andalusa que utilitzen aquesta escola. SENYOR RIERA: Molt bé, moltes gràcies. Senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Sí, com a proposants de la moció i amb molta brevetat, tenim un Ple que hem fet algun debat però de temes molt importants. No és la primera vegada que genera conflicte l’ús de l’antic CEIP Lloreda, l’ús de l’antic CEIP Lloreda està generant conflicte o desencontre entre les diverses entitats que en fan ús des que va deixar de ser una escola, des que s’hi va instal·lar l’escola d’adults, des que s’hi va cedir una part a Andalusia i Catalunya en el seu moment i després s’ha ampliat, des que s’hi va posar el Casal d’Avis a conviure amb l’escola d’adults. Sempre ha estat un motiu doncs, no de conflicte, però sí de diversitat d’opinions perquè al final compartir un equipament entre la societat civil, doncs és complex i és complicat. Com ho solucionàvem, perquè jo he estat en alguns d’aquests com a regidor d’Educació, com es solucionaven aquells conflictes, doncs parlant, xerrant, empoderant la regidoria del districte a fer els contactes necessaris, seient tots en una mateixa taula i a vegades durant mesos. Jo recordo conflictes entre casals d’avis i escola d’adults que van trigar mesos a solucionar-ho, perquè compartir espais a vegades és molt complicat , però va haver-hi solució. Per què diem això i per què presentem aquesta moció, primer, creiem que l’espai de l’antiga escola Lloreda primer és un equipament ideal per assajar fórmules d’autogestió per part de les entitats. Les entitats que hi ha allà són prou madures, l’associació de veïns de Lloreda Andalusia i Catalunya, l’escola d’adults, com per pensar ells com s’hi gestiona l’espai i autogestionar-se l’espai. Segon, perquè hi havia una cosa importantíssima que es feia en aquell espai, molt senzilla, que sembla molt simple, però gairebé impossible de fer en aquells moments a la ciutat de Badalona, que és jugar a pilota. No fer futbol federat, ni bàsquet federat que costa molts diners i necessita uns horaris, simplement que quan tens 8, 9, 10, 11 o 12 dotze anys jugues a pilota i no fas res més que xutar la pilota contra una porteria. Això és dificilíssim de fer avui a la ciutat de Badalona, nosaltres reivindiquem que hi hagin espais on es pugui jugar a pilota, no fer futbol si no simplement jugar, que és una cosa normal. Llavors, qui ha donat l’ordre de treure les porteries de l’antiga escola Lloreda, per què es treuen les porteries de l’antiga escola Lloreda, per què es treuen les porteries de l’antiga escola Lloreda, perquè un lloc que s’utilitza per jugar a pilota, que és una cosa molt divertida i molt normal que fan els joves i els infants i a vegades els adults, jo no ho faig, però a vegades els adults també, no es pot fer en el CEIP Lloreda. I una pregunta, realment hi ha voluntat per part del govern municipal que l’antiga pista esportiva de l’antic CEIP Lloreda esdevingui un aparcament de l’equipament. I segon, està disposat el Partit Popular a asseure’s, senyor Miguel Jurado, m’adreço especialment a vostè amb totes les entitats i buscar una solució raonable que passi perquè la gent segueix compartint l’ús sense cap exclusivitat i sense que una activitat sigui contradictòria amb una altra, però jo també li demano amb una cosa fonamental, que és, tornin a posar les porteries i tornin a deixar que els xavals de Lloreda facin una cosa tan senzilla i tan normal, que és jugar a pilota, a no ser que també els molesti que la gent jugui a pilota. SENYOR JURADO: Presenten la moció i el govern li contesta o vostès volen intervenir abans. SENYOR SERRA: Nosaltres també presentem la moció i que estem d’acord en línies generals estem d’acord amb tot el que s’ha explicat i per tant, tampoc no volem anar allargant el Ple innecessàriament. Estem d’acord amb el que s’expressa en aquesta moció. SENYOR ALCALDE: Molt bé, gràcies.

Secretaria General


SENYOR SUBIRANA: Nosaltres igualment, no la presentem, però la votem a favor, per tant, estem totalment d’acord amb el que s’ha dit per part de la persona que l’ha defensada i el que s’ha dit des de el grup que també la presenta. SENYOR ALCALDE: Gràcies, ara el govern. SENYOR JURADO: Jo crec que hi ha una equivocació senyor Mañas al seu plantejament, allò no és un pista poliesportiva per fer-hi competicions com s’hi venien fent des de fa 5 anys amb un equip de futbol federat, que a més ha creat problemes sense tenir seguretat i sense tenir ni tan sols una assegurança de responsabilitat civil. Des del mes de desembre de l’any passat se li va comunicar que si el que volien era fer esport federat, li oferíem pistes municipals a la mateixa zona d’una manera gratuïta al pati de l’escola Pau Picasso, les pistes de nova Lloreda, les pistes exteriors de Bufalà, fins i tot la pista de l’illa dels Músics, que són pistes esportives habilitades per fer-hi esports de competició. Hi ha diferents cartes i vostè les té aquí, un munt de comunicacions dient que no es podia permetre continuar amb la mateixa situació, en absolut es nega el dret que sigui un espai dedicat de lleure on es pugui fer bicicleta, patinets pels nens i un llarg etc., però també les entitats que hi ha allà, i n’hi ha 7 tenen tot el dret a utilitzar aquest espai per a les seves festes i per a les seves activitats. Des del casal, l’escola, les entitats que diu vostè, andaluses, algunes ja estaven allà en el seu anterior govern i fins i tot l’associació de veïns de Lloreda quan l’ha demanada per a activitats esportives i infantils, no, mai, quan estaven sent utilitzades i a més es cobrava per exercir una activitat esportiva reglada. En el mes de febrer a l’associació de veïns se li va comunicava la possibilitat que els equips de futbol federats juguessin en qualsevol de les pistes que abans li he citat, no hi va haver manera. Quan s’han tret les porteries? Quan s’havien de començar les obres de habilitació de la planta baixa d’un dels edificis de Lloreda, on s’hi farà una sala d’actes i hi haurà alguna altra entitat cultural. Per tant, senyor Mañas, aquella pista no serà mai una pista poliesportiva per jugar de competició perquès no reuneix les condicions, perquè és il·legal i perquè és impossible, i no farem el que es va permetre durant molt de temps. Aquella pista no serà exclusivitat com posa a la seva petició perquè la controli i gestioni l’associació de veïns de Lloreda, són 7 entitats, algunes de les quals aquí tinc els escrits presentats dient que no estan d’acord amb la proposta de Lloreda i els del Casal per exemple i de tres entitats més. Per tant, no farem que l’associació de veïns de Lloreda gestioni alguna cosa com si fos de la seva propietat, és pública i la faran servir totes les entitats i allà faran les seves festes. El 7 de juny el convido, que me l’han demanada oficialment per fer un concert solidari i estarà ocupada pel Tacón del Duende, i per tant, quan no estigui ocupada per a activitats de les entitats, cap problema que els nens hi puguin jugar, però no esport de competició i l’associació ho sap molt bé i ho entén molt bé. Això és un problema que es planteja a nivell polític i vostè ho sap, d’acord?, per tant, escolti, no se`ra una pista poliesportiva perquè és il·legal i no ho permetrem. SENYOR ALCALDE: Molt bé, hi ha un segon torn, endavant, de tres minuts. SENYOR RAMOS: Demano perdó per si deixo anar alguna burrada. SENYOR ALCALDE: Bé, aquí no. SENYOR RAMOS: Vull dir alguna mala expressió. Senyor Jurado jo crec que la moció no se l’ha llegida o no la vol entendre, no estem demana la pista per demanar per fer-hi competicions esportives, si vols et llegeixo la part que diem que sigui una pista poliesportiva perquè si jo vull anar a jugar pilota, per exemple, o hi vol jugar el meu nebot hi pugui jugar, no estem dient que sigui federada, demanem que sigui una pista poliesportiva peruqè si jo vull jugar un partit de futbol per exemple, no me n’hagi d’anar a una escola i saltar-la i que vingui la policia a fer-me fora perquè no tenim pista esportiva. Segon, això que està explicant que l’associació vulgui controlar l’escola també t’ho has tret de la màniga, quan posa coordinadora d’entitats, jo que sàpiga no és una associació de veïns, és una coordinadora d’entitats i es va fer una reunió i es va acordar que això fos autogestionat. No estem demanant en cap moment que utilitzin la pista perquè també s’està dient que s’utilitzi per a activitats, no transformi això, està transformant una cosa que no hi té res a veure. Deixi ja de repetir la cantinel·la que el que volem és fer competicions esportives. El que estem fent és fer competicions esportives, el que estem demanant és una pista per poder jugar, no a bicicletes, que també està bé que juguin amb bicicleta, poseu dues porteries i

Secretaria General


també la teva explicació del per què es treuen les porteries, ho sento molt, però és que no té cap sentit. Es treuen dues porteries per baixar palers per fer l’obra, no sé potser els tanques tindrien l’envergadura de tot l’edifici, però jo crec que la pista és ampla, no fa falta treure dues porteries que poden arribar fins aquí, almenys una excusa que sigui més creïble, home, treure una porteria per entrar un camió. I per acabar, estaria bé que aquests problemes es solventen quan es convoquen aquests coses que es convocaven abans que és el consell de districte, jo és que no me’n recordo, però com que se’n convoquen pocs. En aquests Consells de Districte es treuen els temes i no arribar aquí tots enfadats per defensar un espai públic, així que quan vulguis convoques un Consell de Districte, convocant totes les entitats a poder ser no només les associacions de veïns sinó a totes les entitats i discutim la utilització d’aquesta pista, ja està, i que la lliçó es porti a terme, ara sí que ja remato, perquè ja estem cansats, perquè clar el col·legi de Lloreda no és només el col·legi de Lloreda, podem escriure un llibre dels problemes que tenim, ja sigui la durada de l’escola i ara aquesta moció. Esperem que aquesta vegada tot estigui bé i s’aprova que es porti a terme, perquè són dues porteries i de pas arreglin l’escola ja. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Jo crec que els posicionaments estan, vostè senyor Mañas, digui. SENYOR MAÑAS: No sé, si el senyor Jurado vol comentar alguna cosa. SENYOR ALCALDE: No fa falta. SENYOR MAÑAS: Com a proposants de la moció tancaríem el debat abans que vostè. SENYOR ALCALDE: Tanquin. SENYOR MAÑAS: A veure senyor Jurado, ens ha quedat clar que la seva política de lleure, infància i joventut és que els infants facin voltes amb una bicicleta en un pati d’una escola tancat, no sé si amb marxes militars o sense, però no veig que els nens i nenes de Lloreda tinguin moltes ganes de posar-se en el pati de l’escola Lloreda i anar donant voltes al pati, com vostè ha proposat. Si us plau no és tan difícil, posi unes porteries i permeti allò que es feia, que és que els nens de Lloreda i les nenes vagin a jugar a pilota i si volen donar voltes amb la bicicleta, ja en donaran, que no crec sigui molt divertit donar voltes amb bicicleta al pati d’un col·legi, però si us plau, li demanem si com vostè ha dit, les porteries es van treure per necessitats de l’obra, torni a posar les porteries i permeti que es faci activitat esportiva no reglamentària, que és jugar a les pistes del col·legi Lloreda. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, passaríem a la votació de la moció, a favor entenc que tots els grups de l’oposició i nosaltres en contra. Per tant, queda aprovada amb els vots expressats. Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta Vots a favor: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. SENYOR ALCALDE: Hi ha una altra paraula, el senyor Antonio Flores Fernández de Córdoba, en representació de la Comissió de Cultura de LLefià. Assumpte, moció suport a la comissió de festes de Sant Antoni, que presenten el PSC i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. SENYOR ALCALDE: Fem una cosa, abans de la intervenció llegeixi els acords i després té la paraula. AP-2015/3173 Moció que presenten els grups municipals de PSC, i d'ICV-EUiA, de suport a la Comissió de festes de Sant Antoni de Llefià. Les entitats de Llefià, des de fa més de 30 anys, venen organitzant diversos esdeveniments culturals, alguns dels quals superen els límits estrictes del barri. Un d’aquests

Secretaria General


esdeveniments és el Correfoc de les Festes Populars de juny que aquest any 2015 arriba a la seva 30a edició. Per auest motiu, les entitats de la Comissió de Cultura de Llefià, espai de treball conjunt entre les entitats i l’administració, a través de la qual les entitats de Llefià participen a la Comissió de Festes de Badalona, volen demanar el reconeixement de Festa de Ciutat per al Correfoc de Llefià. En conseqüència, presentem aquesta moció a través dels Grups Municipals Socialista i d’ICV-EUiA per tal que el Ple de Badalona pugui expressar el seu suport a aquesta iniciativa de les entitats. El Ple de l’Ajuntament de Badalona Reunit el dia 27 d’abri de 2015 ACORDA: 1. Donar suport al XXXè Correfoc 2015 que es realitzarà al barri badaloní de Llefià com a element festiu i participatiu el proper 13 de juny d’enguany. 2. Donar suport a la Comissió de Festes de Sant Antoni de Llefià, organitzadora del XXXè Correfoc de Llefià formada per entitats participants a la Comissió de Cultura de Llefià i la Comissió de Festes de Badalona, entre d’altres 3. Dotar d’ infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. 4. Impulsar i consolidar el Correfoc de les Festes Populars de juny com activitat cultural de ciutat. 5. Fer pública aquesta iniciativa a través dels mitjans de difusió propis de l’Ajuntament i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació. 6. Fer arribar aquest acord a la Xarxa de Centres Cívics, Biblioteques, AMPA i a les entitats veïnals, juvenils i culturals de la ciutat. Així com a la Comissió de Festes de Badalona. AP-2015/3185 Senyor Antonio Flores Fernández de Córdoba, en rep. de la Comissió de Festes de LLefià. Assumpte: Moció suport a la comissió de festes de Sant Antoni. SENYOR FLORES FERNÁNDEZ: Bona nit, ja hem passat la bona tarda a bona nit. Fem cultura, fem barri, fem ciutat, l’objectiu d’aquesta moció a la qual agraïm tant al grup municipal del PSC com d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa que van presentar en nom de la comissió de cultura de LLefià i de la comissió de festes perquè considerem que després de tres dècades , creiem que després de 30 anys ja han arribat a la maduresa que se’ls demana a les persones, i ara és el moment de poder aportar aquella activitat que es fa en una part de la ciutat com activitat pròpia de tota la ciutat. Entenem que una ciutat de 220.000 habitants es mereix tenir activitat de cultura popular i tradicional, no només una vegada a l’any per les Festes de Maig, si no ampliar-la a altres sectors de la ciutat. En aquest sentit creiem que en aquesta moció més que la intenció, és reforçar tota la tasca que estem fent i que es pugi mantenir en el temps i que siguin dintre de poc poder celebrar el 40, 50 i el 60 aniversari del correfoc que es fa a LLefià en nom d’una ciutat que es mereix l’ampliació d’activitats culturals. Dit això, en tot cas, repeteixo, agrair als grups que l’han presentat i esperem que els altres dos grups que no presenten la moció també s’hi afegeixin per tal que aquesta moció sigui aprovada. SENYOR ALCALDE: Molt bé, els que presenten jo crec que queda prou clar, nosaltres aquí què fem. SENYOR JURADO: Ens abstenim per un tema molt senzill perquè en el punt quart diu dotar de totes les infraestructures i les ajudes econòmiques necessàries pel bon desenvolupament, no hi ha una partida pressupostària per aquest tema. Per tant, no ens podem comprometre a allò que no està prejutjat. SENYOR ALCALDE: Per tant, ens abstenim, abstenció del govern. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres donem suport a aquesta moció. SENYOR ALCALDE: Per tant, s’aprova amb els vots expressats. Motes gràcies. Passem a la paraula següent. SENYOR MAÑAS: Escolti un tema d’ordre no sé si el senyor Flores vol tornar a intervenir. SENYOR ALCALDE: Perdó, vol tornar a intervenir? Em sembla que ha quedat clar.

Secretaria General


SENYOR FLORES: Senyor Jurado trenta anys han garantit aquest correfoc per l’autogestió de la comissió de festes, no es preocupi que aquesta comissió de festes garanteix aquest trenta correfoc amb el pressupost suficient que van aconseguir les entitats. Quan demanem reconeixement ho dèiem com una aportació que feia una part de la ciutat, de la resta de ciutat, que recuperar tradicions. Jo entenc que igual certes propostes culturals no li puguin interessar, és l’única forma valorar aquestes activitats en una qüestió econòmica. Nosaltres entenem que s’han de mirar d’altres valors i una és la recuperació de la cultura popular i tradicional, li insisteixo, no es preocupi per la part dels diner. Nosaltres ja ho gestionarem com portem ja 29 anys gestionant això. SENYOR ALCALDE: Una pregunta, estarien disposats a retirar el punt quart, si estan disposats a retirar el punt quatre, ho votarem a favor. SENYOR FLORES: Volem tenir la mateixa consideració que la resta d’activitats que es consideren activitats de ciutat, la mateixa, però insisteixo que per aquest any en concret no fa falta el problema econòmic, ja tenim garantit el pressupost aquest any, és una festa de ciutat, no per aquest any, si no per a la resta del temps que continuï la comissió de festes organitzant aquest correfoc a nivell de ciutat. SENYOR JURADO: Doncs retiri el punt quart si no fa falta el suport econòmic. SENYOR FLORES: Insisteixo que aquest any no és necessari el tema econòmic, però l’any que ve no ho sabem, o l’altre. SENYOR MAÑAS: Perquè els pregunta el punt quart que diu, impulsar i consolidar el correfoc de les festes populars de juny com activitat cultural de la ciutat, perquè els preocupa aquest punt, pregunto. SENYOR FLORES: Perdoni, estic parlant del punt número 3. SENYOR MAÑAS: Ah, d’acord del número tres. SENYOR JURADO: Que diu dotar d’infraestructura i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. SENYOR MAÑAS: És un compromís que aquest Ple adquireix amb qualsevol entitat que fa activitats en aquesta ciutat, o sigui. SENYOR ALCALDE: Doncs queden clars, els posicionaments són els expressats, Passaríen a la següent moció. AP-2015/3176 Moció que presenta el Grup Municipal de PP, per a declarar Patrimoni Immaterial de la ciutat de Badalona l'havanera "Badalona" del cantautor Ceferino Fernández. Fa gairebé tres anys que el senyor Ceferino Fernández va dedicar una havanera a Badalona, ciutat que el va acollir quan amb 10 anys va arribar des de Granada. Aquesta havanera va ser escrita com a agraïment del senyor Fernández a la ciutat de Badalona. La lletra de l’havanera “Badalona” és la següent: Te llevo siempre en el alma Reina del Barcelonés Orgullo de Catalunya Te amo y siempre te amé. Perla azul de agua marina Gaviota que en su volar Desde la Font de la Rosa Hasta el Puente del petroli Tiras besos de agua y sal. Badalona cuántas veces te soñé Si algun día lejos de ti me encontré, Badalona en mis sueños te sentí Una madre que me dabas, Aunque yo soy de otra tierra, Todo el amor que hay en ti. Al caliu d’un badiu Els joves estan ballant. Ballen el ball del “Micaco”

Secretaria General


Ja som a festes de maig, La rambla s’omple la gresca Per al dimoni cremar. La gent vestida de festa Baixen menjant un “tornemi” I omplen el carrer del mar. Badalona amb les termes, El nou port, Montigalà, Sant Jeroni de la Murtra Per nosaltres vetllarà. Badalona, per la blava Si un dia m’he de morir Que m’he enterrin a la platja, Amb la bruna de les ones I amb flaire dolça d’anís. Des de llavors, la cançó, que posa en valor tots els atributs positius de Badalona, ha estat representada en multitud d’actes i trobades de la ciutat i de diferents entitats. L’havanera “Badalona” és interpretada, de forma habitual, amb la Coral del Casal de Gent Gran de Pep Ventura i sempre que és representada aixeca grans aplaudiments del públic que l’escolta. Aquest mateix Casal ha recollit 600 signatures per tal de declarar la citada havanera com a símbol de la ciutat. Són per aquests motius que el Grup Municipal del Partit Popular proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents: ACORDS Primer.- Declarar Patrimoni Immaterial de la ciutat de Badalona l’havanera “Badalona” del cantautor Ceferino Fernández. Segon.- Comunicar aquesta moció al senyor Ceferino Fernández, al Casal de Gent Gran de Pep Ventura i a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AP-2015/3186 Senyor Ceferino Fernández Lapaz. Assumpte: Moció declarar patrimoni immaterial l’havanera “Badalona” SENYOR CEFERINO FERNÁNDEZ: Vinc per parlar de l’havanera de Badalona, però abans vull donar les gràcies al grup del govern amb el seu alcalde Xavier Garcia Albiol i el seu equip de l’Ajuntament. A tots els demés regidors i al Consistori en Ple que votin el que votin, jo els estaré agraït de tota manera. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, gràcies ja pot asseure’s, bé, vol seguir, doncs endavant. SENYOR CEFERINO FERNÁNDEZ: També vull donar les gràcies a tota aquella gent que amb els seus aplaudiments i les seves signatures han fet possible aquest acte. Volia parlar de l’havanera i el que m’ha portat a fer aquesta havanera per a Badalona. A l’any 1956 els meus pares van venir a Badalona i van arrancar una família de Granada i llavors els temps no eren fàcils, ells tenen un petit negoci allà i van pensar que amb 6 fills aquí a Badalona o a Catalunya tindrien una vida millor i ho van aconseguir, tots els germans van viure aquí i tots ells van morir sempre agraïts a Badalona. Jo per aquí també estic agraït a Badalona, sempre he estat un badaloní més i per això ho he fet, perquè l’únic que podia fer per a Badalona és fer aquesta havanera. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies ara sí, per tant, passaríem, hi ha alguna intervenció. Jo crec que els acords expressen la voluntat com a mínim dels que l’hem presentada. Iniciativa que fa? a favor, socialistes? SENYOR SERRA: Sí, sí, votem a favor i estem completament d’acord amb el tema aquest i voldria aprofitar per expressar que aquest nomenament de patrimoni immaterial també es tingués en compte per altres qüestions, perquè també hi ha d’altres qüestions de la ciutat que voldríem també anar-ho fent i anar-ho portant com un costum. Però en aquest cas, ja que com vostè diu quan ho canta amb la coral de l’associació la gent aplaudeix i hi ha signatures i així ho ha explicat el president de l’Associació de gent gran de Pep Ventura, i

Secretaria General


per tant, hi estem completament d’acord en què això tingui el reconeixement que vostè demana que tingui. SENYOR PERA: Nosaltres evidentment hi donem suport. Desconec aquesta figura del patrimoni oral a nivell municipal i a Badalona no sé si està regulada, i existeix. Sé que existeix a nivell internacional, que val tant per al misteris d’Elx o la Patum de Berga en aquest cas. I com que em sembla una bona idea, en tot cas, sí que faig l’encomana de dir, si és que estem cometent un error jurídic, malgrat la voluntat de reconeixement al senyor Ceferino que tenim tots plegats i unànimement en aquest Ple, estudiem crear la figura, estudiem quin conjunt de propostes de la ciutat mereixerien aquest reconeixement i que hi posem fil a l’agulla. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies. Felicitats doncs per aquest nomenament i l’animo a seguir treballant en la mateixa direcció en favor els interessos de Badalona, que ens sentim molt orgullosos. Gràcies. Ja hauríem acabat les paraules, passaríem a les mocions. Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 26.

19 MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS

AP-2015/3172 Moció que presenta el Grup Municipal de PSC, de suport a la ILP per a la modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones. Atès que la promulgació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, va suposar un avenç significatiu en l’extensió i intensificació dels drets socials d’àmplies capes de la població que per raó d’edat avançada o discapacitat, originària o sobrevinguda, precisen de suports per la seva autonomia personal i la seva participació comunitària en condicions d’igualtat i dignitat. Atès que el nou dispositiu de protecció social, el Sistema per l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), creat per aquesta Norma legal havia de començar a corregir definitivament el dèficit històric que en aquesta esfera presentaven les precàries i dèbils estructures de benestar a Espanya. Atès que la consagració normativa de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència com el dret subjectiu que portava aparellada la Llei 39/2006, a pesar de les seves deficiències, inaugurava una nova forma de concebre i aplicar les politiques socials que va generar enormes expectatives en tot el teixit social, que considerava aquesta legislació com una conquesta irreversible que permetria millorar les condicions de vida i de ciutadania de grups socials en situació estructural de vulnerabilitat. Atès que transcorreguts més de set anys des de l’aprovació d’aquesta Llei, la implantació i desplegament d’aquest nou sistema de protecció i del dret social en què es traduïa, s’ha enfrontat a una infinitat de vicissituds, entre elles, i com més rellevant, la virulenta crisi econòmica i social que ha malmès Espanya en aquest període i que ha sacsejat amb violència les arquitectures de benestar, sempre insuficients, que han de caracteritzar a un Estat com l’espanyol, que constitucionalment es defineix com social. Atès que aquesta adversa conjuntura econòmica, que ha induït a aplicar ferotges polítiques de retallades de despesa pública, en combinació amb altres múltiples factors - polítics, socials i de governança del sistema- han determinat que els propòsits amb què va néixer la Llei en bona part no s’hagin assolit, deixant sense resposta a les urgents necessitats socials que havia de satisfer. Atès que un dels aspectes que sens dubte més rebuig ha suscitat en aquests anys de desplegament del SAAD per part de les potencials persones beneficiàries de la Llei, generant més cotes de frustració, ha estat el de la regulació de tot el que fa referència a la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions, conegut popularment com "copagament", que ha estat percebuda com una reglamentació mancada d’equitat i justícia material, pròxima al que és confiscador i que més que convidar a exercir el dret subjectiu, expulsava a les persones grans i amb discapacitat destinatàries naturals del

Secretaria General


sistema, per com d’onerosos eren els seus exacerbats requeriments en matèria d’aportació econòmica. Atès que aquesta desencertada regulació dels aspectes econòmics de participació en el cost de les prestacions, que comporta un risc cert de buidar el dret creat per la Llei, ha de ser corregida i així ho avala no només l’opinió majoritària dels moviments socials de les persones grans i persones amb discapacitat i les seves famílies, sinó també el criteri dels professionals dels serveis socials i dels experts i analistes que han fixat la seva posició en múltiples estudis i informes sobre la Llei 39/2006. Atès que amb la finalitat de reorientar i enfortir aquest dispositiu de protecció social, dotant-lo de major equitat i obertura, i contrarestant els efectes perversos evidenciats en aquests primers anys de desenvolupament, resulta necessari i imprescindible modificar la Llei 39/2006 per establir criteris més clars, justos i iguals en relació amb la capacitat econòmica la participació en el cost de les prestacions d’autonomia personal i atenció a la dependència per part de les persones beneficiàries, dones i homes amb discapacitat i d’edat avançada. Atès que per aconseguir aquesta reforma legal, el CERMI i les entitats federades com CERMI Catalunya (COCARMI) va posar en marxa el passat 3 de desembre de 2014, coincidint amb el Dia Internacional i Europeu de les Persones amb Discapacitat, una Iniciativa Legislativa Popular, d’acord amb el que estableix la Constitució Espanyola i en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, amb el propòsit de demanar als propers mesos 500.000 signatures de ciutadans i ciutadanes que permeti portar aquesta proposta de canvi legal a les Corts Generals per a la seva aprovació. Per tot l'anterior, el grup municipal socialista, proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels següents: ACORDS Primer.- Donar suport a la ILP que està portant a terme CERMI i COCARMI a Catalunya amb el suport d’altres entitats del tercer sector social arreu de l’Estat. Segon.- Sol·licitar al Govern de l'Estat que prengui en consideració les demandes presentades en aquesta ILP que són principalment: a) La modificació de l’article 14 de la vigent Llei, per precisar que serà també objecte de normativa reglamentària estatal la regulació de la participació en el cost de les prestacions, igual que passa ara amb la capacitat econòmica. De la mateixa manera, respecte d’aquest mateix article, s’han de ampliar els factors que es tenen presents a l’hora de determinar tant la renda com el patrimoni, afegint a la edat el moment vital d’aparició de la situació de dependència i la seva major o menor prolongació al llarg de la vida de la persona beneficiària. b) La modificació de l’article 33 del text legal per incorporar diverses garanties per a les persones beneficiàries que modulin el seu esforç de participació en el cost de les prestacions que reben, com l’exempció d’aportació per sota d’un determinat llindar de capacitat econòmica (2,5 vegades l'indicador públic de renda d’efectes múltiples - lPREM-); la seguretat d’un mínim per despeses personals, que no seria inferior al 40 per cent de la capacitat econòmica. Tercer.- Donar trasllat dels següents acords al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a CERMI, a COCARMI i a la FAVB. SENYOR SERRA: Bé, la presentem nosaltres breument perquè jo crec que en l’exposició dels motius de la moció queda clar tot plegat, però sí que és cert que aquí és bo també que es debati i es conegui aquest tema en el Ple de l’Ajuntament, igual que hi ha d’altres qüestions. Penso que aquesta Iniciativa legislativa popular en el fons el que busca i que busquen totes les entitats que busquen i que coordinen la discapacitat a Espanya el que volen és que es corregeixi una situació injusta. Una situació que en aquests moments expulsa i deixa fora de les subvencions a una sèrie de gent que no tindria per què estar-hi. I el que volem simplement que l’Ajuntament se’n faci ressò, que també signem tots els regidors si cal, perquè crec que aquesta és una recollida de signatures, i a partir d’aquí, el que volem és que l’Ajuntament es pronunciï favorablement a aquesta Iniciativa legislativa popular, que repeteixo, és, creiem, una lluita justa com d’altres que abans s’han parlat aquí.

Secretaria General


SENYORA LLAURADÓ: Des de l’inici d’aquesta Llei Iniciativa per Catalunya hem defensat que l’autonomia personal hauria de ser una altra pota de l’estat del benestar i per tant, hauria de garantir la seva gratuïtat, i no el copagament. Nosaltres hem exigit a la Generalitat que el patrimoni deixi de computar en el copagament per a les prestacions de serveis socials perquè aquest té un efecte nul sobre les rendes altes, perquè hi ha un topall, les persones amb uns ingressos superiors a 1581 euros ja arriben a aquest topall i per tant, l’efecte del patrimoni queda anul·lat per a la gent que té aquests ingressos superiors. Per tant, la incorporació del patrimoni recau a les rendes mitjanes i baixes, i a més a més, augmenta la burocràcia perquè els treballadors i les treballadores socials han de controlar la declaració de béns d’aquestes persones. Volem que els col·lectius més vulnerables tinguin garantit l’accés als drets igual que les classes benestants. El nostre model no és el de copagament, com he dit, però davant de les retallades i la vulneració de drets de les persones en situació de dependència, volem donar suport a aquesta ILP i a les entitats que la impulsen. SENYOR ALCALDE: Per tant, quedaria aprovada amb els vots dels tres grups i l’abstenció del govern. Votació. La moció precedent va ser aprovada per majoria absoluta Vots a favor: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Abstencions: 11, del grup municipal del Partit Popular. AP-2015/3175 Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA, de reconeixement i suport a l'Associació de la Rotllana. El Grup Municipal d’ICV-EUiA, amb allò que preveu l’article 103 de la Llei 8/87 Municipal i de Règim Local de Catalunya, presenta, a fi de què sigui debatuda i,si s’escau, aprovada en el decurs del proper Ple Ordinari de l’Ajuntament de Badalona següent moció: De reconeixement i suport a l’Associació de la Rotllana Atès que l’ associació La Rotllana és sense ànim de lucre que treballa a la nostra ciutat des de 1989. amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la comunitat a través de projectes d’educació no formal. Atès que la tasca de La Rotllana té especial incidència als barris més desiguals de la ciutat on actuen per prevenir situacions d’exclusió social i oferir oportunitats a infants i joves i és de les poques entitats de la ciutat amb projectes que són d’impacte local però

vinculats amb activitats i programes Europeus i Internacionals en els àmbits esportiu, cultural i de cooperació. Atès que la tasca de l’Associació La Rotllana ha estat àmpliament reconeguda tant a Catalunya, l’Estat Espanyol com a nivell internacional i és un dels referents d’educació en el lleure, treball comunitari en barris amb fortes desigualats socials, socialització de joves i adolescents i treball perquè l’espai públic sigui un lloc de trobada social i generació de sinergies positives. Atès que el passat mes de març l’associació La Rotllana va ser guardonada una vegada més. En aquesta ocasió des de la Fundació Lluís Carulla. La institució ha premiat l’entitat badalonina dins dels XI Premis d’Educació en el Lleure amb el guardó a ‘Millor experiència d’educació en el lleure’ pel projecte ‘L’estiu a la plaça’, una iniciativa a peu de carrer que transforma espais públics en entorns de lleure, d`educació i convivència per a infants, adolescents, joves i famílies que durant els mesos d’estiu no tenen opcions de vacances. El projecte va néixer ara fa 4 anys com a resposta a la manca d’espais per a la socialització dels joves en els barris de la zona, i sobretot davant la manca d’alternatives de propostes socioeducatives durant els mesos d’estiu. El Ple de l’Ajuntament de Badalona acorda: 1.- Reconèixer i felicitar la tasca realitzada per l’associació la Rotllana des de 1989 i el seu compromís amb la ciutat de Badalona. 2.- El ple municipal insta al govern municipal a garantir l’ús del local municipal situat al carrer Richard Strauss 30 a l’associació la Rotllana. 3.- Comunicar aquests acords a l’Associació La Rotllana.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Aquí em sembla que hi haurà unanimitat. Vol parlar? Va. SENYOR MAÑAS: Sí que vull parlar senyor Garcia Albiol, perquè La Rotllana en el fons, ni vol, ni necessita que el Ple li reconegui la tasca feta o la feliciti. La Rotllana no pretén ser protagonista d’una moció municipal. Si la memòria no em falla, l’última vegada que algú de La Rotllana va venir a un Ple municipal jo no era regidor, ho aclareixo, jo no era regidor, va ser al mandat 1998-2003 a parlar del desastre del Prestige. Si la memòria no em falla, és la darrera vegada que algú de La Rotllana va a aquest Ple municipal a parlar o que La Rotllana ha estat protagonista d’aquest Ple municipal. La Rotllana el que vol des de 1989, és que l’Ajuntament li deixi fer la feina que fa, una feina que fa molt millor que l’administració, que és el treball amb els joves més desafavorits de la ciutat, perquè des de 1989, quan hi ha problemes, quan hi ha crisi econòmica, quan hi ha atur, quan hi ha drogues, quan hi ha problemes de convivència, La Rotllana hi és, potser l’administració no hi és, però La Rotllana hi és. Quan s’havia d’anar a netejar chapapote a Galícia, qui va organitzar els voluntaris de Badalona es deien La Rotllana. Quan hi havia països emergents que canviaven de règim i entraven a la Unió Europea i necessitaven cooperació per part de l’Europa occidental els que van ser capdavanters en fer-ho en aquesta ciutat es diuen La Rotllana. Per què dic això? Perquè l’esperit d’aquesta moció és que La Rotllana segueixi gestionant amb el màxim d’autonomia possible les polítiques de desenvolupament comunitari i de dinamització juvenil Votació. La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 26. 20 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Tinc dues preguntes, una és, no he sabut veure , no he trobat o s’ha perdut pel camí la resposta a la pregunta que feia el mes anterior respecte als dos mil euros gastats de l’empresa Badalona Cultura, SL a pagar la festa de les “vaquilles” a LLefià, que està pendent. SENYORA SALGADO: Va sortir divendres. SENYOR MAÑAS: M’ho crec, m’ho crec. SENYOR SALGADO: Va sortir divendres, però li puc avançar si vol. SENYOR MAÑAS: No. SENYORA SALGADO: Li puc avançar, o sigui, ja que aquesta legislatura tots som de la contenció econòmica que hem patit, doncs les entitats culturals també i llavors va ser una mena d’ajuda per pagar-li a aquesta entitat les “vaquilles”. Igualment ho rebrà per escrit, bé, m’estranya perquè divendres va sortir. SENYOR ALCALDE: Això és que no mira els papers senyor Mañas. Digui, segon tema. SENYOR MAÑAS: Segona pregunta que me la contestaré jo mateix, ja li dic. Vostès des de l’inici del mandat van deixar a zero la partida de Cooperació Internacional, però el que és més important van deixar a zero una petita partida que sempre hi havia hagut en aquest Ajuntament per fer front a les emergències i a les catàstrofes humanitàries. Per tant, hi ha molta seriositat, els pregunto si vostès han pensat de fer alguna aportació com Ajuntament, econòmica, en algun compte d’alguna ONG que tingui presència a la ciutat i que en aquests moments estigui fent ajuda humanitària urgent al Nepal. SENYOR ALCALDE: El que vostè diu és cert, varem haver de retallar totes les partides, aquelles que no eren les més urgents per la situació econòmica en què es trobava l’Ajuntament l’any 2000 al 2011. Estem estudiant una fórmula per fer algun tipus de col·laboració amb les víctimes del terratrèmol que hi ha hagut aquest cap de setmana. Alguna pregunta més? no, doncs, escolti’m, aquest és l’últim Ple ordinari que celebrem aquesta legislatura, que no l’últim Ple que es celebra, ja que abans de començar la campanya electoral que serà el dia 8, abans, la voluntat és celebrar un Ple extraordinari per acabar de portar els temes de funcionament que haguem d’acabar de tancar. Per tant, avui és l’últim dia d’un Ple ordinari, ha estat una legislatura que jo crec que ha estat apassionant en tots els aspectes, cadascú pot entendre el que cregui convenient. Ha estat una legislatura en els moments complicats des d’un punt de vista econòmic, jo he de dir

Secretaria General


que hem trobat la col·laboració amb decisions que s’han hagut de prendre des d’un punt de vista econòmic i que vull reconèixer. Els ho vull reconèixer especialment al Partit Socialista i a Convergència i Unió, a Iniciativa en aquest aspecte no ha col·laborat amb nosaltres, però fruït d’aquestes decisions, la situació econòmica quan a l’any 2011 era molt complicada i ho saben, avui per sort, fruït de les decisions que s’han pres la situació econòmica és d’estabilitat, no podem posar allò de dir un alegria i tal , però tenim una estabilitat econòmica bastant raonable. Vull aprofitar també per agrair a tots els treballadors de l’Ajuntament de Badalona la feina que han fet, en unes condicions complicades en aquests 4 anys, hem hagut de reduir el que ha estat la plantilla de l’Ajuntament de manera important, han estat la immensa majoria d’ells a l’alçada de les circumstàncies, treballant amb tantes ganes com en anys anteriors i a mi em sembla que Badalona en aquests 4 anys ha sabut avançar i sobreposar-se a una situació que per a totes les administracions ha estat molt complicada i especialment per aquesta. Dintre de tres setmanes tenim unes eleccions, els veïns parlaran, veurem el que decideixen, amb aquelles persones que ja no van a les llistes, que no repeteixen, doncs agrair-los la seva col·laboració, el seu esforç, la seva dedicació a la ciutat de Badalona durant tots aquests anys, independentment doncs a l’etapa que hagi viscut cadascuna d’elles. És un orgull per a vostès haver format part del màxim òrgan d’expressió popular de la ciutat, que és el Ple de l’Ajuntament, ho dic amb sinceritat i és un orgull per a la ciutat també que vostès hagin estat donant el seu temps, la seva dedicació,la seva expeirència, la seva professionalitat a una ciutat que s’ho mereix. Per tant, a tots moltes gràcies i especialment a aquelles persones que no repetiran a la propera legislatura desitjar-los molta sort i molt d’encert en el futur més immediat. Gràcies. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-una hores i trenta minuts, de la qual com secretari general acc., dono fe. El secretari general acc. (Resolució 18-08-14) Albert Müller i Valentí

05 acta ple 27-04-15media.seu-e.cat/acteca/801550006/2015/a94d0cf4-2523-4a14-b8df... ·...

Documents