04 ponència mireia solsona -...

ACCESSIBILI

TAT

MATADEPERA

AJUNTAMENT DE MATADEPERA - ACCESSIBILITAT

Dades bàsiques del municipi

Centre urbà

Urbanitzacions

Criteris de priorització actuacions

ÍNDEX


DADES BÀSIQUES MUNICIPI

Matadepera es troba en el límit nord del sistema de ciutats que conforma bona part de la comarca del Vallès Occidental , molt a prop dels seus dos grans centres, Sabadell i Terrassa, i als vessants meridionals de la muntanya Sant Llorenç de Munt.

Matadepera és un clar exemple de municipi residencial.

L La població de Matadepera és de 8.924 habitants , distribuïts 6.518 en urbanitzacions i 2.406 en el centre urbà.


Matadepera es troba un entorn molt tranquil, ordenat, i net, però alhora molt dispers, que condiciona la seva mobilitat. Això es degut a una manca d'indústries, de grans infraestructures i/o equipaments. Geogràficament el municipi queda creuat per la Riera de les Arenes i per la Carretera de Terrassa a Talamanca.

El municipi s’estructurà inicialment a l’entorn del nucli urbà , amb una xarxa de carrers bàsicament ortogonal tipus eixample i amb carrers més aviat estrets.

Amb el pas del temps s’incrementa la població i les urbanitzacions. Algunes urbanitzacions s’estructuren al voltant de la carretera de Terrassa a Talamanca (Verge de Montserrat, Can Candi, Pedritxes o Rourets), i d’altres urbanitzacions han anat creixent des del nucli cap a la muntanya (Can Solàdel Racó, Can Prat, Pla de Sant Llorenç, Cavall Bernat o Can Robert) cosa que propicia carrers molt sinuosos que s’adapten al terreny.



Les intensitats de circulació en els vials interiors són molt baixes, i generalment no se superen els 2.000 veh./dia per sentit.

La mobilitat en transport públic funciona amb uns nivells de servei i de qualitat acceptables tant pel que fa a les connexions amb Terrassa com amb Sabadell.

En canvi no funciona de la mateixa manera la mobilitat interna amb transport públic, ja que és inexistent.


En resum , avui en dia Matadepera és una ciutat per viure-la amb cotxe, amb una gran mobilitat, caracteritzada per un flux principal cap al centre urbà on es concentra el comerç i el serveis bàsics per a la població.


A Matadepera hi ha una longitud aproximada d’uns 100 Km de carrers.

El cost estimat per adaptar les seves voreres a la normativa vigent (amplada lliure de pas de 1,80 m) és d’uns 3.000.000 € , al que cal afegir :

- Cost trasllat dels serveis actuals (fanals, pals telèfon, electricitat, senyals, etc.)

- Cost reordenació trànsit.



CENTRE URBÀ

En el centre urbà de Matadepera, situat al sud del municipi, s’hi troben dues parts ben diferenciades que serien:

- el nucli antic, on es concentra el nucli comercial i serveis, que actualment és totalment peatonal amb secció en plataforma única i trànsit restringit.

- i la resta de carrers amb secció tradicional i trànsit obert.


CENTRE URBÀ “PLATAFORMA A COTA 0 EN CRUÏLLA”

Es tracta d’una cruïlla del vial d'accés al municipi que porta al centre urbà on es troba l’activitat social i el comerç de Matadepera (itinerari prioritari). La cruïlla presenta voreres de diferents amplades, i al no poder realitzar gual vianants amb rampa d’entrada es va optar per fer el seu accés amb plataforma a cota del vial, garantir canvi direcció vianants, i unes rampes interiors en vorera fins a cota final vorera per possibilitar accés a ambdues voreres.


CENTRE URBÀ VORERA ESTRETA AMB ORELLA

Cruïlla on conflueix vorera estreta i es proposa la solució d’executar una orella unint les dues amplades de vorera, on es col·loca la plataforma a cota 0 i les rampes interiors amb la direcció de cadascuna de les voreres. Permet garantir el canvi de sentit d’un vianant i sense afectar l’aparcament existent.


CENTRE URBÀ AMPLIACIÓ VORERA

Ampliació de les voreres d’un tram del carrer, desplaçant pals existents a façana per permetre el màxim de pas lliure. A la cruïlla s’adapta l’accés a voreres amb plataforma a cota 0. Eliminació aparcament.En la part superior del carrer no s’ha actuat per manca de pressupost i per mantenir aparcament en el centre.


MODELS GUALS VIANANTS AMB PLATAFORMA COTA 0.

CENTRE URBÀ

Priorització accessibilitat pavelló municipal mitjançant una nova vorera i gual de vianants amb plataforma a cota 0.


MODELS DE GUALS DE VINANTS AMB RAMPES D’ACCÉS

CENTRE URBÀ

Els guals de vianants amb rampa d'accés s’han realitzat a les voreres on l’amplada lliure fora del gual té com a mínim 0,9 m.


MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT AL CENTRE URBÀ DES DE LA URBANITZACIÓ DE VERGE DE MONTSERRAT

Passera de vianants que connecta una urbanització amb al centre urbà on s’hi troba tota la zona comercial.

La connexió de la passera es realitza a través d’unes escales i un ascensor.

CENTRE URBÀ


MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT AL CENTRE DES DE LA RESTA D’URBANITZACIONS

Per millorar l’accessibilitat dels veïns de les urbanitzacions al centre urbà i accedir a la zona comercial i serveis s’han creat bosses d’aparcament al vial lateral de la riera , des d’on existeix una connexió directa al centre mitjançant unes escales i un ascensor.

CENTRE URBÀ


MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT AL CENTRE

Escales +

ascensor

Permeten salvar el desnivell i

connectar la passera i

l’aparcament de la riera al centre urbà

vianalitzat.

CENTRE URBÀ


URBANITZACIONS

Les diferents urbanitzacions s’estructuren amb uns eixos principals que absorbeixen el trànsit d’accés tant des de la trama urbana com des de la xarxa viària bàsica, i des d’on s’articulen els diferents i estrets vials secundaris de trànsit residencial.

Tant els vials d’accés com els secundaris de les urbanitzacions presenten forts pendents i uns traçats sinuosos per adaptant-se al territori.

Els vials de les urbanitzacions tambéserveixen com a vials d’accés a diferents portes del parc natural, que comencen quan s’acaba l’espai urbanitzat.


Seccions vials principals (12-16 m)

URBANITZACIONS


Seccions vials secundaris ( 8m )

URBANITZACIONS


DIFICULTATS

URBANITZACIONS

En el vials secundaris de les urbanitzacions, ens trobem molts impediments per a garantir l’accessibilitat de les voreres :-Poca amplada -Multitud d’elements com poden ser els fanals , els pals de les companyies subministradores, tensors de pals, senyals, etc...


DIFICULTATS

URBANITZACIONS

Els forts pendents als carrers de les urbanitzacions generen que als guals de vehicles als habitatges particulars, siguin una barrera pel pas dels vianants.

La nova normativa demana pendents màxims del 6 %, això en molts carrers d’aquestes urbanitzacions és del tot impossible, per la seva orografia.


Zones verdes Mobiliari urbà

URBANITZACIONS ALTRES PRÀCTIQUES

Les voreres que confronten amb les zones verdes, s’han realitzat donant la màxima amplada possible en l’espai que ja existia entre el bordo i el límit de la zona verda. Per la ubicació de les mateixes, algunes limiten amb grans desnivells, torrenteres, s’han protegir en els punts més perillosos amb tanques de fusta per integrant-les al paisatge.

En el cas de mobiliari urbà, com pot ser una marquesina de parada del Bus, s’ha fet la vorera indispensable per tal de garantir l’accessibilitat a la mateixa amb la seva rampa d'accés.


Plataforma única i vorera

URBANITZACIONS

Condicionants: -Nou carrer en “cul de sac”, la calçada ha de permetre 2 sentits de circulació.

Solució:- Vorera dreta tradicional amplada 1,70 m.- Vorera esquerra tipologia de plataforma única a cota de calçada. Amplada 1,20 m. Permet els girs accessibles.


- Urgència. Peticions puntuals .

- Atendre problemes inaccessibilitat que afectin a veïns concrets amb mobilitat reduïda. Avantatges de ser un poble petit.

- Punts d'interès públic: CAP, Escoles, Eixos comercials, Equipaments, Elements comuns ....

- Zones d'interès públic.(itineraris de connectivitat fins punts d'interès públic)

- Tipus de carrer (vial accés/secundari,

- Compromisos electorals.

CRITERIS DE PRIORITAT D’ACTUACIONS


GRÀCIES

PER LA VOSTRA ATENCIÓ.

04 ponència mireia solsona -...

Documents