02 mov internac

11
L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876- L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876- La Segona Internacional 1889-1916 La Segona Internacional 1889-1916 L’aparició dels partits socialistes L’aparició dels partits socialistes L’evolució de l’anarquisme L’evolució de l’anarquisme Història de l’organització internacional obrera 3.1.- 3.2.- 3.3.- 3.4.-

Upload: eduard-costa

Post on 14-Jul-2015

306 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: 02 Mov Internac

L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-

L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876-

La Segona Internacional 1889-1916

La Segona Internacional 1889-1916

L’aparició dels partits socialistes

L’aparició dels partits socialistes

L’evolució de l’anarquismeL’evolució de l’anarquisme

Història de l’organització internacional obrera 3.1.- 3.2.- 3.3.- 3.4.-

Page 2: 02 Mov Internac

Londres, 1864Associació Internacional de Treballadors (AIT) Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers- Amb participació en la lluita política

Neix a

Es redacten uns

On esproclama

Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868)

Diferències entre anarquistes i marxistes

S’organitzava a través de

Consell General i seccions nacionals

Primera Internacional -1864-1876- Amb el

nom de

A causa de les

3.1.-

Page 3: 02 Mov Internac

Primera Internacional -1864-1876-

Llibertaris, antiautoritaris

Contraris a l’acció política i a un Estat obrer

Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General

Anomenats autoritaris

Acció política i sobirania del Consell General

Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua

Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872)i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la

3.1.-

Page 4: 02 Mov Internac

Els partits socialistes

3.2.-

Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista

Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

Els més importants:-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875)amb Kautsky-Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901)-Partit Laborista anglès (1900)-PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

Page 5: 02 Mov Internac

La Segona Internacional 1889-1916

3.3.-

-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats

El Primer de Maig (Jornada reivindicativa)“La Internacional” (Himne obrer)La lluita per la jornada laboral per les 8 hores

- El revisionisme (Reforma o Revolució?)- L’imperialisme i la qüestió colonial- El militarisme

Característiques

Símbols

Els grans debats i polèmiques

Page 6: 02 Mov Internac

Revisionisme“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)Eduard Bernstein

Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.

En contrad’aquestes teories

Els defensors de la revolució social

Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)

La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional

Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates

Crearan els partits comunistes

3.3.-

Page 7: 02 Mov Internac

El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia

KropotkinAcció col·lectiva revolucionària

Enrico MalatestaAtemptats terroristes

BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.

A finals de segle pren força la

El podem dividir en

3.4.-

La evolució de l’anarquisme

Page 8: 02 Mov Internac

Considerant:

-que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis;-que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material;-que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític;-que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques;-que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades;......

Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864

Page 9: 02 Mov Internac

De Marx a Bakunin

Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin.Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat.

Marx, 1873

Page 10: 02 Mov Internac

De Bakunin a Marx

“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital.Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.”

Bakunin, 1872

Page 11: 02 Mov Internac

“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”

Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898”dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979