01 la religió

04/13/2304/13/23 FILOSOFIA DE LA RELIGIÓFILOSOFIA DE LA RELIGIÓ 11

Definició del fenomen religiósDefinició del fenomen religiós

Orígens de les religionsOrígens de les religions

Condicionants de l’evolució i diversitat de lCondicionants de l’evolució i diversitat de les religionses religions

Anàlisis filosòfiques de la religió al llarg deAnàlisis filosòfiques de la religió al llarg de la història la història

Unitat01 EL DISCURS RELIGIÓS

Continguts que Continguts que tractaremtractarem


ReligióReligió

SacreSacre

ProfàProfà

MiteMite

RitusRitus

AnimismeAnimisme

EsperitEsperit

AteismeAteisme

PanteismePanteisme

TeismeTeisme

DeismeDeisme

RevelacióRevelació

FeFe

SalvacióSalvació

il·lusióil·lusió

AgnosticismeAgnosticisme

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS


DEFINICIÓ DEL FET RELIGIÓSDEFINICIÓ DEL FET RELIGIÓS

Dificultats:Dificultats:– La diversitat de manifestacions religioses en l’espai i en La diversitat de manifestacions religioses en l’espai i en

el tempsel temps– La multiplicitat d’activitats humanes directa o La multiplicitat d’activitats humanes directa o

indirectament impregnades de religiositatindirectament impregnades de religiositat

El punt de partida és la distinció entreEl punt de partida és la distinció entre– El sagratEl sagrat: allò que se suposa que conté un poder ocult : allò que se suposa que conté un poder ocult

sobrehumà, sobrenaturalsobrehumà, sobrenatural– El profàEl profà: la resta : la resta

Religió és la Religió és la relaciórelació adequada dels humans amb el adequada dels humans amb el sagratsagrat (relació inadequada: profanació) (relació inadequada: profanació)


LES RELIGIONS

ACCIONS RITUALS acompanyades per

NARRACIONS SAGRADES

UN ESPAI SAGRAT

EL SANTUARI

UN TEMPS SAGRAT

pot ser

ELS MITES

LA FESTA

NATURAL

ARTIFICIAL

es basen en

necessiten

és

és

són


Evolució del fet religiós:Evolució del fet religiós:

1. Els orígens. L’animisme.1. Els orígens. L’animisme.L’animismeL’animisme, present en totes les cultures i totes les , present en totes les cultures i totes les èpoques, sembla el punt de partida de les diverses èpoques, sembla el punt de partida de les diverses formes de religiositat.formes de religiositat.L’animismeL’animisme és la creença en éssers no corporis és la creença en éssers no corporis que influeixen en la vida dels humans (positiva o que influeixen en la vida dels humans (positiva o negativament): ànimes, esperits, déus, dimonis, negativament): ànimes, esperits, déus, dimonis, follets, fades...follets, fades...Per què Per què l’animismel’animisme és universal? Perquè respon és universal? Perquè respon interrogants universals. Com ara interrogants universals. Com ara – La mort i la vidaLa mort i la vida– El son i els somnisEl son i els somnis– Els trànsits ...Els trànsits ...



2. Les religions tribals.2. Les religions tribals.Els rituals religiosos més antics són cultes a Els rituals religiosos més antics són cultes a les ànimes dels avantpassats comuns de la les ànimes dels avantpassats comuns de la tribu.tribu.Els esperits dels morts recents espanten i Els esperits dels morts recents espanten i se’ls allunya. Els esperits dels avantpassats se’ls allunya. Els esperits dels avantpassats comuns (sense identitat específica), són comuns (sense identitat específica), són objecte de veneració ritual.objecte de veneració ritual.L’objectiu d’aquests rituals és obtenir per als L’objectiu d’aquests rituals és obtenir per als vius la protecció i benevolència dels vius la protecció i benevolència dels avantpassats morts.avantpassats morts.



3. Una relació d’intercanvi3. Una relació d’intercanviTota religió implica una forma de Tota religió implica una forma de relaciórelació entre els entre els humans i el sagrat.humans i el sagrat.Aquesta relació té les característiques d’un Aquesta relació té les característiques d’un intercanviintercanvi: els esperits tenen quelcom que : els esperits tenen quelcom que nosaltres volem (seguretat, benestar, protecció…) i nosaltres volem (seguretat, benestar, protecció…) i ells volen quelcom que nosaltres podem oferir-los: ells volen quelcom que nosaltres podem oferir-los: aliment.aliment.Els Els sacrificissacrificis prenen la forma prenen la forma d’ofrenesd’ofrenes alimentàries alimentàries als esperits per tal que ells responguin de forma als esperits per tal que ells responguin de forma adequada.adequada.Aquestes ofrenes alimentàries prenen la forma de Aquestes ofrenes alimentàries prenen la forma de grans grans banquets ritualsbanquets rituals, que són un , que són un mecanisme de mecanisme de redistribucióredistribució de la riquesa. de la riquesa.



4. les religions dels imperis4. les religions dels imperis

Amb la Amb la revolució neolíticarevolució neolítica i l’aparició dels i l’aparició dels primers estatsprimers estats (ciutats-estat), la (ciutats-estat), la propietat propietat privadaprivada i les i les jerarquies socialsjerarquies socials, , el culte als el culte als avantpassats comuns és substituït pel culte avantpassats comuns és substituït pel culte als avantpassats dels cabdills o reisals avantpassats dels cabdills o reis..

Amb els primers imperis, els avantpassats Amb els primers imperis, els avantpassats dels reis són els grans déus i, finalment, els dels reis són els grans déus i, finalment, els mateixos emperadors adquiriran categoria mateixos emperadors adquiriran categoria divina.divina.



5. les religions incruentes 5. les religions incruentes (1)(1)

Al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, al si dels Al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, al si dels grans imperis entre la mediterrània i la Índia, les grans imperis entre la mediterrània i la Índia, les religions basades en l’intercanvi alimentari entre religions basades en l’intercanvi alimentari entre homes i déus van essent substituïdes per noves homes i déus van essent substituïdes per noves formes de religiositat.formes de religiositat.

En totes elles, l’intercanvi alimentari és substituït En totes elles, l’intercanvi alimentari és substituït per un altre tipus d’intercanvi:per un altre tipus d’intercanvi:– Els humans han d’obeir els manaments divins d’amor i Els humans han d’obeir els manaments divins d’amor i

misericòrdia.misericòrdia.– Els déus proporcionaran als humans una felicitat eterna, Els déus proporcionaran als humans una felicitat eterna,

més enllà de la mort.més enllà de la mort.



6. les religions incruentes 6. les religions incruentes (2)(2)

Per què triomfaren les religions incruentes? ...Per què triomfaren les religions incruentes? ...– Als grans imperis, la població, la desigualtat i la misèria Als grans imperis, la població, la desigualtat i la misèria

creixen constantment.creixen constantment.– L’Estat ja no podia sostenir els banquets rituals de caire L’Estat ja no podia sostenir els banquets rituals de caire

redistributiu de les societats tribals.redistributiu de les societats tribals.– Resultava avantatjosa Resultava avantatjosa per al poderper al poder una religió que enlloc una religió que enlloc

de prometre benestar material assegurava la felicitat en de prometre benestar material assegurava la felicitat en una vida una vida més enllàmés enllà de la mort. de la mort.

– El respecte a la vida dels vençuts, propugnat per les El respecte a la vida dels vençuts, propugnat per les noves religions, afavoria l’acceptació de la dominació per noves religions, afavoria l’acceptació de la dominació per part de les poblacions conquerides.part de les poblacions conquerides.

... perquè eren útils als interessos dels grans ... perquè eren útils als interessos dels grans imperis (ordre intern i expansió externa). imperis (ordre intern i expansió externa).


LA RELIGIÓ, OBJECTE DE LA RELIGIÓ, OBJECTE DE REFLEXIÓ (1)REFLEXIÓ (1)

– AGNOSTICISMEAGNOSTICISMEImpossibilitat de saber res sobre DéuImpossibilitat de saber res sobre Déu

– ATEISMEATEISMENegació de la realitat de DéuNegació de la realitat de Déu

– DEISMEDEISMEAfirmació d’una divinitat no religiosaAfirmació d’una divinitat no religiosa

– PANTEISMEPANTEISMEIdentificació de Déu amb la naturaIdentificació de Déu amb la natura

– TEISMETEISMEAfirmació d’una divinitat religiosaAfirmació d’una divinitat religiosa


LA RELIGIÓ, OBJECTE DE LA RELIGIÓ, OBJECTE DE REFLEXIÓ (2)REFLEXIÓ (2)

En la història de la filosofia antigaEn la història de la filosofia antiga– La filosofia neix com una alternativa a les explicacions La filosofia neix com una alternativa a les explicacions

mítiquesmítiques– La relació entre ambdues és, doncs, de conflicte i La relació entre ambdues és, doncs, de conflicte i

enfrontamentenfrontament

En la història del filosofia medievalEn la història del filosofia medieval– Amb la difusió del cristianisme, la filosofia esdevé una Amb la difusió del cristianisme, la filosofia esdevé una

eina al servei de la teologiaeina al servei de la teologia

En la història del filosofia modernaEn la història del filosofia moderna– A partir del renaixement retrobem postures que reclamen A partir del renaixement retrobem postures que reclamen

la independència de la filosofia respecte de la teologia.la independència de la filosofia respecte de la teologia.

En la història del filosofia contemporàniaEn la història del filosofia contemporània– És en aquest període que apareixen les grans filosofies És en aquest període que apareixen les grans filosofies

ateesatees


Filosofia i religió al món anticFilosofia i religió al món antic

L’actitud dels filòsofs grecs antics enfront L’actitud dels filòsofs grecs antics enfront del fet religiós és diversa, però sempre del fet religiós és diversa, però sempre críticacrítica. Aquesta crítica consisteix en:. Aquesta crítica consisteix en:– reclamar reclamar formes de religiositat diferentsformes de religiositat diferents

(monoteisme, per exemple). Xenòfanes de (monoteisme, per exemple). Xenòfanes de Colofó.Colofó.

– negar la capacitat dels humans de saber dir res negar la capacitat dels humans de saber dir res segur sobre els déus (agnosticisme). segur sobre els déus (agnosticisme). Protàgores d’Abdera.Protàgores d’Abdera.

– negar l’existència dels déus (ateisme) i afirmar negar l’existència dels déus (ateisme) i afirmar el caràcter il·lusori de la religió. Críties d’Atenes el caràcter il·lusori de la religió. Críties d’Atenes


Filosofia i religió a l’edat mitjaFilosofia i religió a l’edat mitja

PRINCIPAL NOVETAT RESPECTE DEL PENSAMENT GREC:PRINCIPAL NOVETAT RESPECTE DEL PENSAMENT GREC: Aparició i expansió de les Aparició i expansió de les grans religions de salvaciógrans religions de salvació: el : el cristianisme i l’islamcristianisme i l’islam. Les creences religioses són el centre . Les creences religioses són el centre de l’activitat intel·lectual i les estructures religioses l’eix de l’activitat intel·lectual i les estructures religioses l’eix vertebrador de l’organització social.vertebrador de l’organització social.PERÍODES I AUTORSPERÍODES I AUTORS::– Filosofia cristianaFilosofia cristiana

AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V)AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V)

ANSELM DE CANTERBURY (XI)ANSELM DE CANTERBURY (XI)

TOMÀS D’AQUINO (S.XIII)TOMÀS D’AQUINO (S.XIII)

GUILLEM D’OCCAM (XIV)GUILLEM D’OCCAM (XIV)

– Filosofia islàmicaFilosofia islàmicaAVICENNA (XI)AVICENNA (XI)

AVERROIS (XII)AVERROIS (XII)


Filosofia i religió a l’edat mitjaFilosofia i religió a l’edat mitja relació entre raó i fe relació entre raó i fe (1)(1)

A la filosofia antiga, A la filosofia antiga, dues formes de legitimació del dues formes de legitimació del coneixementconeixement::– CONSISTÈNCIA LÒGICACONSISTÈNCIA LÒGICA– FONAMENTACIÓ EXPERIMENTALFONAMENTACIÓ EXPERIMENTAL

A l’edat Mitja, aparició d’una A l’edat Mitja, aparició d’una tercera forma de tercera forma de legitimaciólegitimació de la validesa del coneixement: de la validesa del coneixement: – LA LA REVELACIÓREVELACIÓ (CRISTIANISME I ISLAM) (CRISTIANISME I ISLAM)

Objectiu de la filosofiaObjectiu de la filosofia: construir un sistema on les : construir un sistema on les veritats revelades veritats revelades no siguin incompatiblesno siguin incompatibles amb les amb les racionals (lògica i experiència). racionals (lògica i experiència). La filosofia és al La filosofia és al servei de la teologiaservei de la teologia


Filosofia i religió a l’edat mitjaFilosofia i religió a l’edat mitja relació entre raó i fe relació entre raó i fe (2)(2)

Tres perspectives bàsiques:Tres perspectives bàsiques:– Racionalisme: totes les veritats de fe poden ser Racionalisme: totes les veritats de fe poden ser

compreses per la raó (reducció de la religió a la filosofia)compreses per la raó (reducció de la religió a la filosofia)– Irracionalisme: les veritats de fe, per la seva pròpia Irracionalisme: les veritats de fe, per la seva pròpia

naturalesa són fora de l’abast de la raó (antagonisme naturalesa són fora de l’abast de la raó (antagonisme entre religió i filosofia)entre religió i filosofia)

– Postures conciliadores. Hi ha tres tipus de veritat:Postures conciliadores. Hi ha tres tipus de veritat:Veritats de raóVeritats de raó

Veritats de feVeritats de fe

Veritats de fe que la raó pot comprendre o demostrar (en aquest Veritats de fe que la raó pot comprendre o demostrar (en aquest cas, la filosofia queda al servei de la teologia).cas, la filosofia queda al servei de la teologia).


Filosofia i Filosofia i religióreligió a l’edat moderna a l’edat moderna La revolució científica (XVI-XVIII) significa la fi de La revolució científica (XVI-XVIII) significa la fi de la servitud medieval de la filosofia envers la la servitud medieval de la filosofia envers la teologia. teologia. La filosofia moderna s’apropa molt més al model La filosofia moderna s’apropa molt més al model de filosofia crítica dels presocràtics. Conflicte entre de filosofia crítica dels presocràtics. Conflicte entre Filosofia-ciència (Filosofia-ciència (saber críticsaber crític) i Religió () i Religió (saber saber dogmàticdogmàtic))La ruptura de la unitat religiosa (protestantisme) La ruptura de la unitat religiosa (protestantisme) debilita la força de l’Església, que va perdent poder debilita la força de l’Església, que va perdent poder enfront dels primers grans estats moderns.enfront dels primers grans estats moderns.L’exploració del món posa de manifest la diversitat L’exploració del món posa de manifest la diversitat cultural i religiosa i provoca reaccions de tipus cultural i religiosa i provoca reaccions de tipus relativista. Actituds deïstes.relativista. Actituds deïstes.


Filosofia i religió a Filosofia i religió a l’edat contemporànial’edat contemporània

Al llarg de la il·lustració (XVIII) es Al llarg de la il·lustració (XVIII) es radicalitza la contraposició entre raó i fe. radicalitza la contraposició entre raó i fe. Al segle XIX, els avenços científics topen Al segle XIX, els avenços científics topen sovint novament amb els dogmes sovint novament amb els dogmes religiosos (Darwin i l’evolucionisme, per religiosos (Darwin i l’evolucionisme, per exemple)exemple)Destaquen, per la seva transcendència, Destaquen, per la seva transcendència, tres pensadors ateus: Karl Marx, Friedrich tres pensadors ateus: Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud. Són els Nietzsche i Sigmund Freud. Són els filòsofs de la sospita.filòsofs de la sospita.


KARL MARX KARL MARX (XIX)(XIX)

““La religió és l’opi del poble”La religió és l’opi del poble”Forma de consciència capgirada i Forma de consciència capgirada i emmascarada (il·lusòria) que emmascarada (il·lusòria) que oculta l’autèntica naturalesa de la oculta l’autèntica naturalesa de la realitat (opi: realitat (opi: al·lucinogenal·lucinogen))Estratègia de desmobilització de la Estratègia de desmobilització de la classe treballadora, que renuncia classe treballadora, que renuncia a la revolta contra l’explotació en a la revolta contra l’explotació en situar la seva felicitat en un “més situar la seva felicitat en un “més enllà” (opi: enllà” (opi: adormidoraadormidora))


FRIEDRICH FRIEDRICH NIETZSCHENIETZSCHE (XIX) (XIX)

L’únic realment valuós és la vida L’únic realment valuós és la vida (vitalisme).(vitalisme).

La religióLa religió, en afirmar el valor suprem , en afirmar el valor suprem d’un “més enllà” d’un “més enllà” nega el valor de la nega el valor de la vidavida (“vall de llàgrimes”) i afirma el (“vall de llàgrimes”) i afirma el de la mort (“final de les penalitats”).de la mort (“final de les penalitats”).

És el refugi dels porucs, dels És el refugi dels porucs, dels resignats, dels dèbils.resignats, dels dèbils.

““Déu ha mort”Déu ha mort”: aquest és el principi : aquest és el principi de l’home que viu plenament la vida.de l’home que viu plenament la vida.


SIGMUND FREUD SIGMUND FREUD (XIX-XX)(XIX-XX)

Recerca del fonament de la solidesa de les Recerca del fonament de la solidesa de les creences religioses:creences religioses:

Són Són il·lusionsil·lusions que satisfan els desigs més que satisfan els desigs més profunds de l’ésser humà:profunds de l’ésser humà:– Desig de seguretat i proteccióDesig de seguretat i protecció– Desig de justíciaDesig de justícia– Desig d’immortalitatDesig d’immortalitat

La solidesa de les il·lusions religioses resulta de La solidesa de les il·lusions religioses resulta de la solidesa dels desigs que satisfan.la solidesa dels desigs que satisfan.

01 la religió

Spiritual