01 crisi antic-regim_v2

La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

1

Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès.

“Promulgació de la Constitució de 1812”

Elaboració pròpia a partir de:

http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.

Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).

“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009

“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009

Videos del tema:

Memòria de España – A la sombra de la revolución.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-sombra-revolucion/1049657/(La Monarquía de Carlos IV: La vida en la Corte. Las intrigas palaciegas. Godoy, el valido del Rey. El impacto de la revolución francesa. Guerra con Francia y cambios de

Aliaza. Títeres de Napoleón. El desastre deTrafalgar. Las colonias americanas. La conjura de los fernandinos. El motín de Aranjuez. La corona se hunde, la familia real sale

hacia Francia. La invasión francesa. El 2 de Mayo, el pueblo se subleva.)

Memòria de España – Vivan las caenas.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-vivan-caenas/1055963/(La Guerra de la Independencia. El nacimiento de la España Liberal. Las Cortes de Cádiz. La Constitución de 1812. El fin de la guerra. La vuelta de Fernando VII: la reacción. El

exilio de los liberales. La emancipación americana. Los liberales en el poder.)

“Catalans contra Napoleó” (TV3) http://www.tv3.cat/videos/3082131

2

Abans de començar recorda que.....

A finals del XVIII grans part d’Europa estava governada per monarquies absolutes d’origen

diví, la societat era estamental (noblesa, clergat i poble) i persistia un règim senyorial basat en la

propietat de la terra

Durant el XVIII va aparèixer un moviment cultural í polític a França, la Il·lustració, que

qüestionava aquest sistema anomenat Antic Règim, alhora que propugnava un nou règim que va

establir les bases del liberalisme polític.

El 1789 va esclatar la Revolució Francesa que, recollint el pensament il·lustrat, pretenia

transformar les estructures de l’Antic Règim. L’expansió napoleònica va difondre les idees liberals

per Europa.

Després de la derrota de Napoleó, va haver-hi intents de restaurar les monarquies absolutes en

diversos Estats europeus (Restauració) que van entrar en pugna amb els moviments liberals.

3

0.- Cronologia i etapes

4

Invasió napoleònica

Carles IV

17591759 17881788 18081808 18141814 18331833

Carles III Ferran VII

Josep Bonaparte

La Guerra del Francès

Cadis: primera experiència liberal

Despotisme il·lustrat

Absolutisme

1820-23Trienni liberal

5

L’Antic Règim

PrivilegiatsNoblesa i clergat

No privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes

PrivilegiatsNoblesa i clergat

No privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes

- Concentració de poderen el rei

- Origen diví

- Concentració de poderen el rei

- Origen diví

NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític

NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític

Règim senyorial

Societat estamental

Monarquia absolutista

1.- L’ANTIC RÈGIM I LA IL·LUSTRACIÓ (Liberalisme)1.- L’ANTIC RÈGIM I LA IL·LUSTRACIÓ (Liberalisme)

Els revolucionaris francesos de la fi del XVIII anomenaren Antic Règim al sistema d’organització polític, social i econòmic que van

enderrocar per imposar-ne un altre de nou basat en les idees de la Il.lustració.

6

1.- L’ANTIC RÈGIM I LA IL.LUSTRACIÓ (Liberalisme)1.- L’ANTIC RÈGIM I LA IL.LUSTRACIÓ (Liberalisme)

Liberalisme

Constitució

Drets i deuresdels ciutadansDrets i deuresdels ciutadans

SobiraniaSobirania Divisió de podersDivisió de poders

Assemblea Nacional

Lliures i iguals Eleccions

Es caracteritza per elaborar una

Aquesta determina

Fa els ciutadans

El poder del poblees manifesta en Legislatiu Judicial Executiu

Crea les lleis

Montesquieu VoltaireRousseau

Per constituir una

A França es desenvolupà el moviment cultural i polític de la Il·lustració, que es difongué per Europa i posà les bases del

liberalisme, una doctrina que defensava la llibertat de l’individu, tant en l’àmbit polític com en l’econòmic.

7

2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

Família de Carles IV (1800). F.Goya

1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la política reformista de Carles III: Despotisme

Il·lustrat.

14/7/1789: assalt a la presó de la Bastilla (París; símbol del poder absolut de Lluís XVI):

inici de la Revolució Francesa (farà trontollar les monarquies europees)

frena procés reformista.Perquè

Monarquia i aristocràcia tenen por entrada idees liberals; amenaça al sistema monarquia absolutista

Floridablanca , davant el gir radical a França: tancament de fronteres trencament relacions diplomàtiques amb França censura paralitza tot tipus de reformesIncapaç de normalitzar les relacions amb França

Comte d’Aranda : més conciliador i francòfon (havia estat ambaixador a França). Intenta millorar les relacions amb França i va maldar per contenir la revolució

Febrer 1792 es substituït per

Agost-Set.1792 detenció de Lluís XVI i proclamació república, i es substituït per

Manuel de Godoy

Lluís XVI i Carles IV són cosins. Tenen un pacte de família d’ajuda mútua

Gener 1793: Lluíx XVI es guillotinat

Guerra Gran (1793-1795) en aliança amb Àustria i Prússia

Espanya es derrotada

PAU DE BASILEA (1795)Espanya queda subordinada a França

8


9


10


José Aparicio Inglada Godoy presentant la Pau a Carlos IV

11


A la crisi política creada per la por a la revolució es va unir una crisi econòmica.

males collites des del 1788 van provocar carestia i augment del preu del blat

bloqueig del comerç colonial provocat per les guerres amb Gran Bretanya des del 1796)

epidèmies de febre groga

Endeutament progressiu de l’Estat que agreuja el dèficit crònic de la Hisenda.

Crisis provocada pels esdevenimentsexteriors (Rev. Francesa, guerres amb la Gran Bretanya)

interiors (males collites, canvis ministerials)

Incapacitat del model reformista dels Borbons espanyols

12


“Tractat de San Ildefons”(1796) amb els francesos

Espanya recupera l’amistat amb França amb el Tractat de San IldefonsTractat de San IldefonsCooperació dels dos països per lluitar contra el Regne Unit; destí de Carles IV unit als interessos de la política exterior de França.

Raons enemistat d’Espanya amb el Regne Unit:

intensificació de la política agressiva anglesa d’expansió colonial mitjançant la flota naval que ostigava

als vaixells espanyols.

volia dominar nous mercats per a col·locar productes industrials anglesos = amenaça pel bé més

preuat d’Espanya, les colònies (= les exportacions a terres americanes era la font principal de l’economia

espanyola; ningú podia comercialitzar amb les colònies)

1799 Napoleó assumeix com a cònsol el poder a França, i el 1804 es coronat emperador.

França: potència perillosa tant militarment com per l’expansió de la revolució.

Napoleó vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i necessita reforçar la seva flota amb l’espanyola per desembarcar a l’illa.

Derrota de l’esquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar batalla de Trafalgar (21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comerç amb les colònies

Crisi econòmica: disminució ingressos, crisi industria exportadora

Malestar social:Classes baixes: misèriaClergat: desamortitzacions per sufragar el deute.Aristocràcia: no accepta a Godoy (pel seu origen social, ser el favorit de la reina i per la política exterior que portà Espanya a l’òrbita de França)

provocaActitud hostil vers Carles IV i els govern (Ferran VII conspirarà)

13


Vaixell anglès Victori a la batalla de Trafalgar.

Almirall Nelson

Tinent General Gravina

14


“Tractat de Fontainebleau”(1807) amb els francesos

Després de l’èxit de la campanya de Napoleó per

França, el 1804 es autoproclamat emperador.

Fracassa la invasió anglesa, ara vol el bloqueig

econòmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a

Portugal (aliada de UK)

PLA: envair Portugal des d’Espanya amb

tropes franceses i també espanyoles.

Espanya signa el Tractat de Fontainebleau Tractat de Fontainebleau

(1807) amb Napoleó: s’acorda la invasió i el

repartiment de Portugal (el sud per a Godoy)

Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a

Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exèrcit francès es

comporta com a conqueridor

Pla secret de Napoleó: incorporar el

NE d’Espanya a França i estendre la

frontera fins l’Ebre

GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

15

3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya.

Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica

Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII

MOTÍ D’ARANJUEZ(18/3/1808)

causes Descontentament popular vers la Cort Temor clergat: desamortitzacionsTractat Fontainebleau: ocupació francesa

Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca

No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social

provoca

Caiguda de Godoy

Intervenció de Napoleó

Abdicacions de Baiona (maig 1808)

Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII

Manteniment unitat territ.

Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol

Manteniment catolicisme

Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies

Nobes i afrencesats Suport

masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)

Oposició

Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.

Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)

La resistència I la guerra del francèsLa resistència I la guerra del francès

Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central GovernativaLes juntes

provoca

16


La carga de los mamelucos, Goya.

Fusilamientos del dos de mayo, Goya.

Motin de Aranjuez (1808)

17


Organització de la resistència: les Juntes

JUNTEScausesNegativa població a la sobirania francesa

Passivitat govern provisional als invasors

Objec.Organització jeràrquica

Locals

Supremes Provincials

Suprema central governativa (Floridablanca)

Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per les classes privilegiades

Delegats Juntes Provincials

30 membres

Atenció: el poble volia:retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV)

reacció invasió estrangera

no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa

Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)

Buit de poder corregit pels eclesiàstics, propietaris i sectors cultes organitzant les......

Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR.

Fruit de la guerra i no de Rev. Política

Expulsar l’exèrcit francèsRestituir el retorn de Ferran VIITb van dur reformes politicosocials; organtizà les Corts a Cadis

En absència del rei assumeix tots els poders sobirans i s’estableix com a màxim òrgan de govern

18


El regnat de Josep Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies.

Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808)

raó Obediència al nou sobirà

Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona)

a mig camí entre absolutisme i liberalisme

objectiu

Suprimir bases jurídiques AR Iniciar reformes moderades

Manteniment monarquia autoritària i conservadora

Tot i els drets (llibertat d’imprempta)poques ref. socials i adm.

Afrancesats

Part de la noblesa

Militars

Alt clergat

Alta burgesia

Conservadors (punt de vista polític)

Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia

Conservar el seus estatus i càrrecs

Acceptat per

Guerra Francès

Falta de mitjans

No va entrar en vigor

Napoleó va prendre decissions importants:

territori sota control exèrcit; expoli.

Catalunya incorporada a França

Abolir Inquisició

Suprimir convents

Desamortitzar bens

Igualtat espanyols davant lleis, imposots i accés càrrecs públics

però…

Veien França comUn model de progres i modernització, però eren…

CARTA CONSTITUCIONAL: document atorgat pel rei que té un caràcter restringit, per la qual cosa estableix una monarquia autoritària i no reconeix la divisió de poders.

19


El desenvolupament del conflicte.

Guerrila

Exèrcit regular, org. per Junta Suprema

Resistència

Fases de la guerra

A) Juny - novembre de 1808

B) Novembre 1808 - juny 1812

C) Juny 1812 - desembre 1813

Napoleó treu tropes per dur-les a la campanya russa.Ofensiva aliada (Wellington) Batalla Arapiles (1812)

Arribada de Napoleó (amb 250.000 soldats)Caiguda de Girona(1809)Derrotes militars espanyoles I consolidació francesos, menys CadisAcció guerrillera

Tractat de Valençay, 1813

Derrota francesa i

tambéMilícies provincials

Miquelets i Sometents a Cat.

Actuació poc eficaç

Pocs efectius, armes i disciplinaConeix terreny

Col.laboració població civilSabotatges i emboscades

Èxits resistènciaBatalla Bailèn (Juliol, 1808)

Derrota a Catalunya: pas del Bruc

Resistència a Girona

Fi de l’ocupació francesa i Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d’EspanyaCastell de Valençay

20



21



Castaños rep honors del mariscal Dupont a Bailén

Wellington al capdavant del front del contingent anglo-espanyol a Los Arapiles.

22


El desenvolupament del conflicte: Catalunya, de l’ocupació a l’annexió

Entre 1809 i 1810 van caure les principals ciutats catalanes. La

darrera fou Tarragona, el juny de 1811

Campanyes duríssimes i forta repressió; control del territori.

Aproximació als catalans (=oficial l’ús del català) i el 1812 Napoleó

ordena l’annexió de Catalunya a l’Imperi: creació de 4 departaments ,

nous funcionaris per organitzar-los segons model francès i intents de

reformes i millores jurídiques, fiscals i administratives; col·laboració dels

il·lustrats reformistes catalans.

Resistència popular i la guerrilla contra els francesos

va mantenir un estat de guerra que va frustrar els

intents

però

Desembre1813 Napoleó posa fi al conflicte amb els espanyols (Tractat de Valençay); i

marxen les tropes franceses i el maig de 1814 marxaren les darreres tropes de Catalunya.

23


Les postures durant el conflicte

La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels diferents corrent

ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.

Afrancesats: nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou règim.

Nombre petit de seguidors.

Resistència antifrancesa: la majoria de la població s’oposava a la invasió.

La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió catòlica.

Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual s’esperava,

però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.

Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i el seu

nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Promulgació d’una

Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el

desenvolupament del capitalisme.

Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor estranger. La

majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica. Amb la seva rebel.lia

contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.

24

4.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL 4.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL

La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814, aquells Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal.

la Junta Suprema Central

Junta de Regència Corts a Cadisconvoca

Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar

Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis)

Assemblea Nacional Constituentconstitu

eixen

Constitució de 1812Assemblea Nacional

Poder legislatiu

Reformes socials i econòmiques:llibertat de premsaAbolició de la InquisicióLiberalisme econòmic

Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics

Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentalsDivisió de poders:

Legislatiu: Les Corts (representant del poble)Executiu: el Rey. Fer complir les lleis. Dret a vet suspensiu de lleis.Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis

Sufragi censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostosMonarquia parlamentària

Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única

Elaboren una

Govern provisional fins 1810

Regència: governd’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.

NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)

Assumeixen la sobirania nacional.Objectiu:

Desmantellament de l’A.R. Aplicació idees il·lustrades.Elaboració d’una constitució (carta magna): nou ordre polític i jurídic

25


Composició de la Corts a Cadis

26


Monument a les Corts de Cadis, a Cadis.Juraments dels diputat de les Corts de Cadis a l’església major de San Fernando. Exposat en el Congrés de Diputats de Madrid.

Promulgació de la Constitució de Cadis.Reunió de les Corts a Cadis

Constitució de 1812 (portada i primera pàgina)

27


Espanya després de la guerra.

Desastre de guerra, Goya

Demogràfiques:

500.000 baixes espanyoles (11 M de població el 1807); a les baixes pel combat

també per epidèmies i hambrunes.

12.000 afrancesat abandonaren Espanya.

Econòmiques:

grans danys econòmics.

ciutats com Saragossa, Astorga, Girona o San Sebastià va ser arrasades.

destrucció dels camps:empitjoraren la situació dels camperols.

es va arruïnar la incipient indústria tèxtil catalana

paralització del comerç amb Amèrica Llatina.

a les dificultats financers tradicionals s'afegeix un endeutament (pagament als

aliats anglesos, falta de recaptació,..fa que el 1814 les despeses fossin més grans i

els ingressos menors; queda la solució del préstec i per tant d’un d’endeutament

major)

Repercussió internacional:

la inesperada resistència del poble espanyol fou de les causes de la derrota final

de Napoleó a Europa.

A Amèrica, els criollos aprofitaren el buit de poder per a activar el procés

d’independència.

El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya.

Negatives

La guerra va permetre un procés polític que

va donar entrada al primer liberalisme

constitucional espanyol.

moviments demogràfics i socials: a l’exèrcit

hi havien accedit pagesos, artesans i burgesos

en funció de la capacitat de cada un i no segons

el seu naixement, i la inamovible estructura dels

estaments s’havia trencat.

Positives

28

5.- CAP A LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)5.- CAP A LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

Períodes:

Restauració absolutista (1814-1820).

Trienni Liberal (1820-1823)

Dècada Ominosa (18323-1833)

1830, Espoz y Mina s’exilia a França després del fracàs del pronunciament contra Ferran VII. En el regnat de Ferran VII començà la tradició dels pronunciaments militars a la història contemporània espanyola

Ferran VII jurant la Constitució de 1812

29


Tractat de Valençay (Desembre 1813)

FERRAN VII trona a Espanya

(març 1814)

Manifest del Perses(València, Abril 1814)

Decret de maig de 1814

Al·legoria de la tornada de Ferran VII

Escrit de 100 diputats que advoquen per la restauració del poder absolut i la derogació de la legislació liberal.

Retorn de l’Absolutisme a tota Europa. Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia i França)

Coincideix amb

Dissolució de les Corts Suspensió de la Constitució 1812. Repressió política i exili

Crisi econòmica i fracàs de les reformes: retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos al recuperar els seus privilegis Els aixecaments a Amèrica Llatina comporten despeses militars i la fi de l’arribada d’ingressos d’ultramar.

Pronunciamentos liberals

provoca

Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit

Només va triomfar el del...

Tinent Coronel Riego (1820 Cabezas de San Juan, Sevilla Proclama la Constitució de 1812)

TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)

Que dóna lloc al Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts

RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME(1814-1820)

RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME(1814-1820)

Tienent Coronel Riego

Portada del Manifest dels Perses

30


Manifest del perses

La noblesa sempre aspira a distincions; el poble sempre intenta igualtats: aquest viu amb recels que aquella arribi a

dominar; i la noblesa tem que aquell no la iguali: si, doncs, la discòrdia consumeix els governs, el que es fonamenta

en tan desunits principis, sempre ha d’estar amenaçat de la seva fi [...].

La monarquia absoluta [...] és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina, a la justícia i a

les regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per al submissió voluntària dels primers

homes que elegiren els seus Reis. Així que el sobirà absolut no té facultat d’usar sense raó la seva autoritat (dret que

no va voler tenir el mateix Déu). Per això ha estat necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits

tot allò que mira a l’interès comú i obligar a l’obediència els qui s’hi neguen.

El desig comú que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres províncies és, d’acord

amb les lleis, furs, usos i costums d’Espanya [...]. Que a aquest fi es procedeixi a celebrar Corts amb la solemnitat i en

la forma que se celebraren les antigues [...] que es suspenguin els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis, i

que les noves Corts prenguin en consideració la seva nul·litat, la seva injustícia.

Manifest dels Perses (12 d’abril de 1814).

[Traduït del castellà]

31


TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)

TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)

Restabliment de la Constitució de 1812 + formació d’un nou govern provisional que va

convocar eleccions + obertura de Corts (juny 1820) + amnistia que permet el retorn dels liberals i antics afrancesats.

immediatament

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política, reforma educativa, control dels privilegis eclisiàstics, reducció del delme, Milicia Nacional (garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals...

Debilitat dels liberals: sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al rei)

Funcionament complex del sistema: Corts assumeixen el poder executiu i el legislatiu, i no es definien clarament les funcions del rei i del govern

Oposició absolutista: noblesa i clergat (havia perdut poder econòmic i control en l’educació)

Oposició dels pagesos: l'anul·lació del delme va implicar augment dels impostos i no es beneficiaren de les terres desamortitzades. S’enfrontaren al

liberalisme.

Obstaculització del monarca: Mitjans legals: emparat en del dret de vet que li atorgava la constitució i va frenar la promulgació de lleis. Conspirar per organitzar un cop d’estat de la Guàrdia Reial a Madrid l’estiu de 1822 però fracassà. Partides reialistes a tot el territori espanyols i a la Seu d’Urgell es creà la Regència d’Urgell (govern absolutista provisional l’agost de 1822

després que els absolutistes prengueren la Seu d’Urgell; fou el precedent del carlisme. Fou dissolta per l’exèrcit). Insurrecció derrotada al novembre per l’exèrcit liberal dirigita per Espoz y Mina

Intervenció estrangera de la Santa Aliança (potències absolutistes europees)

Però fracassà...

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Congrés de Verona (1815) decideix enviar

Entrada de tropes franceses abril 1823 i s’uniren 30.000 voluntaris reialistes (milícia armada absolutista)

Feble resistència exèrcit liberal espanyol. Setembre es rendeixen les tropes que defensaven Cadis (refugi Corts liberals)

Ferran VII recupera el poder absolutDECADA OMINOSA(1823 - 33)

DECADA OMINOSA(1823 - 33)

Sota comandament del Duc d’Angulema (darrer deflí de França; fill de Carles X i nebot de Lluis XVIII de França.

32


Ferran VII jura la Constitució de 1812 en la sessió d’apertura de les Corts celebrada el 9 de juliol de 1820 en el palau de Maria d’Aragó (Madrid; antiga església del Reial Monestir de l’Encarnació i acutal edifici del Senat)

Ruta dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Duc d’Angulema.

33




Repressió contra els liberals (es crea la Policia, que neix per substituir la Inquisició en la seva tasca depuradora):

detinguts, execucions i exili dels liberals (a França i Anglaterra) depuració de l’administració i de l’exèrcit. Els que no marxaren conspiraren agrupats en societats secretes

Problema econòmic: : dificultats de la Hisenda (agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes (tret de les del Carib), força a Ferran VII a partir de 1825 a col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industria i financera de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per la manufactures catalanes.

Oposició dels apostòlics (ultrareialista; partidaris de l’absolutisme a ultrança): noblesa i clergat.

No reposició de la Inquisició, dissolució dels els voluntaris reialistes permetia la presència de sospitosos de

simpaties liberals dins l’administració

Descontents perquè…

Accions

Guerra dels Malcontents (Catalunya, abril-octubre1827): contra el mal govern. Aplegà sectors nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la crisi agrària i la progressiva introducció del capitalisme al camp (tot I el règim absolutista). Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la Inquisicó, enfront del mal govern

Carles Maria d’Isidre (germà del rei i previsible successor)

S’agrupen entorn de…

Clima de tensió política, els reialistes reclament la corona per…..

Conflicte dinàstic

1830 neix Isabel (filla de FVII)

FVII aprova la Pragmàtica Sanció

Llei SàlicaQue anul·la la

Impedia que regnessis les dones

provoca

Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme

Guerres CarlinesGuerres CarlinesConflicte dinàstic

Forta oposició dels carlins (partidaris de Carles)

Maria Cristina (com a regent, FVII malalt) buscar suports en sectors propers al liberalisme

Govern reformista, amnista pels liberals (retornen 10.000 exiliat)

1833 mor FVII: en el testament afirma Isabel (de 3 anys) hereva del tron i regent Maria Cristina

Porta a

34


La presa de consciència d’identitatLa independència colònies americanes America NordL’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades

La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

Colònies americanes

Marginació dels criolls als càrrecs polítics de les colònies (rerservats als peninsulars)

Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit Monopoli comercial espanyol

A causa de

Segle XVIII Consciència d’identitat pròpiaal Van prendre

Causes de la independència

Etapes de la independència

1808 - 1814 Juntes de govern Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII

1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)

Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico

Nous païsosDivisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)

35


Criolls a les Índies espanyoles

Simon BolívarJosé de San Martín

Batalla de Ayacucho (1824)

Antonio José Sucre (“Gran Mariscal de Ayacucho)

Monument Batalla de Ayacucho

36


Conseqüències per a la Corona Espanyola

Pèrdues econòmiquesPèrdues econòmiques Mercats colonialsMatèries primeres

Pèrdua de prestigi mundialPèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional

37


La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)

38

6.- CONCEPTES BÀSICS6.- CONCEPTES BÀSICS

Antic Règim: Període anterior a la Revolució Francesa característic per la monarquia absolutista i la societat estamental.

També és un sistema polític econòmic i social que es caracteritza pel control absolut d’una classe privilegiada.

Liberalisme: Ideologia que sorgeix al S.XVIII i triomfa a la Revolució Francesa. Destaca per la defensa de les llibertats

individuals i la igualtat entre ells. En l camp polític destaca la sobirania nacional, l’elaboració d’una Carta Magna i la igualtat

dels individus davant la llei.

Il·lustració: Idees que criticava l’Antic Règim per mitjà dels principis del liberalisme.

Monarquia absoluta: Sistema polític basat en la suprema autoritat del rei i la defensa d’una societat estamental.

Monarquia parlamentària: Model polític on la monarquia està sotmesa a les exigències d’una assemblea.

Revolució: Canvi de les estructures polítiques, socials i econòmiques mogudes per unes noves idees.

Capitalisme: Sistema econòmic relacionat amb el liberalisme econòmic i que consisteix en l’obtenció d’uns beneficis per

mitja de la inversió d’un capital (diners).

Burgesia: Classe que protagonitza els nous canvis. Obté protagonisme econòmic degut a la liberalització del comerç

colonial i lluita contra els privilegis de l’Antic Règim per a poder accedir al poder polític.

01 crisi antic-regim_v2

Education