El que havia estat palau reial i després museu de la C¢utadella, on s'obriràdimaats el primer Parlament català

EL DINAR DE LA LLIGA

Preu : 30 cèntims. - Pelai, 62. Telèfon 15300. - Subscripció : 3'50 pessetes trimestre

EN AQUEST MOMENT HISTORIC

Any IV. Núm. 200 - Barcelona, dijous,1 de desembre, 1932

Salud al primer Parla=

meni de Catalunya!!!

MIRADOR INDISCRETDavant el primer Parlament català

Algun bon moi dels que aspiren a fer depensador de l'Esquerra es va voler encararl'altre dia amb el nostre editorial del darrerrtmúmero sobre el resultat de les eleccions.Pretania demostrar que els que 'han perdutnb han sabut perdre. Potser té raó, peròno s'endevina el que far: o han de fer, se-gons ell, els que saben perdre, iEn canvi,queda ben clar que ni el nostre comenta-rista ni el seu diari no saben guanyar .

No hem vist, en tota aquesta qüestió oler-toral, un altre home més enrabiat. Ha ha-

gut d'escriure un article molt llarg perfer-se passar les ganes de renegar i l'haacabat sonsa haber trobat encara el renecconsolador. Sembla talment que 'la victòriadels seus no l'hagi satisfet. Almenys, nol'ha deixat tranqúul. Es possible que hagiimpressionat alguns dels seus homes el quees diu aquests dies en totes les conversesque una gran part de la massa els ha donatel vot .per raons de tàctica política, peròno la simpatia. Si és .això el que els amoï-na, no s'hi acalorin. Els italians canten aMussolini, que es troba en el mateix estatd'esperit, una cançó que el desespera i quefaria millor de valer escoltar : Non t'arrab-biare ; la vila è breve. Al capdavall nopassa res que ino tingui de passar, i tot veque s'adoba.

L'interessant per tots nosaltres és ques'hagi elegit el Primer P.alament Català din_tre d'una perfecta i admirable anormalitatciutadana sense perillar cap dels dos gransprincipis que inspiren aquest moment transcendental de la nostra vida, que són Cata-lunya i la República. Tota la resta és aoci-dental i no compta ni pot comptar en lahistòria dels nostres moviments polítics .

Per això, contra les aprensions i els pessi_mismas de molts que, tot i havent votatper 1' IIEsquenra, temen no sabem quins dis-barats que té de fer la majoria del Parla-ment, ens creiem en el deure de defensarel partit triomfant de la mateixa manera iamb els mateixos termes que es va fetdurant la darrera campanya electoral i quela cridòria passional no va deixar entendreprou clar.

Una cosa és la massa popular que totsels republicans devem respectar perquè ési'única que decideix i que té el dret dedecidir, i altra cosa és el partit; com unacosa és el .partit i altra els seus homes. Elspartits que sorgeixen en una hora emocio-nal, en la qual el pensament és el de menysï el sentiment gairebé tot, són aquí comarreu del món un poti-poti que té de boi de dolent, una barreja de blancs i negres,de romàntics i vius, de reaccionaris i avan-ça, de sal i pebre. La vida els olarifica,els selecciona i els transforma en uin com

-post homogeni que pot arribar a formularuna idea i esdevenir un instrument d'acciói de govern. Tot depón de qui aconsegueixidominar en el curs del procés. Si són elsque porten un pensament i una voluntatde servir=lo, hi ha partit per anys ; peròsi són la mitja dotzena d'esmaperduts ques'aferren al favor transitori del poble, elpartit s'apaga com un foc d'encenalls. Elcas més característic d'aquesta mema departits va ésser aquí el de Lerroux i és avuia Europa el de Hitler.

Els que coneixen per dintre el conglo-merat de 11Esquerra, saben destriar bé elsseus compoñents. Al costat d'un grup d'ho-rnes personalment .addictes al President Ma-.ciá, persones exeellents, d'una bona fe en-ternidora, que fan honradament el que sa-

En aquest número, que consta de

dotze pàgines, es publica a la

pàgina a el reportatge que ob-

tingué el primer premi en el con-

curs organitzat darrerament per

ben per quedar bé i fer quedar bé Cata-lunya, hi ha un altre nombre d'homes dediferents procedències, encara poc coordinats,que eoincideixe;n en el mateix desig de volerestructurar el partit, amb una fusió cordialdels respectius matisos, com una força polí

-tica que pugui recollir tota la capacitat derenovació radical de la nostra terra per aug-mentar el prestigi de Catalunya. Peròaquests homes, per la por comprensible queun partit tan tendre, en període de forma-rió, no pugui resistir amb, l'èxit desitjable

una crisi de depuració, es resignen sovinta aoceptar, .malgrat el seu relleu, actitudsuna mica depriments i toleren en dainy propii de tots el predomini d'una tercera collaque dr la que dia al pasti4:agitest: t dedemagog carrincló, incoherent i confusio-nari que l'ha privat aquí, i més encara aMadrid, de fer sentir tot el pes de la forçaque por la seva història política representaCatalunya.

Els ,homes del Partit Catalanista Repú-Micà, després d'una experiència d'un anyi mig, varen creure que per poder ajudaramb eficàcia els dos primers grups de 1'Es_guerra a superar la crisi del :republicanismecatalà, necessitaven l'autoritat ,d'un mandatdirecte del poble, perquè d'altra manera,entrant per la porta del favor, no podienfer altra cosa que augmentar el nombre delsresignats. Però tal com han anat les coses,el poble no ha tingut temps ni ocasió deformar la massa de maniobra que era in-dispensable per l'èxit d'aquesta operació.Ha estat una bona intenció que ha fracas-sat. Això no vol dir que es tingui d'aban-donar. IEs pot fer el mateix des de fora elParlament que des de dintre. Ara que haingressat a l'IEsquerra un nombre migratperò molt estimable de contingents nous,convé que aquests reforcin l'autoritat delsdos nuclis afins del partit. 'Es clar que, perla feblesa de voluntat q te han fet patenta l'hora de la lluita, l'autoritat personaldels arribats de mou no serà una gran força.Però cal que tots hi ajudem porqué hi vael prestigi de tots, que és el del nostrepoble.

No volem dir que amenaci a Catalunyacap perill greu per aquest motiu. El nouParlament seguirà, si fa no fa, la mateixatrajectòria que les Corts Constituents de laRepública. Eren molts, eis que temien queles Corts serien una a'Ssémblea esbojarrada,ingovennable i destructora. Nosaltres somdels que mal no s'1ho van creure. 1 a la fitothom ha vist que ha pogut governar ambhonor un Alcalà-Zamora i després un Ma-nuel Azaña, dos excelnls republicans d'ungran sentit polític, renovador i constructiu,que han estat magníficament ajudats perunes Corts com no m'havia tingut mai desemblants la Monarquia. El mateix passaràaquí. Es vulgui o no, el Parlament és iserà Catalunya, i si ningú no s'atabala perles primeres explosions possibles d'uin xa-ronisme trucúlent, veurem tots com la in-fluència de l'ambient popular, que en aques-ta terra mai no serà catastròfic, .endegaràles coses cap el camí previst per nosaltresi assenyalat amb tan poc èxit aparent , pelshomes del Partit , Catalanistla Republ'ttà,que són els més obligats des d'ara a aju4 rels seus afins de l'Esquerra que els enyoren.,.

I això sí que és convenient i urgent perla massa republicana de Catalunya. Hemeoniparat per la seva incoherència sentimeLn_tal 'el partit d'Esquerra .amb el de Hitler, icanvé no deixar caure la comparança.

Deia fa poc Heinrieh de Manin en un arti-ole sensacional que el partit social-demòcra-ta, que era el gran partit de goveen de laRepública Aiemanya, no es va donar comptede com es podria endur les masses popularsdarrera .seu un conglomerat tan confús icontradictori i tan poca-solta com els hit-lerians ; i quan realment se n'ha donatcompte, s'ha trobat sense força per desfer

-lo o transformar-lo. A la fi, obeint .al redre-çament de la dignitat nacional, que s'haseintit humiliada de poder estar represen-tada per un estol de Cannestoltes, ha tingutde passar la mà als Barons de la PrússiaOriental que, amb l'hostilitat aparent delspartits, .però amb l'ajut secret de tots, s'hanencarregat de dissoldre pel ridícul, i si con-viutgq¢s„ per ;la força,; la massa, hitleripna.Creu Mann fue l aqüesca cyïsí en sorrala segona República perquè, un cop depu-rada la democràcia alemanya, es sentiràprou forta per a sostenir les institucionsque ha volgut donar-se. D'això no en potrespondre ningú, i no sembla massa clar.

Aquí no tenim Barons de senyoriu tradi-cional, però l'equivalent d'aquests a Cata-lunya és la (:liga, que té un llarg aprenen-tatge polític i moltes ganes d'aprofitar-lo.Si la massa republicana no aconseguís elque vosaltres esperem del Parlament, i elconfusionisme hitlerià arribés a imposar-seals homes de govern amb què pugui comp-tar l'Esquerra, passaria el mateix que aAlemanya. La consciència catalana, redre-çada contra una humiliació que no s'hauriavolgut evitar a temps, cauria en l'error deposar en mans de la Lliga tota la sevaforça com urna exigència lamentable de lapròpia dignitat. I la República es veuriaobligada a entendre's amb la Lliga coms'ha hagut d'entendre .ara amb l'actual Es-querra .perquè la República ino pot ni deufer distincions entre el poble de Catalunyai la seva representació.

Dit sigui tot això sense propòsit d'alarmani d'ofensa. Que els que vulguin escoltarque escoltin r que tothom, des del Presi-dent Macià fins al ciutadà més modest,mediti sobre el seu deure ara que a totsens commou la glòria d'obrir-se el PrimerParlament Català,

Agafa fama...Dos ciutadans baixen pel Passeig de Grà-

cia. Els distreu un moment de la conversa,sobre les passades eleccions per al Parla-ment català, el rètol lluminós d'un cinemaque anuencia : El Congreso se divierte.

—Té — fa un d'ells —, deu haver.hi EnFontbernat...

L'autor de la frase no devia saber queEn Fontber^nat pensa precisament no diver_tir el Congrés.

—Alça, Fontbernat — li deia un amic—,com et divertiràs al Parlament, fent inter-rupcions!

--No ho creguis—respongué l'home delscent homes—. D'ençà que he estat elegit,m'ha entrat el sentit de la responsabilitat.

Compfes que no surtenJa sabem que els •carlins, sota el nom de

Dreta de Catalunya, presentaren també can-didatura por Barcelona-circumscripció, ondesprés d'una intensa p`ropagainda escrita enmanifestos, etc., s'emportaren urna derrotaque no es pot, disfressar.

A Matar6,a em el collegi electoral del dis-tricte de Náutica, la Dreta tenia dos imter-ventors, i, oh sorpresa !, en fer el recgmptede vots, al costat dels altres partits, s'a,no_tà : Dreta de Catalunya, un vot.

Els més sorpresos, però, foren eis dos in-terventors carlins, que quedaren mirant-sefit a fiti, perquè, naturalment, si mamés ha-vien obtingut un vot, els comptes no. elssortien.

Truc elecforerI ara que parlem d'eleccions a Mataró.

El cas més xocant de la jorinada fou en unaltre dels seus copegis electorals. Va unciutadà a emetre el seu vot, 1 el presidentde 1a mesa — fidel ierrouxista — l'hi de-,nega

-Com s'entén ?—respon l'elector—. Miri,ací té la cédula.

--Que vostè ino pot votar, home !—con-testa fent-s'hi fort el president.

-Però, per què no puc votar?—insisteixl'antre.

—Perqué aquí ho diu. Veu ?...1 Ii ansenya les fulles del cens, an, a la

mateixa línia del seu nom hi havia un : No.E1 ban ciutadà ja se n'amava mig'conven-

çut, quan hom el va aturar. El presidents'havia equivocat. Aquell No era la respos-ta a la columna on es diu si l'elector sapllegir i escriure.

AudàciaDijous passat hi hagué a l'hotel Ritz una

festa organitzada per la colònia nordameri-cana, amb motiu de celebrar una diada tra-dicional. El sopar fou presidit per les nos-tres autoritats; amb el senyor Macià i es-posa al davant.

A l'acte d'anar cap el menjador, s'avançàEn Diego Muntaner, i oferí el braç a lasenyora Macià; mentre el cònsol generaldels Estats Units, que anava a fer el ma-teix, es quedà amb un pam de nas.En Diego Muntaner portava la represen-

tació de La Noche !

... però no es rendeixAl local del P. C. R., ham compara els

resultats electorals, secció per secció, ambels de les penúltimes eleccions. A-1 cap d'unesquantes seccions, en qué surten xifres ab-solutament iguals, se'n troba una que dóna30 vots el dia zo, contra 35 de les eleccionsanteriors.

—Es deu haver mort un soci—fa la veuinalterable d'En Nicolau d'Olwer.

Com la vella guàrdia napoleònica, elselectors d'Acció Catalana no es rendeixen.

Han guanyat els de les cadiresA Torredembarra tothom era federal de

tota la vida, estem por dir que des d'abansde la invenció del federalisme. Però un diu-mange, els joves del Centre Federal vanvoler organitzes- un ball de gala, i els ele-ments vells s'Lhi van oposar. I per tal d'evi-tar que es celebrés e1 badi de referència, novam trobar altre recurs que oposar-se que lajunta els deixés les cadires. Això, natural-ment, provocà la ruptura i els joves funda-ren un altre centre adherit a l'Esquerra, queés el que se n'ha endut la victòria en lesdarreres eleccions.

A Torredembarra, quan algú .parla del re-sultat de la darrera consulta electoral, inva-riablement 1i fan la mateixa resposta:

—Han guanyat els 'de les cadires...

Un cas d'amnèsíaUñ elector es disposa a votar, quan, de

cóp, una veu l imperiosa crida :—Un moment!I 1'Lome que ha dat aquella veu, .mana

i disposa, com un director d'escena—Vostè—a 'l'elector—.així, amb la pape•

reta als dits, a parit de tirar-la a l'una.Senyor president, vol decantar una mica mésel cap? Aquell interventor, no tombi tantla cara, Aaaïxí..,

Era un repòrter grcàfic, que valia compon-dre una fotografia. IEra En. Merletti, sim-plement.-Molt;hé! USi moment, senyors! -Un

dispar de magnesi, i tot seguit: —Moltesgràcies, senyors

L'elector, que estava amb la papereta enl'aire, es disposa a tirar-la a l'uona.

—(Esperi--fa el president—. Com es diu—Dimoni de Merletti ! — fa el ciutadà,

després d'una pausa—. M'ha destarotat.Ara no recordo el nom !

Ves per on...

Copiem d'un article d'El Progreso—enel qual dit sigui de passada, es confonAgustí,Calvet (Gaziel), director de La. Van-guardia, amb Cipriano Calvet (Canuto), delram de transports—uns paràgrafs

o...en un periódico, MIRADOR, ...se calificade «nuevo lerrouxismo catalán» a la ((Es-querra» triunfante, Algo imperecedero debeser el espíritu de Lerroux, que se aplica asus adversarios, como la antorcha helénicaque corre de mano en mano, de generaciónen generación llevando la llama del ideal.

n¿Aceptaran este calificativo los Com-panys, Lluhí, Aragay, Riera, que en el senode los 67 tienen una ejecutoria republicana?El primero vino a refugiarse bajo nuestratienda durante un vendaval desatado, y losotros deben al lenrouxismo su educacióñ po-lítica...

))No son ellos, el ((nuevo lerrouxismo ca_talán)). Es el mismo, hijos de la misma casa,oriundos de la misma escuela».,.

Sempre conseqüen4

Celebrem moltíssim les frases abans trans-crites d"E'l Progreso. I les celebrem, comqui no diu res, -pensant en el nostre vellconegut Pich i Pon.

Perquè s'lhavia suposat que, arrambant-Se sempre al sol que més escalfa, ara esfaria de 1 "Esquerra.

Ja veu que no li cal.

La carifa4 ben ordenadaS'explica que e1 senyor Antoni Par i Tus-

quets, candidat perla Lliga en les darrereseleecions, a l'hora id'emetre el seu vot l'as

-saltà ,el dubte segilent : Quins eren els ho-mes que es mereix! amar al Parlament deCatalunya, a fer-li eompainyia? I començàa sospesar noms. Aquèst, no, l'altre tampoc,el de més enllà potser tampoc. Davant d'unproblema tan transcendental, e1 senyor Parva tenir una llumiinosa inspiració. Agafàuna candidatura de la Lliga, esborrà totsels noms menys el seu, i tat satisfet anà adipositar-1a a l'unna del collegi correspo-nent.

I el més trist del cas és que no va sortirelegit.

Polífica econòmicaDesprés encara diran de la Lliga.Té una Joventut que dóna proves d'ha-

ver arribat a la seva majoria d'edat. Sen-zilllament, que és una Joventut que es porta1'o1i.

Proves?Hi ha un poeta que n'és soci. Soci cons

-cient, però que ma pagava els rebuts ambpuntualitat. Amb tan poca puntualitat, queno fa gaire arribà a deure'n per valor decent pessetes.

Els directius jovenívols estaven desespe-rats, .perquè no veien la manera de iiqui-dar. Un ban dia, però, van presentar-se .ala Lliga uns organitzadors d'uns Jocs Vio-rals de barriada a demanar un premi. LaJoventut de la Lliga, sempre espléndida,oferí un premi de cent pessetes. Però ambuna condició. Que no havien de sortir dela caixa. Com? Adjudicant-les a una poesiaque aquell poeta tiraria als esmentats Jocs.Dit i fet. L'interessat donà la poesia i eljurat la premià amb cent pessetes.

No cal .afegir-hi res més, sinó que el poe_ta quedà bé amb la Joventut per tot aquestany, i encara li sobraren exactament 3'so

pessetes.MIRADOR I — Diuen que serà a base d'arròs...

Es una història del mtilieu. D'un milieu .accessible i conegut per tot barceloní joveo vell, actor o espectador de la vida de -nitde la nostra ciutat. Vera curiositat del nos

-tre barrio reo. -Es tracta d'una casa del carrer de la

Unió marcada amb el número 7 i que vea ésser una cosa així com el Palau delsComtes de Barcelona del districte V. Avuiés .gairebé buida, però es plena de recordsi d'història. I quina història!

^El carrer de la Uinió és un germà petitdel carrer Nou. Tan bé van de relacions ques'han comunicat els vicis i les virtuts iapareixen als ulls del transeünt amb lesmateixes característiques, les mateixes ta-res, el mateix tuf. Un 1 altre formen unaespècie" d'Eïxample en mig de la pinya,densa en populació, del barri que ens ocupa.

Doncs bé : en aquest carrer de la Unió,entremig de les seves modistes de capells,bars, lleteries, clíniques de vies urinàriesi botigues tipus bon menestral barceloní, estroba aquesta casa que data de molts .anys,encara que nosaltres la recordem de poc,relativament.

Molt abans dè la primera dictadura, laseva planta .baixa era ocupada per un pom-pós music-hall que es déla Alcázar Español,Totes les reines de la i rumba i, de- la ¡úlgahi exhibiren les seves gràcies al damuntde la seva petita escena. Quan fou prohibitel joc a Barcelona, l'Alcáïar, com moltsd'altres establiments similars, va haver detancar portes i després d'algun assaig des-graciat de reobertura va metamorfosejar seen cinema d'ínfima categoria.

Als pisos vivia la més arbi trària, variadai colorida de les multituds. De dalt a baixi totalment, ocupava l'immoble ei negoci depensió dita d'artistes (?), pertanyent cadapis a propietari diferent ; així succeïa quel'entresol era de luxe, els dos pisos delprincipal de menys luxe i els altres, _ pergraduació, acabaven per no ésser-ho.

En els pisos baixos vigien totes les granssenyores de la nit i els alts eren ocupatsper tots aquells súbditos indeseables queapareixen diàriament en les gasetilles delsdiaris i que la Jefatura es cansa de con-duir a Port Bou i ells d'entrar per Hendaia•

Volem dir aquells tipus de barbeau queens descriuen, com habitua'ls del barri dela Boca a la ciutat del Plata, Pierre Bónardi Claude Vincelle en el seu reportatge deGringóire i que titulen Ces Messieurs deBuenos Aires. Genteta amb la pell de lacara 'curtida per les humitats de tots elsports del món, talls a la galta i tatuatgea l'avantbraç. Déu els criava i el númeroq del cóNrer de la Unió els ajuntava.

Es parlava polonès, alemany i sohretot laconllevància del francós amb el porteño.No és d'estranyar, doncs, que films i tot lesminyones de servei a 1a casa es donessinel gust d'adaptar-se algun mot de pur argotdels fortifs.

Era un digne capítol . d'aquell curiós Prin-tem^s d'Espagne amb què ens va sorpendreFrancis Carco després d'un v atget.al travésdel nostre barri xinès. Potser ue ;aquellsfantàstics habituals del bar T Gúinda dela Rambla de Santa Mònica i, aquell tràfecque la seva imaginació li va fer veure ique tan cru i realista ens va pintar, hohauria tróbat sense necessitat d'inventar-hoen el lloc que estem provaútl de descriure.

En l'entresol hi havia una" habitació in-dependent que ocupava un éspecialista deveneri. Per als visitants de la casa va éssersempre el butlletí sanitari de l'edifici i l'a-mistat del trempat doctor assenyalant talo tal altra zona infecta en els pisos de l'im-moble' va evïEar molts thsgustos.,

Saló Restaurant GLACIER 11TOTS E'LS D1ES

GARRAFA DE PRIORAT

Plaça Francesc Mai, g (a6ns Plaça Reia», I

i Rambla del Mig, rg. • Telèfon a^sag

Amics, amants de coeur, passavo:ants,vrais de vrai i alguns artistes de veres,senyores amb (cul de got)) i noies-taxi, totbarrejat i ben debatut, formava el cock-tailextraordinari dels estadants i visitants d'a-quella mansió, veritable Casa Gran de l'al-tra banda de la Rambla.

Fins i tot hi-havia un gangster, o més

La casa número 7 del carrer' de la

ben dit uiq 'acheteer, que encara fa mésbonic. El seu gran honor, el seu orgull, erapoder explicár a tothárn. que ell havia sopatamb els, millors homes de Chicago: Homposà sempre en' dubte la legitimitat d'utntal espècimen, però observant la seva ma-nera de parlar i de fer i de posar-se la mànapoleònicament dintre l'americana com sicerqués la pistola a la butxaca de l'infern,ens va fer pensar molt en aquells` feréstecsterratinents d'exportació qqé tant hem visten les pellícules d'Amèrica i hom acabàper creure en la seva legítima procedènciamode in U. S. A. •

Creiem, doncs, que salvant la pell vinguéa Europa i s'installà en una cambra delcarrer de la Uinió. Avui és propietari d'unmeublé de luxe a les afores i pren el soltranquillament per la Diagonal, conduint e1seu Graham-Parge.

Hi passà molta gent sota aquells sostres.Hi passàrem tots. Des del banquer Morganen carn i ossos, fins a Primo Carnera, pas-sant pel Fakir Blakaman, els Irusta, Mon-

sieur Citroïn i tota la burgesia barcelo-nima mascle, sense oblidar alguns aristò_crates dels que prenen les aigües a VillaCisneros, que també hi mataren força es-tones. Tot hi passà : la indústria, el co-merç, l'alta banca i altres forces més omenys vives. Tothom.

Hon, recorda, ben cert, un conegut i' jove industrial, artista del

moble, que hi passava soviin-tet tota la tarda en compa-nyia — la dolça companyia

—d'una elegant dama r dirigiaels seus tallers d'allí estant...per telèfon i en calçotets!

EI fill d'un general, delqual es parla, hi passava to-tes les nits. Dedicat al mato-nisme, .hi trobà camp abonatper a les seves andanzas. Pas

-sava per molt valent... peròsempre anava amh pistolaper a esverar les femelles.Com que era un home d'an-tecedents, infonia el terrora les senyores de l'entresol iera admirat pels barbeauxdeis' pisos alts.

A tot el llarg del matí ala casa hi planava el mésprofund dels letargis. Tothomdormia, fins ben entrada latarda. Al voltant de les cinccomençaven a obrir-se bal-cons i a disparar-se fonò-grafs. Des del tercer pis sor-tia un doll de veu d'una coin-tralt fracassada que recorda-va els seus bons temps men-tre es pentinava . En un balcódel primer, el Pol:ito, còle-bre bamdoneon argenti, s'en-trenava. I a l'entresol a:gús'acabava de llevar i es feiatranquillament la corbata re-penjat en el balcó tot xiulantel Vachaché.

De cinc a set de la tardaera l'hora dels pedicurs, ma-nicures i modistes. Era tam-bé l'hora de les xafarderies.Uns i altres explicaven, totfent la seva feina, el que sa-bien, bo o dolent, de llursrespectives clienteles. L'horade la manicura era particu-larmemt 'interessant. Por ellasabien les últirnes generosi-tats privades d'aquest deco-ratiu i babilònic fabricant degas carbònic que veiem i enstrobem pertot arreu • maste-gant havans de pam i mig...a la terrassa del Colon, a lestaules de pista de Sant Se-bastià, o a la Bodega, o enels seients de barrera a laMonumental. 1 les generosi-tats sense parió d'aquell ho-

Unió me, regalant fortunes en jo-. ies • i'' autbmòblls del colord'una roba a la seva amiga

de torn, omplien: d'enveja les pensionàriesde l'entresol, mentre la manicura anavaposant el vernís damunt les ungles afuades.

El rellotge no tenia minutes es. Totes leshores eran aprofitables per a tot. Totes erenbones per a meinjar, dormir, ballar o béper a començar un avalot de mil dimonisperquè fulano havia vitriolat la cara de men-gana en el quart pis, perquè algun fakir,sense manies, tot fent experimernts de cata-lepsia havia fet fonedissa l'orfebreria delsegon o perquè en el perfumat entresol s'a-cabava de robar la cartera a un visitantincaute.

Sovint a migdia retirava de la seva juergaquotidiaina el ballarí vitalici de l'Excelsior,e1 Monterito. Arribava a peu, dintre deiseu smoking impecable, sense corbata nicoll, la gomina en revolta i acostumavapendre l'última copeta en el bar del davantr tot seguit, a1 bell mig del carrer, a plesol, en la seva roba de nit, reptava totsels hombres machos. Després zigzaguejantpujava l'escala del número q tot trucant acada porta.

A les set del vespre en punt, amb preci-sió d'un Mitropa, un noi de can Vilardellportant dues dotzenes de mitges escollidestrucava de pis en pis.

A cada menjador, íes estenia al damuntde la taula i llavors sortien les senyoresdel «cul de gota, res noies-taxi i les altres,totes en pijama i escollien. Hi havia diesque aquelles senyares estaven servides i elnoi de can Vilardell se m'anava resignat iamb uns ulls com unes taronges. Amb unsulls com unes taronges d'haver vist — comde costum -- entremig d'un escot negligitun bé de Déu de perspectiva.

De 4 a 6 del mat( era l'hora trepidant.Hi havia molta feina pel bon home devigilant que no parava de pujar sandvitxosi cerveses, d'acompanyar la policia pels pi-sos demanant documents o tan sols d'anara la farmàcia a cercar amoníac per a unbegut o una antitoxina per a un cocaïnòmansaturat. Era l'hora de la gran feinada.

En els pisos del mig la màfia argentinas'omplia d'imp•operis, mentre a l'entreso'es procurava fer feiiços als visitants endar-rerits 1 corria l'herorna.

El vigilant de la demarcació va guanyaruna fortuna amb les propines que rebia.Afluïen en quantitat i qualitat. Les visiteseren gent que no els venia d'un duro. Fapocs dies observàrem que aquell sant barór discretíssim vigilant havia estat reempla-çat per un altre i no poguérem menys d'i-magimar lo retirat dels afers, fruint de lespropines guanyades, en una petita torretaal Figaró o al Masnou.

De tant en tant, de matinada, acabat eltreball de cadascú, els argentins i els altres,acompanyats de llurs femelles, organitzavenen uin dels pisos una menja de tallarins al'alt estil d'Itàlia i després feien una par-tida de belote que durava, sovint, fins amigdia, tot bevent copetes i fumant tabacros, parlant de la calle Corrientes o delCanal Saint-Martín.

Cada any, el diumenge de l'octava deCorpus, una processó, no recordem si deSanta Madrona o bé de Sant Agustí, pas-sava cerimoniosament pel carrer de la Unióa l'hora en qué els estadants tat just esllevaven...

Aquelles dames penjaven als balcons totesles teles de coloraines que tenien i darrerade les penjarolles es podia veure el cubs•

-- ... .. :

1 ORIGINAL.

Rombk de Ce ritrG 33 Passatge Bacardí, 2

a.:::

'z MIRAI}DR

MONUMENTS DEL DISTRICTE V

1LÄPIiITIYUna casa barcelonina de pintoresca història La malícia. -- Fa uns quants anys que

varen uosar-se de moda la paraula sensibi-litat i la paraula sensible. La sensibilitat

tanciós mostrari de l'honorable cens de ra- era la condició essencial de totes les cosestes-pinyades i burots de la tracta de blau_ d'imaginació i de traça. D'aquestes parau-4ues interurbana, en roba de cambra, pre- les, com de totes les paraules que teneuisenciant la processó. 'un marge de vaguetat i d'imprecisió, se

I quan passava el Sagrament queia una n'ha fet un abús. Dient que tal pintura oabundor de flors que feia por i el devessail tal poema són molt sensibles, sembla ,qued'aplaudiments d'aquella gent tan estranya ja es surti de compromís ; a més a més lafeia mirar els capellans enlaire sorpresos sensibilitat en les obres d'art és una condi-d'u.n tal esclat. ci6'atfegida pel criteri observador, és una

Abundaven les emocions fartes. Un dia condició molt relativa. Es pot donar el casque era dimecres i de Cendra, un trem es- que un determinat subjecte trobi sensiblemicolà a troseets dues figures d'aquest una obra, en la qual un altre subjecte noguinyol. Ell, un ex-ban noi de casa bona, vegi ni la més lleu ombra de sensibilitat.ex-ballarí d'un restaurant de anit parisenc, En general, els crítics una mica mandresex-casat, ex-fugitiu, fill d'un poblet de Ca- usen aquests tòpics i aquestes vaguetats que,talunya. Home de fets no gaire catòlics i sense precisar res, permeten sentir-se delde vida un xic embolicada. Ella, una ex- pas. Però malgrat l'abús, judicar les cosesmodisteta del Faubourg du Temple, ex- segons un criteri de sensibilitat ha vingutpaquet d'exportació, ex-pensionària de les a crear tot un clima estètic, molt diferentcasitas del camp de l'Argentina, vinguda a del clima aristotèlic i del que respiraven elsmés a força de treballar a la seva manera, grams mestres del Renaixement, que encarafreqüentava els mostres dancings i habitava creiein en l'ordre, en l'harmonia; en la pro-l'entresol. porció i en moltes altres coses, i' que pos-

E11 havia comprat un auto i les sortides seïen la gràcia i això que els moderns ende matinada sense haver aclucat l'ull i amb. 'diuen sensibilitat; potser sense adonar, se'n,el cervell ple de whisky, es repetien sovin- sense donar-'hi gens d'importància.tet. Fou en una excursioneta així que ham Després de la sensibilitat, ha vingut lahagué de collir-los , a trossos entre Sils i paraula malícia; i aquesta pa és una con-Caldes de Malavella. Un malàguanyat far- dició que depón més de I'obrar en fred,macèutic de la Rambla mori trinxat junt és un producte més d'inteiligència que d'ins_amb ells. 1 la pobra ex, ex i ex-carro de tint. Avui dia es diu d'un escriptor o d'uncanó, descansa al cementiri de Sils de la pintor que té molta malicia, o que no en téseva vida accidentada. Del seu pas pel mbn gens, i no tenir malicia .artística és gairebéno en queda més que un fonògraf i quatre com anar indocumentat pel món.robes de nit, en un recó d'un Consulat Una de les arts on la malícia fa un granesperant que algú ho reclami... paper, és el cünema. E1 que han aconseguit

Aquell sang i fetge en massa fou per al certs directors de produir efectes màgics decarrer un fet divers com tants d'altres.. Un realisme contrastant, és degut a llur malícia,drama d'un pas a nivell com un altre qual- a aquesta condició que avui es cotitza tant.sevol. Però per aquella casa fou un 'dia de IEIs directors alemanys com Pabst, comdol i per aquella gent el començament de Lubitsch, un francès com René Clair, pre-la veritable "«^jettaturan, senten a! públic uns productes meravellosos

La vida així e lesenvolupava''quan un d'aquesta fina, intencionada i deliciosa madia corregué el r imor que els Sindicats afcia, que tant commou els intelligents gus-Lliures, en plena ̀,preponderància llavors, tadors de cinema. Aquests .artistes han arri

-època segona dictadura, havien adquirit en bat a crear un gust i un paladar especialpropietat la casa número q del carrer de la " em els espectadors, han arribat a convertirUnió. La Nau ho denuncià amb grans ti{,; en substància fada molts films americans,tulars. Els estadants s'esveraren. I la novas que anys enrera ens haurien semblat moltes confirmà. borns, però que els manca 1a malicia neces-

En menys d'un mes havia de quedar, :sària.buida. Actualment es projecta a Barcelona una

Per obligas- a partir tota aquella multi- notable producció que ha dut una afluènciatud colorida que s'hi resistia, la policia,; considerable de públic a contemplar-.la. ;Emd'acord amb els Sindicats Lliures, hi feia refereixo al film de Tarzan. Aibans d' nar-una'rafle diària a l'hora de la feinada del lo a veure, he sentit l'opinió d'alguns gus-vigilant. A força de demanar documentació, tadors de cinema, i tots han somrigut unaexplicacions i mitjans de vida, Id policia mica, adguins m'han dit que era una produc-acabà ràpidament amb la paciència de tots ció pueril i dolenta en definitiva. He valgutels bandoneons, cares-tallades, gigolós, fa- veure el film, i he comprés de seguida perkïrs, senyorasses i damsas-ins de tango. Tots què la crítica - aquella crítica d'hipopotà-partiren en bloc. Fou la més gran volada mica rigidesa que juga sempre els mots ded'ocells de nit que recordem, la gram vaguetat — no podia donar-li belli-

I al cap de poques setmanes els Sindicats gerància, i se'l tenia de pendre entre som-hi installaven les seves oficines confortable- riures, iEs natural que sigui .així ; al film liment, falta la condició essencial, ]i falta malícia.

Aquella volada — observem com una cu- Es tracta d'una producció en la qual ju-riositat força casual — va coincidir amb 1a guen elements dificilíssims de governar, commort del tango a Barcelona. E1 cas és que són un campió mundial de natació, elefants,la nostra Estació Marítima va veure sor- '. simis, lleons, panteres, precipicis, massestir a'bandadas en pocs dies en les naus del enormes de naturalesa, pigmeus mal unten-Lloyd Sabaudo i la Itàlia-América tots els cionats, etc. I això no juga amb aquell eri-bandoneons i estilistes de pantalonet estret ter! realista de les documentals més o menysi capellet tortell. trucades, sinó que juga dins d'un argument

E'1s Sindicats Lliures, doncs, bastiren al ; m'eraveliós, d'antiga història oriental, uncarrer de la Uinió una mena de Scotland argument per esborronar i entusiasmar lesYard del pistolerisme blanc. Aquelles pa- criatures i les persones primàries.rets que tants jeroglífics. havien vist, co- Entre els simis autèntics, figuren actorsmonçaren a. descobrir un mómn nou, desea disfressats de gorila, i això, naturalment,negut d'aquell ambient, de papers, màquines indigna una part deis espectadors. Els ani-d'escriure, fitxers i algun que altre fusell, mals autèntics 'és possible que tots siguin

Aquells sostres de l'entresol encara im- de circ, o si no són de circ aspiran a tenirpregnats de Mitsouko es veieren ben aviat un premi d'aquests que donen les societatsencobrint eomp'lots, conjuracions i misterio- econòmiques, per llur excellent tarannà.sos preparatius d'una forma de fantasma Weissmuller, el protagonista, no és cap ho_avortat i del qual es parlà força en els me salvatge, és un atleta complet, um exem-últims temps del Borbó : el feixisme... piar anatòmic perfecte, resultant d'un món

Tot això durà ben poc. Na era casa per mecànic de cap a peus. Ara bé, és cert queacabar d'una manera tan prosaica. L'esde- tot el personal del film és trucat, que elveniment de .la proclamació de la República paisatge la majoria de les vegades és deesclatà com un obús. Fou per als nous es- cartó i de paper pintat; però por trucs quetadants una trontollada sísmica. La casa hi hagi, els lleons són lleons de debò, i elstota tremolà sota un vent de mal averany elefaints i els cocodrils no són de cautxúPoques hores passarien sense que el jutge ni de seda, i les coses que arriba a ferimplacable de 1a massa popular, en plena Weissmuller amb totes aquestes bestiassesrierada Rambla avall, no assenyalés amb fan rodar el cap de l'home més exigent.el dit el quarter . general dels esbirros de Tat el film no és altra cosa que una graml'Anido. fantasia de circ, però una fantasia de circEl pànic s'ensenyorí de tota la finca, extraordinària, com jo confesso que no n'he

Hom no sabia què fer i es decidí pel mò- vista mai cap, ni comprenc com és possibletole Annua.l: cía gran guillada». que es pugui realitzar sense tenir tractes

La pobra casa mo estava, decididament, amb el dimoni o amb algun bruixot d'a-construída per a la vida contemplativa.., quests que proporcionen gràcies sobrenatu-Anava també a tenir el seu moment histò- rals. Amb el film de Tarzan, l'espectadorrio i transcendental com han tingut els pot veure com" es realitzem davant dels seusgrans palaus del nostre barri gòtic. Uina ulls coses que noms són possibles en lescosa així com la consagració de la seva pàgines de .les Mil i una nits, i moltes es-celebritat. 0 dit en termes més grollers :. tones, aquest Weissmuller fa pensár enel seu «rosari de 1'auroran. aquell Mowgli sobrehumà que Kipling va

EI poble, amo del carrer, es dirigí tu- crear en el seu famosíssim Jungle book.multuosament al número q del carrer de la Ara bé, en aquest film no hi ameu a bus-Unió. S"amotinà i assallpà l'edifici. Uns car gens d'aquesta malícia; els trucs, elshomes amb bigotassos d'IEmiliaino i cara miratges, que són infinits, depenen d'uncongestionada pujaren escales amunt, en- altre ordre de coses. Les persones aficiona-tracen i obriren aquelles vidrieres dels bat- des al circ, que encara s'emocionen percons de l'entresol. Llavors, amb mà ferma alguna cosa anterior a la creació del climai muscle rígid tirarem per les balconades els de la malícia, poden trobar en Tarzan uncélebres fitxers, les underwoods, els dossiers, espectacle únie, potser el més sensacionalles armes, els explosius i fins els mobles... que s'ha vist. Jo, que sóc un devot de la

Dels sindicats lliures no en quedà res, malicia, m'adono que encara puc prescindirNi ]'organització. El poble ho escombrà tot d'aq'uesta excellent condició davant d'unai la casa quedà altra volta buida. obra de mèrit positiu, com aquest film que

Acte seguit la tropa n'escombrà el poble ha motivat el meu comentan.i s'hi muntà un cos de guàrdia. Un sergent,un caporal, sis soldats i sentinella amb JOSEP MARTA DE SA'GAR^RAb' alaneta ca a a onaven a 1 flIr ci i aired'una caserna. Així passaren setmanes i

fins mesos.La policia succeí i reemplaçà la tropa,

mentre el cinema de planta baixa reobriatímidament les seves portes.

La policia abandonà el lloc quan semblàque la normalitat anava apuntant de micaen mica...

Després: una acadèmia de ball s'installàinterinament a l'entresol..,

Una Agrupació d'empleats i obrers de]'Ajuntament llogà — no fas pas gaire — elsespaiosos "principals.

El restant continua buit.I cada vegada que hi passem pel da-

vant i la veiem com voltada d'aquest halode vulgaritat momentània, no podem evitarun petit sentiment de tristesa...

Però tenim confiança...Confiança en el carrer de la Unió, en

1"historial de la casa i en el retoen de!tango...

Perquè la vida continua...

J. E. BARTRINA

Com a la cabina del Zèppelin

Confort, Aire, Sol, Bona taula

Panorames esplèndits

Servei a la carta i coberts

Un interior de l'edifici del Parlament

Míting fracifista

Dels deutes de guerraales possíbílífafs de pau

Pròsper de Verboom, !'enginyer holan-dés autor dels plans d'aquella Ciutadella quefou dreçada com a càstig a la ciutat de Bar-celona, poe s'havia de pensar que d'aquellaenorme fàbrica amb els anys no en queda-ria gairebé res. I que l'única romanalla ser-viria d'estatge al Parlament d'una Catalunyalliure.

No era pas per això que ell treballava, se-guint instruccions de Felip V i sota ordresdirectes del governador i capità general delPrincipat, marquès de Castel-Rodrigo. Noera pas per això, sinó tot al contrari. Bar-

celona, la rebel, cap i casal d'aquella Cata-lunya que sempre plantava cara als monar-ques, •calia que fos intimidada per sempremés. Ensorrada al seu flanc, rosegant-la eter_nament, una immensa Ciutadella, construïdaamb tots els .avenços de l'art militar, l'anor-reava, la tenia ben segura dins l'esclavatge.No es tractava de cap fortificació que pro-tegís la ciutat dels seus enemics. IEn aquestsentit el calós era impotent ; una segona for-tificació, el fort del Príncipe Pio, situat ab-surdament, la inutilitzava d'aquesta banda.La Ciutadella .no servia per res ; puranmentper fer por.

I ni por va fer. IEra endebades que enfo-qués els seus canons contra Barcelona ; erenendebades els seus murs i fossats• : un dia elsfrancesos s'hi van installar sense disparar untret. Car tota aquella massa de pedra notenia gens d'ànima. .Era una •cosa perfecta-ment innoble. Ni el pas del fatídic comted'España, que penjava raïms de ciutadans al'esplanada, aconseguí donar-li prestigi.

Al contrari : ni durant els momeints de mésabjecció ei barceloní pogué oblidar la histò-ria d'aquelles ,pedres maleïdes. El barri deRibera, derrocat. Els ciutadans obligats atreballar em l'enderroc i en la construcció dela Ciutadella, a raó de quaranta viatges dia_ris, pagats a dos rals, per tot jornal. Després,aquelles boques de bronze mirant a Barce-lona en to de provocació i d'amenaça. Des-prés, l'ofici exclusivament carcelari d'aquellcastell d'ignomínia. 'Pot l'odi contra Cata-lunya, i tot l'esperit borbònic eren simbolit-zats per la Ciutadella.

Mai Barcelona no va parar fins .a des-anuntar aquella vergonya... En lloc d'dllalii ha uns jardins de la ciutat; cosa pací-fica ; i, l'edificació subsistent serveix, eldia de 'la llibertat de Catalunya, de recésal Parlament de l i nostra terra. Així s'harestablert la justicia ; Catalunya s'ha ven-jat ooinvertimt els mateixos llacs des d'on

s'afermava la tirania borbònica en saintuaride la Pàtria.

Aquesta és l'única guerra que ha fet laCiutadella i l'ha guanyada el poble contraels reis.

Així el Parlament de Catalunya es re-umirà en aquest lloc, ara voltat de jardinsameníssims, freqüentats per coloms socia-bles i pardals més esquerps ; a voltes hibramula el lleó i e1 tigre. I no gaire llunyd'allà on es reuneixen els diputats podreuveure per pocs cèntims l'ós blanc, vingut

-del Pal àrtic. Aquesta proximitat d'una as_semblea amb una ménagerie es presta allargues meditacions. Qui sap si, en diesd'apassionament, l'eloqüència tribunícia arri

-barà a espaordir, amb el tro de la invec-tiva, l'ànima guarida d'espants de les feres?Qui sap si els simis, que tenen tan agut elseintit d'imitació, ara no es posaran a es-carnir grans personatges? Potser les gàbiesde lloros seran un eco dels debats parla-mentaris. I la foca que tan bé es capbussasi li llancen una mica de peix, simularà1'aferista sempre amb l'ull alerta. Quinasemblança els vanitosos trobaran amb elspaons ! I l'elefant no semblarà un solemneconseller, més solemne que els de veres ?...

Sigui com sigui, en patiran els infantsque solien triar els voltaints de l'edifici pera jugar-hi i que ara uns senyors grans elsen vindran a treure per jugar-hi ells, peròamb pretensions. Ens estranya que als nos-tres dies, ara que la sensibleria és tan demoda, hom no ho hagi tingut en compte,

Un altre dels perjudicats serà aquell ho-me que ven xufles, cacauets i tramussosque porta dintre d'un cistóll junt amb unesbalances. IEII es refia dels infants, de lesminyones i dels soldats ; però dubtem quetingui tan bona acollida entre els nostresparlamentaris.

Tota aquesta gent humil ara s'haurà decercar lloc an esbargir-se. Quant a itsferes, hi ha motius de creure que s'estaranquietes i no faran remor. Per un si de cas,l'Esquerra ja ha fet nomenar diputat clsenyor MPartir Rossell i V là, el qual, comtots sabeu, és generalíssim de tots els lleons,tigres, panteres i hienes de mar i de terra.I si mai, a mitja sessió aquests felúns icàinids tinguessin el mal acudit de fer xiri_noia, el senyor Rossell es limitaria a treureel cap per una finestra i cridar : «Ah, sivinc!...» I es faria altre cop el silenci.

RosSEND LLATES

Mirana ^o^•a

L/ na solució

Tots els organismes públics, tots les u-blicacions reben sovint, de paraula o, rnéssovint, fier escrit, proposicions fer arreglartot el que cal arreglar, i el que no cal i tot.

Aiai, el secretari general de la Societatde les Nacions ha rebut una carta, l'autorde la qual és un tal Jan Zdroiewski, ex-jutge, escriptori pagès (un modern «jiaysandu Danuben), que indica la manera infal-lible d'instaurar la dau sobre la terra.

El ;5rocedtiment consisteix a cultivar aques-ta tevra, j recisament :

«Tothom ha de treballar la terra, i treba-llar-la bé. Cal que tots els funcionaris, senseexcepció, els professors com els carters, elsordenances cona els conséllers d'Estat, tre-ballin quatre hores a l'oficina i quatre horesal seu tros de terra. Només cobraran lameitat del sou, fierb cada un tindrà el seuhortet, el seu corral, que li donarà algunacosa.»

Reforn a la terra

Als Estats Units hom evalua en un miliói mig el nombre de les persones que, haventdeictat el camp per la ciutat, han hagut detornar al tany . A aquella xifra cal alegarels no agricultors que han emigrat de laciutat a cercar treball al camp, on d'altrabanda les condicions de vida són menys one-roses.

Oferien aquesta dada a l'autor de la pro-posició anterior.

Ï^igor

Lina jove estudianta hongaresa, la senyo-reta Maria Hamerynck, de dia seguia els

cursos de la Universitat de Budapest, i denit treballava com a ballarina professionalal Moulin Rouge de la capital d'Hongria.

El rector de la Universitat ha invitat lanoia a escollir entre els estudis i la coreo-grafia.

La publicitat feta al voltant de l'afer, haacabat beneficiaut la interessada, la qualvolia seguir els estudis però no tenia mit-jans de vida. Una casa editorial U ha of ertun lloc a les seves oficines, ocupació que jadeurà ésser més del gust de l'inflexible au-toritat universitària hongaresa.

Enyorança

L'ex-rei de Bulgària s'ha cansat de viurea Coburg i vol passar els seus darrers diesa Sofia. El seu xambellà, Gctmstcheff, jaha anat a preparar-li fa installació.

Quan la guerra, el tsar dels búlgars es-crivia a Guillem II: ((Em sento sempre fe-liç de retrobar-me en aquesta Alemanyaque és la meva pàtria d'origen.» Tot i queera descendent del ,rei burgès», Lluís Felipde Franca, l'ex-sobirà fou un aferrissat ger-manòfil. Però ara es veu que l'encís quetrobava a Alemanya ja no li fa efecte.

Els canvis de nom

Pierre de Pressac, conseller municipal deParis, ha presentat recentment una propo-sicir per impedir que d'ara endavant „pelsentusiasmes d'una admiració o d'una amis-tat de vegades excessiva», es modifiqui tansovint el nom dels carrers. En virtut de laproposició, no es podrà retolar un correramb el nom de ningú que no faci almenysdeu anys que hagi mort.

A algun lloc més caldria fer una cosasemblant.

Si ni així.,.

Paul-Boncour té un oncle, Pernio, que éspresident de les Conferències de Sant Vi-cents de Paül. No content de dedicar-se aaquesta obra, s'interessa per la del seu nebot : el desarmament.

L'oncle, doncs, ha( fet dir misses per ol'èxit del projecte de Paul-Boncour.

Però, què diran les esquerres, què diranels electors de Paul-Boncour, quan sàpiguenaixò de les misses?

Per de prompte, una publicació humorís-tica ja ha f enjat un nom al líder del paci-fisme : Sant Vicents de Paul-Boncour.

Un document retrobat

A Nova York s'ha de vendre en públicosubhasta un dels dos exemplars de la dita„petició de la branca d'olivera», signada en1775 per uns quants americans notables que,respectuosament, pregaven per darrera ve-gada al rei d'Anglaterra, Jordi III, d'acce-dir a llurs demandes, o, del contrari, pro-clamarien la independència americana.

Per por que el document es perdés, sen'havien redactat dos exemplars, i cada und'ells adreçat a Londres en un vaixell di-f erent. Una de les peticions es conserva aLondres ; l'altra, la que està en venda, s'hatrobat, també a Anglaterra, entre els haversde George Fitzwilliams, la familia del qualhavia heretat els papers de l'escriptor i po-lític Burke.

Dels signataris d'aquesta petició, vint-i-tres, entre ells Franklin, Jefferson i Adams,havien d'ajuntar llurs firmes l'any següent,en la Declaració d'Independència.

La qüestió dels deutes de guerra ha presaquests dies proporcions un xic greus iconstitueix la major preocupació del momentper part de les cancelleries, després que elsEstats Umits han .refusat categòricament derenovar la moratòria. Al Foreigm Office esconsidera aquest el moment més difícil ques'hagi atravessat en la postguerra.

S'ha arribat a un acord perfecte entre elsgoverns per insistir fins al límit extrem onobtenir de l'inexorable Hoover una nova di-lació en el pagament dels enormes interessos

que és deuen al govern dels 'Estats Units.A l'acord general, naturalment, ano figu-

ra Itàlia, ja que Mussolini ha fet saberque Itàlia, al venciment del T5 de desem

-bre, pagarà el que dieu. El gest rnussoliiniàés degut al fet que Itàlia estipulà amb elpredecessor de Hoover un acord sabre elsdeutes, obtenirot reduccions notabi'líssimes.Però poc temps després, el Duce contractàgrans préstecs a Nova York.

Poincaré 'havia proposat 'la formació d'unfront únic per a gla solució d•eIs problemeseconòmics, solució que havia de basar-se ení'anul•ació déls deutes intergovernamentals.Els esforços ,per a la guerra foren comunsi tots hi contribuïren fins al límit extrem deles forces : els europeus amb enormes sacri-ficis de l'anomenat material humà (horribledefinició dels exòrcits!), i gairebé tots llursrecursos econòmics, Amèrica amb la trame-sa d'algunes desenes de milers d'homes, igran quantitat d'armes, municions i altresmercaderies, que, en substància, represen-taven en proporció el valor d'una petita partde l'or europeu que ja havia pres el camíde les arques ianquis.

Poincaré pensava — amb 'lògica i equitatevidents — que entre els països aliats nohavia d'haver-hi disputes ecanámiques decap mena. Certament la continuació delfront únic hauria pogut fer guanyar tambéaquesta batalla econòmica. ProbablementPoincaré devia recordar que Lafayette haviaanat amb un exèrcit francès a combatre per1a independència deis 'Estats Units, sensehaver pretès mai del Govenn d'aquella Con-federació el reembors déls cabals despesosper França en aquella generosa expediciómilitar.

Mussolini no volgué acceptar la tesi dePoincaré, sinó que preferí obrar segons elseu sol criteri en l'arrainjament dels deutesa Amèrica. Les seves raons tindria...

Aquesta qüestió deis deutes — que avuitant d'iinterès desvetlla en l'opinió pública—constitueix una feixuga herència de latremenda guerra i té a més a més un origenno sempre net.

Lord Hugh Cecil — un dels més eminentshomes del Paríamant anglès pertanyent ala cèlebre governing family que ha donatquasi tots els primers ministres durant elsreginats d'Elisabet i de Victòria —•recorda,amb malta oportunitat, que una gran partdels deutes europeus envers els (Estats Unitsés formada per proveïments de mercaderies,i per ta;nt, almenys en part, hauria d'ésserreemborsada en espècies .

A aquest propòsit val 'la pena de referir-se als dócuments publicats per R. S. Bar keren e1 llibre retolat Wbodrow Wilson andWorld Settlement. Entre altres coses, s'hiaprèn Gom, angoixada per haver de canti_nuar — a preus de guerra que ja sense èxithavia provat de fer reduir — contraientdeutes pel seu propi compte i pel de totsels aliats, deis quals es constituïa garant,Anglaterra revocà l'ordre d'adquisicionsmensuals mantingudes regularment finsaleshores,

EI mateix dia, Hoover — l'home que pre-sidia a 'Europa 1a distribució dels gèneresamericans — escriví una lletra angoixosa aWilson, sobre la gravetat de la situació quees venia a crear. Aquesta gravetat consistiaen 'l'existència d'un stock de 200,000 tones deporc, invendibles ais (Estats Units. ((Si no estroba un camí de sortida — escrivia. Hoovera Wilson — una catástrofe amenaça el mer-

cat americà. Així com els bancs ham avançatmolts centenars de milions de dòlars als .pro-ductors de porc, arrisquem no solament desofrir per una crisi financiera, sinó d'enga-nyar els agricultors que s'han compromès aaquesta producció. 'E1 sobrant actual és tangran que és impossible d'ésser absorbit pelconsum americà i el producte és susceptiblede fer-se malbé.» El president W'ilson inter-vingué de seguida. Es van cloure mous acordsamb els governs aliats els quals es com

-prometeren a continuar llurs compres a preus

çle guerra. Això s'esdevenia ei 8 de generde 1919.

La gran majoria de les compres fetes pelspaïsos aliats a l'Amèrica del Nord represen-ten xifres corresponents a un valor quàdruplede l'efectiu de les mercaderies. Quan es sus-cita aquest caire de la qüestió, els nordame-ricams responen que s'ha fet una notable re-ducció a óanseqüència d'acords que han in-tervingut, però la resposta no pot conside-rar-se satisfactòria, sobretot per França i perAnglaterra, que en definitiva haurien de pa-gar més del doble de les sumes establertesen el mateix acord.

5*5

EL NOSTRE PARLAMENT

La redempció de la Ciutadella

Precisament Hoover, que és un dels ame-ricans que no té massa motius d'imprecarcontra la guerra, vol demostrar, en 1'ú'Itimperíode de la seva presidència, una certaaversió a Europa. Oblida, però, els compro-misos morals per ell contrets a Lausana, des-prés dels quals França pogué arribar a aque_líes conclusions que permeteren c1 feliç re-sultat de 1a Conferència de les Reparacions,demostrant amb l'evidència dels fets quinssentiments conciliadors animen el cap delgovern francés, Herriot.

Sigui com sigui, les inegociacions diptomà-tiques continuen, però és aventurada totaprecisió sobre l'estat en què es troben.

Per estranya coincidència, mentre aquestspoe agradables residus de la guerra pertor-ben la humanitat, a Ginebra es treballa perarribar a un acord per al desarmament, quesi s'assolís constituiria ell primer pas efectiuen e1 camí de la pau.

El penós record, perquè és de carácter eco-nòmic, hauria d'influir benèficament en lestasques ginebrines, però fiins ara no se n'ad-verteix cap símptoma.

Es veritat que alguna cosa s'ha obtingutquant a fer mudar Alemanya de tàctica, jaque ha acceptat finalment de participar a lafamosa Conferència dels Cinc, que per 1'obs-truocionisme de Berlín no s'ha pogut reunirfins ara. Però això és degut a l'actitud re-solta i ferma del Quai d'Orsay, que ha po-sat la W'ilhelmstrasse davant de l'inexorabledilema d'ésser exclosa de qualsevulla discus-sió internacional, i per tant aïllada, si per-sistia en la seva conducta obstruccionista, ode rependre les seves relacians normals ambGinebra.

Sembla que el projecte francès segueixiessent considerat l'únic capaç de resoldre elproblema del desarmament, encara que An-glaterra havia volgut presentar algunes pro-posicions, que si tècnicament tenen !'apa- .reinça de facilitar la solució de, la qüestióque justament apassiona tant el món, enla pràctica no fariein sinó complicar-la.

Un pas notable, sempre des del punt devista pacífic, és el del pacte de no agressióo de conciliació estipulat aquests dies entreels governs de París i de Varsòvia i el deMoscú. La importància d'aquest acostamentfranco-rus i russo-polonès és enorme, espe_cialment per les conseqüències que en podenderivar. Alguna cosa d'anàleg hauria deconcloure's entre Bucarest i Moscú, però lesnegociacions, després de diverses fases, hanfracassat. Per què? L'enigma no és inex-plicable per qui sap, com nosaltres, queTituleseo ressent més dei que sembla la in-fiuènci•a mussoliniana.

En aquests dies s'alternen records deguerra i propòsits de pau. IEs una estranyesaque demostra com, sovinf, també la histò-ria té els seus capritxos.

TIG GIS

EXCLUSIVES DE VENDA

UALIITA V a AoOBJECTES PER A PRESENTS

Cristalls Orrefors : Porcellares Ginori- CopenhaguenPlatería, etz.

Pa]^aGüC^j C7c^ C P^16I^7o ° Q G^^]^gC^ÇJ ^IC C^P^I(s'i)c^]o 477

Somni daurat

w

El vinater somia, després de l'elecció deRoosevelt.

(Guerin meschino, Milà)

Sensacional descobriment

`

contra els cabells blancs,^ transparent com l'aigua, i

/'/ j que no embruta el cabell.

Aigua de Colònia

IOðA'° LABORATORIS : APARTAT 239

CAP A UNA DECADENCIA DE LA RAÇA CATALANA?

demogràìíic de Catalunyaeficient d'augment vegetatiu de la població gració forastera tendeix a augmentar sem-

catalana, que tot i el fort contingcnt fo- pre que les circumstàncies econòmiques ho

raster, més fecund, no passa del } per mil, permeten, perquè Catalun ya, com pot Veu -

ens colloca en els darrers llocs, amb França, re's en el grhlir, és com el coll d'un embut,Anglaterra i Suïssa, en l'escala de la fer- que esta pie d'un líquid més dens a dalt

tilitat deis diferents països del continent que a baix.europeu. —Quin creieu que Sot ésser l'esdevenidor

—Pot ésser atribut aquest empobriment de Catalunya cas de continuar l'estat de

demogràfic a una decadència de la raça? oses actual?

—En els primers temps de' manifestar-se —Si ]'estat de coses actual continua, laaquest empobriment demogràfic no podia p Yblació de raça catalana començarà a min

-parlar-se de decadència racial,porqué era degut a l'augmentdel benestar material que, comés sabut, determina una limi-tació voluntària de la prole perassegurar as fills el mateix ni_

vell de vida de què gaudeixen fit,

els pares, però quan fa moix

de temps que actuen aquestes __pràctiques limitatives, sobretot'" yquan s'efectuen en forma rudi-mentària, perjudicial per l'or - 1,ganisme humà, pot témer-seque la potencialitat de la raçan'hagi sofert. Aixb és el que

Id ' br• t'fi., t

En aquests moments en què anem a 1estructurar les lleis fonamenta.s de la nos-tra autonomia i ans trobem davant untombant històric en ]'evolució de la mostravida col-lectiva, cal estudiar .a fons tots elsproblemes inherents a la nostra personalitatnacional i endegar-los vers una solució fa-vorable pels destins de la nostra patria.

Cap de des qüestions dels problemes deCatalunya que la realitat ens planteja nofia adquirit, potser, la importància i lagravetat que conté el problema demogràfic,que es presenta agreujat d'una manera alar-mant per un altre problema, les conseqüèn-cies del qual no hain estat potser prou me-ditades : el problema_de la immigració.

La qüestió es presenta cruament : quinés l'esdevenidor de Catalunya quant a per-sonalitat racial?

n

C21 tenir en compte una sèrie d'elementsi de coincidències que contribueixen a tro

-bar una resposta pessimista a aquesta pee-gunta : la situació de decadència vital enquè es troba Catalunya en el moment queha de realitzar la seva autoinomia, l'alar

-mant empobriment de la capacitat reproduc_tiva que sofrim, la qual és tres vegadesinferior a la dels pobles de la resta d'Es-panya, 1a possibilitat de la constitució d'untipus d''home de qualitats racials inferiorsa causa de l'assimilació dels elements d'im-migració, etc.

Per a informar els nostres lectors respectela veritable transcendència de tots aquestsprob:emes "ens hem entrevistat .amb el se-nyor Josep A. Vandellós, catedràtic d'Esta-dística i 'Director de l'Institut d'lnvestiga-

ElproblemaTions iEconòmiques de la Generalitat deCatalunya, la competència del qual sobreaquestes qüestions no és inecessari adjecti-var.

Heus ací com 1^a contestat el nostre in-tervivat les preguntes que li hem adreçat

—Existeix realment una minva, que s'ac-celera regularment, de la prolificitat delscatalans ?.

—Cal inomés examinar les estadístiquesdemogràfiques dels darers setanta anys pe°

veure Pabast d'aquella minva, que no ésd'ara, sonó que ja havia preocupat es pocsestudiosos d'aquestes qüestions a Catalunya(doctor Puig i Sais, Tallada, etc.). 'Els (o_eficients de natalitat por mil habitants, .queeren en 1861-1870 de 41'r a Girona, 35'4Barcelona, 36'ô a Tarra,oma i 33'o5 a Llei-da, ham disminuït contínuament i en pro-porció tal que em 1931 han estat t8'5 aGirona, r8'8 a Barcelona, iq'q a Tarrago-na i rg'z a Lleida. Catalunya, que no po-gué 'aprofitar-se d'aquesta alta natalitat peraugmentar fortament la seva població deguta les guerres civils i colonials," a les epi-dèmies- i l'emigració a Amèrica, tampoc noho pot fer ara perquè a una mortalitatbaixa li correspon ara una natalitat encaramés baixa proporcionalment. L'actual co-

di.saninució de la capacitat fi-siològica dels catalans?

—Ja hem dit que la causaprincipal és l'egoisme dels pa-

res que mo volen fer massa sacrificis perposar al món gaires fills, i si no és di-recta ve a ésser indirecta en proposar-seassegurar als fills un nivell de vida igua'o superior al des pares. Influeixen tam-bé el retard en els casaments, el majorpaper social de la dona que li fa molestesles inombroses gravideses, els estralls queentre el nostre jovent, especialment rural,causen les malalties venèries i potser aquelladegeneració racial an inici.

—Quines són les causes que motiven laimmigració creixent de no catalans a la.nostra terra?

—Com que Catalunya roo ha arribat, nimolt menys ho havia fet en iniciar-se ladecadència demogràfica, a I'«optimum»quantitatiu de la població, sinó que li caluna població fortament creixent per podercontinuar l'ascensió industrial i com que lalimitació de les naixences impedeix trobarmà d'obra abundant, s'ha d'importar de fora.Els forasters passen de mig milió, la qualcosa representa el r8 per cent de la pobla

-ció, quan a França, país posat com a mo-del d'empobriment demogràfic, els estran-gers hi són el q's per cent. Aquesta immi-

JOSEP A. VANI)ELLOSDirector de l'Inalitut d'Investigacions Eco-uuniques de la Generalitat de Catalunya

var a casa nostra cap a l'any 1950, i comque la d'origen foraster va en continuataugment, abans de fi de seg:e a la ciutatde Barcelona i altres nuclis industrials lapoblació forastera sera superior a 1a cato-lana, i la immigració haurà començat aenvair les províncies predominantment agrí

-co es, com -Girona, Tarragona i Lleida, enno hi haurà prou braço-s per cultivar 'aterra.

—Quines repercussions pot tenir en laconstitució de la- raça catalana la iiinni-gració dels habitants de les nitres terresd'Espanya?

•—(Encara que els fets ens permetessinésser op-timistes sobre l es condicions futu-res, és a dir, tot i que creiéssim en unaregirada més o menys gram de l'actualempobriment demogràfic, sempre haurem decomptar amb la immigració d'altres terresibèriques. Cal, per tant, estudiar científi-cament les barreges de catalans, amb ara-gonesos, murcians i andalusos, veure quietessón més favorables i facilitar l'accés a lescapes superiors de la societat des elementsmés capacitats entre ells forasters. Cal cvi-

tar la divisió de la nostra població en cas-tes, una de les quals fóra la dels obeers noespecialitzats, forasters gairebé tots, mésfecunds que nosaltres i difícilment asssimi-lables, camp abonat per a l'anarquisme i totafany de revo'.ta social. S'ha de fugir d'unadivisió en Elois i Morlochs, si volem obte-nir ta pau social i mantenir nuclis directiusamb capacitat de treball i iniciatives. Peraixò el camí més eficaç és la catalanitzaciótotal de l'ensenyament que faciliti l'assimi-lació.

—Quines consegitències polítiques i eco-nònziques pot portar la Qerstistència de la si-tuació demogràfica actual?

—Si continuem a la babalk, sense pre-ocupar-mos d'estudiar els nuclis immigrato.ris i facilitar llur assimilació, com unamena d'Estats Units en petit, sense el con-trol que aquells exerceixen damunt elsaliens, ens podem trobar dintre de pocs .anysamb conflictes importants d'ordre polític ieconòmic que fi+is ara no ham fet més quedeixar-se entreveure. La immigració incon-trolada pot esdevenir, en comptes d'un fac-tor de progrés, una força disgregadora,i'ac-ció , de la qual encara es faria sentir mésen moments de forta crisi econòmica.--Quins mitjans caldria- emprar per a so-

lucionar aquests problemes?—IEs difícil, per s no dir impossible, asse-

nyalar remeis abans d'h-aver estudiat a fonsla malaltia. Cal per aixÒ que tots els quesenten interss per aquestes qüestions — es-tadísties, biòlegs, higienistes, economistes --s'apleguin tant al voltant d'una institucióde carácter oficial, que podria ésser un Ins-titut pels es-tudis de 'la població, com a1voltant d'ama Societat d'^Eugénica que fun-cionés moguda per la iniciativa privada. 'Elprimer podria estudiar el problema des delpunt de vista quantitatiu, i la segona desdel qualitatiu, , que és e1 més delicat. Ambdóspodrien fer una propaganda racional perfer veure as catalans la responsabilitat queels incumbeix en sabotejar el futur de lanostra raça i propugnar mesures de governper combatre -les malalties veinèries ambconsultoris modernament -utillats i atacante1 mal a l'arrel ; sobretot a les comarques,creant clíniques per tot Catalunya .per ferfàcil i poe costós el deslliurament, augmen-tant els .postos als rics amb pocs fills :donant subsidis o borses d'estudi als fill;de famílies nombroses, etc. Pensem tots enla responsahilitat de la nostra generació queha vist el retorn de les llibertats a trn paísque entre tots d-eixem envellir i a una raçaque, de seguir les coses com fins ara, aviatno es potra dir catalana.

S. M.

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

12,0 +

cis d una degener.auó rana .9 r § — 12 Q —De quin caràcter són les

causes que provo quen aquesta

AUGNENEGETATIU °Jec

lEis anglo-saxons cvolen cpresea-tar les pràctiques mal un-orne-nades «neo-malfhusiamesu com

o _ 4^5

D 4,— 7 0

7- 9 5r

producte d'una major noció deresponsabilitat dels pares, peròquan comencen tan aviat coma Catalunya que necessita gent,poden éssser considerades comel producte d'un fort decaïmentmoral que pot denotar es ini-

T. oierlran... a

M ji marques de noms semblants...

Eins tal vegada de presen^acíóexterior quasi igual

Mes... vosf è deu exigir sempre

LA MARCA DE QUALITAT

Producció de la "Radio Corporaf ion of America"

DE VENDA ALS PRINCIPALS ESTABLIMENTS

«L'Qpéra de Quat'sous»

Tots els dies al

CATALUNYA

Helen Twelvetreesí

Charles Bickford

nu

Producció P. D. C.Exclusíves Cinnamond Films

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111¡HIIIIIillllllllllllllliilllllilllllllililllflilfllllllllllllllllllllllllllllllllllli

_ PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

-^`- ANT®NI MARTI^— - Màxima rapidesa 0 Màxlma civalltat—

_

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

l l I I I I I I I I I I I I I I I I I1 III III I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I l I I I I I I I I I I! I I II I I I I I I I! I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I IU I I I I I I I I I I I I I II I I I I IIII;

EL. CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA L'OPERETA CINEMATOGRAFICA

Aquesta setmana b.0"Teoría oi tu ral c1w1 c r i m i„

«Remordiment» ul presenta amb un accent intens, .que fauna impressió tan profurída com original.

Un Londres vagament convencional, fu-mós i pintoresc: Un personal heteròc;it com

-post de trinxeraires, mendicants, prostitu-tes i 11adregots • Un humor agre i una ferés-tega passió a exhibir xacres físiques i mo-ra ls . Una atmosfera i,nsaluble sembra pe-netrar aquesta gent i aquestes coses trans-figurades gràcies a la traça de Pabst emalguna cosa de fantasmagòrica. I tot per

Tothom está d'acord a lloar les excellèn-cies del film Remordiment, la darrera obrad'Ernst L•ubitsch, que cada dia es projectaal Coliseum. En efecte, en aquest bell filmhem retrobat aquelles iinconfusïbles quali-tats de l'estil tan personal del célebre direc-tor alemany. Continua Lqbitsch, amb Re-,nordiment, la seva brillant carrera de ci-neasta, que ahir ens valia l;ms inoblidablcs

Com El ventall de Lady uïndermere o Elpríncep estudiant.

Lubitsch domina com pocs el llenguatgecinematogràfic. -Els dos films •citats en sónexemples colpidors. E1 primer té una im-portància enorme dins la història del ci-nema. Conjuntament amb Chaplin i VanStroheim, Lubitsch inaugurava en aquellaèpoca la veritable comèdia psicològica enel cinema. Quant al segon film, extret dela famosa obra de Fórster, és una purasimfonia visual qüe derostra com el puntde partida eminentment teatral no influeixper res en la tasca pejorativament cinema-togràfica del director.

El tona, en Remordiment, era difícil.Com que, es tracta d'un -conflicte <de cons

-ciéncia• 'Ens trobem enfront d'u•n dramad'ordre interior que interessa fins quatrepersonatges. Amb una brevetat sorprenent,per una perspicaç selecció de situacions ca-racterísti•ques i d'actituds significades, aquellspersonatges s'impo • en tot seguit a l'espec-tador amb ün .accent precís d'liumanitat.I tot contribueix a crear ]'ambient moral.Lubitsch realitza un veritable tour de force,concentrant el seu assumpte al màxim. IEIscrítics han dit que el ritme era alemany,és a dir lent. No ho aontradi-em. Diguemnomés que -el públic no és co-nscient d'a-questa lentitud. Prova que el director haencertat just. Mesura, sobretot mesura, heusací la característica d'Amor etern, d'El Pa-triota i de Remordiment. Heus ací el fruitd'una organització técnica prodigiosa, d'unahistòria de trenta -anvs d'experiències fruc-tuoses! Lubitsch treballa amb precisió ma-temàtica. Es un mètode que malauradamentno s'aprèn, perquè si bé sembla mecànicquan ha realitzat 'l'obra, en canvi, és indub-tablement creador quan la realitza.

«L'opera de Qua4'Sous»Aquest film que demà presentarà Studio

Cincos ens sembla e1 millor film de Pabstde tots els que han vingut a Barcelona. -

Presenta aquest film un espectacle pled'extravagància i de fantasia descordada, i

Divendres dia 25, per iniciativa de l'As-sociació d'Estudiants de Medicina, Jeroni

Moragas, el nostre estimat coilaborador, vadonar la seva anunciada con'ferència sobreTeoria general del. cinema. Remarquem clfet en si, que una conferència d'aquest tipussigui demanada per una agrupació profes-sional evidentment allunyada del camp ci-nematogràfic, i elevem-lo a la categoria designe.

Més que no pas una travada successiód'idees, la conferència •va ésser un" seguitde suggestions, molt finament notades, icomentades amb una viva agilitat; a mésa més, d'una manera planera i molt sòbria,que feia arribar molt fàcilment tots es con-ceptes.

Una atenció particular fou dedicada perjeroni Moragas a glossar l'humorisme al('mema, tema damunt del qual féu girar unscomentaris molt afinats i sensibles. Remar-cà — i en glossà la diversitat -- les figuresde Buster Keaton i Charlie Chapan;

"Teatre i cinema""Fedor Txaliapi^n, que com ja saben els

nostres lectors ha finit la ñlmació del seuDoti 'Quixot, abans de sortir cap Amèrica,ha'estat intervivat per un Aeri-odista pari -smc que li ha demanat — actor doble co-més — quina diferència hi ha entre el cinemai el teatre. Txaliapi:n, amb el seu francèsdetestable i deliciós, s'explica

—Veureu. Es molt senzill. Si jo he dedir : <cAh, Déu meu !u al' teatre; jó -em re-lúrço les mans d'aquesta m-ànerá ; però sijo he de dir : «Ah, Déu meu !» al cinema,faré el mateix gest amb les mans, peròsense posar-bes davant del rostre.- Això éstot.

Això és, efectivament, tot.

Duhamel í el cinemaEs ben coneguda l'animadversió que el

famós home de lletres francès Georges Du-hamel —!hoste rebent ele Barcelona — sent

pel fet cinematogràfic. Ara acaba de publi-car a Les Annales un article intitulat Gran-desa i - misèria' del cinema, on planteja e1problema de la crisi d'aquest espectacle, totrecordant el sensacional article de Ren i.Clair, que MIRADOR va recollir oportuna-ment.

René Çlair proposava la creació d'unacensura contra les bestieses. Però, diu Du-hamel, nosaltres "voldríem que existís aques-ta censura sempre que els instruments coer-citius fossin a mans nostres. Perquè elscensors que hi haguessin fossin -recusables,ja ens an podem passar. . -

«En el fons — estima Du-hamel — la cen-sura existeix. Es la sumària i sobirana delpúblic. Cada poble té el cinema que ^es me-reix.))

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIillilllllllllllllllllllllllllllllllllll1.

Í1G^

C ^

i de Gràcia 57_ Passeig , _= Telèfon 79681 =

__ Sessió continua ðe3 a 8 i mitja ( de 10 a 12 nit

= •

NOTICIARI FOX

Heportatges - Cîneac=

=la indústria textil.

(Documeníal)

Exif de la Califa Màgica fox

A tot drapEE

Equip sonor R, C, A. Phoiophone

yll ll lllllllllllllllllll111llllllllllllllll!!IIIIIII Illill^

Federico García Sancniz

torna a Barcelona per oferir-nosles seves impressions de viatge, aexplicar-nos mil anècdotes diver-tides, a emocionar-nos amb les se-ves evocacions gairebé diguem-neplàstiques, a endur-se'ns amb l'en-cís de les seves creacions poèti-ques. Ara serà Orient el tema queoferirà als nostres sentits. Tur-quia. Terra Santa, Egipte. Quinaltre més suggestiu i prometedord'un interès excepcional? El nos-tre públic intelligent acollirà elgran artista amb l'entusiasme desempre, i acudirà al Palau de laMúsica Catalana per a fer el granviage a Orient, guiat per aquest

artista incomparable.

eC El Congrés es diverteix"

es digui quant al seu cost. Les decoracions

propaganda enorme, un dels elements dela qual era la xi,fr•a en milions de marcsor que havia costat la seva realització.

tacle i, per tant, es pot creure tot e: qu'

Heus ací un film que venia precedit d'u-n

Certament, és una obra de gran espee-

de les greus - deliberacions? La sessió de'seduir per tot d'allicients que els aparten

els cadirals amb l'escut de cada país dan-sen, amb la sola presència de M-ettennioh,és una maliciosa allusió ben reeixida.

Congrés en què, al volt de la llarga taula,

Però,' tot d'una, a la meitat del fastuó-^immenses i les g-rans multituds que hi apa - ball de gala, la notícia sensacional : Napo-reixen donen ben bé la impressió desitjada leó aoabu de desembarcar, fugint del cap-de la capital d'un imperi on es van a re- tiveri d'Elba. Té lloc la gran escampada,unir 'uns quants so-birans i uns gqants ïni- i el tsar se m'ha de tornar a Rússia. Napa

Hárvey

ieó , no sols ha entrebancat els. plans deM^etter,niçh, 'sinó qué ha destorb -.un idilli.-Un idilli que haurà estat com un somni,com canta Lilian Harvey.

**

El. Congrés es diverteix és una opereta,com tothom sap. Això vol dir que no cal.anar a cercar-hi res més , que , el que lesparaules «opereta cinematogràfica volen

pdir. En aquest gènere, que no ha 'pogutassar al cinema fins a .l'ad'wéniment del

sonor, una sola cosa s'ha 'de pretendre : ferpassar distretament l'estona ad gras públic.Voler enfocar aquesta' mena d'obres des. deqúa4sevo-i altre punt de vista, és totalmentfora de lloc. .

Cal préscindir de:s'- criteris i'deis' patronsde jucl ci _ amb els quals s'enfoqueu els al-tres films per mirar ;només un . aspecte :, si_realment l'opereta cinematográfica que hmveu procura, per mitjans assequibles a tot

-hom, aquella evasió dei quotïdió, aquelladistracció •' sense prebcupaciàns, que el gran -públic aprecia. No s'há d'ésser egi ent poique fa a les inversemblahces, ais ànacro."'nismes, a la veritat histórica. -

Ém aquest sentit, El Congrés és diverteixés un film del qual no pot estranyar l'èxitque ha ti-n u ertot. Cal dir que, a despitq gtP q , Pde certs allargassaments, de -certs- .aturs enel ritme, la pel.lícula és feta amb tota latraça per fer passar una bána estona, tottocant una mira la corda' sentimental, peròd'un sentimentalisme banal, que no pot ar-ri-bar a entristir ningú. -

A Barcelona s'ha projectat la versió fra•n-eesa i d'aquest fi m, amb- Li-1asn Harvey,Henry Garat i Armand Bennard en el pa-per, que reïx d'una manera admirahlement-còmica, d'ajudant del tsar. Al repartimentde la versió alemanva, figuren els noms deLilian Harvey Willy Fritsoh i ConradVeidt.

doni la gana, si els congressistes es deixe-n J. Z.

1NU.T j

Asi0

ESTRENAAVUL OIiIEU

aDamE

obra i gràcia del treball de la camera, queveritablement transfigura tot el que copsa.

L'Opéra de quat'sous és com un romanople de malícia d'aquells que a les festes,foranes un xarlatan us explica amb l'ajutd'unes escenes pintades damunt d'una tela.Un vell barbut l'acompanya amb una mú-sica monótona i us en explica la moralitat.Es el rei dels mendicants de Londres. Unho-me poderós que ha fet amb la misèriaun negoci i que té una filla indòçil qué eàdiu Pollv. I Polly entra, de bracet amb elrei dels bandolers de Londres, a àna çasade mala nota, i quain en surten estan pro-mesos. 1 el rei dels mendicants esdevé fu-riós en veure la seva fi11a en mans d'unlladregot. 1 el cap de policia no pot rescontra l'amant de Pally perquè el primerlladregot i el primer po•licia de Londres sónentranyables amics. Aleshores el rei delsmendicants mobiiitza les seves forces; quesón tots os esguerrats i tots els que senseésser-ho no tenen inconvcnient a semblar-h-o,a fi de mantenir sempre viu entre la bonagent l'instint de petat, i declara la guerraal po:icia i al lladre, i s'esdevenen alesho-res noses sorprenents que demà veureu, sianeu a veure aquest extraordinari film dePabst. Us assegurem que és alguna cosatotalment diferent de L'Atlàntida.

Hem vist els fi:ms que Xavier Güell harodat sota el patronatge de la Comissió deCuitura, sobre l'Escola de Mar i co:òniesescolars de muntanya i de platja. Felicitemla Comissió de Cultura i el realitzador peraquests curts films que tant honoren el nos-tre ciinama escolar. Esplèndids de fotogra-fia, tenen la gran amenitat de les cosesvives. La vida dels colonials de Calafell,Ripoll, Arbúcies, Santa Fe, el mateix queels banys a l'Escola de. Mar, ham estat re-gistrats amb gran ein'cert. Heus ací un pasendavant en aquest ordre d'activitats.

Ahir es va estrenar l'important film deJohn Ford, El Doctor Arrowsmith, del qualens ocuparem en el ,número virrcnt.

Josei' PALAUr

Lilian

nistres de potències europees que tan • dedecidir no menys que la sort d'Europa,mentre Napoleó es rosega els punys a l'illad':Eibá, amb gran fruïció de l'astut Metter-mich.

Ens trobem doncs a 1a Viena de princi-pis del segle passat, ciutat que, pel que faa la dolçor de viure, no" admet compara-cions amb gaires més. Però ino ens 'trobemdavant d'un film històric, cosa que ja s'havolgut donar a entendre amb el títol delfilm, que no s'anomena El Congrés de Vie-na, sinó El Congrés es diverteix.

- Per bastir un- és clar qué con-venia més a Erik C'harrell, director d'aques-ta pellícula, una trama lleugera i sentimen-tal, que no pas l'evocació històrica d'unmoment tan decisiu per als destins d'Eu-ropa com ho fou aquell Congrés.

Així doncs, la història juga un paper in-significant, el Congr€s és un pur pretextporqué el jove i ben plantat tsar de totesles Rússies (Henrp Garat) s'enamori d'unaguantera (Lilian Harvey) que a la seva 'ar-ri^bada a Viena li llença un ram de flors-amb l'anunci de la botiga. S'ha temut queles flors amagaven un artefacte sospitós,que diuen les gasetilles, i la guantera ésdetinguda. El tsar la visita, la fa posar enllibertat i se l'enduu als jardins de Neurin-gen, a començar un idilli harmonitzat decançons, co-m és de llei -en tota opereta ques'estimi. En pagar el tsar, la guantera s'a-duna de la semblança del seu acompanyantamb l'efígie gravada en la moneda. Es con-venç que això .no és- un somni, quan l'en_demà la vénen a buscar a casa per i,nstal-lar-la en una villa de:s afores, en el camíde la qual és a la seva vegada harmonitzatper una cançó que els discos ja s'han encar-regat de recollir àdhuc en una cursi versióespanyola.

Al maquiavèlic Metternioh tot' això li vamolt bé. Qué de millor por' fer el que 1i

fin

2

La iniciadora fou, sens dubte de capmena, la mai prou oblidada Francesca Ber-timi, que amb les seves mans de dits cris-pats i gest felí, despentinava els pobres ga-lants en les escenes culminants d'amor.Abillada amb túniques que feien ressorgirel record de l'antiga Grècia ; amb gesticu-lacians ampul.loses i unes ulleres profundes,suggeridores de passions tempestuoses, quemenaven la seva posseïdora a cargolamentsinversemblants, cellajunta i tràgicamentteatral. Fou la més varo de totes les sevescompanyes italianes, puix que Pina Meni

-ahelli s'acontentava mamés de lluir, entreels llavis mig desclosos, les seves dents,mentre feia el cap enrera, espolsant -se lacrinera com un lleó emmandrit que es des-vetillés. I el dia que Francesca Bertini vol-gué imitar un xic les estrelles ianquis, quellavors començaven d'enamorar els públics(l'arreu del món amb la seva bellesa, fràgili ingènua, lliure de dramatismes, la Ber-tini, bloc de glaç, en tocar-li l'aire reno-vellador es desglaçà.

I per tal de donar més relleu a les pro-tagonistes rosses, ideals, d'ulls blaus plensd'innocència, i posat de collegiala, els ian-quis crearen la dona fatal, perversa i bruna,que en un no-res es feia seus els galants.

Una de les primeres fou Theda Bara,que avorria els seus directors amb exigéin-cies i capricis, no volent en cls seus filmscap companya que la superés en bellesa,negant-se, si això s'esqueia, a seguir tre_ballant. Fins que l'arreconaren i, oblidant

-la, la feren oblidar de tothom.Nita Naldi : bruna, com les 'seves pre-

decessores, amb ulls d'ametlló, negríssims,el mateix que els seus cabells, recollits entannara, amb unés formes exuberants iuna sina opulenta. Sensual de cap a peus:una dona amb sentits i sense sentiments,que, en Sangre y arena, feia enfollir d'a-mor el pobre Valentimo. Nita Naldi s'esvaíde pressa, com una boira en eixir el sol.

El sol fou Bebe Daniels, la ingènua Qar-tenaire de H,arold Lloyd em innombrablesfilms de dues parts, els quals contribuïa afer un xic passadors la bellesa de la noia.

I, un dia, li donaren un paper forçaimportant en Per qué canviar de muller?junt amb Glòria- Swanson i Thomas Mei-

1 gan, en el qual : film Bebe feia de vam-piressa, però una vampiressa sense gairescomplicacions espirituals, una vamp un xicinexperta, que àdhuc s'enamorava de laseva víctima, despres de fer els impossiblesper a enamorar-la, amh poses plones d'a-fectació, ulls amb pestanyes quilomètriques,llavis en forma de cor, i una piga de vellutr cgre damunt ta galta esquerra. I seguífent de vampiressa a desgrat seu. No 11plaïa, no s'adeia amb el seu temperament,i aviat fou coneguda en els estudis ambel motiu de la «bona moja dolenta de la

— amb uns cabells rusos i estirats, bocade llavis desdibuixats - adéu, llavis en for-ma de cor de la Daniels ! — i celles deverge bizantina. IEl nom, Greta Garbo. I elrGn restà astorat. «Allò)) podia desvetllargrans passions? «Allò» que només sembla-va una dona, que ni es bellugava ni s'es-tremia, ni deixava gairebé traslluir els seuspensaments, ja que calia endevinar-los, ni

duia cap piga a la galta, era uña vamp?1 el públic reaccionà una mica desfavora-blement ; i no hauria canviat de parer siels ianquis no haguessin imposat Gretaamb una propaganda que envoltava demisteri i tenebres la vida senzilla de lastar. Ompliren els cinemes de films d'ella,i Greta s'imposà perquè la imposaren.

Passaren uns anys sense que ningú fesombra a la seva puixança, essent reina isenyora de voluntats i pensaments, fentglatir ele cors ingenus de les noietes dol-ces, amb els seus posats plens d'exotismei els seus ulls de parpelles cansades, pre-gonament torbadors; acabant per absorbir

en els seus films tota l'atenció del públic,

i fent que aquest s'adonés que l'única donadel film era ella, apassionada, sensual iamorosa, qualitats aqueixes que no assoliala dameta jove, que semblava, al costatd'ella, un pom de tarongina sense un bride perfum.

I aquest perfum, sensual com cap altre,vingué a fer-se'l seu una dona tan donacom podia ésser-ho Greta.

Marlene Dietrioh. Janningsescollí L'àngel blau per alluïment seu, i ino s'adonà,fins després, que qui s'hilluïa era 1a D'ietrich : Jam-nvngs i el seu art quedareneclipsats per ]'art de Lola-Lola, sexual i inhumaina, quees possessionà de l'ànima delpobre professor, i l'enfollíamb la seva bellesa concu-piscent. La Manlene, donai^ntelligent, procedí d'una ma-nera mversemblaint, alterantels costums de les seves com

-panyes :. es cobrí púdicamentla sura i descobrí les cames,amb unes fa'Idilletes minses,curtes, un xic més avall de'ventre i un xic més amuntd'an la 'prudència exigeix. 1això agradà. El públic desco-neixia l'anatomia d'aquest°part extrema de les vamps, is'embadalí. Després, els direc-tors, temorencs de crear-liodis, la humanitzaren i li do_naren els rols de Manocco jFatalitat.

Una altra gran vamp, enca-ra, i europea, com la Garbo ila Dietrieh, que forma el gramtríptic junt amb elles, però queno té el nom de les seves com

-panyes, perquè els megàfonsianquis no hain enlluennat elmón amb el seu nom : Brigit-te Helm, bellíssima, d'únicaquepoden témer la Garboi la Dietridh. Brigitte Helm,

la dona de perfil més purament clàssic i decos cinematogràficament perfecte. L'Atldnti-da és Brigitte Helm; Antinea sensual i alti-va, indiferent a l'amor dels qui 1'a volen, fe-lina com la pantera que l'acompanya, i quePabst 'ha tingut l'encert d'ajuntar. Hierà-tica, silenciosa, impenetrable, com els ter,guis misteriosos que travessen el desert.Grisa com la sorra que el simun arrossegaenduent-se-la enfollit d'ací i d'allà, comles passions dels seus enamorats, minsosgrams de sorra que van on ella vol. Quihagi vist L'Atlántida no podrá oblidar Bri

-gitte Helm, la vamp més bella del trípticque avui regeix el món.

MERCA ROiDOREDARealart)). Fins que aconseguí, cosa mésdifícil que de bel'! antuvi no sembla, espol.sar-se e1 vampirisme i fer papers de bonanoia, plena de naturalitat i gràcia, impo-samt-se com a bona .artista, dintre el, perella, nou gènere.

Però els directors .ianquis s'adonaren, ex-cellents coneixedor de la 'volubilitat delpúblic, que ja s'havia estendarditzat massala vamp bruma ; i, un bon dia, llançaren,amb el megàfon de la seva propaganda perendavant, un film i urna nova vampiressa,desconeguda fins llavors. !El film es deiaEntre tarongers, i el que ells qualificavende vare, era una xicota amb un cos denoi — adéu, sima opulenta de Nita Naldi !

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

^anme I, !!Telèt. !1655

TIVOLI

Erran èxit

1 1 k k U 1

t=,

Una deles més exfraor=dinaries creacions delfamós actor. La mésespectacular i emofíva

Producció WarnerBros :: Firsf Nafional

SINCLAIR LEWISautor de la novella que guanyà elPremi Nobel i que Samuel Goldwynha dut a la pantalla amb el títol en

espanyol de

interpretada pel gran actor

RONAI® COLMANHelen Hayes, Richard Bennet

i A. E. Anson

la glòria, la fama universalpagades al preu de la felicitat.

Tots els dies al

CAPITOLEs un film dels Artistes Associats

STUDIOCINAES

presentarà en Sessióúnica demà divendresa les 10 nit, el film deG. W. PAST

,III.

Producció:

WARNER = FIRST

•Es despatxen localífafssense augment de preu

MIINWR

Films de_gangsters Vampiresses d'ahir í d'avuiEl cinema va tenir una vida despreocu- cents. S'ha acabat l'atmosfera simple i viva

pada, alegre i brillant mentre els intellec- d'aquelles històries angelicals.tuals varen ccrosiderar-lo, si no com una Es adir : no s'han acabat. Després d'unacosa menyspreable, almenys inexistent, des pila d'anys d'imtervenaió europea, el cinemadel punt de vista de la pura intelligència. americà es retroba amb les pellíoules deAquesta època de llibertat, però, uio havia gangsters. Veiem, r p, imera vegada, comde durar gaire. Un bon dia, cls' intellec- Hollywood assimilà totes les perfeccionstuals varen descobrir que Chaplin era un técniques i literàries de l'estranger per ageni, i aleshores, Chaplin va compendre que Convertir-les en una obra típicament ame-ell era alguna cosa més que un gran actor ricana. Els films de gangsters mo són rescòmic; va descobrir, después de llegir cent

V.?.. /^4 ^^ g ^ :,•'a 1 :E

més qua la resurrecció d'aquelles heroiques

^y¿f r YyV fy s i NYx:,> /

ye i â : s

qs R^

a!

9

r I^

Y"^

Del darrer J EJ n1 de ngsters» : «Seorface»

articles, que ell, Chaplin, era tot un filÒ- pellícules del Far-West. Hi ha el sonor, hisof, amargat, negre i pessimista; que les ha més intenció i més perfecció en la foto-seves tristes aventures, que abans siomés grafia ; hi ha més malícia en la posta enfeien riure, havien de fer meditar ; que no escena. Simples millores dels elements d'ofi-era una cosa gens raonable que el públic ci. L'esperit, i per tant la gràcia, de lessortís del cinema amb un aire despreocupat pellícules de gangsters és el mateix quei el cor lleuger. Sortosament, per el! i per guanyava e1 cor del públic de tot el móntots plegats, el geni de Chaplin-artista va en aquelles aventures de cow-boys.triomfar— potser inconscientment—del Cha_ No sabem fins a quin punt el públic deplin-imtellectual. I el que quedarà dels seus 1932 està disposat a entusiasmar-se amb lesfilms inoblidables és la gràcia directa i es. oellícules de baindits. IEs possible quepontània, no les preocupacions literàries i aquests vuit anys de cinema preocupat lifilosòfiques. hagin alterat una mica e1 gust. En .aquest

El cas de Chaplin pot aplicar-se a tot el cas, els potentats de Hollywood -pagarancinema americà en generad. Mentre els ame- ben cara 1a protecció estrangera que unricans, gent més dotada per a l'acció que bon dia començarem a cercar. Aparentment,per a 1a reflexió, entengueren el cinema no hagria d'haver-hi res que s'oposés acom un art jove, pueril i optimista, pro- que els films de gàngsters tinguessin laduiren uns films que eren un prodigi de vi- mateixa acollida entusiasta que les primi-vacitat i de frescor. 0h!, aquelles histò- tives pellfcules del Far West. Sembla, però,nies del Far West, .amb la noia tendra i que les coses no 'marxen exactament perrossa, el traidor ple de maldat, i el jove aquest camí. Si aquesta presumpció esheroi eternament vencedor ! Les curses de complís al peu de la lletra, significaria nicavalls, la grandesa dels vastos horitzons, més ini menys la derrota de l'escola, de lal'alegria de l'aire lliure, portaven a les tos- tradició americana, tants anys dominadora.ques sales ciutadanes un no sé què d'autèn_ Els americans agafaren el cinema mori-tica poesia popular. bond de les mans dels francesos, que s'ha-

Però vingueren els intellectuals, i el ci- vien entestat a convertir-lo en urna misera-mema, per fer-los contents, va perdre el seu ble sucursal del teatre, i li donaren unaposat sa i alegre i va entenebrir-se amb pro- nova vida. Descobriren que el ritme i elvatures analítiques i psicològiques. IE1s ale- moviment eren l'ànima pròpia del mou art.manys transcendentals, comprats a pes d'or Amb aquests „elements, tant avui com enpels milionaris de Hollywood, començares igiq, no tenen qui els'pássi la mà per laa produir clars i obscurs i a portar una cara. Per .això els films de gangsters ensmica de boira a aquells escenaris natural s donen .aquesta extraordinària sensació defins aleshores envaïts de llum. vivacitat, que cap pellícula europea no pot

L'experiència ha durat uns quants anys. ni tan sols imitar. Allà on l'acció dominiDe moment, ha aconseguit una cosa : ma- sobre el pensament, els americans sempretar el típic cinema americà. Ara, les sangs seran els amos.ja són barrejades, i en el film més modest Acció... Deien que aquesta era la gràciade Hollywood descobrim ressonàncies ger- del cinema pur. Plaurem de rectificar?màniques. S'han acabat les històries inno- Josae MARIA PLANTES

L'indret més deliciós del Pirineo

Un paisatge incomparable de la famosa estació balneária

d'AX- LES-THERMESCentre d'excursions. Facilitats de comunicació. Confort modern.

Un aplaudiment cadta exhibició.

Cap únic yue no s'havia vist des de que existeix el cinema

R IIORDIHIEIITO^b Q

de LUBITSCH al

COLISEUMUn altre cas Cínic : L'Ateneu de Madrid ha patrocinat la representació

a Madrid, honor que mai s'havia dispensat a cap altre film.

•,ìÁIU]L

EL TEATRE

Cap als .primers anys de la segona mei- sió de Mis. Wiiarren, Heartbreak House (Latat del darrer segle van néixer a Irlanda, casa dels cors partits) i Santa Joana passa-en tres ifamílies que no tenien res de celta, ram a la posteritat com a obres mestres delsi no era la influència del país damunt unes teatre modern. 1 en diversos capítols delquantes generacions, tres minyons que ha- seu llibrc, entre agudes crítiques del pseudo_vie.n d'assolir un cert renom en les lletres . socialisme de G. B. S. i de les falles delangleses. L''un d'olis, després d'haver-se seu credo sexual, el biògraf reconeix el do-apoderat amb la maxima facilitat i amb la mini extraordinari de la tècnioa teatral isola força del seu enginy mirallejant i la l'alt idealisme que fam l'arquitectura i l'es-seva conversa màgica, de l'èxit més com- perit de l'obra shawiana•plet que cap comediògraf anglès hagués as- Són inacabables els problemes que sugge-solit des de feia molt de temps, va caure reix a un crític meticulós la complexitat delen un afer dolorós i lamentablei va morir a l'exili, després d'ha_ver provat que el seu talent po-lifacètic s'avenia a tots els gèu-res. L'altre; després d'ans quants ,,,•.. .anys d'obscura brega com a critic -d'art, de música i de teatre, as- 1 '- -sagnats amb la confecció de cinc lnovelles més aviat dolentes i ambla intervenció activa i apassiona-da en tots els mítings i contro- .'.vérsies de la Societat Fabiana,va llençar-se de ple al teatre i t 'va assolir-hi la fama -més comp.e- o tta i universal que avui pugui t °s`exhibir cap escriptor vivent. IEl e ' .4e,

tercer, per últim, emigrà de jo- - ^venet, va fer mil oficis imver_ s f.

semblants, va voltar el món, va ^3 Y "oviure intensament i es va gua

-k

^• arayar un cert renom de bon es- t }, - ,criptor i morí el 1931, als setanta • ¡ - asis anys, deixant uns quants lii- ) ok ` , , jbres que faran sobreviure, potser, Ï ^! •o •+'o'al seu nom, però no havent arri-at mai a la popularitat univer-

sal que els seus dos compatriotes ,i amics amplament gaudiren. -

En efecte, Frank Harris quemolts ja creiem mort, i que vi- Més gram. que Sha.kespeare? (caricatura de Ba-t)via retirat a Niça feia molts anys,ha pogut obtenir que el seu nom fos re- teatre de l'autor de Pignwlió. El seu refor-cordat i .posat al primer pla de les actua- misme social, amb Cases de Vidus, la sevalitats literàries gràcies a la seva obra pòs- concepció del matrimoni, amb Arribant atuma: Bernard Show. — Una biografia des- casar-se i 1a Professió de Mrs. Warren, laautoritzada basada en informació de prime-ra mà, que ha renovat ]'èxit de curiositat seva afecció a les doctrines evolucionistes,

que el seu autor va assolir amb la Vida amb el Tornant a Matusalem, i les singu-i Confessions d'Oscar Wilde, publicada fa fars idees polítiques que exhibeix a dar-anys. WIlde, Siha,w Harris. Aquests tres rera hora amb The Ap'Qle Cart, antidemo-noms,. que ja en aquest darrer llibre, re-trat, més que biografia, de l'autor del Lady

cràtica i ensems igualitària, poden donarlloc a totes les especulacions anés elevades,

Windermere's Fan, s'unien en e1 doble lli- encara que e11 de tarot en tant surti ambgam de la simpatia i el talent, han acudit un dels seus estiraibots desconcertants.de seguida a la ploma dels crítics angle- Frank Harris, amb la seva implacablesos, davant de l'obra que Frank Harris, lucidesa d'amic dels anys difícils, va pun-vell amic de Shaw i temperalment contrari tuant les flaqueses de la seva obra, i insis_a la posició de l'autor de Santa Joana. teïx, sobretot, en una fallà ,que ell consi-

A G. B. S. • li ha escaigut, després de dera essencial: Shaw emvesterx eis proble-desautoritzar el seu biògraf, empendre's la mes, punta lúcidament les tares d'aquestatasca d'editar i postfaciar el llibre que la ,Societat, però ,quan hom creu que va do-, amort de Harris deixava forçosament em- • nar-nos 1a°S loció; varilla, i °el Set(' Eir^inypantanegat •I cal dir que no ha abusat inexhaurible li 'suggereix una paradoxa bri-massa de la seva posició, i que el comen- llant com a conclusió. La senyora :Warrentari que posa als judicis sovint verinosos i planteja agudament el problema de la dig-malhumorats del seu amic düfunt és prou mificació de l'amor sexual i de la vergonyaamarat del seu personal !humorisme per a social ple la prostitució :oblida, però, deconvertir en dolçament pietoses les obrer- dir a la eva filla com pot fer..ho, el sexevacions que fa sobre la diferència. de Ilurs femení, per a superar l'estadi cultural queconcepcions de la vida i de l'art. fia possible .aquestes misèries. Llheroi de

Frank Harris, que abans dels quinze anys Cases de Vidus es revolta en saber que lafugf de casa, que treballà al moll, féu de riquesa del seu futur sogre està feta explo-cambrer d'hotel, de cow-boy, que estudià tant sòrdids tocoms i treient-ne un °lloguerla carrera d'advocat, va deixar d'exercir-la usurari ; quan sap, 'però, que la seva pró-als vint-i-cinc anys i amà cap a Alemanya pia fortuna està adquirida ,per idèntics mit_on es reféu una educació literària, per pas- Jans, es resigna a gaudir ne amb tota tran-sar a Londres i bastir-se tot seguit una quillitat. Només Càndida és plenament hu-brillamt reputació com a periodista i escrip- mana i no defrauda amb el seu desenllaçtor, té de la vida una idea potser més bu- noble i contingut. 1, sobretot, Santa Joana,mana que Bernard Shalw, vegetarià de tota que a despit de les objeccions que Frankla vida, que no ha viatjat gaire, que ha Harris prodiga, és una de les obres de mésestat gairebé exempt de passions sexuals contbngut idealista que hagin estat dutes(i aquest sembla ésser un dels grans motius al teatre.de desacord amb Harris, autor d'una auto- Per acabar : um dels capítols de l'obrabiogràfica Vida i Amors) i que, un cop ar- de Harris es diu : Més gran que Shakes-ribat ai cim de •la glòria, ha pogut instal- peare? G. B. S. afirma ésser-ho, i creu quelar-s'hi còmodament per la resta de la seva ell hauria fet millor el Hamlet. Frank Har-vida, capitalitzar amplament el seu talent ris, naturalment, ho nega, i la seva admi-i fer de tant en tant el pallasso i exhibir la ració pel geni nacional anglès dóna mésseva tradicional immodèstia. Però '1a glòria veheméncia als seus allegats i permet dede Shaw no és gratuita, i Harris, idolatra recordar al lector que una de les sevesde Sihakespeare i(potser, comobserva G. obres més importants — segurament la mi-B S., perquè adjudica al gran Will totes llor, encara que no la més popular —, ésles seves personals preferències i passions), L'home Shakespeare.ha de reconèixer que Càndida, La Profes- RAFAeL TASIS i MARCA

6" El Premi Iglésies Sobre « L'0 éra deQuat'Sousse°'ons_Frank Harris — p/ / / li na mica — un dia només — abams de ,

la data senyalada, el Jurat del premi de I cn i638 a un poblet del comtat de Devon-teatre Ignasi Iglénes ha emès el seu ve-redicte. shire. La seva vida fou pródiga em peri-

-

c

éncia d'una fallida

La segoina votació es va descabdellar de . .la manera següent : L'Hostal de la Glò-ria, s ; Pare de familia, 5 ; Perquè demàsurti el sol, q ; País de núvols, 4 ; Nun, z.

Aquesta darrera quedà exclosa en aquestescrutini.

La tercera votació donà el resultat se-güent : L'Hostal de la Glòria, S ; Pare defamília, s; Perquè demà surti el sol, q;Fas de núvols, i•

Per la mateixa raó que fou exclosa enla segona votació la Nuri, de Millàs-Rau-eell, va quedar eliminada del concursbra d'En Miquel Llor. Només quedaventres obres : L'Hostal de la Glòria, Pare defamilia i Perquè demà surti el sol. Posadesa votació, obtingueren cine vots gla primera,quatre la segona i un la tercera, quedanttambé, de consegüent, eliminada del con-curs.

La cinquena i darrera votació va cir-cumscriure's, doncs, a L'Hostal de la Gló-ria i al Pare de familia. Posades a vo-tació, la primera va obtenir 3 vots i lasegona 2, essent per tant premiada la pri-meta.

Heus ací el determini del Jurat en elconcurs d'obres de teatre català que sotael nom de Premi. Ignasi Iglksies patrocinaJa Generalitat de Catalunya. En el primerany de la seva adjudicació ha estat concedita una obra ja correguda del nostre públic,obra que fins a la darrera votació ha com_petit amb una abra que ja ho era també.

IEs de pensar que la Generalitat de Ca-talunya gestionarà Sa represa tant de lapremiada com de la que amb ella s'hadisputat els vots del Jurat, per a satis-lacció del públie que, Just o injust, és endefinitiva el jutge suprem em aquests afers.

També confiera que el Consell de Culturaha d'aconsellar 1 procurar que siguin do-nades a conéixer les altres obres que, sensearribar a finaliutes, per la votació que hanobtingut ens fan creure que són mereixe-dores d'atenció, lEns referim a Perquè demà.surti el sol, de Ferran, i Pas de núvols,de Llor, segons ordre de, votació. Es tractade dos autors completament inèdits en elmón del teatre, de la qualitat imtellectuali literària dels quals ja tenim boscos testi-monis en les sultres activi ats en qué acos-turnen a exercitar-se.

Si tenim en compte que el Jurat es tro-bava davant de noranta obres per triar la

mereixedora ilel premi, és veritablementcosa de notar que en 1a llista de la primeravotació no n'hagin pogut ésser citades mésque vuit, quan el nombre d'aquestes hauriapogut arribar fins a vint-i-cinc.

Tot plegat no 'ens fa pensar que siguiexcessivament 'injusta ]'obscuritat ena quèqueda aquest noranta per •cent d'obres que,estant escrites, no arriben a aconseguir lacolebritat.

Heus ací el resultat de les votacions re-pècies; començà

sedes i acade

bà depen

de conseller llera

dunel duc

glamontáres • . de la primera fou el se- merç de

, •

degüent : L'Hostal de la Glòria, de J. M. de Cari de deques s d e Mo actuat de

Sagarra, va obtenir s vots; Pare de familia,secretar de la ve desa de Mnmand per

de Carles Soldevila, 4; Perquè demà surti preceptor dl jove duc de Cumberland, per

el sol, d'Angel Ferran, 5 ; Pas de núvols, a es, escriví les seves més celebrades ducs

de Miquel Llor, 3 ; Nuri, de Millàs-Rau - faules, i de protegit, t tat drap, dels ducs

rell, 3 ; L'ànima dispersa, de J. Vidal- de vista de

'ro contacte amb d noblesa,

Jové, z ; La ciutat maleida, de S. Juan que vis t de prop re li féu més odiosa,

Arabó, z ; Cada casa és un món, de Joan haver perdut a cansera hora 1a seia da

S fitaanaria i tuació personal a canseqü in

JOHN GAYDemà coneixerà el públic de Barcelona

el magnífic film L'Opéra de quat'sous.Diuen que és la millor producció de Pabst•Cap altre assumpte, en efecte, no podia -per la seva intenció, per la seva fantasia,per la seva atmosfera — adaptar-se comaquest al gust i a les tendències del realit-zador • extraordinari d'El carrer sense joia

i de La caixa de Pandora.

financiera aliena i el refús de la Cort adonar-li un empleu quan es trobà neces-sitat, el determinaren a escriure, sota lasuggestió de Swift, una obra de sàtira.The Beggar's Opera, l'òpera dels mendi-cants, fou així creada. Obra filla del despit,ho era també d'un poeta popular de granfantasia i d'admirable temperament satíric.D'aquesta fantasia i del seu temperamentburlesc, n'havia John Gay donat ja provesen L'art de passejar pels carrers de Lon-dres (1714) i, abans, en les seves comèdiesLa dona de Bath i La setmana del pastor;en el prefaci d'aquesta darrera, satiritzantles èglogues d'alguns cantemporanis, ob-servava al lector que les seves pastores raus'entretenien a tocár la flauta, sinó ,a llïgarles garbes, a munyir les vaques i a donarmenjar als porcs.

The Beggar's Opera, passà abans d'ésserestrenada, el calvari que sofreixen encara.avui les obres inèdites. Con-grave, consi-dera-t com el primer escriptor còmic d'a-quell te'rnps, no sabé emetre, en llegir-la , .un judici exacte : «Cal posar-la als núvols-- digué — o condemnar4a d'una manera:absoluta.» Al teatre Drury Lane, el pres-tigiós actor Cibber la refusà. Per fi fou:acceptada per l'actor Rioh i estrenada alLincoln's Inn Fields. Es féu famosa aquellsdies una 'frase que gosaria traduir aixíeRioh ha esdevingut gai i Gay s'ha tor-nat ric».

L'argument no podia ésser més relliscós.Un antic capità de les Indies, convertit encap d'una banda de bandolers, es casa ambla filla del rei dels mendicants i obliga lareina, per pressió d'aquests, no solamenta indultar-lo, a punt d'ésser penjat, sinóaç atorgar-li un títol, un fieu i quatre mi-Iions de renda. Afegeixin-se a això, coma farciment, totes les complicitats imagi_nables de la policia amb els lladres i ambels mendicants. Bonic quadro de costums!Per a donar a d'obra més relleu i més color,John Gay I'acompanyà d'una setantena decomplantes i altres motius populars espigo-lats, d'ací d'allà, dcl folk-lore anglès i deld'altres països. En fer-se en 1920 la re-vista de The Beggar's Opera, Buidà de]'arranjament musical el compositor Fre

-deric Austin. A Alemanya, més tard, fouKurt Weill ; la partitura d'aquest, merave-ilosament reeixida, és la que illustra el filmde Pabst.

The Beggar's Opera obtingué un èxitsense precedents. Com a cosa gairebé demiracle contem els biògrafs de Gay que esrepresentà seixanta tres vegades seguides.Les tornades les portaven escrites les dones•a les branilles dels vanos, i l'actriu que in-terpretava el paper de Polly fou autoritzadaa casar-se amb un noble, que és ja total que es podia arribar aleshores. Les dis-cussioins foren apassionades, i les opinions,contradictòries. «Valent -se d'un humor com_pletament mou, Gay posa els vicis al des-coberta, cridava Swift. El doctor Herring,nomenat poc després arquebisbe de Canter-bury, replicava : (E1 que fa, aquesta obra,és encoratjar no solament el vici, sinó àdhuc01 orim)). I protestava, el ban doctor, quees fes un heroi d'un vulgar saltejador decamí ral. John Gay, per la seva parf, deiaa uns i altres : ((No us baralleu ; penseuque tots els homes són -iguals i que esdistingeixen només em la qualitat i el talldel ves ti t))

L'èxit de The Beggar's Opera moguéGay a escriure una segona part : Polly (1729).Però la censura no la deixà representar.L'-estrena no tingué lloc fins l'any 1772, alteatre Haymarket. La ressuscità també,l'any 1922, Nigel Playfar, al KingswayPl:eatre, i tal com havia fet dos anys abansamb The Beggar's Opera, la presenté ambvestits de l'època en què l'obra fou escrita.Bert Bredht, en l'adaptació alemanya, situal'acció, coem Pabst, a darrers del segle xix.Mackie, el protagonista, es va acostant alsgangsters.

John Gay morí en 1732. A la seva tombas'hi llegeix el següent epitafi, redactat pe]propi Gay : «La vida és una plasemteriaho `havia sospitat sempre, però ara emconsta del cert.»

JOAN TOMASLa setmana vinent : Bert Brecht

Pera no és del film que vull parlar, sinó,a prop Ysit d'ell, de l'autor anglès JohnGay, que escriví l'obra originària : TheBeggar's Opera, i de l'adaptador d'aquestaa 1'esaeina alemanya, l'escriptor Bert Brecht,el treball del qual, amb lleugeres modifica-ciosas, ha servit a Pabst de guiatge. JohnGay i Bert Bredht són dos escriptors quedeswe^llen tot seguit la curiositat a llurentorn, i, a dos segles de distància l'unde 1':altre, ofereixen, en molts aspectes dellur personalitat, interessants punts de coin-cidència.

John Gay fou wn poeta de començos deisegle xviii ; era amic i company d''Alexan-.élre Pope i de Jonatham Swift, La críticasha resistit, durant molt temps, a incloure'lante els valors clàssics purs d'aquella épo-ca, _de la qual només ha exaltat com unde talc valors a Pope, però no ha deixatmai de reconèixer que tant el nom de Gaycom el de Swift són també mereixedorsú'atenció}. L'estima, després, ha .anat aug-mentant, sobretot per a Gay, el més obiLdat. L'èxit de The Beggar's Opera, res-suscitada .amb els màxims honors el mes

ple puny de igzo al teatre líric Hammers-mith, de Londres, pel refinat animadorNigél Playfair, contribuí molt a que, en-cara que tard, fos feta a Gay la justíciadeguda.

John Gay morí als 94' anys; havia nascut

aThe Beggar's Operan q1 teatre líricFM-mmersmith, de Londres (ig2o)

Ni

8 MIRADDR

LE/ LLETRE/AL MARGE DEL CENTENARI DE GOETHE

EL CINQUANTENARI DE GOBINEAU

L'home i l'estàtua

Nietzsche dei°a, amb molta raó : ((Es si-temes dels fildsofs no sóc , potser, sinó equí-vocacions del seu cos.- Siguem menys atrc- y^'vits i diguem : lec teories polítiques i les ±a,interpretacions històriques no són sinól'expressió de les línies directrius — cons-cients o inconcients — de l'ànima del seu ^lrthur de Gobineau (ISIL- 1882), - 1? etcreador. En una paraula, com ]'anomenava Per La TourSpencer, de la seva «equació personal),, quehem d'estudiar .abans de discutir la verla+t ferenciació com I)israeli havia de sofrir delo 'l'error de la teoria mateixa: Ens adona- seu exterior oriental entre es seus com-rem més aviat dels seus errors si compre- panys anglesos, segons el testimoni delsnem, per un ràpid anàlisi de l'ànima (cons- seus biògrafs. Reduït a la impossibUitat decient i inco^ncient) de l'autor, en quina mida tenir ulls blaus i de recobrar els cabellsles seves teories j ustifiquen els seus desigs, rossos de la seva infància, Gobineau vai en quina mida els seus desigs ens fan com- inventar l'hipotètic viatge dels vikings, i esgendre les seves teories, passava la vida inventant justificacions per

No hi ha cap teòric que ans pogués do- la superioritat d'una raça a la qual de-rar un exemple més brillant d'aquesta tesi sitjava tant pertànyer. A tothom li toquenque l'autor de La Renaissance. «El sistema dues qualitats des de la naixença, dos pa-de Gobineau no és cap altra cosa sinó 1''ex- pers que no pot refusar impunement: elpressió científica del seu temperatnent i dels paper sexual i el paper racial. Hi ha ho-sentiments profuindso, ens diu el seu biò- mes que ano volem acceptar -el seu papergrat Maurice Lange, que, fins itot, no sexual ; n'hi ha d'altres que es rebellenera pas psicòleg. La tesi de Gobineau és : contra 'a seva determinació racial. Potserno hi ha races amb força civilitzadora, amb arribarem un dia a canviar el sexe percapacitat cultural, fora de les races germà- una operació que s'ha intentat ja precisa-niques arianes. Les races llatines i semites ment en aquests últims temps; però quisón incapaces de crear : tot el que s'ha podria canviar el color dels ulls, la formacreat en aquest món, és obra deis ario- dels ossos, de la talla i de les baies fa-germànics. <<I vós—hauríem pogut pregun- cials? Els que per- un complim d'inferio-tar-li—que sou francès?» Gobineau ens con- citat qualsevol renuncien al seu origen, 'notesta, Irritat: «Jo? Sóc germànic de pura tenen més recursos, per a cainviar la sevasoca !u I en el seu Ottar Janl ens serveix raça, que la imaginació. I aquesta és moltuna explicació tan pueril, que dóna pena fecunda quan es tracta d'eliminar quelcomveure la càndida simplicitat d'un home de que molesta el nostre "sentiment de valorgeni tractant de compensar uns sentiments personal ; després de Gobineau, l'escriptord'Inferioritat. Fa molts segles, diu, que un alemany dels nostres dies, Arnolt Bronmen,vaixell carregat de rossos vikings va arri- hitlerià i tot, però fill d'un rabí jueu debar a les costes de Normandia. N'hi havia Viena, va inventar que va néixer.., d'unun que s'enamorà d'una dona normanda adulteri de la seva mare .amb un aria pura(normanda perquè tampoc 1'ávia sigui de sang.Documents i proves, per què? 0 qui-raça «democràtica» i incivilitzadora), I men- nes proves va tenir Gobimeau quan escriviatre els 'seus companys se n'amaven, es que_ 1,1 seva Flistòria dels Perses, interpretant-ladà en terres de França. D'aquesta unió des- segons la seva teoria :irrupció d'uns me_ce^ndeixo jo, ens afirma l'autor de L'inega- lanians grocs al 'pafs dels arians perses, ilité des races, la inevitable decadència com a consegiidn-

cia? Realitzava, és veritat, un viatge aGOBINLAO No Acc¢PTA Pèrsia, com a diplomàtic, però solament

després d'haver escrit el seu llibre, comL'explicació d'aquesta fantasia, en la qual Vo:taire anava a Angiaterra, perseguit, cer-

cas sembla avui iimpos^ib'le suposar que tament, pcl reji!de França, •però tambéGobineau haeués cregut sincerament, és pe: a verificar les seves opinions precence-

Amb tot i voler ésser prudent, confessode bones a primeres que una de les granspersanalitats que em si.m^patitza menys ésGoethe. No puc fer-hi més. Goethe .no haestat mai sant de la meva devoció.

Intentaré d'explicar-ne.L'amic Joan Ramon Masoliver, llavors

de la visita dels intellectua's castellans aCatalunya, va escriure un interessant arti-cle que, per manca d'espai; no es poguépublicar al darrer i extraordinari númerode larevista Ilélix i que es publicà — apropòsit dels .temps més pessimistes sobrela sort de 1'Estatgt al Fartament — en elperiòdic Abril de Vilafranca del Penedés.Es publicà per venir com l'anell al dit, enaquells dies, ja que allí l'amic Joan Ramonhavia vist, amb tota claredat, fins on po-díem refiar-nas dels intellectual s que parla-ven de concòrdia.

Acabava 'així : e Per altra banda, arribemal punt que ós lícitdubtar del valor humàque pugui tenir un inteUectual per a refu-giar-nos més abans, on la seva amistat,en el seu tracte com a homo. (Quin interés,i^ní^nitament més gran que la seva litera_tuca, no presenten tes vides de Jarry, deRimbaúd; i dels sobrerealistes — els inèdits,no els' "embafats d'estil cdm Aragoin — del'hora present ?) I és quan no els " podemtenir a "la vora, quan ansiegem conèixerun Jovoe o uñ Bataille que ens cal agafarles seves obres. Però consti que l'individués mil vegades més interes.$ant.n

Ací és on vaig. Consti que l''individu és milvegades més interessant. D'acord, Quantsi quants autors d'obres fdnioses en què elmés interessant és la seva prbpia vida!1 .aquests són els que tenen totes les mevespreferències.

La vida de Goethe, malgrat ésser tancantada, no em simpatitza ; ans tot el con-trari. No és que m'entesti a mirar-la pelcantó que ene I'á va voler reportar: DiegoRuiz en les seves dues conferències Anti-Goethe. , ;En les quals - recolzant-se enl'obra Lije of Goethe del marit de GeorgeElliot i en A. Lichtenberg -- presentaun Goethe lladre, no ja de versos per acompletar el seu Diwen sinó també d'unanell de platí. M'és su^ficieit llegir-la des-crita pel que tingui més bona voiuintat afer-lo quedar bé. Massa amors per poder

quilamente. Lo estorba una cosa dura deconfesar, pero imposible de desconocer.

».Estorba la envidia.»La envidia peor, porque no se refiere a

los atributos, sino a la substancia. Gene-ralmente se les envidia a las grandes figu-ras alguna propiedad o cualidad. Uno as-pira a tener de ellos el don eminente o elbotín precioso, pero sin dejar de ser uno

Ors. — Busi Qer Haydée Teme

E pareGOB!NEAU, AVI nG HIri.ei

Si el món no fos ingrat, cinc milions denazis alemanys haurien hagut de celebraraquests dies la festa del cimquantenari dela mort del comte Arthur de Gobineauaniversari celobrat per bon .nombre de socie-tats científiques a Alemanya, i fins a Fran-ça, encara que els francesos no s'hagues-sin assimilat del tot aquest esperit tan fran

-cés, però admirador fervent de Germània.(«L'autor de La Renaissamce, sí ; el deL'inégalité des races, no!», deien Les Nou

-velles Litiéraires amh motiu d'aquest cim-quantenari.) Perquè Gobineau és l'inventor

de la teoria de les races, i Hitler és fillde Houston Stewart Ghamberlaiin, que erafill de Gobineau ; la filiació espiritual nopodria ésser més directa. Gobineau, si fosvivent, no trigaria pas aenrolar-se imme-diatament a les brigades d'assalt de Hitler,i el •ca•bdi^ll nazi, bon deixeble seu, podriacitar, per a excusar-se, l'apologia dels espe-rits estrets feta per Gobineau : aquests solssón capaços de fer obres que durin, mentreque ((els homes d'ample esperit són unsamables amateurs • .que no produeixen resd:' res».

L'EQUACIÓ PERSONAL 1)E G0nINeAu

bi^neau era, de nen, ros de cabells, i feiaels seus primers estudis al collegi de Bien-nes, en alemany i segurament amb ale-manys, rossos com ell mateix. Més tard,però, el 'color dels seus cabells es tornavacastany, fent-lo tan dissemblant dels seuspetits companys a:emanys. Ulls negres icabells castanys : tipus de la raça emela-niana» ; Gobineau sofria tant d'aquesta di-

un profeta més apte i més indicat quel'alemany anglès Houston Stewart Gham-berlaiin, íntim amic del kàiser, i a qui elsfrancesos consideren encara com un delsresponsables de la guerra mundial, car vaésser el teòric més fervent de la superio-ritat germànica, justificadora de 1'impeda-lisme alemany. No solament la seva His-tòria de les idees del segle XIX va fer icontinua a fer història, segons sha ob-servat encertadament ; també les seves con-verses amb Guillem II havien pogut in-fluir, segons es suposa. En tot cas, bastaobrir un llibre nazi qualsevol — per exem-ple, La missió del Nord, de Wulie — i re-trobarem, servit amb la salsa de l'èmfasique va perdre el illoc de l'erudició aham-berlainiaina, totes les idees d'aquest em-passat anglès-alemany, i a través d'ell, lesdel seu pare espiritual, Gobineau. Gham-berlain era, respecte es anglesos, e1 queGobineau resultava ésser respecte els seuscompatriotes : un renegat, un «alemany enel desig», un distingished foreigner del ra-cisme que avui celebra orgies .amb els moltsmilions de hitl•erians. I l'historiador dclsegle xx haurà de començar un dia elseu parlament així : Gregor Sbrasser, fillde Hitler, fill de Cham^berlai;n, fill de Go-bineau, amic de... (I aquí hauria de posarel nom d'aquell company d'infància de Go-bvneau que, amb el seu pél ros i els seusulls blaus, va despertar l'enveja del me-laniá Gobineau.) La qual cosa vol dir queel hitlerisme no hagués tingut un altreprofeta si Gobineau no té el complex d'in-ferioritat de la seva raça: hauria estat unaltre, potser amb les mateixes teories.

L'ANTI-G06INBAU : DIEGO Ruiz

Però Gobineau té també fills iblegítimsi un d'aquests, el més interessant, és l'an-dalús-català Diego Ruiz. La teoria deDiego Ruiz — tal com va exposar-la enEl crim dels reis catòlics, e1 Missatge aMa,cih, i innomhrables conferències sevesper terres de Catalunya, en català — ésexactament l'invers de la teoria de "Gobi

-neau (com vaig exposar-ho fa poc tempsa la Revue Mondiale). Si per Gobineau elpoble jueu és el més incivilitzador, el anés de-mocràtic, per Ruiz serà el més aristocràtic,l'únic civilitzador. Si per Gobineau el triomfdels hel•lens «civilitaats» sobre els perses«bàrbars» és una mentida, per Ruiz no hiha dubte que són els alarhs «bàrbars» (sota

la direcció dels jueus) que varen triomfarsobre els espanyo.s ucivilitzatso (oCastelladia mort als camps de batalla de la Re-conquista...»). I ja estem dins l'orientalis-me comú d'ambdós : el Gobineau i I''anti-Gobineau. , Les teories de Ruiz serien doncsuna pura imitació per oposició de les tesisgobimapes? Res d'això. Ruiz no creu enles races com' feia Gobineau ; és massacientífic per fer-.ho. Per ell, la raça «ésritme», com per Unamuno )(Ia raza es lalenguao. Però si no volem que la raça-

ri tme i 1a raça-]lengua siguin un disbarat,unes auto-contradiccions paradoxals, hemde donar a la paraula, em sap molt greu,up sentit més a menys biològic, zoo'ògic,corporal. Diego Ruiz em contestarà que elseu concepte de <)raça» és -amés un prin-cipi de classificació, imposat per necessitatsd'economia de pensar. Però també enaquest cas, considerar la història des delpunt de vista racial valdria tant com re-emplaçar 1a geografia pel Baedeker o ex-plicar el món a base de la descripció de

i les ales colorades dels papallans.

OLIvrR BRACHFELD

del racisme alemany

mismo. Así Virgilio envidió la gloria deHumero, y Temistocles, cuando joven, veíaturbados sus sueños por las victorias de Mil-ci eles... Pero la pasián respecto a Gastinsé hace más grave, parque tienta a la lilas_fenia de renunciar a la propia persona-lidad,

»Quisiéramos i ablar como Demóstenes,escribir como 13c di fio, j fintar como Leo-nardo, saber lo que L•ibnitz, tener, canoNapoleón, un vasto imperio, o como Ruel-beek, un jardín l,, tilico... Quisiéramos ser( ìoebhe.

)rl odas las almas o.ímpicas veur en esteo:ímpico la imagen de ellas mismas elevadaal maximo de poder, de gloria y de sere-nidal.»

^ t Qui parla de sentir enveja de la vidacortesana de Gaebhe? Qui parla de desitjaruit vasto imQerio? Qui parla de las almas

t

olímpicas? 'Es Xèniu ' , o millar : Eugeniod'Ors; calia dir-h,?

t t Si no és a un home d'una l iqui orsiana;s v

no croé que avui pugui temptar la vida deGoethe. Es per això que posat a ésser sin-

.

cor vull denunciar quants són els que "blas-finen de Xènius, que en el fons no pretene

r res més que heretar-lo, i potser amb measm „ 4 menys mèrits que ell. L'admiració a Goetho.

i més concretament a la seva figura, latrabo dubtosa i massa simptamátioa. Les

a r. v ànimes Olímpiques abunden més del qu,e" 3+v1 creiem a 1a nostra terra.

Goethe! uPodemos seguir, casi cita pordía, el efecto de petrific:icun que A\ !triar

>+ ejerce sobre él. E1 hombre se va canvir-tendo en estatua.» Això és dit per una altra

ànima a fmpica i l'home estàtua que també•.s : José Ortega y Gosset.

Res més 1—Opugnant, per mi, que unaànima olímpica. Res més irritant que un

_ ïascarilla de Goethe por Weisser home estàtua, alas estatuas son Ics hom-

.

a

COriS

porque no tienen atmósfera; fauna lunar. molt senzilla,^sesegons tota probabilitat. Go- budes sobre els anglesos i com a vell amiccreure que si'hi llagues cap de sincer. De- La .mesura se hace excesiva y desaloja la g p q -^hades es esforços que, per fer-nos-ho apa- de Tada que, partit pera Anglaterra i

rèixer vial)le, fan els pobres biògrafs «re- sustancia de su destino. _Ortega y Gosset és 4!h qome , ue ha gis-

acomiadant-se de 1 Illustre autor de :a His-

sueltos como avestruces a tragarse, cual si ( g L tòta de la literatura anglesa, havia de can-fin més entre home

fuesen rosas, todas las piedras que hay en git .é bé h i estàtua i e1 ^Illllllllllllllllllllllllllllllllllllltllllfllllllllillll^ testar a'a pre QUnta: «Ouelle théorie alba- ^JüS bCilpi

ei paisaje goethiano». La vida de cortesà,a més, és''1'últim que em gat seduir. 1 molt Compreu el número de Tardor del Diaris Estrangersmenys, de•1a cort de Carles August..

L'amic de Gorthe, chiller —més unte- 1 VAC 11i

A L L A N de Madridressant, encara que no tan perfecte -m

s'havia desesperat amb el cortesà de W'ei-

aivida que no debe imitarse. Servei ràpid 7 regular

sumanmusmesantíssiterIPer 'rèplica, em ve a les marts aquest n i

text : «Es imposible hablar de Goethe tran- _ Nombrosos gravats SOl'liciti la remesa gra-

CORBATES INIBRUBABLEt ` _ Llibreria CafalóniaLLIBRERIA FRANCESA

Jaume I, 11 - 3, Ronda de Sant Pere, 3 8 i 1o, Rambla del Mig

Tetèf. 41655 "

Preu: 5.— pessetes tuita de la llista de preus

n -vous vérifier là-bas?»

FILLS I NLTS In? GOBINEAU

E Què dir doncs de la teoria de Gobineau?E Excusar-la, "recordant la .frase de Novalis

«El màgic, com més gran és, més arbi-traris seran els seus procediments, la sevafórmula, e1 seu instrument» ; o pensant en

_ aquesta altra que sembla ésser d AndréGide; essent en realitat d'Emerson :' )Cap

E llei no pot ésser sagrada per mi fora deli del meu ésser; per mi, la veritable feés aquesta que es conforma amb el 'meu

C éssor i la meva consciència. Allò que con-traria la meva naturalesa íntima, heus ací1'heterodbxia.»

La manca d'objectivitat, però, no podiaimpedir que les teories de Gobiae.au, -aquestempassat franco-alema^nv, es propaguessin

RODOLF' LLORENS l lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllli a Alemanya. No hauria pogut trobar mai

- / EN l'INDIVIDU COM EN LA COL-IECTIVITAT, , .¥- íL- __,—__--/ Tot mor si manca el nervi que li dona vida i energia.

Sense un cervell ple de vigor tot és tristesa i decadencia.

, com ,

mar. Magazine Trimestral Català

La vida de Goethe, evidentment, és una Esplèndida presentació

BRaNB NBYE1111E EN = Administració i venda:

que ha definit millar .les diferències entre1"intellectual i el polític — vegi's el seu lli_bre, magnífic, sobre Mirabeau — i fino obs-tant és l'home que ha passat més d'unacosa a l'altra, confonentAlo de la manera

més lamentable.)^Goethe! Goethe! Potser la veritable culpa

de 1a meva fòbia a Goethe la "tenen lesànimes olímpiques i els homes estàtues ambqué a cada pas he topat i que he hagutde sofrir vulguis no vulguis !

Tota la comprensió que vulgueu a Goethe,al seu temps, a les seves obres. Però quereposi en pau el cortesà de Weimar. 1 pot

-ser essent més pietosos : un Déu el tinguia la Glòria, no hi vindria pas malament.

Però en lloc de voler-:o actualitzar i ve-nerar-lo

Contra les ànimes olím"piques!Contra els hornos estàtues

CARA 3.'.4. VKO,IB v COP^RNICO

El parroquià fidel el dia d'uin banquet.(Gazzetta del Popolo, Roma)

I) L ,

LES ARTS I ELS ARTISTES

De mica en mica, aquest p:et embrullat No és, doncs, ton pilar que aguIaatta umadel monument a Pi i Margall s'ha descab- escultura, sinó, més aviat, un pilar que esdellat d'una manera bastant acceptable. Els transforma en obra es^ultórica. I la dife-que formem part de la Comissió del monu- rència de materials (monument de granit iment, em sembla que podem estar una .mica escultura de bronze) no pot alterar la de pen-satisfets de 'la nostra féina. El problema ha dòncia absoluta dels dos elements, perquèestat delicat perquè s'havia de resoldre te- aleshores seria donar una major importàn-mint en compte factors heterogenis : polítics eia a la qualitat deis materials que al fun-i estètics. ('ionament, a 1a plàstica, a l'expressivitat i

La Política ens deia :heu d'aixecar el a la silueta del monument . I, al capdavall,manument en la cruïlla del Passeig de Grà- tot això ós el que més compta.eia i Avinguda del rç d'Abril. Després ve- El canvi de materials, en e1 nostre cas,nien els federals de tota la vida i afegien : només té un valor d'ordre simbòlic.i aquest monument ha d'ésser e'I projectatper la primera comissió i realitzat„ per l'es-cultor Blai. Però, d'altra handa, 1'1rba-nisme ens aconsellava: Aquest projecte deBlai seria un destorb fatal per a la circo-lació, i seria canvcnient traslladar elllocd'emplaçament. 1 '1 "Estètica llençava el crit¡ti cel: aquest projecte de Blai seria unavergonya! 1,

1 antre tot aquest maremàgnum sargí unaso:ució que, a1 meu entendre, era la mésencertada : la d'aixecar un nou monumenten el començament del parterre superiordel passeig de Gràcia, situat .a pocs metresdel centre de la cruïlla esmentada. Amb taquesta si ució, creiem satisfer els desigsde l'IEstètKa i especialment de la Política.I això darrer, perquc a tots els republicaoans interessava que s'honorés a rnemòra wtí^t„

clel patrici amb 'la majar oficàcia possiblei lrer això si tuávem 1'emplaça1fl ent en u n^lloc que permetés donar una major cau go-ria a1 monument. Peró semb'.a que oques (-criteri no fou interpretat de 1a mateixa ma- t "vera en el ple del Consistori i s ,arriba a la ?solució que tots coneixeu : Rebutjar el >0)-i celede Blai, encarregar un nou projecte015 arquitectes Florensa iVilaseca, pero i lyconservar el centre de 1a cruïlla com a lloc

1pez 1 j^ 3 )t

d emp.açament. I considerant que el nou ^^^ jltE^^pralecte ha "estat ben concebut, podem estar at t>9bastant satisfets de l'actua] Solució pd:ítieo-estètica combinada, t - -

I inés satisfets, encara, desi;ró del viere-dicte del Jurat pèl concurs de 'l'estàtua dela República que haurà di el mo-nument. Do totes g es escu^ltures resenta-des, crec sincerament (per això !:a p aig va-tar) que la de Viladamat és la més ale-quada, I permeteu-me, ara, explicar el meu 1 . M

vot.Un dels factors més importants de l escut_ X1 1

turc monumental0t1 ha d'ésser la correc-ció. Desprcés tia d'haver hi la qualitat de 1t tÇl'ebri, la sansibi litat, .etc. Però si manca la I lltls,.

corrccció, i aquosta no ha estat substituïda Pg'

per urna «sensibilitat genio.:, el monument 1 .serà defectuós. Per això veiem que els es- -cultors ita.:ians del Revaixement SI fi admi-rables monumeatalistes, perquè, primordial-ment, sempre són Correctes. L'escultura mo-numontal és un gònere distint de l'altraescultura, diguemane «de cavallet). aquest concurs hi ha un exemple evidentamb 'les obres presentades per l escultor l &-nosa. Obres si'apreciab:e sonsibilitat peròque no són monumentalistes. Dels monu-ments que ha projectat Bourdelle. el mésreeixit és 1'egiiestre dedicat a un personatgeargentí, perquè de tots és e1 més correcte.

Després d'aquest principi general de lacorrecció, caldestriar dos elements bàsicsque són independents entre elis. L'un és elconcepte, l'altre 7a qualitat de l'obra escul-tòrica, Com a concepte, entenem l't t;ig tudependòncia que ha de tenir i'escultura ambla forma sis monument. Una escultura si-tuada en wn monument, abans que tot, ha L'scultur tI de Josep Viladorríat per ald'estar bé de concepte; perquè, a part del rttonunaent a Pi i 12argallseu valor intrínsec, és a la fi un element

El monument a Pj iMargall L'afer de 1'E. de ^. A. ^ Reformes_iliògiquesHem rebut la següentlletra

((Sr. Director de «Mirador))), L'Associació en nom dels alumnes de

l'Escola de Belles Arts, agrairem a1 Sr. J.Cortes es serveixi rectificar el seu articlede data 17 cte. referent a la situació de lanostre iEscola, especia".ment en ço que esrefereix als esdeveniments ocorreguts el pri-mer dia de curs, actuasió durant la Dicta-dura, actitut del professorat amb e1 «plaFerranta incorporació de 'l'Academia de St.Jordi; quemai s'ha preocupat de la !Escola,en general el seu total desconeixement delasurnpte present ; abans de fer cap adam-ció 1i recomanem es documenti, no on fonttendenciosa sino v,eridicá.

aLa nostre dignitat d'estudiants, no per-met ni tan sois dr ptar de la inostre intencióde demanar en tot moment una disciplinai un bon ensenyament, si demanem el apiaFerrant perquè és un punt de partida, i per-què es el uniç, que, dels que s'han presen-tat ais nostres ulls mes complexa, .no n'hiha prou de una solvencia, esboÇos de plansde ensenyament • i no atacs inconcients •esel que necesita 'la nostre iEscola de BellasArts.»

L'únic que hem pogut entendre, d'aquestacarta que per tota firma porta el segell de]'Associa• ió d'Alumnes de 1'^Escola de Be-lles Arts, és qué els que 1' ian escrita volenuna rectificació, però encara no sabem benbé de què.

Tothom que hagi llegit l'article que haprovocat la carta, compendrà, després dellegir aquesta carta, que per la nostra partmo cal que diguem res.

Al districte V fan reformes. I quines re-formes, mare de Déu ! Unes reformes d'gnapoca-solta delirant i d'una insensibilitat de-fiinitiva.

Allò que ens fa estimar el titulat, barrixinès és el lirisme de ta seva sordidesa pati

-nada. Les coses, en aquest districte, -òrfe-nes de llampant i de .nou de trinca, insig-nificants, quotidianes, miserables, exhalem,degut a ila, seva pàtina, un perfum poèticanormal, sense cap mena d'espectacular. Dis-sortadament, . però, aguns botiguers, amb

d'un conjunt.I en el .nostre cas, 1'escul:tura de Vilado-

mat és la que millor compleix amb les ne-céssitats de projectat monument. Perquè siaquest monument fos semblant al tipus co-negut i compost de base, fust, capitell i plin-te (com el de la plaça VendBme, TrafalgarSquare, dl de Colom, etc.), aleshores l'es-cultura terminal adquireix una independèn-cia gairebé absoluta ; pot estirar els braçosde la manera que més li pagui i pot fervoleiar tabes les draperies que li conviingui.Perquè, en aquest cas, e1 monument com

-sistetx en una co:umn.a que aguanta unafigura. Per aquesta forma de monumentsserien indicades les obres preserntades pelsescultors Dunyac, Antoni Ramon, Paredes,Quairan i Marés, entre altres. Però, en elcas que comentem, això que hem anomenatel concepte escultòric té una intportànciacapital.

En aquest cas, es tracta de terminar es-cultirricament un fust de secció hexagonal,lleugerament afuat, i — fixeu -vos bé — sen-se que 1ii hagi cap motllura de traspàs cn-tre l'escultura i el monument. Entre aquestsdos elements, tot el que hi ha és un frag-ment de fust d'igual forma i de secció mésreduïda, el qual acusa amb major intensi-tat la dependència obligada de l'obra escu!-tòrica al monument.

raspalls per a tots els usosarticles de neteja -- objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

►► q U^DRD`n+a Rcr cRwori

LE

f 'ÅR ,EXPOI I C^ON DURQNi BAJ 5

A més, en aquest monument hi ha unaaltra particularitat no gens menyspreable.Es una obra en el centre d'una cruïlla i,per tant, de visualitat radial. A ésser possi-ble, doncs, l'escultura terminal hauria devoltar constantment.

Es clar que això no és possible ni reco-manable (malgrat que l'arquitecte Rubióens hagi parlat de l'arquitectura del movi-ment), però de totes les escultures presen_tades, la de Vi:adomat és la que dóna mi-flor a a volta». Volem dir, .amb això, queuna escultura damunt d'un suport de plantaquadrada pot ésser estàtica, però a una es-cultura damunt d'un pilar de secció hexa-gonal, un assenyat dinamisme pot domar-liuna certa gràcia, i sobretot una major con-Vivència amb e: pedestal. I en aquest cas,resulta que el pedestal és tot el monument.Ja veieu, doncs, si té importància el pe-destal per jutjar l'escultura.

I)eixant de banda els elements concep-tualistes de l'obra premiada, haurem de

convenir també que és urna bona escultura.Una boina escultura, no sols per ésser vistaa rq metres d'altura, sinó a tres metres dedistóncia. Una República expressada sensecap mena d'atuells retrospectius. Urna donanua, jove, de complexió sana i amb unbrot de llorer aa '10 mà. Necessiteu més cosespel simbolisme? Jo, ja en tinc prou. Perplasmar la República el que necessito,abans que tot, és una bona escu^tura, comaquesta de Viladomat.

I .ara també necessitaria més espai percomentar les .nombroses exposicions que ac-tualmeint es celebren, pera) les haurem dedeixar per la setmana vinent.

MÀRIUS GIFRiEDA

Ella.--T'agrada Beethoven?Ell.—,Sí, iteri: això no vol dir que el pu-

guis tocar.(Judge, Nova York)

--Si almenys aquestes males llengües deldarrera parlessin una mica més alt!

(New York Telegram)

NAUFRAGIS--Per l'amor de Déu, treu-te el frac. Et

pendran per un pingüí i passaran de llarg.

(Everybody's Weekly)

FI DE MES--Com a broma al procurador, aquesta

sí que seré bona.(Grirtgoire, París)

J. Li. Sert, — Casa de lloguer al carrer de

mentalitat de nou rics i arrossegats pel de-uni de grandeses, hain volgut vestir de diu

-menge el lirisme quotidió'del seu barri. I lesfaçanes i els interiors dels seus establi-ments, ahir tan discretament silenciosos,s'han tornat inso entment detonants.

Heus ací, per exemple, la façana de: Can-grejo Flamenco, sirnpatica casa de vins an-dalusa del carrer de Montserrat. Ahir, unsenzill aparador ocre, que ci temps haviaempq:vat amb fines palletes d'or vell. I unesampolles descolorides i polsoses, unes foto-grafies de tocadors i cantadors esgrogueïdes,i una bombeta insuficient que inundava tan-ta insignifigàincia ,d i'una I(um misteriosa.Avui, però... Rajoles de València bigarra-des, sanefes amb decoració geomètrica detots colors, i illuminació abundant que ac-centua escandaosament es pebrots i tomá-quets d'aquest conjunt virolat. El cridanert e1 Ilampaint fent lliurement de tes seves.

Però a Villa Rosa la cosa s'agreuja. Aque-lla façana discreta, que ano feia nosa, haestat pintada d'un verd insuportab.e, aque-lla porteta, d'una simp"icitát colpidora, haestat afeixugada amb un teixit de llistonsnegres esgarrifosos, i les finestres exhibei-xen impúdicament testos i fanalets..., Breu,una casa del barri andalús del Poble Espa-nyol de l'Exposició transportada a l'entradadel districte cinquè.

1 encara més difícil. AI davant mateixde Villa Rosa, al costat d'aquell cèlebreprostíbul, que unes famoses reformes jaconvertiren fa temps en una mena de Gran-ja Orient sudamericana, s'han obert un BarCopèlia lluent i cridaner, caricatura grotescade l'Or del Rin, amb unes làmpares .plenesde reminiscències del Refectòriu.m, t urnaxocolateria llampant enfarfegada amb mo-bles mallorquins i gerros de ceràmica, quefan pensar vagament en aquell estil Pas-tisseria Catalana que Esteve Riera inicié.

Però tot això .no és res al costat de lesmalifetes que els bàrbars han comès a CalSagristà. Abans, aquest famós bar del car

-rer del Cid tenia tot l'aire d'un saloon deport anglès. Plafons ingenus a les parets,damunt els quals el pinzell tremolós d'algundecorador de diumenge havia traçat unsvapors d'estampa colonial i uns paisatgestropicals de capsa de panses o d'havans.Ara, tot allò tan ple de candor i de caràc-ter ha estat substituït per un groc insolentque ha envaït totes les parets, damunt elqual un pintor massa traçut ha dibuixatunes fantasies xineses detestables.

Aquestes reformes poca so:tes qu .e fanmalbé el districte V ens porten a la memò-ria aquelles altres reformes illàgiques que,quatre o cinc .anys enrera, destroçaren l'es-tètica del Passeig Nacionall de la Barcelo-neta. Recordeu 'les velles casetes de l'es-mentat Passeig? Habitacions de dos o trespisos amb un jardinet al davant protegit per

—Atura 'l, padrí! Es el yo-yo d'aquellpobre home.

(Everybody's Weekly, Londres)

una tanca deliciosa. Cases de proporcionsfiníssimes, amables i acollidores. Via stan-dard amb construccions a escala humana,simples i clares, de les quals les genialitatsi l'ornamentació eren absents. Cases quefeien més intensa la poesia d'aquell• barrimarítim, perfumat de salobre i de 'quitrà.

Però hi feren irrupció els bàrbars, també.1 ara el pobre Passeig Nacional és unamonstruosa fira de mostres on són exhibi-es sense vergonya les pensades genials i

horribles d'aquells arquitectes que han donata Barcelona la fama de ciu-tat més lletja del món. Casesde set o vuit pisos, matusse-res i inelegants, despropor-cioinades. Arquitectura ditavienesa, francesa o alemanya,amb una vegetació atabalado-ra damunt les façanes de bo_des, paneres de fruita, florarecargolada i complicada fau-na. 1 al bell mig de tantamonstruositat un casalot cu-bista de color de rosa ambbalcons metàllics, que a Co-penhague o a ()so faria ungran efecte; però que a laBarceloneta produeix una sen-sació francament anguniosa.

Totes aquestes reformessense sentit comís, tarot 'esdel districte V com les de laBarceloneta, ultra llevar 'apoesia d'aquests dos barristan amarats de caràcter, elslleven unitat, la unitat ímdis-.pensable en tot conjunt de ca-ses. La juxtaposició, al Pas-seig Nacional, de les vellescases que encara queden i lesconstruccions innobles reconts,i, al districte V, de les faça-nes cridaneres de darrera horai les antigues façanes que lapàtina ha uniformat, eligen-dra una manca d'harmonia,imperdoanab'e en una ciutat enla qual tenim exemples d'uni-tat tan meravellosos com laPlaça Macià o els Pòrticsd'En Xifre

Alguns estimats amics nos_tres, arquitectes del G.A.T.C.-P.A.C., sabedors de la mostra

Muntaner simpatia pel districte V i pe-:a Barceloneta, cens diuen so-vint, per a fer-nos enfadar,.

que tot això ha d'anar a terra, que calenderrocar-ho per tal de construir-hi ha-bitacions higièniques i funcionas. Sí, amics,si. Completament d'acord. Tant de be. Avuifos i deuré festa. Però mentre no sigui pos-sible aquesta transformació radical, que noho toquin, per l'amor de Déu! Que no hifacin reformes. Que no en destrueixin lapoesia i la unitat. Una de dues. 0 que hoenderroquin totaiment, per a construir -hicases de Sert o de Torres, d'Illescas: o deRodríguez Arias, tan funcionalistes, asèp-taques i gatcpacades com es vulgui o queho deixin tat tal_ com està.

SEBASTIÀ GASCH

Pasta de CeraEl fang preferit pelsnostres millors artistes

Olivera, 25 • Teléf. 31816

SYRA EXposICIÓ DEPERE DAURA

Arbres Objectes

de pera

Nadal presents

DIPUTACIÓ, 262 - TELÈFON 18710

VISITEU

THE CATHEDRAL SHOP(LA CATEDRAL)

Corribia, 15 (enfront de la Catedral) Barcelona

Records típics de totes les regionsd' Espanya

(Es parla catará)

MONTE CARLO!EN EL

HOTEL, ORIENTs

3 DE DESEMBRE 1030 NIT•

ORCHESTRA RABASSAANO HIS BOYS

•ES UN BALL

NIETOS DEL ZORRO

L'estany de Santa Fe i les Agudes

Iit -o L3 )y1I U

ua

MONTSENY

Hotel de Santa Fe

Missa del gall a l'ermita

Servei de restaurant

Apat tradicional des de mitja nit

• ' BRETLI CORTS CATALANES, 653

^n^Qrma('1^]^S, DIl 3 A y TARDA

• , U

MIRADOR TLIRISTICÐ M © 111 t cu,

y Els cicerones fantasiosos

1'ot inaasa¿i'e1 Montsony, ` vista _des de morades. ,pròpies de les altituds, aquelles Sembla que Barcelona ja ha estat des_lluny, fa ]'efecte d'una d'aquelles petxines immenses carlines que s'•esparpillen, arran coberta definitivament i que , podem consi-que els '.pescadors de 11Empordà en diuen de terna i faro un efecte màgic. Hi ,veieu deraa la ónclosa en la ruta normal delpardimyes t que tenen la forma cbnioa escla- volar aquelles 'papellones inegres, amomena- turisme. Fa bonic de veure com els nostresfada; i una mica escapçada de dalt. IEl des Lrebies, que només valen de mil metres carrers 1 places es veren concorreguts perMontseny fa pensar en una d'aquestes bès- per amunt. A la banda de les Agudes en- grups més o manys .nombrosos d'aquestaties que hagués agafat unes proporck ns im_ . cara sospiren uns avets :negres, d 1un gòtic • exótica mena d'homes i dones que hompressionants i s'hagués clavat al anig del fastiguejat iresignat. : designa oficinescament amb el nom de tu-paisatge. IEn el Montseny hi ha un món, Al Montseny hi ha tota mena de vegeta- ' ristes, i, popularment, amb el •d'estrangers.o una sèrie de mons. Aqucst massís de ció forestal, però dominen el faig i el cas- Nosaltres, com qualsevol altre ciutadà hau-mumtanya tan ben proporcionat té de tot ; tanyor. A Santa Fe hi ha una de les fagedes rà pogut fer, •sempre que ens hem creuatdes de la crosta més desolado i més tra- m'és líquides, d'un verd m'és d'aigua endins, ` amb ells, els hem mirat falaguerament,

sense pensar en la baixa de la pesseta, ab-tt sense reserva e

r "Én^l

Y£ tkfl ;3Éf ^^

salut Gnsni hem procurat modificar el83 di.':.

i ó. 'pas en el sentit de la marcialitat, hem es-„' tudiat una aparença de satisfacció atratí-

vola, i hem donat una indicació gratuita-Fn ment i tot somrient quan ha estat del cas., Hem fet ús de l'erud'ició arqueològica, ar-

1°. a , tísti'ca i històrica de la manera que ensha semblat més justa i pomderadá,

Tot el nostre esforç ha tondit a suscitar^^ t 3 é altre cop o a corroborar-la, l'afirmació d'al-

/' f i Y F b fhi^£A Q nf'^ girs turistes d 1 importància, que Barcelona

a ' , p p és una ciutat clàssicament cosmopolita.Fa pocs dies, però, haguérem de reconèi-

xer ue seguíem un procediment invocati que havíem oblidat la pròpia experiènciade turistes.

Sortíem de l'Institut d'Estudis Catalainsi enfilàvem el carrer de 1a Pietat, quan ensadonàrem que un grup de quatre dames,vestides a la penúltima moda turística, ob-s'er'vaven amb ostensible 'interès les fines-tres frèvolament reixades de la Casa delsCanonges que donen a 1'•a'bsis de la Cate-dral. Conseqüents amb la nostra norma deconducta, apressàrem el pus disposats adonar una explicació, si feia al cas. Nohavia de fer al cas : en arribar al cantó,descobrírem un jovencell que, elegant degest tot caminant de reculons, estirat elbraç esquerre afuat pel dit assenyaladortot rígid, anava indicant cada una de lesreixes que podia abastar la vista. Ens sem-blà no entendre prou bé que amb llenguaestranya a ell i, a'par'entment, a les sevesoients, els acabava de dir que allí hi haviahagut els calabossos de la (inquisició, ;però('admiració i encuriosiment desvetllat en lesdames ens certificà la sospita.

Encuriosits també, fixàrem l'esguard enuna reixeta arran de terra que el dit acu-sador assenyalava ara fixament.

IEmn sec, el braç esquerre caigué flàccid,i tota ]'energia perduda es comunicà al seuparió. El braç dret s'aixecà enèrgic, i eldit assenyalador s'enrigidí envers un ang ed'edifici coranát per una torrelLa, tota grogade vellura. De -seguida foren pronunciatsuns mots màgics :

—La gran presó!!El sistema nerviós de les dames sofrí

una sotragada : un interès insospitable elàféu perdre l'acostumat comport, i es gi-raren amb una rapidesa impròpia de llurclima d'origen i dels anys que aparentaven.

E l cicerone somreia, vencedor ; somreiaa desgrat de 1a cara estranya que nosal-tres posàrem i de 1a interjecció que ensescapà ; somreia, segur, i ens retérem.Quan ell es posà a caminar cap a, la por-talada dei que fins aquell moment havíemtingut per Arxiu de la Corona d'Aragó, elseguírem tan encuriosits com les damesmateixes.

Travessàrem um pati renaixement, ple dedesferres, i pel pany d'una .porta oposadaa la d'accés, guaitàrem suocessivament, aindicació del guia, persim'oniós de paraula,eloqüentissim de gest i suggeeidor d'es-guard, .ara. Cada u sap què veié... A miem semblà haver vist una graonada menainta la porta d'una capella. En aquesta ca-pella els reus devien passar la nit, abansque fossin executats (potser ,penjats en unaforca romana)...

Després, seguint el gura, travessàrem ungrandiós edifici de caràcter religiós ; un bel!j ardí portioat, tot olorós de flora tropical,i sortírem a una menuda placeta. Allí po-guérem contemplar detingudament, en unsplafons de majblica empotrats a una paret,d'agonia i l'execució d'uns infeliços que, obé havien combregat sacrílegament, o ha-vien intentat robar un temple o, potser,totes dues coses alhora. Qui entengui lesllegendes que acompanyen cada represen-tació, se'n podrà fer càrrec per .peces me-nudes. Nosaltres només seguíem les imdi-oaci'ons del guia : primer miràrem e1 plaf6de l'extrema esquerra ; després, el de l'ex-trema dreta ; després, 'l'interior esquerre,i, per fi, aquell tan emotiu en què e1 botxídóna els darrers cops de mà al dogal. Quinaemoció no experimentàvem tots cinc (lesquatre dames i jo)! E1 guia degué com

-pendre.4io, i, pietós, se'ns emp'ortá carreravall, suggestionats.

En arribar a una cantonada, el braçtornà a alçar-se i l'assenyalador a enrigi-dir-se i a ressonar la veu

— L'antiga Casa dels Correus!La directriu marcada pel dit del guia i

els mostres esguards coincidiren en un rec-tangle de pedra foradat del mig, en el qual

unes orenetes restaven immòbils, decapita-des, potser gastat llur bec i fins llur testa,a còpia de valer repellir a picades i atestarades una tortuga de olosca invulne-rable que amenàçava desallotjar-les.

1 ens en anàrem. Ens en ainàrem mur-murant i indignats que la pobra Barcelonatingués la fama a l'encant, en poder d'unscicerones qualsevols que divulgarien pelmón falsedats i mentidos; ens en amàremprojectant una protesta. I aquella mateixanit en férem conversa d'amics, que com

-partiren la "nostra indignació i el nostrealterament.

Després, naturalment hi dormírem ; i hisomiàrem, i com que somiant, somiant,um hom tan aviat és a la Consergeria deParís, com al Castell del Sant Angel deRoma, com a qualsevol altra presó célebredel món, férem cap al Palau dels Duxsde Venècia. En aquest precís moment ensdespertàrem ; però, com que la imatge nos'havia esborrat encara de la nostra ima-

ginació, es comprèn ' que per associació ensfos suscitat el record episòdic d'un delsviatges reals que hi fórem acompanyatsd'un professor d'història savi i, com és deconsuetud, escèptic.

Tonnàvem de visitar les presons cr.imimalsi acabàvem de. repassar el Pont dels Sos

-pirs, quan ens cridà l'atenció la verba d'uncicerone que explicava belles coses. Afegitsa la comitiva que menava, ens assaben-tàrem de l'obligació moral qqe els con-demnats contreien de sospirar en veure perdarrera vegada la dolça Venècia - a travésde les pétries gelosies del pont; ens as-sabentàrem de fets que la història mai noregistrarà... Sobretot, ens assabentàrem dela destinació d'una pedra collocada arande terra, amb un forat a propòsit per adesguassar en un canal: sabre aqudlla pe_dra eren escorxats certs condemnats, la sangdels quals; a través del forat, s'escolavafins a l'aigua.

He de remarcar que l'explicació mò ob-tingué un convenciment unànime, iEh pro-fessor, fonamentant-se, entre altres .argu-ments, en la petitesa de l'estainça, en laimpossibilitat de treure sigilosament , d'unedifici a-mb totes les obertures reixades elscadàvers dels sacrificats, etc., sostenia queallà era el que els mostres avantpassats endeien upa estremera i que nosialtres de-signem amb una expressió prou comunaperquè ens excusem d'escriure-la.

Aquest rocord, doncs, ens tranquillitzà apropòsit de la nostra «gran presó» i delscalabossos inquisitorials, sobretot si, comacabem por creure, la hipòtesi del profes-sor era certa. De la mateixa manera qued'una inexactitud — diguemme una false-dat — històrica no en pateix pas massa lafama de Venècia, Barcelona .no patirà persemblants entremesos de truculència, i, sitant em feu dir, potser us confessaré elconvenoimont que ells serviran per ínter-nacionalitzar-la més en certs medis turístics.Per áixò quan, uns quants dies després,

u^n dilecte amic, literat pul'quèrrim, des dela seva secció del diari, fonamentant-se enel fet denunciat, demarcava una severa re-visió dels guies i intenprets, ja no pogué

-rem fer més que somriure,*5*

I, per acaba, una constatació. D'aquelldia ençà hem seguit diversos guies, guiesautèntics amb distintiu al trau i tot, i 1•amo hem sentit més la bella contalla. Hemsentit aquelles exactituds, aquelles falsedatsi aquelles bajanies tan pròpies de tots elsguies oficials del món, humans i impresos;però ja no ens hem tornat a emocionarmés. I si això és efecte de la sequedatque dóna a l'ofici el professionalisme, finísa quin punt no convé més el foment delsguies amateurs?

Josar M.' CASAS

gica, fins als 'oasis més tendres, fins als in-drets on l'aigua i la verdor es combinenper produir un aearamelat desinfiatnent idíl-lic. La principal condició del Montseny ésque resulta una muntanya humana, unamuntanya perfectament comprensiva, sensearribar a deixar d'ésser tan salvatge, t,•°excursionística. com es vulgui. Aneu per al-tres muntanyes de gran ainomenada, enca-reu-vos amb les crestes pirenaiques, i deseguida us sentireu petits, veureu una des-proporció terrible entre vosaltres i els cin•gles enrabiats i lees masses monstruoses queus volten. Sentireu la sensació del sublim itotes les sensacions, però el paisatge veureuqu'e perd cordialitat, que deixa d'ésser hos-pitalari, que sou una mena d'intrusos en elpalau dels trons i els llamps i les granscaminades perilloses. IEl Piriineu és per lespersones que tenen temperament heroic, .pelsprofessionals del perill i de les suades. ElMontseny no és res de tot aixà, és exces_siaament amable, però deixant-vos la illusibde poder pujar a les Agudes o a Matagalls,un dia de neu, o un dia de sol d'agost, ipensar pels dintres que també tenim algunacosa d'herois, 'encara que el Montseny nous té de fer cap mal, ni correu el perillde morir enrampats i cremats per un llamp,o estimba-vos per un cingle de manera queno seln canti mai més gall' ni gallina.

El Montseny aro queda curt, les seves trespuntes famoses 'esgarrapen els dos mil me-tres ; allá dalt hi ha una auténtica vegeta-ció alpina. Hi trobeu des flors grogues i

0110 IIRRONÍ PIBLE^^^^^^

NOVETATS

I EN CAMISES

Janme I, liT 1èt 11655

Matagalls és el cim més romàntic delMontseny; és sobretot des de Viladrau quees pot apreciar .la massa negra de Mata_galls que se us ve al damunt, i la muntanyaaleshores sembla supuri llegendes.

El punt dolç e1 trobareu a la vall i al'ermita de Saint Marçal, més reduïda quela de Santa Fe, però una mi•c rnés austera,i molt més composta i plena ;d'una delicadateatralitat. Sant Marçal sembla ben bé l'in-vent d'un dibuixant romàntic o d'un poetaque cultiva l'alegria en gris i en or.

Si voleu una cosa ampla i desolada, comun dia sense pa, arrossegueu-vos pel Plade la Calma i aneu per un massís de mun-tanya que en diuen Roca-roja. Allí el Mont

-seny es torna agre, respira aquell aire delsromanços del segle xvn que parlen de tra-giners, de lladres i d'hostals dramàtics.

Els recons més verds i més aquàtics elstrobareu baixant de Santa Fe, i amant capal Salt de Gualba; és allí on podríem dirque el Montseny es torna musical.

Per la banda que mira cap a Ilinàs, ivist el Montseny des de Vilamajor, que ésdes del punt que la muntanya té aquellsaires de petxina gandula i .arrapada, elpaisatge es construït amb una proporcióperfecta de terra i aigua, els torrents ocu-pen el lloc que els pertany sense expedir-se. Les terres de conreu són d'aquella si-metria de ]finia i de 'col'or que enamora aisbons pintors, i fa que pintin aquells qua-dros sense esgarips ni pinyols, dins d'unagamma enraonada i justa.

E1 Montseny és com un respir silvestrede Barcelona ; aquesta ciutat vostra, que ésla ciutat més ben situada del món, té, per-què no li manqui res, com aquell que diua quatre passes, una quantitat de pedra,vestida de verd, i de vides humanes, quela fa somiar en litografies sentimentals ïen poemes rústics plens de la música mésafinada.

Si jo hagués de tria una muntanya, quetingui tot e1 marge d'amabilitat i de com

-prensió tan dificil de trobar en les munta-nyes i ien el vici d'anar a peu, triaria el

Montseny,

Vîatges-Marsans, a A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - -BARCELONA

LLIURA: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

RESERVA: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

ORGANITZA també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions; Congressos, Creuers i molt especialment

VIATGES DE NOCES a Roma utilitzant els bitllets redufts del

?0 0/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Per a Bitllets ferrocarril

Passatges marítims

Passatges aerisQuilomètrics

Autocars

Excursions a S'AGARÕ itota la COSTA BRAVA

Excursions a MALLORCA

la vostra Agència és

VIATGESCATALÒN lARambla dels Estudis, 12 - Telèfon 23252

DDC^tctOQ Uturïtflcs^La dolça Barcelona no és pas únicament,com s'ha dit i repetit amb insistència por-fidiosa, una ciutat d'hivern. Ans bé, ho ésde tot l'any i especialment de la primavera,en la qualèpoca sembla feta expressa peral conreu intensiu del turisme,

Déu Nostre Senyor, en fabricar el món,coliocà Barcelona entre els Pireneus i laMediterrània, que és el rovell de l'ou d'Eu-ropa ; la dotà de totes les gràcies i de totsels perfums. IEn féu ua pom de flors. Liposà la mar als seus peus perquè tots elsmatins, en deixondir-se, pogués contemplara pler la seva pròpia formosor, meravella

-dora de coneguts i estranys. I finalment,l'enjoià a.mb uns voltants magnífics.

Succeeix que l'estranger, amb Kodak osense, sol o acompanyat, escadusser o for-mant part d'urna expedició que a qualsevoltemps de l'any cau a Barcelona, en quedameravellat. Roda amunt i avall, s'emtafurapels recons adormits de la ciutat vella, se'nva a Montjuïc a admiras- el Poble Espanyol;puja a la torre de Jaume 1, a1 Tibidabo oa Montserrat. Si li sobra temps, excursianaper la Costa Brava o s'arriba fins a Sitges;i quan sent la sirena del vaixell que l'haportat ací, senyalant la marxa, té just e'temps suficient per a pendre un taxi, alláon es trobi, i córrer al moll, pujar l'escalaamb quatre salts i caure ajaçat a la llitera.Consti que se'n va amb recança i que lihan quedat moltes ganes de tornar. Tantés així, que l'any següent, si fa no fa pe'mateix temps, torna a fer cap a Barcelona,però aquesta vegada amb la família.

Es tracta únicament del poderós atrac-tiu natural que exerceix la veritat damuntdels que no la coneixen. Atractiu comple-tament espontani ; sense trampa.

Si Barcelona huís un máquillatge turís-tic adequat ; si hom s'hagués preocupatd'empolainar -la i alhora hagués dissimulateles seves nafres, és evident que, tot l'any,els turistesestrangers s'hi estalonarien elsuns als altres.

Perquè la nostra ciutat, al costat de lesseves belleses naturals, presenta lletjors queno costarien gens ni mica d'esbandir siaquí no ens trobéssim, com ens trobem,a les beceroles del turisme ; si no cregués-sim que solament mostrant les muntanyesde Montserrat o lesa cales de la Costa Bravaa un estranger, ja ens podem permetre e1luxe d'obsequiar-lo amb una solemne pas

-sejada de vedelles per ] iEixample, o perme-tent que en posar el peu al Moll, en sortirdel vaixell o en saltar del tren, segueix im-puaement atacat pel parasitisme turístic quehi puNula.., i que l'una cosa va per l'altra.

L'objecte d'aquest article no és altre quecitar ne algunes d'aquelles nafres. Són po-ques; amb poques, però, n'hi ha prou iencara en sobren,

El fet és que així que desembarca, delvaixell o del tren, una expedició turística,ja hi topa. A les estacions, per conductedels comissionistes, els agents, els cama-lics i els intèrprets. (Encara no han tinguttemps de mirar l'hora que és al rellotge del'estació, que ja es troben rodejats d'unmosquer de persones ; uns, els estiren lamaleta, altres els ofereixen .amb insistèn-cia un cotxe per anat a un hotel, que ésprec'isamant el seu, el que ells li oferei-xen; et millor de la ciutat i el menys car.Els taxistes els ronden igualment. El turis-ta, en veu •e's voltat de tanta gent desco-

negada, sent un recel natural ; majormentsi és una persona acostumada a fer viat-ges, per quan en les altres ciutats no 11 hasucceït. Empès per no sap ben bé qui, essent ficat a dins d'un taxi; sent que l'autocamina, pensa que el condueixen a algunhotel, però no sap a quin, i no està bentranquil ficus que l'auto s'atura arran d'unavoravia, que un botones li obre la portellai Ii pren l'equipatge, i es troba dins de l'ho-tel. Aleshores respira.

Aquesta petita broma, que ha durat unsdeu o quinze minuts, el tomps just per abaixar del vaixell o del tren i arribar al'hotel, li ha costat unes pessetes — més deles que caldria — i Ii ha valgut uns mo-ments d'estrainyesa i de desorientació.

Broma que es produeix indistintament ales estacions o al moll, car en unes i enaltres pullula un personal molt semblant,a despit de les autoritats i de les agènciesde turisme, les quals, tot i els esforços quefan, encara no han pogut evitar ho del tat.

Car si bé per una banda existeixen unesentitats de turisme que temen cura del tu-rista estranger, per l'altra hi ha aties altresorganitzacions, diguem-ne clandestines, quefuncionen per compte propi i a despit d'a-quelles. Aquestes són les que entorpeixen icompliquen el moviment turístic de la ciu_tat; les que encareixen uns serveis que nohaurien de valer gaires diners, les que vore_gen, àdhuc, l'atracament.

Baixa un turista del vaixell o del tren.Hom — ja ho ehem dit, però permeteu queara ho repetim — el treu rodejat d'un mos

-quer de peticionaris L'hotel, el taxi, lamalet•a... Per cada atuell hi ha deu soAici-tants. Tots el volen protegir i, naturalment,la protecció comença per ells mateixos, siel turista bada.

Cal tenir present que tots treballen pelseu compte. Els comissionistes d'hotel notenen sou. Vol dir això que l'han de treured'allà om puguin ; del viatger en primerlloc, dels hotels i d'allà un calgui després.Es per això que recomanen uns hotels de-terminats en comptes d'uns altres, dels

El viatger que arriba...

quals conten coses que, a la millor, no sóncertes, per tal d'esverar-los, i fer-los es-quitxar una boina propina pel bon consel'I,demés de fer-se'n donar una altra per l'ho-tel recomanat.

Aquesta mateixa maniobra acostumen fer-la alguns xofers. S'anomenen el pistaix..

Vetad que un senyor que fa cara de foras-

ter, al moll o a l'estació, puja dalt d'untaxi i demana al xofer que el porti a unhotel. Molt bé, El xofer posa en marxa elmotor. Pel camí, però, alenteix per a cer-car conversa al viatger. Li insinua que al'hotel que li ha indicat hi ha bestioles ique faria molt santament d'amar a un altre.N'hi ha que hi cauen, i n'hi ha que no.

Els escombriaires a la Plaça del Rei

Els que hi cauen són els que no el conei-xen, naturalment. I el taxista cobra, peraquest servei, una propina o una comissióde l'amo de l'hotel recomanat amb aquestprocediment. Hi ha xofer que per aquestcantó es fa deu o quinze pessetes diàries.

Un altre truc. D'agafar un taxi, al mall,per anar a la ciutat, en cobren dotze pes-setes ; per tonnar-hi solen exigir-ne dotzemés . I això és un abús evident.

Cal tenir en compte, amés a més, quees tracta dels taxis pitjors. Cosa que voldir que aquest és el pitjor servei. Abansera el millor.

Abans els xofers van pretendre la fileraúnica per als autos. Això és; hom arren-glerava els cotxes, IEl primer passatger ha-via d'agafar el primer cotxe. IEs a dir,que el viatger s'havia de conformar a aga-far, en sortir de i'estació o del vaixell, elprimer cotxe que tingués al davant, encaraque es tractés d'un autèntic carretó delsgossos; no podia, no tenia dret d'escollirel cotxe que millor li semblés ; no. Haviad'avenir-se a les exigències del xofer. I quanaixò succeïa havia d'encabir-se dius d'unauto que s'aturava a voluntat seva, i noa voluntat del xofer i menys del viatger,i resignar-se a arribar a l'hotel o al llocque volia amar, quan al cotxe li donés lagana...

Però aixa s'acabà. E1 que encara per-dura, és el mal servei dels taxis, i aquestEsperit mal intencionat de xuclar la mo-neda al viatger amb males arts.

Exemple ;. Un viatger, sol o acompanyat,vol fer una excursió a Montserrat o alTibidabo . A mig . camí resulta que l'autofa figa, _ 1 la figa — diguem-ho així — l'hade pagar el viatger, '. en forma d'un aug-ment considerable de preuen la tarifa prè-

viament establerta per al viatge, ja que,cas de no voler-s'hi avenir, o bé no potembarcar o s'ha de retardar la sortida delvaixell.

Asseure's en una terrassa de café ofe-reix també certs perills al turista. El delscirc-botes especialitzats. Encara no s'hiham assegut que ja en tenen un mosquerentorn seu, disposats a fer-los brillar el cal-çat com un diamant. Si és blanc i ho yo-len, li faran tornar ros o negre. Li treurantotes les taques que hi porta, taint si leshi porta com no. 1 tot plegat no li costaràcap diner. Només sis o set pessetes. Unavegada, aquesta broma, un cira-botes quees passà de viu, va gastar-la a IEn PereCoromines ; i li costà haver d'anar a ladelegació amb el salón sota el braç i el capsota l'ala. Un paquet de camels també téun preu especial — a més de la propina —si un turista de bona fe encarrega a uncira-botes que l'hi vagi a cercar. Això, su-posant que no desapareguin del mapa, e1cira-botes, el paquet de cigarrets i •la mo-neda...

Tot, però, té en aquest món el seu .proi el seu contra. Un dia, baixà d'un vaixellun grup de turistes angleses. Anaven ambpijama. IEl representant d'una determinadaentitat de turisme els va insinuar que dela manera que anaven vestides no podiencircuj'ar per la dutat. Elies protestarem,Per què? Aleshores aquél) els pregunta sia Gibraltar o a Londres els ho permetrien.Es van molestar molt ; tot el que és capaçde molestar-se un •ainglès ferit en el seuorgull nacional, La qual cosa vol dir quèaquest món turístic, tant n'hi ha per a do-nar com per vendre.

I ara, ja que, almenys en aquest article,no podem ensenyar belleses monumentals,mostrarem als lectors altres aspectes delsque copsa el turista que ve a la nostra ciu-tat.

1-Ieus ací els carros de fes escombraries.Tots els matins circulen, majestuosos i so-

...és abundantment so •licitat

lemnes, per la ciutat. Cap al migdia se'ndeixen caure alguns a la: Plaça del Rei.Els cavalls dels carros duen el morraletposat, i els escombriaires, asseguts per allí,també dinen. Si cal, algun escombriaires'acosta a la columna romana, i la humi-teja una mica.

Si en aquella hora, a una ramada de

turistes se'ls acut anar.hi, poden fruir d'a-quest espectacle imprevist, demés de con-templar els edificis i, per torna, poden sen-tir com de sobte el barret o la koriak elsvoleia del cap o de la ma, empès per unapilota de cuiro que ha vingut de no sapon, perd que ha vingut i ha interromputla seva contemplació devota. La Plaça delRei, a més d'ésser el lloc de reunió i dedescans d'uns quants escombriaires, és unfrontó en el qual cultiven les seves habili-tats la quitxalla dels voltants.

Heus ací, ara, els carros de paperassad'Hospitalet que es dirigeixen, calmosos,vers les fàbriques de paper del carrer deMarina. Passen per la Granvia, pel davantdel sRitz, pel passeig de Grécia. Es a dir,per tots els llocs em és fàcil de trobar turis-tes. Sembla que ho facin expressament, obé que algú els hagi vindicat que el seu pasper aquells llocs constitueix un númeroagradable per al programa d'una excursióturística.

I ara, la clàssica desfilada .dels ramatsde vedelles per 11Eixample. Surten de l'es-tació del Nord, un les descarreguen els trensde Galícia, i solen passar per la Gramviai pel carrer de Bailén amunt. L'espectaclepot ésser fruït i contemplat gairebé tots elsdies, de les nou del vespre en avall .

IEIs ramats, afilerats, desfilen pel mig delcarrer, interrompent el pas dels peatans idels cotxes. Si cal, àdhuc dels tramvies.Omplen el carrer de brams harmònics, elsquals es barregen amb els esgarips dels con-ductors i els cops de vara que administrena les bèsties que rebequegen.

Si n'hi, ha alguna que, cansada del viat-ge, es rerassaga, la lliguen a un arbre o aun fanal, i ja cuida de recollir-la un carroque sol anar al darrera del ramat, ambaquest fi.

Els conductors duen una brusa llarga, unmocador de pita al coll, i una vara d'untamany regular.

Al turista que, després de sopar, se 1i haacudit anar a donar un tomb per l'Eixam

-pie, es topar) amb aquest espectacle pin-toresc i, a ben segur, que 1i agradarà molt,car fa molt bonic. Si duu una màquina d'ob-jectiu ben lluminós, en podré treure unesfotografies ben curioses. 1, en arribar alseu país, amb un xic d'imaginació, podràconvertir aquell espectacle én u'na estampaflamenca.

Tat això vol dir, simplement, que a lanostra ciutat encara hi ha molt a fer enuna colla de petits detalls, perquè demésdels que hem dit se'n poden senyalar moltsmés.

Per exemple, el vici d'esventrar carrerssense com va ni com costa ; el d'edificarunes cases poca-soltes, al costat d'un car-rer vell, abans dotat d'una perspectiva tanbonica com té el carrer de la Tapineria,venint del moll, donen a compendie que aBarcelona, encara, això de l'urbanisme ésmolt rudimentari.

Es evident que si hom s'hagués adonatben bé de les incomptables belleses de laciutat i hagués entrellucat el rendiment quese'n podria treure, cuitaria a netejar-la detotes les impureses que hem explicat i d'altres, per tal de fer-ne — i fóra fàcil, evi_dentment — una de les ciutats de turismemés ;importants d'Europa.

JAUME PASSARELL(Fotos Barnapress)

viatgiper plaer, aprofiti elsavantatges de la nostra cadena d'Hotels

HOTELES UNIDOS, S. A.LA MAJOR ORGANITZACIO HOTELERA D'ESPANYA

A Barcelona. . .A Barcelona. . .A Tarragona . .A Valencia . . .A Alacant . . .A Granada . . ,A SevillaA Alcalà de GuadairaACàdiç . . . . ,A Bilbao . . . . .A Sant Sebastià .A Sitges , . . . .

. Hotel Orient . . . . .

. Holel Espanya y Amèrica ..

. Hotel Europa . . ". ,

. Hotel Victòria , . . .

. Hotel Palace , . , , .Hotel Alhambra-Palace

. Hotel Madrid . . ,

. Hotel Oromana . ,

. Hotel de la Platja. .

. Hotel Carlton . . . , ,

. Hotel Maria Cristina. ,

. Casino-Restaurant-Piscina,

250 habitacions,150 habitacions,75 habitacions,

100 habitacions,80 habitacions,

150 habitacions,150 habitacions,30 habitacions,

150 habitacions,200 habitacions,200 habitacions,Platja d'Or

150 banys50 banys30 banys50 banys50 banys

100 banys80 banys25 banys50 banys

200 banys150 banys

Demani a qualsevol dels nostres Hotels, el carnet de presentació mitjançant el qual obtindrà' considerables avantatges.,.

A tots els Hotels de H. V. S, À.r hi trobarà acollida afectuosa, estatgeconfortable, cuina de qualitat i preus moderats

H. U. S. A, segueix augmentant la seva cadena d'Hotels fins que la seva organització abarqui les ciutats més importants d'Espanya

1!1I)]1

--No sento res. IEm penso que li cal t nareparació.

— Haurem d'esperar que hi hagi una an-feruncia a Lausana.

(Radio-magazine, París)

PIQU'I'PONIANA

—Dieu que descendeix d'una familia motantiga?

—Ja ho crec. Pot seguir-ne el rastre finsa quinze degeneracions.

(London Opinion)

—I què, floja, com t'iham sortit els cock-

tails? Els convidats t'ho han dit?—Oh... han sortit tan bé, que els convi-

dats ja no eren capaços de dir res.

(Sydney Bulletin)

ÉS HORA D' APENDRE BÉQuan apreneu francès, si us diuen, per

exemple, que «gourmet» vol dir ((goloso)),no ho compendreu tan bé com si us diuenque «gourmet» vol dir «llaminer».

EI LINGUAPHONE, que es preocupadels resultats docents sobretot, no ha re-parat en despeses, i ha editat en catalàacurat la clau de traducció de les lliçonsLINGUAPHONE. Podeu, doncs, avui,apendre a base del vostre idioma, únicindicat, si cap n'hi ha, per a l'estudi d'al-tres idiomes.

Els collegis, acadèmies i profesor que usensenyen idiomes estrangers a base de cas-tellà, d'un tercer idioma, us ensenyen ma-lament, us fan perdre temps i diners.

Si voleu apendre bé i de pressa qual-sevol dels setze idiomes que més neces-

siteu al costat del català, demaneu tot se-guit, serse cap cost ni compromís, el pros-pecte LINGUAPHONE, i us orientareu.

No hi ha estudi que presenti més en-trebanc j trencacolls que l'estudi d'un idio-ma estranger. El LINGUAPHONE us diràla veritat universal sobre aquesta necessi-tat, també universal moderna, d'apendreidiomes. Onsevulla que visqueu, i siguinles que siguin les vostres ocupacions, po-deu apendre idiomes estrangers de pressai bé pel procediment LINGUAPHONE.Demaneu tot seguit el prospecte gratuit al'INSTITUT ((LINGUAPHONE)) per aCatalunya : CARRER DE VALENCIA,NUM. 245. BARCELONA.

,,

1 \//

s /

a o

r

/ H^J/4

UN ABRIC cel1e t,oa p ca e olnbmic?

SEMPRE

Sastreria ModeloRambla de Canaletes, ir

.Agencia General de Anuncios

per tal de donar una majoramplitud a la seva secció de

PUBLICITAT DE F. C. METROPOLITÀ

trasllada les oficines de dita secció al

CARRER DE PELAI, 62, 4: `, 2.a - TELÈFON 115300

des d'avui 1.eL de desembre 1932

WLrLJWWW

Societat Espanyola da Carburs MetM'flcsCorrea., Apartat ioa BARCELONA

Telaton relr.1e1 4 "Carburo." Mallorca, 439

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcn-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °I o DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i $ECAT defila i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS'TRIÀL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-

. FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per laSOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS', ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

CATALÀllegeix demà i cada día

La PublicifafDIARI CATALÀ

Informacíons completesArficles dels millors escrípforsSeccions especials de Polífica,Arts, Líieraf ura, Música, Ràdio,Finances, Esporos, efc., etc.

,

iir

^El bomber tímid va a demanar la mà de

la xicota.(Illustrowany Kuryer, Cracòvia)

ABRICS CONFECCIONATS

COM ELS DE MIDA

rl VehìIs Vidal7, Plaça Üníversifa4, 7

•Tall immillorable

Confecció superiorClasses extres

DES DE 75 Piles. = 90 P4es125 P4es.i150 Pfes

PLOMES 16 PEes. = 20 P4es.25 Pies. í 30 Pf es.

V•1 O IRROMPIBLE ^ O '

Seleccioni d'aquesta col'lecció els discos del seu gust

OBRES SIMFÒNIQUESSUITE (Dohnanyi). Op. 19. Andante con variazioni, Scherzo, Ro-

mança i Rondó, en tres discos AB. 712 714, interpretats perI'ORQUESTA SINFÓNICA DE CHICAGO.

MISSA SOLEMNIS (Beethoven). Magistralment interpretada per1'ORFEÒ CATALÀ DE BARCELONA, sota la direcció del mes-tre Millet, amb acompanyament d'Orquestra, en t2 discosAB. 239/250, amb àlbum regal.

SARÇUELESLA VIRGEN MORENA (Riancho y Grenet).—«Lamento esclavo».

((Mi vida es cantar». Eduard Brito. AE. 4121L'AMOR CAPGIRA UN PAÍS (Rafael Pou). —cChotts».—»Java».—Or-

questra Demon's Jazz. AE. 41119

CANTS ARGENTINSMADRE HAY UNA SOLA.—Tango.—Rafael Jalmez.EL TRIUNFO.—Cançó.----Rafael Jaimez. AE. 41 t6

, COROSPARÁFRASIS DE JOB.—Julio Vidal y la seva Agrupació.PLEIARIA.—»Eres más bella y más pura» .— /dem ídem. AE. 4127

REVISTESMI COSTILLA ES UN HUESO (Vela, Sierra i Alonso).--Interpre-

tada per Empar Miguel Angel, Vicens Simón, senyors Li-gero, etc., en tres discos DA. 4219/4221.

BALLABLESEL MARINERITO. ADIÓs, QUE ME VOY. Orq. Demon's Jazz. AE. 4125LUNA PAGANA.—Orq. New Mayfair.HAPPY Go LUCKY YOU.--Orq. Ambrose. AE. 4123JAVA DES ASSORTIS.—EN DANSANT LA VALSE A TROIS TEMPS.

Orquestra Musette de Georges Sellers. AE. 4112MESTIZO: —A MICHA CAÑA. —Rondalla del Patronat Musical.

AE. 4115FIGARONENCA.—EL MEU BARCO.—Cobla Barcelona. AE. 4126EL FRUTERO LA CACHIMBA DE SAN JUAN.

Lecuona i la seva Orquestra Cubana. AE. 4137DANZA DE LAS LANGOSTAS.—Orq. Jack Hylton.LA BODA DE LA ROSA.—Orq. Jack Hylton. AE. 3987MENTIRILIAS.—Orq. Jack Hylton.LA VIDA ES BELLA.—Orq. Jack Hylton. AE. 3905HAPPY DAYS ARE HERE AGAIN.—Orq. Jack Hylton.LUCKY ME-LOVABLE YOU. AE. 3174

PEL'LICULESEI. CONGRESO SE DIVIERTE

VILLE D'AMOUR.—Louis Morturier.SERAIT-CE UN REVE.—Bertile Arnalina. AE. 4122VIVIR, REIR Y AMAR,--Orq. New Mayfair.UNA VEZ PARA SIEMPRE.—Orq. New Mayfair. AB. 3935MÚSICA CELESTIAL.—Orq. Marek Weber.j QUÉ BELLA ES LA VIDA l—Orq. Marek Weber. AE. 3936

LA CONDESA DE MONTE-CRISTONO ME PREGUNTES NADA.—Orq. Adalbert Lutter. AE. 4124

NO QUIERO SABER QUIEN ERESNO QUIERO SABER QUIÉN ERES. Orq. Marek Weber, AE. 4124

MONSIEUR, MADAME Y BIMUN POCO DE AMOR.—Orq. Lewls Ruth. AE, 4111

HAMPA (Berlín, Plaza de Alejandro)EL AMOR VIENE...—Orq. Marek Weber. AE. 4111

IL EST CHARMANTHABLANDO DE PARÍS.—Orq. Demon's Jazz.LA BIGUINE.—Orq. Demon's Jazz. AE. 3931ES MUY SIMPÁTICO. —Carme Navascués. AE. 3933HAY QUE CUIDAR OTRAS COSAS.—Carme Navascuás i T. FolgarEN PARLANT UN PEU DE PARÍS.—HG. Nelson.Hls'r0IRE DE VoIR.--G. Nelson. AE. 4076

La magnífica tonalitat del portàtil 102 La Voz de su Amo sense vibracions ni

distorsions de cap mena, fa ressaltar encara més les brillants impressions dels discos

d'aquesta marca, Es fabrica aquest portàtil en els següents preus: 375

pessetes; en color, pessetes 425; Model de luxe en pell vermella, pessetes 509

IMPRESOS COSTAAsaIto. 4$.-IlaresI r,.