informativo · title: informativo created date: 20110704130533+01'00

Quantitat recaptada per al patrocini:

252.600jGrau d’execució de la construcció de la Seu:

16,3%(1) L a N o v a S e u d e l C o l · l e g i e n x i f r e s

El finançament de les Pimes

pel 2011Entrevista a:Jaume Amat

El passat mes de març la Junta de Govern va complir el seu primerany de mandat i convé fer un repàs dels principals objectius ques’havia marcat en el seu programa electoral “Enfortir el Col·legi i laprofessió” i sobretot fer un balanç de com s’estan aconseguint.

La nova seu del Col·legi serà una realitat a finals del mes d’abril del2012. El repte actual és, en primer lloc, aconseguir un finançamentaddicional que cobreixi el biaix entre la taxació de l’actual seu, quees va presentar en l’assemblea de col·legiats en la qual es va apro-

var la compra del terreny, i el valor actual que, com a conseqüència de l’actual situacióeconòmica, es més baix del previst inicialment. En segon lloc cal aconseguir que tots elscol·legiats ens fem nostra la nova seu i ens sentim partícips.

Per la consecució d’aquets dos reptes la Junta de Govern va acordar iniciar el Programade Patrocini que ja coneixeu. Permeteu-me que us comenti que enfortir el Col·legi i laprofessió no és només una feina de la Junta de Govern sinó que ho és de tots i de ca-dascun de nosaltres. Hem de fer visible aquest compromís i confiança amb la professiói en el seu futur, i una forma de fer-ho és participar en el Programa de Patrocini, cadascúen la mesura de les seves possibilitats econòmiques. Una elevada participació de tots nos-altres és una forma d’impulsar el patrocini de les empreses.

Un segon repte que establíem en el programa electoral, la fusió entre el Col·legi d'Eco-nomistes de Catalunya i els Col·legis de Titulats Mercantils de Catalunya, està cada vegadamés a prop. Els Consejos, tant dels economistes com dels titulats mercantils, ja han arri-bat a un acord del disseny a nivell estatal d’aquest nou Col·legi Professional que integraràles dues professions (transitòriament hi haurà un sol Col·legi que albergarà dues profes-sions ja consolidades) i que compta amb el suport de tots els partits politics amb repre-sentació parlamentaria. També hi ha acord i voluntat política d’iniciar els processos perfusionar el Col·legi d'Economistes de Catalunya amb els Col·legis de Titulats Mercantils deCatalunya. A més la Junta de Govern continua desplegant la resta d’objectius fixats en elseu programa: l’impuls de les Comissions i Grups de Treball, millorar l’oferta de serveis,la política de comunicació, la política d’increment de col·legiats, la presència social i la for-mació. En propers Informatius us anirem informant de l’evolució d’aquests objectius.

En un altre ordre de coses, us haig de comunicar que la Sra. Rosa Cava, (Secretària Ge-neral del Col·legi) s’ha jubilat parcialment i ha passat a ser assessora de la Junta de Go-vern. Dels 20 anys en els quals ha exercit com a secretaria general del Col·legi voldriadestacar que durant la seva gestió es va iniciar la reorganització administrativa del Col·legi;el reforç de la presència del les noves tecnologies de la informació i comunicació; es vainstaurar la imatge corporativa actual i la política de patrocini que encara continua; i esva aconseguir un increment substancial del patrimoni del Col·legi, amb les quatre seus depropietat, que ens ha permès afrontar el repte de la construcció de la nova seu. Voldriaamb aquests ratlles, expressar el meu reconeixement personal i també el de la Junta deGovern per la seva dedicació i estima al Col·legi i a la professió. Per substituir a la RosaCava, la Junta de Govern ha contractat a el Sr. Maurici Olivé, economista, del qual s’ha va-lorat la seva experiència en gestió, dins de l’administració de la Generalitat de Catalunya ien empreses públiques i privades. En Maurici Olivé és, per tant, la persona que ha d’aju-dar-nos en la consecució dels reptes d’aquesta nova etapa.

Joan B. CasasDegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

[email protected]

Avançant en la consecuciódels objectius i dels reptes

SUMARI

3 Editorial

4-14 L’interès més alt:• 10 raons per participar en el Programade Patrocini

• Estat de construcció de la Nova Seu

• Canvis en l'exercici professional com a conseqüència de canvis legislatius

15-17 Notícies

18-19 Gent de casa• Entrevista a Jaume Amat

20-22 Actualitat econòmica• Finançament... el gran repte de les Pimespel 2011

• És possible reactivar l’economia nomésamb finançament?

24-32 Treballem en grup:• Programació de l’Aula d'Economia. Curs 2011-2012

• Arbitratge tècnic i mediació• Com aconseguir reunions més productives• Recull (de l’1 d’abril al 31 de maig)

33-42 Al vostre servei:• Noticiaris

43 Hemeroteca

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 136 Pàg. 3

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 136

L’interès més alt

És una obra necessària. L’actual seu s’ha quedat petita, insuficient i molt poc adequadaa les necessitats actuals i futures del Col·legi.

És el nostre projecte, és el nostre futur i, com a tal, hem de col·laborar-hi tots.

Tindrem més i millors espais i serveis. Un auditori adequat, sales de reunions, una salamultimèdia, despatxos... Tot al nostre servei.

Permetrà promoure i millorar encara més la formació, un dels punts forts i més ben va-lorats del Col·legi.

Serà una seu representativa pels economistes del nostre país i per al prestigi de la nos-tra professió.

És una oportunitat històrica i un esforç puntual extraordinari que l’hem de fer entretots; no necessitarem ni farem un altre edifici en el futur pròxim!

El vostre nom quedarà gravat per sempre, en un lloc ben visible del vestíbul, com a fun-dadors de la nova seu.

El Programa comporta altres contrapartides d’imatge i comunicació per als participants.

La vostra participació constituirà un exemple per als altres col·legiats i mereixerà el re-coneixement del conjunt de tots ells, de les institucions i de la societat.

És també un exercici de solidaritat i de responsabilitat social: serà la nostra contribuciói suport a les noves generacions d’economistes que ens han de reemplaçar.

Col·labora-hi!Comissió de Patrocini

12345678910

10 raons per participar en el Programa de la Nova Seu del Col·legi.

Fem-la entre tots! És de tots!

A l’Informatiu d’abril d’enguany,les fotosja mostraven els treballs de pilotatge peri-metral del solar. Un cop completadaaquesta fase, es va iniciar un primer buidatde terres fins a una profunditat de –7,5 m.A mesura que s’han anat extraient les ter-res, també s’han anat apuntalant els mursperimetrals.

La durada del buidat s’ha allargat més delcompte perquè la fonamentació de l’edificiveí va deixar a la vista un ample de 3,5 m.Sense mur pantalla i això ens ha obligat aresoldre la contenció de les terres en aquesta

franja i a tornar a calcular els punts d’a-puntalament. A la cota que ja hem excavat,difícilment podem topar amb sorpresescom les descrites.

A finals del mes de juny esperem con-cloure tot el buidat de terres fins la cota -10 m. i, a continuació, ja iniciarem elstreballs previs a l’execució de l’estructuradel nou edifici que es podria iniciar a mit-jans de juliol.

Comissió d’[email protected]



Relació dels primers col·legiats i despatxos professionals que han fet seus aquests valors i s’han adherit a la campanya:

El degà Sr. Joan B. Casas; el vicedegà Sr.Joan Ràfols, el Sr. Maurici Olivé, gerent; elSr. Lluís Santaló, secretari tècnic, i el Sr.Agustí Jové, membre de la Comissió d’O-bres, acompanyats dels arquitectes Sr. Mi-guel Roldán i Sra. Mercè Berengué, deldespatx d’arquitectura Roldán+Berengué idels Project Manager Sr. Jaume Fleta i Sra.Isabel Royo de l’empresa Projects Facilities& Management van visitar, el passat 17 dejuny, la construcció de la nova Seu i vanrebre les explicacions del procés construc-tiu tant de la mà dels arquitectes com delcap d’obres de Tau Icesa, Sr. Miquel Cano.

Álvarez Pérez-Bedia, EmilioÁlvarez Rabanal, JesúsAmat Salas, OriolAmat Soler, JoanAntich Corgos, JordiArasa Alegre, Maria JosepArgandoña Ramiz, AntoniArnaez Redondo, José LopeÀvila Morera, CarlesBarbé Duran, LluísBarnosell Cuende, ErnestoBatlle Molina, EmiliBertran Codina, SalvadorBuil Codina, JordiCaballé Vilella, JordiCambara Moreno, ManuelCampa Planas, FernandoCamprubí Baiges, FerranCapellà Bruguera, CarlesCasanovas Ramon, MontserratCasas Brichs, GerardCasas Brichs, RaimonCasas Onteniente, Joan B.Clapés Sagañoles, JoséColl de Ventós, JordiConejos Sancho, Jordi

Conesa Sagrera, JordiCornet Serra, José IgnacioCortadas Arbat, RobertCostabella Papiol, FrancescDomènech Ortí, XavierFabra Biosca, ManuelFernández Alegre, RoserFerrándiz Foraster, CarmenFerrer Pulgarin, JoaquínFité Benet, JosepFreire Prados, MiguelFuentes Ros, AntoniGarcía Carretero, FranciscoGarcía Castro, AntonioGasol Magriñá, AntonGil París, CristinaGómez Valls, FrancescGonzález-Anta Rodríguez-Orta, PedroGranell Trias, FrancescGuarro Gassol, RogerGuillèn Ròdenas, SusannaHermosilla Pérez, ÀngelIglesias Julià, SantiagoJiménez Corpa, AntonioJover Armengol, AgustíJover Díaz, Carmen

Lanau Grau, SergiLanau Viñals, RamónLópez Sierra, Emilio JoséManresa Rovira, Joan IgnasiMasriera Raventós, Josep LluísMena López, Francesc XavierMontero Iñiguez, CarlosMorell Deltell, MiquelMoya Gutiérrez, SoledadMuns Albuixech, JoaquimOliu Creus, ConxaOller Compañ, VicenteOms Cid, GemmaOrtiz Lucena, CristinaPachamé Barrera, MartínParellada Jofré, FèlixParra Pérez, BàrbaraPermanyer Yglesias, EstevePuig de Travy, CarlosRàfols Esteve, JoanRaventós Torras, FrancescReguant Fosas, FrancescRojas Graell, JoanRuiz Espinós, PereSánchez Marín, Beatriz JesúsSánchez Martínez, Luis Juan

Santaló Bel, LluísSarroca Punsola, EsteveSegura Porta, XavierSellarès Alegre, JosepSoldevila García, PilarSubirats Alcoverro, XavierSuñol Trepat, RafaelTarragó Balagué, MarçalTorné Homs, Josep MariaTorres Torres, TeresaValls Mestre De Mariné, Juan J.Viña Arasa, RicardZalbidea Garmendia, M. Elena

Activa Auditoria & Consultoria, S.L.P.Casanellas Economistes Associats, S.L.P.Corrales Asoc, S.L.Crowe Horwath Spain, s.c.p.Estratègia i Viabilitat Empresarial, S.L.Faura-Casas, Auditors Consultors, S.L.Forward Economics, S.L.Pich Y Asociados, S.L.P.Ramon Lanau, S.A.P.Saumoy, Ribó i Baiges Assessors, S.A.P.

Banc SabadellZurich Vida, Compañía de Segurosy Reaseguros, S.A.Grupo GVC GaescoCaixa d’EnginyersFIATCBanco Bilbao Vizcaya Argentaria

Visita a les obres de la Nova Seu

Relació de les primeres empreses i entitats que han manifestat el seu compromís amb el nou Col·legi


Els economistes som una professió reguladai una professió de les més versàtils, que adiferencia de la majoria de grans profes-sions a Espanya, podem exercir múltiplesactivitats professionals atès que no tenimreserva d’activitats. Aquest fet diferencial fanecessari que des de l’organització col·le-gial dels economistes s’hagi de prestar unaatenció especialitzada a cadascuna d’aques-tes activitats per aconseguir l’excel·lènciadels col·legiats en el desenvolupament deles diverses activitats i, en tot cas, fa ne-cessari que des dels Col·legis d’Economis-tes es doni molta importància a la formaciócontinuada i a la constitució de xarxes deprofessionals que exerceixen una mateixaactivitat.

La transposició de la Directiva de Serveis aEspanya està produint canvis en les diver-ses professions que no sols afecten a lesorganitzacions col·legials sinó també a laforma en què s’exerceix la professió. En elcas dels economistes, a més a més, l’exer-cici de les diverses activitats professionalstambé es veu influenciat per altres normessectorials.

Per la importància que tenen aquestes mo-dificacions, des de l’Informatiu de l’Econo-mista analitzem en dos articles els canvisque es poden produir en l’exercici de laprofessió com a conseqüència de canvis le-gislatius: “Els processos normatius europeusi la normativa nacional actualment entràmit d’interès pels economistes”, d’AlbertoVelasco, director del servei d’Estudis delConsejo General de Col·legis d’Economistesd’Espanya; i “Conseqüències per a l’exer-cici professional derivats de la transposicióde la directiva de serveis al dret intern”, deCarolina Magalló, assessora jurídica delCol·legi d’Economistes de Catalunya.

D’altra banda el Col·legi d’Economistes deCatalunya, està integrat en el Consejo Ge-neral de Col·legis d’Economistes d’Espa-nya, que és l’òrgan coordinador de tots elscol·legis d’economistes de l’Estat espanyolque ostenta la representació de la profes-sió tant a nivell nacional com internacio-

nal. El Consejo Generalestà organitzat en Òr-gans especialitzats igrups de treball per a ca-dascuna de les principalsactivitats que poden desen-volupar els economistes i anivell internacional forma partde les principals organit-zacions dels professio-nals de l’econo-mia i de l’empresa.Aprofitem tambéaquest Informatiu perdonar a conèixer quinaés l’organització delseconomistes a Espa-nya, com està orga-nitzada i quin son elsÒrgans i Registresespecialitzats

Els processos normatiuseuropeus i la normativanacional actualment en tràmit d’interès per als economistes

A) PROCESSOS NORMATIUS EUROPEUS

Observem que en els anys 2010 i 2011,estan proliferant els Llibres Verds en diver-sos assumptes de l’àmbit d’actuació de l’e-conomista.

En primer lloc, recordem el concepte deLlibre Verd en relació amb la normativa eu-ropea. Els llibres verds són comunicacionspublicades per la Comissió Europea en re-lació amb una política concreta. Sol trac-tar-se de documents que suposen unainvitació a organitzacions, entitats públi-ques i privades i a particulars a contribuiral procés de formació d’opinió de la Co-missió. Es diferencien dels llibres blancs, jaque aquests últims són els documents que

contenen les propostes d’actuació comu-nitària que solen publicar-se després d’ha-ver finalitzat el procés de consulta a nivelleuropeu engegat per un llibre verd. L’in-terès d’aquests llibres, a més de la possi-

bilitat de poder intervenir en lesdeliberacions, és avançar-seal possible contingut de fu-tures disposicions norma-tives europees: directi-ves, reglaments...

A continuació fem unarecopilació breu d’algunsdels llibres verds de mésinterès per als econo-mistes:

1) Llibre Verd “Lanormativa de go-vern corporatiu dela UE”: Els Ministres

d’Economia i els Gover-nadors dels Bancs Centrals

del G20, en un comunicat emès alsetembre del 2009 posaven l’accent quehavien de prendre’s mesures per garantirun creixement sostenible i construir unsistema financer internacional més fort.

El govern corporatiu es defineix habitual-ment com el sistema pel qual les empre-ses són dirigides i controlades i com unasèrie de relacions entre el cos directiud’una empresa, el seu consell, els seus ac-cionistes i altres parts interessades. La nor-mativa de govern corporatiu que s’aplicaa les empreses que cotitzen en borsa en laUnió Europea és una combinació de le-gislació i normes de caràcter no vinculant(soft law), que inclou recomanacions icodis de govern corporatiu. Malgrat queels codis de govern corporatiu s’adoptena nivell nacional, la Directiva 2006/46/CEpromou la seva aplicació donat que exi-geix que les empreses que cotitzen enborsa esmentin en el seus informes de go-vern corporatiu si apliquen un codi d’a-quest tipus i que informin sobre aquesttema segons un plantejament de “compliro explicar”.


Canvis en l’exercici professional com a conseqüència de canvis legislatius

En el present Llibre Verd es tracten trestemes fonamentals per al bon govern cor-poratiu:

– El Consell d’Administració: fan falta con-sells amb capacitat d’actuació i eficaços perfer front a la gestió executiva, han d’estarintegrats per membres no executius ambopinions i qualificacions diverses i amb l’ex-periència professional adequada. A més, elsconsellers han d’estar disposats a dedicartemps suficient als treballs del Consell.

– Els accionistes: la normativa de governcorporatiu es basa en el supòsit que els ac-cionistes s’impliquen en les empreses i fanque el seu cos directiu rendeixi comptesde la seva actuació. No obstant això, s’haconstatat que la majoria dels accionistessón passius i amb freqüència es preocupennomés pels beneficis a curt termini. Pertant, sembla útil considerar si es pot pro-moure que un major nombre d’accionistess’interessi per obtenir uns dividends soste-nibles i un rendiment a més llarg termini, icom fomentar que siguin més actius en elsassumptes de govern corporatiu.

– Com aplicar el plantejament de “compliro explicar” que sustenta la normativa de go-vern corporatiu de la UE. Un estudi recentva mostrar que la qualitat informativa de lesexplicacions publicades per les empresesque incomplien la recomanació del codi degovern corporatiu no era satisfactòria, i queen molts Estats membres la supervisió del’aplicació d’aquests codis era insuficient.

Des del CGCEE estem treballant en les ma-teixes, i les remetrem en coordinació ambles organitzacions internacionals en lesquals participem.

2) Llibre Verd sobre l’auditoria: “Polí-tica d’auditoria: lliçons de la crisi”: re-cordem que el 13 d’octubre del 2010, laComissió Europea va fer pública una con-sulta sobre el “Llibre Verd d’Auditoria deComptes”: “Política d’auditoria: lliçons dela crisi”. El Registre d’Economistes Audi-tors, REVA-CGCEE, òrgan especialitzat d’a-quest Consejo General de Colegios deEconomistas, CGCEE, va analitzar aquestdocument i va remetre a aquesta Comissióun conjunt de propostes al desembre del2010, i al gener del 2011 va acudir a unareunió específica a Brussel·les. Així mateixel CGCEE, a través de la Trilateral FrançaItàlia i Espanya, en la qual participem, tambéha estat revisant aquest assumpte en les re-unions periòdiques que s’han celebrat aquest2011, contrastant la posició d’altres païsosdel nostre entorn.

La Comissió va iniciar un debat, a travésd’aquest Llibre Verd, sobre la funció del’auditor, la governança i la independènciade les societats d’auditoria, la supervisiódels auditors, la configuració del mercatd’auditoria, la creació d’un mercat únic pera la prestació de serveis d’auditoria, la sim-plificació de les normes per a les petites imitjanes empreses (PIME) i les petites imitjanes societats d’auditoria, i la coopera-ció internacional per a la supervisió de lesxarxes internacionals d’auditoria.

3) Sobre l’exempció de micropimes depresentació de comptes anuals: l’evo-lució d’aquesta proposta del ParlamentEuropeu del març del 2010, relativa a re-duir les càrregues administratives de lesmicroempreses eximint-les de presentar elsseus comptes anuals, a través de la propostade modificació de la Directiva 78/660/EEC,coneguda com a Quarta Directiva.

No obstant això, els Estats membres serienels responsables de decidir si apliquenaquestes exempcions, depenent de l’im-pacte de la mesura a cada país. D’aquestamanera, des del CGCEE, varem remetre el2010 una carta als europarlamentaris espa-nyols en contra d’aquesta mesura i a tra-vés de les nostres principals organitzacionsinternacionals professionals, en les qualsparticipem, entre elles l’EFAA i la Tripar-tida de França-Itàlia i Espanya, varem mos-trar la nostra oposició a aquesta mesura, através de la seva actuació en els organis-mes corresponents europeus. Si al principi,semblava que aquesta qüestió estava para-litzada, recentment en el 2011 ha estat re-activada de nou a través del Consell Europeu,i el Parlament Europeu podria aprovar-lapròximament, fins i tot amb uns límits, pelque fa a la consideració de microentitats,més reduïts que els inicialment previstos(balanç de 250.000 euros, resultat net de500.000 euros i un nombre mitjà de treba-lladors de 10).

4) Llibre Verd sobre el futur de l’IVA: Eldesembre del 2010, es va fer pública unaconsulta sobre: “Cap a un sistema d’IVA méssimple, més robust i eficaç Impost sobre elValor Afegit”. Segons indica, la pròpia Co-missió, en aquest document, la tendènciaseguida en l’últim decenni ha consistit asimplificar i modernitzar el sistema de l’IVAper etapes successives. Aquest enfocamentha produït resultats positius, però ja ha as-solit els seus límits. La complexitat de lesnormes de l’IVA provoca càrregues admi-nistratives per a les empreses. La gestió del’IVA representa prop del 60% de la càrregaglobal mesurada per a 13 àrees prioritàries

identificades al Programa “Legislar millor”.Altres països de l’OCDE, com Japó, Coreadel Sud o Suïssa, disposen d’un sistemad’IVA més eficient, amb ràtios d’aproxima-dament el 73% dels ingressos que s’obtin-drien teòricament si tot el consum final esgravés al tipus normal. Els debats sobre elfutur de l’IVA s’han articulat entorn a dostemes principals. El primer d’ells es refe-reix als principis d’imposició de les trans-accions intra-UE en els quals haurà debasar-se un sistema d’IVA de la UE plena-ment adaptat al mercat únic. El segonabasta qüestions que caldrà abordar ambindependència de les opcions que es pren-guin per al tractament de les transaccionsintra-UE. El CGCEE, ha participat en el ma-teix a través de la citada EFAA i la Confe-deració Fiscal Europea, CFE, organitzacióa la qual també pertany el CGCEE, a travésde representants del REAF-CGCEE, quehan remès respostes a aquestes preguntes.

5) Consulta pública de la Comissió Eu-ropea sobre la possible modificació dela Directiva de Protecció de Dades: re-cordem que al novembre del 2010, la Co-missió Europea va fer pública també lasegüent consulta: “Comunicació de la Co-missió al Parlament Europeu, al Consell, alComitè Econòmic i Social Europeu i al Co-mitè de les Regions: Un enfocament globalde la protecció de dades personals en laUnió Europea”. Des del RASI-CGCEE,òrgan representatiu dels Economistes enl’àmbit dels sistemes d’informació, es va re-metre un conjunt de propostes a la citadaComissió, sobre la necessitat de modificarla legislació de protecció de dades, espe-cialment a favor de les pimes, tenint encompte que en l’actualitat la seva regulacióés molt estricta i en ocasions dificulta lalabor de les empreses per la seva càrregaadministrativa.

6) Possible modificació de la Directivasobre Reconeixement de QualificacionsProfessionals: L’actual directiva sobre qua-lificacions professionals, 2005/46/CE, esta-bleix les regles per a unes vuit-centesprofessions i preveu el reconeixement au-tomàtic d’altres set en tota Europa, per laqual cosa té gran importància i repercussió.Cinc anys després de la seva entrada envigor, la directiva ha posat de manifest cer-tes deficiències. Destaca en la nova pro-posta europea, la qualitat de l’educació i dela formació. La Comissió parlamentària vaadvocar per una major uniformitat delsplans d’estudi amb la finalitat d’estandarditzarl’educació europea en el futur. La creació detargetes professionals va ser suggerida comuna forma senzilla de reduir traves admi-




nistratives. La Comissió Europea es proposarevisar la directiva de qualificacions profes-sionals en el 2011 i presentar una nova pro-posta a l’any següent. Així, a finals del 2012ha previst llançar una consulta pública perrecollir l’opinió de professionals, empresarisi consumidors sobre el funcionament de lanova norma.

B) NORMATIVA NACIONAL RECENT

1. Llei d’Economia Sostenible, publicadaen el BOE el 5 de març, la Llei 2/2011, de 4de març, d’Economia Sostenible.

2. Llei d’Economia Social: va ser publi-cada en el BOE el passat 30 de març de2011, com a Llei 5/2011.

3. Llei de reforma de l’Arbitratge: s’hapublicat en el BOE del passat 21 de maigdel 2011, dues lleis, que ja han entrat envigor: la Llei Orgànica 5/2011 i la Llei11/2011.

Des del CGCEE, impulsat des del REFOR-CGCEE, hem seguit aquesta reforma en laseva fase parlamentària. El text del Pro-jecte de Llei que va entrar en el Senat vaincloure que en els arbitratges de dret,sigui obligatori ser jurista quan l’àrbitresigui únic (quan va entrar al Congrés qual-sevol professional podia intervenir enaquest tipus d’arbitratges). Des del CGCEEvam interposar una esmena a tots els por-taveus de la Comissió de Justícia, impul-sada des del REFOR-CGCEE, de maneraque no s’exigeixi ser jurista. No ha prospe-rat i per als arbitratges de dret serà neces-sari ser jurista. No obstant això, l’economistapot actuar en els arbitratges d’equitat, coma perit, si escau. Amb aquesta reforma espretén potenciar els arbitratges societaris,que es desenvolupen més àmpliament,per la qual cosa constitueix una oportuni-tat per a l’economista.

4. Projecte de Llei de Mediació en as-sumptes civils i mercantils: va amb mésretard que la reforma de l’Arbitratge. El 29d’abril del 2011, va entrar al Congrés periniciar la seva tramitació parlamentària. Demoment es troba, en la fase d’ampliaciód’esmenes. El CGCEE ha preparat un con-junt d’esmenes, que anem a presentar alCongrés dels Diputats. Com a novetats, en-front de l’Avantprojecte, que analitzem enel seu moment, hi trobem:

1) En comparació amb l’Avantprojecte quehi havia, s’ha inclòs en l’article 12, que coma requisit per ser mediador, a més de dis-posar d’un títol universitari, pugui ser-ho

també si es disposa d’un títol d’educacióprofessional superior (formació professio-nal). Des del CGCEE, advoquem per unaformació mínima universitària, que consi-derem necessària.

2) S’ha inclòs en la Disposició Final Segona,a les Cambres de Comerç, amb compe-tències en la mediació. Anem a plantejaruna esmena, de manera que s’inclogui ex-plícitament també als Col·legis i ConsellsProfessionals també com a institucions demediació, com les Cambres de Comerç.

3) S’ha incorporat així mateix com a nove-tat enfront de l’Avantprojecte, a través de laDisposició Final Quarta, una modificacióde la Llei d’Enjudiciament Civil, de maneraque sigui necessari executar un acord demediació i també un laude arbitral, a travésd’advocat i procurador per a quantitats su-periors a 2.000 euros. En la nostra esmenaanem a proposar que sigui facultatiu, noobligatori, i que s’incrementi el límit a par-tir de 6.000 euros, donat que el que es pro-posa ens sembla molt baix.

4) Atès que per ser mediador serà neces-sari entre altres requisits estar inscrit enun “Registre de mediadors o institucionsde mediació”, dependent del Ministeri deJustícia, podria plantejar-se la creació delmateix en el Consell i en els Col·legis d’E-conomistes.

5) Finalment anem a proposar una es-mena, de manera que es reguli en aquestProjecte de Llei, que els concursos de per-sones físiques i de micropimes (passiu in-ferior a 500.000 euros) es regulin a travésde la mediació.

5. Projecte de Llei de Diners Electrò-nics: es va publicar el 28 de gener del2011 el text del Projecte de Llei, que haentrat al Congrés, per a la seva tramitacióparlamentària. El 4 d’abril del 2011 es vanpublicar les esmenes. Es tramitarà per laComissió d’Economia i Hisenda del Con-grés, amb competència legislativa plena.Des del RASI-CGCEE s’ha remès la COMU-NICACIÓ RASI ECONOMISTES 2/11, resu-mint els aspectes més destacats d’aquestProjecte.

6. Projecte de Llei de reforma parcialde la Llei de Societats de Capital i in-corporació a la Directiva 2007/36, delParlament Europeu i del Consell, d’11de juliol, sobre l’exercici de determi-nats drets dels accionistes de societatscotitzades: va entrar al Congrés el passat25 de febrer i es van publicar les esmenes

del Congrés el 30 de maig del 2011. Inclouun conjunt de reformes en la Llei de So-cietats de Capital, aprovada per Reial De-cret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pelqual es va publicar la refosa de la legisla-ció de societats.

7. Projecte de Llei reguladora de la Ju-risdicció Social: va entrar al Congrés elpassat 25 de febrer. Destaquem que en di-versos articles del Projecte es refereix a laIntervenció d’advocat, graduat social col·le-giat o procurador, en ocasions obligatori ien altres casos facultatiu. Hem interposatdes del CGCEE, comptant amb el suportd’Economistes Assessoris Laborals, EAL-CGCEE, un conjunt d’esmenes de maneraque en diversos articles d’aquest Projecteno sigui obligatori recórrer a un graduatsocial (excepte en el recurs de súplica onsí tenen aquesta competència) i també queun economista estigui al mateix nivell queun graduat social. El termini per interposaresmenes al Congrés, s’ha ampliat.

8. Projecte de reforma de la Llei Con-cursal: en el Consell de Ministres del 17de desembre del 2010 es va aprovar un in-forme amb un primer esborrany del textoficial de l’Avantprojecte de reforma de laLlei Concursal. Des del REFOR-CGCEE esva remetre aquest text i una primera anà-lisi del mateix en un butlletí electrònic.S’ha remès des del REFOR-CGCEE al Mi-nisteri de Justícia, el passat el 27 de generdel 2011 un document programàtic ambpropostes generals sobre l’Avantprojecte.S’han analitzat també des del REFOR-CCEE els informes corresponents del Con-sell d’Estat i Consell Econòmic i Social. Enel Consell de Ministres del passat 25 demarç, es va aprovar definitivament l’A-vantprojecte de Llei. L’1 d’abril va entrar elProjecte de Llei al Congrés i es va obrir elperíode d’esmenes, que s’ha anat ampliantsuccessivament. Per les informacions dequè disposem, sembla ser que es retardaràla seva tramitació. En qualsevol cas elREFOR-CGCEE ja ha preparat un docu-ment de propostes, que ha fet públic i s’hapresentat un document genèric sobre elProjecte que inclou un annex amb més de50 esmenes que es van presentar al Con-grés dels Diputats el passat 24 de maig.

9. Esborrany de Reglament de desen-volupament de la Llei 10/2010 de pre-venció de blanqueig de capitals: desprésde la publicació a l’abril del 2010, de lanova 10/2010 de PBC, falta per publicar-seel desenvolupament de la mateixa. Estavaprevist que es fes públic l’esborrany delReglament a finals del 2010, no obstant


això, el seu desenvolupament va retardat.És important, donat que determinats as-pectes de la Llei queden supeditats al pro-per Reglament.

10. Esborrany d’Avantprojecte de Lleide Serveis Professionals: si bé estavaprevist l’inici de la seva tramitació al co-mençament del 2011, finalment s’ha retar-dat el seu inici. No s’ha publicat demoment cap esborrany d’aquesta norma.Tan sols disposem de diversos esborranysgenerals de diversos Ministeris que s’hanfiltrat, però sense un text articulat. Es vacelebrar una reunió d’Unió Professionalsobre l’estat d’aquest Avantprojecte i sobreles accions a dur a terme per les profes-sions. En conclusió, es realitzarà una accióconjunta. Hi ha una proposta remesa al Mi-nisteri d’Economia des d’Unió Professional,en la redacció de la qual hem participat, rei-vindicant que siguin de col·legiació obliga-tòria, les professions regulades i titulades,contemplades en la Directiva 2005/36/CE dereconeixement de qualificacions professio-nals (vénen a ser pràcticament totes lesque pertanyen a Unió Professional,incloent als economistes). AUnió Professional s’ha for-mat una Comissió de Tre-ball sobre aquest Avant-projecte en la qual participem.Hem fet des del CGCEE suggeri-ments en aquesta Comissió sobre la pro-posta a realitzar al Ministeri d’Economia iHisenda. No obstant això, per recents in-formacions de què disposem no semblaque finalment hi hagi temps perquè es tra-miti aquest Projecte de Llei en aquesta le-gislatura. Podria ser que s’aprovés com aAvantprojecte pel Consell de Ministres,però que no donés temps al fet que el Par-lament ho aprovés com a Projecte de Llei.

11. Esborrany del Reglament de la Lleid’Auditoria de Comptes: és possible queal llarg del 2011, es publiqui i es tramitil’esborrany de Reglament de desenvolupa-ment de la Llei d’Auditoria de Comptes. ElREVA-CGCEE està treballant sobre el ma-teix. Així mateix destaquem que l’ICAC hapreparat un esborrany de text refós de laLlei d’Auditoria de Comptes (un Reial De-cret Legislatiu) sobre el qual ha estat tre-ballant amb les diferents corporacionsd’auditoria, incloent al REVA-CGCEE i ques’ha publicat en el seu web. Pròximamentes publicarà el mateix en el BOE

Alberto Velasco HerederoDirector del Servei d’Estudis Consejo General de Colegios

de Economistas, CGCEE

Conseqüències per a l’exercici professionalderivats de la transposicióde la Directiva de Serveisal Dret InternLa Directiva 2006/123/CE del Parlament Eu-ropeu i del Consell, de 12 de desembre de2006, (coneguda com Directiva de Serveis)té com a finalitat eliminar les barreres queobstaculitzen el desenvolupament i la pres-tació d’activitats de serveis entre els Estatsmembres de la Unió Europea, per millo-rar-ne la regulació i proporcionar un en-torn més favorable i transparent als agentseconòmics. Per aconseguir-ho estableix unmarc jurídic general que afecta a una am-plia gama de serveis, entre els quals s’in-clouen les activitats professionals. Distingeix

una sèrie de mesuresper garan-

t i r d ’ un abanda, la lli-bertat d’esta-b l imen t de l sprestadors de ser-veis, i de l’altra, la lliurecirculació de serveis.

Pel que fa a la llibertat d’establiment deprestadors de serveis s’imposa als Estatsmembres l’obligació d’establir principis desimplificació administrativa, substituint lesautoritzacions prèvies per declaracions deresponsabilitat; la supressió dels tràmitsburocràtics innecessaris així com l’elimina-ció de la duplicació d’operacions. Igual-ment, es vol que tot prestador de serveisque desitgi instal·lar-se en un altre Estatmembre disposi d’un interlocutor únic aqui dirigir-se per realitzar tots els tràmits iprocediments a través d’un únic punt de-nominat finestreta única.... En definitiva,el que es pretén instaurar és la igualtat detracte entre nacionals i no nacionals dels

Estats membres per accedir a prestar unaactivitat de serveis.

Pel que fa a la lliure prestació de serveis(és a dir sense disposar d’un establimenten l’Estat membre on es vol prestar el ser-vei), s’estableix que, amb caràcter gene-ral, no se’n podrà restringir l’accés a travésde la imposició de requisits com l’obliga-ció d’estar establert en el territori nacio-nal, de dotar-se d’una certa infraestructuraamb caràcter previ a la prestació del ser-vei o bé l’obligació d’obtenir una autorit-zació prèvia de les autoritats nacionalscompetents.

Les normes contingudes en la Directiva deServeis van ser transposades al Dret Interna través de dues lleis, la Llei 17/2009, de23 de novembre, del lliure accés a les acti-vitats de serveis i el seu exercici (conegudacom Llei Paraigua) i la Llei 25/2009, de 22de desembre, de modificació de diverseslleis per a la seva adaptació a la llei de

lliure accés a les activitats de serveisi el seu exercici (cone-

guda com LleiO m n i -

bus).

Amb l’entrada en vigor d’ambdues lleis,s’han introduït, entre d’altres, una sèrie decanvis que afecten a les professionsregulades i als professionals i que espoden resumir en els següents punts:

– Els professionals no poden acollir-se a capbarem d’honoraris orientatiu ni a cap re-comanació, regla o directriu per a la fixa-ció dels preus en tant que es prohibeix alsCol·legis Professionals la confecció d’estu-dis o criteris d’aquest tipus, excepte el casde la taxació de costes.

– Es restringeix l’ús del visat: tan sols espodrà visar una feina, a petició del client,quan s’acrediti que és el mitjà de controlmés proporcionat i quan sigui necessari




per existir una relació de causalitat entre eltreball professional i l’afectació a la inte-gritat física i seguretat de les persones.

– Es possibilita que els professionals puguinaccedir electrònicament i a distància a tra-vés d’una finestreta única, tant a la infor-mació sobre els procediments necessarisper iniciar una activitat de serveis com a larealització dels tràmits preceptius, incloentles declaracions, notificacions o sol·licitudsd’inscripció davant d’una Administració Pú-blica o un Col·legi Professional.

– Les dades dels professionals col·legiats hand’ésser publicades a la finestreta única delCol·legi corresponent, amb l’objectiu d’a-conseguir una major defensa dels interessosdels consumidors i els usuaris. Les dadesque s’han de fer públiques, són les següents:nom i cognoms, número de col·legiació, tí-tols oficials que posseeixi, domicili profes-sional i situació d’habilitació professional.

– Substitució de les autoritzacions prèviesper declaracions de responsabilitat per ac-cedir als serveis col·legials, fomentant uncontrol deontològic a posteriori.

– Possibilitat de que els clients presentinqueixes i reclamacions davant el Col·legiProfessional actuant a través del servei d’a-tenció als consumidors i usuaris.

– S’imposa l’obligació de que tots els pro-fessionals actuïn coberts per una pòlissa deresponsabilitat civil o garantia equivalentper cobrir els riscos en els quals puguin in-córrer en l’exercici professional, per tant,es consagra a nivell europeu l’obligació dedisposar d’una pòlissa de responsabilitatcivil, que ja contemplava la llei catalana deCol·legis Professionals.

El Govern Espanyol, anant més enllà del queestableix la Directiva de Serveis, va incloureen la Llei Òmnibus una disposició addicio-nal que habilita al Govern perquè remeti ales Corts Generals un Projecte de Llei quedetermini quines professions seran de col·le-giació obligatòria. Aquest avantprojecte repel nom de Llei de Serveis Professionals.

Si bé s’han sentit veus que indiquen queaquesta Llei no serà aprovada en aquestalegislatura, els informes als quals s’ha tin-gut accés estableixen el principi general dellibertat d’accés i exercici en totes les pro-fessions, que, d’acord amb el previst, s’im-plementarà a través de les següents accions:

– Reducció de les reserves d’activitat o el queés el mateix: reducció de professions titula-

des, les quals només podran establir-se perllei estatal. D’acord amb el darrer informe,quedarien amb reserva d’activitat les profes-sions sanitàries, les jurídiques, les tècniques,altres activitats relacionades amb la segure-tat i reserves no vinculades a títols (oficis).

– Reducció de les professions amb obliga-torietat de col·legiació, que només es po-dran establir per llei estatal i quanexisteixin motius d’interès públic que horecomanin. D’acord amb la informació ac-tual, mantindrien l’obligatorietat de col·le-giació de les activitats o professions delsàmbits sanitari i jurídic, tot i que es plan-teja la possibilitat de que la col·legiaciósigui voluntària per a aquells que treballinen exclusiva en el sector públic, connota-ció que afecta particularment al sector sa-nitari, atès que la col·legiació quedariareduïda a l’exercici privat de la professió.

– Coexistència de col·legis professionals ob-ligatoris i voluntaris.

– Reforç de la protecció de consumidors iusuaris, a través de la definició de novesinfraccions administratives per a l’exerciciprofessional irregular i imposant als pro-fessionals l’obligació de pertànyer a un re-gistre en els casos en els quals la col·legiacióno sigui obligatòria; per tant, es continuaràexigint als professionals que acreditin laseva inscripció en el registre que regulil’activitat que desenvolupen.

Carolina MagallóAdvocada

L’organització dels Economistes a Espanya:Consejo General de Colegios de Economistas

El Consejo General deColegios de Econo-mistas, CGCEE, coma Corporació de DretPúblic, que aquestany 2011 compleix 40anys d’existència, re-presenta nacional iinternacionalment alseconomistes del nos-tre país i realitza des

de fa diverses dècades un important esforçd’anàlisi i revisió de la conjuntura legal iprofessional, que regula l’activitat de l’eco-nomista. El nostre Estatut Professional,

aprovat a través del Reial decret 871/77, escaracteritza per una regulació de l’àmbit dela nostra actuació professional molt ampli,en comparació amb d’altres professions.Per això, des del CGCEE, es van crear unconjunt d’òrgans especialitzats, alguns ambmés de 25 anys d’existència, que tractend’aportar valor afegit i ajut en l’exerciciprofessional als economistes individuals,despatxos i societats, així com als 33Col·legis d’Economistes, de manera quepossibiliten uns serveis d’elevat nivell tèc-nic, centrant-se en les principals branquesde l’Economia.

– El Registre d’Economistes Auditors, REVA-CGCEE– El Registre d’Economistes Assessoris Fis-cals, REAF-CGCEE– El Registre d’Economistes Forenses, REFOR-CGCEE– L’Organització d’Economistes Forenses,OEE-CGCEE– El Registre d’Auditors de Sistemes d’In-formació, RASI-CGCEE

Recentment, i davant del desenvolupamentd’altres àrees, s’han creat des del CGCEEnous òrgans:– Economistes Experts en Comptabilitat iEconomia Financera, ECIF-CGCEE– Economistes Assessoris Financers, EAF-CGCEE– Economistes Assessoris Laborals, EAL-CGCEE.

Tots els òrgans especialitzats del CGCEE,disposen de publicacions periòdiques, ser-vei d’assessorament, ofereixen formaciócontinua, informes tècnics i butlletins elec-trònics, que es remeten als seus associats ique s’ofereixen també als diversos Col·legisd’Economistes. Sense oblidar-nos d’altresGrups de Treball del CGCEE, en altres àreescom Màrqueting, Urbanisme, Deontologia,Arbitratge i Mediació...

Així mateix, el CGCEE ha potenciat el seuDepartament Internacional i la seva pre-sència en organitzacions professionals i elsseus contactes periòdics amb organismesprofessionals internacionals amb preocu-pacions similars, especialment de la UnióEuropea, on es debaten assumptes europeuscomuns, se signen convenis de col·labora-ció i s’estableixen aliances i col·laboracionsen projectes internacionals concrets d’inte-rès professional.

A més el CGCEE, coordina la important ac-tivitat realitzada des dels diferents Col·legisd’Economistes del nostre país, a través delsseus Degans, Juntes de Govern i Secretaris



Tècnics, així com de la resta del personaldels mateixos, tant en l’àmbit de la presta-ció de serveis, com en la formació conti-nuada i a través de les seves actuacions enels seus corresponents àmbits autonòmics.

Així mateix, estimem que ha estat un encertel fet de reforçar la nostra marca d’Econo-mistes i el paper del CGCEE, com un granparaigua que coordina i aglutina l’activitatdels Col·legis d’Economistes i anteriors òr-gans i departaments especialitzats esmen-tats, de manera que tots els Economistes enssortim reforçats i beneficiats. Igualment,aquest paper d’unificació del CGCEE, en lanostra activitat davant l’Administració, afa-voreix i aclareix la nostra activitat.

Tres idees possiblement caracteritzen l’ac-tivitat del professional en l’actualitat: d’unabanda, l’escenari de permanent canvi queenvolta al professional, incrementat en elsúltims anys; l’ingent volum de disposicions id’informació disponible que en ocasions enspresenta un escenari de difícil assimilació ifinalment, una cada vegada major interre-lació internacional, que exigeix conèixer lanormativa europea i les pràctiques interna-cionals a nivell intercontinental.

Davant d’aquests nous reptes del segle XXI,anteriorment comentats, es precisen orga-nitzacions professionals, que estiguin aten-tes als canvis, que siguin cada vegada méstècniques, modernes, especialitzades i in-terrelacionades, i que tinguin la capacitatde traduir i transmetre als professionals, de laforma més simplificada possible, els nouscanvis i tendències.

A continuació, a través d’una sèrie d’articlesbreus, els nostres diferents departaments iorganismes especialitzats del CGCEE, res-ponent a l’amable oferiment del Col·legid’Economistes de Catalunya, –organitzacióprofessional que constitueix tot un referenti exponent de dinamisme i experiència–,exposaran de forma succinta els assumptesmés rellevants que s’estan tramitant actual-ment, tant a nivell nacional com interna-cional, que estimo seran de gran ajuda perals professionals, en les seves diferents es-pecialitats, i que ens permetrà disposard’una bona referència de la situació actuali pròxima dels economistes en l’actual con-juntura.

Valentí Pich Rosell.President Consejo General de Colegios

de Economistas CGCEE

RASI, assesorament en sistemas informàtics

Des dels anys 70del segle passat,el nostre ConsejoGeneral de Cole-gios de Economis-tas de España s’haocupat i preocu-pat per la reper-cussió que podiatenir en els siste-mes d’informació

i en totes les activitats relacionades amb elsmateixos, el desenvolupament galopant dela Tecnologia de la Informació i Comuni-cació (TIC).

Ja en els anys 80 es va constituir per inicia-tiva del Consejo, l’OAI (Organització d’Au-ditoria Informàtica), integrada en parts igualsper economistes i llicenciats en informàtica.Aquesta entitat es va mantenir activa finsal 2002, any en el qual es va dissoldre.

En el decurs d’aquests anys es produeixenintervencions a nivell d’organismes inter-nacionals com l’IFAC que va emetre la sevaNorma d’auditoria en un context informatit-zat, com a primer document oficial regula-dor dels sistemes d’informació informatitzatsi que, entre altres coses, estableix que l’au-ditor ha de tenir coneixement suficient queli permeti planificar, dirigir i supervisar eltreball realitzat. Ha d’avaluar si són neces-saris per l’auditoria coneixements especia-litzats sobre aquesta matèria.

Posteriorment, es va constituir l’ICAC (Ins-titut de Comptabilitat i Auditoria de Comp-tes) del Ministeri d’Economia, el qual vaemetre la Norma Tècnica que regula i en-globa la normativa que regeix l’activitatd’auditor financer en un entorn informa-titzat, establint que si l’auditor financer noté coneixements tecnològics suficients, had’utilitzar un expert que realitzi aquestalabor.

L’any 2002, una vegada dissolta l’OAI elConsejo va crear el RASI (Registre d’Audi-tors de Sistemes d’Informació) òrgan espe-cialitzat del Consejo que entre d’altres téles següents funcions:

– Divulgació de les peculiaritats i especifi-citats dels Sistemes d’Informació informa-titzats, utilitzats des de llavors per entitats,empreses o activitats tant grans com petitesi per tant subjectes a l’estipulat en les nor-mes existents a l’efecte.

– Preparar i impartir cursos relatius a siste-mes d’informació informatitzats com el re-latiu a la norma ISO 27001.

– Preparació per l’examen del certificatCISA (Certificat d’Auditor de Sistemes d’In-formació) atorgat per l’ISACA, instituciónord-americana amb domicili a Chicago(EUA) i establerta en més de cent països iamb gran prestigi internacional. En el de-curs dels últims anys han aconseguit el cer-tificat centenars de companys.

– Col·laboració directa amb organismes ofi-cials com l’AEPD (Agència Española deProtección de Datos), impartint conjunta-ment informació en diversos Col·legi d’E-conomistes.

– Col·laboració amb entitats nacionals i es-trangeres com el BSI, IMQ undetec

– I sobretot mantenir informats als mem-bres del RASI de les circumstàncies i les no-vetats que puguin afectar a la seva activitat

Alonso Hernández GarcíaPresident del RASI (Registre d’Auditors

de Sistemes d’Informació)

L’EAFI: assessorament en matèria d’inversió

La transposició dela directiva euro-pea 2004/39/CEsobre el mercatd’instruments fi-nancers, la cone-guda MIFID, a lanormativa espa-nyola ha implicatla modificació dela Llei 24/1988 del

Mercat de Valors. La Llei 47/2007, de 19 dedesembre, per la qual es modifica la Lleidel Mercat de Valors, estableix que l’asses-sorament en matèria d’inversió (ja consi-derat com un servei auxiliar per la Llei37/1998, de reforma de la Llei del Mercatde Valors) és una activitat reservada per ales persones o entitats que hagin obtingutla preceptiva autorització i es trobin inscri-tes en els corresponents registres adminis-tratius de la CNMV o del Banc d’Espanya.

Entre aquestes entitats es troben les Em-preses d’Assessorament Financer (EAFI), unnou tipus d’empresa de servei d’inversióintroduït per la MIFID.


Les Empreses d’Assessorament Financer(EAFI) es troben regulades en la citada Lleidel Mercat de Valors, el RD 217/2008,sobre el règim jurídic de les empreses deserveis d’inversió i la Circular 10/2008, dela CNMV, sobre Empreses d’AssessoramentFinancer. En els dos anys i mig transcorre-guts des de la publicació d’aquesta Circu-lar (gener del 2009), s’han inscrit en elRegistre d’Empreses d’Assessorament Fi-nancer de la CNMV seixanta-dues entitats,d’aquestes quinze són persones físiques iquaranta-set persones jurídiques. Aquestnombre d’EAFIs inscrites a Espanya és pe-tita en comparació amb d’altres països dela UE com Anglaterra, on el 85 per cent deles inversions passen a través d’EAFIS, Su-ïssa (50 per cent) i Alemanya (15 per cent).

L’òrgan del Consell General d’Economis-tes, Economistes Assessoris Financers,EAF-CGCEE, ha contribuït activament a lainscripció en el registre de la CNMV degran part d’aquestes EAFI, assessorant enel procés de tramitació de l’expedient i fa-cilitant els documents necessaris per poderobtenir l’autorització administrativa. Aquestprocés d’autorització és molt exigent perpart de l’entitat supervisora, que revisameticulosament cadascun dels expedientspresentats a fi de comprovar que els sol·li-citants compleixen amb els requisits esti-pulats per la normativa, fonamentalmentel d’experiència i el de conflictes d’interès.Quant al requisit d’experiència, EAF-CGCEE ha aconseguit que la CNMV reco-negui com a acreditació d’experiència, elcertificat emès pel Col·legi d’Economistescorresponent, en el qual es manifesta queel Col·legi és coneixedor de l’activitat rea-litzada per l’assessor en l’àmbit de l’asses-sorament financer almenys durant 3 anys,que és el mínim que exigeix la Llei.

Addicionalment l’EAF-CGCEE està contri-buint activament a posar les bases d’a-questa nova activitat regulada, coordinanta més del 60% de les EAFI inscrites en elRegistre de la CNMV, prestant els serveisde compliment normatiu i d’atenció alclient, així com qualsevol altre servei quecontribueixi al desenvolupament de l’acti-vitat professional dels seus membres. Aixímateix, entre els seus objectius hi ha afa-vorir l’intercanvi de coneixements i expe-riències entre els seus membres i amb lesentitats supervisores, promocionar i donara conèixer aquesta nova empresa de serveid’inversió entre els potencials inversors.

Carlos OrduñaPresident de l’EAF-CGCEE

EAL, un referent per alsEconomistes AssessorisLaborals

És un fet conegutque l’economia engeneral i els fetseconòmics en par-ticular han anatadquirint amb elpas dels anys unpaper crucial enl’esdevenir de lessocietats. Gran partdels actes que dià-riament duem a

terme comporten intrínsecament un sen-tit econòmic. Així des de l’aparició de l’e-conomia com a professió regulada, fa pocmés de cinquanta anys, ha estat la nostramissió anar forjant, amb el pas del temps,un perfil de professional extremadamentversàtil i amb coneixements multidisci-plinaris.

Atenent precisament a aquesta diversitat,el Consell General de Col·legis d’Econo-mistes ha creat un grup de treball que s’en-carregarà d’assistir a aquells economistesque es dediquen a una d’aquestes moltesdisciplines en particular, l’assessorament la-boral; són molts els professionals que esdediquen diàriament a la contractació la-boral de treballadors, liquidació d’assegu-rances socials, confecció de nòmines, i engeneral a tot el que estigui relacionat ambl’assessorament laboral per a empreses iprofessionals.

Una de les primeres iniciatives d’aquest grupde treball va ser la signatura d’un convenide col·laboració amb el Secretari d’Estat dela Seguretat Social, Octavio Magraner, per ala realització d’accions formatives en aquestamatèria, així com l’elaboració d’un torn d’ac-tuació professional que gestionarà cadacol·legi per a les actuacions dels economis-tes en l’àmbit laboral a requeriment de laTresoreria General de la Seguretat Social.

Així mateix des del Consell General deCol·legis d’Economistes i a instàncies d’EAL,es va concertar una reunió el passat mesd’abril amb Valeriano Gómez, ministre deTreball i Immigració, que va resultar tre-mendament fructífera donada la bona sin-tonia i receptivitat per part del Ministeriamb la delegació del Consell, encapçaladapel seu President, Valentí Pich, que va anaracompanyat per Roberto Pereira en quali-tat de President de l’EAL. En aquesta re-

unió es va concretar la realització d’unconveni de col·laboració entre el Ministerii el propi CGCCEE per a la difusió de lesprincipals mesures que contempla la re-forma laboral en matèria d’ocupació, in-cloent així mateix la realització d’aquellesaccions formatives necessàries per a l’ade-quada actualització de coneixements delsprofessionals arran de la reforma.

En una de la seva últimes iniciatives, desde l’EAL s’ha liderat la presentació d’esme-nes al Projecte de Llei 121/000110 regula-dora de la jurisdicció social, que es vanremetre fa escasses dates per part del Con-sell General de Col·legis d’Economistes atots els portaveus dels Grups Parlamentarisde la Comissió de Justícia del Congrés, rei-vindicant d’aquesta manera la quota departicipació dels professionals de l’econo-mia davant els òrgans jurisdiccionals.

Per reforçar totes aquestes activitats, tambés’ha arribat a un acord amb la TresoreriaGeneral de la Seguretat Social per impartircursos en tots els Col·legis d’Economistessobre les característiques dels contractes,règims d’adscripció, afiliació, gestió i re-captació, ressaltant els incentius i bonifica-cions de cada modalitat i quina és la mésindicada en cada cas.

EAL compta ja en aquests moments ambgairebé un centenar d’inscrits d’entre totsels Col·legis d’Economistes d’Espanya i desd’aquesta tribuna m’agradaria animar a totsaquells col·legiats amb interès en el mónde l’assessoria laboral al fet que s’inscriguin –atès que en aquests moments no suposacap cost– per permetre consolidar aquestainiciativa com tot un referent a nivell na-cional.

Roberto Pereira CostaDegà-president

Colegio de Economistas de A Coruña



Els economistes en l’àmbit de l’especialitat forense i concursal.El Registre d’EconomistesForenses del Consell General

L’exercici profes-sional del que sónhabilitats pericialsi l’administracióconcursal de l’e-conomista, formapart d’un escenaricomú en el marcdels operadors judicials d’àmbiteconòmic del dret

espanyol, per això, dins del Consell Gene-ral de Col·legis d’Economistes d’Espanya,a l’any 2002 es va crear un òrgan especia-litzat amb aquesta denominació i que co-neixem com REFor. La crisi econòmica,amb la seva especial virulència en el casespanyol, ha tingut la seva puntual mani-festació al món concursal. D’unes xifresque es van moure en els anys 2005 i 2006,per sota dels 1.000 casos d’insolvènciesprocedimentalitzades per la Llei 22/2003Concursal, ens trobem ara amb uns 6.000concursos anuals, i no sembla que en el2011 les xifres acabin sent molt diferents.De fet el primer trimestre d’enguany s’haregistrat un pic històric en nombre de con-cursos declarats de 1.803 casos, en el pri-mer trimestre del 2010 hi va haver 1.703casos i 1.762 concursos en el mateix pe-ríode de 2009; les referències d’abril i maigtambé són comparables amb les que hi vahaver en els anys 2009 i 2010.

Les referències forenses, pericials en dife-rents àmbits judicials, civil, mercantil, con-tenciós i penal, també ocupen un papersignificatiu en el dia a dia dels economis-tes situats en aquestes àrees d’especialitza-ció, si be aquest perímetre d’actuacióproposa una idiosincràsia tècnica diferenten derivar de l’administració concursal.

El Registre Forense escomet tres geografiesde referència en els seus treballs i actua-cions, segons distingim la informació tèc-nica, normativa i jurisprudencial ques’utilitzen com a eines per als companysque formen part del col·lectiu i les refe-rències del propi marc associatiu, cos d’es-pecialistes en les seves relacions internes,congressuals i formatives. Per últim hi hal’àmbit lligat a la societat civil amb la in-

corporació als debats sobre les diferents re-formes que ens concerneixen, en particu-lar i en l’actualitat les que corresponen a lalegislació arbitral, la nova figura de l’arbi-tratge i la reforma de la Llei Concursal.

Ja dins del nostre àmbit particular, elREFor s’ocupa d’atendre els dubtes i con-sultes que el cos associatiu realitza a títolindividual i que es contesten de forma tèc-nica i puntual. Al llarg del 2010 i 2011s’han atès més d’un centenar de dubtes iqüestions plantejades. A més existeix uncos formatiu que de forma online pro-veeix de diferents eines als nostres eco-nomistes forenses, escenari en contínuarevisió donades les importants variacionsque sobre aquest camp s’estan produinten els últims temps, no obstant això exis-teixen disponibles, a dia d’avui, 15 solu-cions modulars que van des dels aspectesgenerals i procedimentals d’actuació fo-rense fins a les facetes més específiquesde les diferents tasques d’actuació i encàr-rec. A partir del conveni que es mantéamb el centre de documentació judicialdel Consell General del Poder Judicial,CENDOJ, es compta amb una àmplia mos-tra de la producció de la jurisprudènciaque realitzen els jutges del mercantil i lesseccions especialitzades de les correspo-nents Audiències Provincials.

En l’actualitat som al voltant d’uns 1.400companys de tot el territori de l’Estat es-panyol, xifra que ha anat creixent gradual-ment en els últims anys, amb una demandacada vegada major d’informació i de polí-tiques formatives. D’altra banda el REFors’incorpora a totes aquelles iniciatives tantformatives com de discussió i divulgacióon els temes forenses i concursals es pro-mouen i això inclou tant al territori de l’Es-tat com al seu àmbit internacional, ambespecial atenció al que són les organitza-cions d’àmbit europeu, Comissió de laUnió Europea i organitzacions internacio-nals com és el cas de l’INSOL.

Leopoldo Pons AlbentosaPresident del REFor

El Registre d’EconomistesAuditors sempre actiu i alservei dels seus membres

El Registre d’Eco-nomistes Auditorsté la funció princi-pal de promoureel desenvolupa-ment professionaldels seus mem-bres i la millora dela seva pràcticaprofessional. Pera la consecució

d’aquest objectiu oferim als economistesauditors una sèrie de serveis entre els qualsdestaquen la informació i assistència tèc-nica, l’assessorament jurídic, una zona res-tringida en el nostre web amb àmpliainformació de caràcter tècnic i legal, el ser-vei de Formació Pràctica Professional(SFPP), un servei de consultes, formació através dels Col·legis, etc. És important des-tacar també que de forma complementàriaa les normes tècniques d’auditoria, hemanat publicant una sèrie de guies, recoma-nacions tècniques, circulars, manuals i , engeneral, tot tipus de documentació de ca-ràcter tècnic amb l’objectiu que serveixi desuport i font de consulta als economistesauditors per al compliment més eficient ieficaç de la seva feina.

Paral·lelament el Registre d’EconomistesAuditors ha contribuït de forma molt im-portant al desenvolupament i aplicació ade-quada de la diferent normativa comptablei especialment destacar la nostra interven-ció en el Pla General de Comptabilitat del’any 2007. Aquest punt és important, jaque la reforma comptable de l’any 2007 haestat de tal magnitud i ha tingut un impactetan gran en la informació financera que harequerit l’esforç de molts agents econò-mics, començant per les pròpies empreses,i aquí és on creiem que els economistes au-ditors hem jugat un paper molt essencial.Com a Corporació també vull fer una es-pecial referència al fet que hem donat res-posta a molts reptes relacionats amb unagran varietat de requeriments que, des dediferents àmbits, se’ns han anat plantejant,com han pogut ser l’àmplia gamma d’in-formes especials que han anat generant-seper a exigències derivades de la normativamercantil, dels diferents reguladors (CNMV,Banc d’Espanya, Direcció general d’Asse-gurances, etc.) o fins i tot per a temes mésparticulars com podrien ser els relacionatsamb els Clubs de Futbol o la gran quanti-




tat d’informes de procediments acordatsque hem anat desenvolupat.

Com tots sabem un important repte quehem escomès recentment ha estat la novaLlei d’Auditoria i el Text Refós de la mateixa(encara en tràmit) i com és natural ha d’a-companyar a aquest nou text la reforma delReglament actual d’aquesta Llei. Aquesta re-forma del Reglament és una tasca que, con-juntament amb el ICAC, les Corporacionsd’auditors acabem d’emprendre. Són moltsels temes que han d’estudiar-se en profun-ditat i tractar-se adequadament en aquestnou Reglament, com per exemple la for-mació (tant d’accés al ROAC com la conti-nua), l’abast del que s’entendrà per entitatsd’interès públic, els desenvolupaments entemes d’independència (primordialment aextensions) o la regulació de temes rela-cionats amb el control de l’activitat per partdel Regulador. La tasca a realitzar sobreaquest nou reglament és de gran impor-tància i per tant ha de ser un dels objectiusprioritaris del nostre REA a curt termini.Després del Reglament (esperem que esti-gui en vigor dins d’aquest any 2011) als au-ditors ens arriba la tasca de complir totes lesseves exigències i adaptar-nos a aquestanova regulació. Tant la Llei com el nou Re-glament comportarà la necessitat de dur aterme una sèrie de canvis i reestructura-cions internes dels auditors de comptesque requeriran esforços i aplicació de re-cursos. Tots sabem que no arriba aquestareforma en els millors moments a causa dela situació econòmica per la qual traves-sem i per això el REA ha de prestar elmàxim suport als seus membres en totaquest procés. Aquesta nova Llei i el seuReglament que incorpora la necessitatd’implantar millores en els sistemes decontrol intern dels auditors marcarà el nos-tre full de ruta a curt i mig termini.Finalment em referiré al debat que en l’ac-tualitat l’auditoria està tenint en el si de laUnió Europea. Tots hem sentit parlar del Lli-bre Verd de l’auditoria i més o menys hemllegit i discutit sobre aquest tema. Aquestdebat no és nou, ni tampoc crec que totesles qüestions que s’han plantejat vagin a re-soldre’s a curt termini, però sí crec que hemde prendre aquesta iniciativa com una opor-tunitat per fer un pas endavant i millorar l’e-fectivitat i rellevància de l’auditoria. Elsauditors hem de tenir una actitud positivacap als canvis que intentin millorar el nostresector i, en definitiva, el nostre prestigi iimatge pública, sent aquest un objectiu atenir sempre present en el nostre full de ruta.

Carlos Puig de TravyPresident del Registre d’Economistes Auditors

Registre d’EconomistesAssessors Fiscals: és útil

Com la professiód ’ e conomi s t a ,l’activitat d’asses-sor fiscal té múlti-ples vessants, i peraixò es fa neces-sari prestar aten-ció especialitzadaa cadascuna deles activitats a tra-vés de les quals la

desenvolupem. En l’activitat d’assessoriafiscal aquesta tasca la porta a terme el Con-sell General de Col·legis d’Economistes através del nostre òrgan especialitzat, elREAF.

Quan, com passa en el nostre cas, l’activi-tat no està regulada, és encara més impor-tant realitzar un esforç en la formació i enl’excel·lència perquè el mercat distingeixials professionals que poden atendre a laseva demanda de coneixements i de ser-veis d’alt valor afegit. Intentant respondrea aquests requeriments en el REAF-CGCEEposem disposició dels professionals leseines bàsiques per prestar aquests serveisamb solvència només amb el pagament deles quotes: publicacions alienes com la re-vista del CEF, Crònica Tributària, ActumFiscal i comptable; publicacions pròpiescom la revista del REAF, els butlletins fis-cals que es poden personalitzar, les notesd’avís, el Codi Fiscal o diferents manuals –l’últim, “Comptabilitat dels Impostos Em-presarials”–; una base de dades fiscal icomptable, Normacef; i uns altres com elservei de consultes o la pàgina web.

A més, es facilita l’accés a altres serveiscom l’assegurança de responsabilitat civilprofessional, cursos de formació i es ges-tionen ofertes de publicacions o programesinformàtics.

Malgrat això, la nostra labor no hauria dequedar-se només en això, hem d’oferir, ien això treballem, una mica més: intangi-bles.

D’una banda, intentem potenciar la marcaEconomista i una de les seves activitats,l’assessorament fiscal, quan ens relacionemamb altres institucions o quan empreneminiciatives davant els mitjans de comunica-ció. En el capítol de relacions, a més de se-guir participant a nivell internacional en laConfederació Fiscal Europea o en reunionsen el si del Consell per a la Defensa del

Contribuent, ara estem presents en el Fòrumd’Assessors que ha engegat l’AEAT en elqual s’analitzen propostes de millora de lacol·laboració social, s’intenten perfeccionarels canals de comunicació del col·lectiuamb l’AEAT o s’estudien mesures per mi-llorar l’eficàcia en l’aplicació dels tributs.Referent a les compareixences davant elsmitjans de comunicació s’intenta, dins dela nostra faceta com a corporació de dretpúblic, informar a ciutadans i empreses, opromoure el debat sobre temes tributariselaborant i presentant informes a la premsa,o expressant la nostra opinió quan som re-querits per a això.

D’altra banda, en el tràmit d’informació pú-blica de les normes tributàries, efectuemobservacions als projectes i, en altres oca-sions i per iniciativa pròpia, realitzem pro-postes normatives al Ministeri.

Així mateix, quan sorgeixen problemespuntuals en la interpretació de les normeso en l’aplicació de les mateixes intentembuscar solucions. En aquests moments, perexemple, hem encarregat el desenvolupa-ment d’una aplicació per gestionar el serveid’apoderament dels economistes assessorsfiscals en la recepció de les notificacionselectròniques dels clients que estiguin enaquest sistema per voluntat pròpia o obli-gats. Es tractaria de facilitar l’accés periòdica l’adreça electrònica habilitada dels clientsper recollir, si escau, les notificacions i re-metre-les-hi, intentant deixar constànciad’això a fi de limitar la responsabilitat delprofessional.

Per acabar us diré que, com que treballemamb normes que canvien constantment, totaquest món professional també canvia avelocitat de vertigen produint-se doctrina ijurisprudència tributària sense parar. Aixòens obliga a estar en continu reciclatge i,en conseqüència, el Registre pot ajudarmolt al professional a estar permanentmentactualitzat.

Jesús Sanmartín MariñasPresident del REAF-CGCEE



El ministre de Treball i Immigració, Vale-riano Gómez, i la delegació formada per elpresident del Consejo General de Econo-mistas, Valentí Pich i el president dels Eco-nomistas Asesores Laborales EAL, RobertoPereira, van acordar un conveni de col·la-

boració per tal de difondre les principalsmesures sobre ocupació que contempla lareforma laboral, impulsant les accions for-matives necessàries per actualitzar els co-neixements sobre aquesta reforma.

Entre les activitats previstes prendran es-pecial rellevància el Programa excepcionald’ocupació per a la transició cap a unacontractació estable (contracte a tempsparcial) i el Programa de requalificacióprofessional de les persones que esgotin laprestació per desocupació (Programa PRE-PARA), iniciatives incloses en el Pla de Xocper promoure la transició cap a una feinaestable i la Requalificació Professional deles Persones desocupades, inclòs en l’A-cord Econòmic i Social subscrit entre elsagents socials. Aquestes iniciatives s’hanimpulsat per ajudar a les empreses a avan-

çar decisions en la contractació de treba-lladors (fonamentalment joves i aturats dellarga durada), donar cobertura econòmicaa les persones que esgotin les prestacionsper desocupació a l’hora que milloren lesseves expectatives d’ocupació; donar su-port personalitzat a les persones que estana l’atur en la recerca de feina i augmentarles possibilitats de formació de les perso-nes desocupades per millorar les sevesoportunitats de retornar al mercat laboral.

També s’ha arribat a un acord amb la Tre-soreria General de la Seguretat Social perimpartir cursos a tots els Col·legis d’Eco-nomistes sobre les característiques delscontractes, règims d’adscripció, afiliació,gestió i recaptació, destacant els incentiusi bonificacions de cada modalitat i senya-lant quina és la més adequada en cada cas.

Acord entre el Consejo General de Economistas i el Ministeri de Treball perdifondre les principals mesures de la reforma laboral en matèria d’ocupació

Es constitueix la Comissió Intercol·legial del Territori i Urbanisme (CITU)

La CITU la integren els col·legis d’Advocatsde Barcelona, el d’Arquitectes de Catalu-nya, el d’Economistes de Catalunya, eld’Enginyers Industrials de Catalunya i eld’Enginyers Camins Canals i Ports de Cata-lunya i ha nascut amb la vocació de ser unòrgan interdisciplinari i transversal que per-meti realitzar un diagnòstic acurat i des dediferents punts de vista sobre les proble-màtiques de l’ urbanisme i el territori; i al’hora formular propostes i dissenyar estra-tègies de futur per a fer front als reptes.

La CITU pretén posar en comú les diferentsdisciplines donat que cada col·legi profes-sional per si sol no podrà resoldre els reptesfuturs que es plantegin. La Comissió preténestablir un diàleg constructiu amb l’adminis-tració i la societat per poder donar respostaa les problemàtiques que es detectin i al’hora permetre que els diferents col·lectiusprofessionals que intervenen puguin dispo-

sar d’informació interdisciplinar de maneraque disposin d’una visió més àmplia.

Els Col·legis entenen que, en la mesuraque les respostes en matèria d’ordenacióterritorial i urbanisme incorporin de ma-nera més completa i intensiva el coneixe-ment transversal, facilitaran als diferentscol·lectius de professionals millorar la sevaprestació de serveis i alhora permetràposar a disposició de les AAPP elementsde reflexió més adequats als reptes actuals

Els degans dels col·legis professionals queintegren la CITU van signar la constituciód’aquesta comissió en un acte que va tenirlloc al Col·legi d’Economistes de Catalunya.Més enllà de les competències professionalsde cadascun dels diferents col·legis profes-sionals, aquests cinc col·legis signants valo-ren molt positivament “la voluntat detreballar conjuntament per promoure la re-

cerca, les trobades i la divulgació en matè-ria d’ordenació territorial i planejament iexecució urbanística”

El degà del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya, Joan B.Casas, considera que elsprocessos urbanístics presenten avui unaenorme complexitat per la multitud d’as-pectes que cal contemplar, entre els qualsuna gran sensibilitat social sobre el seu im-pacte. Com a conseqüència d’aquesta com-plexitat que els converteix amb unsprocessos multidisciplinaris, es poden pro-duir dificultats i retards que perjudiquen totel projecte. Per a Casas, “el conveni signatentre totes les corporacions que agrupenels professionals que participen en aquestprojectes pretén aportar una coordinacióque ajudi a superar els problemes i impe-dir-ne els retards..

La CITU,és una iniciativa de la Comissiód’Economia Territorial Urbana del Col·legid’Economistes de Catalunya, i la integrenun representant de cadascún dels col·legisprofessionals que en formen part. AgustíJover, del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya considera que les organitzacionscol·legials “s’han d’obrir i fer-les permea-bles a l’intercanvi amb aquells especialis-tes amb qui convergim en la transformaciódel territori i l’urbanisme. Solament així mi-llorarem la capacitat de resposta davant elsnous reptes que presenten els diferents ter-ritoris en aquests nous temps”

Notícies

Notícies

El passat dia 2 d’abril es va celebrar la se-gona edició de la “Cursa Intercol·legial”que va comptar amb la participació d’untotal de 400 corredors procedents delstretze col·legis professionals, entre els quehi havia el Col·legi d’Economistes, repre-sentat per 20 corredors.

La Cursa Intercol·legial es va celebrar en uncircuït habilitat al Passeig de la Mar Bella.Els corredors de la categoria adulta i sèniorvan haver de recórrer un trajecte de 8 kilò-metres, mentre que en la categoria infantils’havia de cobrir un recorregut de 4 kilò-metres. El guanyador de la prova va ser unrepresentant del Col·legi d’Arquitectes.

Tots els participants van rebre una samar-reta commemorativa de la prova i una bossaamb obsequis gentilesa del Banc de Saba-dell. A més en acabar la cursa es va cele-brar un sorteig amb productes cedits pergentilesa de les empreses col·laboradores.Esperem augmentar la presència d’econo-mistes col·legiats en l’edició de l’any que ve.

Aquesta segona edició de la Cursa Inter-col·legial, la van organitzar conjuntamentels col·legis següents: Col·legi d’Advocatsde Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Ca-talunya, Col·legi de Censors Jurats deComptes de Catalunya, Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers

de Camins,Canals i Ports - Catalunya,Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalu-nya, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrialsde Barcelona, Col·legi d’Enginyers de Tele-comunicació, Col·legi de Farmacèutics deBarcelona, Il·lustre Col·legi oficial de Geò-legs- delegació de Catalunya, Col·legi dePeriodistes de Catalunya, Col·legi Oficial deQuímics de Catalunya, Col·legi Oficial deVeterinaris de Barcelona.

Notícies

Èxit de participació en la II Cursa Intercol·legial



Notícies

Fins sempre...

El passat dia 11 demaig es va formalitzarla meva jubilació par-cial del Col·legi. Hanestat vint-i-un anyscompartint, amb totsvosaltres, un treball

que ha estat trepidant i apassionant.

L’any 1990 quan l’Andreu Morillas va pro-posar-me ser gerent del Col·legi recordo queva dir-me: “Aquí hi ha moltes coses a fer i hitrobaràs un grapat de gent molt interessant”.No cal dir, que de coses, al llarg d’aquestsanys amb els cinc degans amb els quals heexercit de gerent de la Institució i amb elpetit (en nombre) però “gran” equip queintegràvem l’administració del Col·legi, n’hemfet moltes.

Varem abordar la reorganització adminis-trativa per orientar-la cap a les noves tec-nologies; varem crear i implementar unanova imatge corporativa; varem iniciar unapolítica de col·laboracions i patrocinis, ambinstitucions i empreses, estable al llarg deltemps; varem engegar el format de la jor-nada dels Economistes que aquest any hacelebrat la seva 15a edició, i varem crear enfunció de les necessitats dels nostres col·le-giats, nous serveis col·legials; però el querealment es va complir de les paraules del’Andreu és que aquesta fauna, tan especial,dels “economistes” vareu aportar-me una sa-tisfacció incommensurable a nivell personal.

En paraules de Friedrich Hayek (filòsof,jurista i economista): “En un ambient in-tegrat per economistes, la bogeria hu-mana fa ostentació de si mateixa”. I ésben veritat.

M’he trobat amb economistes de tots co-lors, especialment “verds” i “vermells” (d’a-questa classe cada vegada en quedenmenys); uns només fan volar coloms, al-tres només toquen de peus a terra; uns esguanyen la vida al carrer fent clients a lescantonades, altres tenen la feina assegu-rada sense moure’s del despatx; uns es creu-en superiors, altres se senten menys pre-uats en el seu entorn de treball; uns cer-quen feina, a altres els en sobra; uns esdediquen a la gestió, altres a la investiga-ció, la comptabilitat, l’auditoria, la sanitat...però una gran majoria d’ells també són ar-tistes, escriptors, directors, polítics, cantantsi filòsofs. És realment una professió inte-grada per gent molt interessant.

És per tot això que m’he divertit molt co-ordinant i impulsant noves bogeries.

Des de l’inici, el nostre Col·legi només podiacréixer (en no ser la col·legiació obligatòria)oferint nous serveis i va ser l’aposta per lesnoves tecnologies el que ens va permetreportar-los a terme amb eficàcia, qualitat iquantitat, responent a cada moment a lesnecessitats del nostres col·legiats.

El creixement any rere any del nombre decol·legiats, la recerca d’ingressos mitjançantels convenis de col·laboració establerts amb

Notícies

Aranda Morejudo SergioArtus Illana Pedro ManuelBassols Valls PauBecerra Zaragoza JordiBisquert Lafuente Federico J.Cabré Fàbregas BlancaCacho Moreno María EstelaColl Noguer JordiDíaz Torrevejan ElenaDudet Calvo FernandoEcheondo Bregaña MiguelGayolà Bertran InmaculadaGracia Martorell JulioÍñigo Iglesias VíctorMacian Fillat MargaridaManuel Rocamora RicardoMiret Serra AntonioMorera Sánchez JorgeMoretones Roig Judith

Moya del Campo Juan CarlosParera Pérez DavidPérez Mateu Jordi FrancescPou Gañil María CarmenTorrent Lanchas F. XavierVilafranca Satorra EduardoVillagra Noriega VíctorVinasco Suárez Luz Adriana

diferents institucions i empreses, l’apostaper la formació, la creació de serveis auto-finançables i un acurat programa de con-trol pressupostari han fet possible que elCol·legi, en aquest moment, estigui jugantamb els primers de la lliga (em refereixo asi ho comparem amb altres col·legis pro-fessionals de Catalunya), i això doncs, tantpel que fa al nombre de col·legiats, propde 6.500, com a la capacitat econòmicaque disposa, va permetre la compra de lesquatre seus territorials, i en un futur moltproper, la construcció de la nova seu aBarcelona, en un enclavament immillorable.Hi ha un tret en la història d’aquesta insti-tució del qual em sento molt orgullosa i ésla feina feta amb el Jordi Ibàñez en relacióamb la incorporació de les noves tecnolo-gies a la gestió col·legial.

L’any 1996 varem disposar de la nostra pri-mera pàgina web a Internet; des de llavors,tot i comptar amb limitats pressupostosvarem seguir evolucionant.

Avui en dia una gran part de les comuni-cacions amb els col·legiats es fa mitjançantaquestes eines. Hem guanyat en eficiènciatot contribuint a disminuir significativamentles despeses.

Aprofito aquesta publicació per donar-vosles gràcies a tos pel molt que m’heu apor-tat, durant tants anys, tant en la meva vidalaboral com personal.

Rosa [email protected]

Relació d’altes col·legialsde abril i maig 2011

La Comissió d’Organització de Sistemesd’Informació del Col·legi d’Economistesde Catalunya (OSI) ha impulsat la creaciód’una Comissió Intercol·legial amb el Col·legid’Enginyers en Informàtica amb l’objec-tiu de promoure la recerca, les trobades, lespublicacions i la divulgació en matèriad’Organització de Sistemes d’Informació,com a punt de trobada entre la direcció deles organitzacions i el sector de les TIC.

L’OSI del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya té com a missió potenciar l’estudi de lesestructures i dinàmiques organitzatives deles empreses comptant amb el suport de lestecnologies de la informació i la comunica-ció. A través d’aquesta Comissió es promouel debat sobre quins són els sistemes degestió més eficients i es vol fer evident entreels economistes i els gestors d’empresa lanecessitat de dirigir, des d’un coneixementsuficient, els sistemes d’informació per a lagestió de l’empresa, i conseqüentment, im-pulsar aquelles accions que permetin donarun salt qualitatiu en aquesta direcció.

La seu d’aquesta comissió intercol·legial es-tarà situada al Col·legi d’Economistes i desd’aquí, les dues entitats que l’integren po-dran organitzar activitats i fòrums de debats.

El CEC i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàticacreen la Comissió OSI intercol·legial


Entrevista a Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya

“Ens hauriem de plantejar la continuïtatd’algunes entitats del sector públic”Jaume Amat és el síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya des del febrer d'aquest any. Té la carrera deCiències Empresarials ADE per ESADE i és també llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha ocupat càrrecs re-llevants, sobretot al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i des del 2007 és síndic de la Sindicatura deComptes de Catalunya. En aquesta entrevista ens exposa els objectius d’aquesta entitat i ens dóna la seva visió de la ges-tió de les finances publiques.

Gent de casa

La Sindicatura de Comptes s’ha reno-vat recentment. Quins són els objectiusque s’han marcat pels propers anys?El objectius de l’actual Ple de la Sindicaturade Comptes són seguir en el desenvolupa-ment de les competències que la nova lleide la Sindicatura de Comptes (Llei18/2010) ens atorga com a òrgan fiscalit-zador extern dels comptes i de la gestióeconòmica de la Generalitat, dels ens lo-cals i de la resta dels sector públic. Dinsd’aquestes competències, estem treballantper millorar el nombre d’informes apro-vats, és a dir, la productivitat de la Sindi-

catura i per ampliar la tipologia dels infor-mes realitzats, reforçant el pes dels infor-mes d’auditoria operativa, sense deixar defer els informes de regularitat i tots aquellsque estem obligats a fer per norma o permandat del Parlament.

Des de la Sindicatura es realitza unatasca de control de les finances públi-ques. Com valora la gestió dels recur-sos públics per part de les diferentsadministracions? Quin és el seu parercom a Síndic Major?És difícil generalitzar, atès que hi ha enti-tats que estan realitzant una bona gestiódels recursos que tenen assignats, a partird’una planificació eficaç i amb uns siste-mes comptables que els permeten donaruna informació fiable i acurada del resul-tat de la seva gestió. Però també ens tro-bem amb entitats del sector públic onresta molt per millorar o que, fins i tot,caldria plantejar-ne la seva continuïtat. Or-ganismes on manquen criteris de gestió,on la comptabilitat no recull la situacióeconòmica, i amb situacions de dèficit di-fícilment salvables. En determinats casoscal una revisió molt important d’aquestsorganismes, de la seva viabilitat des de di-ferents punts de vista, econòmic, social,polític...

En els darrers anys hi ha hagut uncreixement important de consorcis iempreses públiques tant a nivell localcom nacional. Aquestes empreses es-capen del control de la Sindicatura deComptes o es regeixen pels mateixosparàmetres de les administracions?Tal i com marca la nostra llei, resten sub-jectes al control de la Sindicatura, nonomés el sector públic i institucional, sinótambé tota persona jurídica sota qualsevolmodalitat admesa en dret, si és partici-pada o finançada majoritàriament de ma-nera directa o indirecta per la Generalitat,les corporacions locals o les universitatspúbliques. Amb aquesta descripció restenfora molt poques societats, especialmenttotes aquelles que en els darrers anyss’han anat creant per escapar els controlsmés estrictes, tant pel que fa als límits pera contractar com als límits d’endeutament.Això no impedeix que part d’aquestes so-cietats tinguin capacitat legal per actuaren el mercat amb les mateixes eines queles empreses totalment privades, però elseu control econòmic i financer, atès elseu “consum” de fons públics, pot ser rea-litzat per la Sindicatura.

Avui en dia existeixen encara un nom-bre important d’administracions que

“La nova llei deixa fora del control de la Sindicatura de Comptes molt poques societats”

no responen als requeriments de laSindicatura de Comptes?Per una banda les entitats sotmeses a fisca-lització han de presentar els comptes anualsen el termini fixat per diferents normes le-gals. En el cas de les entitats locals, el 15d’octubre de cada any han de retre llurscomptes generals, el que inclou informacióde totes les entitats d’àmbit local i de les em-preses o societats vinculades. El complimentd’aquesta obligació va millorant amb eltemps, doncs fa quatre o cinc anys, una partmolt petita de les quasi 1.200 entitats localsobligades a lliurar els seus comptes ho feiaen termini, el 12%; ara ja un 45% ho fa dinsde termini i abans dels 7 mesos ja ho hanfet el 80/90 % dels obligats a retre comptes.En el cas de les societats d’àmbit autonòmici de la mateixa Generalitat, el seu compli-ment és més elevat. L’objectiu és que tothomque estigui obligat a retre comptes ho facidins dels terminis que marca la llei. Amb ladarrera llei de la Sindicatura, es va aprovar lapossibilitat que la Generalitat suspengui elpagament de qualsevol ajuda pública aaquells ens locals que encara no hagin retutels seus comptes a la Sindicatura. Aquestamesura, juntament amb els esforços per mi-llorar els coneixements de gestió i compta-bles per part del personal de cada entitat, ésel que fa que, a poc a poc, es millori aquestaspecte. Per altra banda, una vegada iniciatun treball de fiscalització en qualsevol de lesentitats públiques escollides, el nivell decol·laboració amb els tècnics de la Sindica-tura és molt alt; en poques ocasions es potveure en els informes alguna limitació en eldesenvolupament de l’auditoria.

A vegades sembla que a les adminis-tracions que no compleixen amb elsrequeriments de la Sindicatura, no elspassa res. Creu que s’hauria de por-tar a terme alguna reforma legislativaque obligui a atendre els requerimenten termini?Com ja he assenyalat abans, amb la llei dela Sindicatura ja hi ha un instrument quecoacciona als ens locals pel que fa a laseva obligació a retre comptes. Tots els in-formes de la Sindicatura van adreçats alParlament i es discuteixen en la Comissióparlamentaria d’aquest òrgan. És en aquestaComissió on es poden acordar modifica-cions tant de gestió com d’organització ifins i tot normatives per modificar situa-cions incorrectes. El mateix reglament delParlament de Catalunya permet que repre-sentants de les entitats auditades es pre-sentin en la Comissió per tal d’escoltar iparticipar, si fos necessari, en els debatsrespecte a la situació i observacions de mi-llora sobre la seva entitat.

Considera que la Sindicatura disposade recursos per portar a terme la sevatasca i responsabilitat?L’univers d’entitats susceptibles de ser au-ditades per la Sindicatura, més aquellesque per llei s’han de fiscalitzar obligatò-riament cada any, i tots els acords per fis-calitzar determinats aspectes o entitatsque el Parlament demani específicamentdins de les nostres competències, fa moltdifícil disposar de recursos per abastar totaquest àmbit. Però, per això, s’intenta dis-senyar un pla a mig termini per poder ar-ribar a un nombre suficient d’entitats dinsd’un termini que es pugui considerar rao-nable a complir en diversos anys. Ambtreballs puntuals i altres transversals iamb l’anàlisi de temes més generals quetinguin incidència en més d’una entitat,la Sindicatura intenta crear el necessariclima de control que ens porti a tots auna millora de la gestió de les entitats delsector públic, sabent que sempre hi hauràuna entitat preparada per controlar i fis-calitzar com s’utilitzen els fons públics.Aquest paper encara és més important enmoments com l’actual, de davallada eco-nòmica i necessària austeritat en les polí-tiques de despesa.

Com valora la tasca que realitza elCol·legi d’Economistes de Catalunya?Com totes les corporacions de dret públicque vetllen per la defensa d’una professió,en aquest cas dels economistes, en els dar-rers anys han hagut de fer un esforç im-portant per estar en el nivell del que elcol·lectiu de professionals els ha anat re-clamant i que ha variat molt en poc temps,doncs els paràmetres de l’exercici de laprofessió han variat, i en un clima de crisieconòmica amb més col·legiats amb pro-blemes, tant els que s’inicien com els queporten molts anys, el Col·legi ha de poderdonar respostes. I crec que, pel que conec,aquest és el camí que segueix el Col·legid’Economistes de Catalunya.

Montse CarlasDepartament de Comunicació

del Col·legi d'Economistes de [email protected]

Gent de casa

“La llei de la Sindicatura, permet a la Generalitatsuspendre el pagament d’ajudes públiques a aquells ens locals que no hagin retut els seus comptes a la Sindicatura”

El dia 4 de maig a les 08.30 del matí a l’Au-ditori de Diagonal del Banc de Sabadell,entitat a qui agraïm l’amabilitat amb la qualens va tractar, vam poder escoltar tres im-portants directius del sector financer: AdolfTodó, director general de Catalunya Caixa,Jaume Guardiola, conseller delegat de Bancde Sabadell i Josep Maria Ayala, presidentde l’Instituto de Crédito Oficial –ICO– i aJosep González, president de les pimes ca-talanes, PIMEC.

Va iniciar l’acte el president de PIMEC, Sr.González, que va posar sobre la taula laversió de les empreses respecte a la situa-ció del finançament a Catalunya i el queesperen durant aquest 2011. Va començarplantejant l’atur com el principal problemad’Espanya: comparativament amb altrespaïsos europeus aquí estem suportant unsnivells superiors, de l’ordre del 20%. Aquestpercentatge és conseqüència de la granmassa de persones que van arribar al nostrepaís per donar resposta a la necessitat de màd’obra pel sector de la construcció, i ara queha reduït l’ocupació està perjudicant aquestratio. S’ha de recordar que la taxa d’atur alnostre país durant els períodes de gran crei-xement també era més alta, al voltant de 9%.

El creixement necessari perquè s’iniciï la re-ducció de l’atur no s’espera fins d’aquí a 2 o3 anys; podran resistir les nostres empreses?

La manca d’activitat és un gran problema,tot i que menor que el de la manca de fi-nançament; les empreses poden actuar res-pecte l’activitat, en part la van compensantmitjançant l’exportació, que esta tenint unefecte superior al previsible, però tambéper exportar es necessita finançament (bes-tretes, descompte estranger, etc).

A Basilea III es van referir la majoria delsponents, a la problemàtica que afegeix ala situació financera de les entitats de crè-dit i per tant, al finançament possible ales empreses. L’obligació d’augmentar elcapital ordinari dels bancs i caixes ja enel 2011, restringeix encara més els recur-sos que tenen aquestes entitats per pres-tar al sector productiu. En aquest sentitAdolf Todó va manifestar que a Catalu-nya Caixa li costa augmentar posicions derisc amb els clients, contràriament enJaume Guardiola va manifestar que Bancde Sabadell està obert a finançar alsclients amb la qualitat. El senyor Gonzá-lez va ser crític respecte a les ajudes delFROB a les entitats financeres si no vancoordinades amb les necessitats del teixitproductiu que és el que pot generar llocsde treball: “Puc entendre les politiquesd’apuntalament del sistema financer peròem costa d’entendre que s’ignori apunta-lar el teixit productiu que crea llocs detreball”.

La visió del mateix problema per part delsenyor Todó, va estar vinculada a les ac-tuacions en les quals estan immersos pertal d’arribar a la fita de complir les condi-cions imposades en el termini previst.

El director general de Catalunya Caixa vaexplicar que les aportacions de Banc Cen-tral Europeu i del FROB tenen un preu alt,que afegit al cost d’estructura de les enti-tats, és difícil recuperar amb l’activitat or-dinària, la de prestar diners i que com totesles empreses el seu interès és millorar elcompte de resultats.

Des de PIMEC es lamenten que ja fa 3 anysque les empreses, sobretot les pimes, estansofrint restricció en l’accés al crèdit, anysdurant els quals s’han anat endurint lescondicions, tant pel que fa a la decisió comen les condicions econòmiques. Podran re-sistir 8 mesos més?

Josep Maria Ayala va contrarestar les quei-xes de González amb les xifres que haposat en el mercat l’ICO en els últims 3anys: 56.729 M e. Només en el 2010 hanestat 23.376 M e a tota Espanya i 4.481 M ea Catalunya, el que suposa el 19’2% deltotal aportat. La majoria d’aquests recursosarriben a les empreses mitjançant les líniesde mediació amb les entitats financeres.S’està produint un efecte de substitució en el


Finançament... el gran repte de les Pimespel 2011

Actualitat Econòmica

mercat, els imports finançats pel sector fi-nancer a empreses no financeres baixa i lesaportacions de l’ICO pugen (veure gràfic).

En Jaume Guardiola va xifrar en el 0’8% elcreixement conjunt del crèdit durant el2011, confirmant d’aquesta manera l’efectede substitució comentat.

En Josep Maria Ayala va informar de lesaportacions noves en el marc de l’Econo-mia Sostenible i la internacionalització deles empreses, però González va reclamarsolucions per a problemes com el finança-

ment del bens d’equip o l’avançament decartes de crèdit irrevocable que no trobenresposta en el mercat financer.

Reconeixent que les empreses també hande fer actuacions en la banda dels recursospropis, des de PIMEC es recorda que du-rant anys els consultors i els gestors de lesentitats financeres han recomanat als em-presaris que aprofitessin l’endeutament pergenerar ROE’s superiors. Això ha provocatque la proporció de recursos propis de lesempreses espanyoles i catalanes és, en elmillor dels casos, del 40%. Aquest nivell de

solvència no ajuda a la consecució de fi-nançament extern i caldrien mesures in-centivadores per incrementar el capital.

La recomanació a les empreses va ser ferun mix de: crèdit bancari privat, públic, crè-dits participatius, finançament de les filialsa l’exterior, capital risc o qualsevol altra sis-tema de socis capitalistes, Fusions i MAB.

Altres actuacions que ajudarien a millorarel circulant de les empreses serien: retornde l’IVA en cas de no cobrar la factura oque les administracions públiques pagues-sin els seus deutes segons el que marca lallei de morositat.

El resum seria que si no hi ha reacció: con-tinuarem tenint degoteig d’empreses quetanquen per problemes financers o quesol·liciten protecció concursal, però perPIMEC moltes es podrien salvar imple-mentant altres politiques.

Tant les presentacions com el posteriordebat va ser moderat pel prestigiós perio-dista de La Vanguardia, Jordi Goula. Lacloenda va anar a càrrec del Secretari d’E-conomia i Finances, senyor Albert Carreras,que va reconèixer que si les administra-cions públiques foren menys demandantsde crèdit aquest fluiria amb major intensitata les empreses.

Comissió d’Economia Financera



1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

1.050.000

24.000

22.000

20.000

18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

Feb.

07

Mai

. 07

Ago.

07

Nov

. 07

Feb.

08

Mai

. 08

Ago.

08

Nov

. 08

Feb.

09

Mai

. 09

Ago.

09

Nov

. 09

Feb.

10

Mai

. 10

Ago.

10

Nov

. 10

Feb.

11

Entit

ats

de c

redi

t

ICO

És possible reactivar l’economia nomésamb finançament?Des de l’estiu del 2008, després de la fa-llida de Lehman Brothers, si féssim el re-compte de les vegades que s’ha escritsobre: crisi financera, necessitat de finan-çament, i expressions similars obtindríemuns resultats de moltes xifres. Però el fetd'haver parlat insistentment, incloent l’a-nàlisi feta per experts, no ha servit per re-soldre un problema que aclapara cada diamés a les empreses d’aquest país.

El problema del finançament afecta només ales empreses? Evidentment no; però és de lesempreses de qui més ens hem de preocuparsi volem reactivar l’economia d’aquest país.Be, m’atreviria a dir que més que voler,tenim la necessitat de reactivar l’activitat eco-nòmica que generi creixement i ocupació.Com podem aconseguir-ho? Tothom parla

de la necessitat de finançament, i és cert, elsrecursos que les entitats financeres han dis-posat en els últims anys previs al 2008 hanestat molt importants, de fet, tots vam arribara tenir la sensació que eren inesgotables.Les restriccions actuals no s’acaben d’en-tendre o al menys, no s’acaben d’acceptar.

Les entitats financeres tenien molts dinersdisponibles i els prestaven als seus clients oa qui volien fer client: aquest era i és el seunegoci. Ara tenen menys capacitat de pres-tar-ne i trien a quins dels seus clients hande prestar amb majors garanties de retorn.No ens podem oblidar que els bancs sóntambé empreses que fan una activitat per laqual obtenen uns resultats amb els qualsretribueixen als seus propietaris, als seus ac-cionistes i milloren la seva pròpia solvència.

Però tornem a la pregunta anterior. Compodem aconseguir que les empreses gene-rin riquesa de nou? Hem de demanar alsbancs (d’aquí a poc ja no podrem parlar decaixes) que amb els nous recursos queestan rebent, via Banc Central Europeu ovia dipositants, deixin de cobrir, per exem-ple, una part de les provisions i les destinina les empreses? És possible reactivar l’eco-nomia només amb finançament? Podríemrespondre que no. Cal que es multipliquinles actuacions a l’entorn de les empreses:els empresaris han d’estar més implicatsamb la seva empresa, la capitalització ha deser la correcta, l’organització ha de millorarels seus processos de producció, de co-mercialització, si és possible incorporar mi-llores en el propi producte, i qualsevol altraactuació que tingui com a resultat la millora


de la productivitat, aquesta és la finalitatque s’ha de buscar.

Com a empresaris, ens podem plantejarque per actuar necessitarem finançament ique no l’obtindrem, però no és una apre-ciació exacta; per a totes aquestes milloresno és necessari finançament, per algunesd’elles, sí.

Crec que podem ser optimistes, els pro-fessionals de la banca d’aquest país estanmolt ben formats i saben quin és el seunegoci: prestar diners, facilitar finança-ment; per tant, si som capaços de fer unabon pla d’actuació que inclou el pla d’em-presa i la planificació de les accions pre-vistes, comencem a implementar-ho enaquelles accions que no necessiten finan-çament, demostrem la nostra vinculacióamb aquest pla i els resultats obtingutsamb les millores introduïdes, és a dir, labondat del pla, a continuació podemplantejar noves necessitats de finança-ment per a objectius concrets, amb plansd’actuació definits i resultats justificables ila resposta serà positiva en quasi la tota-litat dels casos.

També haurien de valorar la possibilitat decol·laborar amb altres empreses del seu en-torn, ja siguin competidors, clients o pro-veïdors.

L’àmbit de col·laboració pot ser més omenys intens; no cal començar per fusio-nar-se amb algú altre, cosa que suposa unperíode de coneixement molt dur i estres-sant, però es poden trobar més possibili-tats, compres comunes, concursos comuns,complementarietat en mercats i productes,i moltes altres.

Als bancs els hem de demanar que siguinsensibles amb aquells finançaments quesón generadors de riquesa. Si el finança-ment suposa ajudar a reduir costos, obrirmercats, –sobretot si aquests són a l’exte-rior on el consum té una major activitatque al mercat interior–, ampliar productes,etc., els hauríem de demanar que siguinsensibles en la decisió, que augmentin l’ex-posició. Hem d’ajudar entre tots a que uncop superada la crisi, el nostre teixit pro-ductiu sigui més competitiu.

A banda de a les empreses i als bancs, alsnostres governants també els hem de de-manar actuacions: una bàsica és la millorade les infraestructures que ens posicionenper actuar respecte als nostres competi-dors d’altres territoris.

En aquest sentit, potser per a les empresesde Catalunya hagués estat més productiuimpulsar amb major ímpetu el CorredorMediterrani per sobre d’altres actuacionsque no són, en cap cas, negatives però que

poden tenir un rendiment a més llarg ter-mini i per les quals haurem perdut el costd’oportunitat entre destinar els recursos auna o l’altra inversió.

Tant important com aquesta actuació ho éspotenciar els ports i aeroports com a einade recuperació de l’activitat productiva i delturisme que, juntament amb les exporta-cions, esta sent el motor de la recuperació.

Que les administracions públiques com-pleixin els terminis de pagament dels seusdeutes ajudaria a una part de les empreses,moltes d’elles de l’àmbit social, col·laboranten la recuperació de la confiança i el consum.En l’àmbit legislatiu cal que facin actuacionsa nivell laboral i fiscal. En la part laboral, in-tentant donar més i millor continuïtat als tre-balladors encara que sigui per vies diferentsa les actuals i no la sensació de que l’únicasolució per a les empreses és retallar els dretsdels treballadors sense cap millora a canvi.En la part fiscal amb compensació via im-postos d’aquelles activitats més importantsper aconseguir retorns més ràpids o impor-tants, possibilitar la deducció ràpida de l’IVAde les factures impagades, concretar i am-pliar els incentius fiscals a les aportacions decapital, ja siguin per capitalització de resultatso aportacions dels accionistes i especialmentdels inversors professionals de petites em-preses (BA), millorar també els incentius fis-cals per les fusions i adquisicions de pimes.Cal que entre tots els operadors: empreses,entitats financeres, entitats públiques i go-verns retornem la confiança als consumidorsque propiciem el creixement de l’activitateconòmica i trenquem el ritme actual.

Carme GarcíaVicepresidenta de la Comissió

d’Economia Financera


G

Horari d’estiuUs informen que durant els mesos d’estiu el Col·legi d’Economistes modificarà el seu horarihabitual d’atenció al públic.

Seu de BarcelonaDel 27 de juny al 9 de setembre: de 8.00 h a 15.00 hDel 8 al 21 d’agost romandrà tancat per vacances

Seu de GironaDel 27 de juny al 9 de setembre: de 8.00 h a 15.00 hDel 8 al 26 d’agost romandrà tancat per vacances

Seu de TarragonaFins el 8 de juliol: de dilluns a dijous de 16.00 h a 20.00 h i divendres de 10.00 h a 14.00 hDel 11 de juliol al 9 de setembre: de 10.00 h a 14.00 hDel 1 al 26 d’agost romandrà tancat per vacances

Seu de LleidaL’horari serà l’habitual de tot l’any: de 16.00 h a 20.00 hDel 1 al 31 d’agost romandrà tancat per vacances

Barcelona

D’octubre de 2011 a maig de 2012

Màsterd’Especialització Tributària

Homologat pel REAF

Possibilitat de realitzar el Màster en més d’un curs acadèmic.

Formació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal

Treball combinat

amb formació.

Places limitades. Obert el període d’inscripció.

23 anys formant

a assessors f

iscals.


Treballem en grup /Aula d’Economia

El proper mes d’octubre s’iniciarà el cursacadèmic 2011/2012 en el qual com cadaany pretenem oferir un ampli ventall decursos dins de cadascuna de les àrees te-màtiques que tenen interès per als eco-nomistes.

Dins de la nostra oferta formativa destacala realització dels Màsters, Postgraus i Cur-sos d’Especialització que en la darrera dè-cada s’han anat consolidant com a un punt

de referència i de prestigi dins de l’ofertaformativa de la nostra professió.El fet que el professorat que imparteix elscursos estigui integrat en la seva majorpart per professionals que treballen dià-riament en allò que expliquen, ha ajudatsens dubte a aconseguir que la metodolo-gia d’aprenentatge sigui dinàmica i que elsconeixements obtinguts tinguin una claraaplicació pràctica en la realitat que ens en-volta, tot això unit amb una organització

dels programes molt estructurada i ambuns horaris de realització que es podencompaginar amb el treball professional,són fets que han ajudat a que cada any ha-guem incrementat el nombre d’assistents ia que les valoracions finals que donen elsalumnes siguin cada cop més positives.

A continuació us oferim una relació delsMàsters, Postgraus i Cursos d’Especialitza-ció que tenim previst realitzar.

Avanç de programació de l’Aula d’EconomiaCurs 2011-2012Màsters, postgraus i cursos d’especialització 2011-2012

NOM HORES DATES DE REALITZACIÓ

Màster d’Especialització TributàriaFormació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal 300 h D’octubre de 2011 a maig del 2012

Diploma de postgrau: Programa General de Comptabilitat Professional 143 h D’octubre de 2011 a maig del 2012

Diploma de postgrau d’auditoriaPer a l’accés al ROAC (amb col·laboració: IDEC) 180 h D’octubre de 2011 a juny del 2012

Diploma de postgrau de direcció comptable i auditoriaPer a l’accés al ROAC (amb col·laboració: IDEC) 320 h D’octubre de 2011 a maig del 2012

Diploma de postgrau: Programa d’Especialitzacióen Control de GestióLa moderna funció del Controller 140 h De gener a maig del 2012

Màster en Comptabilitat Superior i Auditoria (Sabadell)Amb la col·laboració: UAB 410 h presencials D’octubre de 2011 a maig del 2013

Postgrau en Comptabilitat Superior i Fiscalitat (Sabadell)Amb la col·laboració: UAB 230 h presencials D’octubre de 2011 a juny del 2012

Postgrau en compravenda d’empreses i altresreorganitzacions empresarials 60 h De febrer a abril del 2012

Curs d’administració concursal 56 h En preparació


Treballem en grup /Aula d’Economia

ÀREA DE FISCAL

n Novetats fiscals 2011.n Cicle sobre l’IVA. n Seminari sobre l’Impost sobre Societats.n Règim fiscal i legal de les fundacions.n Seminari de fusions, escissions i altres operacions de reestructuracióempresarial: aspectes fiscals i mercantils.

n Planificació fiscal del tancament de l’exercici 2011.

n Curs de consolidació fiscal.n La nova regulació de les successions a Catalunya: aspectes jurídics i fiscals.

n Fiscalitat immobiliària.n Seminari sobre l’IRPF: Campanya de Renda 2011.

n Fiscalitat de productes financers, d’assegurança i de previsió.

n Seminari de la declaració de l’Impostsobre Societats de 2011.

nOperacions vinculades: aspectes pràctics sobre valoració i documentació.

n Fiscalitat i seguretat social d’alts directius i administradors.

n Les obligacions de facturació: aspectes pràctics comptables i fiscals.

ÀREA DE COMPTABILITAT I AUDITORIA

n Curs de Comptabilitat Superior segons el Nou Pla General Comptable.

n Seminari pràctic de consolidació comptable.

n Curs d’anàlisi d’estats financers en el marc del Nou Pla General Comptable.

n Noves tendències en la comptabilitat de gestió.

n Curs de fiscalitat de l’empresa.n Els comptes anuals i la memòria de les fundacions catalanes.

nOperacions de concentració d’empreses, combinacions de negocis iLlei 3/2009 de modificacions estructurals:aspectes comptables.

n Curs de comptabilitat bàsica.n Cicle sobre el tancament comptable i fiscal de l’exercici 2011.– Guia de preparació dels comptes anuals.– Tancament comptable-fiscal 2011. – Implicacions derivades de l’Impostsobre Societats segons l’enfocamentde balanç i casos pràctics de desenvolupament.

n Nou Pla General Comptable versusnormes internacionals de comptabilitat(IAS/IFRS).

n Com llegir i interpretar els nous estatsfinancers. Nou Pla General Comptableper a no comptables.

n Cursos monogràfics sobre el PGC.n Curs pràctic d’especialització comptablesegons el nou PGC i PGC PIMES.

n Curs pràctic d’especialització comptablesegons el nou PGC i PGC PIMES.

n Tallers pràctics d’estats de fluxos d’efectiu (EFE) i d’estats de canvis en el patrimoni net (ECPN).

n L’economista i l’auditor davant la comptabilització dels instruments financers.

n Cicle de Formació en Auditoria (es composa de set seminaris especialitzatsen la formació continuada per a auditors).

ÀREA D’ECONOMIA FINANCERA

n Gestió pràctica de tresoreria en temps de crisi.n Planificació econòmica i financera.n Anàlisi i gestió d’inversions a l’empresa.n Gestió de crèdit a clients: credit management.

n Pla d’empresa i valoració de la companyia.n Seminari de project finance com a modalitat alternativa de finançament.

n L’empresa i la gestió de riscos financers.nModalitats de finançament i partnersen la compravenda d’empreses.

n Tècniques de cobrament i negociacióamb deutors en temps de crisi.

n Taller de borsa.n Les relacions banca empresa en tempsde crisi

n Curs d’especialització en assessoramentfinancer i gestió de patrimonis.

ÀREA DE GESTIÓ D’EMPRESES

n Visió global de la compravenda d’empreses.

n Cas pràctic:de compravenda d’empreses:negociació i gestió del canvi.

n Lideratge i motivació d’equips.n Win-Win negotations in english.n Tècniques de negociació per a directiusi professionals.

n Dynamic presentations in english.n Com fer presentacions eficaces en públic.

n Gestió de problemes i presa de decisions.n L’empresa familiar: direcció estratègica i planificació de la successió.

n Direcció i gestió de fundacions i altresentitats no lucratives.

n Programa de gestió de despatxos professionals.

nMàrqueting per a no comercials.n Canviar a la gestió integrada amb un ERP.n Responsabilitat Social Corporativa i codide bon govern en les PIMES.

ÀREA DE CONTROL DE GESTIÓ

n Curs de control pressupostari i de gestió.n Curs de control i auditoria internsn Nous indicadors de gestió: El balancedscorecard.

n Control de gestió en el sector hospitalari.n Tècniques de control i reducció de costos.n Control eficient de la despesa.

ÀREA JURÍDICA

n Programa de formació per a economistesen actuacions judicials.

n Gestió laboral, nòmines, contractes i Seguretat Social.

n Instruments jurídics per a economistesadministradors concursals.

n Reglament sobre protecció de dades.n Responsabilitat dels administradors.n Eines i solucions jurídiques per a situacions de morositat.

n Aspectes legals de la compravendad’empreses.

n Com afrontar una inspecció de treball.n La factura electrònica.n Procés de tancament i dissolució de societats. Aspectes jurídics, comptables i fiscals.

n Jornada sobre mediació mercantil.n Eines jurídiques per a empreses en crisi:ERE, concurs.

n La nova Llei de societats de capital.

ÀREA DE SECTOR PÚBLIC

n Programa de gestió pública.

ALTRES CURSOS I SEMINARIS C

n Cursos d’Excel per a economistes i auditors.

n Gestió documental i d’arxius en les despatxos professionals.

n Les fonts d’informació fiscal i comptableper a assessories i despatxos professionals.

n Seminari sobre societats professionals.n Seminari de gestió i control de subvencions.

Si voleu obtenir més informació podeu adreçar-vos a l’Aula d’Economiadel Col·legi, al telèfon 934161604; e-mail: [email protected]

Altres cursos i seminaris de formació continuada 2011-2012

Avanç de programació

És ben sabuda la voluntat del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya de posar a l’abastdels professionals i de les empreses unssistemes de resolució de controvèrsiesamb un clar vessant tècnic desenvolupatsde manera senzilla, comprensible i allu-nyada dels complexos sistemes de la justí-cia ordinària; resolent els conflictes tècnicsespecialistes de llarga experiència i conei-xedors de la matèria del conflicte. El laudedictat per l’àrbitre és definitiu i d’obligatcompliment.

Cal assenyalar la Llei 11/2011, de 20 de maig,de reforma de la Llei 60/2003, de 23 de de-sembre d’Arbitratge.

Aquesta Llei s’ha publicat en el BOE de 21de maig i ha existit un important consensentre les forces polítiques en el text defi-nitiu que ja es va pactar en la Comissió deJustícia del Congrés dels Diputats.

Si el primer esborrany que es va presentaral Congrés suprimia l’arbitratge d’equitat inomés permetia arbitratges de dret que ha-vien d’efectuar juristes i, per tant, impediaque arquitectes, economistes o enginyersefectuessin arbitratges com fins ara, lesmoltes al·legacions plantejades en el tràmit


Arbitratge tècnic i mediació,aposta decidida dels economistes

Treballem en grup / Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya

de modificació i, entre d’altres, les delsCol·legis integrants del Tribunal ArbitralTècnic de Catalunya i del mateix Tribunal,han provocat que es modifiqués la previsióinicial de la reforma.

D’aquesta manera el text aprovat no mo-difica la situació actual, mantenint els arbi-tratges d’equitat i que els professionals nojuristes segueixin desenvolupant tasquesd’àrbitre tant en el cas de resoldre en dretcom en equitat.

Agilitat, rapidesa i menys costos. Aquestessón les tres característiques que defineixenl’Arbitratge Tècnic.

QUINS AVANTATGES PRESENTA L’ARBITRATGE?

– És un procediment ràpid.– Minimitza les despeses.– Procediment senzill i transpa-rent que no requereix les figuresde l’advocat ni del procurador.– És arbitrat per un expert tècnic. – Té total validesa jurídica– Seguretat en l’obligat compli-ment del laude emès

Amb aquest canvi de criteri, la legislació es-panyola de l’arbitratge segueix dins el marcd’Estats que han aplicat la norma UNCI-TRAL de les Nacions Unides i que, per laseva universalitat està donant molt bons re-sultats a països del nostre entorn com An-glaterra o França i, es pronostica, haurà deproduir a Espanya un increment significatiude resolucions arbitrals de les controvèrsies.

Per altra banda, també la legislació centrali l’autonòmica estan efectuant una apostaper la mediació com a procediment per a laresolució de conflictes. Aquest sistema,també alternatiu a la justícia ordinària, s’haregulat en supòsits de família i es preveuque es generalitzarà properament en altressupòsits com una aposta més per evitar elcol·lapse dels tribunals. Els esborranys denormativa que encara no s’han tramitatsemblaven apostar per exigir-la com a pasprevi abans d’acudir al jutjats. Conscientsde la possibilitat d’aquest canvi, des del Tri-bunal Arbitral Tècnic s’estan també ende-gant les modificacions precises en els seusprocediments per poder, si s’escau, oferiraquest nou producte als interessats, tot ique caldrà esperar a veure els termes comes concreta aquesta possibilitat legislativa.

La diferència entre arbitratge i mediació rauque en el primer l’àrbitre triat per les partsimposa el seu criteri i resolt de manera eco-nòmica, especialitzada, ràpida i definitiva elconflicte, mentre que en el segon el media-dor desenvolupa una tasca d’acostament deles parts perquè siguin aquestes les que re-solguin les seves diferències, però sensepoder imposar a cap d’elles el seu criterisinó només intentant que arribin a un acord.

Cada vegada més contractes inclouen laclàusula arbitral, només així és possible de-rivar qualsevol litigi cap al procés d’arbi-tratge:

Per a la resolució de qualsevol qües-tió en litigi derivada del presentcontracte, les parts se sotmeten al’arbitratge d’equitat del TribunalArbitral Tècnic de Catalunya de laFundació Privada per a l’ArbitratgeTècnic, a qui se li encomana la de-signació de l’àrbitre o àrbitres i latutela i administració de l’arbi-tratge.

Roser Esteve OróDirectora de la Fundació Privada

Catalana per a l’Arbitratge Tècnic (FPCAT)[email protected]

El passat mes de febrer es va cel·lebrar enel Col·legi d’Economistes de Catalunya laconferència “Com aconseguir reunions mésproductives” organitzada per l’Aula d’Eco-nomia i que va anar a càrrec de la Sra. Pal-mira López-Fresno.

Les reunions de treball formen part de lanostra vida quotidiana. En les organitza-cions, gran part del temps, en particular anivell directiu, es consumeix en reunions,i la tendència és creixent. Les reunions sónnecessàries i importants en qualsevol or-ganització, perquè gràcies a elles es reso-len problemes, es prenen decisions i esconstrueix confiança. Són, per tant, un me-canisme per induir a l’acció. Però, si bé éscert que són necessàries, també és moltfreqüent que ens veiem obligats a assistir areunions improductives que, a més de ferperdre el temps, són font perdurable defrustració i insatisfacció. Per això, aquestesreunions generen importants costos eco-nòmics i emocionals i, per tant, un impactenegatiu en la productivitat i competitivitatde les nostres empreses i organitzacions engeneral.

A més, les reunions no són un fet aïllat enuna organització. Estan influenciades perl’entorn en el qual es desenvolupen, i al-hora influencien. Per això, analitzar com esdesenvolupen les reunions en una orga-nització és un bon indicador sobre la sevacultura, un reflex de la seva salut organit-zativa, donat que expressen “maneres defer i gestionar. pel que fa a lideratge i ges-tió de persones, gestió del temps i orienta-ció a resultats. En aquest sentit, lesreunions poden fomentar la presència o laparticipació, el respecte o el mandat, l’o-rientació a resultats o la ineficiència, la pla-nificació o la improvisació. Per tant, lagestió de les reunions és una habilitat di-rectiva de transcendència que s’ha de des-envolupar.

Assumint que la pràctica habitual en la ges-tió de reunions és, si més no, molt millo-rable, en aquest article proporcionaremalgunes claus per fer-les més productives.

CLAUS PER ACONSEGUIR REUNIONSMÉS PRODUCTIVES

Per a l’organitzador i coordinador– Abans de convocar una reunió, pensi siaquesta és necessària, identificant si hi haun altre mitjà alternatiu d’aconseguir elsmateixos objectius.– Identifiqui si la reunió ha de ser presen-cial o virtual. Les virtuals estalvien costosimportants i poden ser més productivessi estan ben gestionades, però s’ha d’u-tilitzar la reunió més apropiada per acada cas.– Defineixi clarament el propòsit i els ob-jectius de la reunió, perquè els partici-pants puguin preparar-la adequadamenti contribuir al seu èxit.– Decideixi qui ha de participar, en tota opart de la reunió. Convoqui només a lespersones necessàries, en funció del seuconeixement i autoritat per prendre de-cisions, segons el tipus de reunió.– Estableixi el contingut i estructura de l’a-genda i distribueixi-la amb antelació. Con-tindrà l’objectiu de la reunió, temes atractar, ordre en el qual seran tractats, do-cumentació necessària, lloc, durada i rolsdels participants.– Asseguri’s que l’entorn en el qual se cele-bra la reunió és favorable a la comunica-ció, i que els mitjans tècnics funcionencorrectament.– Prepari adequadament la reunió, tant elstemes, com la moderació en funció delperfil dels assistents. Com a coordinador,ha d’aconseguir els objectius de la re-unió, cobrint tots els punts de l’agenda ien el temps previst, i tot això en un climaparticipatiu.

– Comenci i acabi amb puntualitat. No es-peri més de cinc minuts des de l’hora fi-xada per al seu inici. Si per algun motiues veu obligat a demorar l’hora de fina-lització, no ho faci sense consensuar-hoamb els assistents.– Mantingui la reunió centrada en l’agenda,evitant divagacions i la incorporació detemes no previstos.– Gestioni adequadament qualsevol imprevisti conflicte que pogués sorgir. El debat és boi necessari, però les confrontacions a nivellpersonal han de ser tallades des de l’inici.– Concreti les decisions i accions necessàries,utilitzant el mètode de decisió apropiat pera cada cas, i assignant responsabilitats i ter-minis d’implantació per a cadascuna d’elles.– Asseguri’s que s’elabora un acta de la re-unió que reflecteixi l’acordat, especificantclarament els responsables i terminis pera les decisions aconseguides, i que esdistribueixi en un termini breu.– Avaluï la reunió una vegada finalitzada, peridentificar els aspectes susceptibles de mi-llora i definir les accions corresponents.– Realitzi un seguiment de les decisions iacords presos, per garantir que s’implan-ten dins dels terminis establerts.

Per als assistents– Confirmi o excusi l’assistència sempre,dins del termini establert.– Prepari la reunió adequadament, tenint encompte l’objectiu de la mateixa, perpoder realitzar contribucions concises iconstructives.– Arribi puntual. Si per algun motiu es veuobligat a arribar tard, avisi a la personaque convoca la reunió.– Mantingui una actitud assertiva durant lareunió, fins i tot si li desagrada.– Centri’s en els temes de l’agenda, amb inter-vencions clares, concretes i concises, cons-truint sobre aportacions d’altres assistents.– No interrompi la reunió, amb comporta-ments o accions que distreguin.– Prengui nota de les accions que hagi derealitzar, i executi-les dins del termini es-tablert.– Avaluï la reunió i comprometi’s amb totesaquelles millores necessàries, a nivell in-dividual i de grup.

Palmira López-FresnoEconomista. Delegada per a Catalunyadel Club Excelencia en Gestión (CEG),

vicepresidenta de l'Asociación Españolapara la Calidad (AEC) i presidenta del

Comité de Calidad en los Servicios (AEC).Autora dels llibres “Reuniones productivas”

i “Cómo conseguir la mejor reunión y optimizar sus resultados”

[email protected]


Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Com aconseguirreunions més productives

La fiscalitat dels productes financers

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Albert Sagués, economista, assessorfiscal, soci de Catalana de Picsu, SL i professor associat de la UPF.Documentació a disposició dels interessats a la web del Col·legid’Economistes de Catalunya.

La tributació de les crisis matrimonials

Organitzada per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec de la Sra. Maite Osés, advocada.

Les taules dinàmiques com a eina de gestió comptable, financera i d’auditoria i la presentaciódel llibre: Dominar las Tablas Dinámicas con Excel 2007-2010 aplicadas a la gestión empresarial

Conferència i presentació del llibre organitzada per la Comissió deComptabilitat i la Comissió d’Organització i Sistemes d’Informació(OSI) conjuntament amb l’ACCID, a càrrec del Sr. Luis Muñiz, con-sultor, auditor i expert en tecnologies de la informació, Sr. XavierCiáurriz, director general de SIE sistemes de gestió empresarial iSr. Josep Maria Gallart, vicepresident de la Comissió OSI.

Roda de premsa

Per presentar l’Informe de Situació Econòmica Hivern 2010, a càr-rec del Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya i del Sr. Àngel Hermosilla, responsable de la SecretariaEconòmica del Col·legi.

Aspectes clau de la nova legislació contra la morositat

Conferència organitzada per la Seu de Tarragona del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya a càrrec del Sr. Pere Brachfield, moro-sòleg i professor de Crèdit Management d’EAE Business School.

Reunió del panel d’experts de l’IEBE

Per examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 31 de març del 2011.


Recull (de l’1 d’abril al 31 de maig)

Treballem en grup / Recull

El finançament de les pimes, repte per al 2011

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Financera acàrrec dels Srs. Adolf Todó, director general de CatalunyaCaixa,Jaume Guardiola, conseller delegat del Banc Sabadell, Josep M.Ayala, president de l’ICO i Josep González, president de PIMEC. Vapresentar l’acte el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya i va moderar-lo el Sr. Jordi Goula, economistai redactor de La Vanguardia. La cloenda va anar a càrrec del Sr. Al-bert Carreras, secretari d’Economia i Finances de la Generalitat deCatalunya. L’acte es va celebrar a l’auditori del Banc Sabadell.

Presentació del CEC com a plataforma de suport,reciclatge i contacte dels professionals

A la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Uni-versitat Rovira i Virgili presentació del Col·legi d’Economistes deCatalunya, com a plataforma de suport, reciclatge i contacte delsprofessionals. A càrrec de la doctora MªGlòria Barberà, degana dela Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Pere Segarra,president del Col·legi d’Economistes de Catalunya a la seu de Tar-ragona, Francesc Xavier Mas, economista i auditor, Francesc d’As-sís Escoda, economista i assessor fiscal i d’empreses i Miquel ÀngelFúster, economista i director financer AD. L’acte el va organitzar laSeu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Polítiques de futur per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Debat organitzat per la Comissió d’Economistes en Economia Ter-ritorial i Urbana a càrrec dels Srs. Joan Trullén, integrant de lallista del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i Antoni Vives, mem-bre de la candidatura de CiU també a l’Ajuntament de Barcelona.Va presidir l’acte el Sr. Joan Ràfols, vicedegà del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya i la introducció i moderació va anar a càr-rec del Sr. Marçal Tarragó, economista.

Exemples de treballs de consultoria

Tertúlia per a joves emprenedors organitzada per la Seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Joan Sen-dra de Partner d’ACCENTURE.

Presentació de la Campanya de la Renda 2010

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Luciano A. Losada Suárez, delegat del’AEAT a Barcelona. Documentació a disposició dels interessats ala web del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

‘Els requeriments que la societat i les empresesdemanen als economistes’

Conferència a càrrec del degà del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya, Joan B. Casas. L’acte, que es va celebrar a la Facultat d’Eco-nòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Barcelona,el va presentar el Sr. Joan Clavera, degà d’aquesta facultat.




Crisi financera internacional: l’experiència dels últims anys

Conferència organitzada per la Seu de Tarragona del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya a càrrec del Sr. Jorge Pazzi, doctor enEconomia per la Universitat Nacional del Sud d’Argentina.

L’Agència Tributària en l’àmbit dels concursos

Tertúlia organitzada per la Comissió d’Economistes en el Tracta-ment de les Crisis Empresarials a càrrec del Sr. Joan Masó Oriol,cap regional de procediments concursals de l’AEAT.

Visita guiada pel clavegueram de Barcelona

Organitzada per la Comissió d’Economistes Sèniors

Dinar col·loqui: de la crisi sobirana a un noushock del petroli

Organitzat per el Fòrum Economistes en Mercats Financers, a càr-rec del Sr. Juan Antonio Pére-Campanero, director d’Anàlisis deMercats Financers del Banc Santander i Sr, José Luis Ruiz Navarro,director de Tresoreria de Catalunya del Banc Santander.

La reestructuració de les caixes

Conferència organitzada per la Comissió d’Economistes Sèniors acàrrec del Sr. Anton Gasol, economista i membre de la Junta deGovern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Va presentarl’acte el Sr. Josep Vila Abelló, economista i president de la Comis-sió de Sèniors i va moderar-lo el Sr. Santiago Iglesias, economista.

COMEXI, de Girona al món

Tertúlia per a joves emprenedors organitzada per la Seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec del Sr. ManelXifra, conseller delegat de COMEXI.

Visita a la seu del Col·legi dels estudiants del Màster Immobiliari

Aquest màster l’organitza el Col·legi API i compta amb la col·la-boració del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Durant la visitaes va explicar als assistents l’organigrama del Col·legi i les sorti-des professionals dels economistes.

Acte de graduació dels estudiants de Ciències Em-presarials, ADE, Economia, Comptabilitat i Finances

El Col·legi, com cada any ha assistit a aquest acte en el qual vanintervenir el vicerector de la UdG Sr. Francesc Feliu, la degana de


la Facultat Sra. Anna Garriga i el vicepresident del Consell SocialSr. Manel Serra. El Sr. Ricard Meléndez, en representació delCol·legi d’Economistes, va fer entrega dels diplomes i premis alsmillors estudiants en els apartats de: Millor Projecte de Pràctiquesa Empreses, Millor Experiència Internacional i Premi a l’Expe-dient més Multilingüe.

Mediació i arbitratge tècnic en època de crisi

Conferència organitzada per la Seu de Lleida del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec de la Sra. Roser Esteve, directorade la Fundació Privada per a l’Arbitratge Tècnic (FPCAT)

Visita guiada a la Seu del Parc Científic i TecnològicAgroalimentari de Lleida i trobada lúdica ambopció a classe pràctica de tir de cervesa

Organitzada per la Seu de Lleida del Col·legí d’Economistes deCatalunya.

L’auditoria del sistema de la informació com a suport en els Comptes Anuals

Conferència organitzada per la Comissió d’Auditoria-Secció REACatalunya a càrrec del Sr. Yazomary García, enginyer de la Infor-

mació per la Universitat Tecnológica del Centro (Venezuela). Vapresentar l’acte el Sr. Emilio Álvarez, economista-auditor i presi-dent del Comitè del REA a Catalunya i va moderar-lo el Sr. CarlesÀvila, economista i auditor.

Rendiment, emocions i impacte econòmic (Economia de les emocions)

Taula rodona organitzada per la Comissió d’Economia del Conei-xement i Innovació, a càrrec del Sr. José Mª Gay de Liébana, eco-nomista, doctor en Economia Financera i Comptabilitat i professortitular del Departament de Comptabilitat de la Facultat d’Econo-mia i Empresa de la Universitat de Barcelona, que va aportar lavisió econòmica - esportiva; el Sr. Jordi Robirosa, periodista es-portiu de TVC que va donar la visió periodística esportiva; el Sr.Xesco Espar, entrenador d’handbol, expert en alt rendiment i engeneració i control dels estats emocionals que va parlar de la visióesportiva de l’entrenador i la Sra. Anna Ros, psicòloga especialit-zada en la gestió del talent. Va presentar l’acte el Sr. Jordi Marín,economista i president del Grup de Treball d’Economia del Co-neixement i va moderar el Sr. Julià Manzanas, economista experten talent, patents i transferència tecnològica, coordinador i mem-bre de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació.

Cursos i seminarisBarcelona

n Reunions productives. Claus per millorar la gestió de reunions

A càrrec de Palmira López Fesno, economista.

n Curs d’Excel mig per a economistes i auditorsA càrrec de David Uyarra, responsable de Formació i Projectesd’Audinfor, SL

n Curs de consolidació fiscal (2a edició)A càrrec de Joan de Figarolas, advocat i assessor fiscal i CarlesNebreda, economista i assessor fiscal.

n Aspectes legals de la compravenda d’empresesA càrrec de Josep Herrera, advocat, escpecialitzat en Fusions i Ad-quisicions de Brugueras, García-Bragado, Molinero & Associats.



n Curs de Power Point. Presentacions eficacesA càrrec de David Uyarra, responsable de Formació i Projectesd’Audinfor, SL

n Anàlisi pràctica de les noves normes tècniquessobre informes d’auditoria i informació comparativa publicades per l’ICAC (2a edició)

A càrrec de Juan Antonio de Agustín Melendro, auditor de comptes.

n Curs d’Excel avançat per a economistes i auditorsA càrrec de David Uyarra, responsable de Formació i Projectesd’Audinfor SL

n Fiscalitat de la compravenda d’empresesA càrrec de Enrique Chinchilla, advocat i MBA per IESE.

n Seminari sobre l’IRPF: campanya de renda2010

A càrrec de Carmen Jover, economista i assessora fiscal. Professorade Dret Financer i Tributari de la UAB

n Cas pràctic de compravenda d’empreses: nego-ciació i gestió del canvi

A càrrec de Joaquim Catalán, economista i advocat. Director finan-cer i jurídic de Alere Healthcare, SAU i Àngels Roqueta, economistai advocada. Doctora en Direcció i Organització d’Empreses. Sòciade Compas Private Equity

n Aplicació pràctica de les taules dinàmiques ambExcel a la gestió financera, comptable i auditoria

A càrrec de Luis Muliz, economista i auditor

n Operacions vinculades: últimes novetats i valoració de l’experiència després de la sevaprimera aplicació

A càrrec de Enrique Seoane, cap de gestió de la Unitat Regionalde Grans Empreses i inspector regional adjunt de la Dependèn-cia Regional de Catalunya; Jordi Bech, economista, Soci de CroweHorwath Legal y Tributario; Carlos Puig, economista i auditor, pre-sident del REA; Ignacio Goytisolo, advocat; Sebastián Piedra, ins-pector d’Hisenda, inspector cap de la Unitat Regional de FiscalitatInternacional.

n Seminari de la declaració de l’Impost sobre Societats de l’exercici 2010

A càrrec d’Àngel Segarra, economista, assessor fiscal i Joan de Fi-garolas, advocat assessor fiscal.

Tarragona

n Gestió documental i d’arxius en els despatxosprofessionals

A càrrec de José Alberto Alonso, llicenciat en documentació, res-ponsable de l’Àrea de Gestió Documental i Jordi Amado, de Con-sultores Asociados i col·laborador docent de la Universitat Obertade Catalunya.

n Renda 2010 a TarragonaA càrrec de José Vicente García, cap de secció de l’Agència Tri-butària de Tortosa.

n Renda 2010 a TortosaA càrrec de José Vicente García, cap de secció de l’Agència Tri-butària de Tortosa.

n Control de GestióA càrrec de Fernando Campa, doctor en Administració i Direcciód’Empreses per la Universitat Rovira i Virgili, llicenciat en CiènciesEmpresarials i Màster en Direcció d’Empreses per ESADE, i lli-cenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UPC. Actual-ment és professor del Departament de Gestió d’Empreses de laUniversitat Rovira i Virgili, i membre de la Comissió de Principisde Comptabilitat de Gestió de ACCID i d’AECA.

Girona

n Impost sobre Societats exercici 2010: Principals aspectes a tenir en compte

A càrrec de la Sra. Carme Ferrer, economista i sòcia de Ros Petit,S.A. i de la Sra. Noemí Andrés, advocada i gerent de Ros Petit S. A.

n Repàs i Novetats: Renda-2010A càrrec del Sr. Pablo Torrano, advocat i soci de J&G Garrigues,SLP.

Lleida

n Seminari sobre l’IRPF: campanya de renda2010

A càrrec de Carmen Jover, economista.



$

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat el “Pla deGovern 2011-2014” que recull els reptes i els objectius quehan de marcar l’acció de govern determinada per la neces-sitat de fer front a tres crisis simultànies:– la crisi econòmica i les seves conseqüències socials,– la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya,– la crisi de confiança en les institucions.

El Pla pretén abordar 10 grans reptes, com són els següents:1. Creació d’ocupació.2. Millora de l’educació i la formació al llarg de la vida.3. La sostenibilitat de l’Estat del Benestar.4. L’abastament d’energia i aigua.5. La seguretat de les persones i béns.6. Les relacions entre Catalunya i Espanya.7. La immigració i la seva integració.8. La cultura, la identitat i la internacionalització en un en-torn de globalització.

9. La transparència en la vida pública i lluita contra la corrupció.10. La millora de la situació financera de l’administració. Re-

ducció del dèficit.

Per això, el "Pla de Govern 2011-2012" s'estructura en 8 eixos:Economia i sectors productius. Ensenyament. Salut. Polítiquessocials i família. Seguretat. Política territorial i sostenibilitat am-biental. Administració. Nació, llengua i cultura.

EIX 1. ECONOMIA I SECTORS PRODUCTIUSÉs l’Eix 1, més important des del punt de vista econòmic, i elPla de Govern planteja com a objectiu de país la reducció del’atur a la meitat, contemplant 12 àmbits d’actuació.

• OcupacióImpulsar la creació d’ocupació, millorar l’estabilitat iqualitat en el treball i consolidar un marc català de re-lacions laborals.Es pretén impulsar un Pla de Reactivació Econòmica i un noumarc de relacions laborals, reorientar el Servei d’Ocupacióde Catalunya (SOC) i primar les empreses que no redueixinplantilles i que contractin nou personal, entre d’altres.

• FiscalitatAssolir una política fiscal que incentivi el creixementeconòmic i l’activitat productiva.Destaca propiciar mesures per a la moderació fiscal, desplegarl’Agència Tributària de Catalunya i simplificar la gestió tributària.

• Finançament de l’activitat productivaPotenciar la col·laboració amb les entitats financeresper garantir la liquiditat d’empreses i famílies.Normalitzar l’oferta dels recursos i serveis financers, impulsarel sistema d’avals públics, complir progressivament la llei demorositat, i aportar capital risc.

• Austeritat en l’administració pública. Reducció del dèficitContribuir a la sortida de la crisi practicant l’austeritat pú-blica, cosa que significa reduir el dèficit i l’endeutament.Hi ha l’encàrrec d’una auditoria sobre les finances de la Gene-ralitat, s’elaboraran els pressupostos en funció de les necessi-tats reals, es millorarà l’eficiència, l’eficàcia i la transparènciaen l’assignació i gestió dels recursos públics etc.

• InnovacióFer de la innovació una força motriu del creixementeconòmic.

Potenciar la xarxa de centres tecnològics, fomentar i millorar lacapacitat innovadora i incrementar la transferència tecnològica.

• InternacionalitzacióFomentar la internacionalització del teixit productiu,incrementant el volum de les exportacions, la presènciaa nous mercats i la inversió directa.Incrementar les empreses en mercats internacionals, aug-mentar el valor de les exportacions i potenciar la interna-cionalització vinculada als serveis.

• Esperit emprenedorFomentar l’aparició de noves empreses, fomentant l’es-perit emprenedor i facilitant la seva activitat.Facilitar l’activitat emprenedora, augmentar els recursos i po-tenciar els valors del treball, l’esforç i el risc en la formació.

• Estructura del teixit productiu: agricultura, ramaderiai pesca, sector forestal, indústria, serveis, comerç, tu-risme i culturaDefensar la competitivitat del teixit productiu de Catalunya.Recuperar l’activitat industrial, elaborar i aprovar la Llei Ge-neral del Comerç i dels Serveis a Catalunya, impulsar el PlaEstratègic del Turisme a Catalunya 2011-2015, etc.

• Desenvolupament empresarialReconèixer l’empresa i generar un entorn que afavo-reixi la seva competitivitat i l’increment de la seva pro-ductivitat, com a factors determinants de la creació deriquesa i de llocs de treball.Fomentar la cooperació público-privada, l’empresarial, la fi-nancera entre els sectors públic, privat i d’entitats financeres,i la cooperació entre administracions i estaments.

• Recerca i desenvolupamentSituar la recerca i la innovació com a elements necessa-ris per al futur de l’economia catalana.Desenvolupar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innova-ció, revisar el Pla de Recerca i Innovació 2010-2013 i impul-sar la Llei de la Ciència, entre d’altres.

• Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)Consolidar els fonaments per al desenvolupament de laSocietat Digital a Catalunya, sent les TIC un dels gransmotors de canvi, acompanyant tant la reestructuració del’administració i millora dels serveis públics com la reac-tivació econòmica productiva i la generació d’ocupació.Desenvolupar la Societat Digital a Catalunya, convertir Ca-talunya en un Pol d’Innovació de la Societat Digital, i poten-ciar el rol de les TIC a l’Administració i la societat.

• Consum i qualitat dels productes i serveis del mercatGarantir l’harmonia en les relacions de consum i protegir lapart més dèbil, tractant que els agents econòmics accedei-xin a la competència en igualtat de condicions en el mercat.Millorar la defensa dels drets dels consumidors, aconseguirque els productes i serveis del mercat tinguin garantida laseguretat, promoure la cultura preventiva de la seguretat in-dustrial, i millorar la qualitat vinculada als serveis.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la secretaria econòmica

[email protected]

Podeu consultar el Noticiari complert a la web del Col·legi.

Pla de Govern 2011-2014

Notic

iari

d’Ec

onom

ia

La nova informació sobre terminis de pagaments a proveïdors: un comentari sobre la Resolució del ICAC de 29 de desembre del 2010

Com

issi

ó de

Com

ptab

ilitat

Notic

iari

$

La Resolució del ICAC sobre la informació a incorporar en lamemòria dels comptes anuals en relació als ajornaments depagament a proveïdors en operacions comercials, neix coma resposta al mandat recollit en la Llei 15/2010 que incor-pora mesures de lluita contra la morositat i determina que lessocietats hauran de publicar de forma expressa els terminisde pagament als seus proveïdors.

Aquesta resolució del ICAC és d’obligatori compliment i pertant s’ha d’aplicar a totes les empreses espanyoles en la for-mulació dels seus comptes anuals. El que s’estableix és queles empreses que presentin models complerts (no abreujats)de comptes anuals, hauran d’incloure una nota en la me-mòria anomenada “Información sobre los aplazamientos depago efectuados a proveedores” Disposición adicional ter-cera. Deber de información de la Ley 15/2010 de 5 de julio.que haurà de contenir la següent informació:a) Import total dels pagaments realitzats als proveïdors enl’exercici.

b) Termini mig ponderat dels pagaments excedits (PMPE).c) Import del saldo pendent de pagament a proveïdors que,a tancament de l’exercici, acumuli un retard superior altermini legal de pagament (a partir del 2010).

En quant a l’apartat a), caldrà distingir entre aquells venci-ments que s’hagin excedit dels límits legals de l’ajornamenttot i que aquesta informació només caldrà incorporar-la apartir de l’exercici 2011. Els límits legals venen determinatsper la Llei 5/2010 i bàsicament contemplen un termini de 60dies tot i que l’aplicació d’aquest és gradual. Així, des del’entrada en vigor de la Llei (7/7/2010) fins el 31 de desem-bre del 2011 serà de 85 dies, entre l’1 de gener del 2012 i31 de desembre del 2012 serà de 75 dies i ja a partir de l’1de gener del 2013 es marquen els 60 dies definitius. Aqueststerminis no afecten als productes d’alimentació frescos i pe-ribles on el termini és sempre de 30 dies. Tanmateix els ter-minis al sector públic es redueixen fins a 30 dies a partir del2013.

Pel que fa a l’apartat b), aquesta informació també s’hauràde subministrar a partir de l’exercici 2011. La pròpia Reso-lució determina com s’ha de calcular aquest ràtio que seràl’import resultant del quocient entre els imports exceditsmultiplicats pels dies d’excés sobre el termini legal i l’im-port total dels pagaments realitzats en el període fora determini.

Per exemple: una empresa que ha fet dos pagaments tardsobre el termini legal: Pagament 1) 1.000 euros 20 dies tardi Pagament 2) 2.000 euros 32 dies tard.

El PMPE seria:(1.000 x 20) + (2.000 x 32)

= 283.000

La presentació d’aquesta informació no serà obligatòria pera les empreses que puguin presentar comptes anuals abreujats.

La resolució del ICAC no preveu cap règim sancionador pera les empreses que incompleixin amb els requisits informa-tius previstos en la mateixa. En la Llei 15/2010 es preveuen

unes indemnitzacions per costos de cobrament sota les qualsel creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnitza-ció per a tots els costos de cobrament que es puguin acre-ditar i que s’hagin patit per causa de la mora.

A partir d’aquí cal preguntar-se si aquestes mesures són po-sitives i poden resultar efectives contra la morositat. Ente-nem com a punt de partida que la lluita contra la morositatés important pel bon funcionament de la vida empresarial.

El fet de que les empreses s’endarrereixin en els seus paga-ment provoca importants problemes de liquiditat a les em-preses creditores, sovint més greus en el cas de les petites imitjanes empreses i encara més en l’entorn actual on lamanca de crèdit sovint dificulta la continuïtat d’aquestesempreses.

En aquest sentit mesures que informin sobre els terminis depagaments de les empreses, faciliten la transparència em-presarial i contribueixen a que ens adonem dels efectes quela morositat causa en el creixement i desenvolupament em-presarial.

Tanmateix, l’aplicació de noves normes comptables, tant denous o diferents reconeixements comptables o en el nostrecas d’increment d’informació a incloure en la memòria, su-posen un cost per a les empreses.

En aquest sentit podria donar-se el cas de que les empresespetites i mitjanes es trobin en dificultats per aportar aquestainformació pel fet de no disposar de departaments d’admi-nistració amb prou capacitat per poder-ho detallar.

I cal tenir en compte també que és a les pròpies empreses ales quals s’està demanant que informin sobre els seus in-compliments, de manera que potser determinades compa-nyies no estaran particularment interessades en fer-ho.

Un altre comentari que podem afegir és com afecta aquestanova informació en el procés de revisió de comptes. Enaquest sentit l’ICAC mitjançant el seu apartat de consultes(Consulta 1, BOICAC 84) ha determinat que aquesta resolu-ció no ha d’aportar noves obligacions per a l’auditor.

L’ICAC afirma que un treball d’auditoria no té per objectedonar certesa de la realitat de la informació inclosa en elsestats financers donat que això exigiria la verificació de totesi cadascuna de les operacions realitzades per l’entitat i aixòno seria llavors un treball d’auditoria.

La verificació per part de l’auditor d’aquesta informació s’had’entendre en el context de l’auditoria dels comptes anualsi per tant l’auditor no ha de fer una revisió expressa ni ex-haustiva d’aquesta informació ni tampoc s’ha d’incloure capparàgraf en l’informe referent a la verificació d’aquesta in-formació més enllà del previst per les Normes Tècniquesd’Auditoria en relació als defectes d’informació o incompli-ments legals per part de l’empresa auditada.

Comissió de Comptabilitat CEC-ACCID

$ $

Aquest conjunt d’articles, que aniran apareixent en aquestasecció de la revista del Col·legi, tenen com a nexe d’unió elfet de constituir un conjunt de reflexions sobre aspectes quepreocupen al professionals dedicats a la viabilitat empresa-rial, i més concretament a l’ús de les eines que l’Estat posao ha de posar a disposició de les empreses per tal d’ampliarles probabilitats d’èxit en les mesures i accions que perme-tin la seva viabilitat.

En negreta anirem assenyalant les conclusions que conside-rem interessants de ressaltar.

Si ens preguntem sobre la justificació d’endegar mesuresconcretes que impulsin i regulin la prolongació de la vida em-presarial quan els mecanismes purs del mercat forcen a laseva desaparició, els economistes ens ho hem de plantejar entermes econòmics, com no pot ser d’una altra forma, i aixòens condueix a indagar sobre els costos i els beneficis de l’ex-tinció de l’empresa.

L’enumeració dels costos i la seva avaluació sembla més sen-zilla que no pas la dels beneficis. Efectivament, podem de-tectar una sèrie de costos, que podem agrupar segons lanaturalesa dels agents que ha de suportar-los.

En primer lloc apareixen els costos que ha de suportar la so-cietat en general, i que podem identificar tot seguit:1. Ruptura d’un graó en el flux d’intercanvis econòmics, laqual cosa té efectes globals en la resta d’agents econò-mics, reduint la riquesa del país: menys producció, menysmassa salarial, menys consum directe i induït, menys im-postos recaptats, menys recaptació de la Seguretat Social,etc.

2. Empobriment del capital operatiu, ja que es perd el valord’ús dels béns d’inversió. Aquest cost quedaria reduït siels béns afectats fossin operatius en activitats alternativesdins o fora del sector en el qual opera l’empresa.

3. Obligació per part de la societat de fer front als costos delsubsidi d’atur per als treballadors amb contracte extingit.

En segon lloc trobem els costos que han de suportar elsagents directament implicats amb l’empresa extinta, tals com:1. Productes o serveis que els clients poden deixar de rebre2. Productes o serveis que els proveïdors (fins i tot els finan-cers) poden deixar de lliurar, amb pèrdua dels marges cor-responents.

3. Salaris que els treballadors deixen de percebre.4. Beneficis que els empresaris deixen d’obtenir i que ja nopodran destinar a retribucions del capital o a noves inver-sions.

5. Minusvalua generalitzada dels saldos creditors de l’em-presa, en detriment de les expectatives dels creditors.

6. Pèrdua del capital arriscat pels socis o empresaris, siguiquina sigui la forma jurídica del mateix (capital, reserves,préstecs participatius, altres préstecs, avals, etc.)

En tercer lloc, els costos que ha de suportar l’entitat empre-sarial, i que bàsicament són:1. Costos improductius per a la gestió de la liquidació.2. Pèrdua de valor dels actius liquidables.3. Indemnitzacions que cal afrontar.

Els beneficis de l’extinció també es poden enumerar, peròbàsicament es limiten als derivats de la selecció que deter-minen les forces del mercat cap a empreses més eficients.

En la mesura que la societat percep que els costos de l’ex-tinció superen els beneficis, existeix la propensió a establirmecanismes que permetin la supervivència. Sembla evidentque aquests mecanismes cal aplicar-los a aquelles empresesque, tot i ser eficients (en major o menor grau, però semprepositiu), es troben en perill d’extinció per causes transitòries,sigui quina sigui la naturalesa de les causes.

Els costos socials d’aplicar les mesures extraordinàries per ga-rantir la continuïtat de l’empresa en crisi han de ser superatspels costos que se’n derivarien de la seva extinció. En aquestcas és socialment útil l’aplicació de les mesures extraordinàries.

Aquestes mesures són, entre d’altres,– Subvencions.– Contractes especials.– Protecció contra la competència.– La legislació concursal, quan es tendeix a la viabilitat.

En aquest seguit d’articles volem parlar de l’instrument con-cursal com a eina per a la supervivència empresarial, i hofarem en termes del cost dels inputs que la societat destinaa mantenir operativa aquesta eina en relació al cost que se’nderiva de l’extinció empresarial.

Són coneguts els costos socials de l’ús de l’Administració deJustícia. És per això que el millor Pla de Viabilitat ésaquell capaç d’assolir els objectius de reconducciósense que sigui necessari acudir al concurs. Però si l’úsde l’eina concursal és inevitable, convé que es minimitzinels costos que se’n deriven. Considerem que la base per tald’evitar o minimitzar els costos del concurs no és una altraque la de disposar d’una adequada planificació empresa-rial que contempli la viabilitat i l’èxit en qualsevol momentde la vida de l’empresa. Per tant, entenem que la majoriade les empreses han de començar a dotar-se d’instru-ments de planificació estratègica i seguir-los amb con-tinuïtat.

La legislació concursal és també necessària en el cas d’em-preses que han d’anar a la liquidació, però entenem que ental cas es tracta, bàsicament, de complir amb el principi dela “par conditio”, als efectes de que els perjudicis de la mortempresarial no siguin distribuïts de forma injusta. Per tant,els costos dels inputs de l’organització necessària per donarcompliment a la llei els hem de considerar com a costos ne-cessaris per mantenir l’ordre públic i l’estat de dret. Aquestcost és irrecuperable des d’un punt de vista econòmic, i laseva eficiència es basa exclusivament en el manteniment del’imperi de la llei.

Per tant, en l’àmbit de l’administració de la justícia, cal dis-tingir entre els procediments de continuïtat i de liquidació,quasi bé des del primer moment del procediment concursal.És per això que les empreses que pretenguin la continu-ïtat, tant si es tracta de la continuïtat de la seva activi-tat com de la continuïtat de l’empresa que és la titular,han de presentar en el primer moment de l’entrada enel procediment el corresponent Pla de Viabilitat, degu-dament elaborat per professionals qualificats i seguintles pautes tècniques adequades.

Salvador Bertran Economista

[email protected]

Reflexions sobre l’estratègia i la viabilitat empresarial (1ª part)

Grup

de

Treb

all d

’Eco

nom

istes

Adm

inist

rado

rs C

oncu

rsal

s No

ticia

ri

L’aigua, pel fet de ser un be escàs, és un dels recursos na-turals que més fàcilment poden acabar sent una font deconflicte en el segle XXI. Els riscos per a la societat vénenmotivats per una incorrecta gestió de l’aigua, per la inefi-ciència en el seu ús, pel canvi climàtic i pel repte que suposala seguretat alimentària a mig termini. Malgrat tot això, nohi ha (i no es preveuen) guerres pròpiament dites pel seucontrol. Per què sinó un país com Jordània, per exemple,amb baixa pluviometria, sistemes d’irrigació ineficients i pocpoder de decisió a la conca del riu Jordà, no ha entrat enconflicte davant de problemes de total escassetat d’aigua?La resposta, tal com argumentava el geògraf britànic TonyAllan, rau que Jordània ha utilitzat els recursos hídrics d’al-tres països per fer créixer els aliments que no podia produirdins el seu territori per manca de recursos. Com? A travésde la importació d’aliments, també ha ‘importat’ els volumsd’aigua ‘virtuals’ que estaven continguts en el producte, ésa dir, tota aquella aigua que ha fet falta per fer créixer elscultius i produir els aliments.

Relacionat amb aquest concepte trobem la petjada hídrica. És unindicador que mostra el volum i la ubicació del consum d’aiguavirtual que es fa en un país o una regió, i fins i tot a nivell de per-sona o empresa. És a dir, quantifica tots els tipus d’ús d’aigua,dins o fora del territori, que han contribuït a la producció de bénsi serveis consumits. Està molt determinada pels hàbits de con-sum, necessitats particulars de cada cultiu, pràctiques agrícoles,tipus d’aigua disponible, clima, etc. Per tant, disposem actual-ment d’uns esquemes innovadors que, en certa manera, enspermeten avaluar l’eficiència i sostenibilitat en l’ús de l’aigua amúltiples escales. També, saber en quins cultius cada regió ésmés eficient, comparant requeriments i disponibilitat d’aigua.Tot plegat permet posar de relleu importants paradoxes. Perexemple, com hi ha regions amb forta escassetat d’aigua que,de fet, estan exportant recursos hídrics –en forma d’aigua in-corporada a productes intensius en aigua– a altres païsossense problemes de disponibilitat hídrica. O bé com el casd’Aràbia Saudita, on s’utilitzen les reserves finites d’aigua fòs-sil per irrigar el desert i produir-hi blat. Un blat que requeririamenys quantitat d’aigua en moltes altres parts del món.Per tant, el nexe amb la qüestió de la seguretat alimentàriaés evident. Però el punt clau aquí rau en no confondre elconcepte d’autosuficiència alimentària amb el de seguretatalimentària. Aquesta probablement no passi per intentar serautosuficients sinó per teixir unes relacions comercials se-guint els criteris d’eficiència dibuixats per la petjada hídricai el comerç d’aigua virtual. En aquest sentit, s’argumenta queun esquema d’intercanvi eficient a nivell internacional hau-ria de promoure la producció d’aliments intensius en aiguaals països més humits per exportar-los als països més àrids.S’aconseguiria un estalvi d’ús del recurs gràcies al comerç deproductes agrícoles, reafirmant que una cooperació ricar-diana a llarg termini acaba sent més desitjable que l’autosu-ficiència per assolir una millor seguretat alimentària.

Malgrat això, hi ha dos factors que fan complicat assoliraquesta correcta gestió global del recurs. El primer és lamanca d’un preu de l’aigua a l’agricultura que iguali el seucost real i faci explícit que produir un cultiu intensiu enaigua en zones àrides resulti més car i menys avantatjós. Elsegon és que, en una mateixa conca, els drets d’ús d’aiguano acostumen a estar assignats del tot òptimament, a mésde ser una assignació bastant rígida i inamovible.

Totes dues qüestions tindrien certa solució si fos possible in-tercanviar, dins un entorn regulat, els drets d’ús d’aigua entreusuaris d’una conca (el que es coneix com banc d’aigua). Po-dria permetre reassignar els drets de tal manera que cadaterritori s’especialitzi en aquells usos que signifiquin unamajor productivitat i un avantatge comparatiu, en fer pa-tents els costos d’oportunitat d’una assignació no òptima.En definitiva, la millor forma de resumir-ho és argumentantque, tal com afirma Allan a la seva darrera publicació, “laproducció i comerç d’aliments a nivell global permetuna seguretat hídrica a nivell local”.

Roger GuiuComissió Economia i Sostenibilitat

Notícies1. El Pànnel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC)planteja que un 77% de la energia provingui de fontsnetes l’any 2050. El sector requerirà inversions de 3,5 bilionsd’euros en una dècada. (El Pais,10/5/11)

2. Segons el MARM Espanya redueix un 11,3% les emisio-nes de CO2 verificades en l’últim any. El sector de gene-ració elèctrica registra una disminució del 22,6% i lesemissions dels sectors industrials creixcen un 1%(3/5/11,Europa Press)

3. Les empreses són cada dia més sostenibles. Segons elsdirectius enquestats per la consultora KPMG, 7 de cada10 empreses europees compten amb algun enfocamentd’aquest tipus en la seva gestió Destaquen les accionsdesenvolupades per les empreses de major grandària.Tansols el 30% no ha adoptat cap enfocament de sosteni-bilitat en la seva gestió.

Comissió d’Economia i SostenibilitatEstem molt contens perquè el Consejo Superior d’Econo-mistes ha publicat en castellà i en un format diferent, el lli-bre que ja varem presentar el 2010 al Col·legi “Economia,empresa, economistes i canvi climàtic“ per fer-lo arribar atots els altres col·legiats d’Espanya. Des d’aquí agraïm al seuPresident Sr. Valenti Pich, que gràcies al seu esforç ho ha fetpossible. Varem acabar el SIDICO 1 d’energia, en breu el po-dreu llegir. Es va fer el SIDICO 2 sobre l’aspecte econòmic deles politiques de RSE; s’està fent el treball i per l’octubre es-tarà llest. El 20 de juny es va fer el SIDICO3. Infraestructuressostenibles: el Corredor del Mediterrani. Esperem que us in-teressi a tots i sapiguem aprofitar aquestes sessions de for-mació, que ens transmeten ponents tan escollits. Continuemaugmentant la comissió, gràcies per l’interès i encara espe-rem que us hi sumeu molts de vosaltres.

Marta Roca LamollaVicepresidenta Comissió Economia i Sostenibilitat

[email protected]


$

Com

issi

ó d’

Econ

omia

i Sos

teni

bilit

at N

otic

iari

El nexe “aigua i seguretat alimentària”: com garantir-ho tot evitant el conflicte

$

El dissabte 5 de març del 2011 per fi es va publicar la LES, Llei2/2011, de 4 de març, en el BOE. El Projecte d’aquesta Llei vaser aprovat pel Consell de Ministres el novembre del 2009. Pertant moltes mesures, sobretot en l’àmbit fiscal, que contenia elProjecte de la Llei ja van ser introduïdes mitjançant els RD-Llei6/2010, de 9 d’abril i 13/2010, de 3 de desembre.Aquesta Llei, de 203 pàgines del BOE, que va entrar en vigorel dia 6 de març del 2011, que consta de 114 articles, 19disposicions Addicionals, 9 Transitòries i 60 Finals, encaraconté algunes mesures fiscals que resumirem, atès que al-guna té efectes des de l’1 de gener del 2010.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES(IRPF)

– Amb efectes des de l’1 de gener del 2010 s’amplia l’àmbitd’aplicació de la reducció del rendiment net de les activitatseconòmiques (article 32.2 Llei 35/2006) al treballador au-tònom considerat econòmicament depenent.

– S’afegeix una Disposició Addicional 31a a la Llei 35/2006,en la qual s’estableix que en el cas de rendiments del treballque derivin de l’exercici d’opcions de compra sobre accionso participacions pels treballadors que s’imputin en un pe-ríode impositiu que finalitzi amb posterioritat al 4 d’agostdel 2004, només es considerarà que el rendiment del treballté un període de generació superior a 2 anys i que no s’obtéde forma periòdica o recurrent, quan les opcions de com-pra s’exercitin transcorreguts més de 2 anys des de la sevaconcessió si, a més, no es concedeixen anualment.

– S’estableix que, amb efectes des de l’1 de gener del 2011,l’escala autonòmica aplicable als residents a Ceuta i Meli-lla serà igual que la que tenien per defecte a la resta deComunitats Autònomes de regim comú el 2010.

– Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir del6 de març del 2011, als contribuents que exerceixin activi-tat econòmiques i determinin el seu rendiment en estima-ció directa els hi seran d’aplicació les modificacionsintroduïdes per la LES en l’Impost sobre Societats respectea la deducció per inversions mediambientals.

IMPOST SOBRE SOCIETAT (IS)

– Es modifica l’article 70.6 del TRLIS, per simplificar les obli-gacions formals en el règim especial de consolidació fiscal.Per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de generdel 2011, amb la nova redacció, la societat dominant hauràde comunicar a l’AEAT les variacions en la composició delgrup fiscal, en la declaració del primer pagament fraccio-nat al que afecti la nova composició. (Nou model 222).

– L’article 65 de la LES millora les deduccions per activitats derecerca i desenvolupament i innovació tecnològica i per al fo-ment de les tecnologies de la informació i, augmenta, ambefectes per als períodes impositius iniciats a partir del 6 de marçdel 2011, del 8 al 12 per 100 el percentatge de deducció d’a-questes activitat regulades als articles 35, 35.2 i 44.1 del TRLIS.A més augmenta el límit màxim de les deduccions recolli-des en els articles 35, 36 i 44.1, del 50 al 60 per 100 de laquota íntegre (minorada amb les deduccions per evitar ladoble imposició, interna i internacional i les bonificacions),quan la deducció excedeixi per despeses realitzades durantel període impositiu del 10 per 100 de la quota íntegre.

– L’article 87 de la LES modifica, amb efectes per els perío-des impositius iniciats a partir del 6 de març del 2011, l’ar-ticle 99 del TRLIS relatiu a la inversió del factor esgotamenten el règim fiscal de la mineria.

– S’elimina la derogació prevista per als exercicis iniciats apartir de l’1 de gener del 2011 respecte a la deducció perinversions mediambientals, i es reconeix novament la de-ducció per els exercicis iniciats a partir del 6 de març del2011. L’article 92 de la LES modifica l’article 39.1 i es fixa elpercentatge de la deducció per inversions de l’actiu materialdestinades a la protecció del mediambient en el 8 per 100.

– La DF 37a de la LES afegeix al TRLIS una Disposició Addi-cional 13a per a substituir les referències a la Directiva90/434/CEE sobre fusions i escissions, per la nova Directiva2009/133/CE del Consell.

– La DF 42a Dos de la LES modifica la Llei 27/1999 de 16 dejuliol, de Cooperatives i la Llei 20/1990, de 19 de desem-bre, sobre Règim Fiscal de les Cooperatives amb efectesper als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2011.

– Es modifica l’article 93.4 de la Llei de Cooperatives en elsentit que les Cooperatives agràries podran desenvoluparoperacions amb tercers no socis fins a un límit màxim del50 per 100 del total de les realitzades amb els socis per acada tipus d’activitat desenvolupada.

– Es dóna nova redacció als articles 9.2 a) i 13.10 de la Lleide Règim Fiscal de les Cooperatives, limitant el volum d’o-peracions de les cooperatives agràries per distribució al de-tall de productes petrolífers a tercers no socis al 50 per 100del volum total d’operacions de la cooperativa. Si el supe-rés perdria la condició de fiscalment protegida.

– També es modifica l’article 9.3 de la Llei 20/1990, augmen-tant la base imposable màxima de l’IBI dels béns de natura-lesa rustica de cada soci de 6.500.000 pts, a 95.000 e(15.846.000 pts), per a poder seguir considerant a la co-operativa agrària com a fiscalment protegida.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (IRNR)

Exempció per la percepció de dividends i participacions en bene-ficis obtinguts sense mediació d’establiments permanents. La DF57a de la LES modifica les lletres k) i l) de l’article 14.1 del TRLIRNRper equiparar a les Institucions d’Inversió Col·lectiva residents al’Espai Econòmic Europeu, sempre que els països integrants d’a-questa organització supranacional hagin subscrit amb Espanya unconveni de doble imposició amb clàusula d’intercanvi d’informa-ció o un acord d’intercanvi d’informació en matèria tributaria.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA)

La DF 48a de la LES modifica l’article 117 bis de la Llei del’IVA per fer extensiu als empresaris o professionals establertsa Canàries, Ceuta o Melilla el mateix sistema de sol·licitud dedevolució, de les quotes suportades per adquisicions o im-portacions de béns o serveis efectuades a la Comunitat, queels residents a la Península i Balears.

IMPOST GENERAL INDIRECTE CANARI (IGIC)

La DF 27a i 28a de la LES adapten la Llei reguladora de l’IGICals canvis realitzats en la Llei 37/1992, de l’IVA, per la Llei39/2010, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2011i per la Llei 2/2010 per la qual van transposar determinadesDirectives comunitàries a l’àmbit de la imposició indirecta.

Ricard Viña ArasaAssessor Fiscal del Col·legi

[email protected]


Com

issi

ó d’

Econ

omis

tes

Asse

ssor

s Fi

scal

s No

ticia

ri

$

Sobre la Llei d’Economia Sostenible (LES)

QUÈ ÉS UNA VALORACIÓ D’EMPRESES?

Una valoració d’empreses és un exercici que proporciona unvalor quantitatiu d’una companyia o un grup de companyiesseguint una sèrie de criteris i mètodes concrets. Normalmentsolen basar-se en una anàlisi financera dels últims anys i so-bretot de les expectatives de futur de l’empresa. Una empresaval, sobretot, per al que esperem poder guanyar amb ella enel futur. La seva història passada ens servirà per plantejar-nosla compra de l’empresa però la valorarem en funció del seufutur sempre en base unes expectatives raonables.

QUAN CAL VALORAR UNA EMPRESA?

Les raons poden ser diverses però el més habitual és quanels accionistes es plantegen una operació corporativa, és adir, una venda, donar entrada a un soci, ampliar capital,etc… També, i cada vegada és més habitual que empresesde certa grandària realitzin valoracions de forma periòdica,fins i tot de vegades els propis estatuts o protocols familiarsdictaminen que han de realitzar-se cada 2-3 anys. A més deser una forma d’analitzar l’evolució del valor real de l’em-presa també és una manera d’avaluar la gestió de l’empresadonat que en moltes ocasions els gestors no són els pro-pietaris de la mateixa.

QUI HA DE VALORAR UNA EMPRESA?

Realitzar una valoració d’empresa no és un exercici fàcil i hade ser realitzada per professionals i experts en valoracionscom per exemple bancs d’inversions, despatxos de fusions iadquisicions i consultors especialitzats en finances.Els accionistes d’una empresa sempre creuen que la seva em-presa val més del que el mercat en realitat la valora. Aixòpassa sobretot en empreses familiars on els elements sub-jectius (tradició, història, marca, prestigi, nom, etc…) juguenun paper rellevant. D’una banda és humà que un pensi queel que té val molt, però per una altra també és cert que quanintenti vendre-la el mercat no li reconeixerà.

COM ES VALORA UNA EMPRESA?

Primer cal distingir entre valor i preu. Una empresa pot tenirun valor determinat però el seu preu pot ser molt diferent.El preu és la quantitat, normalment monetària, que un com-prador està disposat a pagar per aquesta empresa, inde-pendentment del valor que se li hagi pogut assignar. De quèens serveix realitzar una valoració molt elevada si a l’hora dela veritat no ens ho pagaran? I al contrari, de vegades el preupel qual s’adquireix una empresa és superior a la valoracióque s’hagi pogut realitzar. Significa això que la valoració estàmal feta? No.Significa que hi ha algú que està disposat a pagar més perella perquè creu que sent ell el propietari podrà generar mésdiners, tant de l’empresa adquirida com de la seva.

MÈTODES DE VALORACIÓ D’EMPRESES

La gran majoria d’analistes i experts s’inclina pel flux de caixacom la mesura que millor defineix el valor d’una empresa,és a dir, les entrades i sortides de caixa en tots els anys de laseva existència i calcular l’excedent que l’empresa és capaçde generar. Per això serà necessari realitzar previsions delcompte de pèrdues i guanys així com del seu balanç i a par-tir d’aquí calcular el flux de caixa lliure futur. Com que és im-

possible fer previsions financeres de l’empresa a perpetuïtat,se solen fer previsions per als propers cinc anys (que ja és di-fícil) i després s’assumeix un creixement moderat a perpe-tuïtat del flux de caixa lliure.És fonamental, una vegada més, ser honestos amb nosaltresmateixos i realitzar les previsions d’una forma molt subjec-tiva. És molt freqüent tendir a fer previsions exageradamentoptimistes el que desvirtuarà la valoració a l’alça. Si les nos-tres vendes han crescut de mitjana en els últims 10 anys un5% per què a partir de l’any que ve han de créixer el 10%?Si la meva empresa no ha guanyat diners en els últims anysper què precisament a partir de l’any que ve ha de comen-çar a guanyar diners?Una vegada tinguem els fluxos de caixa lliure futurs caldràpassar-los a valor present donat que nosaltres volem teniruna valoració a valor actual. Per això serà necessari des-comptar aquests fluxos a una taxa de descompte que ha dereflectir el cost d’oportunitat que tindria un inversor per dei-xar d’invertir en altres vehicles de risc similar. Les fórmulesmés acceptades per al càlcul d’aquestes taxes de descomptesón el CAPM (Capital Asset Pricing Model) i el WACC(Weighted Average Cost of Cabdal), en castellà el Cost MitjàPonderat del Capital.Amb la finalitat de complementar la valoració és necessari con-trastar-la amb la informació de què disposem i analitzar el queel mercat estaria disposat a pagar avui per la meva empresa.

Per a això tenim dues fonts d’informació:– Analitzar empreses cotitzades en mercats de valors (bor-ses): haurem d’analitzar només aquelles empreses que estrobin en el mateix sector que la nostra o en sectors moltsemblants. Per exemples si actualment empreses cotitza-des semblants a la nostra el seu preu equival a 15 vegadesel benefici net doncs és lògic pensar que per a la nostraempresa es pagarà un múltiple semblant. Se sol aplicar undescompte d’entre el 20 i 30% als múltiples obtingutsdonat que les empreses cotitzades solen ser més grans,més internacionalitzades, més diversificades i amb més lí-quid (pel simple fet de cotitzar es poden comprar i vendreaccions cada dia) que les empreses familiars.

– Analitzar operacions de compra i venda d’empreses ques’hagin realitzat al món en els últims anys. Una vegada méshaurem de buscar (existeixen eines i bases de dades per aaixò) empreses el més semblants a la nostra. Si el nostre as-sessor ens diu que en els últims 10 anys s’ha pagat de mit-jana 7 vegades EBITDA (cash flow d’explotació), doncs ellògic és pensar que per a la nostra empresa es pagui unmúltiple semblant. Aquest raonament que sembla tan obvi,moltes vegades no ho és donat que, una vegada més, in-tervenen factors subjectius que distorsionen la valoració.Quantes vegades hem sentit: la meva empresa no generamolts diners però val molt perquè té molt prestigi, excel·lentmarca i una clientela molt fidel. La resposta a aquestes afir-macions és que si realment té tan bona clientela, marca iprestigi l’empresa hauria de generar molt més diners i pertant la valoració seria major.

No he volgut ser molt tècnic en aquest article donat que lagran majoria de lectors s’avorririen i donat que el tema és su-ficientment complex i important, el més recomanable és posar-se en mans de veritables experts en valoracions d’empreses.

Oscar Llaudet CasellasGrup de Treball de Fusions i Adquisicions

[email protected]

$

Grup

de

Treb

all M

&AValoracions d’empreses: per què, quan i com?

$

El passat 18 de març el Consell de Ministres va aprovar la re-missió a les Corts Generals del Projecte de Reforma de la LleiConcursal, amb l’objectiu d’agilitar, abaratir i simplificar l’ac-tual procediment concursal, així com plantejar alternativesreals per al mateix.

La reforma encara ha de continuar amb el tràmit parlamen-tari corresponent, de manera que podrà ser modificada deforma substancial.

En aquest sentit, el projecte presenta modificacions relativesals següents aspectes de la Llei que es detallen en els segü-ents apartats:– Establiment d’alternatives al procediment concursal.– Desenvolupament del procediment simplificat o abreujat.– Reformes en l’Administració Concursal.– Reformes en matèria laboral.

ALTERNATIVES AL PROCEDIMENT CONCURSAL

El principal objectiu de la reforma legal, recau en l’establi-ment d’alternatives preconcursals reals i viables per al pro-cediment.

D’una banda, el text pretén fomentar les propostes antici-pades de conveni i la conclusió d’acords de refinança-ment del deute entre el deutor i els principals creditors.

Per altra banda, es promouen mesures d’impuls per a la con-secució d’acords extrajudicials de refinançament, sempresobre la base de la continuïtat empresarial.

L’objectiu d’aquesta mesura és reorientar els procedimentsconcursals, i fomentar que siguin un instrument per recupe-rar la viabilitat empresarial, sense que la norma general siguila liquidació i dissolució de les societats en concurs.

Destaca la proposta que recull el text, consistent en que pelssupòsits que s’arribi a aquests acords extrajudicials de refi-nançament amb el 75% del creditors, prèvia homologaciójudicial i certificació d’un especialista, aquests podran ser im-posats a la resta de creditors.

De forma innovadora, s’introdueix la regulació de conceptescom els diners frescos, que els creditors poden injectar a lesempreses amb problemes de finançament, en el marc d’unacord de refinançament. La normativa preveu que el 50%d’aquests diners hagin de tenir la consideració de crèdit con-tra la massa, amb la prioritat de cobrament corresponent,per tal d’aportar a les entitats financeres que concedeixinnous crèdits, garanties suficients de retorn del deute.

DESENVOLUPAMENT DEL PROCEDIMENT SIMPLIFICATO ABREUJAT

Perseguint l’objectiu de descongestionar els jutjats mercan-tils, la nova Llei, obre la possibilitat que en determinats nouscontextos el Jutge pugui aplicar el procediment abreujat. Aquesta solució, podrà aplicar-se quan el Concurs tingui unnivell de complexitat baix, o bé quan el deutor presentiuna proposta anticipada de conveni, o una proposta deconveni que inclogui modificacions estructurals que per-metin transmetre íntegrament el seu actiu i el seu passiu.

L’ADMINISTRACIÓ CONCURSAL

Una de les reformes més substancials que inclou el nou text,és la que recau sobre la figura de l’Administrador Concursal,i que respon a una necessitat de millorar les condicions delsprofessionals que exerceixen l’Administració Concursal.

L’objectiu del text és reformar la regulació vigent respecte d’a-questa figura del procediment per tal d’assegurar-ne al màximla seva professionalitat, i en aquest sentit el text preveu:Article 27. Condicions subjectives per al nomenament d’ ad-ministradors concursals.L’Administració Concursal estarà integrada pels següentsmembres:1. Un advocat en exercici.2. Un economista, un titulat mercantil o un auditor de comp-tes.

3. Un creditor que sigui titular d’un crèdit ordinari o privile-giat general, que no estigui garantit.

Els dos primers supòsits s’entendran també complerts si estracta de persones jurídiques que integrin ambdues classesde professionals i garanteixin la deguda independència i de-dicació en el desenvolupament de les funcions de l’Admi-nistració Concursal.

L’Administració Concursal passa a tenir un paper protago-nista en la reforma legal, i en aquest sentit, vol assegurar-sela correcta formació dels seus membres.

Addicionalment, s’atorga als administradors la possibilitat desolucionar errors respecte dels llistats de creditors, amb l’objec-tiu de reduir el nombre de demandes per incidències concursals.

A més, es potencia el nomenament d’auxiliars delegats enqualsevol concurs, ja sigui ordinari o abreujat.

LA REFORMA LABORAL

Un dels objectius de la reforma és també millorar la posiciódels treballadors que ocupen càrrecs a les empreses que estroben en aquesta situació, adaptant la llei a les modifica-cions introduïdes per la reforma de la Llei Laboral, aprovadael passat 17 de setembre del 2010.

A falta de concretar aquests projectes en una llei concreta,la reforma promet garantir els drets dels treballadors, imantenir els principis inspiradors del dret laboral, deforma que les situacions de crisis empresarials creïn en elstreballadors el menor impacte.

CONSIDERACIONS FINALS

Les disposicions contingudes en el present article s’han d’es-tudiar amb el caràcter provisional que tenen, donat que elprojecte està pendent de la seva aprovació durant la trami-tació parlamentària del mateix i poden haver-hi, per tant,modificacions que n’alterin el seu contingut.

Andrea Serrano CabréAdvocada

Guillén Bécares, Advocats i [email protected]

La reforma de la Llei Concursal pretén garantir la professionalitatdels Administradors Concursals

Notic

iari

Juríd

ic

$

Grup

de

Treb

all d

’Em

pren

edor

ia

i Cre

ació

d’E

mpr

esa

Notic

iari El Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses vol ser

un de lloc de trobada per a tots els economistes vinculats a lacreació de nous negocis, per analitzar els diversos factors eco-nòmics que influeixen, divulgant bones pràctiques i posant encomú normatives i ajuts que afectin a aquest camp d’actuació.Una bona font d’informació per als emprened@rs és conèixerla utilització del temps per part de les persones. Per aquestmotiu us avancem l’Enquesta de l’ús del temps 2010-2011.(http://www.idescat.cat).

L’anàlisi de la distribució en el temps de les activitats de la po-blació mostra que, després de dormir i menjar, l’activitat dià-ria més compartida entre els catalans és l’atenció de la llar i elsfamiliars. Segons l’ Institut d’Estadística de Catalunya, el segonsemestre del 2010, el 85,9% dels catalans dediquen diària-ment una mitjana de 3 hores i 34 minuts a atendre aqueststipus de responsabilitats, que engloba activitats culinàries, man-teniment de la llar, compres i atenció de nens, entre d’altres.És en aquestes responsabilitats familiars i de la llar on estroba la diferència més accentuada pel que fa a la distribu-ció entre homes i dones, concretament, hi participen el93,3% de les dones majors de 10 anys i ho fan una mitjanade 4 hores i 16 minuts diaris, mentre que els homes que as-sumeixen aquestes tasques són el 77,4% del total i hi dedi-quen 2 hores i 35 minuts de mitjana.

En relació amb l’any 2002, el temps dedicat a tasques rela-cionades amb la llar i la família no ha variat, però en canvi,pràcticament s’ha triplicat la proporció de població que des-tina una hora i mitja diària a la informàtica (del 8,3% el 2002al 22,4% el 2010). Per contra, la dedicació al treball remu-nerat és el que més s’ha reduït en aquest període: l’any 2002era el 38% de la població que treballava una mitjana diàriade 7 hores i 47 minuts, mentre que el 2010 la participació haestat del 34,3% i el temps mitjà s’ha reduït 28 minuts.

Per àmbits territorials s’observa alguna diferència tant en laparticipació en les distintes activitats com en el temps que hidedica la població de cada àmbit territorial de Catalunya. Enel marc de les activitats culturals i de lleure, l’àmbit Metropo-lità és el que registra una participació més baixa en tasques devoluntariat i reunions, a Ponent és on es dedica menys tempsals mitjans de comunicació, tot i que és on més població par-ticipa d’aquesta activitat, i les Comarques Centrals, l’Alt Piri-neu i Aran destaquen pel fet de ser els àmbits on les personesque practiquen esport i activitats a l’aire lliure ho fan durantmés temps, pràcticament dues hores i mitja diàries.

Dins de les activitats personals i familiars, les comarques gi-ronines són on hi ha més participació en la cura de la llar i lafamília, especialment pel que fa a les activitats culinàries i, ales Terres de l’Ebre és on s’empren menys hores per a lescures personals, tant de dormir com de menjar.

Els homes dediquen més temps al treball remunerat, ala informàtica i als esports

La distribució de l’ús del temps mostra diferències entrehomes i dones, entre les quals destaca la major participaciói dedicació per part de les dones en les tasques de la llar i lafamília, així com que els homes tenen una major participa-ció en el treball remunerat (39,1% enfront del 30,1%) i hidediquen 1:15 hores més que les dones. Altres activitats enles quals també s’observen diferents comportaments persexes són en l’àmbit esportiu, en el qual els homes tenen

una participació 4,8 punts superior a la de les dones, i moltespecialment, en el temps dedicat a les aficions i a la infor-màtica (37,2%, 10,6 punts més que les dones).

La població major de 65 anys és la que més participa enla cura de la família i la llar

El grup de població major de 65 anys és el que registra unamajor participació i dedicació a les activitats de la llar i la família.L’estudi és l’activitat que mostra més diferències segons elsgrups d’edat. Els joves de 10 a 24 anys són els que mostrenmés participació en aquesta activitat i els que hi dediquen méstemps, concretament el 49,1% dels joves dediquen diàriament5 hores i 41 minuts als estudis. Una altra activitat en la qualdestaca aquest grup d’edat és la relacionada amb les aficionsi la informàtica, ja que la participació arriba al 66,9% dels joves,mentre que per al total de la població és del 31,5%.

Per contra, el col·lectiu jove és el que declara menys partici-pació i dedicació a les tasques de la llar i la família, el 68,3%dels joves hi dediquen una mitjana diària d’1 hora i 26 mi-nuts. A més, és en aquest grup de població on es troba la di-ferència més accentuada pel que fa a la distribució entrehomes i dones de les responsabilitats familiars de la llar. Enel cas de les dones, són el 77,7% les que declaren dedicar-hi una mitjana d’1 hora i 40 minuts, mentre que entre elshomes, el 58,8% diuen dedicar diàriament una mitjana d’1hora i 7 minuts a responsabilitats familiars de la llar.

Els grups d’edat de 25 a 44 anys i de 45 a 64 anys tenenuna participació en les activitats similars. Destaquen per leshores dedicades al treball, amb una mitjana de més de 7hores diàries.

L’ús del temps segons la nacionalitat, el nivell d’estu-dis i la relació amb l’activitat

L’anàlisi de l’ús del temps segons la relació amb l’activitatmostra que la població desocupada compensa les 5 horesmenys de treball remunerat amb més participació i més horesde dedicació a altres activitats com ara una hora i mitja mésa la llar i a la família, 50 minuts a mitjans de comunicació, 40minuts a aficions i informàtica i 30 minuts als estudis.

Pel que fa a la nacionalitat de la població, les diferències méssignificatives s’observen en la participació, ja que la durada deles activitats és força similar. Així, tant les activitats d’esportscom de vida social i de diversió per part de la població espa-nyola superen en 10 punts els estrangers. Per altra banda, elsestrangers declaren participar en el treball remunerat, quasi7 punts per sobre de la població de nacionalitat espanyola.

A major nivell d’estudis es registra una participació més ele-vada en el treball. Entre les persones amb estudis primaristreballen 2 de cada 10, mentre que en el cas de les personesamb estudis superiors són 5 de cada 10. En el cas invers,com menys estudis té la població més temps dedica als mit-jans de comunicació.

Amadeu IbarzVicepresident Grup Treball Emprenedoria

i Creació d’[email protected]


La gestió del temps com a oportunitat de negoci

$

$

Els nostres clients requereixen cada vegada més que elsdonem confiança sobre la fiabilitat de la informació compta-ble i de gestió que utilitzen per a la presa de decisions. Peraixò és necessària una auditoria efectiva i eficient, sota enfo-caments que incloguin proves sobre els sistemes i processosinformatitzats de les companyies.

En un escenari d’evolució canviant i ràpida com aquest, de lamateixa manera que les empreses han actualitzat els seusprocessos mitjançant la informatització per sobreviure a l’en-torn competitiu actual, l’auditor necessita també adaptar elsseus procediments i tècniques d’auditoria per a la consecucióde les evidències que sustenten la seva opinió, sobretot si pre-tén realitzar una auditoria eficient i efectiva.

En molts casos resulta imperatiu realitzar una anàlisi del con-trol intern dels sistemes d’informació en empreses amb pro-cessos informatitzats i automatitzats, i ja no solament entermes d’efectivitat i eficiència en la planificació i execucióde l’auditoria, sinó per no obviar en aquesta planificació laconsideració dels riscos d’auditoria derivats d’un entorn in-formatitzat.

Dit això, i partint de la base que la majoria d’empreses dis-posen d’algun procés o sistema complex, on difícilmentpodem mitigar els riscos d’auditoria i realitzar una auditoriaeficient i efectiva a través de procediments totalment subs-tantius, la tendència cap a un enfocament d’auditoria basaten la confiança en controls hauria de ser el procés natural,sobretot quan ens enfrontem a entorns informatitzats, ambcerta complexitat o amb processos comptables que mane-gen volums elevats de transaccions.

És en aquest punt on entra en consideració l’avaluació delcontrol intern de l’àrea d’informàtica de les empreses i, addi-cionalment, del control intern dels processos de negoci infor-matitzats, com una fase necessària de l’auditoria de comptesanuals, i no solament en entorns complexos, donat que sem-pre s’obté un estalvi analitzant els controls automàtics.

En moltes companyies, sense una comprensió del control in-tern existent en els sistemes d’informació i en els processosde negoci, l’auditor no estaria en una posició de planificaruna auditoria eficient, i podria no considerar els riscos tec-nològics existents que afecten a la integritat i exactitud de lesdades comptables i de gestió.

És per això que en l’elaboració del pla d’auditoria, a travésdel qual es pretén donar resposta als riscos identificats,l’auditor determina les proves de compliment i/o procedi-ments substantius necessaris per aconseguir els objectiusde l’auditoria, en funció de l’enfocament adoptat. L’enfo-cament d’auditoria determina l’abast i grau de profunditatdel treball d’auditoria de sistemes i processos informatit-zats que tindrà lloc durant la fase d’execució, en la quals’obtenen les evidències necessàries que suportaran l’opi-nió de l’auditor.

Quan l’auditor, en el seu enfocament d’auditoria, pretén di-positar confiança en el control intern d’un procés informa-titzat, basant-se en els controls automàtics i en informaciógenerada pel sistema, ha de tenir en consideració l’avaluaciódels següents aspectes:– Controls generals informàtics.– Controls d’aplicació.

– Càlculs automàtics, processos automatitzats i interfícies.– Informes i fulls de càlcul rellevants al reporting financer.– Segregació de funcions i accés lògic en els sistemes infor-màtics.

Els controls generals informàtics tenen un impacte globalsobre el procés de negoci informatitzat, i poden afectar atots els sistemes o aplicacions del sistema de gestió.

Aquests controls estan relacionats, fonamentalment, ambl’organització de l’àrea de Tecnologies de la Informació del’entitat, sense oblidar que en l’execució d’alguns d’ells laparticipació de les àrees de negoci resulta un aspecte clau.

Els controls generals estan destinats principalment a mitigarels següents riscos:– L’accés no autoritzat a dades, que pot derivar en l’elimi-nació o alteració de la informació.

– Els errors en el funcionament de les aplicacions informàti-ques, com a conseqüència de canvis deficientment provats

– Els canvis no autoritzats en les aplicacions o programes quepuguin afectar a la integritat de les dades

– La pèrdua potencial d’informació com a conseqüènciad’errors en l’execució d’interfícies i processos

– La pèrdua d’informació per deficiències en còpies de se-guretat

– La falta de garantia de la continuïtat de les activitats del’empresa per la inexistència d’un pla de contingències onegoci.

Les debilitats en els controls generals informàtics podentenir un impacte en els controls automàtics de les aplica-cions, en els processos automatitzats, així com en la fiabi-litat dels informes que s’utilitzen en controls manuals i desupervisió.

Per exemple, suposem que l’auditor confia en el llistat d’an-tiguitat de saldos que genera el sistema, i també en el pro-cés automatitzat diari de facturació que genera lesanotacions comptables en l’aplicació de comptabilitat. Fins aquin punt l’auditor podria confiar en aquesta informació siidentifiquem que els llistats no estan sent adequadamentprovats en el moment del seu desenvolupament, les inci-dències en l’execució de processos automatitzats no es re-solen degudament, i un nombre significatiu del personal d’ITté accés total a les taules amb les dades de facturació i decomptabilitat?

Tal com es desprèn de l’exemple anterior, les deficiènciesde control identificades en la revisió dels controls generalsinformàtics requereixen d’una avaluació detinguda i rigo-rosa, a fi d’analitzar el possible impacte en la integritat deles dades que generen les aplicacions informàtiques afec-tades i, més important encara, l’auditor ha d’avaluar l’im-pacte sobre el seu enfocament d’auditoria, avaluar fins aquin punt els procediments d’auditoria inicialment planifi-cats són suficients per donar resposta al risc derivat de ladeficiència de control. I, si escau, adequar els procedimentsd’auditoria convenientment, per exemple, a través del re-enfocament de les proves sobre la validació de controls ode l’increment del treball substantiu sobre una determinadaàrea.

Yazomary GarcíaHorwath PLM Auditores, S.L.P.

Auditoria informàtica: estalvi de costos i increment de l’eficiència

Com

issi

ó d’

Econ

omis

tes

Audi

tors

de C

ompt

es d

e Ca

talu

nya

Notic

iari

$

La gestió dels serveis sanitaris en època de crisi

$

Com

issi

ó d’

Econ

omia

de

la S

alut

Notic

iari

El dinar-col·loqui sobre aquest tema va ser moderat pel degàde Col·legi i president de la Comissió d’Economia de la Salut,Sr. Joan Casas, va comptar amb la participació com a po-nents, del Sr. Pere Vallribera, gerent del Consorci Sanitari deTerrassa, la Sra. Maria Àngels Cabezas, gerent de BadalonaServeis Assistencials i del Sr. Joan Nadal gerent de l’InstitutCatalà de Retina i Clínica Bonanova de Cirurgia Ocular.

El Sr. Joan Casas en la presentació introductòria va comen-tar que les reduccions de la despesa pública per a la con-tenció del dèficit públic de la Generalitat de Catalunya,afecten de forma molt considerable al sector de la salut, finsi tot per sobre de les aplicables a d’altres Departaments, i enaquest sentit l’acte, va afegir, esdevé oportú per tal de co-nèixer de la mà dels gestors d’entitats sanitàries les mesuresque cal prendre per tal de compensar les reduccions pressu-postàries d’ingressos derivats de les mesures de contenció. El Sr. Vallribera va començar la seva exposició remarcantcom qüestió prèvia que el sistema sanitari públic no és el cul-pable de la situació de crisi. El sistema sanitari català és unreferent a nivell internacional, per la seva eficiència, equitata un cost baix en comparació amb d’altres sistemes de salut,així com referent en integració assistencial, docència i re-cerca. Vallribera va criticar la linealitat de les mesures reduc-tores en els pressupostos de concertació. Va comentar queels gestors en aquesta situació de contenció han de ser pro-tagonistes i que cal complicitat amb l’Administració perpoder portar a terme les mesures d’ajustament. Cal accep-tar la situació (fer més amb menys) però a la vegada calposar límits. Cal suprimir dispositius ineficients que presen-ten poca activitat i molt cost, fer aliances territorials per bus-car estalvis (encara que aquestes mesures comporten estalvisa mig termini), coordinar i seguir treballant en la integracióassistencial i sobretot fer més gestió.

Les principals solucions es troben en les mesures de tipus la-boral. S’ha de mirar de preservar els llocs de treball indefinitsi preservar salaris però cal explicar als treballadors la situacióde crisi en la qual ens trobem. El sector, abans d’actuar re-duint contractes indefinits i salaris, té marge per retocar jor-nades laborals i repensar els complements totals d’incapacitattemporal. Malgrat aquestes mesures no excessivament trau-màtiques, va manifestar que difícilment aquestes podrancompensar el deu per cent de les reduccions en els ingressosper concertació d’activitat sanitària.

El Sr. Joan Nadal va centrar la seva exposició en les oportuni-tats que pot tenir el sector privat davant de la situació de crisieconòmica. En el cas concret de l’organització que dirigeix, vaanalitzar la repercussió en els cinc tipus de clients als qualspresta els seus serveis: en aquest sentit, considera que la si-tuació no ha afectat de forma important als seus clients parti-culars, però sí als que presta serveis de cirurgia refractiva amblàser on s’ha experimentat una davallada important; pel que faa les asseguradores, en perdre clients joves, que constitueixenel perfil més rendible, s’encareixen els costos de l’atenció iaquestes companyies d’assegurança lliure demanen retalladesde preus; sobre les mútues d’accidents de treball va manifes-tar que la contractació de serveis ha baixat un 25% en un any,per la situació de crisi econòmica que porta aparellada la re-ducció de treballadors tant fixos com eventuals, aquests darrerssón els que tenen més sinistralitat; i finalment pel que fa alscentres hospitalaris i en especial els centres concertats i públicsles disminucions de tarifes estan afectant de forma considera-ble ja que també les han repercutit als seus proveïdors.

Per a Joan Nadal anticipar-se a la crisi és la millor manera desuperar-la. Va destacar els beneficis de l’externalització enaquells serveis que no formen part del “core” de l’entitat,així d’aquesta manera s’aconsegueixen millores de qualitat ide cost, aprofitant economies d’escala. És clau invertir en eldesenvolupament dels sistemes d’informació.

A nivell de resum va concloure dient que cal adaptar-se a lanova situació, flexibilitzar els processos diaris, externalitzar,invertir en sistemes d’informació, fidelitzar el personal clau,treballar en equip i mantenir la qualitat en temps de crisi.

La Sra Àngels Cabezas, en la seva intervenció, va destacarque l’organització que dirigeix sempre ha prioritzat el pa-cient i la seva atenció integral, atenent-lo allà on poden sermés eficients.

Va reclamar un posicionament ètic en la gestió de les reduc-cions d’ingressos derivades de la necessitat de contenir eldèficit públic, cercant l’equilibri entre la responsabilitat dequi gestiona recursos públics i posant límits a allò que es de-mana i posa en perill l’organització. És prioritari la no afec-tació als contractes indefints en la implantació de les mesuresd’ajustament. Cal centrar-se en la gestió de les despeses va-riables (consums de materials, sanitaris i no sanitaris, fàrmacsfonamentalment) i en aquest sentit per tal d’aconseguir-hoes requereix la implicació de l’autoritat sanitària, facilitanteines per poder gestionar, en especial per al control de ladespesa farmacèutica.

Va manifestar la dificultat d’assolir nivells de reducció de ladespesa entorn al 10%, ja que en el cas de la seva organit-zació fa anys que s’està treballant en la reducció dels costosinnecessaris i que més enllà del 5% serà difícil d’assolir.

En relació a la gestió de la despesa relacionada amb el per-sonal temporal, va manifestar que aquesta és reduïda. La le-gislació laboral porta a donar estabilitat a les dotacions deplantilla i allò que pugui ser gestionable es redueix de formaconsiderable, malgrat això es treballarà en modificacions ho-ràries, revisió de solapaments, quiròfans de tarda, reduir elpersonal d’infermeria a urgències i d’altres mesures puntu-als. A aquestes mesures de tipus laboral s’afegeix el no co-brir vacances i no renovar determinats contractes, suprimintles condicions més avantatjoses, revisió dels contractes degestió (remuneracions per sobre dels objectius de DPO) , su-pressió d’aquelles activitats més improductives i deficitàriesno pròpies, reordenació de les guàrdies mèdiques, encaraque destaca que només té sentit en aquest cas si es tracta anivell de territori de l’àrea d’influència.

Finalment va comentar que les crisis permeten fer canvis,però la valoració global que ara es conclou és que les mesu-res de reducció pressupostària que es porten a terme enaquest exercici 2011 afectaran directament a l’accessibilitatdels ciutadans als serveis.

Miquel ArrufatGerent del Consorci Sanitari Integral

i membre del Comitè Permanent de la Comissió d’Economia de la Salut

[email protected]


$


Entitats col·laboradores

Sense EspanyaBalanç econòmic de la independència

Autors: Modest GuinjoanXavier Cuadras Morató

Hemeroteca

Empresa 3.0Políticas y valores corporativos en unacultura empresarialsostenible

Edita: Pirámide

Autors: Marcos Eguiguren Huerta i Esteban Barroso García

Economia ¿CienciaÚtil?

Edita: Aranzadi, SA

Autor: Jacint Ros Hombravella

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected]

GIRONAJoan Maragall, 44, entl. 3a.17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected]

LLEIDAPere Cabrera, 16, 1r G25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected]

TARRAGONARambla Nova, 58-60, 5è A43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERN

Degà: Joan B. Casas Onteniente

Vicedegà: Joan Ràfols Esteve

Secretària: Montserrat Casanovas Ramon

Vicesecretari: Emilio Álvarez Pérez-Bedia

Tresorer: Oriol Amat Salas

Interventor: Anton Gasol Magriñà

President territorial a Girona: Esteve Gibert Utset

President territorial a Lleida: Xavier Ticó Camí

President territorial a Tarragona: Pere Segarra Roca

Vocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Alcoverro, José Ignacio Cornet Serra, Xavier Segura Porta, Juan Rojas Graell, Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré.

Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy i Esteve Sarroca Punsola.

COMITÈ EDITORIAL Oriol Amat, Raimon Casanelles, Joan B. Casas,Àngel Hermosilla i Carlos Puig de Travy.

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Gerent: Maurici Olivé

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Assessorament lingüístic: Strategycomm

Informàtica: Jordi Ibàñez

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, SL [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

informativo · title: informativo created date: 20110704130533+01'00

Documents