— serà famós, serà un mite... no m'estranyaria gens que el dia d

� Serà famós, serà un mite... No m�estranyaria gens que el dia d�avui es conegués en

el futur com el dia de Harry Potter...S�escriuran llibres sencers sobre el Harry, tots

els nens del nostre món sabran qui és!�

Professora Mc Gonagall Harry Potter i la pedra filosofal

El fenomen Harry Potter Anna Teixidor Lima

2

ÍNDEX

1.Introducció

1.1 Pròleg......................................................................................... 5

1.2 Agraïments................................................................................. 8

2. Fonament teòric

2.1 L�autora...................................................................................... 9

2.2 Els llibres.................................................................................... 16

2.2.1 Harry Potter i la pedra filosofal................................... 16

2.2.2 Harry Potter i la cambra secreta.................................. 17

2.2.3 Harry Potter i el pres d�Azkaban................................. 17

2.2.4 Harry Potter i el calze de foc....................................... 18

2.2.5 Harry Potter i l�ordre del Fènix................................... 18

2.3 Els personatges........................................................................... 20

2.3.1 El protagonista: Harry James Potter............................ 20

2.3.2 Els amics i els aliats.................................................... 29

2.3.3 Els enemics.................................................................. 49

2.4 L�escenari................................................................................... 56

2.4.1 Hogwarts (el món màgic)............................................ 56

2.4.2 El món no - màgic, el món Muggle............................. 57

2.5 Animals mitològics.................................................................... 60

2.5.1 El basilisc.................................................................... 60

2.5.2 El centaure................................................................... 62

2.5.3 El drac......................................................................... 64

2.5.4 L�esfinx....................................................................... 67

2.5.5 El fènix........................................................................ 69


3

2.5.6 Els gegants................................................................... 71

2.5.7 El gos de tres caps....................................................... 73

2.5.8 L�òliba......................................................................... 74

2.5.9 La sirena i el tritó........................................................ 76

2.5.10 L�unicorn................................................................... 77

2.6 Les fonts literàries de les quals beu Harry Potter....................... 80

2.6.1 Els contes populars...................................................... 81

2.6.2 La literatura fantàstica................................................. 82

2.6.3 Històries d�escoles....................................................... 83

2.6.4 Orfes com els herois de Dickens................................. 85

2.6.5 Tolkien i Dahl.............................................................. 87

2.6.6 La maga Rowling........................................................ 90

2.7 Els noms propis i comuns a Harry Potter. Elecció i traducció... 92

2.7.1 Personatges.................................................................. 92

2.7.2 Animals....................................................................... 95

2.7.3 Llocs............................................................................ 95

2.7.4 Comparació noms propis i construccions lèxiques..... 97

2.7.5 Comparació topònims en diferents llengües............... 103

3. Treball de camp

3.1. Recull d�opinions sobre el fenomen Harry Potter..................... 105

3.1.1 Professors.................................................................... 105

3.1.2 Escriptors..................................................................... 108

3.2 Buidatge d�enquestes i comentari de les gràfiques.................... 123

4. Conclusions personals

4.1 Conclusions................................................................................ 134


4

5. Bibliografia

5.1 Referències bibliogràfiques........................................................ 138


5

1. INTRODUCCIÓ

1.1 PRÒLEG

Els llibres sempre m�han agradat. Des de ben petitona que ja em perdia entre

pàgines i pàgines. M�entusiasmava agafar aquells enormes llibres plens de dibuixos i

submergir-me dins d�una història, fer veure que allò em passava a mi, somiar que jo era

una princesa, una fada, un follet entremaliat... Era la meva manera d�evadir-me de la

realitat i perdre�m en un món de somnis. Em rellegia els llibres moltes vegades i, cada

cop que ho feia, m�angoixava, patia, gaudia esperant el final encara que ja el conegués.

A casa, tinc un prestatge ple de llibres. N�hi ha de tots tipus: de detectius, d�assassinats,

d�aventures, de misteris, d� històrics... I des de fa sis anys he hagut de fer bastant lloc al

meu prestatge, ja que uns llibres de 500 pàgines han ocupat bona part de la lleixa i

també, del meu temps. Estic parlant de Harry Potter. Un petit mag que va entrar a la

meva vida i em va obrir les portes, no solament del seu món màgic, sinó que també va

obrir- les de la meva imaginació i em va convertir en una completa �fan� seva.

El principi de la meva particular història amb el Harry no té un bon

començament. No volia llegir-me aquell primer llibre del qual n�havia sentit a parlar. Jo

veia un munt de pàgines i més pàgines, i la veritat no m�atreia. El llibre, però, va anar a

parar a casa, ja que el meu cosí me�l va deixar. En el moment en què vaig llegir les

primeres línies, em vaig sentir com una tonta. Com havia pogut dir que allò no valia la

pena? A partir d�aquí la meva relació amb el Harry va progressar, màgicament i, mai

millor dit, també, fanàticament. Sí, sóc de les que fa cua a la llibreria el primer dia que

es posa a la venda cada volum, sóc qui els devora com qui menja pa amb xocolata, sóc

de les que no pot parar i també sóc de les que s�emociona amb cada esdeveniment del

Harry i els seus amics.


6

Així doncs, el meu treball de recerca no podia tractar sinó de Harry Potter. Fins a

l�inici, mai m�havia aturat a pensar per què els llibres em captivaven d�aquella manera.

M�agradaven i punt. La meva pregunta inicial va ser: què fa que els llibres m�agradin a

mi i a milions de lectors de tot el món? Què hi ha al darrere de Harry Potter?

El meu propòsit era �gratar� sota el Harry i a veure què sortia. El primer pas era,

doncs, esbrinar la història de l�autora. Una història sorprenent i dura a la vegada.

Entendre a J.K. Rowling és clau per saber d�on treu tot aquest doll d�imaginació.

Seguint amb el fonament teòric, em vaig proposar retratar els personatges més

importants, explicar la seva història, qui eren, com són, com actuen. A continuació vaig

explicar l�escenari on tenen lloc totes les accions, tant del món muggle com del màgic.

Conèixer l�entorn de l�obra és clau per entendre què hi passa. Una altra cosa que tampoc

no m�havia passat desapercebuda, però que volia aprofundir, eren els animals que

apareixen a l�obra. Les seves descripcions es corresponien perfectament amb una sèrie

d�animals mitològics. El següent pas estava en el fet de detectar que d�històries de

mags, de nens orfes, d�escoles com Hogwarts, n�hi havia hagut anteriorment. Harry

Potter no podia haver aparegut per art de màgia. Indirectament, J.K. Rowling s�ha vist

influenciada per molts autors del seu mateix país i això s�ha plasmat en l�obra. Hi ha

molts elements comuns a les històries de Harry Potter en les d�altres autors de renom

com Rohald Dahl, Charles Dickens. I finalment, un dels aspectes que més

m�interessava, com a lectora en català que sóc, era esbrinar els possibles canvis que

s�havien produït, quant a noms propis i comuns, en l�obra original. La gran quantitat de

noms que hi surten és impressionant. La meva recerca consistia a saber els mecanismes

que havien permès que tant jo, que visc a Torroella de Montgrí, com el lector que viu a

Liverpool o a París, puguem entendre i gaudir dels mateixos jocs de paraules i del bon

treball de l�autora.


7

En el meu treball de camp, em vaig proposar, per via e-mail, conèixer l�opinió

de diferents escriptors i catedràtics que coneguessin el fenomen. També vaig realitzar

un recull d�opinions de la premsa, on diferents professors donaven el seu punt de vista.

El meu objectiu era aconseguir una opinió externa de gent que veu el fenomen des d�uns

altres ulls. Finalment, vaig passar una sèrie d�enquestes a 30 persones que s�havien

llegit tots els llibres per així poder extreure conclusions més directes i copsar l�opinió

tant de joves d�onze anys com de persones de quaranta anys.

Per finalitzar, vull remarcar que la recerca no ha sigut fàcil en alguns moments.

En l�elaboració del meu treball vaig intentar posar-me en contacte amb Xavier Pàmies,

traductor de l�últim llibre de la saga de Harry Potter. L�editorial Empúries no va

contestar-me cap dels e-mails que vaig enviar-hi. Sí que vaig rebre un correu d�edicions

62 on m�advertien que era difícil establir contacte amb Xavier Pàmies, ja que aquest

tema era portat amb �molt secretisme� per aquesta editorial. Tot i que vaig explicar que

la meva intenció no era pas conèixer cap detall sobre la propera publicació (Harry

Potter i el príncep mestís), no he obtingut resposta.


8

1.2 AGRAÏMENTS

Com a autora del treball vull agrair el suport que m�ha donat el meu tutor, M.

Sais, a l�hora de poder desenvolupar el treball correctament. També agraeixo la

col·laboració desinteressada de la Gemma Rovira, traductora del cinquè llibre al

castellà, i que molt amablement va guiar-me als inicis de la recerca. Agraeixo la seva

predisposició i la seva ajuda en tot moment. A més a més, dono les gràcies a tots els

professors i escriptors que han tingut l�amabilitat de respondre�m els e-mails com:

Jordi Larios, Andreu Martín, Gemma Lienas, Andreu Sotorra i Màrius Serra.

També un agraïment general a totes les persones que m�han contestat

l�enquesta: als meus companys de l�EOI de Girona 2005, als meus amics, que com jo,

són fans del Harry, a totes les persones que no conec però que a l�assabentar-se del

tema del meu treball han volgut també contestar-me. A tots vosaltres moltes gràcies.


9

2. FONAMENT TEÒRIC

2.1 L�AUTORA

Qui li hagués dit mai a J.K. Rowling que, després de la pobresa i els mals temps

que havia hagut de passar, es convertiria en una de les dones més riques de tot

Anglaterra? Sens dubte, la història de J.K.Rowling sembla treta d�un conte de fades, on

una pobra noia jove, sense treball i sense diners, lluitant per

criar a una filla en un petit pis llogat a Edimburg, és

rescatada gràcies a un jove heroi, de nom Harry Potter.

Es sol dir que Johanne Katheleen Rowling va néixer

a Chipping Sodbury, un poble prop de Bristol a Anglaterra.

Però, l�ex-periodista i escriptor Sean Smith ens descobreix

en el seu llibre El genio que hay detrás de Harry Potter que

J.K Rowling en realitat no havia nascut a Chipping

Sodbury i que mai hi havia viscut.

La cèlebre escriptora va néixer a Yate el 1965, un 31 d�agost, una ciutat a setze

quilòmetres al nord-est de Bristol i propera també a Chipping Sodbury. L�escriptora

utilitza aquest poble ja que diu que li agraden els noms �originals�. A Yate, també va

néixer la germana de l�autora, la Di, amb la qual J.K.Rowling va compartir les primeres

lectures de Harry Potter. De fet, el primer llibre de Harry Potter, Harry Potter i la pedra

filosofal, està dedicat, a la seva filla Jessica, a la seva mare Anne, i a la seva germana

Di.

Des de ben petitona J.K. Rowling ja estava en contacte amb els llibres. Als

quatre anys, el seu pare li llegia El vent en els salzes. També, al ser afeccionada als

cavalls, li agradava molt el llibre Bellesa negra d�Anna Sewell, a més de Les aventures

J.K Rowling extreta de www.answers.com


10

dels cinc, i Donetes de Louisa May Alcott. El fet que la seva mare fos mestra va influir-

li molt, a J.K. Rowling, que recorda que llegia tot tipus de llibres que trobés a casa seva.

Tampoc podien faltar en el seu repertori novel·les típicament angleses com Orgull i

prejudici de Jane Austen i La fira de les vanitats de W.M. Thackeray llibres que se�ls va

llegir quan tenia entre 11 i 14 anys. Cal dir, que ja quan tenia 6 anys va escriure el seu

primer conte, Rabbit, que explica la història d�un conill.

De l�escola on va anar, als afores de Bristol, en guarda bons records i afirma que

es va inspirar en algun mestre per crear el personatge de l�Snape. També recorda

l�escola de secundària on diu que la professora de llengua i literatura anglesa, la senyora

Shepherd, va influenciar-la molt.

�Era una professora estricta, i podia arribar a ser molt crítica i cruel, però treballava

a consciència. Jo la respectava molt perquè l�apassionava ensenyar. Suposo que per a

mi va ser com una introducció a un tipus de dona diferent. Era feminista i molt

intel·ligent. I no estava per ximpleries.�1

D�aquesta etapa també cal destacar el seu amic Sean Harris que va conèixer

quan feia sisè superior. Es va convertir en el seu millor amic i, per això, no dubtem a dir

que en Ron Weasley és, una mica, un retrat d�en Sean. Harry Potter i la cambra dels

secrets està dedicat a ell. Una altra curiositat és que el Sean tenia un Ford Anglia de

color turquesa i, evidentment, el cotxe que va rescatar en Harry de casa dels Dúrsley, no

podia ser, segons l�escriptora, un altre cotxe que no fos un Ford Anglia de color

turquesa.

Un cop acabada la secundària, J.K. Rowling va estudiar durant quatre anys a la

Universitat d�Exeter i un d�aquests el va passar a París ensenyant anglès. Acabada la

llicenciatura Rowling va viatjar cap a Londres per fer un curs de secretariat bilingüe.

1 J.K Rowling vista per J.K. Rowling, per Lindsey Fraser Pàg. 18.


11

Segons ella, aquest curs va ser un �error�, ja que el que realment ella volia era dedicar-

se a escriure, tot i que admet que li va servir per aprendre mecanografia. Acabat el curs

va treballar per a Amnistia Internacional investigant casos de violacions de drets

humans a l�Àfrica francòfona:

� Treballava amb representants de més de 100 països, tots reunits sota un mateix

sostre. Era una feina molt interessant i valia la pena. Per a mi era important, si no em

podia dedicar íntegrament a escriure, com a mínim passaria el temps fent alguna cosa

que valgués la pena�. 2

Va ser durant aquells temps quan J.K Rowling escrivia una novel·la per a adults

i on li va començar la passió per escriure als cafès.

Casualment, els trens formen un element important de la vida de J.K. Rowling.

Els seus pares es van conèixer en un tren que anava cap a Escòcia; en Harry Potter

utilitza un tren, el Hogwarts Express, per viatjar cap a l�escola i el bruixot més famós de

tots els temps se li va aparèixer, mai més ben dit, per art de màgia, en un trajecte d�un

tren de Manchester a Londres.

�Estaba haciendo un largo trayecto en tren desde Manchester a Londres y la idea de

Harry simplemente se encendió en mi cabeza como un destello. Llegó muy bien

formado. Fue como si le hubiera conocido por primera vez. No tuve que detenerme a

pensar muy intensamente sobre mi héroe. Chico, no sabe que es un brujo y que le han

mandado a una escuela de brujos. En resumidas cuentas era eso. La idea de que

podíamos tener a un niño que se escapase de los confines del mundo de los adultos y

fuera a algún sitio donde tuviera poder, tanto real como metafórico, me atrajo de

verdad.�3

2 Op. Cit. Pàg. 34-35 3 El PAÍS, domingo 25 noviembre de 2001 pàg. 33


12

Quan l�escriptora Rowling va arribar a Londres ja sabia que faria una sèrie de set

llibres.

� Sé que això pot semblar extraordinàriament arrogant per a algú que mai no havia

publicat res, però així és com se�m va presentar la història. Em va costar cinc anys

planificar la sèrie, crear la trama de cada una de les set novel·les. Però ara sé què

vindrà i qui apareixerà en tot moment i sento com si retrobés vells amics.�4

J.K Rowling es va traslladar a viure a Manchester. Allí va treballar durant no

gaire temps a la Cambra de Comerç, ja que es va fer una reducció de plantilla i la van

fer fora. Aleshores va trobar feina a la universitat, però J.K. Rowling no es sentia bé. La

seva mare havia mort quan feia un mes que ella era a Manchester. Buscant un canvi en

la seva vida, es va traslladar a Oporto, Portugal per a ensenyar anglès a alumnes de 8 a

62 anys.

� La majoria eren estudiants que es preparaven per als exàmens, però també hi

havia gent de negocis i mestresses de casa. Els adolescents d�entre 14 i 17 anys eren els

meus preferits. Estaven plens d�idees i possibilitats, estaven en l�època de formar-se

opinions. Allà vaig arribar a ser cap de departament.�5

Durant aquest temps, J.K. Rowling seguia escrivint les

aventures del petit mag, i passats sis mesos va conèixer l�home

que havia de ser el seu marit, Jorge Arantes , que era periodista

de televisió. El 1994, uns quants mesos després del casament,

Rowling va donar a llum a la petita Jessica.

4 J.K. Rowling, vista per J.K Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 41 5 J.K. Rowling, vista per J.K. Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 43

J.K Rowling al seu casament amb Jorge Arantes. Extreta de www.harrypottergalerij.nl


13

Però la seva felicitat va durar poc. La parella va trencar després d�una discussió

en la qual suposadament Jorge la va bufetejar. J.K. Rowling es va emportar Jessica i va

fugir a Edimburg, a Escòcia, per estar a prop de la seva germana Di i allí va emprendre

la difícil tasca de criar sola la seva filla. Allà, va decidir que, per guanyar-se la vida, el

millor que podia fer era continuar ensenyant, però primer es va treure el títol de

postgrau en Educació. Durant l�any que li requeria treure�s el títol no va parar

d�escriure. Portava la seva filla Jessica al cotxet, la cansava al parc i quan es quedava

adormida se n�anava a escriure a un cafè. El seu cunyat acabava d�obrir un bar, el

Nicolson�s, i va pensar que en aquell bar hi podria estar bé.

� Es sorprendente cuánto puedes hacer si sabes que el tiempo del que dispones es muy

limitado. Probablemente, no he vuelto a ser tan productiva como entonces, si lo mides

en palabras por hora. Sigo escribiendo en cafés, pero ahora voy a otros distintos�.6

Harry Potter i la pedra filosofal el va acabar al Nicolson�s essent una mare

soltera i vivint en un pis infestat de ratolins.

� El primer agent a qui li vaig enviar el llibre, me�l va tornar. La primera editorial on

el vaig enviar també me�l va tornar. Així que el vaig tornar a enviar. El segon agent,

Christopher Little, el va agafar. La carta d�acceptació que em va fer arribar és una de

les millors que he rebut mai. Ens va costar un any trobar qui els publiqués, però

finalment Bloomsbury el va acceptar i aquell va ser el segon millor moment de la meva

vida; després del naixement de la Jessica�7

Un any més tard, el juliol del 1997, va sortir publicat el llibre. L�editor va

animar-la quan li va dir que el llibre s�estava venent sorprenentment bé. No se n�havia

fet gaire publicitat, tan sols va sortir-ne una bona crítica a The Scotsman, seguida

d�algunes altres. Es va vendre sobretot per boca orella. Aleshores va arribar una

6 EL PAÍS, domingo 25 de noviembre de 2001 pàg. 33 7 J.K.Rowling vista per J.K.Rowling per Lindsey Fraser pàg 46


14

editorial nord-americana, Scholastic, i va comprar els drets del primer llibre per una

gran quantitat de diners. �L�èxit em va deixar horroritzada�, recorda J.K.Rowling.

Aleshores ella era mestra a temps parcial i estava escrivint Harry Potter i la cambra

dels secrets. A aquest èxit li va seguir, Harry Potter i el pres d�Azkaban, Harry Potter i

el calze de foc, Harry Potter i l�ordre del Fènix, i recentment publicat, Harry Potter and

the Half-blood prince, que traduït al català seria Harry Potter i el príncep mestís.

I sembla ser, però, que encara ens queda Harry Potter per estona. El món ja sap

que hi haurà set llibres de Harry Potter, cosa que li exerceix una enorme pressió a

Rowling. Seria molt decebedor si el desenllaç final no fos acollit amb satisfacció

universal. Encara queden molts interrogants per a respondre com ara: Es posarà malalt

algú, com ho va fer la mare de Joanne?, s�adonarà l�Hermione que la vida és alguna

cosa més que l�èxit acadèmic?, s�enamorarà en Harry?, publicarà la Rita Skeeter una

biografia d�en Harry? Però, per sobre de tot, l�interrogant més gran de tots és saber què

passarà en la batalla entre Harry i Voldemort, entre el bé i el mal. Morirà finalment

Voldemort o serà en Harry el que perdi la vida en aquesta feroç lluita? Una de les

característiques més interessants de la saga de Harry

Potter és que els personatges poden morir. La màgia

no pot enganyar la mort.

Tan sols Joanne coneix les respostes a

aquestes preguntes. També, una pregunta que es

formula habitualment és què escriurà després de

Harry Potter. No ha de publicar res més, si no vol. Si

no escrivís mai més res, estem segurs que Harry

Potter seria el testimoni d�un talent extraordinari.

Però no només fa falta talent per escriure. Ralph

Rowling amb el quart llibre de la sèrie. Extreta de: www.celebsa-z.com


15

Waldo Emerson va escriure que el talent sol no pot crear un escriptor. Hi ha d�haver un

home darrere del llibre. I, és clar, darrere de la J.K.Rowling escriptora, hi ha Joanne

Rowling, la dona. Pot semblar una mica tímida i inquieta a vegades, però és una dona

apassionada amb gran resistència. Potser els mals temps, la seva pobresa, la seva

depressió, el seu difícil matrimoni i la malaltia i posterior mort de la seva mare van

donar al seu talent un avantatge.

Al final, amb l�ajuda de les experiències positives de la seva vida, que inclouen

la seva filla Jessica, la lleialtat dels seus amics, l�amor de la seva família i un petit

bruixot anomenat Harry Potter, ha triomfat.


16

2.2 ELS LLIBRES DE HARRY POTTER

J.K Rowling ha dit sempre que la seva intenció era fer set llibres explicant la

història del noi mag. Des que va començar a escriure Harry Potter i la pedra filosofal,

ha dedicat bona part del seu temps a planificar les altres històries, a pensar

detalladament en cada personatge, a crear cada història personal (té una llibreta on

apareixen tots els personatges amb tot el que s�ha inventat sobre ells), a desenvolupar

les trames correctament, a fixar-se en tots els detalls. S�ha dedicat plenament a cada

llibre. Actualment, però, també confessa que es pren més temps entre la publicació d�un

llibre i un altre. La seva nova família (ha tornat a ser mare) ha fet que s�agafi amb més

calma cada nou llibre. Fins ara, de la sèrie, tan sols en tenim publicats cinc en català tot

i que el sisè Harry Potter and the Half-blood prince és al mercat des de principi de

l�estiu del 2005. Els lectors catalans s�hauran d�esperar fins al 23 de febrer del 2006 per

llegir el nou volum. A continuació farem un breu resum de cada obra per veure què li ha

passat al Harry al llarg de cinc anys.

2.2.1 HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL

Un cop ha descobert que és un bruixot, el Harry

marxa a estudiar a l�escola de màgia i bruixeria

Hogwarts. Segons el barret que tria, en Harry és un noi

amb valor, bona ment, i amb l�afany de superar-se. El

barret està a punt de col·locar-lo a la casa de l�escola que

menys desitja, però finalment acaba assignat a

Gryffindor, amb el seus nous amics Ron i Hermione.

Durant el primer curs, el Harry descobrirà que

vola amb escombra d�una manera espectacular. El seu

Portada del llibre Harry Potter i la pedra filosofal. Extreta de www.sol-e.com


17

talent i la seva destresa el fan mereixedor del paper de caçador, un dels jugadors més

importants per un equip de quidditch (és l�esport dels mags). Al llarg del primer curs

també haurà de salvar la pedra filosofal de les mans del malvat professor Quirrell.

2.2.2 HARRY POTTER I LA CAMBRA SECRETA

Abans de començar el curs, el Harry topa amb un

divertit elf anomenat Dobby. Aquest nou aliat, molt

entusiasta, intentarà protegir el Harry d�un enemic secret,

però les seves bones intencions no obtenen bons resultats.

Més d�una vegada en Harry es veu immers en embolics de

tota mena quan fa cas al Dobby. En aquest segon curs

també haurà d�enfrontar-se amb �l�hereu� d�Slytherin i

acabarà lluitant davant d�un basilisc per salvar la germana

del seu amic, la Ginny Weasley.

2.2.3 HARRY POTTER I EL PRES D�AZKABAN

Després d�una discussió a casa dels Dursley el

Harry es trobarà en una situació difícil. Arribat a

Hogwarts, a part dels difícils exàmens i de la quantitat de

deures que l�esperen, haurà de salvar un Hipògrif de ser

sacrificat i a més a més descobrirà l�existència d�una

persona important per a la seva vida: el seu padrí Sírius

Black, al qual tothom tem, però que en realitat és només

un bon home víctima d�una injustícia. El Harry haurà de

Portada del llibre Harry Potter i la cambra secreta. Extreta de: www.arxiu.elforat.net

Portada del llibre Harry Potter i el pres d�Azkaban. Extreta de: www.arxiu.elforat.net


18

fer mans i mànigues, perquè no el tornin a tancar a la presó d�Azkaban, la presó del món

dels bruixots.

2.2.4 HARRY POTTER I EL CALZE DE FOC

Una vegada més, el Harry tornarà a tenir el protagonisme

que mai ha buscat. Per empitjorar les coses, molts dels seus

amics se li tornaran en contra i, d�entre aquests, en Ron.

Tothom creurà que ell ha introduït el seu nom dins el calze

de foc i que per això és el quart participant del Torneig dels

Tres Bruixots (un torneig que es celebra periòdicament i en

el qual participen escoles de tot el món). El Harry haurà de

fer front a una sèrie de proves que li suposen un repte, però

cap d�aquestes serà tan mortífera ni tan perillosa com la que

es troba en el cementiri. Amb el cap ben alt, en Harry s�enfronta valentament al seu

enemic més temut, Lord Voldemort, el qual ha ressuscitat d�entre les ànimes. Una

vegada més el Harry aconsegueix escapar i a més a més rep l�ovació de tota l�escola i de

tots els seus companys més pròxims.

2.2.5 HARRY POTTER I L�ORDRE DEL FÈNIX

Durant el cinquè curs és quan el Harry madura

més, físicament i metafòricament parlant. S�enfronta a

noves responsabilitats, noves relacions, nous reptes, noves

decepcions, més dolor, i mil i una proves complicades.

Durant l�estiu, el món màgic del Harry i el món

muggle xoquen d�una de les pitjors maneres possibles i el

Portada del llibre Harry Potter i el calze de foc. Extreta de: www.arxiu.elforat.net

Portada del llibre Harry Potter i l�ordre del fènix. Extreta de: www.fnac.es


19

noi en pateix les conseqüències. Es sent abandonat pel Dumbledore i tractat com un nen

pels adults que l�envolten. Ningú vol explicar-li res del que està succeint. A Hogwarts,

les coses tampoc funcionen de la manera que el Harry esperava i per primer cop no s�hi

troba a gust. Ha de suportar la professora Umridge (a qui odia i no pot veure ni en

pintura), ha de suportar visions inquietants, classes particulars amb l�Snape i somnis que

es repeteixen, per no parlar del seu primer intent fallit d�una relació amorosa.

El Harry es sent profundament aïllat dels seus companys, no troba el

recolzament per a tirar endavant. A més a més, és el tema de conversació preferit per a

molta gent i es sent ofès pels que creia que eren els seus amics. La seva actitud també

afectarà la relació del trio (Harry, Ron i Hermione). El noi es sent abandonat i separat de

l�Hermione i el Ron durant l�estiu, i emocionalment aïllat d�ells durant el curs. Tot i

així, l�Hermione i en Ron tindran molta paciència amb ell. L�únic al·licient de la vida

del Harry serà la seva relació amb el seu padrí, en Sírius, al qual arriba a considerar una

barreja entre un pare i un germà.

Finalment, Harry acaba coneixent la resposta a moltes de les preguntes que l�han

estat torturant al llarg de la seva vida. Tot i així, seran respostes xocants per a ell que li

provocaran reaccions violentes i més si hi afegim la mort d�un ésser estimat.


20

2.3 ELS PERSONATGES

2.3.1 EL PROTAGONISTA: HARRY JAMES POTTER

La vida de Harry hauria estat molt diferent si Voldemort

no hagués matat els seus pares quan ell, tan sols, tenia un any de

vida. Després d�assassinar-los, el mag més tenebrós del món va

caure a l� intentar matar aquell bebè. Voldemort va perdre tots els

poders i tan sols va deixar una cicatriu en forma de llamp al front

del nen. Durant els deu següents anys, Harry viu a dures penes amb l�única família que

li queda, els Dursley. Quan compleix els 11 anys, la seva vida canvia al descobrir que és

un mag i que ha estat acceptat a l�escola de Hogwarts de màgia i bruixeria. A partir

d�aquí, en Harry fa nous amics i s�enfronta, any rere any, a les forces del mal: salva la

pedra Filosofal, venç una serp gegantina (basilisc), descobreix un impostor (Peter

Pettigrew), lluita contra Voldemort i veu com torna la segona guerra.

Els seus sentiments també són decisius en la seva curta vida: la relació que té

amb els adults, amb els seus amics o amb la mateixa Xo Xang, l�aniran afectant en el

seu estat anímic.

Al llarg dels cinc llibres, hi anem trobant descripcions

sobre en Harry, ja que a mesura que passen aquests cinc anys,

ha anat creixent. Tot i així, en Harry té una sèrie de

característiques que no canvien al llarg del temps. L�autora

sempre sol recordar, al principi de cada llibre, com és en

Harry, i ens fa una petita introducció al seu món. Així, per

exemple, J.K. Rowling ens descriu en Harry, en el segon

llibre, de la següent manera:

Imatge del Harry. Extreta de: www.harrypotter.org

Dibuix del Harry Potter. Extreta de: www.harrypotter.com


21

�El Harry Potter era un bruixot, un bruixot que acabava de fer el primer curs a

l�Escola de Bruixeria Hogwarts. I si els Dursley estaven descontents que hagués tornat

per les vacances, no era res comparat amb com se sentia el Harry.

Trobava tant a faltar Hogwarts que ser a casa dels Dursley li produïa un mal

d�estómac permanent. Trobava a faltar el castell, amb els passadissos secrets i els

fantasmes; les classes (és clar que no a l�Snape, el mestre de Pocions); els mussols que

portaven el correu; els banquets al Gran Saló; el llit amb baldaquí al dormitori de la

torre; el Hàgrid, el guardabosc, que vivia en una cabana al costat del bosc Prohibit i ,

especialment, el quidditch, l�esport més practicat en el món dels bruixots (que es juga

en un camp amb sis perxes altíssimes, quatre pilotes voladores i catorze jugadors

muntats en escombres)�. 8

I, per exemple, al tercer llibre �Harry Potter i el Pres d�Azkaban�, ens descriu al

Harry de la següent manera:

�Harry Potter no era un noi normal per moltes raons. Per començar, perquè l�època de

l�any que menys li agradava eren les vacances d�estiu. Després, perquè tenia moltes

ganes de fer els deures que li havien posat, però els havia de fer en secret, ben entrada

la matinada. A més, era bruixot.�9

En el cinquè llibre �Harry Potter i l�Ordre del Fènix�, l�autora ens el descriu en

el primer capítol de la següent manera:

� Era un nano prim, de cabells negres, amb ulleres, amb l�aspecte demacrat i una mica

malaltís d�algú que ha crescut molt en poc temps. Portava uns texans bruts i estripats,

una samarreta destenyida que li anava gran, i tenia les soles de les vambes gastades de

les vores. L�aparença d�en Harry Potter no agradava als veïns, que eren una gent que

considerava que la deixadesa hauria d�estar penada per la llei; però, com que aquella

8 J.K. Rowling, Harry Potter i la cambra secreta Empúries. Pàg. 8-9 9 J.K. Rowling Harry Potter i el pres d�Azkaban Empúries. Pàg. 9


22

tarda s�havia amagat darrere d�una gran hortènsia, que passava pel carrer no el

veien.�10

La Fitxa de Harry Potter

A) Data de naixement: El 31 d�agost del 1980 (el mateix dia que J.K. Rowling).

B) Lloc de residència: Durant el seu primer any de vida viu a (Valle de Godric). Els

següents deu anys els passa al Carrer Privet número quatre de Little Whinging (Surrey).

Però, des dels 11 anys passa els anys estudiant a Hogwarts i l�estiu al Carrer Privet.

C) La seva família: Que es coneguin, al llarg de tots els cinc llibres se�ns parla sobretot

de la Lily Evans Potter i d�en James Potter, els pares d�en Harry .

I) Els Potter: Segons en Dumbledore (el director de l�escola de màgia i

bruixeria) els Dursley són els únics parents vius d�en Harry Potter:� � He

vingut per deixar el Harry amb els seus tiets. És l�única família que li

queda�11. Cal dir que també se�ns ha donat molt poca informació de la seva

família biològica. Sabem però que en Harry tenia un avi al qual veu en el

mirall de Gised, un mirall que el Harry descobreix en el primer llibre, i que

permet veure allò que més desitgem:� Lentament, el Harry va mirar les

cares de l�altra gent que hi havia al mirall i va veure altres ulls verds com

els seus, altres nassos com el seu, i fins i tot un vellet que tenia els mateixos

genolls sortits que ell...El Harry veia la seva família per primer cop a la

vida.�12. Sembla ser que tots els membres de la família Potter eren també

com en Harry, mags i que no en queda cap membre. Tot i així, en Harry té

un padrí, en Sirius Black, un home que es va escapar de casa seva quan tenia

16 anys i va ser acollit pels pares de James Potter, o sigui, pels avis d�en

Harry.

10 J.K. Rowling, Harry Potter i l�Ordre del Fènix Empúries pàg. 9 11 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries Narrativa, 97 pàg. 16 12 Op. Cit. Pàg. 185


23

II) La família Evans: La Lily Evans és la mare d�en Harry. Té una germana,

anomenada Petúnia Evans. Lily és una bruixa nascuda de muggles (és a dir,

de gent no màgica). La Petúnia, tieta d�en Harry, segons sabem, va créixer

molesta ja que els seus pares semblava que acceptessin de bon grat el fet que

la Lily fos una bruixa. Des de llavors que va intentar evitar el contacte amb

la seva germana.

D) Físic:

I) Ulls: Verds brillants (com els de la seva mare) i necessita portar ulleres.

II) Cabells: Negres i despentinats. Li creixen amb molta rapidesa.

III) Contextura: Petit i prim, amb els genolls amb nusos.

IV) Característica especial: Cicatriu en forma de llampec en el front (a causa

de la maledicció que li va llançar Voldemort).

� El Harry, que continuava sent baixet i prim per la seva edat,

havia crescut tres o quatre dits en un any. En canvi, el cabell negre

atzabeja el tenia com sempre: desendreçat amb obstinació, li fes el que

li fes. Rere les ulleres tenia uns ulls verds brillants i, al front, clarament

visible a través del cabell, tenia una cicatriu fina en forma de llamp. De

les coses anormals que caracteritzaven el Harry, aquella cicatriu era la

més extraordinària de totes. No era, com li havien volgut fer creure els

Dursley durant deu anys, un record de l�accident de cotxe en què havien

mort els seus pares, perquè la Lily i el James Potter no havien mort en un

accident. Els havia assassinat Lord Voldemort, el bruixot de les forces

del mal més temut dels darrers cent anys. El Harry havia sortit il·lès

d�aquell atac, amb només la cicatriu al front que li havia produït el


24

malefici de Voldemort, que, enlloc de matar-lo, havia rebotat cap al seu

creador. Més mort que viu, Voldemort va desaparèixer...�13

E) Caràcter: El Harry és molt lleial als seus amics, però sol guardar-se molts secrets

per a ell mateix, és a dir, li costa molt explicar què li passa. En el cinquè llibre, on té 15

anys, el Harry es sent incomprès i pensa que la gent està essent injusta amb ell.

F) Interessos: Li agrada moltíssim jugar a

Quidditch, l�esport per excel·lència del món màgic.

Durant el seu primer any aconsegueix un lloc en

l�equip de Quidditch com a buscador i es converteix

així en el primer estudiant en 100 anys que entra en

un equip de Quidditch amb tan sols 11 anys. Durant

el curs 1994-1995 no es celebra l�anual Lliga de

Quidditch que enfronta les quatre cases de

Hogwarts, ja que aquell any es fa el Torneig dels tres bruixots. I durant el curs 1995-

1996, la professora Dolors Umbridge li prohibeix jugar a l�equip a l�acabar el primer

partit de lliga (Gryffindor contra Slytherin).

G) Qualitats especials: És molt bo en l�assignatura de Defensa contra les forces del

mal. També és capaç de tenir somnis premonitoris, i a través de la cicatriu que porta al

front pot saber l�estat anímic del seu rival, Voldemort. El Harry també és reptilingüe,

parla el reptilià, la llengua de les serps.

13 J.K. Rowling Harry Potter i el pres d�Azkaban Empúries pàg. 13

El Harry atrapant l�Snitch al Quidditch. Extreta de: www.cinefex.com


25

H) Casa a Hogwarts: El barret seleccionador escull a quina de les quatre cases ha

d�anar cada alumne. En un principi aquest barret vol posar en Harry a Slytherin, la casa

a la qual va anar el bruixot Lord Voldemort, però en Harry li demana que vol anar a

Gryffindor: �- Mmm...li va dir una veueta a cau d�orella -. (es refereix al Barret que

tria). Difícil, molt difícil. Tens molt de coratge, això està clar. I una intel·ligència

considerable, a més. Tens talent...Oh, Déu meu! I moltes ganes de provar-te a tu

mateix, això és interessant...I doncs, ¿on et poso?.

El Harry es va agafar fort a la vorera del tamboret i va

pensar:

- A Slytherin no, a Slytherin no.

- Així que a Slytherin no ¿eh?- va dir la veueta-. N�estàs

segur? Podries arribar a sobresortir, ja ho saps. Ho tens

tot al cap, i Slytherin t�ajudaria a agafar el camí de la

grandesa, d�això no hi ha cap dubte... ¿No? Bé, si n�estàs

segur... Més val que sigui Gryffindor!14

I) Ha format part de:

- La casa de Gryffindor.

- Buscador de l�equip de Quidditch de Gryffindor (l�esport que

practiquen els bruixots). Porta el número 7 a la samarreta.

- Forma part, durant el seu segon any a Hogwarts del Club del Duel.

- També forma part del P.E.T una associació en defensa de la dignitat

dels elfs domèstics.

- I és membre de l�exèrcit d�en Dumbledore.

14 Op. Cit. Pàg. 110

L�escut de Gryffindor. Extreta de: www.wikipedia.org


26

J) Pertinences:

- Vareta: Feta amb fusta de grèvol i ploma de fènix, un pam i mig,

agradable i versàtil.

- Mascota: La Hedwig, una òliba blanca, que va ser un regal del

Hàgrid (el guardaboscos de l�escola de Hogwarts).

- Escombres: En Harry va tenir una Nimbus 2000, però se li trenca

quan xoca contra el Pi Cabaralla, un arbre que esmicola tot el que té

al seu voltant. I l�última que li van regalar va ser una Raigdefoc, que

és la que té fins al cinquè llibre.

- Altres: Una capa que fa invisible, que era del seu pare i que en

Dumbledore li va regalar el dia de Nadal durant el primer any a

Hogwarts., el mapa de Magatotis, un regal de Fred i George. Aquest

mapa havia estat confeccionat en el passat per Enllunat, Cuapelada,

Lladruc i Forcat. També té una navalla que pot obrir quasi totes les

portes. Va ser un regal del seu padrí, en Sírius. En Sírius també li va

regalar un mirall intercomunicador. En la nota que acompanyava el

regal hi posava. �Això és un mirall intercomunicador, i jo en tinc

l�altra parella. Si necessites parlar amb mi, només cal que te�l posis

al davant i diguis el meu nom; tu apareixeràs al meu mirall i jo podré

parlar a través del teu. En James i jo el fèiem servir quan estàvem

castigats en llocs separats�15

K) Estudis: Durant el 1991 i el 1992 en Harry ingressa a l�Escola de Màgia i Bruixeria

de Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l�actualitat. Durant el tercer curs

15 J.K. Rowling Harry Potter i l�Ordre del Fènix Empúries pàg. 954


27

escull l�opció de fer Endivinació i Cura de Criatures Màgiques com a assignatures

optatives. Durant el 1995, decideix que de gran vol ser auror, cosa que fa que durant el

curs 95-96 esculli Transformacions, Pocions, Encantaments i Defensa contra les Forces

del Mal, una assignatura en la qual destaca. També durant el 1995 es converteix en

professor de l�Exèrcit d�en Dumbledore, on ensenya altres companys els seus

coneixements en Defensa contra les Forces del Mal.

L) El protagonista i el seu antagonista, Lord Voldemort : Una de les curiositats de la

saga Harry Potter és la semblança que té el noi, amb el seu antagonista, Lord

Voldemort: tots dos són orfes, tots dos han viscut adoptats per famílies muggles, tots

dos parlen el reptilià. Aquestes paraules les trobem a Harry Potter i la cambra secreta

quan Voldemort les hi recorda a Harry. � Tu mateix te�n deus haver adonat. Tots dos

som de sang barrejada, orfes, a tots dos ens van educar els muggles. Probablement

som els dos únics reptilingües que hi ha hagut a Hogwarts des del gran Sírpentin

Slytheri. Fins i tot ens assemblem físicament...�16

També cal recordar que tant la vareta d�en Harry com la de Voldemort tenen

unes característiques semblants tal com ens diu el senyor Ollivander, l�home encarregat

de vendre les varetes: � � Recordo totes les varetes que he venut, senyor Potter. Totes i

cada una d�elles. I el que és curiós és que la cua del fènix de la qual es va treure la

ploma de la seva vareta tenia un altra ploma. Només una altra. És molt curiós,

efectivament, que estigui destinat a aquesta vareta, quan la seva germana...La seva

germana li va fer la cicatriu. El Harry va empassar saliva. � Sí, un pam i tres quarts.

Teix. Efectivament, molt curiós que passin aquestes coses(...)�17

16 J.K. Rowling Harry Potter i la cambra secreta Empúries pàg. 280 17 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 79


28

LL) Curiositats: El Harry surt, durant el cinquè curs, amb la Xo Xang una alumna un

any més gran que ell i que és de la casa de Ravenclaw.

M) Origen del nom: Els Potter eren uns veïns que la J.K. Rowling va tenir quan era

petita. Mentre que Harry era el segon nom del seu pare.

Harry Potter és interpretat al cinema per l�actor anglès Daniel Radcliffe. Extretes de:

www.harrypotter.uk


29

2.3.2 ELS AMICS I ELS ALIATS

Ronal �Ron� Bilius Weasley

Des que es coneixen, en Ron i en Harry s�han convertit en

bons amics. Sempre sota l�ombra dels seus germans més grans, en

Ron s�esforça dia a dia per treure bones notes i estar així a l�altura

de Bill, Charlie o Percy (els seus germans més grans). Veiem com

en el primer llibre el Ron li explica a Harry com és la seva família:

� Sóc el sisè (fill) de la família que va a Hogwarts. I jo crec que esperen massa de mi.

El Bill i el Charlie ja han acabat. El Bill va ser cap de monitors i el Charlie capità de

quidditch. Ara el Percy és monitor. El Fred i el George fan molt el boig, però tot i així

treuen unes notes boníssimes i tothom diu que són molt divertits. Tothom espera que jo

sigui tan bo com els altres, i si ho arribo a ser no tindrà importància, perquè els altres

ja ho van ser abans. A més, mai pots estrenar res amb cinc germans. Porto els vestits

vells del Bill, la vareta vella del Charlie, i la rata vella del Percy.�18

Li puja molt la moral quan, en el cinquè curs, és nomenat

delegat de curs de Gryffindor. Però, des de sempre, en Ron té un

problema més seriós: els sentiments que sent cap a la seva amiga

Hermione.

J.K. Rowling va declarar en una entrevista que el personatge

de Ron tenia similituds amb un vell amic de la infància:

� Quan feia sisè superior va passar una cosa molt important. Un

noi que es deia Sean Harris va arribar a l�escola provinent de Xipre (el seu pare

treballava a l�exèrcit). Es va convertir en el meu millor amic. Harry Potter i la cambra

dels secrets està dedicat a ell.

18 J. K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries pàg. 90

Imatge del Ron. Extreta de: www.harrypotter.org

Imatge del Ron. Extreta de: www.weasleyworld.uk


30

En el primer llibre, J.K. Rowling ens descriu el Ron molt breument:

�Era alt, prim i trencadís, tenia pigues, el nas llarg, i les mans i els peus grans�.

També, per les diferents descripcions al llarg dels cinc llibres, podem saber que té els

cabells rojos i foscos. S�assembla molt al seu germà Percy. També sabem que és molt

vergonyós i que es posa vermell amb facilitat.

�El Sean tenia un Ford Anglia de color turquesa que per a mi va significar la

llibertat. Quan vius en un poble petit al camp, tenir cotxe és molt important. Així que,

com us podeu imaginar, el cotxe que va rescatar el Harry i més tard el va portar amb el

Ron Weasley a Hogwarts no podia ser un cotxe vell qualsevol; havia de ser un Ford

Anglia de color turquesa. El Ron Weasley no és el retrat del Sean, però sí que s�hi

assembla molt.�19

Fitxa de Ron

A) Data de naixement: L�1 de març del 1980

B) Lloc de residència: El Cau (Ottery St. Catchpole); durant l�any escolar viu a

Hogwarts.

C) Família coneguda: Els Weasley. Els seus pares són l�Arthur i la Molly Weasley.

Els seus germans més grans són en Bill, en Charlie, en Percy, en Fred i en George. La

seva germana petita és la Ginny. També se li coneix un oncle anomenat Bilius (com el

segon nom del Ron), però que va morir. També sabem que un cosí de la Molly és

muggle i economista.

19 Lindsey Fraser J.K. Rowling vista per J.K. Rowling autora de la sèrie Harry Potter La Magrana pàg. 19- 20


31

D) Interessos: El Quidditch, especialment un equip anomenat els Chudley Cannons);

també li agrada molt jugar als escacs màgics, llegir còmics i col·leccionar Cromos de les

Granotes de xocolata.

E) Qualitats especials: Probablement, és el millor jugador d�escacs que Howgarts hagi

tingut mai.

F) Casa: Igual que tots els seus germans el Ron va a Gryffindor.

G) Ha format part de:

- La casa de Gryffindor

- Guardià de l�equip de Quidditch de Gryffindor (Harry Potter i

l�Ordre del Fènix).

- També ha format part del P.E.T

- I membre de l�exèrcit del Dumbledore

H) Pertinences:

- Vareta: La seva vareta l�hereda del seu germà Charlie, però se li

trenca el 1992 (Harry Potter i la cambra dels Secrets). El setembre

del 1993 torna a tenir una vareta nova: de trenta-cinc centímetres,

fusta de salze, i amb un cabell de la cua d�unicorn.

- Mascota: L�Scabbers, una rata de color marró, però que en realitat és

un animag, en Peter Pettigrew. Aquesta mascota la té durant el tercer

curs. Setmanes després, en Sirius Black li regala una òliba petita a la

que la Gini anomena Procupuctí.


32

I) Estudis: Fins el 1991 és educat per la seva mare al Cau. En el curs 1991-1992

ingressa a Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l�actualitat. En el seu

tercer curs, escull fer Endevinació i Cura de les Criatures Màgiques ja que té pensat,

igual que en Harry, estudiar la carrer d�Auror.

J) Títols És anomenat delegat de la casa de Gryffindor (Harry Potter i l�Ordre del

Fènix).

K) Quidditch: L�octubre de 1995 es presenta a les proves per a ser el nou guardià de

l�equip de Gryffindor, i és escollit. Tot i tenir molts problemes a l�hora de jugar

guanyen la copa.

L) Curiositats: Ron sembla enamorat de l�Hermione.

LL) Origen del nom: �Ron� és el nom d�un oncle de la J.K. Rowling.

Ron Weasley és interpretat al cinema per l�actor Ruper Grint. Extretes

de: www.weasleyworld.uk


33

Hermione Granger

L�Hermione és filla de dentistes muggles. Quan arriba a

Hogwarts sembla ser una alumna avançada, ja que ha estat tot

l�estiu practicant màgia. Li costa fer-se amb l�amistat de Ron i

Harry, però una vegada arriben a ser amics es converteixen en

inseparables. Hermione destaca sempre per ser la que treu les

millors notes i per ser una alumna molt aplicada. Té veu de

manaire, i només cal veure com ens la presenta J.K. Rowling en Harry Potter i la pedra

filosofal:�Tenia veu de manaire, el cabell castany molt abundós i les dents de rata (...)

- A la família no hi ha ningú que pugui fer màgia, així que va ser una gran sorpresa

rebre la carta, però mai havia estat tan contenta, perquè és clar, Hogwarts és la

millor escola de bruixeria que existeix, o això, diuen. M�he après tots els llibres de

text de memòria, espero que amb això n�hi hagi prou. Per cert, sóc l�Hermione

Granger, ¿i vosaltres?�20

Se li coneix un xicot, el Viktor Krum. Però les seves preocupacions no són tan sols

els estudis, sinó també divertir-se amb els seus amics i també crear una associació en

defensa dels drets dels elfs domèstics (P.E.T).

Informació addicional de l�Hermione Jane Granger

Per J.K. Rowling:�Fa uns anys, la pregunta que em feien amb més freqüència era:

com es pronuncia el nom de la nena?. Com ja sabreu, vaig incloure astutament

aquesta resposta en �El Calze de Foc�, quan l�Hermione li ensenya a Víctor Krum

a pronunciar-lo bé. També he sentit moltes vegades �Her-moin�, però de totes les

20 J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 95

Imatge de l�Hermione. Extreta de: www.harrypotter.org


34

pronunciacions equivocades la que mes m�agrada, més fins i tot que la correcta, és

�Hermy-one�, com Hermi-u en anglès.

També haig de dir que en un passat molt llunyà, l�Hermione portava el cognom

�Puckle�, però no li quedava gens bé i no vaig tardar en canviar-lo per un altre

que fos menys frívol. Per curiositat, l�aniversari de l�Hermione és el 19 de

Setembre. Una altra curiositat relacionada amb l�Hermione és que quan estàvem

preparant el manuscrit de �La pedra filosofal�, el meu editor volia que eliminés

l�escena en la qual en Harry, en Ron i l�Hermione lluiten contra el troll. Tot i que

havia acceptat la majoria de retalls que em suggeria, em vaig negar en rodó a

treure aquesta escena. L�Hermione era tan desagradable en la primera part de �La

pedra filosofal� que em semblava molt necessari alguna cosa (literalment)

gegantesca que la unís amb en Harry i en Ron. (...)

Moltes vegades he dit que l�Hermione s�assembla una mica a com era jo de

nena. Crec que moltes persones em veien com una ratasàvia, però espero que quedi

clar que sota l�aparença d�estudi hi ha molta inseguretat i una enorme por al

fracàs.21�

Fitxa d�Hermione

A) Naixement: El 19 de setembre de 1979.

B) Lloc de residència: Durant l�any escolar viu a Hogwarts, i es desconeix quina és la

seva casa muggle.

21 http://www.harrypotter.org


35

C) La seva família: La família de l�Hermione es la Família Granger. Només sabem que

la seva mare es diu Jane

.

D) Físic: L�Hermione té els cabells castanys i arrissats. Una curiositat és que, fins el

1994, les seves dents són lleugerament grans, però amb un sortilegi, la infermera

Pmfrey les hi encongeix.

E) Caràcter: Com ja hem dit, l�Hermione és molt estudiosa i responsable, però capaç

de trencar les normes quan es tracta d�ajudar un amic. En el curs 1994-1995 s�enamora

d�un estudiant de Durmstrang, una escola estrangera amb la qual Hogwarts realitza un

intercanvi.

F) Interessos: Llegir i estudiar tota classe de llibres, els drets dels animals desprotegits,

com els elfs domèstics, raó per la qual crea el P.E.T

G) Qualitats especials: A part de les seves excel·lents notes acadèmiques és molt bona

fent encanteris de tota classe i molt ràpida a l�hora de prendre apunts.

H) Casa: Gryffindor (1991-1999). El barret seleccionador es planteja posar-la a

Ravenclaw però acaba anant a Gryfindor.

I) Organitzacions de les que forma part:

- Casa Gryffindor

- Membre del Club del Duel

- Directora i membre del P.E.T


36

- Membre de l�exèrcit del Dumbledore

J) Vareta: La vareta de l�Hermione és feta amb nervis de cor de drac i amb fusta de la

parra.

K) Mascota: Té un gat de color taronja que anomena l�Entremaliat. Se�l va comprar

l�agost del 1993.

L) Pertinences: Un reculatemps que li permet durant el tercer curs (Harry Potter i el

pres d�Azkaban) assistir a totes les classes. L�aconsegueix amb el permís del Ministeri

de Màgia durant el curs 1993-1994.

LL) Estudis: Durant el curs 1991-1992 ingressa a Hogwarts i és assignada a la casa

Gryffindor fins a l�actualitat. Durant el seu tercer curs, escull totes les optatives

possibles (Aritmètica, Estudis Muggles, Runes Antigues, Endevinació, Cura de

Criatures Màgiques, entre altres). Durant aquest curs l�Hermione també renuncia a

l�assignatura d�Endevinació a causa de les diferències que té amb la professora

Trelawney. I durant el curs 1994-1995 deixa vàries optatives per a disposar de més

temps.

M) Títols: Es nomenada delegada de la casa de Gryffindor.

N) Curiositats:L�animal que li fa més por a l�Hermione són les nútries, curiosament

l�animal preferit de J.K. Rowling. Sempre s�ha dit que J.K. Rowling ha mostrat una


37

Hermione Granger és interpretada al cinema per l�Emma Watson. Extretes de: www.hermionefanclub.uk

predilecció especial cap a l�Hermione, ja que ella mateixa diu que aquest personatge es

basa una mica en la seva infància i joventut.

O) Origen del nom: J.K. Rowling va prendre el nom de l�Hermione de l�obra de

Shakespeare, �Somni d�una nit d�estiu�, tot i que diu que els personatges no

s�assemblen. J.K. Rowling creu també que un parell de dentistes van donar aquest nom

a la seva única filla solament per demostrar com n�eren, d�intel·ligents. Però també va

escollir aquest nom inusual, perquè li preocupava que hi hagués alguna noia, realment

intel·ligent i que també tingués les dents llargues, que li pogués molestar.


38

Albus Dumbledore

El seu nom real és Albus Percival Wulfric

Brian Dumbledre. És el director de Hogwarts,

l�escola de Màgia on en Harry estudia juntament

amb els seus companys. La primera descripció que

tenim de l�Albus Dumbledore és la que ens fa en

Harry quan menjant-se una granota de xocolata li

toca un cromo d�en Dumbledore:

� El Harry va desembolicar una granota de xocolata i va agafar el cromo. Era la cara

d�un home que portava ulleres de mitja lluna, tenia el nas tort i uns cabells, una barba i

uns bigotis platejats molt abundants. Sota la fotografia hi havia el nom: Albus

Dumbledore. (...) El Harry va girar el cromo i va llegir:

Albus Dumbledore, actual director de Hogwarts. Considerat per molts el

millor bruixot dels temps moderns, Dumbledore és especialment conegut per

haver derrotat el bruixot del mal Grindelwald el 1945, pel descobriment dels

dotze usos de la sang de drac, i pel treball que va fer sobre alquímia amb el seu

company Nicolas Flamel. Al professor Dumbledore li agrada la música de

cambra i les bitlles.�22

El professor Dumbledore juga un paper molt important durant tota la saga de

llibres publicats. Com que es tracta del mag més poderós, és el protector d�en Harry

quan s�ha d�enfrontar al seu arxienemic Lord Voldemort. És ell qui li revela els secrets

més ben guardats del passat d�en Harry. Al final de cada llibre, hi ha ja, com si s�hagués

convertit en una tradició, una conversa entre en Harry i en Dumbledore on descobrim

22 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 93

Imatge de l�Albus Dumbledore. Extreta de: www.harrypotterart.org


39

coses que ens sorprenen. Potser una de les converses més esperades és la que mantenen

en Harry i en Dumbledore a Harry Potter i l�ordre del Fènix:

- Ja és hora que t�expliqui, Harry � va dir -, el que t�hauria hagut d�explicar fa cinc

anys. Seu, siusplau. T�ho explicaré tot. Només et demano una mica de paciència. Ja

tindràs temps d�escridassar-me (o del que vulguis) quan hagi acabat; no t�ho impediré.

(...)23

- En Voldemort va voler matar-te quan eres un nadó a causa d�una profecia que es fa

fer poc abans que nasquessis. Ell sabia que la profecia existia, però no sabia ben bé

què deia. Va decidir matar-te mentre fossis encara petit pensant-se que així acomplia el

que deia la profecia. Però va acabar descobrint, per desgràcia per a ell, que anava

errat, perquè el malefici que t�havia de matar va regirar-se contra ell.24

El professor Dumbledore actua també com a un guia

per a en Harry. Gràcies als seus consells i ensenyances en

Harry es pot enfrontar molt més ben preparat a les forces

del mal. També cal dir que en Dumbledore manifesta un

afecte especial cap a en Harry, quan, moltes vegades, el

salva de càstigs importants, ja que a en Harry, de tant en

tant, li agrada trencar les normes.

El nom del director de l�escola diu molt d�ell; Albus vol dir Blanc que és un nom

perfecte per a un mag que lluita contra les forces del Mal. El cognom Dumbledore té un

origen més simple. J.K.Rowling ha dit en alguna de les seves entrevistes que

Dumbledore prové de la paraula �bumblebee� que significa un abellot i afegeix que li

23 Harry Potter i l�ordre del Fénix. Pàg. 929 24 Harry Potter i l�ordre del Fénix. Pàg. 934

Fotografia de l�Albus Dumbledore. Extreta de: www.pottersrealm.com


40

agradava la idea que el professor Albus cantés per si mateix imitant el so d�aquest

animal. I en efecte, en els llibres podem apreciar com el professor Dumbledore moltes

vegades canta o xiula melodies de certes cançons.

Sobre la seva personalitat, Albus Dumbledore es

caracteritza per la seva tranquil·litat, per la seva amabilitat

(inclús davant de personatges que li desagraden) la seva

saviesa, i el seu sentit de l�humor. No és el tipus de professor

que castiga els seus alumnes, sinó que intenta guiar-los

sempre pel millor camí possible. Mai se l�ha vist faltant-li al

respecte a ningú i, tot i que s�ha enfadat algunes vegades, mai

ha perdut els estreps.

El professor Dumbledore és una presència habitual al Gran Saló, on quasi

sempre el presideix des de la seva butaca. Habita en un despatx d�una torre secreta

juntament amb la seva mascota, un fènix anomenat Fawkes.

Capaç de proeses màgiques tan extraordinàries com la invisibilitat, l�Albus

Dumbledore està disposat a lluitar contra el senyor de les forces del mal (Voldemort) i

evitar el seu retorn al poder. Una de les grans qüestions finals d�aquesta saga és si això

s�aconseguirà i si tant en Harry com en Dumbledore en sortiran vius o moriran en

l�intent.

Imatge del Director Dumbledore. Extreta de: www.harry-potter-games.com

Albus Dumbledore interpretat a l�esquerra per Richard Harris i a la dreta per Michael Gambon. Extretes de: www.film.guardian.co.uk


41

Rubeus Hàgrid

Tot i les seves grans proporcions i el seu aspecte una

mica mal cuidat, en Hàgrid és un bon amic d�en Harry i algú

en qui es pot confiar plenament. Va ser educat pel pare que

era mag, ja que la seva mare, una geganta anomenada

Fridwulfa, els va abandonar i va morir anys més tard.

Ja de petit, en Hàgrid era molt més gran que el seu pare i quan va anar a l�escola

de Hogwarts destacava pel seu aspecte de mig - gegant. Durant el seu tercer any a

Hogwarts, el retorn de l�Hereu d�Slytherin el converteix en sospitós, ja que cuidava

d�una aranya gegant anomenada Aragog. Per aquests motius és expulsat de l�escola,

però en Dumbledore permet que torni com a guardabosc de l�escola.

Quan assassinen els Potter, és en Hàgrid el que s�encarrega de portar en Harry

des del Vall de Godric fins al carrer Privet. Però aquesta no és l�última vegada que es

veuen. Des que en Harry arriba a Hogwarts es fan molt

amics. Durant el tercer curs d�en Harry a l�escola

nomenen en Hàgrid professor de Criança de Criatures

Màgiques. Però sens dubte el seu pitjor any és durant el

quart curs d�en Harry a Hogwarts quan una periodista del

Periòdic Profètic, Rita Skeeter comença a destapar el seu

passat descobrint que la seva mare era una perillosa geganta. Aquest mateix any també

coneixerà a Madame Maxime i junts portaran a terme una missió que els encomana en

Dumbledore: han d�evitar que els gegants es posin de part d�en Voldemort.

Imatge del Hàgrid. Extreta de: www.harrypotter.org

El Hàgrid amb el Harry als braços. Extreta de: www.harry-potter-games.com


42

Les coses surten malament, però en Hàgrid torna a Hogwarts amb el seu germà

gegant Grawp. Durant el cinquè curs la professora Umbridge també el posa a prova i

amb l�ajuda d�uns aurors intenten atrapar en Hàgrid. Acabat el curs torna a l�escola sa i

estalvi.

En Hàgrid és un dels personatges més peculiars de tota aquesta saga. Només cal

veure com ens el descriu l�autora, la primera vegada que el coneixem a Harry Potter i la

Pedra filosofal:

�Plantat al llindar de la porta hi havia un home gegantesc. Tenia la cara gairebé

coberta per una llarga cabellera molt despentinada i una barba salvatge, molt poc

arreglada, rere les quals se li endevinaven els ulls, que centellejaven com si fossin

escarabats.�25

Referent al seu caràcter podem dir que és molt

bon jan, però, a causa de la seva condició de gegant,

quan s�enfada pot resultar agressiu. Gràcies, també, a

aquesta condició, els encanteris no li fan efecte. Al

Hàgrid li agrada mol cuinar encara que a la gent no li

solen agradar els seus plats. És un aficionat a les

criatures perilloses: ha tingut dracs, gegants, aranyes...

Com ja hem dit, habita a la cabanya del guardabosc, a l�entrada del bosc Prohibit

acompanyat del seu gos de grans dimensions anomenat Ullal.

Una altra de les característiques més peculiars d�aquest gegant és la seva manera

de parlar. Fixem-nos amb aquests extractes de Harry Potter i la pedra filosofal:

25 Harry Potter i la pedra filosofal pàg 47

En Rubeus Hàgrid. Extreta de: www.film.guardian.co.uk


43

�- em pots dir Hàgrid � va dir -, és com em diu tothom. I com t�he dit abans, sóc el

guardaboscos de Hogarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar. (...)

- què et sap greu? � va cridar el Hàgrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que es

van encongir en l�ombra -. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebies

les cartes, però mai vaig arriba a pensar que no sabries res de Hogwarts, per l�amor de

Déu! ¿Mai t�has preguntat on van aprendre els teus pares?�26

26 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 49

El Hàgrid és interpretat al cinema per l�actor Robbie Coltrane. Extreta de: www.dennyprorok.host.sk


44

Minerva McGonagall

Des de ja fa trenta nou anys, la professora Mc

Gonagall imparteix classes de Transfiguració a Hogwarts.

Quan en Harry arriba a Hogwarts, la professora Minerva es

comporta d�una manera tan severa amb ell com amb la resta

dels alumnes, sense importar-li que sigui de Gryffindor, la casa

de la qual ella n�és la directora. Però, tot i així, darrere d�aquesta serenitat trobem una

gran persona, molt amiga d�en Dumbledore. Sent una espècie de preferència vers

l�Hermione, ja que tenen moltes coses en comú tot i la diferència d�edat. Recordem que

és aquesta professora la que aconsegueix un reculatemps per a l�Hermione:

� � És un reculatemps � va contestar l�Hermione amb un murmuri -, me�l va donar la

professora McGonagall el dia que vam arribar a l�escola

perquè no em perdés cap classe. La professora

McGonagall em va fer prometre-li que no ho diria a

ningú. Va haver d�escriure un munt de cartes a la

Conselleria perquè me�n deixessin tenir un. Els va haver

d�explicar que era una alumna modèlica i que mai de la

vida el faria servir per a res que no fossin els estudis...

Així és com he pogut anar a totes les classes que em

coincidien, girant el reculatemps i revivint les

hores...Però...�27

27 Harry Potter i el pres d�Azkaban pàg. 342

La professora Mc Gonagall. Extreta de: www.harrypotter.org

Minerva Mc Gonagall. Extreta de: www.libbys.poohthebear.com


45

Aquesta professora també ha format part de l�Ordre del Fènix i és una de les

principals mestres que no tolera la professora Umbridge (la nova professora de defensa

contra les forces del mal durant el cinquè curs d�en Harry).

La professora McGonagall és la que rep els estudiants que comencen el primer

curs a Hogwarts. La primera impressió que se n�emporta en Harry és aquesta:

� La porta es va obrir immediatament. A l�altra banda del llindar hi havia una bruixa

alta amb els cabells negres que portava un vestit verd maragda. Tenia l�aire sever i el

Harry de seguida va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles.�28

Més endavant, quan el Harry la va coneixent s�adona més del seu caràcter sever i

estricte:

� La professora McGonagall era, com sempre, diferent. El Harry no s�havia equivocat

gaire el primer dia quan va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles. Era

intel·ligent i molt estricta. Ja només començar la primera classe, els va fer un discurs.

- La transfiguració és una de les coses mes complexes i perilloses que aprendran a

Hogwawrts � va dir -. Si algú comença a fer el burro a classe, el faré fora i no tornarà.

Després no em diguin que no els he avisat.�29

Tot i aquest caràcter la professora McGonagall també s�emociona quan

l�Hermione queda petrificada a Harry Potter i la cambra i també quan Gryffindor

guanya la copa de Quidditch a Harry Potter i el pres d�Azkaban:

28 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 30 29 Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 121


46

� La professora McGonagall encara plorava més fort que el Roure i s�eixugava els ulls

amb una enorme bandera de Gryffindor.�30

També sabem que la professora McGonagall és animaga i que té la capacitat de

transformar-se amb gat. Sabem també que va pertànyer a la residència de Gryffindor

quan era més jove i que actua com a directora durant les absències d�en Dumbledore.

30 Harry Potter i el pres d�Azkaban pàg. 272

La professora Minerva Mc Gonagall és interpretada per l�actriu Maggie Smith.. Extreta de: www.malucas_por_harrypotter2.zip.net


47

Sirius Black

En Sirius Black és un mag de pura sang que

va caure en desgràcia dins de la seva família quan

va ser escollit per pertànyer a Gryffindor. Aviat es

va fer amic d�en James Potter, en Remus Llopin i en

Ben Babbaw, i a poc a poc va anar trencant els

vincles amb la seva família fins que als 16 anys va

abandonar casa seva i se�n va anar a viure amb els Potter. Quan els Potter es van casar,

en Sirius Black va ser el seu padrí i també ho va ser, més tard, quan va néixer el seu fill

Harry. En Sírius també havia de ser el guardasecret de la família Potter, però a l�últim

moment li va cedir l�honor a en Ben Babbaw que més tard els va trair i li va explicar a

Voldemort on s�amagaven. Com que ningú sabia que en Ben Babbaw era el

guardasecret de la família, en Sírius es va passar dotze anys

a la presó d�Azkaban, condemnat per una injustícia fins que

va aconseguir escapar. (Se l�acusava de traïdor quan en

realitat el culpable era en Ben Babbaw).

Quan en Harry descobreix que en Sirius és innocent

i que és el seu padrí, l�ajuda a escapar juntament amb

l�hipògrif Bécbrau (Un animal semblant a una àguila però

molt més gran). Durant el quart curs d�en Harry a Hogwarts (Harry Potter i el calze de

foc) en Sírius realitza diferents aparicions per poder parlar amb en Harry, però és a

Harry Potter i l�ordre del Fènix quan en Sirius mor al Departament de Misteris en una

lluita contra els dementors.

Sirius Black interpretat al cinema per Gary Oldman Extreta de: www.pottermania.jp

El Black a la presó d�Azkaban. Extreta de: www.fantasymagazine.it


48

J.K Rowling ha declarat en alguna entrevista als seus fans que: �En Sirius és

valent, lleial i intrèpid, també una mica ressentit i lleugerament desequilibrat degut a la

seva llarga estància a Azkaban. No va tenir l�oportunitat de créixer, tenia al voltant de

vint-i-dos anys quan el van enviar a Azkaban i no va poder gaudir d�una vida adulta

plena. Però tot i així en Sírius té una capacitat d�afecte impressionant. Estimava James

com un germà i va traslladar aquest sentiment a en Harry.�

La primera vegada que el Harry veu en Sírius, l�autora ens el descriu així:

� Duia unes grenyes que li arribaven als colzes. I no hagués estat perquè en aquelles

conques fosques i enfonsades hi brillaven uns ulls, s�hauria dit que era un cadàver.

Tenia la pell de color cera tan arrapada als ossos de la cara, que semblava una

calavera amb potes. I unes dents grogues li apareixien sota el somriure. Era Sírius

Black.�31

Potser un dels moments més emotius de tota aquesta saga és la mort d�en Sírius,

i la impotència i la ràbia que sent en Harry al veure que no hi pot fer res:

� Va semblar que en Sírius trigués una eternitat a desplomar-se: va doblegar el cos

enrere amb elegància, com si fes el pont, i va caure d�esquena darrere la cortina

esparracada que penjava de l�arc de pedra. En Harry va arribar a distingir l�expressió

de por i sorpresa que havia quedat dibuixada a la cara envellida però encara

agraciada del seu padrí abans que travessés l�antic arc de pedra i desaparegués

darrere la cortina, que va voleiar un instant com moguda per una ràfega de vent i tot

seguit va quedar com abans. (...) � Encara el podem fer sortir...- va insistir en Harry,

31 Harry Potter i el pres d�Azkaban Pàg. 293


49

forcejant; però en Llopin no el va deixar anar... - No s�hi pot fer res, Harry; se n�ha

anat.�32

2.3.3 ELS ENEMICS:

La família Dursley

La família Dursley no es pot

considerar enemiga d�en Harry, però

tampoc és que li tinguin molta simpatia.

Són l�única família que li queda a en

Harry i, tot i que no li volen cap mal, el

tracten d�una manera vulgar i cruel..

El senyor Vernon Dursley,

l�home de la Petúnia Dúrsley, és

completament un muggle. No vol saber res que tingui a veure amb la màgia. La seva

família està formada per ell, per la seva dona Petúnia (germana de la mare d�en Harry,

la Lily Potter), pel seu fill Dudley i la germana de Vernon, la Tia Marge. Per copsar la

manera tan estirada i refinada de viure d�aquesta família només cal veure el primer

paràgraf amb el qual comença Harry Potter i la pedra filosofal:

� El senyor i la senyora Dursley, del Carrer Privet número quatre, estaven molt

orgullosos de poder dir que eren gent perfectament normal, gràcies a Déu. Eren les

últimes persones que un esperaria veure ficades en històries estranyes o misterioses,

perquè simplement no suportaven les ximpleries.� 33

32 Harry Potter i l�ordre del Fènix Pàg. 896-897 33 Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 7

Família Dursley: Oncle Vernon, Dudley, i Petúnia. Extreta de: www.drhp.vilabol.uol.com.br


50

Unes línies més avall, trobem la descripció de la família:

� El senyor Dursley era director d�una fàbrica anomenada Grunnings, que feia

broques. Era un home gros, fort, que gairebé no tenia coll, però que tenia un bigoti

enorme. La senyora Dursley era prima, rossa, i si fa no fa tenia el doble de coll del que

és habitual, la qual cosa li resultava molt pràctica per passar-se el dia espiant els veïns

per sobre de les tanques. Els Dursley tenien un nen petit que es deia Dudley, que segons

ells era el nen més encantador del món.

Quan Voldemort va matar als seus pares, va ser en Dumbledore el qui el va

portar a casa de la seva tia Petúnia, on s�hi està fins que als 11 anys descobreix que és

un bruixot i ingressa a l�escola de Hogwarts. Tot i així, en Harry es veu obligat a tornar

a casa dels Dursley durant les vacances d�estiu. Una casa que detesta. És, però, a Harry

Potter i l�ordre del Fènix on en Dumbledore li explica a en Harry per què l�obliga a

tornar cada estiu a casa dels Dursley:

�Et protegiria una màgia molt antiga que ell també coneix, i que menysprea, i

que per tant sempre ha menystingut...per desgràcia per a ell. Em refereixo, per

descomptat, al fet que la teva mare va morir per salvar-te. La teva mare va donar-te

una protecció inextingible amb què ell no comptava, una protecció que no ha deixat de

córrer per les teves venes fins avui mateix. Vaig posar la meva confiança, doncs, en la

sang de la teva mare, i et vaig confiar a la seva germana, que era l�única parenta que li

quedava.

- La meva tieta no m�estima � va saltar en Harry-. Per a ella no sóc

ningú...


51

- Però et va acollir- va tallar-lo en Dumbledore-. Potser va fer-ho a

contracor, disgustada, a desgrat seu, amb ressentiment, però tot i així

et va acollir; i, acollint-te, va segellar l�encantament que jo t�havia

fet. El sacrifici de la teva mare va convertir el vincle de la sang en la

protecció més eficaç que jo t�hauria pogut donar.

- Tot i així no...

- Mentre puguis anomenar casa teva el lloc on viu la sang de la teva

mare, en Voldemort no podrà tocar-te ni fer-te mal. 34

34 Harry Potter i l�ordre del Fènix pàg. 931

La familia Dursley és interpretada al cinema pels actors (d�esquerra a dreta): Harry Melling, Richard Griffits i Fiona Shaw. Extreta de:

www.tudodeharrypotter.blogger.com.br


52

Draco Lucius Malfoy

En Draco Malfoy és un estudiant de la mateixa edat

d�en Harry. Presumeix de tenir la sang purament màgica i

d�anar a la residència Slytherin. És fill d�un important mag,

en Lucius Malfoy, del qual sempre n�està parlant i

presumint (diu que té molts diners, que el seu pare és un

home molt influent...).

Sens dubte, en Draco és una de les persones que més odia en Harry de tot

Hogwarts, potser la que més després del professor Severus Snape. En Draco és

conscient d�aquest odi, que ja es tenen des del primer dia que es coneixen quan intenta,

d�una manera molt desagradable, que en Harry es faci amic seu:

� �Ben aviat descobriràs que algunes famílies de bruixots són molt millors que d�altres,

Potter. No crec que vulguis fer amics entre les que no interessen.(Es refereix a la

família del Ron) En això et puc ajudar.

Va fer el gest d�encaixar-li la mà, però el Harry li va rebutjar.

- Gràcies, però no necessito ningú per distingir

quines són les que no interessen � va dir en

Harry molt tranquil.

El Draco Malfoy no es va posar vermell, però les galtes se li van

tacar de rosa.�35


Draco Malfoy. Extreta de: www.the-leaky-cauldron.org

Draco Malfoy. Extreta de: www.mugglenet.com


53

Durant tots els cursos, en Malfoy, juntament amb els seus inseparables amics

Crabble i Goyle li fan la vida impossible a en Harry. En Malfoy es creu superior a tots

els altres estudiants i és el favorit a la classe de Pocions. No dubta a menysprear els seus

companys i no està massa d�acord que hi hagi bruixots a Hogwarts que no siguin de

sang pura tal i com és ell.

� � Sincerament, crec que als altres no els haurien d�acceptar. ¿I tu? És que no som

igual, no ens han educat de la mateixa manera. Alguns no havien sentit a parlar de

Hogwarts fins que van rebre la carta, imagina�t. Crec que ho haurien de restringir a les

famílies amb tradició. ¿Per cert, com et dius?�36

Per aquest motiu arriba, fins i tot a insultar l�Hermione. (Sang de fang, és l�insult

per a referir-se a algú que no té sang de mag).

Tot i que el Malfoy sempre busca qualsevol motiu per a riure�s d�en Harry,

aquest últim sempre compta amb l�inseparable ajuda dels seus amics Ron i Hermione.

36 Harry Potter i la pedra filosofal Pàg. 73

Draco Malfoy és interpretat per Tom Felton. Extreta de: www.pottersrealm.com


54

Severus Snape

És el professor de Pocions i el cap de

la casa Slytherin. És al cinquè llibre Harry

Potter i l�ordre del fènix quan sabem que va

començar a fer classes quan tenia catorze

anys. Tots els estudiants saben que el seu

màxim desig és convertir-se en el professor de

Defensa contra les Forces del Mal, però el

director Dumbledore li ha refusat l�oferta més d�una vegada. Al professor Snape tampoc

li importaria ser el director de l�escola. És a més a més un reptilingüe molt capacitat.

La primera impressió que en Harry rep d�ell és a Harry Potter i la pedra

filosofal, on ens fa una breu descripció:

�El professor Quirrel, amb l�absurd turbant, parlava amb un altre professor de cabells

negres i greixosos, el nas de garfi i la pell de color de poca salut�37

Severus Snape és un home amb caràcter i desprecia a tots els que no pertanyen a

Slytherin (especialment al Harry i també al seu amic Neville). Normalment sol

provocar-los, ridiculitzar-los, o insultar-los cruelment. Considera en Harry �un nen

desagradable, que creu estar per sobre les normes� i normalment queda molt ressentit ja

que les constants infraccions del noi queden impunes. Snape atribueix el tracte especial

que rep el Harry a la seva fama, i sempre busca pretextos per a posar-lo en dificultats i

per treure punts a la casa Gryffindor.

37 Op. Cit pàg. 113+

Severus Snape. Extreta de: www.yacht.zamok.net


55

L�odi que l�Snape sent pel Harry prové de la seva època d�estudiant a Hogwarts,

quan era amic del seu padrí, en Sirius, el professor Llopin i els pares del Harry. En la

seva adolescència, l�Snape tenia pocs amics. Sentia fascinació per les forces del mal i

quan va arribar a Hogwarts coneixia més malediccions que molts dels alumnes de

cursos superiors. Snape va formar part d�una banda d�Slytherin els membres de la qual

van acabar essent quasi tots cavallers de la mort. En James Potter i l�Snape es

despreciaven mútuament, i aquest ha projectat el seu odi cap al fill, o sigui, en Harry.

Snape detesta també al Sírius i al Llopin, i els guarda un rancor molt profund.

El període de la vida de l�Snape que va des que va sortir de Hogwarts com a

estudiant i fins que va tornar com a professor, es caracteritza per l�obscuritat, misteri i

subterfugi. Molts dels professors creuen que si l�Snape és a l�escola és perquè en

Dumbledore creu en segones oportunitats. Mentrestant en Harry no acaba d�estar

convençut del tot que l�Snape sigui lleial a Dumbledore, però l�Hermione opina que si

el director confia en l�Snape, serà per alguna raó. Tot i així, en Dumbledore mai ha

explicat al llibre com ni per què confia en ell. Una cosa segura, l�Snape no és aigua

clara.

Alan Rickman interpreta a Severus Snape. Extreta de: www.harrypottermovie.com


56

2.4 L�ESCENARI

2.4.1 HOGWARTS (EL MÓN MÀGIC)

L�escola on assisteix en Harry Potter juntament amb els seus amics Ron i

Hermione és l�anomenada Hogwarts, l�escola de màgia i bruixeria. Està dirigida per

l�Albus Dumbledore, membre de l�Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de

Warlock i Membre d�Honor de la Confederació Internacional de Bruixots.

El professor Binns (que els fa la classe d�Història de la màgia) els explica a

Harry Potter i la cambra secreta que:

�Com tots sabeu, és clar, Hogwarts va ser fundada fa uns mil anys (es desconeix

la data precisa) pels quatre bruixots més importants de l�època. Les quatre residències

de l�escola han rebut els noms en honor seu: Nícanor Gryffindor, Hortènsia Hufflepuff,

Mari Pau Ravenclaw i Sírpentin Slytherin. Entre tots quatre van construir aquest

castell, lluny de les mirades inquisidores dels muggles, ja que aquella era una època en

què la gent comuna tenia por de la màgia i les bruixes i els bruixots eren molt

perseguits.�38

L�escut de l�escola de Hogwarts està format per

una H al centre i als voltants envoltat per les mascotes de

cada residència. Gryffindor té un lleó, Slytherin té una

serp, Ravenclaw té una àguila i Hufflepuff té un toixó. El

lema de l�escola és: Draco dormiens nunquam titillandus

és a dir: mai facis pessigolles a un drac adormit.

38Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 137

L�escut de Hogwarts. Extreta de: www.groups.msn.com


57

A l�escola de Hogwarts, els alumnes s�hi estan tot un curs escolar. Els estudiants

comparteixen habitació i fan classes compartides, és a dir, a vegades els alumnes de

Gryffindor poden estar fent la classe de Pocions juntament amb els d�Slytherin.

El castell de Hogwarts està

envoltat per l�anomenat Bosc Prohibit,

i per un gran llac (on es diu que al

centre hi habita un gran calamar

gegant). També té un camp de

Quidditch, l�esport que es practica al

món màgic. El poble que queda més a prop és Hogsmeade, on els estudiants hi poden

anar de visita per Nadal o Setmana Santa.

2.4.2 EL MON NO-MÀGIC, EL MÓN MUGGLE

Els muggles són les persones que no estan capacitades per fer màgia. En Harry,

al primer llibre tampoc havia sentit a parlar de muggles però el Hàgrid (el guardabosc

de Hogwarts) li explica:

�(...) � M�agradaria veure com l�atura un tros de muggle com vostè- va

contestar.

- Un tros de què? � va preguntar el Harry, encuriosit.

- De muggle � va respondre el Hàgrid -. Així és com anomenem la gent que no tenen

poders màgics, com ells. Ja és mala sort que et criessis en una de les famílies més

muggle que he vist a la vida.�39


El Castell de Hogwarts creat per la Warner Bross. Extreta de: www.wikipedia.org


58

Els muggles, com és obvi, mai entren a formar part d�aquest món màgic, que

encara que no coneguin, està al seu voltant. La majoria de gent muggle no creu que la

màgia existeixi, és a dir sempre intenten buscar explicacions no màgiques per les coses

que els passen. En tenim l�exemple següent, que ens el conta l�Arthur Weasley, el pare

d�en Ron, que treballa al Ministeri de Màgia i que ens explica que uns bruixots es

divertien fent bromes als muggles:

� � I què en treu la gent de fer claus que s�encongeixen? � va preguntar el

George.

- Tan sols prendre el pèl als muggles � va sospirar el senyor Weasley-. Els

venen una clau que s�encongeix fins a convertir-se en no-res de manera que mai la

troben quan la necessiten...Evidentment, és molt difícil condemnar algú per això perquè

cap muggle reconeixerà mai que la seva clau es faci petita...Insisteixen a dir que

simplement la perden cada dos per tres. Afortunadament, farien qualsevol cosa abans

d�acceptar l�existència de la màgia, encara que la tinguin davant dels ulls...Però les

coses que la nostra gent ha arribat a encantar...No us ho creuríeu...�40

Els muggles, però, encara que volguessin no tindrien coneixement d�aquest

món, ja que el Ministeri de la Màgia treballa molt durament per mantenir els muggles

apartats de qualsevol esdeveniment màgic. Si un muggle, per exemple, veu un drac

volant, immediatament el Ministeri envia un dispositiu per fer que aquella persona perdi

la memòria per uns instants i que s�oblidi del que ha vist. Un altre dispositiu inventat pel

Ministeri és encantar llocs i fer que els muggles vegin altres coses. Per exemple

40 Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 38-39


59

qualsevol que s�acostés a Hogwarts, en lloc de veure-hi l�enorme i impressionant castell

hi veuria tan sols un castell en ruïnes. El Ministeri s�esforça cada dia perquè tot el món

màgic quedi amagat d�una manera segura als ulls dels muggles.

La majoria de bruixots i bruixes miren als muggles d�una manera amigable però

també n�hi ha que els menyspreen. Tot i aquests últims, la majoria de bruixots senten

curiositat pels muggles i la seva manera de viure. Moltes vegades, els mateixos bruixots

els intenten imitar amb resultats molt graciosos. A Hogwarts s�imparteix una

assignatura anomenada Estudi dels muggles on els estudiants aprenen les maneres que

tenen els muggles de viure sense màgia.

La casa dels oncles del Harry, Carrer Privet número 4. Extreta de: www.harrypotter4.friko.pl


60

2.5 ANIMALS MITOLÒGICS

Llegint els llibres de Harry Potter, qui més que menys, s�adona que estan

carregats de referències mitològiques. Aquestes referències mitològiques comprenen

sobretot els animals que hi apareixen (gossos de tres caps, centaures, fènix, unicorns..).

En aquest apartat intentarem explicar d�on venen aquestes referències i relacionar-les

amb els animals que són moltes vegades, protagonistes a Harry Potter.

2.5.1 EL BASILISC

El basilisc és un monstre dels més perillosos. Apareix a Harry Potter i la

cambra dels secrets i en Harry s�hi ha d�enfrontar en una lluita esgarrifosa. Es tracta

d�una serp que escup verí, un animal aterridor i sovint mortal, ja que té el poder de

matar les seves víctimes amb només la mirada.

Basilisc creat digitalment per a la pel·lícula Harry Potter i la cambra secreta. Extreta de: www.harrypotter.com

El primer que va parlar d�aquest rèptil va ser Plini el Vell, l�escriptor del segle I que en

el seu llibre Història natural reflecteix moltes de les coses que els antics romans creien

sobre el món natural. Segons Plini, el basilisc és una serp petita i mortal, d�una llargada

no superior a trenta centímetres i originària del nord de l�Àfrica. Conegut com �el rei de

les serps� a causa de les taques similars a una corona que presenta al cap (basiliskos vol


61

dir �reietó� en grec), el basilisc podia calar foc als arbustos i trencar pedres simplement

llançant-los l�alè. Tot i així, el basilisc no podia suportar la pudor d�una mostela ni

l�escatineig d�un gall. A Harry Potter i la cambra dels secrets en Tom Riddle va

disposar la matança d�uns quants galls a Hogwarts per protegir el basilisc.

Com moltes criatures fantàstiques, el basilisc es basava probablement en un

animal real, en aquest cas la cobra egípcia. Però, com era freqüent en l�antiguitat, els

escriptors que descrivien els costums i els animals de territoris estrangers solien fer-ho

sense haver sortit de casa seva. Més aviat basaven les seves narracions en els testimonis

de segona mà de viatgers forasters que sens dubte embellien els seus relats per fer-los

més interessants.

Cap a l�edat mitjana, els llibres populars sobre bèsties mitològiques havien

començat a descriure el basilisc com un estrany monstre que tenia cos de serp (tot eren

serps en les tradicions grega i romana) i el cap, les ales i de vegades les potes d�un gall.

En qualsevol cas, el basilisc de la cambra secreta és evidentment del tipus més

antic, estrictament una serp de grans dimensions, com correspon a l�hereu de Slytherin.

� El basilisc s�estava acostant al Harry, sentia com s�arrossegava feixugament pel

terra ple de pols. Sempre amb els ulls tancats, el Harry va començar a córrer cap a un

costat, amb els braços estirats per saber per on anava. El Rodlel reia com un boig. (...)

L�enorme serp de color verd verinós lluent, gruixuda com el tronc d�un roure, s�havia

aixecat i movia el seu cap de babau d�un costat a l�altre entre les columnes com si


62

s�hagués emborratxat. Tremolant, i llest per tornar a tancar els ulls si es girava, va

veure què era el que havia distret la serp.�41

2.5.2 EL CENTAURE

A diferència dels centaures malenconiosos i filosòfics que vagaregen pel Bosc

Prohibit, els centaures originaris de la mitologia grega constituïen un grup conflictiu.

Aplegats en ramats a les muntanyes del nord de Grècia, menaven una vida salvatge i

caòtica. Mig homes i mig cavalls, els centaures eren atractius

de veure, però estaven sempre disposats a beure, lluitar i

seduir dones humanes. Quan els van convidar a assistir a la

boda del seu veí Pirítous, rei dels làpites, els ebris centaures

van violar les convidades, van intentar raptar la núvia i van

provocar una sagnant batalla amb l�amfitrió i els seus

partidaris, una contesa que van perdre amb gran alleujament

de tothom qui vivia en aquelles contrades.

Com en qualsevol família nombrosa hi havia uns quants centaures que es van

rebel·lar contra els costums salvatges dels seus parents, i van preferir dur una vida de

virtut i contemplació erudita. El més cèlebre fou Quiró. Conegut per la seva saviesa i el

seu sentit de la justícia, Quiró era expert en medicina, caça, herbologia, i navegació

astronòmica. També dominava l�astrologia i l�endevinació, talents clarament heretats

pels centaures del Bosc Prohibit. Per damunt de tot, Quiró era famós per haver estat el

mestre de molts joves destinats a convertir-se en grans homes, com ara Hèracles, (més

conegut pel seu nom romà, Hèrcules), Aquil·les (l�heroi de la guerra de Troia), Jàson

(capità de l�Argo) i Asclepi, el déu de la medicina. Segurament en Dumbledore pensava

41 Harry Potter i la cambra secreta Pàg. 281

Imatge d�un centaure. Extreta de : www.equides.free.fr


63

Imatges de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal, on el Harry coneix per primer cop al centaure Firenze. Extreta de: www.harrypotter.com

en el talent mentor de Quiró quan va escollir Firenze per instruir els futurs herois de

Hogwarts. (Recordem que a Harry Potter i l�ordre del Fènix, el centaure Firenze fa

classes de Futurologia).

La mitologia ens diu que Quiró hauria pogut educar joves herois indefinidament,

ja que va néixer immortal. Però va optar per renunciar a la seva immortalitat després de

resultar ferit accidentalment per una fletxa enverinada del seu amic Hèrcules. Quan el

dolor es va fer insuportable, va demanar a Zeus que el deixés morir. Zeus va acceptar la

petició de Quiró, però el va immortalitzar col·locant-lo al cel com la constel·lació del

Centaure.

La tradició dels centaures va ser un tema molt popular entre els artistes de

Grècia i Roma, que solien representar-los lluitant contra humans o barallant-se entre ells

amb tres extremitats. Amb tot, l�escena preferida d�aquella època era el combat de la

cerimònia nupcial lliurat entre els centaures i els lapites, que es pintava en peces de

ceràmica i que es troba en forma d�escultura en un costat del Partenó d�Atenes. També

eren comunes altres escenes més serenes, com la de Quiró treballant al seu torn o rebent


64

un heroi a qui hauria d�entrenar. D�una manera àmplia, el simbolisme del centaure

representa la naturalesa dual de la persona: en part és ser racional i en part animal.

2.5.3 EL DRAC

En molts relats, el drac representa l�últim pas d�un heroi en la seva recerca de la

grandesa. Així doncs, l�enfrontament amb l�arrauxat cua de serra cubà comporta un

repte d�allò més apropiat per al Harry en el seu afany per guanyar el Torneig dels Tres

Bruixots (Harry Potter i el calze de foc).

Els dracs han estat protagonistes en la mitologia i el folklore durant la major part

de la història documentada. A Occident, van aparèixer en la literatura antiga de

Babilònia, Egipte, Grècia, Roma, la Germània, Escandinàvia i les illes Britàniques. La

llista de guerreres que han entaulat combat amb dracs es pot interpretar com un

compendi d�herois. Hèrcules, un heroi grec i romà, va matar uns quants dracs durant el

seu llarg historial, el més important de tots fou l�Hidra, que tenia nou caps verinosos.

Beowulf, considerat com un dels primers herois de la literatura anglesa, també va trobar

la mort quan matava un drac, i els cavallers medievals es dedicaven a la caça de dracs

com un passatemps força corrent.

El Drac al qual s�ha d�enfrontar el Harry. Extreta de: www.netfrance.m6blog.m6.fr


65

Generalment, els dracs són representats com a serps enormes (la paraula grega

drákon vol dir �serp gegantina�), tendien a estar protegits per escates impenetrables i a

estar proveïts d�un o dos parells de potes i unes ales de ratpenat. La majoria tenien caps

en forma de falca i ullals llargs i de vegades verinosos.

Una altra cosa que solien tenir en comú tots els dracs era el seu alè abrasador.

Les enormes boles de foc que aquestes criatures podien llançar a voluntat constituïen

més que un simple risc per als cavallers coratjosos: es deia que devastaven països

sencers.

Una bèstia tan amenaçadora com aquesta s�havia de considerar l�enemic natural

de la humanitat. Es deia que els dracs eren criatures astutes, goludes i cruels que vivien

a l�interior de grans coves, als cràters dels volcans, als llacs i als mars. De tant en tant

saciaven la fam alimentant-se de bestiar o persones. En moltes llegendes, un drac

segrestava una donzella i se l�emportava, de vegades per menjar-se-la o simplement per

tenir companyia. Encara que no necessitaven diners, els dracs eren cèlebres també per la

seva cobdícia i guardaven enormes quantitats d�or, plata i altres tresors.

Durant l�edat mitjana, els dracs van arribar a associar-se amb la serp bíblica

responsable de l�expulsió de la humanitat del jardí de l�Edèn i es van descriure en l�art i

la literatura com a representants del pecat, la perversitat i de vegades fins i tot el mateix

Diable. En conseqüència, la lluita clàssica del cavaller contra el drac simbolitzava la

batalla més decisiva del bé contra el mal.

Un dels sants més famosos que va lluitar contra un drac, va ser sant Jordi, que

suposadament viatjava a prop de Silena, a Líbia, quan va sentir parlar d�un drac que

vivia en un llac d�aquells contorns. El dia de l�arribada de Sant Jordi, la filla del rei,

l�única donzella que quedava al país, havia de ser sacrificada. Sant Jordi es va oferir

galantment per combatre el drac i va aconseguir matar-lo amb un sol cop d�espasa. La


66

proesa de Sant Jordi va ser objecte de gran admiració, sobretot després que fos designat

patró d�Anglaterra al segle XIV.

En les llegendes del rei Artús tant Lancelot com Tristany, de vegades esmentats

com els cavallers més valents de la Taula Rodona, eren caçadors de dracs. La tradició

sosté que van ser homes valerosos com aquests, àvids de demostrar la seva fe cristiana i

el seu heroisme, els responsables de la gradual extinció dels dracs. Però, sens dubte, en

Charlie Weasley, germà d�en Ron, ens diria el contrari.

En el llibre Bèsties Fantàstiques i on trobar-les, escrit per J.K. Rowling, ens

parla dels dracs i dels tipus que hi ha: Òpalull de les Antípodes, Bol de Foc Xiès, Verd

comú Gal·lès, Negre de les illes Hèrbrides, Cuadeserra Cubà, Crestat noruec, Ullal

d�Escurçó Peruà, Banya Llarga Romanès, Morrominso Marroquí i Ventre de Ferro

Ucraïnès. Però sens dubte, un dels que coneixem millor és el Cuadeserra Cubà, al qual

en Harry s�hi ha d�enfrontar al Torneig dels Tres Bruixots:

� I, a l�altra banda del tancat, hi havia el cuadeserra covant els ous amb les ales

recollides, que se�l mirava amb aquells ulls grocs malèvols. Era una espècie de

llangardaix negre monstruós que en batre la cua plena de punxes deixava una marca

com de gúbia d�un metre de diàmetre en el terra dur. Els companys que hi havia a la

grada feien una gatzara impressionant; el Harry no sabia si de recolzament o no, però

tampoc li importava. Havia arribat l�hora de fer el que havia de fer, que era

concentrar-se totalment i absolutament en allò que era la seva única salvació...

Va alçar la vareta i va cridar:

- Acció Raigdefoc!�42

42 Harry Potter i el calze de foc Pàg. 340


67

Dibuix de l�esfinx de Harry Potter i el calze de foc. Extreta de: www.elfwood.lysator.liu.se

2.5.4 L�ESFINX

Costa de trobar un monstre amb una història més llarga que l�esfinx. Aquesta

majestuosa criatura amb cos de lleó i cap i bust d�ésser humà ha estat objecte de

llegendes durant més de 5000 anys. A l�antic Egipte, on va aparèixer per primera

vegada, l�esfinx era símbol de reialesa, fertilitat i vida després de la mort. La seva

imatge s�associava sovint a les inundacions anuals del Nil, que portaven vida al ressec

desert egipci, i s�adreçaven estàtues d�esfinxs a l�interior de la majoria de tombes i

temples d�Egipte.

Des de l�antic Egipte, el mite de l�esfinx fa travessar el mar Mediterrani fins a

les regions de Mesopotàmia (als

territoris actuals de Síria i l�Iraq) i

l�antiga Grècia. En aquests països

la figura meitat home, meitat lleó

va adoptar un significat més

sinistre: representava sovint no

solament l�infern sinó també la

violència i la destrucció gratuïtes.

El tron del déu grec Zeus a l�Olimp, la muntanya sagrada en la qual residien els déus, es

creu que tenia gravat un cèrcol d�esfinxs, representades matant nens. D�altres esfinxs

gregues i romanes apareixien esquarterant les seves víctimes o bavejant sobre les seves

restes mutilades. També l�anatomia bàsica de l�esfinx va canviar en desplaçar-se cap al

nord-est: a Mesopotàmia, la bèstia presentava sovint el cap d�un moltó o una àguila; a

Grècia tenia ales, cara i pits d�una dona.

Encara que no té ales, l�esfinx amb què en Harry ensopega durant el Torneig

dels Tres Bruixots, és probablement de filiació grega. No solament té cara de dona, sinó


68

que a més obra amb seny per protegir un secret obscur, com l�esfinx de l�antic mite grec

d�Èdip. En aquest relat, una amenaçadora esfinx recorre la regió que circumda la ciutat

de Tebes formulant preguntes impossibles als viatgers i menjant-se�ls si no encerten la

resposta. Finalment troba el seu igual en el jove rodamón Èdip, que resol l�enigma

�Quin animal camina amb quatre potes al matí, dues a la tarda i tres a la nit?�. (La

resposta és l�home, que s�arrossega de quatre grapes quan és un nadó, camina quan és

adult i es recolza en un bastó durant els darrers anys de la seva vida.) Després de

derrotar l�esfinx, Èdip, com en Harry, pot reprendre el camí cap a la seva destinació, on

l�espera un destí encara més fosc que la còlera de Lord Voldemort:

� Era una esfinx. Tenia un cos de lleó desmesurat, amb unes urpes enormes a les potes i

una cua molt llarga de color ocre que acabava en un pinzell de ceres marró. El cap, en

canvi, era de dona. En acostar-s�hi, la bèstia el va mirar amb uns grans ulls ametllats.

El Harry va alçar la vareta, dubitatiu. No semblava que li hagués de saltar a sobre, tan

sols es movia d�un marge a l�altre del camí barrant-li el pas.�43

Al igual que Edip, l�esfinx del Harry també li proposa un enigma per deixar-lo

passar al laberint:

� Primer pensa i digues què és

quan no és abans ni després;

llavors suma-li uns quants dies,

amb dotze mesos faries.

Quan ho trobis, el que cridis

43 Harry Potter i el calze de foc. Pàg. 596


69

s�haurà d�afegir al que diguis

Són els tres sumands la solució:

¿a quina bèstia no faries un petó?�44

Finalment, després de molt pensar, en Harry endevina la resposta: una aranya.

2.5.5 EL FÈNIX

La característica més notable del fènix, com el Harry comprova personalment

mentre s�espera al despatx de l�Albus Dumbledore, és que periòdicament � cada cinc-

cents anys, si fa no fa � aquesta au llegendària s�abranda, queda reduïda a cendres i

s�aixeca renovada d�aquestes cendres. En la mitologia grega i egípcia, aquest cicle de

mort ardent i renaixement es relacionava amb el cicle del Sol, que �moria� cada nit,

sumia el món en la foscor, i tornava a néixer l�endemà. Durant l�edat mitjana el fènix va

passar a formar part del simbolisme cristià, dins el qual representava la mort, la

resurrecció i la vida eterna, mentre que actualment és una metàfora habitual del triomf

sobre l�adversitat.

Els escriptors de la Grècia i Roma clàssiques ens diuen que només hi havia un

fènix al món i que vivia a Aràbia, al costat d�un pou fresc on cada matí es banyava i

cantava una melodiosa cançó. �El seu plomatge és en part daurat i en part carmesí, i

s�assembla a una àguila en perfil i volum�, descrivia l�historiador grec Herodot. El fènix

s�alimentava d�encens, cànem i mirra, i quan notava que s�acostava la seva fi aplegava

les branques i l�escorça d�aquestes plantes aromàtiques i construïa un últim niu �alguns

ho anomenaven una pira funerària- al capdamunt d�una palmera o un roure. Allà batia

les ales ràpidament fins que s�abrandava i es convertia en un munt de cendres ardent, de

les quals sortia un nou fènix.

44 Harry Potter i el calze de foc Pàg. 597


70

El fènix que surt a Harry Potter, el Fawkes té l�habilitat de curar les ferides amb

les seves llàgrimes i donar poder a les varetes màgiques amb les plomes de la seva cua.

A l�antiga Roma, l�escriptor Luca assegurava que les cendres del fènix eren un

ingredient indispensable d�un beuratge que podia tornar la vida als morts. Altres romans

de la mateixa època es mostraven força més interessats en la utilització de l�ocell amb

finalitats simbòliques com, per exemple, comparar la reconstrucció de Roma després

d�un incendi devastador amb el renaixement i la renovació del fènix. Més tard, els

alquimistes com Nicholas Flamel i Paracels van interpretar la història de la màgica

transformació del l�ocell a partir de les seves cendres com una metàfora de la

transformació dels metalls comuns en or i fins i tot de la creació de la pedra filosofal.

Per la seva associació amb l�alquímia, el fènix es va convertir en un conegut símbol dels

apotecaris (actuals farmàcies) i, sovint, se solia representar als cartells que presidien les

seves portes. El fènix també es troba en monedes, mosaics, amulets i escultures de

l�antiguitat.

Tot i que el fènix d�en Dumbledore,

Fawkes, s�assembla més a l�au llegendària de la

mitologia clàssica, també presenta algunes de les

característiques del fènix xinès. Perquè és l�ocell

de la Xina el que es representa tradicionalment

atacant serps com el basilisc (Harry Potter i la

cambra secreta). Amb les associacions centenàries de l�ocell (renovació, renaixement,

justícia, lleialtat, llum del sol i el poder de la pedra filosofal), no ens queda cap dubte de

per què els guerrers de la Plaça Grimmauld número dotze van escollir el fènix com a

símbol de la seva causa (Harry Potter i l�ordre del Fènix).

El fènix Fawkes. Extreta de: www.harrypotterforseekers.com


71

2.5.6 ELS GEGANTS

Pot resultar difícil

aconseguir esborrar la reputació

dels avantpassats propis. Sens

dubte és per això que Madame

Maxime insisteix a dir que no és

cap geganta i que simplement té

�els ossos grans�. Els gegants

posseeixen una fam antiquíssima

de crueltat estúpida i, com el Hàgrid pot comprovar, la majoria dels humans són poc

tolerants amb els seus parents.

Els gegants presenten diferents formes. Alguns són bàsicament monstres amb

característiques grotesques com ara diversos caps, apèndixs en forma de serp i ulls que

disparen foc. D�altres, com els titans de la mitologia grega, són éssers colossals

sobrenaturals amb forma i proporcions humanes, tot i que terriblement lletjos. Aquests

gegants representen els poders bruts i purs associats a les forces de la natura. Les seves

passes fan tremolar la terra i la seva respiració provoca tifons.

La paraula �gegant� deriva dels gegants de la mitologia grega, una raça primitiva

d�éssers enormes i monstruosos amb unes cames que eren columnes de serps

enroscades. Nascuts de la sang del seu pare (el déu del cel Urà) vessada a terra, els

gegants emergien del sòl completament formats i vestits amb armadura. La seva mare,

Gea, deessa de la terra, s�afanyava a encoratjar-los que ataquessin Zeus i els altres déus

de l�Olimp per venjar la derrota dels seus germans, els titans. Els temibles gegants

llançaven enormes descàrregues de pedres i troncs en flames que provocaven la fugida

Madame Maxime juntament amb el Hàgrid. Extreta de: www.news.bbc.co.uk


72

de moltes deïtats. Una profecia havia pronosticat que mai no es podria matar els gegants

i que tan sols ho podria aconseguir �un mortal amb pell de lleó�. Aquest mortal va

resultar ser l�heroi Hèracles, que es va posar de part dels déus i, armat amb un buirac de

fletxes enverinades, va ferir les criatures amb els seus trets mortals. En algunes versions

del mite, els gegants sobrevisqueren a la guerra, però foren enterrats sota les muntanyes,

on es convertiren en font de terratrèmols i volcans.

El folklore anglès ha reservat durant molts segles un lloc per als gegants, potser

a causa de la seva importància en els mites de la fundació d�aquesta nació. La Història

dels reis de Britània de Godofred de Monmouth (que no és un història vertadera sinó

més aviat un relat dels inicis llegendaris de la Gran Bretanya), parla d�una raça de

gegants de 3,60 metres d�estatura que eren capaços d�arrencar roures del terra com si

fossin brossa d�un jardí. Segons Godofred, aquests gegants van governar Anglaterra fins

que van ser derrotats pels exèrcits de Brut, el mític fundador de la raça britànica i

rebesnét de l�heroi troià Enees.

Durant l�edat mitjana els gegants es van rivalitzar amb els dracs com a dignes

adversaris dels cavallers que buscaven aventures i glòria. En les llegendes del rei Artús i

altres relats èpics, els gegants representen tota la maldat que hi ha al món: són

sanguinaris, avariciosos, goluts i cruels.

Els gegants van continuar guanyant importància en la imaginació popular molt

després de l�època de les novel·les de cavalleries. Al segle XVIII i XIX uns homes

enormes d�apetits desmesurats van esdevenir un dels ingredients principals dels contes

de fades europeus.

Certament, els gegants tenen un historial de mala conducta i per això no és

d�estranyar que els pares dels alumnes de Hogwarts s�amoïnin al saber que els seus fills

seran instruïts per un gegant. (Recordem que el Hàgrid, descendent de gegants i


73

guardaboscos de l�escola, fa la classe de criança de criatures màgiques). Però com

l�Albus Dumbledore sembla saber, jutjar un individu per la reputació dels seus

congèneres pot ser un error. De fet, en molts relats moderns els gegants són éssers

amables que ofereixen amistat i protecció als humans d�estatura normal, sobretot nens.

Poden patir doloroses indisposicions físiques com a conseqüència de la seva mida, o

sentir-se aïllats, maldestres o avergonyits per causa de la seva condició. Ja coneixem

alguns gegants bons, i és possible que en Hàgrid encara ens en presenti més.

Els cíclops (del grec �ull circular�) foren la primera generació de gegants

mitològics grecs, anteriors fins i tot als gegants, els titans i els déus de l�Olimp.

Immensament poderosos i amb un únic ull enmig del front, el seu pare, Urà, els

menyspreava i temia tant que els va acabar empresonant al Tàrtar, el nivell inferior del

món subterrani. Allà van aprendre l�art de la forja i van acabar fabricant armes per als

déus. El ciclop més famós de tots va ser Polifem, que es va haver d�enfrontar a Ulisses a

l�Odissea.

2.5.7 EL GOS DE TRES CAPS

En Pelut, l�enorme gos amb tres caps que vigila la pedra filosofal a Hogwarts, té

un passat mitològic que es remunta gairebé tres mil anys endarrere. El seu avantpassat

més venerable és Cèrber, el gos salvatge de la llegenda grega i romana que vigila

l�entrada a l�infern.

Els antics grecs creien que, quan algú es moria, el seu esperit anava a l�infern.

Governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone, aquest �infern� era la destinació de

totes les ànimes, bones o dolentes, però la qualitat de les seves vides allí depenia del

comportament que havien tingut a la Terra. Cèrber, com a gos guardià de l�infern, havia

de procurar que no fugís ningú del regne d�Hades un cop traspassada la porta. Nascut de


74

dos monstres terribles Cèrber no tenia dificultats per espantar la gent. Si la seva sola

visió no era suficient, podia utilitzar les dents esmolades de tres caps de gossos

salvatges i les espines de la cua d�una manera bastant eficient.

Només uns pocs personatges

mitològics van aconseguir esquivar

Cèrber i emprendre el viatge de

tornada al territori dels vius. La nimfa

Psique va poder passar donant al gos

un pastís de mel que contenia un

narcòtic, i l�heroi de guerra de Troia,

Enees, va seguir el seu exemple. El músic Orfeu, que es va endinsar a l�infern buscant la

seva difunta esposa Eurídice, va tocar la lira amb tant virtuosisme, que Cèrber va tancar

els ulls, extasiat, i el va deixar passar. (En Pelut reacciona a la música exactament igual

que Cèrber). I Hèrcules, completant l�últim dels seus dotze treballs, va vèncer Cèrber

amb les mans nues i va poder arrossegar la bèstia fins a la Terra durant un breu període.

2.5.8 L�ÒLIBA

Als llibres de Harry Potter, les bruixes i bruixots que hi apareixen són els

primers que tenen la sort de disposar d�un servei de correu formal i a domicili a càrrec

d�òlibes. No obstant això, l�estreta relació d�aquests ocells amb els bruixots té una llarga

història. Les òlibes dels fetillers llegendaris de l�Europa medieval segurament no devien

traginar cartes per als seus amos, però es diu que eren companys lleials, dignes de

confiança per les seves agudes aptituds d�observació i la seva facultat de memoritzar

fórmules i conjurs complicats. Segons la llegenda, més d�un fetiller distret com Neville

El Pelut creat per la Warner Bross per a Harry Potter i la pedra filosofal. Extreta de:

www.news.bbc.co.uk


75

Longbottom recorria a l�ajut del seu amic amb plomes quan es trobava en un mal

tràngol.

La capacitat de Hedwig (l�òliba d�en Harry) de comunicar-se amb ell i entendre

les seves ordres és tan antiga com les

creences dels antics grecs, que estaven

convençuts que les òlibes eren molt

intel·ligents. Atena, la deessa grega de la

saviesa, es representava sovint amb una òliba

sobre l�espatlla. Els ciutadans acomodats

d�Atenes passejaven sovint pels carrers

portant òlibes sobre les espatlles o en gàbies. Molts creien que aquests ocells

comprenien la parla humana i podien conversar amb persones si volien. Tot i així, a

l�antiga Roma, el fet de veure una òliba durant el dia es prenia com un presagi terrible.

Molts romans supersticiosos estaven convençuts que l�única manera d�evitar el desastre

després de veure una òliba era caçar-la, matar-la i escampar-ne es cendres al riu Tíber.

Segons la llegenda, els udols de les òlibes van vaticinar l�assassinat de l�emperador

romà Juli Cèsar.

Moltes cultures consideren que el fet de posseir o portar parts d�òliba (potes,

plomes, ulls, cors, ossos o fins i tot cossos sencers) pot subministrar a una persona

protecció i poders especials. La possessió de parts d�òliba pot protegir el seu propietari

contra la ràbia o l�epilèpsia, o li pot aportar energia, saviesa i coratge. Els guaridors

professionals de l�Europa medieval emmagatzemaven parts d�òliba per satisfer les

exigències d�una àmplia varietat de clients, des del guerrer que buscava fortalesa en el

combat fins a l�enamorat que desitjava esbrinar els secrets de la persona estimada.

El Harry amb la Hedwig. Extreta de: www.yacht.zamok.net


76

2.5.9 LA SIRENA I EL TRITÓ

Vàrem quedar tan sorpresos com en Harry quan ens vàrem assabentar que les

criatures marines de pell grisa i ulls grocs que habiten al fons del llac de Hogwarts són

en realitat parentes de la bonica sirena rossa, la fotografia de la qual està penjada a la

cambra de bany dels monitors (Harry Potter i el calze de foc). Com il·lustren aquestes

observacions dissemblants, la coneguda �sirena de platja� no és sinó un membre més

d�una família sencera de criatures marines, una població que consta no solament de

sirenes i tritons sinó també de dotzenes de cosins d�arreu del món. Igual que els humans

les criatures marines tenen formes i mides ben diferents; n�hi ha de bones, dolentes,

boniques i lletges. De fet, les úniques característiques que semblen compartir totes són

una forma humana per sobre de la cintura i una cua de peix a sota.

Les primeres

criatures marines eren

déus i deesses de

civilitzacions antigues.

Ea (o Oammes en grec)

era un déu marí que els

babilonis van començar a adorar cap al 5000 a.C. La primera femella de l�espècie va ser

una deessa coneguda amb el nom d�Atargatis.

Però, la cèlebre imatge de la bella sirena de llarga cabellera té el seu origen a

l�edat mitjana. Generalment representada asseguda sobre una roca, canta una cançó

irresistiblement dolça mentre es pentina i es contempla distretament en un mirall.

A pesar del seu aspecte agradable, la sirena es representava sovint com una

encantadora perversa que atreia els navegants cap a la mort amb la seva bellesa i les

seves cançons i empresonava sota les onades les ànimes de les víctimes ofegades. Les

Imatge d�un tritó marí creat per a la pel·lícula Harry Potter i el Calze de foc. Extreta de: www.quedetrailers.com


77

sirenes més malvades fins i tot es menjaven les seves preses humanes. Així doncs, les

considerava un presagi molt dolent veure una sirena.

Les nàiades, les sirenes de la mitologia grega, són potser les més conegudes. Les

nàiades comprenen una de les tres classes principals de nimfes aquàtiques (les altre dues

són les nereides, que habiten al mar Mediterrani, i les oceànides, que viuen als oceans).

Encara que les nàiades vivien exclusivament dins l�aigua, s�assemblaven als humans i

no tenien cua ni aletes com les sirenes.

Les sirenes pròpies de la mitologia grega, com les nàiades, habitaven als rius. No

obstant això, quan van ofendre la deessa Afrodita, aquesta les va convertir en criatures

malicioses amb cos d�ocell i cap de dona, i van anar a viure en una illa deshabitada

davant la costa del sud d�Itàlia. Els navegants que passaven a tocar de l�illa de les

sirenes i sentien les seves boniques cançons perdien el rumb inevitablement i

s�estavellaven contra les roques. Diu la llegenda que Odisseu va poder salvar-se

d�aquesta fatalitat ordenant als seus homes que es tapessin les orelles amb cera i el

lliguessin al pal del seu vaixell mentre passaven per l�illa de les sirenes.

2.5. 10 L�UNICORN

Pocs animals, imaginaris o reals, han captivat tant la imaginació com l�unicorn.

Des que aquesta criatura amb una sola banya va ser descrita per primera vegada fa més

de dos mil anys pel metge grec Ctèsies, la gent s�ha dedicat a escriure sobre els

unicorns, pintar-los esculpir-los i perseguir-los sense deixar de discutir si existeixen de

veritat.

Els unicorns descrits en l�antiguitat tenen només una lleu semblança amb les

criatures nobles, innocents i pures que viuen al Bosc Prohibit de Hogwarts. Segons

Ctèsies, l�unicorn era originari de l�Índia. Tenia aproximadament les dimensions d�un


78

ase, el cap vermell fosc, el cos blanc, els ulls blaus i una sola banya, d�uns cinquanta

centímetres de llargada, que li sortia del front. Aquesta banya posseïa una facultat

notable: si se separava del seu propietari i se�n feia un got, protegia tots els qui en

bevien de verins, convulsions i l�epilèpsia. Però les banyes d�unicorn eren molt difícils

d�aconseguir, a causa de la velocitat, la força i el caràcter geniüt de l�unicorn el feia

gairebé impossible de capturar.

Durant els segles següents, la creença en aquesta evasiva criatura es va

intensificar, però les proves de la seva existència continuaven sense aparèixer. Aristòtil i

Juli Cèsar van descriure uns animals amb una sola banya i van ser citats com a

coneixedors del tema. El naturalista romà Plini va afegir nous detalls a l�aspecte de

l�unicorn, en atribuir-li cap de cérvol, potes d�elefant, cua de senglar i una banya negra

de noranta centímetres de llargada.

A l�edat mitjana, la imatge popular de l�unicorn havia evolucionat des de la

barreja de parts d�animals descrita pels antics fins a l�elegant criatura que identifiquem

ara. Les pintures i els tapissos de l�època

representen un preciós animal blanc, semblant a

un cavall, amb una banya en espiral i molt blanca

i les peülles d�un cérvol. En la literatura, l�unicorn

va arribar a representar la força, el poder i la

puresa. Es va incorporar a la simbologia cristiana

i va formar part de l�escut d�armes reial d�Anglaterra i Escòcia. Els unicorns van

aparèixer en les llegendes artúriques, contes de fades i relats novel·lats de les gestes de

Genguis Khan i Alexandre el Gran.

L�interès per caçar unicorns es va extingir al segle XVIII, ja que nombrosos

escèptics van assenyalar que era impossible trobar ningú que hagués vist realment una

Imatge d�un unicorn. Extreta de: www.harrypotterforseekers.com


79

d�aquestes criatures amb els seus propis ulls. Uns quants autors van continuar incloent

unicorns en els seus llibres d�història natural, reiterant relats antics i medievals, però la

majoria es va convèncer que havia arribat el moment de confinar l�animal a l�àmbit dels

contes. Això amb prou feines va apagar l�entusiasme popular envers l�unicorn, que ha

continuat viu en l�art, la literatura i la imaginació fins els nostres dies.


80

2.6 LES FONTS LITERÀRIES DE LES QUALS BEU HARRY

POTTER

Darrere els títols Harry Potter i la pedra filosofal (1997), Harry Potter i la

cambra secreta (1998), Harry Potter i el pres d�Azkaban (1999), Harry Potter i el calze

de foc (2001), i el més recent de tots, Harry Potter i l�ordre del fènix (2003), el jove

Potter s�ha convertit en un personatge universal que d�una existència exclusivament

literària ha passat a altres camps com el cinema, els videojocs i fins i tot les joguines. La

pottermania associada al personatge i a tota la saga de J.K Rowling no deixa indiferents

a joves lectors o al públic en general. Resulta sorprenent la forma en què milions de

seguidors de tot el món esperen l�arribada de les últimes aventures del Harry, ja sigui en

format literari, o com a pel·lícula de cinema, o bé com a vídeo o DVD de consum

familiar. La cosa més curiosa és que fins i tot la premsa més seriosa es fa ressò de la

publicació d�un nou títol o de l�estrena internacional de la seva versió cinematogràfica,

convertint al Harry Potter en personatge mític, connector entre dos segles i símbol sòlid

d�una època caracteritzada per la crisi dels valors tradicionals i una general

desmotivació juvenil.

Així doncs, davant tal panorama, sorgeixen varies qüestions: què té Harry Potter

que no tinguin o hagin tingut altres personatges literaris?, per quina raó les seves

aventures captiven a públic i a crítics per igual?, en definitiva per què la saga de Harry

Potter té tant d�èxit? Com a resposta, i de forma paral·lela a la publicació d�aquests cinc

títols, han sorgit múltiples estudis que assenyalen factors com la naturalesa del

personatge, el tipus d�aventures, la forma de presentar la trama. Tot seguit analitzarem

els elements característics de diferents gèneres i autors literaris anteriors i com es

combinen entre ells a la saga, i també veurem com en Harry Potter respon a tota una

llarga tradició literària infantil de la que és hereu universal. Amb aquest propòsit, aquest


81

petit estudi també pot ser interpretat com una revisió històrica de totes les aportacions

de la literatura infantil anterior que s�han combinat magistralment en un producte de la

literatura juvenil d�èxit aclaparador.

2.6.1 ELS CONTES POPULARS

Seguint un plantejament cronològic és necessari que remuntem en el temps i fer

referència al caràcter oral de les primeres manifestacions literàries, composicions que en

forma de cançons es transmetien de generació en generació fins a l�arribada de

l�escriptura, moment en el que algun compilador es feia ressò de les mateixes i les

recollia de forma escrita. Aquesta primera literatura, en forma de conte popular està

carregada de personatges fantàstics (fades, bruixes, gegants, follets, etc.) i també

d�éssers extraordinaris d�origen mitològic, que en el cas de la literatura en llengua

anglesa poden provenir bé de la tradició clàssica de Grècia i Roma, o bé de cultures

celtes i nòrdiques. Prenent la saga de Harry Potter com a exemple, és d�obligada

referència parlar de l�existència dels nombrosos personatges mitològics que van

apareixent de forma progressiva al llarg dels títols (tal i com hem fet anteriorment). La

majoria d�aquests éssers habiten el Bosc Prohibit proper a Hogwarts, com els petits

dragons que cria el Hàgrid, els màgics unicorns i els centaures. Alguns d�aquests éssers

conviuen amb els estudiants del castell com el Fawkes, el fènix del Dumbledore, o bé el

basilisc protagonista de Harry Potter i la cambra secreta.

Juntament amb la utilització d�aquests i altres éssers extraordinaris dels contes

populars, les aventures del Harry Potter segueixen també una estructura clàssica:

plantejament, nus i un desenllaç feliç on es resol el misteri plantejat inicialment. Salvant

algunes diferències, la temàtica també sol ser de tall tradicional , a més a més �la

fórmula moral es repeteix en quasi totes les històries: els gegants i els personatges de


82

gran corpulència i estatura sempre són vençuts per personatges més petits i dèbils però

de major habilitat i intel·ligència. Podem recordar aquí, com l�inexpert Harry ha pogut

vèncer el malvat Voldemort i els seus enemics en totes les ocasions en les què s�han

enfrontat. És més, les aventures de Harry Potter solen acabar de manera similar i fent

referències als contes populars, és a dir, l�heroi i els seus agressors s�enfronten en un

combat, l�agressor és vençut i es resolen tots els problemes de l�inici de la història�.

2.6.2 LA LITERATURA FANTÀSTICA

Els contes populars o contes de fades van tenir la seva època d�esplendor a Gran

Bretanya durant el Romanticisme, sobretot per l�interès dels romàntics en recuperar de

l�oblit les llegendes populars i mantenir viu el folklore propi de cada país o regió.

Durant aquesta època a Anglaterra es van recopilar i traduir les obres dels grans autors

de contes tradicionals en el continent europeu, així els contes de Perrault es van publicar

com Popular Fairy Tales (1818), els dels germans Grimm com German Popular Stories

(1823), i els de H.C Andersen com Wonderful Stories for Children (1846).

Desprès de l�èxit assolit, els contes de fades tradicionals van ser presos com a

model en els relats fantàstics posteriors, sobretot en aquells publicats durant l�època

victoriana. Personatges, aventures o llocs que ja apareixien en aquells primers contes es

reprenen, es transformen i s�adapten a les necessitats de la

població i en l�entorn en el què els contes veuen la llum.

Sorgeix, aleshores, una literatura fantàstica, alarmantment

imaginativa, que inclou diferents tipus de contes: des dels

protagonitzats per animals com Black Beauty (1877),

d�Anna Sewell, fins a històries de misteri o de ciència ficció

de H. G. Wells en títols com La màquina del temps (1895)

El famós Peter Pan. Extreta de: www.lnx.ginevra2000.it


83

o El hombre invisible (1897).

Ja en el segle XX, aquests relats fantàstics s�aïllen a poc a poc de les

reminiscències dels contes de fades i evolucionen lliurement fins arribar a convertir-se

en títols tan coneguts com Peter Pan (1904), de J. Barrie, Winnie-the-Pooh (1926), de

A. A. Milne o Mary Poppins ( 1934), de P. Travers, que han arribat a ser clàssics de la

literatura infantil en llengua anglesa, als que sens dubte hem d�afegir les aventures de

Harry Potter.

2.6.3 HISTÒRIES D�ESCOLES

Si ens apartem dels elements fantàstics, trobarem un altre gènere literari que és

la base de les aventures de Harry Potter: la �ficció realista�, tendència que ficcionalitza

escenaris i personatges de l�entorn del lector per fer la història més versemblant i

pròxima al públic. Aquests relats de tall realista solen tenir lloc en un entorn domèstic i

familiar, igual que en moltes comèdies de la televisió actual, la casa, el jardí o el col·legi

es converteixen en l�escenari de l�aventura, per molt increïble o fantàstica que sembli.

En Harry Potter, l�entorn domèstic dels Dursley no necessita més que un capítol,

normalment l�inicial, i serveix per a ridiculitzar la forma de vida d�aquesta particular

família de muggles.

En aquesta saga, l�escenari d�aventures és Hogwarts, un

particular col·legi encarregat de la formació de futurs mags. En la

tradició literària anglesa, les �històries de col·legi� apareixen per

primera vegada en el segle XVIII amb el títol The Governess (1749),

de Harriet Martineau. La vida i l�atmosfera d�aquests centres

també van cridar l�atenció de grans escriptors de l�època, els

quals van utilitzar escenes i escenaris relacionats amb la vida

Portada del llibre David Copperfield. Extreta de: www.images.amazon.com


84

col·legial, com Charlotte Brontë en Jane Eyre (1847), i Charles Dickens a Dombey and

Son (1848) i David Copperfield (1850).

Durant l�època victoriana, es va produir una millora de l�educació tant per la

creació i expansió de centres públics i privats, com pels canvis pedagògics que van tenir

lloc, promovent l�esport i la formació moral dels estudiants. Com a resultat d�aquesta

millora generalitzada van aparèixer relats juvenils que tenien lloc i tractaven temes

relacionats amb la vida en els centres educatius, en els que es descrivien experiències

similars a les dels seus lectors: l�existència de grups, l�amistat, la rivalitat ( en esports o

estudis), l�honor, la relació amb l�autoritat del centre, la relació alumnat professorat, etc.

Curiosament, aquests són els mateixos temes que es tracten, de forma directa o

indirecta, en els relats de Harry Potter: l�especial relació del Harry amb els seus amics

Ron i Hermione, l�amistat i el companyerisme que s�estableix entre ells, la rivalitat i

competència permanent entre els membres de les diferents cases, l�existència de cert

codi d�honor a Hogwarts, la pràctica del quidditch, la relació amb el director

Dumbledore i la resta del professorat, etc.

Un títol clàssic d�aquest subgènere és Tom Brown�s Schooldays (1856), escrit

per Thomas Arnold, un dels principals reformadors del sistema educatius des del seu

càrrec de director del centre educatiu de Rugby (de 1828 a 1842). Tal i com els títols de

Harry Potter avancen en el temps seguint la formació del jove protagonista a Hogwarts,

aquest autor segueix la trajectòria acadèmica del seu personatge fins a arribar a narrar

les seves experiències universitàries a Tom Brown at Oxford (1861). L�èxit va ser tal

que, posteriorment, van aparèixer títols dedicats a contemplar aquesta visió masculina

de la vida escolar tractant les vivències i experiències femenines en els col·legis per a

noies. Tal és el cas de A World of Girls: The Story of a School (1886), de L. T. Meade,

títol que recull les experiències d�un grup de noies de classe social alta en un internat


85

per a donetes. Per sort, amb el pas del temps, els col·legis exclusius per a un o altre sexe

s�han convertit en centres mixtes tal i com passa a Hogwarts, on la instrucció dels

alumnes s�ofereix per igual i sense tenir en compte distincions de sexe. I la integració

dels sexes és tal que fins i tot al joc del quidditch els equips són mixtos.

2.6.4 ORFES COM ELS HEROIS DE DICKENS

Hereva d�aquesta llarga tradició escolar, J.K. Rowling no és la primera en situar

la seva acció en un col·legi de màgia, ja que el 1974, la també britànica Jill Murphy va

començar una sèrie de relats sobre la particular Acadèmia de Bruixes de la Senyoreta

Cackle, les alumnes de la qual vestien uniformes de color negre i arribaven al centre el

primer dia de curs, amb les seves pròpies escombres.

Tampoc el personatge de Harry Potter és de

creació original, sinó que respon a un estereotip literari

del que formen part molts personatges considerats com

clàssics de la literatura anglesa. Al més pur estil de

Charles Dickens, Harry té molt en comú amb els

protagonistes d�obres tan cèlebres com Oliver Twist

(1838), Nicholas NIckleby (1839), La botiga

d�antiguitats (1840), David Copperfield (1850), Casa

desolada (1852) o Grans esperances (1840). Amb tots

aquests comparteix el fet de ser orfe i haver portat una

vida amb moltes penes. Al llarg de tota la producció de

Dickens, s�aprecia la predilecció de l�escriptor pels nens desvalguts com afirma Tébar:

�Els orfes, paradigma del nen desgraciat, són el seu material humà més freqüent i més

estimat�.

Portada del llibre Oliver Twist. Extreta de: www.ec1.images-amazon.com


86

A l�estudiar aquests personatges, es pot observar, com tot i que són orfes, la

majoria coneix les seves arrels, el que va passar amb la seva família, a alguns els

sobreviu algun familiar que té cura d�ells, com la germana de Pip en Grans esperances

o l�avi de la petita Nell en La botiga d�antiguitats; altres arriben a descobrir la seva

vertadera identitat en el transcurs de l�obra, com passa a Casa desolada quan la

protagonista, Esther Summerson, descobreix la seva vertadera mare.

En el nostre cas, en el primer de tots els llibres, Harry Potter creu que els seus

pares van morir en un accident i viu amb uns parents directes que el desprecien.

Recordem que el Harry vivia sota les escales, el seu menjar era diferent del de la resta

de la família i que també vestia amb la roba que el seu cosí ja no volia. Posteriorment, a

mesura que avancen els títols, El Harry va evolucionant, descobrint el seu vertader

origen, la raó de la mort dels seus progenitors i , fins i tot , comença a reconstruir la

figura i vivències dels seus pares a través de la seva estància a Hogwarts, gràcies a la

informació que li ofereixen els seus professors o als que un dia van ser els seus

companys de classe.

Arribats aquest punt, és important destacar el paper que desenvolupa el grup

d�amics no ja en la literatura infantil ni juvenil, sinó en el desenvolupament personal

dels joves lectors; es estrany trobar alguna obra on no es potenciïn valors com l�amistat,

la lleialtat, fins i tot, l�honor entre membres d�un mateix grup. És precisament en

l�entorn de Howgarts i amb l�ajuda dels seus companys on el Harry començarà a saber

més d�ell mateix, a descobrir les seves facultats màgiques i aplicar-les en casos de

necessitat. És molt important aquí l�especial relació que es dóna entre el Harry i els seus

amics Ron i Hermione, gràcies a l�amistat dels quals no tan sols descobreix el món de

Hogwarts, sinó que venç la seva timidesa inicial i viu aventures fantàstiques. El


87

protagonista i els seus companys d�escola formen un petit grup, tot i que la personalitat i

els dots del líder són més vigorosos que en altres casos.

En tota la sèrie de Harry Potter, és evident el paper de líder que el protagonista

desenvolupa, ja no en el seu grup, sinó en tota l�escola; encara que en un principi va ser

un paper no desitjat, quasi forçat, al que semblava no adaptar-se (recordem l�arribada a

Howarts, l�admiració dels seus companys al sentir el seu nom, etc.) en quan es

complicava situació allí es mostraven les vertaderes raons d�aquest liderat natural i poc

assumit: intel·ligència, valor, audàcia, etc.

2.6.5 TOLKIEN I DAHL

Quant a literatura contemporània, en la producció de Rowling s�aprecia una

clara influència de dos autors rellevants en el món de la literatura juvenil en llengua

anglesa: J. R.R. Tolkien (1892-1973) i Roald Dahl (1916-1990). En el cas de Tolkien,

són moltes les connexions que es poden establir entre el mon fantàstic de Hogwarts i la

Terra Mitjana. Un dels casos més evidents és el personatge de Dobby, l�elf domèstic

que a Harry Potter i la cambra secreta preveu al Harry de posteriors perills i que tant

recorda al fugitiu Sméagol-Gollum del Senyor dels Anells (1966), i no tan sols per la

seva naturalesa fantàstica i el seu aspecte

físic, sinó perquè en les seves

conversacions amb altres protagonistes tots

dos parlen de si mateixos en tercera

persona. És més, aquests éssers es

mantenen literalment enganxats als

El Gollum, del Senyor dels Anells i el Dobby del Harry Potter. Extretes de: www.thelordoftherings.com i www.harrypotter.org


88

protagonistes de totes dues sagues, brindant protecció, segons sembla. Evidentment, la

doble personalitat que manifesta Gollum no es correspon amb la de Dobby, si bé l�elf

causa més d�un accident a Harry amb l�única intenció de protegir-lo d�un futur funest.

La semblança entre un i altre personatge es fa molt més evident al públic al

coincidir en el temps de les estrenes de les versions cinematogràfiques de Harry Potter i

la cambra secreta i El senyor dels anells. Les dues Torres (2003). Al comparar totes

dues produccions, les semblances entre Gollum i Dobby són més òbvies: l�altura la

forma de moure�s i comportar-se, la desconfiança que desperten, la forma de parlar i

dirigir-se al protagonista, etc.

Un altre dels personatges de clares reminiscències tolkianes és Aragog, la gegant

aranya criada pel Hàgrid que apareix a Harry Potter i la cambra secreta, i que tan sols

aparèixer en pantalla ens transporta al món de la Terra Mitjana, i no per ser un clar

paral·lelisme a aquesta aranya anomenada Ella-Laranya, sinó també perquè Rowling

bateja la criatura amb un nom molt semblant a un dels grans protagonistes de la trilogia

de Tolkien, Aragon, i perquè aquestes dues grans aranyes, curiosament apareixen en els

segons llibres d�ambdues sagues.

Una vegada analitzat el component fantàstic en les històries de Harry Potter tan

sols queda fer referència a l�obra de Roald Dahl com una altra de les influències més

remarcables en J. K Rowling. Una de les característiques essencials de la literatura de

Dahl, tant en els seus relats per adults com en els infantils és que �satiritza fets

quotidians, barrejant-los amb la fantasia, exagerant fins a crear situacions absurdes�.

Com passa en els petits aldarulls que la màgia del Harry provoca a la família Dursley,

oferint escenes com ara el pastís estampat en la cara de la senyora Mason a Harry Potter

i la cambra secreta. Com s�aprecia en molts dels relats infantils de l�autor, el seu tema

preferit és el nen intel·ligent e imaginatiu, oprimit pels adults, que decideix transgredir


89

la norma i obté com a recompensa una vida plena d�emocions i d�aventures, definició

que correspon exactament al personatge de Harry Potter, el qual desprès d�haver sofert

marginació familiar, decideix transgredir les normes dels Dursley en particular i als

muggles en general i abandonar la seva trista existència per a viure un en un món

d�emocions i aventures permanents.

De fet, fins i tot en els comentaris crítics o les crítiques de diaris de renom que

s�inclouen en la col·lecció es fa referència al paral·lelisme entre Dahl i Rowling, les

obres dels quals es qualifiquen d�ingenioses, sorprenents i divertides en la mateixa

mesura.

A més a més d�aquestes generalitats i coincidències entre ambdós autors, a

Harry Potter i el pres d�Azkaban apareix una escena que ens recorda a

un dels més coneguts retrats de Dahl. Remuntem a Charlie i la fàbrica

de xocolata (1964) i recordem que l�acció gira en torn a la visita d�un

grup de nens a la fantàstica fàbrica de xocolates del senyor Wonka, un

lloc on la realitat de la botiga de llaminadures de joves

lectors s�amplia i magnifica en un misteriós recinte en el

què es produeixen les millors xocolates juntament amb tota classe de llaminadures

meravelloses. El misteriós senyor Wonka farà realitat els més increïbles desitjos de

Charlie i els nens creant llaminadures impossibles d�imaginar, com aconseguir un sabor

a violetes, caramels que canviïn de color, xiclets per a inflar globus gegants o caramels-

ou dels que neixen ocells diminuts. La descripció detallada que fa Dahl tant de

l�aspecte com de les propietats de les llaminadures d�aquesta peculiar fàbrica, té molt a

veure en la caracterització de les meravelloses llaminadures que els estudiants de

Hogwarts adquireixen a Hogsmeade, algunes de sabors indescriptibles, altres de

propietats màgiques, en tot cas, mai simples llaminadures.

Portada del llibre Charlie i la fàbrica de xocolata. Extreta de: www.mildiez.net


90

�Ràpidament Charlie va començar a llegir algunes de les etiquetes del costat

dels botons. Mina de sucre candi: trenta-cinc mil metres de profunditat, deia una.

Pistes de patinatge de coco, deia en una altra.

Després... Pistoles de suc de maduixa.

Pomers de cafè amb llet per plantar al teu jardí: totes les grandàries.

Llaminadures explosives per llançar contra els enemics.

Caramels amb palet lluminosos per menjar al llit a la nit.

Caramels de goma per al veí, li deixen les dents verdes durant un mes.

Caramels contra les càries: fora dentistes.

Enganxabarres per a pares xerraires.

Llepolies zigzaguejadores que zigzaguegen deliciosament a la teva panxa un cop

empassades.

Barres de xocolata invisible per menjar a la classe

Llapis recoberts de sucres per llepar

Piscines de llimonada gasosa.

Caramels blancs màgics: quan els tens a la mà els sents a la boca.

Gotes de l�arc de Sant Martí: xucla-les i podràs escopir en sis colors diferents.45

2.6.6 LA MAGA ROWLING

Després de comprovar la influència que certs autors i subgèneres de la literatura

juvenil han exercit en J.K. Rowling de manera evident, i ja que no podem elogiar la

seva originalitat en quan a personatges o temàtica, ara valorem l�obra d�aquesta autora

per la forma en què ha sabut utilitzar certs elements, personatges o situacions d�una

llarga tradició literària i combinar-los entre sí de manera magistral. Sabent o no,

45 Charlie i la fàbrica de xocolata Roald Dahl La Magrana L�esparver Pàg. 150


91

Rowling pren els millors ingredients de la literatura juvenil en llengua anglesa, per a

crear uns personatges i elaborar unes històries que captiven al lector, i si bé no es difícil

fer un seguiment històrico-literari dels principals components de la seva literatura, és

precisament per aquesta habilitat sintetitzadora i recreadora per la que avui hem de

valorar l�aportació de Rowling a la literatura fantàstica contemporània. És més la seva

literatura pot ser presa com a punt de partida o primera referència des de la que

reconstruir o estudiar l�evolució de la literatura juvenil des dels seus orígens en la

tradició oral fins als nostres dies.

J. K. Rowling. Extreta de: www.jkrowling.uk


92

2.7 ELS NOMS PROPIS A HARRY POTTER: ELECCIÓ I

TRADUCCIÓ

J.K Rowling ha escollit curosament els noms dels personatges i dels llocs en els

quals transcorre la saga de Harry Potter. Tots aquests noms tenen un significat i són un

complicat i entramat joc de paraules, d�associacions i d�idees que donen lloc als noms i

cognoms dels personatges.

En el món de Harry Potter es barregen elements tant reals com fantàstics. Des de

llocs i éssers quotidians, familiars per al lector, fins a una sèrie de situacions i

personatges dignes de tradicionals contes de fades: mags, bruixes, bruixots, trols, elfs,

unicorns, etc. Mantenint aquesta especial combinació l�autora no ha volgut que els

noms dels personatges hagin estat escollits a l�atzar, i tampoc és clar, per art de màgia,

sinó que ens ha fet adonar que té el sentit de l�originalitat molt ben desenvolupat. Més

que una elecció arbitraria podríem parlar d�un complicat joc de paraules i associacions

d�idees.

2.7.1 PERSONATGES

A priori, podríem pensar que l�elecció del nom d�un personatge dependrà de si

forma part del món màgic o del món no màgic (muggle). És a dir, serà un nom real si es

tracta d�un personatge muggle, o un de més elaborat si es tracta d�un personatge de

Hogwarts i el seu entorn. Tot i així, després d�una lectura, s�aprecia la varietat,

disparitat, i originalitat que afecten per igual als nombrosos personatges de la saga de

Harry Potter.

J.K Rowling utilitza noms propis, reals, coneguts i familiars per l�entorn britànic

en el qual veu la llum l�obra. Entre els muggles, podem trobar els amics del cosí d�en

Harry, en Dudley, que s�anomenen Dennis i Gordon, però també trobem aquest nom


93

comú en el món fantàstic. És curiós descobrir que una família que té una llarga tradició

de mags, com és la família Weasley, hagi escollit noms tan comuns per als seus fills

com son: Bill, Charlie, George, Fred, Ron, que fins i tot podríem dir que són més

comuns que els escollits per als anteriors muggles.

Dintre d�aquest grup hi hem d�incloure el propi protagonista. Ens crida

especialment l�atenció veure com un personatge tan especial, tant per a Hogwarts, com

per als joves lectors del segle XXI, s�hagi escollit Harry, un nom molt comú i Potter, un

cognom que no significa altra cosa que �terrisser� o �ceramista�. Potser, amb això,

s�intenta fer que el personatge sigui més pròxim i creïble al lector. En Harry,

protagonista de la literatura infantil del segle XXI, està sotmès a les mateixes situacions

de creixement i desenvolupament de la personalitat que els nens lectors. Aquesta

proximitat amb el lector és una de les claus de l�èxit de Harry Potter.

Hi ha, però, un altre grup que pertany a la categoria de noms que tenen un

significat concret, la majoria són substantius que s�apropen a la categoria de noms

propis, i altres són producte d�un minuciós treball filològic de l�autora.

Dins de la primera opció trobem una sèrie de personatges, els noms propis dels

quals pertanyen al camp semàntic de la naturalesa. Aquest és el cas de les flors com ara

Petunia Dursley, Lavender (�lavanda�) Brown, Pansy (�pensament�) Parkinson. També

estan relacionats amb les plantes els personatges Oliver Wood (�fusta� o �bosc�) i la

professora Sprout (traduït com �brot� o com �col�) . Cal dir que Oliver Wood es dedica

a la venda de varetes, les quals són de fusta, i d�aquí li ve el cognom i la professora

Sprout és la professora d�herbologia de l�escola. A l�igual que els anteriors, apareixen

altres noms i cognoms fàcilment traduïbles. Tenim per exemple a Sírius Black (negre), o

els alumnes Lavander Brown (marró), T. Boot (bota), Susan Bones (ossos).


94

També és curiós observar que els noms que tenen major càrrega semàntica són

els que l�autora ha confeccionat tant per als professors com per als autors dels llibres de

text que el Harry utilitza a Hogwarts, És a dir, existeix una relació directa entre el

cognom del professor i la seva especialitat o la matèria que imparteix i així també passa

amb els autors dels llibres de text. Així, tenim per exemple Miranda Goshawk, autora

d�un llibre d�encanteris (cognom de la qual podria ser traduït com a fetillera), Adalbert

Waffling autor del llibre Teoria de la Màgia i el cognom del qual el podríem traduir

com a �xerramecu� o Quentin Trimble autor del llibre Les forces del mal: una guia

d�autoprotecció, el cognom del qual es podria traduir en el verb tremolar.

El treball de J.K Rowling quant a la denominació dels seus personatges no es

limita tan sols al joc semàntic, sinó que també abasta el camp de la fonètica. Trobem per

exemple el cas dels alumnes M. Brocklehurst, M. Bulstrode o J. Finch-Fletchey. També

tenim el cas d�un fort efecte sonor com el terme Voldemort o els insignes professors

Albus Dumbledore i Minerva McGonagall¸ el cognom de la qual té el seu origen en la

més antiga cultura celta.

Existeixen altres noms propis que si bé no són directament extrets d�un nom

comú si que semblen ser adaptacions o al·literacions gràfiques i/o fonètiques d�alguns

substantius d�ús quotidià.

Per exemple: Mrs. Figgs (fig: �figa�); Hagrid (hag: �bruixa�/ haggard: �ullerós,

cansat�); Professor Quirrell (squirrel: �esquirol�); Professor Snape (to snap: � petar els

dits� / snail: �cargol� / snake: �serp�); C. Fudge (fudge: �un dolç de sucre�); Nicolas

Flamel (flame: �flama�); Flitwick (to flit: �volar�, ).

En el cas dels mots o sobrenoms d�alguns personatges, fantasmes en major part,

l�autora s�ha mantingut fidel a la característica especial o diferent de cada un d�ells per a

denominar-los. A l�hora de traduir s�ha fet d�una manera literal. Tal és el cas dels


95

fantasmes que habiten Hogwarts: el fantasma de Gryffindor és Nearly Headless Nick, és

a dir en Nick �per poc sense cap� i el fantasma d�Slytherin rep el nom de Bloody

Baron, o sigui el Baró Sagnant.

2.7.2 ANIMALS

Tal i com normalment passa al món real, la majoria d�animals que apareixen als

llibres de Harry Potter deuen el seu nom a alguna característica o detall concret de la

seva fisonomia. Així, tenim, per exemple, els adjectius que s�han convertit en el nom

dels animals com ara el temible gos de tres caps, en Fluffy que significa que �que té

molt de pèl, llanut�, o el gos d�en Hagrid, en Fang que significa �ullal�. En altres casos,

el nom de l�animal s�associa a algun altre substantiu amb el qual pugui tenir relació com

és el cas de la vella rata que en Ron hereta com a mascota, l�Scabbers (scab: �costra�,

scabies: �sarna�). També trobem algun altre animal amb un nom generalment atribuït a

les persones com ara Trevor, la granota de l�alumne Neville Longbotton, o Mrs. Norris,

la gata del senyor Flich.

2.7.3 LLOCS

En aquesta categoria és a on més destaca la capacitat de l�autora quant a

l�equilibri entre la realitat i la fantasia; així, utilitza llocs concrets de la geografia

britànica fàcilment identificables per a qualsevol lector, tal és el cas com les ciutats de

Bristol, Devon o Londres, juntament amb el món irreal i fantàstic.

Quant a Hogwarts, resulta difícil explicar per què l�autora crea aquesta paraula

utilitzant dos substantius que no tenen res a veure amb la màgia: hog (porc), wart

(berruga), o si aprofundim més trobem que existeix la forma wart-hog, traduït com a

�jabalí� o bé com a �berrugós�. És important destacar també la combinació de noms i


96

d�adjectius que Rowling utilitza per anomenar els llocs més característics d�aquest

univers màgic; així que, per exemple, el bosc obscur i misteriós dels voltants de l�escola

no podria tenir millor nom que Forbiden Forest, el Bosc Prohibit per al públic en

català.

Analitzant els noms de les cases a on s�agrupen els estudiants s�aprecia que cada

casa defineix el tipus d�alumne que acull: així tenim a Gryffindor que serà el lloc on s�hi

dirigiran els millors mags (griffin: �aixeta�/ d�or: �daurat�), Slytherin, la casa de

personatges astuts, tot i que una mica obscurs (sly: �astut�, �maliciòs�, / therein: �dins�,

�a l�interior�), Hufflepuff també podria ser la residència dels que més protesten (huf:

�rabieta�/ huffy: �enfadat�, �malhumorat� / puff: �fer un bufet� i Ravenclaw, un lloc per

a ments despertes (raven: �corb� / claw: �urpa�).

Tant en el món muggle com en el món màgic existeixen nexes comuns que fan

accessible el pas d�un lloc a un altre, i tots es troben en la ciutat de Londres. L�autora

anomena llocs concrets i familiars per als lectors: en Hàgrid i en Harry efectuen un

viatge amb metro durant la seva estada a Londres i acaben en un petit pub de nom Leaky

Cauldron, per als lectors catalans La marmita foradada des del pati de la qual

s�accedeix a la ronda d�Alla, un carrer comercial on tots els mags poden aconseguir els

objectes i ingredients més variats. També cal mencionar l�existència d�una xarxa de

túnels i passadissos, similars al metro que pertanyen al banc de Gringotts. No podem

oblidar també l�estació Londinense de King�s Cross de la qual l�andana nou i tres quarts

d�onze serveix d�entrada al món màgic de Harry Potter.

Després d�aquesta relació de tècniques, usos i possibilitats que ofereix el

llenguatge, no podem sinó aplaudir l�habilitat amb la qual l�autora els ha sabut fer servir

i manipular per a formar uns noms carregats de significat i d�informació.


97

Un cop fet aquest repàs de com l�autora ha seleccionat aquests noms, una de les

qüestions que immediatament ens vénen al cap, quan parlem de la comunicació entre

diferents cultures, és com pot ser traslladat el món imaginari de Harry Potter a una altra

llengua i cultura? Com és possible que una lectura que conté tantes referències culturals

es traspassi a una altra cultura i es segueixi mantenint al cim dels llibres més venuts? De

què se�n fa de tot l�humor anglès i de tots aquests noms que l�autora ha escollit tan

delicadament? Es perd alguna informació? Se�n guanya? Els lectors d�altres llengües

continuen rient amb bromes típicament angleses?

2.7.4 COMPARACIÓ DE NOMS PROPIS I DE CONSTRUCCIONS LÈXIQUES

PER ANOMENAR LA GENT.

Els llibres de Harry Potter tenen un nombre molt ampli de caràcters. Quan

parlem de les traduccions, la pregunta que ens ve en ment és: els traductors anomenen

els seus personatges amb els seus noms originals o adopten equivalents? En anglès,

alguns personatges com ara Flitch (un sinònim d�steal o robar) o Peeves ( un derivat de

l�adjectiu peevish, que vol dir malhumorat) són noms, que els lectors anglesos,

simplement llegint-los, ja poden endevinar alguna característica del personatge en

qüestió. El fet que el nom descrigui la persona no té només la funció de reforçar el

caràcter d�aquest, sinó de fer-nos una idea anticipada de com són. Per exemple les

personalitats d�en Crabbe i en Goyle no necessiten ser demostrades per la seva aparença

o per les seves accions, ja estan directament representades (per al lector anglès)

mitjançant els seus noms. Són, doncs, els traductors conscients d�aquesta connexió

implícita entre el nom i el seu significat? Es mantenen aquestes connexions en les


98

traduccions? Com afecten les eleccions dels traductors a la recepció que els lectors

tindran dels personatges?

En diferents estudis realitzats, s�ha comparat el text original amb diverses

llengües i s�ha de dir que, bàsicament, els noms dels personatges principals es mantenen

com en l�original, tan sols, en algunes llengües han sofert petits canvis. Per exemple,

Hermione es torna Hermine en Alemany, en Dudley es torna Duda en Portuguès i en

Malfoy es torna Malafoy en Francès.

Mirant qualsevol traducció, podem classificar els noms traduïts en dos grups:

1. Els que s�han traduït sonorament.

2. Els s�han traduït produint adaptacions que tinguin el mateix

significat.

1. Traduccions sonores:

Aquest grup inclou els noms, la pronuncia dels quals ha estat adaptada de

l�original. El portuguès és una de les llengües que més adapta els sons: Per exemple: en

Rubeus es torna Rúbeo, l�Albus, Alvo, o l�Hedwig, Edwiges. Hi ha altres llengües que

també fan adaptacions sonores: per exemple Lavander, es torna Lavanda en Italià,

Dedalus Diggle es torna Dädalus Diggle en Alemany i el Fluffy es torna Fuffi en

Italià. Tot i aquestes excepcions, la tendència general és mantenir el mateix nom que a

l�original.

2. Els que s�han traduït produint adaptacions que tinguin el mateix significat

Cal dir que no totes les llengües adapten els mateixos noms i que no totes fan les

mateixes adaptacions. Algunes llengües adapten només un o dos noms, parant atenció a

aspectes com les al·literacions, les al·lusions, i altres adapten els noms només tenint en


99

compte un d�aquests aspectes. Les tècniques per a traduir utilitzades les podem

classificar en tres grups:

a) Substituir-ho per un nom equivalent en la llengua traduïda, intentant de

mantenir alguns dels aspectes implícits.

b) Substituir-ho per noms que siguin familiars per a la gent que ho llegeix, tot i

que no es produeixin associacions específiques.

c) Utilitzar noms que no només mantinguin el significat metafòric o alguna de

les al·lusions que produeixen, sinó també mirant de reproduir els efectes

fonètics que es donen en la versió original.

a. Equivalents en la llengua traduïda:

En aquest cas, la substitució es realitza d�una manera que el nom mantingui

algun aspecte implícit. Un bon exemple és el del professor de pocions Snape. El seu

nom en anglès fa referència a snake, o el que és el mateix, serp. El nom Snape es manté

en algunes traduccions com ara: la castellana, la catalana, la portuguesa, l�alemanya. Tot

i així, en Italià, per exemple es converteix en Professor Piton. D�aquesta manera

aconsegueix la mateixa associació. (Als lectors de seguida els hi ve al cap la imatge

d�una serp Pitó). En Francès, és converteix en el Professor Rouge (d�aquesta manera,

significa �vermell�, �dolent�). En aquests casos s�utilitzen diferents paraules però el

lector tindrà les mateixes sensacions que els lectors anglesos.

b. Utilitzant noms que no impliquin associació:

Aquests noms utilitzats sonen molt més familiars als lectors de la llengua

traduïda, tot i que no produeixin associacions específiques. Per exemple en Portuguès


100

tenim en Bill i en Charlie traduïts com a Gui e Charlinhos, o l�alumne Colin traduït com

a Pau al català, o en Peeves, traduït com a Pirraça en Portuguès, i Pix en Italià.

c. Noms amb associació i efecte fonètic:

Intentar utilitzar noms que mantinguin el significat de la paraula, que produeixin

associacions, i alhora efectes fonètics és una tasca molt difícil per als traductors.

Algunes de les traduccions més acurades són, per exemple, la catalana, la portuguesa, i

l�italiana que han fet molts d�esforços per a produir humorístiques, i delicioses

traduccions, mentre que potser l�espanyola i l�alemanya han reproduït més les paraules

angleses. Un exemple molt clar i molt ben trobat és la traducció de la Moaning Myrtle al

català com a Gemma Gemec. No tan sols es manté el significat de la paraula, sinó que

produeix el so fonètic tal i com a l�anglès. L�espanyol, per exemple, ha mantingut el

nom principal i tan sols ha traduït el cognom, com a resultat queda Myrthe, la Llorona.

Un exemple similar passa amb la traducció de Mrs. Norris, la gata del senyor

Flich. El text italià canvia el nom però manté l�al·literació traduint-la com a Mrs. Purr.

D�aquesta manera el nom imita el soroll que fan els gats. La traducció italiana canvia el

nom però també manté aquesta associació amb el soroll dels gats. D�aquesta manera

queda Madame Norrra. En aquest cas, les traduccions espanyola, catalana i alemanya

han mantingut el mateix nom.

Hi ha un altre tipus d�adaptacions de noms a les llengües traduïdes. Moltes

vegades, quan es tracta de traduir noms de famosos bruixots ens sorprèn trobar a Alberic

Grunnion i Hengist of Woodcroft com a Rey Salomón (al castellà) i Ramon Llull (al

català). En aquest cas trobem dos noms històrics: el rei bíblic Salomó i l�escriptor

medieval Ramon Llull.


101

Altres exemples no tan sorprenents són els noms dels autors dels llibres que en

Harry utilitza:

Anglès Italià Català

The Standard Book of Spells

by Miranda Gosawk

Manuale degli Incatesimi,

Volume primo,

di Miranda Gadula

Llibre d�encanteris (nivell I), de

Marina Fetillera

Magical Theory

by Adalbert Waffling

Teoria della Magia,

di Adalbert Incant

Teoria de la màgia,

d�Albert Xarramecu

A Beginner�s Guide to

Transfiguration

by Emeric Swithc

Guida pratica alla

trasfigurazione per principianti,

di Emeric Zott

Introducció a la transfiguració,

de Xavier Mudancer

One Thousand Magical Herbs

and Fungi

by Phyllida Spore

Mille erbe e funghi magici,

di Phyllida Spore

Mil i una Herbes i bolets màgics,

de Rosa Rosae

The Dark Forces: A Guide to

Self- Protection

by Quentin trimble

Le Forze Oscure:

Guida all�autoprotezione,

di Dante Tremante

Les forces del mal. Guia per a

l�autodefensa,

de Pere de Tramolar

Podem comprovar que J.K. Rowling fa que el títol dels llibres i el nom dels seus

autors tinguin una relació. Aquest factor es manté en la traducció al català i també en la

italiana, com hem pogut comprovar. A Beginner�s Guide to Transfiguration by emeric

Switch, els noms �transfiguration� i �switch� tenen connexió. El mateix passa en català:

�transfiguració� i �Mudancer� són dos noms que el seu significat es basa a canviar, en

moure�s de lloc, tal i com passa a les classes de transfiguració. Al llibre One Thousand

Magical Herbs and Fungi by Phyllida Spore veiem que, en català, s�ha traduït l�autora

com a Rosa Rosae. D�aquesta manera ens trasllada a la llengua llatina, i fa que

s�estableixi una relació entre l�autora i el seu llibre (recordem que els noms de la


102

majoria de plantes es solen anomenar a vegades en llatí ). Mentre que al llibre The Dark

Forces: A Guide to Self- Protection by Quentin Trimble, en les diferents traduccions

s�ha mantingut el nom del llibre i s�ha traduït el de l�autor per un nom més comú; en

aquest cas Dante en Italià i Pere en Català.

Deixant de banda els llibres, el nom de Lord Voldemort o també anomenat en

anglès: He-Who-Must-Not-Be-Named o You-Know-Who, la majoria de traduccions l�han

traduït literalment, per exemple en castellà: El-que-no-debe-ser-nombrado o en català

Aquell a qui no hem d�anomenar o en Italià, Colui-Che-non-Deve-Essere-Nominato o

en Francès; Celui-Dont-le-Nom-Ne-Doit-Pas-Être-Pronuncié.

En el cas de Nearly Headless-Nick, o sigui, En Nick-de-poc-sense-cap, en totes

les llengües ha estat traduït literalment menys a l�espanyola; Nick-Casi-Decapitado.

Que s�utilitzi la paraula �decapitado� implica que el fantasma hagi hagut d�estar en

alguna lluita, cosa que no passa en la versió original. No se�ns diu pas que li hagin

volgut tallar el cap en alguna disputa, sinó que tan sols es queda, per poc, sense cap.

Anglès Castellà Català Portuguès Italià Alemany Francès

Nearly

Headless-

Nick

Nick-

Casi-

Decapitado

Nick-de-

poc-

sense-cap

Nick

Quase

Sem

Cabeça

Nick-

Quasi-

Senza-

testa

Auf päpel-

trank die

Jagd der

Kopflossen

Nick

Quasi-

Sans-Tête


103

2.7.5 COMPARACIÓ DELS TOPÒNIMS EN DIFERENTES LLENGÜES:

Tal i com passa amb els noms de Harry Potter, a l�hora de traduir els topònims

es segueixen els mateixos criteris de traducció. Tenim per exemple la traducció de la

Casa Gryffindor:

Anglès Castellà Català Francès

Godric

Gryffindor

Godirc

Griffindor

Nicanor

Griffindor

Godric

Gryffondor

Helga

Hufflepuff

Helga

Hufflepuff

Hortènsia

Hufflepuff

Helga

Poufsouffle

Rowena

Ravenclaw

Rowena

Ravenclaw

Mari Pau

Ravenclaw

Rowena

Serdaigle

Salazar

Slytherin

Salazar

Slytherin

Sirpentin

Slytherin

Salazar

Serpentard

Primer de tot, podem veure que alguns traductors, com ara el català, han canviat

fins i tot el primer nom. D�aquesta manera, el nom ens sona molt més comú que ho faria

si es mantingués en anglès. Tot i així, les traduccions castellana i francesa han

mantingut el nom principal.

També trobem alguns noms com ara el famós banc Gringotts, que no ha estat

traduït en quasi cap llengua i s�ha mantingut com a l�original. En aquest cas, els lectors

anglesos juguen amb avantatge, ja que �ingots� són peces pesants d�or, o el que seria el

mateix, lingots d�or.

També tenim el nom del carrer més famós en el món dels bruixots, en anglès;

Diagon Alley. Els lectors anglesos poden pensar, sense cap problema, que Diagon

deriva de �diagonally� (és a dir, una línia que creua un espai des de punts oposats; que


104

és tal i com és aquest carrer). Tot i així, en la traducció espanyola, es destrueix aquest

significat; ja que és traduït com a El callejón Diagon. El mateix passa en català, quan és

traduït per La ronda d�Allà; mentre que amb portuguès, Beco Diagonal es manté

aquesta imatge.

Finalment, tenim la Platform Nine and Three Quaters de l�estació de King�s

Cross. Aquesta plataforma és la que ens permet accedir al tren que ens porta fins a

Hogwarts, el Hogwarts Express. Totes les traduccions ens ofereixen una traducció

literal exceptuant la portuguesa que l�ha traduït com a Plataforma nove e meia, quan en

realitat, una bona traducció seria la catalana: L� Andana nou i tres quarts.


105

3. TREBALL DE CAMP

3.1 RECULL D�OPINIONS SOBRE HARRY POTTER

Certament, no estaria fent el meu treball de recerca sobre de Harry Potter si no

m�agradés. La meva opinió sobre aquests llibres és la millor possible; en sóc una

fanàtica, en això no hi ha cap mena de dubte. Però durant la realització del meu treball

em vaig proposar també, enviar una sèrie d�e-mails a personatges més o menys

coneguts, escriptors, professors... Amb l�enviament d�un correu electrònic els vaig

qüestionar quina era la seva opinió sobre aquest fenomen. A part de les seves respostes,

també he extret opinions de diaris i/o revistes, ja que hi ha hagut una sèrie de persones

amb les quals m�ha estat impossible establir-hi contacte.

3.1.1 PROFESSORS

Començarem amb una sèrie de professors que van expressar la seva opinió al

diari EL PAÍS46. Josefina Aldecoa, directora de l�escola Estilo de Madrid explica que

�Los niños se han arrebatado por Harry Potter. He visto a críos que se negaban a leer,

tragándose sus libros. ¿Cuál es el secreto? Es difícil saberlo�. La professora de

literatura de nens de 8 a 12 anys, Esther Blasco, respon a la directora: �Rowling ha

encontrada una fórmula en la que mezcla la fantasía de la magia con una visión muy

moderna de la sociedad, en la que se incluye una familia desestructurada, algo que los

niños ven como normal. Ellos se sienten tratados como adultos�. �La manera en que

esta escritora ha enganchado a la lectura a los niños es un fenómeno insólito en la

historia de la literatura infantil� conclou la professora Blasco. Coincident amb ella,

Marta Ibáñez, professora de llengua catalana en un institut de secundaria de Sabadell

(Badalona) que porta 20 anys en el mon de l�ensenyament, diu: � Es un fenómeno que

46 EL PAÍS domingo 25 de noviembre de 2001


106

crea lectores. A veces, en la escuela tendemos a vivir fuera de la realidad y hay que

aprovechar un fenómeno de este tipo para fomentar la lectura�. Com podem veure, les

dues educadores coincideixen en què el més difícil arriba quan s�acaben les lectures del

personatge: �Hay muchos chicos que se han enganchado tanto a Harry Potter que

después les cuesta cambiar� diu Ibáñez.

També tenim l�opinió d�Oriol Izquierdo, crític literari i

professor de La universitat Ramon Llull de Barcelona explica que

va començar a llegir les novel·les perquè li va picar la curiositat �la

fascinació�, amb que la seva filla parlava d�elles i opina que els

llibres de Rowling són �una porta oberta� a Tolkien (El senyor dels

anells). Per altra banda, Ibáñez adverteix que �pasar a esta

trilogía tan deprisa puede ser perjudicial, porque es una lectura

absolutamente distinta que introduce un mundo imaginario sin ninguna relación con la

experiencia de los chicos�. Ibáñez, ha començat a introduir a les seves classes, una

reflexió sobre tot el marketing que envolta tot el fenomen. �A partir de ahí, les

enseñamos a ser consumidores racionales� explica Ibáñez. La mateixa professora

apunta que �Harry les gusta porque es un chaval como ellos y puede hacer magia.

Además las situaciones en las que se ve envuelto son creíbles. Los elementos fantásticos

no son gratuitos porque están conducidos por los propios personajes�.

Un catedràtic que també va tenir l�amabilitat de

contestar-me un correu electrònic, va ser Jordi Larios

professor de la universitat de Cardiff (Gales) . Li vaig

qüestionar, a més a més, si sabia algun altre personatge de la

literatura catalana que pogués ser comparable amb Harry

Potter i la seva resposta fou la següent:

Oriol Izquierdo Extreta de: www.uoc.edu

Jordi Larios. Extreta de: www.cf.ac.uk


107

Hola, Anna.

Molt de gust de conèixer't, encara que només sigui electrònicament.

Segur que jo sóc una persona molt poc adequada per donar una opinió

sobre Harry Potter, ja que no m'he llegit els llibres en què apareix

aquest personatge. Només en conec el ressò diguem-ne mediàtic i, en

aquest sentit, et puc dir que no hi ha cap personatge de la literatura

catalana que s'hi pugui comparar. No sé si es tracta d'una simple

febrada o si aquestes obres es mereixen una atenció crítica

seriosa. Pel poc que sé, Harry Potter es un personatge que

protagonitza una sèrie d'aventures més o menys espectaculars i

fantàstiques i, d'una manera instintiva, desconfio d'aquesta classe de

literatura: la trobo més aviat avorrida, com gran part del cine de

Hollywood. Ara bé, sobre gustos no hi ha res escrit i és possible que

m'equivoqui. Em demanes si Harry Potter es pot convertir en un

clàssic. Be, això ara no ho sap ningú: caldrà que passin anys,

molts anys, per veure si adquireix la pàtina dels clàssics. En aquest

sentit, crec que tenen raó els que pensen que el valor estètic de les

obres literàries o de l'art en general és contingent, és a dir,

funciona una mica com les accions a la borsa: puja i baixa, segons els

gustos de l’època, les circumstàncies històriques, etc. Algunes obres

aconsegueixen mantenir-se molt bé, d'altres ho fan durant un cert

temps, n'hi ha que queden oblidades i al cap d'un temps tornen a

surar. N'hi ha que simplement s'han perdut o que han estat injustament

marginades. El que és important és llegir llibres que ens interessen.

A la teva edat no té gaire sentit que llegeixis els poemes d'Ausias

March o el Quixot perquè potser et semblarien avorrits (almenys a mi

m'ho haurien semblat), i en canvi és lògic que t'agradi Harry Potter.

Si es així, Harry Potter t’haurà fet un servei molt gran. Quan tinguis

la meva edat, si encara et sedueix la literatura (confio que si,


108

perquè si no et perdries un dels plaers més grans d'aquesta vida!),

segur que t'interessaran altres llibres. Vull dir que cada

llibre té el seu moment i només ens parlen si els llegim en el moment

adequat.

Em sap greu no poder-te ajudar més o dir-te coses més concretes

sobre el Harry Potter, que és el que tu volies. Una de les coses més

empipadores és constatar que no tenim prou temps per llegir-ho tot. A

mi em caldrien moltes vides per arribar a llegir tots els llibres que

em criden l’atenció. Que hi farem!!

3.1.2 ESCRIPTORS:

Un dels escriptors que també dóna la seva opinió al diari EL PAÍS és Andreu

Martín, nascut a Barcelona el 1949 i llicenciat en filologia per la

Universitat de Barcelona. Començà escrivint a revistes catalanes i

castellanes i fent guions de cinema. Autor de la sèrie cèlebre

sobre el detectiu adolescent Flanagan, opina que els llibres de

Rowling estan realment ben escrits, però és més crític en quan a

la pottermanía, que califica de �fenómeno comercial disfrazado

de fenómeno cultural�. Andreu Martín va tenir l�amabilitat de

contestar-me un e-mail que li vaig enviar preguntant-li què en pensava d�aquest

fenomen i aquesta va ser la seva resposta:

Hola, Anna:

No em podré estendre gaire perquè tinc molta feina però procuraré

resumir el que penso.

a) Trobo que els llibres de Harry Potter són interessants,

imaginatius i estan ben escrits.

Andreu Martín. Extreta de: www.lacentral.com


109

b) Però aquesta qualitat innegable no es correspon amb el seu èxit

delirant. No són els millors llibres juvenils de totes les èpoques, no

en proporció al seu èxit.

Això fa que em quedi pensant en el motiu d'aquest èxit delirant.

El més fàcil és atribuir-ho a la promoció, la campanya publicitària i

el consegüent papanatisme del consumidor, però no és l'explicació que

m'acaba de satisfer. O, en tot cas, no és l'única. Això només és una

part.

L'altra part... Bé, et prometo que pensaré sobre ella. Però no crec

que arribi a cap conclusió abans que hagis acabat tu el teu treball.

Un petó

Elvira Lindo nascuda a Cádiz el 1962, ha escrit guions

per a diferents programes de ràdio i televisió. El seu camp

professional segueix essent la ràdio on va néixer el 1987 el

personatge que l�ha fet famosa: Manolito Gafotas. L�autora

declara al diari EL PAÍS que Harry Potter té molts mèrits: �El

lector se adentra en un mundo fantástico sin dejar de tener los

pies en el suelo. Pero no se debe perder de vista que el bombardeo mediático es tan

fuerte que hasta en la Warner, productora de la película, se preguntan si no estarán

matando la gallina de los huevos de oro�. Mentres que per a

Martín Garzo, �el secreto de Potter está en que rezuma fantasía y

se aleja de lecturas dirigidas�.

Mitjançant el correu electrònic també em vaig poder posar

en contacte amb Gemma Lienas. Ha escrit una vintena de llibres,

uns dedicats als joves i d�altres a nens i nenes que l�han portada a

Elvira Lindo. Extreta de: www.plus.es

Gemma Lienas. Extreta de: www.xtec.es


110

rebre diferents premis com el Ramon Muntaner per Dos cavalls, l�Odissea per la seva

novel·la sobre l�anorèxia Bitllet d�anada i tornada. Aquesta va ser la seva resposta

sobre el fenomen Harry Potter:

Hola Anna,

Vaig de bòlit i, malauradament, no podré estendre’m tant com voldria.

Només puc dir-te que estic totalment a favor de fenòmens com els de

Harry Potter, que animen a llegir a tanta gent. Potser després d'haver

experimentat el plaer de la lectura s'animen a conèixer altres obres,

i el món haurà guanyat uns quants lectors més!

Una abraçada,

Gemma Lienas

També, he pogut extreure l�opinió d�Andreu Sotorra,

escriptor català nascut a Reus el 1950. Ha publicat vint-i-cinc llibres

en llengua catalana i ha obtingut diferents premis literaris de

narrativa curta i novel·la. És periodista cultural de premsa escrita i

ràdio, especialitzat en l�àrea de teatre i crític literari. Li vaig escriure

un e-mail per dir-li si volia afegir alguna cosa en l�entrevista sobre

Harry Potter de la seva pàgina web47, que vaig trobar

interessantíssima. Em va contestar que no afegia cap comentari i que

podia utilitzar les seves paraules sempre i quan cités la font d�informació.

1. Quines han estat les claus d�aquest èxit fulminant?

És difícil dir què ha estat primer, si l�ou o la gallina. És a dir, el llibre o

l�embolcall. Els llibres de Harry Potter, avui, ja no són llibres sinó un

47 http://www.andreusotorra.com/altres/premsa/retalls13.html

Andreu Sotorra. Extreta de: www.lafura.org


111

producte que es ven per altres hams. Un joc anunciat per televisió, material

escolar, gorres i motxilles i, a més, els llibres. I, sobretot, cinema. Cinema

llarg, ple d�efectes i d�un món impossible, màgic. Per tant, cinema

insuportable per a la majoria de pares que hi acompanyen els petits. Però a

ells els encanta, de la mateixa manera que d�adolescents els encantarà segons

quin tipus d�acampada o de concert visquin. Harry Potter és un toc �chic� de

la infància d�aquest principi de segle. O bé estic amb Harry Potter, i me�l sé

de cap a peus, o no existeixo.

2. Per què altres llibres que tenen els mateixos ingredients que el Potter no

han tingut el mateix èxit?

Perquè no han tingut l�oportunitat d�entrar en un embolcall de promoció com

el de Harry Potter. I això és aplicable tant a autors catalans com a autors

d�una altra galàxia. És evident que els milers de lectors o espectadors de

Harry Potter no es dediquen a la crítica de cinema ni a la de literatura i per

tant no tenen necessitat de criteris �acadèmics� ni literaris ni

cinematogràfics. En aquest sentit, ens acostem al consum cultural que té com

a model el consum de la televisió. Qui mana és el comandament. I el

comandament no té criteri. Es mou per impulsos. Un producte cultural, per

molt bo que sigui, necessita padrins que convencin abans de la seva qualitat

o necessitat. Si no els té, en un sistema dominat pel mercat, no arribarà a cap

mena de sortida massiva.

3. És realment l�obra excepcional que ens volen vendre?


112

No, excepcional no. Cada cosa al seu lloc., i intentant no caure ni en

pedanteries i modes, ni en desprestigis gratuïts. Harry Potter té capítols

interessants i capítols il·legibles, té moments extraordinaris i moments

sòmines, té alguna originalitat i molta ressonància de velles lectures. Però és

que, a més a més, Harry Potter beu del les fonts de mites clàssics, tant

històrics, com llegendaris o literaris. S�hi troba el rastre de Merlí, s�hi troba

el rastre de viatgers a les cultures antigues, s�hi troba el rastre dels fetillers i

alquimistes de l�edat mitjana i s�hi troben referències d�autors tan

reconsagrats com Gustave Flaubert, Charles Dickens o J.R.R.Tolkien i fins i

tot apropiacions de noms que pertanyen a fets històrics i personatges

anglesos. No m�ho invento ni m�he dedicat a fer-ne la recerca. Un antropòleg

de Carolina del Nord, David Colbert, ha fet un llibre descobrint aquesta base

de dades que fa servir J.K. Rowling 48. L�edició no està autoritzada per

l�autora, lògicament. Sembla que a ella no li ha fet gens de gràcia que li

hagin desvelat la recepta del pastís. Ens trobem, doncs, davant d�una obra

amb èxit assegurat no només per la promoció que l�acompanya, sinó perquè

utilitza alguns dels recursos de la literatura clàssica que són per una banda,

familiars als adults, i per l�altra, una descoberta per als lectors novells, i amb

un llenguatge d�avui.

4. Hi ha necessitat de repetir el fenomen? Vull dir, els lectors necessiten

d�un nou Potter� (Molly Moon per exemple) o tan sols és una necessitat

de �vendre� altres llibres per part de les editorials i els magatzems?

Em sap greu pels que intenten aconseguir el fenomen Harry Potter amb nous

invents. Alguns editors de tot el món han intentat ocupar una part del mercat

48 Los mundos mágicos de Harry Potter David Colbert Ediciones B.


113

amb llibres que s�assemblin a Harry Potter. Però diria que tots s�estavellaran

en l�intent. ¿Ens imaginem uns quants succedanis de Bola de Drac, quan

tocava, o de Shin Chan, ara? De Harry Potter només n�hi haurà un, que els

seus pares faran durar tan com puguin � i per això s�allarga el procés del

cinquè llibre perquè així s�eixampla el ventall d�edat dels lectors - , i que

serà la marca de tota una generació. Aquesta mateixa generació, després, el

recordarà com una experiència entranyable d�infància, i se n�oblidarà. Però

el boom lector que ha generat Harry Potter no desembocarà en un augment

de consum de la literatura. De miracles, no se�n fan. Per això espero que, els

qui en tenen l�obligació, donin a conèixer altres experiències a aquesta

generació i li obrin les portes a més món literari.

5. Com ha afectat aquest llibre a la literatura infantil i juvenil en català?

Em sembla que no n�ha sentit els efectes. L�edició d�aquest àmbit literari no

ha aturat la seva voràgine de novetats i producció incontrolada, a la vegada

que desapareix el llibre de fons, fins a la saturació. Per ara encara no es nota

l�efecte Harry Potter en els autors. És evident que els autors actuals han

deixat de banda fa temps el gènere fantàstic, com a recurs literari, potser

perquè no trobaven sortida editorial (...).

6. Hi ha alternativa en català als llibres de Harry Potter?

Crec que no la necessita. La literatura catalana ha de captivar lectors per ella

mateixa i no per imitacions d�èxits de fora. Harry Potter es llegeix prou en

català, segons dades dels editors, i és un cicle novel·lístic traduït de l�anglès

del qual no havíem de prescindir. Bingo per l�editor, doncs. El dèficit


114

José María Merino. Extreta de: www.elpais.es

lingüístic, absolut al País Valencià, en la versió al cinema és una altra

història. El cinema en català és similar al desastre ecològic del fuel del

�Prestige�: la societat civil i els voluntaris adverteixen del que passa, es

queixen, netegen i s�embruten les mans, i l�administració posa uns quants

mitjans (ajuts, doblatge i subtitulat), però no exigeix que els exhibidors

compleixin la norma amb garanties reals d�efectivitat.

Com podem comprovar l�escriptor Andreu Sotorra té unes opinions molt contundents i

realment clares. En resum podríem dir que considera que l�èxit, a part de venir d�unes

bones trames (basades en molts referents mitològics) prové de tota la promoció que se li

està fent a Harry Potter.

Podem afegir a aquesta llista d�autors, l�escriptor José

María Merino (1941) que en el seu llibre Ficción contínua recull

una col·lecció de reflexions i conferències sobre l�escriptor i la

literatura, així com llibres que ha llegit en

els últims anys.

A Ficción contínua, José María

Merino analitza la literatura, tenint en compte xerrades i

conferències que va donar en diferents ambients. En la segona

part de llibre, tracta de temes com Leopoldo Alas �Clarín�, els

contes russos, El Quixot o Harry Potter, al qual considera un

fenomen de masses, fill d�autors com Richman o Crompton o

Charles Dickens, que també han tingut una molt bona acollida

entre els lectors de tots els temps.

Portada del llibre Ficción Contínua. Extreta de: www.lenguaensecundaria.com


115

José María Merino ha assenyalat que el Quixot és un llibre absolutament modern

i té elements que corresponen a la literatura contemporània. Alhora ha elogiat el sentit

de l�humor utilitzat per Miguel de Cervantes, que ha influït en la literatura britànica.

Tot i això ha dit que �és millor que els nens llegeixin Harry Potter per iniciar-se

a la lectura, abans que recórrer al Quixot�. Ha afegit que els menors poden llegir

íntegres alguns passatges d�aquesta obra de Cervantes, però mai la totalitat del llibre,

doncs pot ser contraproduent.

Ens centrarem en analitzar la part del llibre Ficción contínua on José María parla

del fenomen Harry Potter i on dóna opinions realment interessants. Comença parlant del

fenomen del marketing i explica el següent:

�Entre las innumerables cosas que los niños y los jóvenes consumen sin libertad de

elección está cierto tipo de libros.

Los lectores jóvenes, ignaros, sin criterio, con grandes dificultades para formar

el gusto literario en un panorama asediado por todos esos divertimientos audiovisuales

que están continuamente alejándolos de la lectura, son por lo genera víctimas directas

de ese abuso del mercado (...)�49

Seguidament, però fa referència al fenomen Harry Potter i declara el següent:

�Sin embargo, en el panorama se producen a veces sorpresas, libros que, sin nacer de

una voluntad de acatar servilmente las supuestas necesidades del sistema educativo ni

provenir de lanzamientos editoriales, sin que nadie lo hubiese previsto, se convierten en

fenómenos de ventas, e incluso en talismanes o fetiches culturales. Éste parece ser el

49 Ficción continua José María Merino Editorial Seix Barral Pàg, 345


116

caso de los libros de J.K.Rowling sobre Harry Potter, unas aventuras que fascinan a

una gran cantidad de niños y jóvenes en todo el mundo, y cuya formulación al margen

de los designios educativos ha hecho que ya estén siendo contestadas por algunas

organizaciones religiosas.

¿Qué tienen los libros de Harry Potter para atraer tanto a los jóvenes lectores?

Yo me he permitido una pequeña encuesta personal, y solamente he sacado en claro

que la preferencia por ellos de los jóvenes lectores se basa en ese mundo de la magia

que es parte nuclear de las aventuras. (...) En las aventuras de Harry Potter hay

muchas más cosas, y creo que heredan una línea narrativa que viene de muy lejos en la

historia de la ficción literaria. Ante todo, está el tema de la identificación, que es el

fundamento de la aventura lectora. (...) Es difícil que la lectura se desarrolle felizmente

si ese aspecto no se cumple. (...)

Cualquier joven lector se puede identificar fácilmente con Harry Potter.

Primero, es un niño huérfano, como todos los héroes importantes de la literatura

infantil, que en esa radical desposesión refleja no sólo la orfandad posible del lector si

no todas las pequeñas orfandades y desposesiones que acosan al niño y adolescente.

Además, sufre una vida común y corriente, con unos tíos y un primo que presenta de

manera implacable todo lo que lo cotidiano puede tener de aborrecible y hostil. Sin

embargo, Harry Potter tienen una vida paralela y clandestina como estudiante de

magia, en un mundo donde los magos y su gente forman una colectividad secreta.�50

A més a més, Merino afegeix que el món de la màgia de Harry Potter és una

meravellosa rèplica del mon real. En Harry estudia en un centre educatiu com qualsevol

altre nen, però el seu s�anomena Hogwarts. I no és d�estranyar que als escolars obligats

50 Op. Cit. Pàg. 346- 347


117

a estudiar Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua i Matemàtiques es sentin molt

interessats per les assignatures que ha d�estudiar en Harry a la seva escola: Criança de

Criatures Màgiques, Defensa contra les Forces del Mal, Endevinació o Futurologia, i

que llegeixi llibres complementaris com El llibre dels encanteris o El llibre invisible de

la invisibilitat o El monstruós llibre dels monstres que interessen molt als lectors. A

més a més el Harry juga a l�esport del mag, puja sobre escombres voladores d�última

generació, coneix animals sorprenents i es troba envoltat d�un ambient màgic. A més a

més, diu Merino, que a ningú li pot estranyar que en les aventures del Potter hi hagi

residus de llibres de cavalleries, de contes de fades, d�històries gòtiques, faules i

referències al món de Tolkien.

José María Merino conclou el capítol amb les següents paraules:

�¿Cómo no les va a gustar Harry Potter a los jóvenes lectores? El problema es que hay

educadores que se plantean: ¿Para qué sirve Harry Potter? ¿Qué valores puede

aportar un héroe que vive su verdad en un mundo imposible, y hasta gravemente

corrosivo por la racionalidad que se pretende base de nuestra cultura? Yo me atrevo a

decir que sirve, ante todo, para que los lectores jóvenes,

mediante palabras escritas, se identifiquen con estupendas

aventuras de la imaginación, para que disfruten con una forma

de lo novelesco. ¿Les parece poco? ¿No has sido ésta siempre la

gracia y la sustancia de la lectura de ficciones?�51

Seguint amb la llista d�autors que em van contestar els

meus correus electrònics trobem a Màrius Serra, nascut a

51 Op. Cit. Pàg. 349, 350

Màrius Serra . Extreta de: www.2.ub.edu


118

Barcelona el 1963. Es llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona.

Als vint-i-quatre anys començà a escriure narracions, novel·les, i articles de

ludolingüística. Actualment resideix al barri de l�Horta. Gràcies a un e-mail que em va

respondre tinc també la seva opinió sobre Harry Potter:

La repercussió principal és en el món de l'edició i de la

lectura juvenil. De sobte, un relat ben trobat i ben travat ha estat

capaç de seduir molts lectors en l'edat crítica. La sensació ha estat

d'alleujament general. El cinema i tota la parafernàlia audiovisual

s'han hagut de plegar a la força de la paraula, tot admetent el seu

paper de font. I tots tan feliços.

També hi ha elements negatius, és clar. D'entrada, que tothom

s'ha posat a escriure de bruixeria i màgia i coses així, a veure si li

cau l'herència. Però, sense cap mena de dubte, la qualitat de Harry

Potter i els seus seguidors és molt superior a la del Codi da Vinci

entre el públic adult.

Atentament

Màrius Serra

Un altre escriptor que parla de Harry Potter és Miquel

Rayó. Aquest escriptor mallorquí, nasqué a Palma el 1952. Es

dedica professionalment a l�educació i escriu sobretot per a nens i

joves. Els seus temes literaris són l�aventura, la natura, les

emocions i els valors humans i també els contes meravellosos

tradicionals. Les seves obres han merescut el reconeixement de

lectors i de crítics, i algunes han estat premiades en importants

certàmens (premis Guillem Cifre de Colonya, Josep Maria Folch i Torres, Generalitat

Miquel Rayó. Extreta de: www.escriptors.com


119

de Catalunya, Joaquim Ruyra, Edebé). A més a més també escriu textos de caràcter

didàctic per a l�educació ambiental i de divulgació conservacionista.

En la revista Faristol, on es parla de llibres per a infants i joves, Rayó va

escriure un article de Harry Potter titulat Envejaria la senyora Rowling... . En aquest

article Rayó comença fent la següent reflexió:

�Hi ha alguns mites crítico-editorials relacionats amb el �com han de ser els

llibres per a infants�. Per exemple, el que fa referència a la suposada predilecció dels

nins envers els llibres no gaire llargs, un mite que ha trencat contundentment l�autora

de Harry Potter (tot i que per a mi els dos terços de les planes dels darrers volums

d�aquesta sèrie sobren).�52

A més a més Rayó considera que perquè un llibre tingui èxit ha de seguir �unes

modes, uns secrets, unes tècniques, unes pautes, unes limitacions, uns condicionaments,

unes escoles literàries, un corrents, uns contextos, unes línies editorials, unes lectures

crítiques vigents i alhora canviants�. Continua amb les següents paraules:

�Atribuesc precisament l�èxit inicial de Harry Potter en el mercat on va ser creat a la

fidelitat de l�autora de la sèrie envers els clàssics de la literatura infantil i juvenil de la

seva cultura i de las seva llengua (i després, és vera, del món sencer). I al context en

què s�ha elaborat l�univers de Harry Potter, condició que ens permet entendre�l situat

en la llarga i excel·lent tradició britànica d�històries fantàstiques per a al·lots (Peter

Pan, Alícia, El vent en els salzes, les Cròniques de Nàrnia, els relats d�Edith Nesbit, els

de Beatrix Potter, de Tolkien (...)�53

52 Revista FARISTOL número 52, Juny 2005, pàg. 8 53 Op. Cit. Pàg. 9


120

Miquel Rayó considera que Harry Potter forma part d�una llarga tradició de

novel·la anglesa ja que presenta característiques pròpies d�aquesta:

� Els fets que marquen l�origen de Harry Potter (la mort dels seus pares i , per tant, la

seva condició d�orfe) ens permeten situar-lo en una altra llarguíssima i fecunda

tradició novel·lística en llengua anglesa, sobre nins desventurats, magistralment

liderada, abans i sempre, per Charles Dickens i Mark Twain, i en les darreres dècades,

per Roald Dahl, entre d�altres. Vull dir amb això que Harry Potter no neix

literàriament del no res. Desapareixerà? Morirà (literàriament)? Tampoc no ha de

preocupar-nos, això: en la tradició literària anglesa hi ha personatges que �moren� i

que després apareixen de nou. Recordem el cas principal de Sherlock Holmes. Fa poc,

l�autora insinuava en unes declaracions a la premsa un desenllaç no feliç per al seu

personatge, al final de la sèrie...

Envejaria la senyora Rowling pel seu èxit i pel seu reconeixement, i pels seus

guanys, i per la promoció amb què els seus llibres poden comptar des del moment en

què ella es posa ara a escriure; però, sobretot, envejo la senyora Rowling perquè pot

alçar els ulls de la seva obra i mirar enrere i lluny sobre una llarga, fecunda,

boníssima, rica, diversa, feliç, reconeguda tradició literària i editorial per a infants i

joves. Els nostres lectors infants i joves no tenen un trespol on afermar els seus gustos

literaris.�54

Rayó conclou fent una reflexió sobre la literatura catalana, en comparació amb

l�anglesa:

54 Op. Cit. Pàg. 9


121

� Existeix un cànon de llibres per a infants i joves de parla anglesa. El cànon català és

inexistent: encara ens plantejam si és necessari. I si seria útil. I qui el faria, quan el

cànon anglès ha estat elaborat pel sedàs del temps. Call perquè no en conec la resposta

i perquè dubt de la pertinència de la qüestió. Sé que se�n parla. Sé que, com a autor,

m�agradaria comptar amb una base ferma i compartida de noms d�autors, de

personatges literaris canònics, de tradicions literàries i editorials, de referents ja

seculars en els quals poder trobar empara i aixopluc... Si no volem parlar de cànon,

parlem de tradició. La tradició que es crea a força d�anys i més anys.�

Un altre escriptor que ha parlat del Harry Potter en una entrevista ha estat

Joaquim Carbó. Ha escrit per a públics de totes les edats, però ha destacat sobretot en el

camp de la literatura infantil i juvenil. Des dels inicis va optar per una literatura realista

amb dosis d�humor i una certa crítica social. És col·laborador de la revista Cavall Fort

des del primer dia, i avui encara és membre del consell de redacció. La seva resposta

sobre el fenomen Harry Potter va ser aquesta:

�Però què li sembla el fenomen Harry Potter?

Em fa una enveja extraordinària!! En un sentit molt

afectuós, és clar. Els que durant anys hem estat procurant

que els nens llegissin, estem encantats de la vida amb aquest

fenomen, però el que em sap greu és que sembli que és

l�única cosa que hi ha. De fet, és molt diferent dels meus

llibres perquè els autors realistes com jo, a vegades, tenim Joaquim Carbó. Extreta de: www.escriptors.com


122

greus problemes per fer coherent la història, i fer que el protagonista es surti amb la

seva. En canvi, en Harry Potter, per complicada que sigui la situació, sempre treu la

seva vareta màgica i, com que és més potent que les altres, sempre se�n surt.�55

El jove Harry Potter no deixa indiferent a ningú. Ja hem vist com una sèrie

d�escriptors, professors, experts...donaven la seva opinió. El Potter s�ha convertit en un

personatge universal, que des de les pàgines d�un llibre ha passat a àmbits com el cine,

els videojocs i fins i tot a joguines.

55 Fragment extret d�una entrevista a Joaquim Carbó. Font: http://www.peretarres.org/estris/estris123a.pdf


123

3.2 BUIDATGE D�ENQUESTES I COMENTARI DE LES

GRÀFIQUES

Durant la realització del meu treball, em vaig proposar recollir informació amb

una enquesta que vaig elaborar prèviament. He pogut extreure informació d�aquest petit

qüestionari on feia preguntes sobre com els lectors s�havien animat a llegir els llibres, si

els agradava rellegir-los, quin és el llibre (dels cinc que hi ha publicats sobre Harry

Potter) que agrada més, què en pensen de les pel·lícules, així com la seva opinió sobre

aquest fenomen. Un cop extreta la informació de les enquestes, vaig elaborar una sèrie

de gràfiques perquè quedés més clar el contingut. Aquesta enquesta ha estat contestada

per 30 persones, que s�han llegit els cinc llibres i que han vist les pel·lícules. Els

enquestats tenen entre 11 i 13 anys, 14 i 17, i més grans de 18 fins arribar als 40.

Aquestes han estat les seves respostes:

23,33%

16,67%

6,67%

33,33%

20,00%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

Com vas començar a llegir els llibres de Harry Potter?

Els vaig comprar jo mateix,

quan encara no tenien tant

d'èxit

Me'ls van regalar

Vaig veure la pel·lícula i vaig

decidir comprar-los

N'havia sentit a parlar i vaig

sentir curiositat per saber si

eren realment tan bons

Altres


124

En aquesta gràfica sobre com van començar a llegir els llibres de Harry Potter

podem veure clarament, com l� opció que més destaca és la quarta. Aquí, és on entra tot

l�efecte que produeix el marketing i les grans campanyes publicitàries. La majoria de

joves, és a dir, els que tenen entre 14 i 17 anys han escollit aquesta opció. No és

d�estranyar, ja que el fet que Harry Potter triomfés a la seva natal Anglaterra, va produir

que aquest �fenomen� també arribés a Catalunya. Els mitjans de comunicació se�n feien

ressò i començaven a parlar-ne. A moltes de les persones que ara tenen 16 o 17 anys, la

lectura del primer llibre de la sèrie els va �enganxar� quan tenien 11 o 12 anys, més o

menys l�edat del Harry al primer volum de la sèrie. No és sorprenent, doncs, que a partir

d�aquí es convertissin en autèntics seguidors de la sèrie. El segon grup que destaca són

els que el van comprar sense saber que tenien a les mans l�heroi del segle XXI. En

aquest grup hi trobem persones de 16 i 17 anys i dues de 30 i 40 anys. Harry Potter i la

pedra filosofal es va publicar per primer cop en català l�any 1999 mentre que a

Anglaterra ja feia 3 anys que estava a la venda. No va ser temps més tard de la seva

publicació en català que el llibre va començar a fer-se famós. Aquestes persones devien

comprar-lo per curiositat o per tenir alguna lectura sota el braç.

L�opció �altres� també ha estat destacada. Moltes persones han explicat que

aquests llibres eren de familiars (germans, cosins) o que simplement eren a casa seva i

per curiositat van començar a llegir-los. També hi ha un col·lectiu una mica menys

nombrós que l�anterior que respon que els llibres van ser un regal. Són bàsicament els

nens que tenen entre 11 i 13 anys. Podem deduir, doncs, que les persones que van

decidir fer-los aquest regal devien saber que se n�estava parlant molt i que estava

obtenint un gran èxit. I finalment, el petit grup que va decidir comprar-los després

d�haver vist la pel·lícula. No és un grup gaire nombrós, ja que cal pensar que moltes de

les persones que van a veure les pel·lícules són gent que ja coneix la història i que els


125

agrada. El cinema atrau lectors, però no en proporcions tan grans com ho fa el llibre

mateix.

Durant el procés de llegir els llibres:

80%

20%No podíeu parar i us els vàreu

llegir tots de cop

Us agradaven, però tot i així,

miràveu de compaginar-los

amb un altre tipus de lectura

La següent pregunta fa referència al procés de llegir els llibres. La majoria de

lectors responen a l�anomenat símptoma dels �menjapàgines�. Els llibres de Harry

Potter o agraden molt o no agraden. La majoria de nens ( i no tan nens) s�apassionen

amb les aventures del Harry i no era d�estranyar veure�ls asseguts llegint llibres de més

de 400 pàgines. El símptoma Potter fa que quan s�acaba de llegir un llibre, s�espera el

següent amb impaciència. El col·lectiu que ha respost que mirava de compaginar Harry

Potter amb altres tipus de lectura són joves d� 11 anys, que expliquen que entre la

publicació dels llibres hi havia temps per a altres lectures. També trobem persones de 25

i 30 anys que prefereixen aquesta opció, és a dir, anar compaginant els llibres amb altres

lectures.


126

Acabada la lectura dels libres, us agradava tornar-los a

rellegir?

13%

30%57%

Sí, me'ls he rellegit tots

Només me n'he rellegit uns

quants.

No me n'he rellegit cap

Com molt bé sabem, els del Harry Potter són uns llibres molt extensos, on hi

apareixen gran quantitat de personatges i on es desenvolupen milers d�accions. La

complexitat de la trama fa que quan llegim Harry Potter ho haguem de fer amb els cinc

sentits. Milers de detalls se�ns poden escapar en una primera lectura, per això vaig

decidir preguntar a la gent si acostumaven a rellegir-se els llibres. Una majoria (57%) ha

respost que no els agrada o que simplement no ho han volgut fer. En aquest col·lectiu hi

trobem els joves de 14 i 17 anys i també els més grans de 30. Podem deduir doncs que

la seva capacitat intel·lectual (molt més desenvolupada que la dels més petits) fa que

entenguin perfectament els llibres a la primera i que amb un sol cop en tinguin prou per

a copsar tots els detalls. Això no vol dir, però, que els més petits no entenguin les

històries. El més probable és que captin tot el què passa a la primera i que simplement

per gust o plaer vulguin tornar a gaudir i aprofundir en la història. Un 13% dels

enquestats, que tenen entre 11 i 13 anys, han respost que s�han llegit cada llibre dues

vegades. Mentre que un 30% (entre 11, 13, 14, 16, 14 i 40 anys fins i tot) han respost


127

que s�han llegit algun dels llibres més de dues vegades. La majoria dels preguntats

responen que s�han llegit el mateix llibre entre dues i tres vegades, mentre que n�hi ha

d�altres que ho fan entre tres i quatre vegades per llibre. Són un grup important i d�edats

variades (entre 12 i 40 anys). El poder de Harry Potter no té edat. Dels llibres més

rellegits destaca Harry Potter i el calze de foc, seguit per Harry Potter i el pres

d�Azkaban. Seguidament, tenim un empat entre Harry Potter i la pedra filosofal i Harry

Potter i l�ordre del fènix. Harry Potter i la cambra secreta és el menys rellegit.

13

12

14

16

13

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Nombre de vegades que ha estat rellegit cada llibre per

diferents lectors

Harry Potter i la pedra filosofal

Harry Potter i la cambra

secreta

Harry Potter i el pres d'Azkaban

Harry Potter i el calze de foc

Harry Potter i l'ordre del fènix

Podríem pensar que com més rellegit ha estat un llibre més ha agradat al públic.

Tot i que hi ha alguna lleugera variació, si mirem la gràfica anterior, el llibre més

rellegit no és el que més prefereixen els lectors. Tal i com mostra el gràfic posterior, el

llibre que agrada més és Harry Potter i el pres d�Azkaban. Els joves el prefereixen, tant

els que tenen 11, 13 com 14 anys, així com també ho fan els més grans. Hem de tenir en

compte que a Harry Potter i el pres d�Azkaban, la saga de Harry Potter fa un gir de


128

180º. El Harry es fa gran, i és en aquest llibre on descobreix moltes coses i on els

sentiments estan a flor de pell. El Harry ja no és el nen innocent que vam veure a Harry

Potter i la pedra filosofal, sinó que les seves aventures es van enriquint cada cop d�un

ambient més lúgubre, més fosc, més maligne. A més a més, l�aparició de noves

criatures màgiques i de nous personatges també juga al seu favor. Tot i així, el segon

llibre que agrada més es Harry Potter i el calze de foc. És el quart llibre de la saga i el

que precedeix a Harry Potter i el pres d�Azkaban. És un llibre molt diferent als

anteriors. Com a conseqüència de la celebració del Torneig dels Tres Bruixots, a

Hogwarts, l�escola de màgia i bruixeria, canvien moltes coses. El Harry s�enfronta a

nous perills, ha de superar noves proves i també és el llibre on s�enamora, és el llibre on

es mostra a un Harry adolescent. A més a més, i com a punt final, és el llibre on retorna

Voldemort, el bruixot més temut de tots els temps. Per la suma de tots aquests

ingredients segueix essent el segon llibre més valorat.

6,67%

3,33%

36,67%

30,00%

23,33%

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

Dels cinc llibres publicats, quin és el vostre preferit?

Harry Potter i la pedra filosofal

Harry Potter i la cambra

secreta

Harry Potter i el pres d'Azkaban

Harry Potter i el calze de foc

Harry Potter i l'ordre del fènix


129

El tercer que agrada més és Harry Potter i l�ordre del fènix, l�últim publicat en

català fins avui en dia. I finalment, al final d�aquesta llista hi trobem Harry Potter i la

pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta. Tot i que tots dos són introductoris i

necessaris per a conèixer el món de Harry Potter, possiblement els continguts i les

aventures que s�hi desenvolupen no meravellen tant al públic com ho fan els altres tres.

També vaig voler incloure, en la meva enquesta, una pregunta que fes referència

a les adaptacions cinematogràfiques de Harry Potter de les quals se�n fa tanta promoció

i propaganda com els llibres mateixos.

Són les pel·lícules de Harry Potter, unes bones adaptacions

cinematogràfiques?

27%

23%

50%

Sí, resumeixen els llibres

adequadament

No, les pel·lícules van

destinades tan sols a un

públic infantil

Bones adaptacions però falten

algunes escenes.

Com podem veure al gràfic, hi ha divisió d�opinions. El 50 % de les persones

han respost que consideren que són unes bones adaptacions tot i que hi falten algunes

escenes. Hem de tenir en compte la llargada dels llibres de Harry Potter. Una pel·lícula

que expliqués detall per detall cada llibre podria durar hores. I no es tracta d�això. És

cert que a vegades falten escenes que agraden a uns i als altres. Però les pel·lícules


130

aconsegueixen resumir els llibres adequadament tal i com han respost un 27 % de les

persones. Val a dir també, que ja es sap que l�objectiu de les productores ha estat

sempre fer diners i potser han �suavitzat� el contingut de les primeres pel·lícules, perquè

tothom pogués anar a veure-les. Tot i així, aquest és un fet que va millorant a mesura

que avança la saga. L�última pel·lícula estrenada, Harry Potter i el calze de foc , no està

recomanada als menors de 13 anys. A més a més, la mateixa J.K.Rowling supervisa la

producció de les pel·lícules i els nens que interpreten els papers han de tenir el vist i

plau de la mateixa per a poder actuar. Finalment, un 23 % de les persones considera que

les pel·lícules no són bones adaptacions i que estan destinades clarament a un públic

infantil.

La següent pregunta fa referència al fenomen directament:

16,67%

53,33%

23,33%

6,67%

0,00% 20,00% 40,00% 60,00%

Quina creieu que és la clau de l'èxit d'aquesta saga?

Altres

El bon estil de narració que té

J.K Rowling

Els personatges i els temes

que tracta l'autora al llibre

Al darrere dels llibres hi ha

una gran campanya

publicitària i de marketing


131

Tal i com mostra el gràfic, la resposta escollida per majoria ajustada ( un

53,33%) ha estat la que fa referència als temes que tracta l�autora. Entrem aquí en un

camp d�opinions variades. Mentre que els més grans opinen que darrere els llibres hi ha

una campanya publicitària i de marketing, els mes petits (d�11 i 14 anys) creuen que la

clau de l�èxit són els personatges i els temes que l�autora tracta al llibre o bé el bon estil

de narració que té J.K. Rowling. Hi ha moltes històries que parlen de màgia, de dracs,

d�éssers fantàstics, de bruixes i bruixots, però que no han tingut el mateix èxit que el

Potter. Així doncs podem pensar que J.K. Rowling escriu meravellosament i fa que ens

enganxem a les seves històries. Mirat objectivament, les històries del Harry són un

cercle perfectament tancat: els temes que es tracten agraden a tothom, la manera

d�escriure de Rowling és espectacular i la bona campanya publicitària fa que aquests

llibres es venguin d�una manera espectacular. Tot i així, quan nosaltres preguntem als

nens perquè els agrada Harry Potter responen que els agrada perquè fa màgia. Harry

Potter és l�heroi que tots voldrien ser, és un jove amb el qual s�hi poden sentir

identificats, un jove intrèpid i valent, envoltat en un món d�històries màgiques i

fantàstiques. Harry Potter agrada perquè vola amb una escombra, perquè té una capa

que fa invisible, perquè pot fer levitació... Segons els joves, doncs, aquesta és la clau.

És especialment interessant l�opinió d�un lector de 28 anys que pensa que el punt més

important és: � La reinterpretació d�elements literaris, tant infantils com juvenils, i el

seguiment que se�n fa en el temps, com passava en novel·les com �El senyor dels

anells� o la saga �Star Wars�·. El lector té a l�abast la vida i el pas del temps que

pateixen els personatges: se�ls sent més propers�.

L�última pregunta de l�enquesta fa referència al futur, és a dir, a què li espera a

Harry Potter d�aquí uns anys:


132

Tindrà el mateix èxit Harry Potter d'aquí uns anys?

46%

37%

17%

Sí, si agrada avui en dia,

també agradarà d'aquí 50

anys

Ara és un tema actual, però

com totes les modes,

s'acabarà

Altres

En aquesta pregunta final, tot i que la que predomina és la resposta afirmativa,

també hi ha una altra part important (37%) que pensa el contrari i un 17 % que no ho té

tan clar. Persones de totes les edats, petits, joves i grans han respost que consideren que

Harry Potter agradarà d�aquí uns anys així com també hi ha hagut petits, joves i grans

que considera que es dóna molta importància a Harry Potter avui en dia, però que

aquesta �moda� s�acabarà algun dia. És interessant també l�opinió d�una lectora que ha

marcat l�última opció: � M�agradaria pensar que sí, que d�aquí uns anys es continuarà

llegint, però em fa l�efecte que donat que els infants tendeixen a buscar lectures molt

simples, els costarà llegir els últims volums�. Un altre lector d�11 anys pensa que � Hi

ha possibilitats que es facin més pel·lícules de la saga� i que per tant el �boom� Harry

Potter pot durar més. També tenim un altre lector de 17 anys que considera que se�n

seguirà parlant, però no tant com avui en dia. I un lector de 28 anys que explica el

següent: � Harry Potter no gaudirà del favor del públic que ha tingut una altra saga com


133

pot ser �Star Wars� o �El senyor dels anells�. Les campanyes de marketing, tot i que

són importants, no sobrepassaran el pas del temps. No crec que, amb el temps, els fans

de la sèrie aconsellem als nostres fills o a les generacions futures la lectura d�aquests

llibres o que, en el cas que ho fem, sàpiguen apreciar el que nosaltres sí sabem�. El que

sí que es cert és que Harry Potter està aconseguint que milions de nens deixin les seves

�game boy� i �Playstation� i es posin a llegir llibres de més de 400 pàgines. Però

solament serà el temps i les ganes de llegir dels futurs lectors els que determinaran si

Harry Potter viurà o morirà literàriament parlant.


134

4. CONCLUSIONS PERSONALS

4.1 CONCLUSIONS

Al llarg del desenvolupament d�aquest treball he pogut constatar la gran

quantitat d�informació que hi ha sobre el fenomen Harry Potter. No obstant això, he

acotat la meva recerca en els següents punts: l�autora, per entendre la gènesi del llibre;

els personatges i l�escenari, per veure com estan descrits literàriament; l�herència

literària i els elements mitològics, per veure les arrels de la trama; les traduccions, per

analitzar la recepció dels noms propis i comuns en diferents llengües i, finalment, les

enquestes, e-mails, entrevistes, per tenir una visió externa del fenomen .

Primerament, cal dir que la història que hi ha darrere de l�autora és bàsica per al

posterior desenvolupament dels llibres. Conèixer els detalls de la vida de Rowling, com

ara la infància, els seus estudis, la mort de la seva mare, la seva separació, ens fa

entendre moltes coses, entre d�altres, el nom del protagonista i el d�alguns personatges,

o el fet que l�Hermione sigui una estudiant exemplar . La vida de J.K Rowling surt

disfressada sota Harry Potter. Només els coneixedors de l�experiència d�aquesta dona

poden entendre certes eleccions de l�autora en els llibres. A part, però dels detalls

autobiogràfics, la major part del mèrit, se l�emporta la història del Harry. Tal i com

expliquen les enquestes posteriorment, el personatge del Harry agrada. El protagonista i,

és clar, tot el que l�envolta. El Harry és un nen �normal� al principi de la història. Però

quan es descobreix mag li canvia la vida. Els llibres ens transporten completament al

seu món, amb els seus amics, la seva habitació, els seus exàmens, els seus problemes,

la seva màgia, la seva escombra, la seva capa d�invisibilitat... Rowling l�ha encertada

amb el castell i la màgia. Però no cal oblidar, que si fixem més l�atenció, destaquen els

animals mitològics. A qui no li sona un gos de tres caps que protegeix una entrada? Ens

estem referint, òbviament, al ca Cerber de la mitologia greco-romana. Analitzant els


135

animals veiem que la base d�aquests no ha estat pas creació de l�autora, però sí que ha

estat un encert inserir-los a la història.

En relació a les traduccions dels noms propis i comuns, podem dir que les del

castellà, català, italià, portuguès, alemany i francès reprodueixen l�argument, les

caracteritzacions, i els innumerables detalls descriptius dels llibres de J.K. Rowling amb

diferents resultats. La comparació revela que l�extravagant i expressiva dimensió plena

d�humor, no és sempre reproduïda i moltes vegades queda completament sense traduir

en algunes llengües. Aquesta dimensió tan important és la que fa referència als noms

inventats de les persones, dels llocs i coses. Aquests noms inevitablement desperten

associacions als lectors i parlants anglesos (fins i tot per als més menuts que comencen

l�escola), però que són completament buits semànticament per als que no parlen o

coneixen l�anglès. Les diferents estratègies de traducció són utilitzades pels traductors,

però amb diferents objectius i amb diferent intensitat, produint, evidentment efectes

molt variats. Aquesta comparació mostra que alguns traductors s�impliquen molt en la

traducció per a produir una adaptació culturalment adequada com és el cas del català,

portuguès o italià, i també, en alguns aspectes el francès. Per altra banda, altres llengües

prefereixen fer adaptacions més literals i mantenir els noms igual que al text original.

Aquest és el cas del castellà o l�alemany. Tot i així, cal tenir en compte que hi ha una

gran diferència entre aquestes dues llengües. El castellà és una llengua romànica mentre

que l�alemany té el mateix origen germànic que l�anglès. D�aquesta manera, els lectors

comparteixen moltes arrels i significats amb els anglesos. Així, el castellà s�allunya de

l�anglès i es perd molta informació tal com passa a la traducció castellana de Harry

Potter. Els neologismes i les paraules inventades són un repte per als traductors que han

d�estar familiaritzats no només amb les dues cultures (l�original i la traduïda) així com

també amb les dues llengües amb l�objectiu d�adaptar els processos morfològics per a


136

produir el mateix efecte. En resum, podem dir que les traduccions catalana, portuguesa,

i italiana ofereixen una versió culturalment molt adaptada de l�original. La traducció

francesa adapta tan sols alguns detalls i, per conseqüència, talla molta informació. La

traducció alemanya, bàsicament, segueix l�anglesa, mentre que la castellana fa una

traducció literal, mantenint molts noms anglesos i d�aquesta manera provoca que els

lectors no gaudeixin d�un text adaptat culturalment que revela molts detalls ocults del

món de Harry Potter. Ha estat aquesta part teòrica la que m�ha sorprès més, potser

perquè en una lectura són aquests detalls els que passen desapercebuts, ja que es tendeix

més a fixar-se en el fil de la història, és a dir, en el �què�, que no pas en el �com� està

escrita.

Per acabar, fent referència al recull d�opinions i d�enquestes, val a dir que és

potser la part més propera i directa. La majoria d�escriptors i professors no passen per

alt el marketing que està tenint la sèrie però tot i així, alguns no dubten en reconèixer la

qualitat de les obres i aprecien el fet que gràcies a elles, els nens llegeixin més. En les

enquestes, són potser els més petits els que no donen tanta importància a la publicitat i

es centren més en allò que els transmet la història.

Així doncs, un cop finalitzat el treball puc concloure dient que el fenomen Harry

Potter és el que veiem i el que no veiem. Harry Potter és un pastís de xocolata. Hi ha els

ingredients necessaris, una bona elaboració i una campanya de marketing que el ven

miraculosament. L�autora ha sabut agafar els temes que agraden als joves, els temes que

desperten il·lusió, interès i somni. Ha sabut redactar les històries com mai ningú ho

havia fet fins ara i aquesta combinació explosiva ha fet que els editors, companyies

productores de pel·lícules, fabricants de joguines...volguessin tenir Harry per a ells. En

definitiva, com que el producte és bo i s�ha sabut vendre bé els resultats són


137

espectaculars i concloents: tindrem Harry Potter per estona!! Quin encanteri ens has fet

aquesta vegada, Harry?


138

5. BIBLIOGRAFIA

5.1 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Per a l�elaboració d�aquest treball de recerca s�han utilitzat llibres, revistes i

webs. En aquesta secció s�exposa el material utilitzat per al desenvolupament del

treball.

LLIBRES

BLAKE, Andrew La irresistible ascensión de Harry Potter. Ed. EDAF,

Madrid, 2005.

BOYLE, Fiona Guía Muggle del Mundo Mágico. Ediciones B, Barcelona,

2005.

COLBERT, David Los Mundos Mágicos de Harry Potter. Ed. Biblos,

Barcelona, 2001.

FRASER, Lindsey J.K. Rowling vista per J.K. Rowling. Ed. La Magrana,

Barcelona, 2001.

KRONZEK, Zola El Diccionari del Mag. Edició Ampliada. Ediciones B,

Barcelona, 2005.

MERINO, José Maria Ficción continua. Ed. Seix i Barral SA, Barcelona, 2004


139

ROWLING, J.K. Harry Potter i la Pedra Filosofal. Ed. Empúries.

Barcelona, Novena Edició, 2000.

ROWLING, J.K. Harry Potter and the Philosopher�s Stone. Ed.

Bloomsbury, Londres, Primera Edició 1998.

ROWLING, J.K. Harry Potter i la cambra secreta. Ed. Empúries,

Barcelona, Sisena Edició, 2000.

ROWLING, J.K. Harry Potter i el pres d�Azkaban. Ed. Empúries,

Barcelona, Segona Edició 2000.

ROWLING, J.K. Harry Potter i el calze de foc. Ed. Empúries, Barcelona,

Primera Edició, 2001.

ROWLING, J.K. Harry Potter and the Goblet of Fire. Ed. Bloomsbury.

Londres, Primera Edició, 2001

ROWLING, J.K. Harry Potter i l�ordre del Fènix. Ed. Empúries, Barcelona,

Primera Edició, 2004.

ROWLING, J.K. Harry Potter and the order of the Phoenix. Ed.

Bloomsbury, Londres, Primera edició, 2003.


140

SALAMÀNDRIE, E. Bèsties Fantàstiques i on trobar-les. Ed. Empúries.

Barcelona, Primera edició, 2001.

SMADJA, Isabelle Harry Potter, les raisons d�un succès. Ed. Puf, Paris,

2001.

SMTH, Sean El genio que hay detrás de Harry Potter. Ed.

Edicomunicación SA, Barcelona, 2004

WHISP, Kennilworthy El Quidditch de totes les èpoques. Ed. Empúries.

Barcelona, Primera Edició, 2001.

REVISTES I DIARIS

AYEN, X. El Universo de Harry Potter. Magazine de la Vanguardia.

Pàg. 58-77. Novembre 2001.

CANTIZANO, B. Los nombres propios en Harry Potter. CLIJ núm. 155.

Pàg. 57-60. 2001.

CARLING, J Letra Pequeña. El conquistador inglés. Núm. 1273 El País

Semanal. Núm. Pàg. 46-49. 2001

GILABERT, J. Las claves del éxito de Harry Potter. CLIJ núm. 145. Pàg.

18-24. 2002.


141

PAÍS, EL El fenómeno Harry Potter en la literatura y el cine. Pàg 33

PUNTÍ, J. Querido Harry Potter. El País Semanal. Núm. 1320. Pàg.

30-33. 2002

RAYÓ, M. Envejaria...la senyora Rowling. Faristol. Núm. 52 Juny

2005 Pàg 8-9

PÀGINES WEB CONSULTADES - http:// www.harrypotter.com És la pàgina web oficial del Harry Potter

- http:// www.jkrowling.com Pàgina web amb informació sobre l�autora

- http:// www.scholastic.com/harrypotter/home.asp Pàgina de l�editorial estadounidense

de Harry Potter

- http://www.harrypottercatala.com Pàgina web oficial catalana amb tota la informació

de Harry Potter en català

- http: // www.harrypotter.warnerbros.fr/gobletoffire/ Pàgina en francès per a la

consulta de noms.

- http: // www.answers.com/topic/harry-potter-in-translation-series Pàgina amb gran

varietat de noms en moltes llengües (francès, portuguès, italià...)


142

— serà famós, serà un mite... no m'estranyaria gens que el dia d

Documents